Filosofía

Origen. Verdad. Modelo cosmológico aristotélico # Invetigació cientifica

  • Enviado por: Sand
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

  • Justifica per què es fa referència a l'origen de la filosofia amb l'expressió: “el pas del mite al logos”

  • Amb aquesta expressio es fa referencia a l'abandonament gradual del mite per i la seva substitucio pel logos (en grec vol dir rao). Vol donar explicacio a l'aparicio del pensament racional i reflexiu, que substitueix a les explicacions fantastiques i mitiques que sempre havien sigut aceptades. Per tant, la filosofia va neixer com un tipus de coneixement racional i oposat a la mitologia. S'ha considerat que el naixement de la filosofia va ocorre a Jonia, Grecia, on l'escola de Millet (formada per Tales, Anaximandre i Anaximenes) intentaba trobar explicacions mes enlla de la mitologia i a buscar les causes naturals.

  • Justifica per què l'evidència i la intesubjectivitat no són criteris suficients per a reconèixer la veritat. Defineix aquest conceptes i posa'n algun exemple il.lustratiu.

  • La paraula evidencia es refereix a la manera especial de presentar-se que tenen uns determinats fets i proposicions dels cuals no podem negar-ho perque seria ilogic. Un coneixement evident es presenta de manera inmediata al subjecte que coneix, un exemple molt clar es el de “A es A” perque tot i que no puc provar-ho, la seva veritat es tan directa, que no puc negar-ho o seria irracional. Malgrat tot, cap persona encara ha aconseguit determinar la forma precisa en que consistex la evidencia, per tal de esbrinar quines proposicions son evidents. Per aquesta rao es diu que l'evidencia es un criteri insuficient per a reconeixer la veritat, ja que pot ser que ho que per mi es evident no ho sigui pels demes.

    La intersubjectivitat consisteix en el fet de que les nostres creences, per tal de ser admeses com verdaderes, han de ser aceptables per a qualsevol subjecte racional. Aixo es perque el coneixement es objectiu i ha de ser valid per tothom. Aixi, es necesitaria un consens de la comunitat per aceptar una creença com verdadera, ja que la veritat requereix el consens. Malgrat tot, la intersubjectivitat no es un criteri suficient per a reconeixer la veritat perque el consens no es una garantia de veritat. Un exemple va ser quan a l'epoca de Galileu es creia en el geocentrisme, i era aceptat per tots, pero es va descobrir anys despres en l'error d'aquesta creença.

  • Indica la incompabilitat entre el model cosmològic aristotèlic i el model resultant del gir copernicà

  • El model cosmologic aristotelic situaba a la terra en el centre del univers. Copernic

  • Segons el poeta Joan Maragall, quan l'home esta silencios poca cosa el diferencia de la resta d'animals. Aquesta afirmacio suposa que el llenguatge es un fet diferencial important. Hi estas d'acord? Es el llenguatge un tret especific de l'especie humana? Argumenta la teva resposta. En tot cas, assenyala quins trets unics aporta el llenguatge huma com a sistema de comunicacio.

  • Quins grups de ciencies es poden distingir respecte a la diversitat de branques de la investigacio cientifica? Com es caracteritzen respecte dels seus objectes d'estudi i de la seva metodologia de treball?

  • Formals: logica o matematiques. No estudien fets o esdeveniments, sino de les relacions entre simbols. No tenen contingut empiric i no es basen en l'observacio, sino en la coherencia interna del sistema.

    Empiriques: Estudien la realitat, els fets i la seva relacio. El seu contingut es empiric ja que sorgeix de l'observacio i l'experiencia. Les seves afirmacions han de ser comprobades per recurs de l'experiencia. Hi han de dos tipus:

    Naturals: fisica, quimica, biologia. S'ocupen de la realitat natural.

    Socials: sociologia, economia, historia, S'ocupen de la realitat social i humana.

  • A que es denomina “falsabilitat” d'una hipotesi? A que es denomina “verificacio” d'una hipotesi? Que vol dir que es “asimetrica” la seva força probatoria? En quina d'aquestes dues estrategies resideix la proposta de Popper respecte de la qüestio del progres cientific?

  • La falsabilitat consisteix en buscar fets que demostrin que l'hipotesi que s'esta intentant demostrar es falsa. Mentres no es trobin aquests fets, l'hipotesi es provisionalment verdadera fins que es troba un cas en que l'hipotesi queda falsejada i es refusada.

    La verificacio es la comprovacio de la veritat d'una hipotesi. S'observa si el que afirma l'hipotesi es el que passa en la realitat, de ser aixi, queda confirmada. La induccio esta lligada amb la verificacio, per aixo aquest metode no es del tot eficaç.

    Karl Popper va ser el gran impulsor del metode de falsacio.