Física i Química

Física. Química. Mètode científic. Ciències físiques. Ciències químiques. Magnituds físiques. Unitat fisica. Experiments

  • Enviado por: Piripi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

1 - Introducció al mètode científic

  • - Definició

  • - Apunts històrics i fases del mètode científic

  • - Introducció a la física i a la química

  • 1.4.1 - Procés de mesura i magnituds físiques

    1.4.2 - Sistema Internacional d'unitats

    1.4.3 - Xifres significatives

    1.4 - Conceptes bàsics químics

  • - Precisió i sensibilitat

  • - Notació científica

    • - Estats d'agregació a la matèria

  • - La teoria cineticomolecular

  • - Propietats de la matèria

  • - Variacions del volum i pressió

  • - Teoria cineticomolecular aplicada en els tres estats

  • - L'escala de Kelvin

    • - Els canvis d'estats

  • - Interpretació cineticomolecular

  • - Fusió I solidificació

  • - Vaporació

  • - Sublimació

    • - Àtoms i molècules

  • - Estructuració

  • - Partícules subatòmiques

  • - Elements

  • - Nombre atòmic

  • - Elements abundants en la natura

  • - Isòtms

  • - Radioactivitat natural i artificial

  • - Massa d'àtoms i molècules

  • - Composició de les molècules

  • - Fórmules químiques

    • - Mol. Unitat de quantitat de substàncies

  • - Massa atòmica d'hidrogen

    • - Taula periòdica

  • - Compostos

  • - Lumeslatura de compostos inorgànics simples

    • - Mescles i solucions

  • - Definició

  • - Mescles de matèries

  • - Matèries homogènies i heterogènies

  • - Solució saturada

    • - Solucions químiques

    • - Química i el mètode científic

  • - Canvi climàtic

  • - Combustibles fòssils

  • - Recursos fòssils i la contaminació

  • - Solucions d'aquests recursos

    • - Fenòmens elèctrics

  • - Càrregues elèctriques

  • - Detectors de càrregues elèctriques

  • - Conductors i aïllants

  • - Les forces càrregues

  • - Què són les càrregues

  • - Què és el camp elèctric

  • 11 - Corrent elèctric

    Física i Química

    1 - Mètode científic

    1.1 Definició

    És un sistema per a adquirir coneixements, però no és la única, també hi ha d'altres:

    • El mètode filosòfic = Connecta lògicament uns certs aspectes abstracte que es connecten entre ells.

    - El mètode mitològic = Intenta explicar la realitat, basant-se en éssers amb forces sobrenaturals. Deriven de religions.

    - El mètode científic = Pretén explicar el perquè de les coses des de la realitat, és a dir, la relació causa efecte.

    Ha tingut diferents etapes evolutives.

    • Primer científic = Aristòtil.

    • És un mètode empíric = experimental .

    • Consisteix en experimentar i decidir.

    1.2 - Apunts històrics i fases del mètode científic

    • Observació d'un fenomen.

    • Plantejament d'una hipòtesi o explicació plausible.

    • Planificació d'experiments, per tal de demostrar si la hipòtesi es vertadera o falsa.

    • Analitzar les dades obtingudes experimentalment.

    • Obtenir resultats o conduccions.

    • Si la hipòtesi s'ha comprovat molts cops i sempre ha estat bé, es considera certa. 13-09-07

    Física i Química

    A vegades es qüestiona la validesa d'una teoria o llei a través de noves hipòtesis, en aquest moment la teoria a de ser substituïda, per una nova, o bé englobada per una més genèrica o d'aplicació superior.

    Un exemple de la primera opció és la teoria de Ptolomeu, la qual deia que la Terra era el centre de l'univers ( heliocentrisme ), la qual es va creure fins al segle XVI, fins que Copèrnic va demostrar que la Terra girava al voltant del Sol i no del revés.

    Un exemple de la segona opció és la teoria de la gravitació universal de Newton, la qual deia:

    F = G Mm

    d 2

    Però això no funcionava pas amb el mercuri, fins que al segle XX Heinstein va explicar la teoria de la relativitat general.

    1.3 - Introducció a les ciències físiques i químiques

    Hi ha temes en que es nota la diferència respecte a si són de física o de química, i altres temes que són de les dues ciències.

    - Física = Estudia la matèria i les seves interaccions, és a dir, els

    cossos i fenòmens que hi ha en la natura.

    - Química = Estudia la relació entre diferents substàncies, elements i

    compostos, ( com es combinen per formar nous compostos,

    diferències entre compostos... ) Per exemple, el carbó i un

    diamant, els dos, estan composts de carboni, únicament es diferencien pel procés de cristalització.

    19-09-07

    Física i Química

    En aquestes ciències establim fets, primer ens preguntem el perquè d'alguna cosa, i desprès creem una hipòtesi, com per exemple la teoria cineticomolecular.

    La teoria cineticomolecular = Bàsicament explica que, si per exemple, si apretem un gas, disminueix el seu volum, i si augmentem el seu volum d'una manera molt ràpida, disminueix la seva temperatura.

    La física i la química són ciències experimentals que es caracteritzen pel mètode científic.

    La física estudia : Forces, energia, electricitat, ones, so, llum, estructura d'àtoms, electromagnetismes.

    La química estudia : Estudia les propietats de diferents substàncies ( canvis pels quals unes substàncies es converteixen en altres).

    1.4.1 - Procés de mesura i magnituds físiques

    Les ciències han de ser objectives, així que s'empren fórmules matemàtiques, i les definicions de conceptes clares, l'espai, la matèria, el temps...

    Molts d'aquests conceptes són propietats del cossos que poden ser mesurades, tot i que no totes.

    Les que poden ser mesurades s'anomenen magnituds.

    19-09-07

    Física i Química

    Concepte

    Magnituds

    Símbol de la magnitud

    Unitat

    Símbol de la unitat

    Espai

    Longitud

    Superfície

    Distància

    Volum

    l

    Metre

    Metre quadrat

    Metre

    Metre cúbic

    m

    m 2

    m

    m 3

    Matèria

    Massa

    kg

    Quilogram

    m

    Temps

    Temps

    t

    Segon

    s

    Temperatura absoluta

    T

    kelvin

    K

    Quantitat de substància

    m

    mol

    mol

    Intensitat del corrent

    I

    amper

    A

    Intensitat lluminosa

    I

    candela

    cd

    A l'hora de donar una mesura hem de donar el valor i la unitat.

    Notació científica = Ordre de magnitud ( exponent que li posem al 10 )

    • 1 = 10, 10 2 = 100, 10 3 = 100,...

    Aquestes magnituds corresponen a les unitats fonamentals, però també hi ha unes unitats anomenades derivades. 19-09-07

    Física i Química

    1.4.2 - Sistema Internacional d'unitats

    Des de 1899, es van organitzar diferents congressos institucionals per

    posar-se d'acord, perquè tothom tingués les mateixes magnituds.

    Al 1960 a Paris, en la 11 ª conferència de mesures i pesos, va proposar el Sistema Internacional ( SI ), Aquest sistema es va aprovar a Espanya al 1967.

    Curiositats d'abans:

    1ª lliure = 400 grams

    Les magnituds fonamentals del SI són: Longitud, massa, temps, temperatura absoluta, quantitat de substància, intensitat de corrent i la intensitat lluminosa.

    1.4.3 - Xifres significatives

    Expressen una quantitat mesurada en funció a la qualitat dels nostres instruments.

    Càlcul de mitjana

    Ex: x1= 69

    X2= 71

    X3= 74

    = x1 + x2 + x3 69 + 71 + 74 214

    = = = 71,333333

    3 3 3

    Mitjana = 71,3

    20-09-07

    Física i Química

    Càlcul d'imprecisió

    x1 2,33 ( 71,33 - 69)

    X2 0,33 (71,33 - 71)

    X3 2,67 (71,33 - 74)

    E= 2,7 = 3

    E= 71mm +- 3 mm

    Física i Química

    1 = Expresseu les vostres idees sobre com iniciar-se un treball científic.

    • Observació d'un fenomen.

    • Plantejament d'una hipòtesi o explicació plausible.

    • Planificació d'experiments, per tal de demostrar si la hipòtesi es vertadera o falsa.

    • Analitzar les dades obtingudes experimentalment.

    • Obtenir resultats o conduccions.

    Si la hipòtesi s'ha comprovat molts cops i sempre ha estat bé, es considera certa.

    2 = Què és una hipòtesi?

    Una hipòtesi o explicació plausible: és la suposició del perquè d'algun fenomen que un cop fets els experiments adequats es convertirà en teoria, si es certa.

    3 = Encara que les hipòtesis són suposicions que pretenen solucionar el problema plantejat, no tota suposició pot ser acceptada com a hipòtesi científica. Quines característiques ha de tenir perquè ho sigui?

    El seu contingut ha de estar expressat de forma clara i entenedora, i en la majoria de casos de manera matemàtica i desprès de comprovar per mitjans d'experiments molts cops que es certa ja es pot considerar que és una teoria o llei.

    4 = Una vegada formulada una hipòtesi que hem de fer per contrastar-la?

    Planificar experiments, per tal de demostrar si la hipòtesi es vertadera o falsa.

    Analitzar les dades obtingudes experimentalment.

    Obtenir resultats o conduccions.

    20-09-07

    Física i Química

    5 = Tracteu d'assenyalar semblances i diferències entre una observació quotidiana i un experiment científic?

    Semblances

    Que en les dues situacions s'han d'observar unes coses per després fer l'experiment o el que s'hagi de fer.

    Diferències

    En un experiment científic s'han de calcular tots els paràmetres, en canvi, en una observació quotidiana només s'han de tenir en compte uns mínims.

    6 = Com a resultat de l'experimentació, solen obtenir-se dades. Assenyaleu procediments per assenyalar la seva fiabilitat, ordeneu-los i interpreteu-los per decidir si es compleixen les hipòtesis.

    Medició( si es pot), càlcul i observació, fer taules i gràfics amb les dades obtingudes.

    7 = Exposeu les idees que tingueu sobre el que són lleis i teories científiques.

    Si la hipòtesi s'ha comprovat molts cops i sempre ha estat bé, es considera certa, i passa a anomenar-se teoria o llei.

    8 = Elaboreu a manera de síntesi d'allò que hem vist fins ara d'un cicle d'investigació.

    • Observació d'un fenomen

    • Plantejament d'una hipòtesi

    • Analitzar dades

    • Obtenir resultats

    • Dir si la hipòtesi es certa o falsa.

    Física i Química

    9 = Amb l'objectiu d'establir en que consisteix el procés de mesura, amideu la llargària d'una escombra i expliqueu el procés.

    Primer, s'agafa l'escombra i es posa de manera que et vagi bé per tal de mesurar-la, després s'agafa el metre i es posa al principi de l'escombra el centímetre u, i després s'estira el regle fins al final de l'escombra, i, el centímetre en que s'acabi serà el que medeix aquella escombra, en el meu cas medeix un metre quaranta.

    13 =Considereu les següents mides de dues llargàries A i B :

    Longitud A (mm)

    69

    71

    74

    Longitud B(cm)

    174

    174

    174

    Quin valor s'haurà de prendre com a representatiu en cada cas? Què es pot dir, també en cada cas, a propòsit del nombre de mides fetes?

    A= Valor mitg = 71,3mm Diferència = 3mm Imprecisió = 3mm

    B= Valor mitg = 174 cm Diferència = 0 cm Imprecisió = 1 cm

    En la longitud A tornaria a mesurar aquell objecte, en canvi en la longitud B, no tornaria pas a mesurar aquell objecte.

    14 = Amb un instrument d'amidament, la sensibilitat del qual és 0,1 cm, un@ alumn@ ha fet una mida i ha donat com ha resultat 23 cm. Expresseu correctament el resultat.

    El resultat correcte és de 230 mm., ja que el marge d'error és de 0,1 cm i no es pas d'1 cm.

    15 = Enumereu quines podrien ser les característiques que convindria conèixer d'un instrument per a la seva correcta utilització.

    • La seva imprecisió i la seva qualitat

    • La unitat en que s'expressa aquest instrument

    • La magnitud en que s'expressa

    20-09-07

    Física i Química

    16 = Els valors obtinguts al mesurar la massa d'un cable de plàstic han estat:

    N (núm. de m ) 1,00 2,00 3,00 4,00

    M (núm. de g) 65 130 195 260

    Trobeu el nombre de metres de 30 grams de cable i la massa de 2,37m i de 10,00 m de cables. Expresseu la relació que hi ha entre les dues magnituds en forma d'equació.

    1/65 = x/30 x= 30: 65= 0,46 m

    2,37m =237 cm 1/65 237/x x= 15405 15405cg = 154,05g

    1/65 10/x x = 650g

    Hi ha 0,46 m en 30g de cable, 2,37 m en 154,05g de cable i 10 m en 650g de cable.

    La relació entre aquestes tres xifres és que són D.P. (directament proporcionals).

    18 = Llegiu l'article e premsa de l'annex i extraieu-ne les característiques essencials del treball científic de les quals manquen l'astrologia i <<coses>> semblants.

    L'astrologia no és pas una teoria científica, competeix per descriure millor un fenomen. Ben al contrari, la renúncia de l'astrologia al mètode empíric confereix a la discussió molts aspectes de la vella polèmica entre religió i ciència, encara que la ciència gaudeix ara del poder i la religió està reemplaçada per les creences astrològiques.

    El nostre ritme vital és conseqüència del període de rotació de la terra i no pas dels astres.

    Podria ser l'astrologia una ciència? Si l'astrologia és el conjunt de coneixements que permet predir els avatars humans mitjançant els astres, la resposta és no.

    Pel que es refereix als suposats fenòmens paranormals mai s'ha donat un sol experiment, fet sota control científic, i per tant repetible, que permet afirmar la seva existència.

    05-10-07

    Física i Química

    17 = (Opcional) Desenvolupament d'una xicoteta investigació: factors que determinen el període d'un objecte pendular.

    Plantejament d'un problema

    Necessito crear un pèndol per a un treball

    Anàlisi del problema

    He d'averiguar com es fa un pèndol informant-me i seguint una sèrie de passos.

    Fonament teòric

    Objecte pendular (pèndol simple) - Cos de massa puntual (la massa està en un punt de dimensions molt petites) que penja d'un fil el qual no és elàstic, i va fent petites oscil·lacions (no més de 15º) al voltant d'un punt d'equilibri.

    El pèndol més simple que hi ha és el de Foucault - pèndol llarg que pot oscil·lar lliurement en qualsevol plànol vertical i capaç d'oscil·lar durant hores. S'utilitza per a demostrar la rotació de la Terra i la força de Coriolis, i després, també com a pèndol simple trobem el de Newton.

    Emissió, factors i períodes de les hipòtesis

    El període d'un pèndol només depèn de la longitud de la corda i el valor de la gravetat (la gravetat vària en els planetes i satèl·lits naturals).

    Degut al fet que el període és independent de la massa, podem dir llavors que tots els pèndols simples d'igual longitud en el mateix lloc oscil·len amb períodes iguals.

    A major longitud de corda major període.

    Període en funció de l'angle d'oscil·lació:

    S'ha de escollir diversos angles diferents.

    Amidar el temps per a diverses oscil·lacions a un determinat angle mantenint la massa i la longitud iguals.

    S'ha de repetir el procediment amb altres angles diferents.

    Es determina el període de cadascun. (T = temps/nº d'oscil·lacions).

    05-10-07

    Física i Química

    Període en funció de la massa d'oscil·lació:

    Es construeix la gràfica T vs. *

    S'escullen masses diferents.

    Es mesura el temps per a diverses oscil·lacions a una massa determinada mantenint l'angle i la longitud iguals.

    Es repeteix el procediment amb altres masses diferents.

    Es determina el període de cadascun.

    Es construeix la gràfica T vs. m.

    Període en funció de la longitud:

    S'escolleixen diverses longituds de corda diferents.

    Es mesura el temps per a diverses oscil·lacions a una longitud de corda determinada mantenint l'angle i la massa iguals.

    Es repeteix el procediment amb altres longituds de corda diferents.

    Es determina el període de cadascun.

    Es construeix la gràfica T vs. L .

    Càlculs i fórmules per fer experiments

    El moviment ocorre en un plànol vertical i és accionat per la força gravitacional. Considerant que el pèndol oscil·la lliurement (sense frec) es pot demostrar que el seu moviment és un moviment harmònic simple, sempre que l'amplitud de la seva oscil·lació sigui petita. Les forces que actuen sobre la massa són les forces exercides per l'entenimentada T i la força gravitacional , actua sempre*mg. la component tangencial de la força gravitacional, mg sen = 0, oposada al desplaçament. Per tant, la força tangencial és una força**cap a restauradora, i podem escriure l'equació de moviment en l'adreça tangencial:

    Ft = m d**= -mg sen 2s
    dt2

    On s és el desplaçament amidat al llarg de l'arc i el signe (-) indica que Ft actua i L és constant, aquesta equació es***cap a la posició d'equilibri. Ja que s=L petita

    Física i Química

    On s és el desplaçament amidat al llarg de l'arc i el signe (-) indica que Ft i L és constant, aquesta***actua cap a la posició d'equilibri. Ja que s=L*****y equació es redueix a:

    d2** = -g sen ***
    dt2 L

    Equació de moviment per al pèndol simple (****petita)

    d2* = -g ***
    dt2 L

    freqüència angular del moviment per al pèndol simple Equació del període de moviment per al pèndol simple:

    T= 2****2****L

    g

    Per tant, entenem per longitud la llargària de la corda del pèndul sense tenir en compte la massa d'aquest.

    Relació entre T i L

    En les gràfiques T vs. * i T vs. m la recta és constant, ja que T solament depèn de L. La lleugera inclinació de la recta en les diferents gràfiques es deu a errors tant d'instrument, factor ambiental o humà.

    Conclusions

    Després d'haver realitzat els mesuraments i càlculs respectius pel que fa al pèndol simple i la seva relació amb la longitud, angle i massa s'ha arribat a les següents conclusions:

    La gravetat vària en els planetes i satèl·lits naturals

    Tots els pèndols simples d'igual longitud en el mateix lloc oscil·len amb períodes iguals.

    A major longitud de corda major període.

    05-10-07

    Física i Química

    19 = (Optatiu) Els comentaris de l'annex II "extrets d'una revista científica de prestigi internacional (Investigación y Ciència)" posen de manifest la importància de la comunicació de resultats, de la naturalesa col·lectiva del treball científic i algunes de les relacions actuals entre ciència i societat. Extraieu-ne algunes conclusions sobre aquests aspectes.

    B. Stanley Pons i Martín Fleischmann van anunciar haver aconseguit la fusió nuclear mitjançant la circulació de corrent elèctric a través d'una bovina de pal·ladi immersa en un recipient d'aigua pesada. Hipòtesis rebutjada per laboratoris de tot el món.

    Thomas Gold comparteix amb la fusió freda la promesa d'una font d'energia inesgotable. Gold creu que el petroli i el gas no provenen de la matèria orgànica (la idea acceptada), sinó de la mescla dels materials primordials de la terra. Cosa que s'ha comprovat que no es certa.

    'Física i Química'

    'Física i Química'