FILOSOFIA

És la disciplina que té com a objectiu contestar de forma racional o argumentada les incògnites que l'ésser humà es planteja.

Aquestes respostes són conegudes com les diverses teories d'interpretació de la realitat.

Origen grec: Filo (interès/amor) Logos (saviesa/coneixement).

PSICOLOGIA

La psicologia és la disciplina que té com a objectiu l'estudi de l'anima o la ment, i concretament en aquest curs estudiarem la psicologia de l'ésser humà.

Origen grec: psique (ànima) logos (estudi de)

ANTROPOLOGIA

L'Antropologia és la disciplina que té com a objectiu l'estudi de l'home en els sentits següents:

L'home i el seu entorn cultural i existencial.

Origen grec: antropos (home) logos (estudi de).

ESTRUCTURA PSÍQUICA HUMANA

Consisteix en exposar l'organització bàsica de la ment o anima de l'ésser humà, la qual segons el seu comportament es pot ordenar de la següent manera:

• Cognició (conèixer)

• Primària * comuna en tots els éssers vivents.

• Secundària * particular de l'ésser humà.

• Volició (desitjar)

• Primària * comuna en tots els éssers vivents.

• Secundària * particular de l'ésser humà.

FET PSÍQUIC

Experiència intima difícilment objectivable fruit de la “Cognició” o la “Volició”.

FACULTAT O CAPACITAT

S'entén per facultat o capacitat el fet de tenir uns recursos innats o adquirits per poder portar a terme una acció.

FACULTAT PRIMÀRIA

En psicologia s'entén per “Facultat primària” aquells recursos innats comuns a l'ésser humà i als éssers animals.

FACULTAT SECUNDÀRIA

En psicologia s'entén per “Facultat secundària” aquells recursos específics de l'ésser humà.

FACULTAT COGNITIVA

Capacitat o recurs que permet rebre informació de l'exterior.

L'absència o el mal funcionament de les facultats cognitives generen problemes de control de l'entorn.

FCP: SENTIT (Facultat Cognitiva Primària)

Recurs o capacitat que té ubicació física i immediata (vista, oïda, gust i tacte). Fet psíquic del sentit és la sensació.

Ex. Fred, tacte; dolç, gust... (sensacions).

FCP: MEMÒRIA

Capacitat o recurs que té com a objectiu emmagatzemar les sensacions, percepcions, i la informació rebuda.

Classes de memòria:

MC (Memòria de Curt termini): té la funció d'enregistrar informació per poc temps.

MLL (Memòria de Llarg termini): té com a funció emmagatzemar informació per tota la vida o molt temps.

L'aprenentatge forma part de la MLL.

El fet psíquic de la memòria és el record.

FCP: IMAGINACIÓ

Capacitat o recurs consistent en reproduir informació no subjecte necessàriament a una data.

S'anomena fantasia a la imaginació que genera imatges gairebé impossibles.

Fet psíquic: imatge.

FCS: ENTENIMENT/RAÓ (Facultat Cognitiva Secundària)

Capacitat pròpia de l'ésser humà que permet generar informació de caire general o universal i en alguns casos obtenir conclusions a partir de dades inicials.

Els fets psíquics de l'enteniment són: concepte judici i raonament.

FCS: CONSCIENCIA:

Capacitat que té com a funció informar-nos de totes les vivències o fets psíquics que estem experimentant.

La consciencia és la facultat que permetrà poder tenir una vida moral.

CONEIXEMENT

Informació que es rep a través de les facultats cognitives primàries i secundàries.

El coneixement és un fet psíquic; permet tenir un domini del medi i conseqüentment una seguretat personal.

CONEIXEMENT PRIMARI/SECUNDARI

• Coneixement Primari: informació obtinguda per les FCP.

• Coneixement Secundari: informació obtinguda per les FCS.

CP: SENSACIÓ (Coneixement Primari)

La sensació és un fet psíquic que pertany als sentits. La sensació és la informació que s'obté pels sentits.

Ex. So, sabor (dolç).

CP: PERCEPCIÓ

La percepció és un fet psíquic que consisteix en l'ordenació de certes sensacions que generen el reconeixement o l'intent de reconèixer els objectes.

Ex. Tenir la sensació tàctil de duresa

CP: RECORD

Fet psíquic propi de la memòria que consisteix en reproduir una informació semblant a les sensacions tingudes degut a l'enregistrament que la memòria ha fet d'algunes sensacions.

CP: IMATGE

Fet psíquic propi de la imaginació que consisteix en una representació mental de les coses sense un estímul sensitiu.

La imatge no és realitat, si no ficció. S'anomena imatge fantàstica a les imatges impossibles.

CP: SOMNI

Els somnis són un conjunt d'imatges que són generades a partir de sensacions o records, sense el control de la consciencia, i el baix ritme d'activitat de les FCP i FCS.

CS: CONCEPTE (Coneixement Secundari)

Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. És una informació que consisteix en representar de forma sintètica, general o universal les informacions concretes o particulars obtingudes pels sentits.

CS: JUDICI

Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. Consisteix en la representació de forma sintètica, general o universal d'un fet experimental per via sensitiva.

CS: RAONAMENT

Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. El raonament és una argumentació que proporciona conclusions a partir de conceptes o judicis.

FACULTAT VOLITIVA

Capacitat que permet experimentar desitjos, sentiments i prendre decisions.

FACULTAT INNATA

Capacitat que es té des del naixement. Per la qual cosa s'ha obtingut sense esforç.

Les facultats innates són desenvolupables a traves de la seva educació. La manca d'us o l'us inadequat de les facultats innates fa que s'atrofiïn.

CONDUCTA

La conducta és el comportament o la forma de fer d'un ésser.

CONDUCTA INNATA/ADQUIRIDA

Conducta Innata: comportament d'un ésser programat genèticament

Conducta Adquirida: conducta que s'ha après.

CONDUCTA INCONSCIENT/CONSCIENT

Conducta inconscient: Forma d'actuar que es produeix, però no n'estem assabentats.

Conducta conscient: comportament que es produeix adonant-nos del que fem.

ACCIÓ

L'acció és tota conducta conscient.

FVP: TENDÈNCIA (Facultat Volitiva Primària)

És la inclinació a fer una determinada conducta.

FVPI: INSTINT

Capacitat que consisteix en provocar el desig de satisfer una necessitat.

És una facultat innata i involuntària.

Ex. Instint de conservació (desig d'alimentar-se, de beure, defensar-se)

C.Inn.In.P: REFLEXE (Conducta Innata Inconscient Primària)

Conducta mecànica innata, involuntària i a vegades inconscients.

Ex. Batec del cor, respirar...

CP: DESIG (Conducta Primària)

Tendència pròpia dels éssers vius que es fa conscient i es presenta en forma de necessitat de ser satisfet. La manca de satisfacció d'un desig genera un estat de malestar.

VIDA AFECTIVA

Conjunt de desitjos i sentiments que es produeixen en la vida d'una persona.

La vida afectiva és fonamental en el desenvolupament de la nostra personalitat i influeix de forma profunda en les nostres relacions interpersonals.

Tot allò que influeix en la nostra vida.

CP: SENTIMENT

Estat de grat o desgrat originat per coneixements diversos.

Ex. Alegria, tristesa, avorriment, etc.

CP: EMOCIÓ

Prové de la paraula llatina MOTUS que significa moviment.

És un sentiment intens i de poca durada que atrau tota la nostra atenció en un moment determinat. L'emoció té projecció somàtica.

Ex. Eufòria, pànic, etc.

CS: PASSIÓ

Desig conscient intens que actua com a motor de la conducta d'una persona.

Ex. Passió per l'esport, per una professió, morals (soberbia, avarícia, luxúria, ira, gula, mandra, enveja)

FVS: VOLUNTAT

Capacitat o facultat que permet decidir, i conseqüentment, ser responsables de les decisions preses.

La voluntat és una capacitat que, com totes les altres capacitats psíquiques s'ha d'educar.

Les persones que no eduquen la voluntat, fàcilment tenen manca de personalitat i poden patir addiccions o dependències.

AVP: ACTE INVOLUNTARI (Acte Volitiu Primari)

És aquella conducta o acció que la persona no ha decidit fer. Els actes involuntaris poden ser conscients o inconscients

AVS: ACTE VOLUNTARI

És aquella conducta o acció que la persona ha decidit lliurement i conseqüentment n'es responsable.

L'acte voluntari té 4 parts:

• Informació

• Deliberació (Pensar)

• Decisió

• Execució

APRENENTATGE

L'aprenentatge és un canvi relativament permanent que reflecteix una adquisició de coneixements i/o habilitats a través de l'experiència, i que inclou l'estudi, la instrucció, l'observació o la practica. Els canvis del comportament són raonablement objectius, i per tant, poden ser mesurats.

APRENENTATGE PRIMARI /APRENENTATGE SECUNDARI

Aprenentatge Primari: Propi d'animals i persones.

Aprenentatge Secundari: Correspon només a les persones.

Ap.P: ADIESTRAMENT

L'adiestrament és l'aprenentatge Primari que s'adquireix a traves d'un procés en el qual s'aconsegueixen coneixements o habilitats sense la presencia de la consciencia mitjançant algun medi que estimuli l'instint.

Ap. S: EDUCACIÓ

Consisteix en l'adquisició de coneixements i habilitats. Aquest tipus d'aprenentatge pressuposa la col·laboració de l'aprenent amb el seu enteniment i consciencia.

ESTÍMUL/MOTIVACIÓ

Estímul: principi o element que té la potestat de posar en funcionament els mecanismes de les facultats cognitives o volitives. No requereix de la consciencia o del funcionament de qui el rep.

Motivació: prové de la paraula llatina MOTUS = moviment.

Principi o element que té la potestat de posar en funcionament els mecanismes de les facultats cognitives o volitives. La motivació requereix de la consciencia, és a dir, que la persona sap la causa per la qual actua.

INTELIGÈNCIA:

És una qualitat associada a les capacitats primàries o secundàries que consisteix en saber resoldre de forma ràpida un conflicte. S'entén per persona intel·ligent aquella persona que en poc temps sap sortir-se'n dels problemes.

La intel·ligència no és exclusiva de les persones. L'exclusiva dels éssers humans és aquella que és pròpia de les facultats volitives o cognitives secundàries (enteniment, consciencia, voluntat).

TEORIES DE LA PERSONALITAT

Són totes aquelles teories que pretenen explicar el que és la persona humana i la seva tipologia.

CARÀCTER/TEMPERAMENT

Caràcter: s'entén per Caràcter el conjunt de qualitats personals que defineixen a cada un dels individus humans. Les qualitats personals o Caràcter s'obtenen per via genètica o a traves de l'aprenentatge.

Temperament: el temperament és el conjunt de qualitats de la nostra personalitat que s'obté a traves de la via genètica. Les qualitats temperamentals no es poden dissoldre, però si educar.

PERSONALITAT:

Forma de ser de cada individu, és a dir la, manera com respon i es desenvolupa d'avant de les circumstancies de la vida.

La personalitat es desenvolupa durant la nostra vida i depèn tant del Caràcter com del temperament.

TIPUS/BIOTIPUS

S'entén per tipus/biotipus el conjunt de característiques comunes a diferents caràcters. Tota persona pertany a un tipus o biotipus determinat, és a dir, que hi ha certes semblances entre les persones.

TIPUS DE PERSONALITAT

Existeixen diverses propostes sobre els diferents tipus de personalitat.

Nosaltres estudiarem les que fan referència a: emotivitat, activitat i primarietat.

EMOTIU/NO EMOTIU

Emotiu: El tipus de personalitat emotiva és aquella que reacciona davant les circumstàncies de la vida emocionalment, és a dir, que abansposa innatament la reacció volitiva per davant de la cognitiva.

No emotiu: és aquella que davant les circumstàncies de la vida posa una reacció cognitiva per davant de la volitiva (emoció).

ACTIU/PASSIU

Actiu: la personalitat activa és aquella marcada per la iniciativa constant, tant en les seves facultats cognitives com volitives.

Passiu: la personalitat passiva és aquella que reacciona quan els altres ja han reaccionat.

PRIMARI/SECUNDARI

Primari: la persona primària és aquella que reacciona de forma immediata i ràpida davant les circumstàncies de la vida.

Secundari: la persona secundària és aquella que triga en reaccionar i prendre consciencia de les coses.

ANOMALIES PSÍQUIQUES

Les anomalies psíquiques són disfuncions momentànies o disfuncions problemàtiques d'una o varies facultats psíquiques cognitives o volitives.

PATOLOGIA/SÍMPTOMA

Patologia: la patologia psíquica consisteix en l'anomalia o disfuncionamnet crític (que no es pot curar fàcilment per la pròpia persona, si no, que requereix una teràpia professional).

Símptoma: senyal o indici de l'existència d'una anomalia psíquica momentània o patològica.

SÍNDROME

Conjunt de símptomes que identifiquen una malaltia o patologia psíquica o qualsevol anomalia.

ALTERACIÓ QUANTITATIVA DE LA PERSONALITAT/ALTERACIÓ QUALITATIVA DE LA PERSONALITAT

Quantitatiu: modificació del Caràcter de la persona en un sentit no essencial, és a dir, la persona guarda les seves característiques que la identifiquen, però modifica les que en general la solen acompanyar.

Les anomalies psíquiques que presenten una alteració quantitativa de la personalitat són anomalies de les quals el pacient n'es conscient.

Qualitativa: modificació del Caràcter d'una persona en el sentit substancial, és a dir, la persona modifica radicalment la seva manera de ser i en general no és conscient d'aquest tipus d'alteració.

PSICOGEN/SOMATOGEN

Psicogen: les causes que tenen origen en l'experiència conflictiva de la vida psicològica s'anomenen causes psicogenes.

ENDOGEN/EXOGEN

Endogen: les causes de les anomalies psíquiques que es troben a l'interior del pacient s'anomenen causes endògens (endo en grec = dins).

Exogen: les causes de les anomalies psíquiques que es troben a l'exterior del pacient s'anomenen exògens (exo = extern).

TERÀPIA

Sistema que s'utilitza per curar una anomalia psíquica.

Tipus:

Teràpia farmacològica.

Teràpia psicoterapeutica.

PROFILAXI

Sistema de prevenció d'una anomalia psíquica.

FÀRMAC/PSICOTERÀPIA

Fàrmac: sistema terapèutic, basat en productes químics.

Psicoteràpia: sistema terapèutic basat en la conversa i la comunicació entre el terapeuta i el pacient.

DELICTE

Acció que va contra la llei i que té com a conseqüència una penalització.

RISC DELICTIU

Les accions que tenen risc delictiu són aquelles accions que podrà generar algun delicte.

Existeixen conductes i accions provocades per anomalies psíquiques que són delictives degut a que algunes anomalies psíquiques són de risc delictiu.

RELLEVÀNCIA LEGAL

Grau de responsabilitat que el pacient d'una anomalia psíquica té en la realització d'un delicte (grau de culpabilitat).

EXIMENT/ATENUANT

Tipus de rellevància legal:

• Responsabilitat total

• Disminució de responsabilitat (Atenuant)

• Exempció de responsabilitat (eximent)

CATARSI

Sistema terapèutic que consisteix en alliberar els sentiments de malestar produïts per una anomalia psíquica els tipus d'alliberació poden ser: desfogar-se, plorar, cridar, trencar, fugir, etc.

TRACTAMENT PALIATIU

Quan ens trobem davant d'una anomalia o patologia psíquica irreversible (incurable) es poden proporcionar elements que facin més agradable de suportar la malaltia. Alhora que també es poden estimular altres aspectes de la personalitat.

DOLOR/MALESTAR

Fet d'experimentar un estat desagradable:

Poc intens ------------ malestar

Intens --------------- dolor

Exemples de malestar i dolor psíquic:

• Malestar psíquic: estar nerviós per un examen.

• Dolor psíquic: viure una situació de pànic.

AMNÈSIA/PARAMNÈSIA/HIPERAMNÈSIA

Anomalies de la memòria

Amnèsia: consisteix en no enregistrar adequadament el que normalment s'enregistraria bé, no poder evocar o recordar el que normalment es recordaria.

Paramnèsia: consisteix en donar per vist el que es veu per primera vegada.

Ex. Entrar en una habitació i creure que ja hi has estat prèviament.

Hiperamnèsia: consisteix en enregistrat de forma excessiva, experiències que de forma normal no enregistraríem.

Ex. Enregistrat de forma fotogràfica i precisa un objecte i ser capaç de recordar amb tots els detalls com si l'estessim veient.

AFÀSIA

Anomalia de la imaginació que consisteix en la impossibilitat de recordar paraules que un sap o d'entendre una paraula que em escoltat, però no sabem, tot coneixent-la, quina significació té.

NEUROSI

Anomalia psíquica que consisteix en l'experimentació d'impotència alhora de resoldre conflictes.

Tipus de neurosi:

• Normal: consisteix en la importància que la persona té per resoldre conflictes i experimentar un malestar interior. Però que en breu temps passa i es resol.

• Patològica: consisteix en la importància que la persona té per resoldre conflictes i experimentar un malestar interior. Però que requereix d'un professional per tractar la neurosi, degut a que, la persona és incapaç per ella mateixa de sortir d'aquest estat.

Classes de neurosi: Angoixa, depressió, fòbia, histèria i obsessió.

Origen: Generalment psicogen i exogen.

Teràpia: psicoterapia i fàrmacs.

La forma més freqüent d'afrontar la neurosi es la psicoteràpia, que consisteix bàsicament en procurar que la persona s'enfronti amb el conflicte que ha generat l'estat neuròtic, accepti la realitat independentment de que existeixin solucions en el seu gust. És fonamental l'ajut de persones de confiança.

Profilaxi: educació de la personalitat, alhora que és convenient gaudir d'un entorn humà i de confiança.

Risc delictiu: normal

Rellevància legal: atenuant

ANGOIXA

Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte por, temor.

DEPRESSIÓ

Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte un sentiment de desgana, desil·lusió, etc.

FÒBIA

Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte una por concreta en vers un aspecte o una cosa especifica.

HISTÈRIA/OBSESSIÓ

Histèria: Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte de nerviosisme i desequilibri extrem.

Obsessió: Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte la repetició incontrolada de records o imatges a la ment.

PSICOSI

Definició: és un trastorn qualitatiu de la personalitat (la neurosi era un trastorn quantitatiu) que consisteix en la pèrdua de contacte amb la realitat de forma objectiva.

Tipus: paranoia, esquizofrènia, autisme.

Origen: generalment somatogen, en alguns casos endògens.

Teràpia: bàsicament farmacològica i psicoterapeutica.

Profilaxi: prevenció d'estupefacients.

Risc delictiu: important en alguns casos.

Rellevància legal: eximent/atenuant.

DELIRI

Estat psicòtic que consisteix en pensar o parlar de forma incoherent o sense sentit. El deliri sol ser de caràcter transitori.

AL·LUCINACIÓ

Estat psicòtic que consisteix en l'experimentació d'una confusió interpretativa entre el que és imaginari i el que és real.

AUTISME

Estat psicòtic que consisteix en la incapacitat de comunicació interpersonal.

L'autisme té greus dificultats per relacionar-se amb l'entorn. La seva vida psíquica està centrada en la seva pròpia interioritat.

PARANOIA

Estat psicòtic que consisteix en tenir una ficsació respecte a un objecte o una persona o un fet interpretant-lo erròniament.

ESQUIZOFRÈNIA

Estat psicòtic que consisteix en disposar d'una doble personalitat.

OLIGOFRÈNIA/DEMÈNCIA

Definició: trastorn caracteritzat per estats deficitaris de la intel·ligència específicament relacionats amb l'enteniment que a vegades es poden veure afectats els efectes i l'instint.

El pacient dement o digofrènic posseeix un capital intel·lectual per sota del que convencionalment considerem normal.

Tipus:

Oligofrènies: trastorn que consisteix en la possessió d'una manca de capital intel·lectual, bé de forma innata o de forma adquirida.

Classes:

• Lleu: coeficient intel·lectual 50-55/70

• Moderada: coeficient intel·lectual 35-40/50-55

• Greu: coeficient intel·lectual 20-25/35-40

• Profunda: coeficient intel·lectual sota 20-25

Demències: consisteix en la pèrdua de capital intel·lectual.

Classes:

• Alzheimer

• Demència alcohòlica.

• Demència Post-tumoral.

• Demència Post-traumàtica.

• Demència per multi infart cerebral.

Teràpia: tractaments paliatius.

Profilaxi: difícil.

Risc delictiu: normal

Rellevància legal: eiximent/atenuant.

COEFICIENCIA INTELECTUAL

Grau d'intel·ligència que posseeix una persona. El normal és 70 + o -.

EXOGEN-CONFUSIONAL

Definició: trastorn transitori de la personalitat, obnubilació de la consciencia, es a dir, disminució del nivell de vigilància del subjecte (consciència baixa), i ve acompanyada de la disminució de l'atenció, afectació de la memòria de llarg termini i desorientació espai-temporal.

Tipus: Apilepsies, estats febrils, efectes de l'alcohol, efectes dels estupefacients.

Origen: Somatogen i generalment exogen.

Teràpia: farmacològica.

Profilaxi: evitar consum d'estupefacients i alcohol.

Risc delictiu: elevat en alguns casos.

Rellevància legal: eximent/ atenuant.

ESTUPEFACIENT

Substància química manipuladora del sistema nerviós. Utilitzada amb finalitats no terapèutiques.

PSICOPATIA (psicopata)

Definició: alteració de la personalitat que es manifesta per la conflictivitat de les relacions interpersonals (formes antisocials de les caracteropaties) o bé per limitacions o insuficiències caracterologiques que disminueixen les capacitats adaptatives de l'individu. No tenen sentiments ni emocions.

Tipus: Psicopates

Origen: Psicogen, generalment exogen. Soledat en la infantesa.

Teràpia: molt dificultosa o inexistent.

Profilaxi: Educació sana de la vida afectiva en la infantesa i adolescència.

Risc delictiu: elevat.

Rellevància legal: atenuant.

ALTRES TRASTORNS

Addiccions: Anomalia de la voluntat, que consisteix en la incapacitat de decidir i executar el que un vol i experimentar alhora la dependència d'un objecte, substància o conducta.

• Tipus: Drogadiccions, Alcoholisme, ludopatia, piromania, cleptomania, compres compulsives, internetmania.

Trastorn de l'instint: Els trastorns de l'instint de conservació que si no es tracten causen la mort de l'individu.

• Tipus: Anorèxia, bolimia.

TRASTORNS-PSICOSEXUALS

Definició: Alteració de la personalitat causada per una disfunció de la vida sexual.

Tipus:

Trastorns de la identitat sexual.

• Transexualisme: canvi de sexe.

• Transvestisme: canvi de vestuari.

Disfuncions psicosexuals

• Nimfomania/satiriasi.

• Frigidesa/impotència.

Parafilies

Definició: tendència PERSISTENT i gairebé exclusiva d'usar altres objectes sexuals o mètodes com a fantasies inusuals, els quals constitueixen l'única manera d'experimentar el plaer sexual.

Tipus:

• Zoofilia: amb animals.

• Paidofilia: amb menors (pederastes).

• Exhibicionisme: ensenyar el propi cos.

• Voyeurisme: veient persones fent l'amor.

• Masoquisme: amb el dolor personal.

• Sadisme: amb el dolor dels altres.

• Gerontofilia: amb vells.

• Necrofilia: amb cadàvers.

• Coprofilia: amb excrements.

• Escatologia Telefònica: addicció a línies calentes.

Aleix Batalla

1er Batx. Tecno