Flora silvestre

Biología. Botánica. Normativa europea, estatal y autonómica (Cataluña). Especies y subespecies en peligro de extinción. Infracciones # Medi Ambient. Legislació. Preservació de la diversitat. Espècies amenaçades

  • Enviado por: Brodie
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

LA FLORA SILVESTRE.

La flora és el conjunt de plantes que poblan determinats terrtoris o ambients (hàbitats) que ha crescut i s'ha desenvolupat de manera natural i sense cultiu ni intervenció del home.

La regulació de la flora i de la fauna silvestre es troba regulada en 3 àmbits, a nivell europeu, nivell nacional i per últim per les Comunitats Autonòmes.

A nivell europeu existiesen una sèrie de normes relacionades amb la flora i la fauna silvestre que tots els estats membres estan obligats a complir.

A la Constitució Espanyola del 78 trobem a l'article 149.1.23 CE qui té la competència sobre el medi ambient i al 148.1.9 CE faculta a les CCAA a assumir competències en la gestió de la protecció del medi ambient.

Artículo 149 CE

  • El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:

  • 23.ª Legislación básica sobre protección del medio ambiente, sin perjuicio de las facultades de las Comunidades Autónomas de establecer normas adicionales de protección. La legislación básica sobre montes, aprovechamientos forestales y vías pecuarias.

    Artículo 148

  • Las Comunidades Autónomas podrán asumir competencias en las siguientes:

  • 9.ª La gestión en materia de protección del medio ambiente.

    L'estatut d'autonomia de Catalunya recull per la seva part a l'article 10:

    Article 10
    1. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si s'escau, en els termes que aquella legislació estableixi, correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució de les matèries següents: 
    6.Protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. 

    Per tant ens trobem amb un sistema jurídic en el que l'Estat emet la legislació bàsica sobre el medi ambient, sobre el tema que ens ocupa seria la llei 4/89 (conservació dels Espais Naturals i de la flora i fauna silvestre). La Generalitat de Catalunya, en canvi, s'ocuparia del desenvolupament legislatiu d'aquesta normativa bàsica, sens perjudici d'establir normes addicionals de protecció.

    - Normativa Europea.

    1. La directiva 92/43/CEE.

    La directiva 92/43/CEE regula la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. Tendeix a buscar el manteniment de la diversitat biològica mitjançant la conservació de certs hàbitats naturals i de determinades especies de fauna i flora silvestres.

    En el articles 12 a 16 de la present trobem regulada la protecció d'especies i animals. Els estats membres de la Unió Europea adoptaran les mesures necessàries per a instaurar un sistema de protecció de les espècies que figuren a la lletra “b” a l'annex IV prohibint en tot cas:

  • Recollir, tallar, arrencar o destruir intencionadament en la natura o en la seva àrea de distribució natural les esmentades plantes.

  • La possesió, el transport, el comerç o l'intercanvi i l'oferta amb fins de venta de aquestes espècies vegetals.

  • Per tal de fer efectiva la vigilància de l'estat de conservació de les espècies els Estats podràn portar a terme mesures per a mantenir a aquestes espècies en un estat de conservació favorable com pot ser, la prohibició temporal o local de la recollida d'espècies a la natura, la regulació dels períodes i formes de recollida, entre d'altres.

    Per últim dins d'aquest règim de protecció, s'estableixen una serie d'excepcions que poden ser invocades pels Estats membres sempre que es donin almenys 2 requisits:

    • Que no existeixi cap altre solució satisfactoria al problema.

    • Que l'excepció no suposi perjudicar el manteniment de les espècies de que es tracti.

    Entre aquestes excepcions regulades a l'article 16 de la directiva europea val la pena destacar l'excepció en benefici a la salut o per raons imperatives de primer ordre incloses les de caràcter socioeconòmic i conseqüències beneficionses de l'importància primordial pel medi ambient, també per a l'investigació i l'educació. Fet que fa que aquestes excepcions no siguin del tot precises.

    Aquesta directiva va ser modificada per la directiva 97/62/CE de 17 d'octubre de 1997 encara que per simplement adaptar noves espècies i hàbitats naturals als annexs de la norma europea.

    2. El reglament 338/97/CE

    Aquest reglament aprovat pel consell el 9 de desembre del 96 regula la protecció d'espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç. La finalitat del reglament es protegir les espècies de fauna i flora silvestres i asegurar la seva conservació controlant el seu comerç.

    El règim de protecció no és igual per a totes les espècies, s'estableix una graduació que va desde un règim més estricte per a protegir les espècies amenaçades de extinció (reflexat a l'annex A del reglament), fins a la protecció d'espècies no incloses en els Annexs A, B i C del mateix reglament però que en relació a l'importància del seu volum d'importacions comunitàries justifica la seva vigilància.

    - Normativa Estatal.

    1. Llei 4/89 (conservació dels Espais Naturals i de la flora i fauna silvestre).

    La normativa estatal es va aprobar amb una doble finalitat, la primera adaptar la regulació dels espais naturals protegits al text constitucional, concretament, al repartiment competencial en matèria de medi ambient que estableix el títol VIII de la costitució. En segon lloc, adaptar el nostre ordenament jurídic a les exigències derivades de la ratificació del Conveni de Berna.

    La llei 4/89 vol introduir criteris unitaris, preten crear una plantilla bàsica en el que es refereix a espais i fórmules de protecció, pero al mateix temps obre un marge molt ampli d'actuació per al desenvolupament legislatiu a les Comunitats Autonòmes.

    El títol IV de la llei, de la fauna y flora silvestre, vol aplicar un règim protector a totes les espècies de la fauna y flora silvestre pero distingint dos grups d'espècies a les que se'ls aplica un règim de protecció específic ja sigui per la seva condició d'espècie amenaçada o pel seu aprofitament cinegètic.

    El sistema de protecció general s'estableix als articles 26 a 28 de la llei, segueix la mateixa estructura que les directives europees que hem vist fins ara. Hi ha l'obligació de les Administracions públiques competents de preservar superficies de suficient amplitud i diversitat com hàbitats per les espècies de fauna i flora salvatjes i a més s'estableixen unes conductes prohibides;

  • Queda prohibit donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament als animals silvestres, y especialment aquells que estiguin compresos en alguna categoria de l'article 29.

  • Queda prohibit la posessió, tràfic y comerç d'exemplars vius o morts o de les seves restes incloent el comerç exterior.

  • Artículo 29.

    La determinación de los animales o plantas cuya protección exija medidas específicas por parte de las Administraciones públicas, se realizará mediante su inclusión en los catálogos a que hace referencia el artículo 30.

    A estos efectos, las especies, subespecies o poblaciones que se incluyan en dichos catálogos deberán ser clasificadas en alguna de las siguientes categorías:

  • En peligro de extinción, reservada para aquellas cuya supervivencia es poco probable si los factores causales de su actual situación siguen actuando.

  • Sensibles a la alteración de su hábitat, referida a aquellas cuyo hábitat característico está particularmente amenazado, en grave regresión, fraccionado o muy limitado.

  • Vulnerables, destinada a aquellas que corren el riesgo de pasar a las categorías anteriores en un futuro inmediato si los factores adversos que actúan sobre ellas no son corregidos.

  • De interés especial, en la que se podrán incluir las que, sin estar contempladas en ninguna de las precedentes, sean merecedoras de una atención particular en función de su valor científico, ecológico, cultural, o por su singularidad.

  • L'actuació de les Administracions Públiques a favor de la preservació de la diversitat genética del patrimoni natural es basarà a partir d'uns criteris:

  • Dona preferència a les mesures de conservació i preservació a l'hàbitat natural de cada espècie.

  • Evitar la introducció i proliferació d'espècies, subespècies o raçes geogràfiques diferents a les autòctones.

  • Concedir prioritat a les espècies i subespècies endérmiques i migratòries.

  • Per últim el sistema de protecció general tanca amb la possibilitat que regula l'article 28.2 de la llei 4/89, de deixar sense efecte les prohibicions per determinats motius amb autorització prèvia. Segons la llei entre els motius podem citar:

    • Si de la seva aplicació es derivessin efectes perjudicials per a la salut i la seguretat de les persones.

    • Quan de la seva aplicació es derivessin efectes perjudicials per les espècies protegides.

    • Per a prevenir perjudicis importants als cultius, els boscos, la caça, la pesca i la calitat de les aigües.

    • Quan sigui necessari per raó d'investigació, educació, repoblació o reintroducció, o quan es necesstités per a la cria en cautivitat.

    • Per a prevenir accidents en relació amb la seguretat aèrea.

    - Espècies amenaçades.

    La determinació de quines espècies mereixen unes mesures específiques de protecció per part de les Administracions Públiques es realitzarà mitjançant el Catàleg nacional d'espècies amenaçades a la que fa referència l'article 30 de la 4/89.

    Actualment a nivell nacional el catàleg nacional d'espècies amenaçades està regulat pel Reial Decret 439/1990 de 30 de Març. Existeixen unes categories que marquen la diferent protecció entre les espècies:

  • En perill d'extinció, reservada per aquelles espècies que tenen molta dificultat per a la supervivència si els factors causals de la seva actual situació continuen igual.

  • Sensibles a l'alteració del seu hàbitat, fent referència a aquelles espècies amb un hàbitat característic particularment amenaçat.

  • Vulnerables, espècies amb risc de passar a una de les categories anteriors si els factors negatius que incideixen en elles no són corregits.

  • D'interés especial, mereixen una atenció particular en funció del seu valor científic ecològic, cultural o per la seva singularitat.

  • No obstant, actualment es troben regulades les dues primeres categories, les espècies en perill d'extinció i les d'interés especial. Les altres dues es troben sense contingut. La regulació estatal de les espècies amenaçades vé regulada en el Reial Decret 439/1990 en el que s'anomena cataleg nacional d'espècies amenaçades.

    Es a dir, al RD 439/1990 que és un text de caràcter estatal trobem a l'annex I i a l'annex II una regulació amplia del que són les espècies amenaçades:

    ANNEX I

    Espècies y subespècies catalogades «en perill d'extinció»

    A) FLORA

                           Pteridophyta

    Aspidiaceae:

    Diplazim caudatum.

    Psilotaceae:

    Psilotum nudum.

    Pteridaceae:

    Pteris serrulata.

    Thelypteridaceae:

    Christella dentata.
     

                        Angiospermae

    Apiaceae:

    Apium bermejoi.
    Laserpitium longiradium.
    Naufraga balearica.
    Seseli intricatum.

    Amaryllicaceae:

    Narcissus nevadensis.

    Asteraceae:

    Artemisia granatensis.
    Aster pryrenaeus.
    Centaurea avilae.
    Centaurea borjae.
    Centaurea citricolor.
    Centaurea pinnata.
    Femeniasia balearica (C. balearica).
    Hieracium texedense.
    Jurinea fontqueri.
    Nolletia chrysocomoides.
    Senecio elodes.

    Boraginaceae:

    Elizaldia calycina.
    Lithodora nitida.
    Omphalodes littoralis subsp. gallaecica.

    Brassicaceae:

    Coyncia rupestris.
    Coronopus navasii.
    Lepidium cardamines.
    Alyssum fasgiatum.

    Caryophyllaceae:

    Arenaria nevadensis.

    Cistaceae:

    Cistus heterophullus.

    Dioscoreaneae:

    Borderea choyardii.

    Euphorbiaceae:

    Euphorbia margalidiana.

    Fabaceae:

    Medicago arborea subsp. citrina.
    Vicia bifoliata.

    Gentianaceae:

    Centaurium rigualii.

    Geraniaceae:

    Erodium astragaloides.
    Erodium rupicola.

    Gramineae:

    Puccinellia pungens.
    Vulpia fontquerana.

    Labiatae:

    Thymus albicans.
    Thymus loscosii.

    Papaveraceae:

    Rupicapnos africana.
    Sacocapnos baetica.
    Sarcocapnos crassifolia subsp. speciosa.

    Plumbaginaceae:

    Armeria euscadiensis.
    Limonium majoricum.
    Limonium malacitanum.
    Limonium neocastellonense.
    Limonium pseudodictyocladon.
    Limonium magallufianum.

    Primulaceae:

    Androsace pyrenaica.

    Ranunculaceae:

    Aquilegia cazorlensis.
    Delphinium bolosii.
    Ranunculus parnasiifolius subps. cabrerensis.

    Resedaceae:

    Reseda decursiva.

    Solanaceae:

    Atropa baetica.

    Thymelaeaceae:

    Daphne rodriguezii.

    ANEXO II

    Espècies y subespècies catalogades «d'interés especial»

    A) FLORA

    Asteraceae:

    Carduncellus dianius.

    Caryophyllaceae:

    Silene hifacensis.
    Arenaria lithops.

    Primulaceae:

    Lysimachia minoricensis.

    Ranunculaceae:

    Ranunculus weyleri.

    - Infraccions.

    Les infraccions a la llei 4/89 estan al titol VI. Entre d'altres cal destacar que l'infractor deurà reparar el dany causat, tindrà com a objectiu, en la mesura de lo possible la restauració del medi natural a l'estat previ d'haver-se produit l'agressió.

    Sens perjudici de que les Comunitats Autonòmes puguin regular-ho,es consideraran infraccions administratives per la llei estatal;

    ! L'utilització de productes qúimics, substàncies biològiques, la realització de vertiments que alterin les condicions d'habitabilitat dels espais naturals protegits amb dany per als valors continguts.

    ! L'emissió de sorolls que perturbin la tranquilitat de les espècies en espais naturals protegits.

    ! La destrucció, mort, deteriorament, recolecció, comerç, captura i exposició per al comerç d'espècies d'animals o plantes catalogades en perill d'extinció o vulnerables a l'alteració del seu hàbitat.

    ! La destrucció del hàbitat d'espècies sensibles i d'interés especial i les zones d'especial protecció per la flora i la fauna sivlestre.

    Pel que s'estableixen una sèrie de sancions que seran qualificades de lleus, menys lleus, greus i molt greus atenent a la seva repercussió, transcendència pel que fa a la seguretat de les persones i béns i a les circumstàncies del responsable, i així com el dany produït. Les infraccions anteriorment tipificades seran sancionades amb les següents multes:

    ! Infraccions lleus, multa de 60 a 600 €.

    ! Infraccions menys greus, multa de 601 a 6.000 €.

    ! Infraccions greus, multa de 6.001 a 60.000 €.

    ! Infraccions molt greus, multa de 60.000 a 300.000 €.

    .

    Les Administracions competents per a sancionar les infraccions lleus, menys greus, greus i molt greus correspondrà al òrgan de les Comunitats Autònomes que tingui atribuida la competència.

    - Normativa Autonòmica.

    L'article 30.2 de la LCEN (llei 4/89) senyala que les Comunitats Autònomes podràn realitzar en el seu àmbit d'actuació normativa que reguli les espècies de flora i fauna silvestre que es consideri que mereixen una protecció especial.

    Pel que fa a la fauna silvestre la Generalitat va publicar la llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals inclou en el seu annex espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.

    Pel que fa a la flora silvestre, tema del que ens ocupem, hem de buscar el DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. A l'article 21 declara la condició d'estrictament protegits a tot el territori de Catalunya o en part d'ell de les espècies de la flora i de la fauna silvestres, de la gea, les pedres i els fòssils que necessiten una preservació especial.

    Aquesta declaració comporta, en el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s'escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de llurs llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora.

    El decret 328/1992 ens deriva al capitol VI de la LLEI 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals pel que fa al règim sancionador.

    Té la consideració d'infracció administrativa l'acció o l'omissió que afectant espais naturals protegits, consisteixi en el següent:

    a. L'increment de l'erosió i la pèrdua de qualitat dels sòls.

    b. L'emissió de gasos, de partícules o de radiacions que poden afectar greument l'ambient atmosfèric.

    c. La producció de sorolls innecesaris que poden pertorbar el comportament normal de la fauna.

    d. La destrucció de superfícies forestals en tots els casos i la destrucció, el desarrelament i la comercialització de les espècies i de llurs llavors, quan estigui prohibida.

    e. La persecució, la caça, la captura i la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments o de llurs ous, quan estiguin prohibides. La introducció d'espècies alienes nocives a la fauna salvatge i el maltractament d'animals. f. La circulació amb mitjans motoritzats forma de carreteres i pistes i sense el permís de l'Ajuntament.

    g. La instal·lació de cartells de propaganda i d'altres elements similars que limiten el camp visual, trenquen l'harmonia del paisatge o desfiguren les perspectives.

    h. L'abocament o l'abandó d'objectes, de residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats.

    Les infraccions són qualificades com a lleus, greus i molt greus, atenent la gravetat de la matèria, l'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, la reiteració i el grau. Les infraccions tipificades a l'apartat 1 són sancionades de la manera següent:

    a) Les infraccions lleus, amb multes de 50.000 fins a 100.000 ptes.

    b) Les infraccions greus, amb multes de 100.001 fins a 250.000 ptes.

    c) Les infraccions molt greus, amb multes de 250.001 fins a 500.000 ptes.

    Les autoritats competents per a imposar les sancions seran:

  • Els directors generals de Medi Natural i de Patrimoni Natural, en el cas de les multes lleus.

  • Els Els consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, en el cas de les multes greus.

  • El Govern, en el cas de les multes molt greus.

  • Annex 3
    Espècies de la flora estrictament protegides a Catalunya:
    Criptògames
    Briòfits Brioeritrophyllum inaequalifolium: capçaleres del Ter i del Freser
    Funaria mustafae: cap de Creus
    Leucobrium juniperoideum: penya-segats de la Muga
    Oedipodiella australis: cap de Creus, massís de l'Albera
    Ptilium crista-castrensis: capçaleres del Ter i del Freser, eth Portillon
    Scorpidium scorpioides: Naut Aran
    Sphagnum sp.: capçalera de la Noguera Ribagorçana, capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, massís del Montseny, Naut Aran
    Sphagnum subnitens: massís de Cadiretes
    Tortula sp.: vall del riu Llobregós
    Pteridòfits
    Botrychium matricariifolium: massís de les Salines
    Cheilanthes marantae: cap de Creus
    Cheilanthes vellea: cap de Creus, Roques Blanques
    Equisetum fluviatile: Naut Aran
    Equisetum hyemale: ribera de la Garona, massís del Montseny
    Equisetum variegatum: capçalera de la Noguera Ribagorçana
    Isoetes duriei: massís de Cadiretes
    Marsilea quadrifolia: aiguamolls del Baix Empordà, delta de
    l'Ebre
    Ophioglossum lusitanicum: massís de Cadiretes
    Osmunda regalis: massís de Cadiretes, massís de l'Albera, massís de les Salines, massís del Montseny
    Pellaea calomelanos: les Guilleries, penya-segats de la Muga
    Salvinia natans: aiguamolls del Baix Empordà
    Thelypteris palustris: estany de Banyoles
    Woodsia glabella: serres de Cadí-Moixeró
    FANERÒGAMES
    Aizoàcies
    Aizoon hispanicum: tossals de Montmeneu
    Alismatàcies
    Luronium natans: d'Estanho de Vielha
    Amaril·lidàcies
    Convallaria majalis: serra d'Aubenç
    Galanthus nivalis: ribera de Santa Coloma, zona volcànica de la Garrotxa
    Narcissus alpestris: serra de Boumort
    Narcissus dubius: Alfés
    Narcissus poeticus: massís del Montseny
    Pancratium maritimum: aiguamolls de l'Alt Empordà
    Apiàcies
    Ferula loscosii: tossals de Montmeneu, tossals de Torregrossa
    Seseli farrenyi: cap de Creus
    Seseli peucedanoides: serres de Cadí-Moixeró
    Xatardia scabra: capçaleres del Ter i del Freser, serres de Cadí-Moixeró
    Aràcies
    Arisarum simorrhinum: massís del Garraf
    Boraginàcies
    Lithospermum oleifolium: Alta Garrotxa
    Campanulàcies
    Campanula jaubertiana: Aigüestortes, serres de Cadí-Moixeró
    Campanula speciosa ssp
    affinis: massís del Garraf, Montserrat
    Campanula speciosa: ports de Tortosa
    Jasione crispa: muntanyes de Prades
    Phyteuma globularifolium: capçaleres del Ter i del Freser
    Caprifoliàcies
    Lonicera biflora: delta de l'Ebre
    Lonicera pyrenaica: ports de Tortosa
    Cariofil·làcies
    Arenaria conimbricensis: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
    Arenaria marschlinsi: capçaleres del Ter i del Freser
    Arenaria purpurascens: Aigüestortes
    Dianthus malacitanus: tossals de Montmeneu
    Gypsophila hispanica: vall del riu Llobregós, serra Llarga
    Minuartia rubra: serra d'Aubenç
    Moehringia muscosa: serra d'Aubenç
    Petrocoptis montsicciana: serra del Montsec
    Silene cerastoides: illes Medes
    Silene sedoides: illes Medes
    Ciperàcies
    Carex macrostylon: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
    Carex remota: ribera de la Garona
    Carex vesicaria: Aigüestortes
    Cistàcies
    Cistus ladaniferus: Gavarres, serra de Collserola
    Cistus populifolius: muntanyes de Prades
    Helianthemum squamatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga
    Helianthemum ledifolium: erms d'Aitona
    Cneoràcies
    Cneorum tricoccon: cap de Creus
    Compostes
    Bombycilaena discolor: tossals de Torregrossa
    Centaurea emigrantis: serra del Montsec
    Centaurea linifolia: massís del Garraf
    Centaurea spinabadia: massís de l'Albera
    Evax pygmea: muntanyes de Prades
    Doronicum plantagineum: muntanyes de Prades
    Picris hispanica: erms d'Aitona
    Saussurea alpina: Aigüestortes
    Senecio bicolor: illes Medes
    Senecio leucophyllus: capçaleres del Ter i del Freser
    Serratula flavescens: erms d'Aitona
    Convolvulàcies
    Calystegia soldanella: aiguamolls de l'Alt Empordà
    Crassulàcies
    Crassula campestris: muntanyes de l'Ordal
    Sedum forsteranum: muntanyes de Prades
    Crucíferes
    Alyssum serpyllifolium: serra d'Aubenç
    Boleum asperum: tossals de Montmeneu
    Brassica repanda: serra del Montsec
    Iberis dunali: massís de Cadiretes
    Lepidium subulatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga
    Moricandia ramburei: tossals de Montmeneu
    Subularia aquatica: Aigüestortes
    Succowia balearica: massís del Garraf
    Cupressàcies
    Juniperus macrocarpa: cap de Creus
    Juniperus phoenicea ssp
    lycia: Tamarit-Punta de la Mora
    Dipsacàcies
    Knautia rupicola: serres de Cardó-Boix
    Droseràcies
    Drosera anglica: Naut Aran
    Drosera rotundifolia: massís de Cadiretes
    Efedràcies
    Ephedra major: ports de Tortosa
    Elatinàcies
    Bergia aquatica: delta de l'Ebre
    Empetràcies
    Empetrum nigrum ssp
    hermaphroditum: Marimanha
    Ericàcies
    Arctostaphylos alpinus: Marimanha
    Erica cinerea: serres de Montnegre-Corredor
    Erica tetralix: capçalera de la Noguera Ribagorçana
    Rhododendron ferrugineum: massís de les Salines
    Escrofulariàcies
    Antirrhinum pertegasi: ports de Tortosa
    Digitalis obscura: tossals d'Almatret
    Linaria glauca: serres de Cardó-Boix
    Lindernia dubia: delta de l'Ebre
    Melampyrum catalaunicum: les Guilleries, massís del Montseny
    Melampyrum cristatum: obagues del riu Corb
    Pedicularis rosea ssp
    allioni: Marimanha
    Pedicularis tuberosa: Aigüestortes
    Veronica tenuifolia: tossals d'Almatret
    Euforbiàcies
    Euphorbia dendroides: cap de Creus
    Euphorbia duvali: Alta Garrotxa
    Euphorbia minuta: serra del Montsant
    Euphorbia palustris: aiguamolls de l'Alt Empordà, aiguamolls del Baix Empordà
    Gencianàcies
    Gentiana acaulis: massís de les Salines, serra d'Aubenç
    Geraniàcies
    Erodium glandulosum: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
    Erodium rupestre: Montserrat
    Erodium sanguis-christi: la plana de Sant Jordi
    Geranium cinereum: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
    Gramínies
    Cenchrus incertus: delta del Llobregat
    Lygeum spartum: Utxesa, erms d'Aitona
    Macrochloa tenacissima: la plana de Sant Jordi
    Oplismenus undulatifolius: zona volcànica de la Garrotxa
    Spartina juncea: delta del Llobregat
    Stypa capillata: tossals d'Isòvol i Olopte
    Stypa parviflora: Utxesa
    Gutíferes
    Hypericum elodes: massís de Cadiretes
    Hypericum pulchrum: serres de Montnegre-Corredor
    Iridàcies
    Iris latifolia: serres de Cadí-Moixeró
    Juncàcies
    Juncus balticus: capçaleres del Ter i del Freser
    Juncus triglumis: capçaleres del Ter i del Freser
    Labiades
    Dracocephalum austriacum: serres de Cadí-Moixeró
    Lavandula pedunculata: muntanyes de Prades
    Sideritis scordioides var
    cavanillesi: Alfés
    Teucrium aragonense: tossals d'Almatret
    Thymus loscosii: serra de Montsant
    Lentibulariàcies
    Pinguicula grandiflora var
    dertosensis: ports de Tortosa
    Liliàcies
    Allium pyrenaicum: Alta Garrotxa
    Asparagus stipularis: serra de Montsià
    Lilium martagon: ribera de Santa Coloma
    Linàcies
    Linum campanulatum: Alta Garrotxa
    Lleguminoses
    Adenocarpus telonensis: Gavarres, Roques Blanques
    Astragalus danicus: serra de Boumort
    Astragalus massiliensis: cap de Creus, illes Medes, el Montgrí
    Astragalus narbonensis: tossals de Montmeneu
    Astragalus turolensis: tossals de Montmeneu, Utxesa
    Erinacea anthyllis: Alta Garrotxa
    Genista biflora: tossals d'Almatret, erms d'Aitona
    Hedysarum humile: tossals de Montmeneu
    Lygos sphaerocarpa: Utxesa
    Ononis tridentata: vall del riu Llobregós, serra Llarga
    Oxytropis amethystea: serres de Cadí-Moixeró
    Oxytropis lapponica: Aigüestortes
    Teline linifolia: Gavarres, massís de Cadiretes
    Trigonella polyceratia: erms d'Aitona
    Malvàcies
    Kosteletzkya pentacarpos: delta del Llobregat
    Lavatera arborea: illes Medes
    Malva stipulacea: tossals de Torregrossa
    Oleàcies
    Fraxinus oxycarpa: delta de l'Ebre
    Orquidàcies
    Coeloglossum viridae: massís del Montseny
    Cypripedium calceolus: serra de Catllaràs
    Ophrys catalaunica: Alta Garrotxa
    Papaveràcies
    Papaver rhaeticum: capçaleres del Ter i del Freser
    Pirolàcies
    Pyrola chlorantha: ports de Tortosa
    Pyrola secunda: ports de Tortosa
    Plantaginàcies
    Plantago cornuti: aiguamolls del Baix Empordà
    Plumbaginàcies
    Armeria ruscinonensis: cap de Creus, illes Medes, massís de l'Albera
    Limoniastrum monopetalum: delta de l'Ebre
    Limonium catalaunicum: Utxesa
    Limonium giberti: Tamarit-Punta de la Mora
    Limonium ovalifolium: Utxesa
    Limonium tremolsi: cap de Creus, massís de l'Albera
    Limonium sp.: delta de l'Ebre, illes Medes
    Poligalàcies
    Polygala vayredae: Alta Garrotxa
    Posidoniàcies
    Posidonia oceanica: cap de Creus
    Potamogetonàcies
    Potamogeton polygonifolius: massís de Cadiretes
    Primulàcies
    Androsace ciliata: Aigüestortes
    Primula latifolia: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, massís de les Salines
    Ranunculàcies
    Aconitum pyrenaicum: zona volcànica de la Garrotxa
    Adonis pyrenaica: serres de Cadí-Moixeró
    Adonis vernalis: tossals d'Isòvol i Olopte
    Anemone nemorosa: ribera de Santa Coloma
    Anemone ranunculoides: ribera de Santa Coloma
    Aquilegia montsicciana: serra del Montsec
    Aquilegia pyrenaica: serra de Boumort
    Delphinium elatum: capçaleres del Ter i del Freser
    Isopyrum thalictroides: zona volcànica de la Garrotxa
    Pulsatilla alpina: serra de Boumort
    Ranunculus trichophyllus: Aigüestortes
    Resedàcies
    Reseda stricta: serra Llarga
    Rosàcies
    Alchemilla catalaunica: Aigüestortes
    Alchemilla pentaphylla: Aigüestortes
    Alchemilla pyrenaica: Aigüestortes
    Alchemilla subsericea: capçaleres del Ter i del Freser
    Potentilla brauneana: Marimanha
    Potentilla fruticosa: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, capçaleres del Ter i del Freser
    Potentilla nivalis: serres de Cadí-Moixeró
    Prunus lusitanica: les Guilleries
    Prunus prostrata: ports de Tortosa
    Spiraea crenata ssp
    parviflora: serra del Montsec
    Rubiàcies
    Crucianella patula: erms d'Aitona
    Galium scabrum: Gavarres
    Galium rotundifolium: muntanyes de Prades
    Salicàcies
    Salix lapponum: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
    Salix tarraconensis: muntanyes de Prades, ports de Tortosa, serres de Cardó-Boix
    Saxifragàcies
    Saxifraga aizoon: massís del Montseny
    Saxifraga callosa ssp
    catalaunica: Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac
    Saxifraga hypnoides: massís de l'Albera
    Saxifraga longifolia: ports de Tortosa
    Saxifraga pubescens: capçalera de la Noguera Ribagorçana
    Saxifraga vayredana: les Guilleries, massís del Montseny
    Tamaricàcies
    Tamarix boveana: delta de l'Ebre
    Timeleàcies
    Daphne alpina: serres de Cadí-Moixeró
    Thymelaea nivalis: serra de Boumort
    Utriculariàcies
    Utricularia minor: Naut Aran
    Zaniqueliàcies
    Cymodocea sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Delta de l'Ebre
    Zigofil·làcies
    Zygophyllum album: delta de l'Ebre
    Zosteràcies

    FLORA SILVESTRE

    (Medi Ambient)