Filosofia i Psicològia

Facultat i capacitat humana. Coneixement. Imaginació. Conducta innata. Vida afectiva

  • Enviado por: Yayuchen
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

  • FILOSOFIA

  • És la disciplina que té com a objectiu contestar de forma racional o argumentada les incògnites que l'ésser humà es planteja.

    Aquestes respostes són conegudes com les diverses teories d'interpretació de la realitat.

    Origen grec: Filo (interès/amor) Logos (saviesa/coneixement).

  • PSICOLOGIA

  • La psicologia és la disciplina que té com a objectiu l'estudi de l'anima o la ment, i concretament en aquest curs estudiarem la psicologia de l'ésser humà.

    Origen grec: psique (ànima) logos (estudi de)

  • ANTROPOLOGIA

  • L'Antropologia és la disciplina que té com a objectiu l'estudi de l'home en els sentits següents:

    L'home i el seu entorn cultural i existencial.

    Origen grec: antropos (home) logos (estudi de).

  • ESTRUCTURA PSÍQUICA HUMANA

  • Consisteix en exposar l'organització bàsica de la ment o anima de l'ésser humà, la qual segons el seu comportament es pot ordenar de la següent manera:

    • Cognició (conèixer)

    • Primària * comuna en tots els éssers vivents.

    • Secundària * particular de l'ésser humà.

    • Volició (desitjar)

    • Primària * comuna en tots els éssers vivents.

    • Secundària * particular de l'ésser humà.

  • FET PSÍQUIC

  • Experiència intima difícilment objectivable fruit de la “Cognició” o la “Volició”.

  • FACULTAT O CAPACITAT

  • S'entén per facultat o capacitat el fet de tenir uns recursos innats o adquirits per poder portar a terme una acció.

  • FACULTAT PRIMÀRIA

  • En psicologia s'entén per “Facultat primària” aquells recursos innats comuns a l'ésser humà i als éssers animals.

  • FACULTAT SECUNDÀRIA

  • En psicologia s'entén per “Facultat secundària” aquells recursos específics de l'ésser humà.

  • FACULTAT COGNITIVA

  • Capacitat o recurs que permet rebre informació de l'exterior.

    L'absència o el mal funcionament de les facultats cognitives generen problemes de control de l'entorn.

  • FCP: SENTIT (Facultat Cognitiva Primària)

  • Recurs o capacitat que té ubicació física i immediata (vista, oïda, gust i tacte). Fet psíquic del sentit és la sensació.

    Ex. Fred, tacte; dolç, gust... (sensacions).

  • FCP: MEMÒRIA

  • Capacitat o recurs que té com a objectiu emmagatzemar les sensacions, percepcions, i la informació rebuda.

    Classes de memòria:

    MC (Memòria de Curt termini): té la funció d'enregistrar informació per poc temps.

    MLL (Memòria de Llarg termini): té com a funció emmagatzemar informació per tota la vida o molt temps.

    L'aprenentatge forma part de la MLL.

    El fet psíquic de la memòria és el record.

  • FCP: IMAGINACIÓ

  • Capacitat o recurs consistent en reproduir informació no subjecte necessàriament a una data.

    S'anomena fantasia a la imaginació que genera imatges gairebé impossibles.

    Fet psíquic: imatge.

  • FCS: ENTENIMENT/RAÓ (Facultat Cognitiva Secundària)

  • Capacitat pròpia de l'ésser humà que permet generar informació de caire general o universal i en alguns casos obtenir conclusions a partir de dades inicials.

    Els fets psíquics de l'enteniment són: concepte judici i raonament.

  • FCS: CONSCIENCIA:

  • Capacitat que té com a funció informar-nos de totes les vivències o fets psíquics que estem experimentant.

    La consciencia és la facultat que permetrà poder tenir una vida moral.

  • CONEIXEMENT

  • Informació que es rep a través de les facultats cognitives primàries i secundàries.

    El coneixement és un fet psíquic; permet tenir un domini del medi i conseqüentment una seguretat personal.

  • CONEIXEMENT PRIMARI/SECUNDARI

    • Coneixement Primari: informació obtinguda per les FCP.

    • Coneixement Secundari: informació obtinguda per les FCS.

  • CP: SENSACIÓ (Coneixement Primari)

  • La sensació és un fet psíquic que pertany als sentits. La sensació és la informació que s'obté pels sentits.

    Ex. So, sabor (dolç).

  • CP: PERCEPCIÓ

  • La percepció és un fet psíquic que consisteix en l'ordenació de certes sensacions que generen el reconeixement o l'intent de reconèixer els objectes.

    Ex. Tenir la sensació tàctil de duresa

  • CP: RECORD

  • Fet psíquic propi de la memòria que consisteix en reproduir una informació semblant a les sensacions tingudes degut a l'enregistrament que la memòria ha fet d'algunes sensacions.

  • CP: IMATGE

  • Fet psíquic propi de la imaginació que consisteix en una representació mental de les coses sense un estímul sensitiu.

    La imatge no és realitat, si no ficció. S'anomena imatge fantàstica a les imatges impossibles.

  • CP: SOMNI

  • Els somnis són un conjunt d'imatges que són generades a partir de sensacions o records, sense el control de la consciencia, i el baix ritme d'activitat de les FCP i FCS.

  • CS: CONCEPTE (Coneixement Secundari)

  • Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. És una informació que consisteix en representar de forma sintètica, general o universal les informacions concretes o particulars obtingudes pels sentits.

  • CS: JUDICI

  • Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. Consisteix en la representació de forma sintètica, general o universal d'un fet experimental per via sensitiva.

  • CS: RAONAMENT

  • Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. El raonament és una argumentació que proporciona conclusions a partir de conceptes o judicis.

  • FACULTAT VOLITIVA

  • Capacitat que permet experimentar desitjos, sentiments i prendre decisions.

  • FACULTAT INNATA

  • Capacitat que es té des del naixement. Per la qual cosa s'ha obtingut sense esforç.

    Les facultats innates són desenvolupables a traves de la seva educació. La manca d'us o l'us inadequat de les facultats innates fa que s'atrofiïn.

  • CONDUCTA

  • La conducta és el comportament o la forma de fer d'un ésser.

  • CONDUCTA INNATA/ADQUIRIDA

  • Conducta Innata: comportament d'un ésser programat genèticament

    Conducta Adquirida: conducta que s'ha après.

  • CONDUCTA INCONSCIENT/CONSCIENT

  • Conducta inconscient: Forma d'actuar que es produeix, però no n'estem assabentats.

    Conducta conscient: comportament que es produeix adonant-nos del que fem.

  • ACCIÓ

  • L'acció és tota conducta conscient.

  • FVP: TENDÈNCIA (Facultat Volitiva Primària)

  • És la inclinació a fer una determinada conducta.

  • FVPI: INSTINT

  • Capacitat que consisteix en provocar el desig de satisfer una necessitat.

    És una facultat innata i involuntària.

    Ex. Instint de conservació (desig d'alimentar-se, de beure, defensar-se)

  • C.Inn.In.P: REFLEXE (Conducta Innata Inconscient Primària)

  • Conducta mecànica innata, involuntària i a vegades inconscients.

    Ex. Batec del cor, respirar...

  • CP: DESIG (Conducta Primària)

  • Tendència pròpia dels éssers vius que es fa conscient i es presenta en forma de necessitat de ser satisfet. La manca de satisfacció d'un desig genera un estat de malestar.

  • VIDA AFECTIVA

  • Conjunt de desitjos i sentiments que es produeixen en la vida d'una persona.

    La vida afectiva és fonamental en el desenvolupament de la nostra personalitat i influeix de forma profunda en les nostres relacions interpersonals.

    Tot allò que influeix en la nostra vida.

  • CP: SENTIMENT

  • Estat de grat o desgrat originat per coneixements diversos.

    Ex. Alegria, tristesa, avorriment, etc.

  • CP: EMOCIÓ

  • Prové de la paraula llatina MOTUS que significa moviment.

    És un sentiment intens i de poca durada que atrau tota la nostra atenció en un moment determinat. L'emoció té projecció somàtica.

    Ex. Eufòria, pànic, etc.

  • CS: PASSIÓ

  • Desig conscient intens que actua com a motor de la conducta d'una persona.

    Ex. Passió per l'esport, per una professió, morals (soberbia, avarícia, luxúria, ira, gula, mandra, enveja)

  • FVS: VOLUNTAT

  • Capacitat o facultat que permet decidir, i conseqüentment, ser responsables de les decisions preses.

    La voluntat és una capacitat que, com totes les altres capacitats psíquiques s'ha d'educar.

    Les persones que no eduquen la voluntat, fàcilment tenen manca de personalitat i poden patir addiccions o dependències.

  • AVP: ACTE INVOLUNTARI (Acte Volitiu Primari)

  • És aquella conducta o acció que la persona no ha decidit fer. Els actes involuntaris poden ser conscients o inconscients

  • AVS: ACTE VOLUNTARI

  • És aquella conducta o acció que la persona ha decidit lliurement i conseqüentment n'es responsable.

    L'acte voluntari té 4 parts:

    • Informació

    • Deliberació (Pensar)

    • Decisió

    • Execució

  • APRENENTATGE

  • L'aprenentatge és un canvi relativament permanent que reflecteix una adquisició de coneixements i/o habilitats a través de l'experiència, i que inclou l'estudi, la instrucció, l'observació o la practica. Els canvis del comportament són raonablement objectius, i per tant, poden ser mesurats.

  • APRENENTATGE PRIMARI /APRENENTATGE SECUNDARI

  • Aprenentatge Primari: Propi d'animals i persones.

    Aprenentatge Secundari: Correspon només a les persones.

  • Ap.P: ADIESTRAMENT

  • L'adiestrament és l'aprenentatge Primari que s'adquireix a traves d'un procés en el qual s'aconsegueixen coneixements o habilitats sense la presencia de la consciencia mitjançant algun medi que estimuli l'instint.

  • Ap. S: EDUCACIÓ

  • Consisteix en l'adquisició de coneixements i habilitats. Aquest tipus d'aprenentatge pressuposa la col·laboració de l'aprenent amb el seu enteniment i consciencia.

  • ESTÍMUL/MOTIVACIÓ

  • Estímul: principi o element que té la potestat de posar en funcionament els mecanismes de les facultats cognitives o volitives. No requereix de la consciencia o del funcionament de qui el rep.

    Motivació: prové de la paraula llatina MOTUS = moviment.

    Principi o element que té la potestat de posar en funcionament els mecanismes de les facultats cognitives o volitives. La motivació requereix de la consciencia, és a dir, que la persona sap la causa per la qual actua.

  • INTELIGÈNCIA:

  • És una qualitat associada a les capacitats primàries o secundàries que consisteix en saber resoldre de forma ràpida un conflicte. S'entén per persona intel·ligent aquella persona que en poc temps sap sortir-se'n dels problemes.

    La intel·ligència no és exclusiva de les persones. L'exclusiva dels éssers humans és aquella que és pròpia de les facultats volitives o cognitives secundàries (enteniment, consciencia, voluntat).

  • TEORIES DE LA PERSONALITAT

  • Són totes aquelles teories que pretenen explicar el que és la persona humana i la seva tipologia.

  • CARÀCTER/TEMPERAMENT

  • Caràcter: s'entén per Caràcter el conjunt de qualitats personals que defineixen a cada un dels individus humans. Les qualitats personals o Caràcter s'obtenen per via genètica o a traves de l'aprenentatge.

    Temperament: el temperament és el conjunt de qualitats de la nostra personalitat que s'obté a traves de la via genètica. Les qualitats temperamentals no es poden dissoldre, però si educar.

  • PERSONALITAT:

  • Forma de ser de cada individu, és a dir la, manera com respon i es desenvolupa d'avant de les circumstancies de la vida.

    La personalitat es desenvolupa durant la nostra vida i depèn tant del Caràcter com del temperament.

  • TIPUS/BIOTIPUS

  • S'entén per tipus/biotipus el conjunt de característiques comunes a diferents caràcters. Tota persona pertany a un tipus o biotipus determinat, és a dir, que hi ha certes semblances entre les persones.

  • TIPUS DE PERSONALITAT

  • Existeixen diverses propostes sobre els diferents tipus de personalitat.

    Nosaltres estudiarem les que fan referència a: emotivitat, activitat i primarietat.

  • EMOTIU/NO EMOTIU

  • Emotiu: El tipus de personalitat emotiva és aquella que reacciona davant les circumstàncies de la vida emocionalment, és a dir, que abansposa innatament la reacció volitiva per davant de la cognitiva.

    No emotiu: és aquella que davant les circumstàncies de la vida posa una reacció cognitiva per davant de la volitiva (emoció).

  • ACTIU/PASSIU

  • Actiu: la personalitat activa és aquella marcada per la iniciativa constant, tant en les seves facultats cognitives com volitives.

    Passiu: la personalitat passiva és aquella que reacciona quan els altres ja han reaccionat.

  • PRIMARI/SECUNDARI

  • Primari: la persona primària és aquella que reacciona de forma immediata i ràpida davant les circumstàncies de la vida.

    Secundari: la persona secundària és aquella que triga en reaccionar i prendre consciencia de les coses.

  • ANOMALIES PSÍQUIQUES

  • Les anomalies psíquiques són disfuncions momentànies o disfuncions problemàtiques d'una o varies facultats psíquiques cognitives o volitives.

  • PATOLOGIA/SÍMPTOMA

  • Patologia: la patologia psíquica consisteix en l'anomalia o disfuncionamnet crític (que no es pot curar fàcilment per la pròpia persona, si no, que requereix una teràpia professional).

    Símptoma: senyal o indici de l'existència d'una anomalia psíquica momentània o patològica.

  • SÍNDROME

  • Conjunt de símptomes que identifiquen una malaltia o patologia psíquica o qualsevol anomalia.

  • ALTERACIÓ QUANTITATIVA DE LA PERSONALITAT/ALTERACIÓ QUALITATIVA DE LA PERSONALITAT

  • Quantitatiu: modificació del Caràcter de la persona en un sentit no essencial, és a dir, la persona guarda les seves característiques que la identifiquen, però modifica les que en general la solen acompanyar.

    Les anomalies psíquiques que presenten una alteració quantitativa de la personalitat són anomalies de les quals el pacient n'es conscient.

    Qualitativa: modificació del Caràcter d'una persona en el sentit substancial, és a dir, la persona modifica radicalment la seva manera de ser i en general no és conscient d'aquest tipus d'alteració.

  • PSICOGEN/SOMATOGEN

  • Psicogen: les causes que tenen origen en l'experiència conflictiva de la vida psicològica s'anomenen causes psicogenes.

  • ENDOGEN/EXOGEN

  • Endogen: les causes de les anomalies psíquiques que es troben a l'interior del pacient s'anomenen causes endògens (endo en grec = dins).

    Exogen: les causes de les anomalies psíquiques que es troben a l'exterior del pacient s'anomenen exògens (exo = extern).

  • TERÀPIA

  • Sistema que s'utilitza per curar una anomalia psíquica.

    Tipus:

  • Teràpia farmacològica.

  • Teràpia psicoterapeutica.

  • PROFILAXI

  • Sistema de prevenció d'una anomalia psíquica.

  • FÀRMAC/PSICOTERÀPIA

  • Fàrmac: sistema terapèutic, basat en productes químics.

    Psicoteràpia: sistema terapèutic basat en la conversa i la comunicació entre el terapeuta i el pacient.

  • DELICTE

  • Acció que va contra la llei i que té com a conseqüència una penalització.

  • RISC DELICTIU

  • Les accions que tenen risc delictiu són aquelles accions que podrà generar algun delicte.

    Existeixen conductes i accions provocades per anomalies psíquiques que són delictives degut a que algunes anomalies psíquiques són de risc delictiu.

  • RELLEVÀNCIA LEGAL

  • Grau de responsabilitat que el pacient d'una anomalia psíquica té en la realització d'un delicte (grau de culpabilitat).

  • EXIMENT/ATENUANT

  • Tipus de rellevància legal:

    • Responsabilitat total

    • Disminució de responsabilitat (Atenuant)

    • Exempció de responsabilitat (eximent)

  • CATARSI

  • Sistema terapèutic que consisteix en alliberar els sentiments de malestar produïts per una anomalia psíquica els tipus d'alliberació poden ser: desfogar-se, plorar, cridar, trencar, fugir, etc.

  • TRACTAMENT PALIATIU

  • Quan ens trobem davant d'una anomalia o patologia psíquica irreversible (incurable) es poden proporcionar elements que facin més agradable de suportar la malaltia. Alhora que també es poden estimular altres aspectes de la personalitat.

  • DOLOR/MALESTAR

  • Fet d'experimentar un estat desagradable:

    Poc intens ------------ malestar

    Intens --------------- dolor

    Exemples de malestar i dolor psíquic:

    • Malestar psíquic: estar nerviós per un examen.

    • Dolor psíquic: viure una situació de pànic.

  • AMNÈSIA/PARAMNÈSIA/HIPERAMNÈSIA

  • Anomalies de la memòria

    Amnèsia: consisteix en no enregistrar adequadament el que normalment s'enregistraria bé, no poder evocar o recordar el que normalment es recordaria.

    Paramnèsia: consisteix en donar per vist el que es veu per primera vegada.

    Ex. Entrar en una habitació i creure que ja hi has estat prèviament.

    Hiperamnèsia: consisteix en enregistrat de forma excessiva, experiències que de forma normal no enregistraríem.

    Ex. Enregistrat de forma fotogràfica i precisa un objecte i ser capaç de recordar amb tots els detalls com si l'estessim veient.

  • AFÀSIA

  • Anomalia de la imaginació que consisteix en la impossibilitat de recordar paraules que un sap o d'entendre una paraula que em escoltat, però no sabem, tot coneixent-la, quina significació té.

  • NEUROSI

  • Anomalia psíquica que consisteix en l'experimentació d'impotència alhora de resoldre conflictes.

    Tipus de neurosi:

    • Normal: consisteix en la importància que la persona té per resoldre conflictes i experimentar un malestar interior. Però que en breu temps passa i es resol.

    • Patològica: consisteix en la importància que la persona té per resoldre conflictes i experimentar un malestar interior. Però que requereix d'un professional per tractar la neurosi, degut a que, la persona és incapaç per ella mateixa de sortir d'aquest estat.

    Classes de neurosi: Angoixa, depressió, fòbia, histèria i obsessió.

    Origen: Generalment psicogen i exogen.

    Teràpia: psicoterapia i fàrmacs.

    La forma més freqüent d'afrontar la neurosi es la psicoteràpia, que consisteix bàsicament en procurar que la persona s'enfronti amb el conflicte que ha generat l'estat neuròtic, accepti la realitat independentment de que existeixin solucions en el seu gust. És fonamental l'ajut de persones de confiança.

    Profilaxi: educació de la personalitat, alhora que és convenient gaudir d'un entorn humà i de confiança.

    Risc delictiu: normal

    Rellevància legal: atenuant

  • ANGOIXA

  • Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte por, temor.

  • DEPRESSIÓ

  • Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte un sentiment de desgana, desil·lusió, etc.

  • FÒBIA

  • Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte una por concreta en vers un aspecte o una cosa especifica.

  • HISTÈRIA/OBSESSIÓ

  • Histèria: Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte de nerviosisme i desequilibri extrem.

    Obsessió: Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte la repetició incontrolada de records o imatges a la ment.

  • PSICOSI

  • Definició: és un trastorn qualitatiu de la personalitat (la neurosi era un trastorn quantitatiu) que consisteix en la pèrdua de contacte amb la realitat de forma objectiva.

    Tipus: paranoia, esquizofrènia, autisme.

    Origen: generalment somatogen, en alguns casos endògens.

    Teràpia: bàsicament farmacològica i psicoterapeutica.

    Profilaxi: prevenció d'estupefacients.

    Risc delictiu: important en alguns casos.

    Rellevància legal: eximent/atenuant.

  • DELIRI

  • Estat psicòtic que consisteix en pensar o parlar de forma incoherent o sense sentit. El deliri sol ser de caràcter transitori.

  • AL·LUCINACIÓ

  • Estat psicòtic que consisteix en l'experimentació d'una confusió interpretativa entre el que és imaginari i el que és real.

  • AUTISME

  • Estat psicòtic que consisteix en la incapacitat de comunicació interpersonal.

    L'autisme té greus dificultats per relacionar-se amb l'entorn. La seva vida psíquica està centrada en la seva pròpia interioritat.

  • PARANOIA

  • Estat psicòtic que consisteix en tenir una ficsació respecte a un objecte o una persona o un fet interpretant-lo erròniament.

  • ESQUIZOFRÈNIA

  • Estat psicòtic que consisteix en disposar d'una doble personalitat.

  • OLIGOFRÈNIA/DEMÈNCIA

  • Definició: trastorn caracteritzat per estats deficitaris de la intel·ligència específicament relacionats amb l'enteniment que a vegades es poden veure afectats els efectes i l'instint.

    El pacient dement o digofrènic posseeix un capital intel·lectual per sota del que convencionalment considerem normal.

    Tipus:

    Oligofrènies: trastorn que consisteix en la possessió d'una manca de capital intel·lectual, bé de forma innata o de forma adquirida.

    Classes:

    • Lleu: coeficient intel·lectual 50-55/70

    • Moderada: coeficient intel·lectual 35-40/50-55

    • Greu: coeficient intel·lectual 20-25/35-40

    • Profunda: coeficient intel·lectual sota 20-25

    Demències: consisteix en la pèrdua de capital intel·lectual.

    Classes:

    • Alzheimer

    • Demència alcohòlica.

    • Demència Post-tumoral.

    • Demència Post-traumàtica.

    • Demència per multi infart cerebral.

    Teràpia: tractaments paliatius.

    Profilaxi: difícil.

    Risc delictiu: normal

    Rellevància legal: eiximent/atenuant.

  • COEFICIENCIA INTELECTUAL

  • Grau d'intel·ligència que posseeix una persona. El normal és 70 + o -.

  • EXOGEN-CONFUSIONAL

  • Definició: trastorn transitori de la personalitat, obnubilació de la consciencia, es a dir, disminució del nivell de vigilància del subjecte (consciència baixa), i ve acompanyada de la disminució de l'atenció, afectació de la memòria de llarg termini i desorientació espai-temporal.

    Tipus: Apilepsies, estats febrils, efectes de l'alcohol, efectes dels estupefacients.

    Origen: Somatogen i generalment exogen.

    Teràpia: farmacològica.

    Profilaxi: evitar consum d'estupefacients i alcohol.

    Risc delictiu: elevat en alguns casos.

    Rellevància legal: eximent/ atenuant.

  • ESTUPEFACIENT

  • Substància química manipuladora del sistema nerviós. Utilitzada amb finalitats no terapèutiques.

  • PSICOPATIA (psicopata)

  • Definició: alteració de la personalitat que es manifesta per la conflictivitat de les relacions interpersonals (formes antisocials de les caracteropaties) o bé per limitacions o insuficiències caracterologiques que disminueixen les capacitats adaptatives de l'individu. No tenen sentiments ni emocions.

    Tipus: Psicopates

    Origen: Psicogen, generalment exogen. Soledat en la infantesa.

    Teràpia: molt dificultosa o inexistent.

    Profilaxi: Educació sana de la vida afectiva en la infantesa i adolescència.

    Risc delictiu: elevat.

    Rellevància legal: atenuant.

  • ALTRES TRASTORNS

  • Addiccions: Anomalia de la voluntat, que consisteix en la incapacitat de decidir i executar el que un vol i experimentar alhora la dependència d'un objecte, substància o conducta.

    • Tipus: Drogadiccions, Alcoholisme, ludopatia, piromania, cleptomania, compres compulsives, internetmania.

  • Trastorn de l'instint: Els trastorns de l'instint de conservació que si no es tracten causen la mort de l'individu.

    • Tipus: Anorèxia, bolimia.

  • TRASTORNS-PSICOSEXUALS

  • Definició: Alteració de la personalitat causada per una disfunció de la vida sexual.

    Tipus:

  • Trastorns de la identitat sexual.

    • Transexualisme: canvi de sexe.

    • Transvestisme: canvi de vestuari.

  • Disfuncions psicosexuals

    • Nimfomania/satiriasi.

    • Frigidesa/impotència.

  • Parafilies

  • Definició: tendència PERSISTENT i gairebé exclusiva d'usar altres objectes sexuals o mètodes com a fantasies inusuals, els quals constitueixen l'única manera d'experimentar el plaer sexual.

    Tipus:

    • Zoofilia: amb animals.

    • Paidofilia: amb menors (pederastes).

    • Exhibicionisme: ensenyar el propi cos.

    • Voyeurisme: veient persones fent l'amor.

    • Masoquisme: amb el dolor personal.

    • Sadisme: amb el dolor dels altres.

    • Gerontofilia: amb vells.

    • Necrofilia: amb cadàvers.

    • Coprofilia: amb excrements.

    • Escatologia Telefònica: addicció a línies calentes.

    Aleix Batalla

    1er Batx. Tecno