Filosofía

Filosofia antiga. Primera democràcia. Filosofia i ciència. Sofistes. Sofistes. Plató. Edat Medieval. Filosofia Moderna. Autors

  • Enviado por: Mireia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Filosofia

T/1

Origen de la filosofia (logos=lògica)

s. VI a.C. => en Àsia menor(Grècia); 1º filòsof:

  • Tales de Milet +!
  • Anaximandre Filòsofs de la natura
  • Anaxímenes

Abans de la filosofia, per explicar les coses o fenòmens que pesaven utilitzaven la mitologia (els mites).

Filosofia antiga

El pitagòrics es una “escola” on Pitàgores la va fundar en la Magna Grècia al s. V a.C. Deien que eren una secta perquè no sortien ni podien parlar amb ningú de fora.

  • Defensaven la teoria de la transmigració de l’ànima.
  • Posició dualista antropològic: pensen que l’ésser humà està format per 2 coses diferents

=> l’ànima (no matèria; immortal)

=> cos (matèria; mortal)

Primera democràcia

s. VI – V a.C.

  • Democràcia indirecta: les decisions les prenen uns representants escollits pels ciutadans
  • Democràcia directa: les decisions les prenen els ciutadans.

Només participava ¼ part de la població, no eren ciutadans:

  • Dones
  • Esclaus
  • Estrangers

Què és la filosofia?

Caràcter racional => es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l’experiència.

Caràcter sistemàtic => els coneixements estan ordenats i no s’admeten incoherències.

Caràcter crític => la filosofia ha de ser revisada i rebutjada, si es troben motius, per a que

sigui exacta.

Filosofia i ciència

Sabers racionals i sistemàtics => pretenen trobar veritats universals sobre el món.

Comparteixen el mateix objecte d’estudi, plantegen preguntes semblants.

La relació entre ciència i filosofia és molt estreta.

Branques de la filosofia

  • Metafísica => s’ocupa de l’ésser, de les propietats de tot el que

existeix independentment del que sigui.

  • Lògica => s’ocupa dels raonaments expressats lingüísticament i

estableix un raonament del qual podem estar segurs de que

es vàlid.

  • Epistemologia => teoria del coneixement i s’ocupa de qüestions com

els tipus i les formes de coneixement, la ciència, els

límits del que podem conèixer...

  • Ètica => s’ocupa dels codis morals, analitza normes morals, la

fomentació d’aquestes normes, la validesa...

  • Estètica => s’ocupa de l’art i la bellesa en general.

Els Sofistes=> Areté (excel·lència, el més important)

Habilitat retòrica (oratòria)

Eren educadors

No hi poden accedir =>Relativisme: que les coses es

Al coneixement poden veure de diferents maneres

=>Ascetisme: es un corrent que

dubta absolutament de tot, que

no hi ha veritat universal.

Pitàgores -> sofista relativista

Gòrgies _> sofista escèptic

Sòcrates (470 – 399 a.C. -> s.V a.C.)

“Només sé que no sé res” => La ignorància és el camí per arribar a

conèixer més.

Sòcrates no és sofista.No va escriure obres, el que es coneix d’ell es gràcies als seus deixebles, ex: Plató.

  • L’areté => coneixement; criticava el que deien els sofistes.

pensava que el coneixement era dins d’un mateix.

Feia servir el mètode Maieutico dialèctic, per fer florir el

coneixement.

  • Reminiscència (recordar) => el coneixement es recordar, perquè el coneixement el tenim a dins.

Plató s. V-IV a.C.

Era deixeble de Sòcrates

  • Mètode Maieutico dialèctic (a base de preguntes i respostes)
  • Areté: coneixement (optimista epistemològic)
  • Va viatjar quasi per tota la Mediterrània, amb tot el que va conèixer, el que veia eren injustícies. Va elaborar una teoria del coneixement.
  • Deia que hi havia dos mons:

Món de les idees Món sensible

  • Immaterial Ell no volia creure material
  • Immutable (no canvia) que tot era imper- canviant
  • Perfecte fecte, i creu en un ple de corrupció
  • Aquí està el vertader món que es total- és una còpia del

Coneixement, l’episteme o ment diferent, món de les idees

Ciència millor al que vivim, coneixement d’opinió

  • Aquí està els models de és com la repre- (POXA)

la perfecció sentació del cel

Persona mor

Aquests models es poden ànima cos

conèixer a través de la raó

  • Era dualista epistemològic

Aristòtil s.IV a.C.

Deixeble de Plató

  • Empíric => estudi del coneixement a base de l’experiència.
  • Va ser professor d’Alexandre Magne, que li va permetre viatjar per l’orient.
  • Va ser el 1º en fer una classificació de les espècies.
  • Areté => coneixement; optimista epistemològic.
  • El coneixement es coneix a través dels sentits i l’abstracció (procés mental a través del qual es pot comprendre la informació que porten els sentits i serveix per classificar, ordenar, relacionar...).

Coneixement d’objectius => matèria i forma

part física

“ es el que fa que un objecte

canviant(canvi) sigui el que es i no pugui ser

· acte altre cosa diferent “

· potència

Edat Medieval

Relació entre raó - fe.

  • Patrística => Sant Agustí -> Valora la raó encara sent eclesiàstic.
  • Escolàstica => Sant Tomàs ->interès teològic, harmonitzar de i raó, pensen que estan preparades per assolir la mateixa veritat.
  • Nominalisme d’Occam => Guillem d’Occam -> considera i defensa que els conceptes universals no existeixen.

Filosofia Moderna

· humanisme => corrent cultural que reivindica la dignitat i la vàlua humanes.

· interès epistemològic => determina la possibilitat i els límits del coneixement.

T/2

· Sentit restrictiu => realitat és tot allò de què podem tenir experiència.

· Sentit ampli => no només tenen experiència els éssers materials i observables de

la ciència, també realitats subjectives que coneixem íntimament

(sentiments, idees...) productes culturals, immaterials o

espirituals...

Realitat o aparença

Realitat => es pot veure com un coneixement amb sentit restrictiusi ens referim a

l’experiència. O com un sentit amplisi pensem que el coneixement es

l’experiència + l’interpretació.

Aparença => forma de com es manifesta la realitat als objectes que la perceben.

Realitat i aparença => les aparences enganyen i ens oculten l’autèntica realitat, perquè no

ens deixen veure com són realment les coses.

Heràclit=> Filòsof de la natura. Pensava si hi havia canvi o estabilitat. A través dels

sentits podem apreciar que tota la natura està en procés constant de canvi

= experiència.

Parmènides=> A través de la raó nega el canvi, tot el que hi ha ja està en el moment, no

es pot penar en una cosa que no existeix = canvi no existeix.

Paralogismes -> deducció incorrecta

Espiritualisme => pensen que a més de la realitat material de la que tenim experiència,

existeix una altre realitat espiritual que li dóna sentit a la ment, a Déu...

Materialisme => pensadors que neguen l’existència del espiritualisme, identifiques que hi

ha realitat material o sensorial.

Schopenhauer

Té una visió pessimista de la vida, vida = dolor. La realitat no la coneixem, tot són aparences perquè no ho veiem tots igual. Si no desitgem una cosa ens avorrim perquè ho hem aconseguit i hi ha molta monotonia.

Ascetisme => refugi per fugir de la vida, aillar-se i oposar-se al dolor.

Resignació i acceptació

Rebutgen el temor davant la mort.

Epicureisme =>reflexió, comprensió de que no tenim que témer a una cosa que mai

sentirem, com es la mort. L’únic que existeix per a nosaltres es el viure

perquè es de l’únic del que tenim experiència.

T/3

El coneixement proposicional

  • Proposicions empíriques => afirmen o neguen alguna cosa sobre el

món, es pot contrastar amb l’experiència.

  • Proposicions formals => no diuen res sobre el món, sinó de les

relacions entre símbols.

Per a que una proposició atribueixi al coneixement ha de ser veritat i justificada.

Llenguatge i coneixement

L. Wittgenstein => “ Els límits del meu coneixement són el límits del meu llenguatge “

Realitat => objectiu -> tot allò que la gent entén per veritat, es diu coneixement. Ex: taula,

bofetada...

Objectiu

Coneixement n Subjectiu

Intersubjectivitat => coneixement que té cadascú segons les

influències socials, culturals...

La possibilitat de coneixement

  • Dogmatisme => tenir un coneixement universal, segur i tenir-ne la certesa absoluta. Possibilitat d’ampliar el coneixement. És l’actitud més optimista (Descartes).
  • Escepticisme => dubta de tot, de que el coneixement sigui universal i segur. És el contrari del dogmatisme (Sofistes).
  • Criticisme => barreja del dogmatisme i l’escepticisme. Accepten que s’hi pot arribar al coneixement encara que s’ha de criticar i qüestionar per a que no hi hagi errors (Kant).
  • Relativisme => són diferents punts de vista sobre un tema, hi ha moltes realitats (sofistes).
  • Perspectivisme => són diferents punts de vista sobre una mateixa realitat (Ortega y Gasset).

La conquesta de la veritat té doble direcció:

Sortir de l’ignorància: Sortir de l’error:

Argumentant el coneixement mitjançant la crítica del

Mitjançant l’estudi i la investigació fals coneixement i de la ideologia

  • Permanentment => som responsables de lluitar contra la nostra

ignorància, ampliar els nostres coneixements i de

mantenir-nos alerta de l’autoengany i la distorsió

ideològica.

  • Col·lectivament => el coneixement no es només d’una cultura o grup

sinó de tota la humanitat. Hem de defensar

l’educació com un dret universal i fonamental.