Filosofía

Conceptos filosóficos # Sabiduria. L'ésser humà. Psicologia. Coneixement. Llibertat

  • Enviado por: Nati Baza
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 27 páginas
publicidad

  • TEMA 1 : Què és la filosofia?

1.-La paraula “filosofia”. Hi ha diferents maneres d'entendrela.

2.-La paraula “filosofia” desde el punt de vista etimologic.

3.-El saber filosofic. Saber vulgar, saber científic, saber filosófic.

4.-Què és la “filosofia”?

5.-La inhutilitat de la filosofia.

El mussol és la mascota del filosof perquè durant el dia dorm, quan hi ha llum i tothom veu les coses d'una manera, mentestant ell dorm, com un filosof, però de nit ell està la guait i sempre sap el que passa i el més important de tot: perque passa, aquesta és la feina dels filosofs.

Qui sap el que passa i a més el perquè del que passa viu dues vegades, viu més intensament la vida.

  • 1.-LA PARAULA FILOSOFIA. HI HA DIFERENTS MANERES D'ENTENDRELA.

La filosofia no és només veure el que passa, sinó perquè passa. És el raonament de les coses.

Filosofia és una paraula polibalent, té varis significats:

-1 : “Pendres la vida amb filosofia”: pendres la vida amb calma i tranquilitat.

-2 : “No estic d'acord amb la filosofia de la empresa”: la manera d'entendre la línea d'actuació d'una empresa, política.

-3 : “Deixat estar de filosofies”: no buscar el sentit de les coses, anar al gra.

  • 2.- LA PARAULA FILOSOFIA DESDE EL PUNT DE VISTA ETIMOLOGIC.

Filo Sofia - ve del grec

Philos: amor

Sophia: saber, sabiduria

És a dir, amor a la sabiduria.

Quan diem amor podem trobar tres maneres d'entendrela:

  • Amor infantil o biologic- fundamentalment sentimental

  • Amor adolecent-romantic, emocional

  • Amor madur-compromís, pasional

La paraula filosofia es refereix a un amor madur, compromés i passional envers el saber, la sabiuria.

-Un savi és una persona que fa el que ha de fer, però perque ho faci primer ha de saber el què ha de fer. És una persona bella per fora però també bella per dins.

  • EL SABER FILOSÓFIC:SABER VULGAR, SABER CIENTÍC, SABER FILOSÓFIC.

La filosofia és un saber. Quin tipus de saber?n'hi ha tres.

1.Saber vulgar: és el saber que ens proporciona els sentits, per expèriencies, prové del saber de la gent, és el saber popular.

2.Saber científic: Enves d'utilitzar els sentits com a eina per saber, aquí utilitzem la raó dels sentits. Aquí és pregunta perquè?causes proximes.

3.Saber filosófic: És igual que per el saber científic, peró a més busca les causes últimes, en el què no tothom pensa, que sempre hi ha un principi i un final.

La filosofia és el saber filosoficque utilitza la raó, És un saber que va més enllà dels altres sabers i intenta buscar les causes finals del que succeeix.

  • QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

És la ciència que estudia reflexivament l'ésser humà.

Què és l'ésser humà?Què és l'home? Què sóc jo?

Per a ser sabis ens tenim que coneixer a nosaltres mateixos. El principi de la filosofia comença en un mateix.

1. Em coneico i em coneixen- CLAR

2. Em coneixo però no em coneixen- CLAR-FOSC

3. No em coneixo però em coneixen-FOSC-CLAR

4. Ningu em coneix- FOSC

  • Jo sóc un quadrant de quadrants.

  • El principi de la sabiduria és coneixe't a tu mateix, però és casi impossible.

  • LA INUTILITAT DE LA FILOSOFIA

a)La filosofia no val per res pràctic.

b)La filosofia serveix per tot. Cultivar la raó, una eina que serveix per tot. És una eina personal: si la apliquem a la vida és UTIL.

c)La filosofia és un saber de luxe, quan tenim 25-27 anys passem a ser persones, ens humanitzem . La filosofia és l'art de viure la vida bé, serveix per tenir personalitat. Ningú pot pendre la vida dels altres, ni nosaltres mateixos, l'únic dret que tenim és viure la vida.

  • TEMA 2: L'ésser humà com a problema.

1.-El misteri de l'ésser humà.

2.-“Les tres perspectives bàsiques de l'ésser humà”

3.-L'especificitat de l'ésser humà: algunes respostes.

4.-La singularitat de l'ésser humà: trets peculiars més notables.

  • 1.-EL MISTERI DE L'ÉSSER HUMÀ.

Què és l'home? Mai no arribarem a saber com sóm exactament. Nosaltres sóm una realitat políedica, és a dir, que té moltes cares.

Què sóc jo?
·La estructura humana és políedica, que té moltes cares, moltes “vertentes”, molts punts de vista, en definitiva: moltes perspectives. Ningú arriba a coneixens del tot, sempre hi ha una part de misteri.

·La estructura humana és oberta, és impossible omplir-la, és un misteri.

Per això l'home és un misteri per l'home.

  • 2.-LES TRES PERSPECTIVES BÀSIQUES DE L'ÉSSER HUMÀ

  • L'home ésser biológic: ens han donat la vida per tal de viurela lo millor que poguem. Un 60% del que fem és físic, biológic, ens predomina.

  • L'home ésser cultural: 30% és la satisfacció d'unes necessitats. Funcions vitals: neixer, creixer, reproduir-se i morir-se.

  • L'home com a ésser símbolic: ens diferenciem dels animals en el coeficient intelectual.

  • Nosaltres a més de tenir una inteligencia instintiva també tenim una inteligencia lógica i racional, 6tenim la capacitat de plantejarnos problemes abstractes i donar-hi solucions.10%

    • 3.-L'ESPECIFICITAT DE L'ÉSSER HUMÀ: ALGUNES RESPOSTES

    1a resposta: l'ésser humà és racional (Plató i Arístotil)

    Animal ésser humà

    Estímul-resposta estímul -motiu-resposta

    2ª resposta: llenguatge, tots dos tenim veu, peró a més nosaltres tenimla capacitat de expressar idees... a través de les paraules. Sóm un animal parlant.

    3ª resposta: el treball, homo faber és l'únic que treballa amb una idea, un projecte previ, en canvi els animals no ho fan.

    4ª resposta: el joc, els animals no juguen, les persones si i seguin unes regles.

    5ª resposta: negació, pot dir no l'home, homo neganus, és pot suïcidar, dir prou.

    6ª resposta: l'esperança, nosaltres tenim l'eperança de progressar, els animals no esperen res.

    7ª resposta: la llibertat, l'home està condemnat a ser lliure.

    • 4.-LA SINGULARITAT DE L'ÉSSER HUMÀ: TRETS PECULIARS MÉS NOTABLES

  • La tècnica: L'ésser humà fabrica eines.

  • La tradició: La persona pot apendre tot alló que li han llegatels avanpassats.

  • El progrés: l'ésser humà reinventa i avança en el coneixement i en l'experincia, innova.

  • La capacitat de pensar: es capaç de pensar en conceptes abstractes.

  • La reflecció: conciència del propi jo, es pot preguntar pel sentit de la vida.

  • La capacitat per compendre: compendres a si mateixa i compendre el món que la envolta.

  • La conciencia de la mort: té una clara conciencia dela seva mínsera temporalitat.

    • TEMA 3 : La estructura del psiquisme humà

    1.-L'estudi del psiquisme humà: la psicologia.

    2.-Les quatre etapes de la psicologia: psicologia racional i psicologia científica.

    3.-Els corrents predominants de la psicologia.

    4.-L'estructura concient del psiquisme humà:

    a)La persepció

    b)La memòria

    c)La imaginació

    d)La afectivitat

    5.-L'estructura de l'inconcient del psiquisme humà segons Sigmound Freud:

    a)La primera tópica

    b)La segona tópica

    c)El funcionament del psiquisme segons freud

    d)Els mecanismes de defença del jo.

    e)Els actes fallits

    f)Els somnis: la seva interpretació

    • 1.-L'ESTUDI DEL PSIQUISME HUMÀ: LA PSICOLOGIA

    Tots tenim un físic, sóm d'una certa manera exteriorment parlant (cap, tronc, extremitats), és una estructura física, es pot veure.

    De la mateixa manera que tenim una estructura física també tenim una estructura psiquica. Psiquicament la nostra estructura també és tripartida, de la mateixa manera que el físic és cap tronc i extremitats, el nostre psiquisme és: els sentits, la raó i la voluntat.

    La ciència que estudia l'estructura psiquica és la PSICOLOGIA.

    • PSICOLOGIA: ciència que estudia la conducta psiquica o mental de l'ésser humà.

    • PSICOLOGIA: psique + logos (grec): psique vol dir: alma, interior; logos: ciència, estudi

    • 2.-LES QUATRE ETAPES DE LA PSICOLOGIA

    La psicologia és una ciència molt nova, molt moderna - 1879 -. Avans també hi havia coneixements, però a partir d'aquí la psicologia ja és reconeguda com a ciència.

    Psicologia precièntifica psicologia cièntifica

    racional 1879 experimental

    Avans de l'any 1879, s'escribien llibres sobre la conducta que presentaven altres persones. A l'any 1879, William Wundt, va montar un laboratori de psicologia a la universitat de Leinpring, a partir d'aquí la psicologia passa a ser una psicologia experimental.

    Podem dividir la história de la psicologia en quatre etapes:

    Psicologia com a ciència que estudia l'alma.

    Psicologia com a ciència que estudia la ment humana.

    Psicologia com a ciència que estudia la conciència.

    Psicologia com a ciència que estudia la conducta.

    Plató: l'alma esta al cap però és invisible

    Arístotil: l'alma està al cor

    L'activitat de l'alma és el que fa la ment: amor, odi...

    Percepció interior de la conducta

    El que fan les persones, el seu comportament

    La psicologia fins ara ha pasat per quatre etapes:

    • 1: estudi de l'ànima

    • 2: estudi de la ment

    • 3: estudi de la conciència

    • 4: estudi de la conducta

    • 3.-ELS CORRENTS PREDOMINANTS DE LA PSICOLOGIA

    1.-Conductisme: ve de la psicologia americana.

    L'home és un animal i només un animal: E-R : al veure que els homes no són exactament com els animals apareix el neo-conductismo.

    Neoconductismo: L'home és un animal especial:

    E- M - R

    • Aquí hi ha molts psicolegs conductistes ja que les escoles americanes van pagar les escoles espanyoles amb la condició de que adobtessin la psicologia americana, no la europea.

    Actualment els psicòlegs són neuroconductistes. Tenen tècniques de nodificació de la

    conducta.

    2.-Psicoanàlisi: Sigmound Freud. Pensen que l'home és una nimal reprimit en les seves pulsions, que ón dos:

    -La sexualitat

    -La agressivitat

    Si tenim reprimits aquests dos punts ens podem deprimir, ens posem molt nerviosos...Més tard al fer-se concient del que fem ens posem bons, bé.

    3.-Humanistes: pensen que quan neixem sóm ja homes, però hem de passar un període de formació de persones (dona, als 25; home, als 27). Hi ha tèciques per ajudar a fer-se persones, posar en pràctica les nostres capacitats.

    Autorealització : tota aquella persona que duran la seva vida ha arribat a desenvolupar les capacitats que tenim. És molt important coneixes a si mateix. Sigues tu mateix, un s'ha d'atrevir a mostrar-se tal com és.

    4.-Cognostivistes: L'home és una màquina. Les parts d'una màquina són 5:

    Emisor-codifica un missatge ho envia per un canal un descodificador-ho entens un receptor

    1)emissor

    2)codi

    3)canal

    4)descodificació

    5)receptor

    • Tornar del receptor al emissor: Feed-back, la resposta influeix en l'emissor: un professor que escolta, si veu que els alumnes escolten continua amb més ganes.

    • 4.-L'ESTRUCTURA DEL PSIQUISME HUMÀ

    Els animals no tenen motivació pel que fan, nosaltres ho fem sempre per algún motiu, encara que sigui consient o inconcient.

    Freud creia que l'inconcient no existia.

    Les peces del nostre concient són:

    1.Percepció

    2.memòria Sensibilitat

    3.Imaginació

    4.Afectivitat

    Una vegada creem la part concient, fem les peces de l'inconcient.

    La persona humana no funciona com una màquina. Amb la ment no funciona com una foto.

    a) La percepció: Percibim la realitat com un pintor, fem la selecció i després agafem la imatge. Sempre hi ha uns factors que ens afecten més que uns altres i unes imatges que guardem o no.

    Un bucle perceptiu és la selecció que agafem del que sentim, cadascú el té diferent.

    Els artistes no perceben la realitat, nosaltres rebem moltes energies als sentits, molts impactes, rebem la nostra própia percepció i l'emmagatzem a la memòria.

    b)La memòria: La memòria té dues funcions: un recordar, i una altre conservar imatges, poden ser noves, a partir d'aquí fem un món imaginari, l'afectivitatés en color. Nosaltres percebem amb sentiments, emocions i passions, tot amb color. L'atenció és com un fons amb llum.

    La “quantitat” de memòria que tenim depén de l'àcid rivonucleic, depén de la quantitat i dels sentits.

    Per apendre fan falta tots els sentits. La memòria no és perd si s'utilitza, en ella hi aboquem el passat.

  • La imaginació: és pensar més enllà que la realitat donada, la imaginacó en lloc de fer el que fa la percepció (captar) o el que fa la memòria (retenir i evocar), la imaginació crea. Té una tendència de futur.

  • L'afectivitat:

    • Sentiments: poc tensos però molt duraders.

    • Emocions: molt intensos però poc duraders.

    • Passions: molt intenses i molt duraderes.

    La vida psíquica de la persona està tenyida d'afectivitat.

    Percibimos sintiendo y

    Sentimos percibiendo.

    e.1 Sentiments

    estats d'ànim, gràcies a ells la vida té color i les cosses que ens passen tenen un valor i significació. Podem dir que hi ha uns sentiments bàsics: l'alegria, la tristor, el temor, la còlera...

    e.2 Emocions

    és la intensificació dels estats afectius, són reaccions orgàniques visibles: llagrimes, vermellor de la cara...aixó és degut a que l'emoció del moment proboca un desequilibri del psiquisme que es manifesta fisiològicament.

    e.3 Passions

    sentiments insistents, duren tota la vida: amor, avarícia, odi...són capaços de mobilitzar totes les nostres energies.

    AFECTIVITAT

    INTENSITAT

    DURACIÓ

    EXEMPLE

    SENTIMETS

    Poc

    Molt

    Amistat

    PASSIONS

    Molt

    Molt

    Amor

    EMOCIONS

    Molt

    Poc

    Plorar

    • 5.-L'ESTRUCTURA INCONCIENT DEL PSIQUISME HUMÀ SEGONS FREUD

    Freud descobridor de la psicoanàlisi, va descobrir l'inconcient. H¡ ha conflictes entre el concient i l'inconcient, quasi sempre.

    Freud- estudia la psicoanàlisi. La seva vida es distingeix en dos:

    1ª)abans de 1920: la primera tòpica

    2ª)després de 1920: la segona tópica

    La psicoanalisi és una paraula polisèmica que té 4 significats:

    • És una ciència que estudia les estructures, les peces, i el funcionament e la ment profunda, l'inconcient

    • És un mètode teràpeutic per curar malalties psíquiques, traumes: la neurosi, la histèria i la psicosi.

    • És una teoria sobre la sexualitat humana

    • És una teoria sobre la cultura, la cultura ens reprimeix.

    Es pensa que tot el que passa en som concients fins que arriba Freud i diu que hi ha una altra part: la part inconcient.

    Superficial- concient

    Ment

    Profunda- inconcient.

  • La primera tópica

  • Abans del 1920.

    Tópica- topos, vol dir lloc de les peces del psiquisme humà, lloc mental.

    Al 1920 hi ha la 1ª Guerra Mundia, hi moltes matances i ell s'en dóna compte que l'home a part de la sexualitat té altres coses.La primera tópica està carregada de sexualitat.

    Aquesta tópica diu que l'home és un ser reprimit sexualment.Està constituit per 3 instàncies:

    -Concient

    -Preconcient: records no concients però que amb una mica d'esforç tornen a la conciència.

    -inconcient: segons Freud aquí hi ha els dos instints:

    ·conservació

    ·sexualitat

    4 concient

    3 preconcient

    2 censura

    1 inconcient

    Components de l'inconcient:

  • pulsions de conservació

  • desitjos que originen les pulsions

  • records

  • La segona tópica

  • 1.- alló: Heros i tanatos(sexual i agressiu)

    2.-superjo: algo que està rodejan-ho tot, en la primera, la censura. Ara són totes les normes, les lleis, els principis, per ejemple: no matar.

    3.-part concient de nosaltres, part de realitat

    1

  • El funcionament del psiquisme humà segons Freud

  • Tots busquem el plaer descarregant els desitjos eròtics i violents, llavors els desitjos, a vegades, lluiten per sortir: principi de plaer.

    El jo es regeix pel principi de realitat.

    En la vida sempre hi ha lluita psíquica entre el principi de plaer i el de realitat, una cosa és el que vulguis i la realitat, una cosa és el que vulguis fer pel plaer que et causarà i l'altra és que s'han de tenir presents les conseqüencies perquè em de captar també amb el principi de realitat, ser consients del que fem, saber el que hem de fer i el que no. En l'edat de l'adolescència hi ha moltes lluites psíquiques, principi de plaer: marxar de casa, amics, amigues... principi de realitat: estudiar, ser concient....

  • Els mecanismes de defença

  • Aquets mecànismes de defença són per assimilar la realitat, per evitar engoixes i dolors... Aquests són psiquics, també n'hi ha de físics. Quan aquets mecànismes no funcionen caiem malalts psíquics:

    1)la sublimació: compençació socialment acceptada d'un desig concient, com una persona amb impulsos agressius que es dedica a la cirurgia.

    2)la regressió: tornar enrera, com un nen que torna a orinar al llit quan neix un germà petit.

    3)el desplaçament: l'agressivitat s'allibera sobre un objecte substitutori, descarrega a casa els problemes de la feina.

    4)la progecció: es culpa a una altra persona dels errors propis, l'home infidel que acusa la dona de infidelitat.

    5)la racionalització: justificar per la via argumentativa i de autoconvicció, suspens per culpa del professor.

    6)la fantasia: fugida per la via imaginativa.

    7)la repressió: no acceptació i relegació de pensaments, desitjos o afectes que es consideren inconfessables o inacceptables.

  • Els actes fallits

  • Els actes fallits es produeixen quan la censura s'obre una mica i surten coses inconcients, que no es volen dir i després t'en dones compte que ho has fet malament.Hi ha dos tipus:

    1.de tipus escrit

    2.de tipus verbal, parlant

  • Els somnis

  • Són expressions de desitjos reprimits, són la gran manifestació de l'inconcient. És la realització simbolica del desig.

    Contingut manifest: imatges extranyes

    Contingut latent: les pulsions que volen sortir

    • TEMA 4: El coneixement humà

    1.- Què és conèixer?

    2.- La necessitat biològica de conèixer

    3.- Les tres funcions del coneixement segons Xavier Zubiri

    4.-El coneixement com a procés bipolar

    5.-L'origen del coneixement: els tres models bàsics:

    a)El racionalisme - Descartes

    b)L'empirisme - Hume

    c)El critiquisme - Kant

    6.-Possibilitats i límits del coneixement

    a)Dogmatisme

    b)L'escepticisme

    7.-Sentits i inteligència

    8.-Funcions de la inteligència

    9.-Classes d'inteligència

    10.-Mesura de la inteligència

    • 1.- QUÈ ÉS CONÈIXER?

    Coneixer és una operació mental (invisible) que consisteix a apropiar-se, mitjançant imatges o ideas, de la realitat de un mateix i quan un s'apropia de la realitat de un mateix (autoconeixement) o de la realitat que ens rodeja.

    Quan un té un nivell molt alt de coneixement, se li diu saber.

    Coneixèr: coneixes a un conegut

    Saber: tens sabiduria sobre els teus pares

    Coneixèr és robar coses i persones que ens envolten, però no físicament, sinò psicològicament, mentalment. Podem robar millons de coses amb la ment: imatges, idees, aquests coneixements no pesen, no omplen la ment, sinò que ens enriqueixen mentalment.

    • No sóm ni tan tontos com els altres creuen ni tan llestos com nosaltres creiem que som.

    Per enriquir-nos :

    1r- ens em de conèixer a nosatres mateixos

    2on- em de conèixer en nostre entorn

    La naturalesa ens ha donat dos instruments per a conèixer:

    .sentits: imatges abstractes

    .raó: idees

    • Són representacions mentals:

    -imatges: concretes i partículars

    -idees: abstractes i universals

    CONÈIXER: operació mental, és robar, apropiar-se d'un mateix o de les coses que ens rodegen. La naturalesa ens dóna les eines per conèixer: els sentits i les idees.

    • 2.-LA NECESITAT BIOLOGICA DE CONÈIXER

    Arístoteles:

    “todos los hombres tienen necesidad por naturaleza biológica de conocer”

    Els homes sóm biólogicament prematurs, menys mamar i plorar, no ens queda més remei que apendre.

    • Sóm animals biologicament condemnats a apendre.

    Conèixer és una conseqüencia de la nostra biologia. Vibir consisteix en realitzar actes (bons, útils...), però tenim que dedicar-nos a coneixer.

    La afirmació: “coneixer és un luxe”, no es certa.

    • conèixer és una necessitat biológica a la mà de tots.

    • 3.- LES TRES FUNCIONS DEL CONEIXEMENT SEGONS XAVIER ZUBIRI

    Segons el filósof basc Xavier Zubiri, el coneixement té tres funcions:

    -discernir: distingir el que és del que no és, distingir l'èssencia de l'aparença, alló que és real d'alló que és ilusori, lo profunt i lo superficial.

    -definir: determinar i especificar que són les coses i la diferència de les altres

    -entendre: perquè són les coses com són, descobrir les manifestàcions i el seu funcionament.

    • 4.-EL CONÈIXEMENT COM A PROCÉS BIPOLAR

    Conèixer és un procés (serie d'actes) que té dos pols, el procés es realitza mitjançant 2 parts.

    A B

    Objecte,algo,alguna cosa relació subjecte, algú

    En tot coneixement alguna cosa es coneguda per algú. Com? Mitjançant un procés

    A B

    Un pi algú

    Impressions

    1 234

    A -el pi: aquest alguna cosa produirà en les sentits de la persona unes impresions

    -Aquestes impressions xoquen contra els sentits de l'algú

    Totes aquestes impressions al arribar a l'algú, han de passar uns filtres mitjançant els quals aquestes es van reduint.

    1:Atenció, segons la quantitat d'atenció que es tingui respecte l'alguna cosa.

    2:Sentits: tot el que filtra l'atenció es torna a reduir mitjançant els sentits, però encara hi ha masses impressions per acceptar-les totes.

    3:cervell:té una certa capacitat de recepció, només filtra les que pot asumir.

    4:interessos:si el que intentem coneixer no ens interessa no ho coneixem.

    • Coneixem sempre desde uns certos interessos.

    Perquè es diu que el coneixement és un procés bi- polar?

    Tot coneixement és quan algo es conegut per algú. Aquest algo posa unes impressions y l'algú posa 4 filtres. Entre els dos pols hi ha 5 actes, per això diem que és un procés:

    1. Impressiona: algo

    2. selecció de l'ateció

    3. selecció dels sentits

  • Selecció del cervell

  • Selecció mijjançant els interessos.

    • 5.-L'ORIGEN DEL CONÈIXEMENT: MODELS BÀSICS

    Quan en el cap es forma una imatge invertida de alguna cosa que em conegut, pot ser

    veritable o falç. En el cas del pi, si la imatge que formes és un pi sería veritable però si en canvi s'et forma un gos sería falç.

    Falç = 0

    Veritable = 1

    Per explicar el origen i la veracitat del coneixement, durant la história han aparegut diferents models:

  • racionalisme

  • filósof: Réné Descartes

    • És la doctrina que considera a la raó com a única eina adeqüada de coneixemant, ja que enten que els sentits són insuficients.

    • Corrent filósofica propia dels segles XVII / XVIII que es dóna bàsicament en el centre d'Europa i d'origen centre europeu.Els racionalistes exageren el valor de la raó per a conèixer la veritat del coneixement. Desprecien la raó que ens dóna els sentits perquè diuen que els sentits ens enganyen.

  • impirisme

  • filósof: David Hume

    • és la doctrina que defença que les persones adquirim els coneixements o principis mitjançant l'expèriencia.

    • Corrent filosófica dels segles XVI /XVII /XVIII d'origen brítànic. Els empiristes exageren la informació que ens donen els sentits com eines per a coneixer la veritat i menyspreen el valor de la raó com eina per coneixer la veritat.

    • Sin experiència no hay ciència

  • criticisme

  • filósof: Manuel Kant

    • corrent filósofica del segle XVIII que s'origina bàsicament a Alemanya. Diu que la idea que es forma en la ment és una síntesis de algo exterior i de algo posat pel subjecte.

    • Resultant de: algo de fora + algo posat per nosaltres

    • En conseqüencia diuen que només coneixem els fenómens de les coses no els noúmens.

    • 6.- POSSIBILITATS I LÍMITS DE CONÈIXEMENT

    Tres corrents fonamentals:

    -dogmàtisme: el conèixement és possible

    -escepticisme: el coneixement és impossible

    -posisions intermeitges.

  • dogmatisme

  • Es pot conèixer la veritat de la realitat ja que la naturalesa ens ha donat unes eines amb les quals es pot conéixer la veritat. Aquestes eines són la raó i els sentits.

    El dogmatisme es considerat ingenu, dóna per suposat que tots podem coneixer la realitat, la veritat. En aquest sentit s'oposa a l'ecepticisme.

    El dogmàtic és aquella persona que imposa una doctrina o un s valors sense proves suficients i sense admetre discusions.

  • l'escepticisme

  • aquesta corrent diu que no es pot coneixer la veritat de la realitat perquè la veritat està molt condicionada per les circúmstàncies. Diu que la única postura vàlida és el dubte.

    • 7.- SENTITS I INTÈLIGENCIA

    Per adabtar-nos a la realitat la naturalesa ens ha donat dues eines:

    -els sentits

    -la raó: percebo la imatge i sé que és i no ho confong.

    Percepció: representació mental de la imatge que té dos caràcteristiques- concreta i particular

    Amb la raó fem una altra percepció: la inteligència que és entendre les coses, percebo i entenc la realitat. Per exemple: si anem pel carrer i veiem un Rodbayler, primer veiem que és un gos i amb la intèligencia sabem que és un gos perillós.

    Els animals no reconeixen, només tenen sentits, no tenen inteligència per tant només saben que hi ha algo, però no saben que és, si és una persona o què.

    Els èssers humans a diferència dels animals s'ens ha donat una eina a virtut de la qual podem saber què són les coses.

    • Diferència entre percepció i inteligència

    Amb la percepció jo formo una representació mental de la realitat i amb la inteligència també ho faig, faig una interacció.

    Les imatges són conretes (persepció), la representació mental és abstracta i universal ( idees, interàcció)

    • Diferència entre imatge i idea

    La imatge és una representació mental concreta i particular de percebre amb els sentits, per fora, les coses.

    Les idees són també representàcions mentals però són abstractes i universals de inteligir, per dins, mitjançant la raó què són les coses.

    • 8.-FUNCIONS DE LA INTELIGÈNCIA

    Ser inteligent consisteix en:

    *compendre la natura de les coses

    *orientar-se en el món, que l'individu s'adabti al entorn, tant natural com social i que l'entor també s'adabti a ell. És fonamental i recíproc.

    *descobrir relacions, superar les dificultats i resoldre problemes

    *ser capaç d'inventar, repondre amb afectivitat davant de noves situacions.

    • 9.-CLASSES D'INTELIGÈNCIA

    Les podem classificar en tres tipus:

    Inteligència animal

    Tipus Inteligència humana

    Inteligència artíficial

    -inteligència animal.és la que tenen els animals.

    .capacitat de resoldre problemes vitals: menjar, construir habitacle...

    -inteligència humana, és la nostra.

    .capacitat per resoldre problemes vitals

    +

    .la capacitat d'abstacció

    -inteligència artíficial

    és la virtut de la informàtica amb la qual certes màquines són capaces de tenir un suport material que les possibilita per porta a fi operacions matemàtiques o llogiques.

    • 10.-MESURA DE LA INTELIGÈNCIA

    La inteligència és la capacitat de compendre què sóm. Aquesta capacitat es pot medir.

    EM .100=CI

    EL

    EM =edat mental

    EL= edat cronológica

    CI =coeficient intelectual.

    Com es troba? l'edat mental es troba a través d'uns tests, normalment no correspon a l'edad cronológica, normalment la mental és més avançada.

    Exemple: té 18 anys mentals i té 17 anys i 3 mesos: 17 anys.

    18/17 . 100= 105 de coeficient

    + de 120= geni

    entre 80 i 120= normal

    - de 80=borde line, inbècils, idiotes...

    Per trobar la intèligencia em de distingir entre tres tipus :

    -inteligència genètica: ens la donen els pares

    -inteligència utilitzada: fa que gent que en té molta en doni molt poca.

    Home x: int genética=106

    Int utilitzada=100

    Home y: int genètica=120

    Int utilitzada =60

    Home m: int genètica=140

    Int utilitzada=40

    -inteligència adquirida: pot arribar a superar la genètica y pot transmitirla als seus fills.

    • TEMA 5 : La filosofia de l'acció.

    1.- Què és la filosofia de l'acció?

    2.- Triangle antropologic.

    3.- La llibertat: què és?

    4.- Classes de llibertat.

    5.- La possibilitat de la llibertat: determinisme o llibertat.

    6.- La responsabilitat: què és?

    7.- Classes de responsabilitat.

    8.- Condicions de la responsabilitat

    9.- Graus de la responsabilitat.

    • 1.- QUÈ ÉS LA FILOSOFIA DE L'ACCIÓ?

    També anomenada ètica.

    Conducta : anomenem conducata a tot alló que fem, la psicologia estudia la nostra conducta, i aquesta és alló que fem. Podem fer coses normals i coses anormals.

    • Normals

    • Anormals: fa el que no fa la majoria.

    La conducta és l'estudi de les coses que fem. Un psicoleg no es pot passar de dir si la conducta es normal o anormal

    La reflexió sobre la conducta, sobre el que fem, sobre els actes que fem és la filosofia de l'acció o de la ètica, la ètica ens diu si el que em fet està bé o no. En la filosofia de l'acció diem si esta bé o malament no si és normal o anormal.

    Ethos-ètica: costums

    La filo de l'acció: reflecció sobre el que fem , sobre la conducta per a veure si els actes que em fet són bons o no. És una part de la filosofia.

    • 2.- TRIANGLE ANTROPOLOGIC

    Les tres parts de l'home:

    -dimenció estética

    -dimensió ètica

    -dimensió noètica

    Els homes sempre miren cap a dalt: antropos-és el nom que els hi van donar els grecs. La resta d'animals mira cap a terra, l'home és l'únic que ho fa.

    Exteriorment l'home també té tres parts:

    L'home mirat per ins i refleccionant-ho durant molt de temps, s'ha trobat que aquest també té tres parts:

    -els sentits

    -la raó ja estudiades anteriorment

    -la voluntat

    de la mateixa manera que la naturalesa ha sigut generosa amb tots nosaltres donant-nos tronc, cap i extremitats, a igual manera la naturalesa també ens ens ha donat tres parts interiors: els sentits, la raó i la voluntat.

    ELS SENTITS: sentim la realitat igual que els animals.És la primera dimenció: dimenció estètica, ja que en grec la paraula sentits es diu astetos.La seva eina és el gust que pot ser grasser si aquest no està educat o fi que és quan està educat.

    RAÓ: pensar, els animals no són capaços de pensar com un animal racional, l'home, aquest és capaç de preguntar-se coses abstractes.Si volem la podem utilitzar.El més característic és el pensar, quan ens ofereixen algo nosaltres ens ho pensem cosa que no fan els animals.Hi ha dostipus de pensament: els ignorants i els savis. D'això s'en diu dimenció noètica .

    • què diferenciem entre el punt de vista noètic de una persona i el d'un animal?el animal no el

    té, quan actua ho fa i prou, en canvi una persona pot tenir un comportament animal, sense pensar o en canvi, podem pensar i refleccionar les conseqüencies, aleshores tenimun comportament personal, aquesta és la segona dimenció.

    VOLUNTAT: els animals també la tenen. És la tercera dimenció, el fer, la voluntat ens la donen inmadura i la hem d'anar madurant. Això és quan es diu que la persona és madura o no segons la seva edat. La voluntat té com a eina la responsabilitat. Aquesta és la dimenció ètica.

    grosser

    Estètica: percibim la realitat-gust fi

    madura

    3 dimencions Ètica: voluntat inmadura

    Noètica: pensem abans d'actuar madur

    Inmadur

    • 3.-QUÈ ÉS LA LLIBERTAT?

    Llibertat, lliure és quan una persona fa el que vol i vol el que fa, aleshores una persona és lliure.

    Hi ha llibertat quan hi ha ausència de coacció, és a dir quan faig el que vull i vull el que faig.

    • 4.-CLASSES DE LLIBERTAT

  • de determinació: el contrari de lliure és estar determinat és quan un pot fer o no fer. Al neixer no sóm lliures ja que no escollim el sexe, ni la familia ni el lloc. Una vegada que podem decidir si fer o no fer d'això s'en diu especificació, decidir si fer o no fer: pendre apunts o no.

  • Llibertat física, política i penal.

  • Física: quan estem lliures fisicament, nosaltres no estem lligats, ho sóm.

    Política o d'autodeterminació: quan tot el grup pot decidir lliurement el seu futur: País Vasc vol ser lliure, és quan un grup desideix per majoria i sense cap por acceptar la seva detrminació, té dret a la llibertat d'autodeterminació. La penal és aquella persona qua no té cap pena: 10 anys de presó aixó és una pena.

  • llib. Externa/interna: externa: quan un està lliure per fora, no estar lligats ni obligats a res. Interna: aquells que alomillor no tenen llibertat externa però si interna, utilitzant la imaginació i la distracció.

    • 5.- POSSIBILITAT DE LLIBERTAT: DETERMINISME I LLIBERTAT

    Què és l'home? Sóm un animal, però lliure o determinat?realment sóm lliures o creiem que ho sóm? Al llarg de la história hi ha hagut diferents opinions:

    • ens creiem lliures perquè ho sóm

    • ens creiem lliures però no ho sóm

    sóm responsables del que fem i del que no fem però si sóm com els altres animals, determinats, no sóm responsables.

  • determinisme clàssic: no sóm lliures, l'únic que fem és cumplir amb el destí, quan neixem venim marcats, determinats i no hi podem fer res. Determinisme: no sóm lliures. Classic: grecs i romans. Deien que el temps era circular, no lineal com nosaltres creiem, el dia que nosaltres vam neixer al cel hi havia el nostre destí, la nostra vida estava escrita i nosaltres quadem dins d'un cercle y mai podem marxar i l'únic que fem és acceptar el destí. Com que no sóm lliures tampoc no sóm responsables.

  • Determinisme cristià: és inútil fer algo en aquesta vida l'únic qie em de fer és estar aquí i Déu sap si ens salvarem o no, jo no sóc lliure perquè Déu ja sap que em pasarà per tant no val la pena fer res: estem pre-determinats. Els cristians calvinistes van pensar molt en això i van dir: Déu sap si ens salvarem o no però ell ens dóna senyals en virtut de les quals també ho sabem, ens dóna riquesa, als que salvarà els fa rics.

  • Determinació física: desenvolupament de la ciència, es descubreix que la matèria esta feta d'àtoms, aquests són lliures, segons lleis naturals i aquestes no admeten exepcions. Són lleis necessaries que es cumpleixen necessariament.

  • Determinisme biológic: és el més recent, analitzen la vida com un conjunt de reaccions químiques que fa que ens moguem- impulsos nerviosos, també determinades per lleis naturals i necessaries.

  • En conseqüencia tant en l'antiguitat com en l'edad mitja, moderna, contempòranea, molts filosofs han estudiat la possibilitat de la llibertat i han arribat a les anteriors conseqüencies que diuen que sóm lliures.

    Trobem un altre tipus de filosofs que defen que l'home és un animal lliure, tots aquests arguments fallen per l'experiència: perquè l'experiencia em diu que sí que tinc estones de llibertat, hi ha moments que podem fer o no fer.

    Una cosa és ser lliure i una altra és que no sóm tan lliures com nosaltres creiem. Avui en dia la llibertat s'ha mitificat: tots tenim l'expèriencia personal de triar, no estem del tot determinats però tampoc sóm lliures.

    Si sóm lliures però:

  • no sóm tant lliures com creiem

  • estem molt condicionats per les circumstàncies

  • Si sóm lliures sóm responsables ens em d'atendre amb les conseqüencies del que fem: responsabilitat.

    • 6.- LA RESPONSABILITAT: QUÈ ÉS?

  • La responsabilitat és la conseqüencia directa que tenim les persones que sóm lliures. Lo contrari és la negligència tot hi que avui en dia s'utilitza més la paraula irresponsabilitat.

  • Responabilitat: atendrens a les conseqüencies del que fem o deixem de fer

  • La paraula responsabilitat és molt moderna, es va començar a utilitzar a partir del s. XVII, ni en la societat grega ni romana es deia ja que ells pensaben que tot estaba en mans de Déu o del destí. Però a partir del s. XVII les societats deixen de ser gerarquitzades i per tan apareix la responsabilitat personal.

    • 7.-CLASSES DE RESPONSABILITAT

    7.1. Segons si és subjectiva o objectiva.

    Subjectiva: quan fa referència a la conciència personal de cada individu, cada un de nosaltres sóm responsables o no segons ens han educat.

    Objectiva: és la conciència social dels demès: per exemple contractar un nen de 5 anys i fer-li un contracte de 12 hores diaries en una pedrera, el que li ha fet és un irresponsable socialment. La conciència social canvia i evolucioa, no és la mateixa la nostra que la dels romans.

    7.2. Penal o Civil

  • Penal : fa referència sempre a una persona, es pena a la persona.

  • Civil: el mal, la responsabilitat civil el tindrà l'empresa, o l'oganisme...

  • Diferència: la penal es refereix a les persones i la civil són els danys o perjudicis causats pel que em fet.

    • 8.-CONDICIONS DE LA RESPONSABILITAT

    Perquè hi hagi responsabilitat hi ha d'haber tres factors:

    • coneixement: de les lleis i normes

    • conciència: del que és bo de lo dolent

    • llibertat: si no ets lliure no ets responsable. Quan un fa una cosa presionat tant fisica com psiquicament no és responsable del que ha fet.

    • 9.- GRAUS DE RESPONSABILITAT

    De la mateixa manera que en la psicologia hi ha la psicologia evolutiva:

    Nen - adolescent - jove - madur

    Es a dir, no és el mateix que facis segons quina cosa sent nen o sent madur. El grau de responsabilitat és diferent segons els graus de maduresa humana. Sempre hi ha responsabilitat però s'ha de tenir en compte el grau de maduresa, s'ha de tenir en compte el subjecte.