Filogènia

Formas de vida # Cèl·lula eucariota. Protozous. Esponges. Larva. Nemàtodes. Formació del celoma

  • Enviado por: Jaume Morey
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

FILOGÈNIA

El primer pas important per arribar la diversitat animal actual a partir de les primeres formes de vida fou la constitució de la cèl·lula eucariota a partir de l'endosimbiosi, és a dir la integració del procariota fagocitat als sistemes fisiològics del fagocitari desenvolupant funcions determinades noves per a l'hospedador. Ara tenim els protozous (unicel·lulars eucariòtes) i de la seva associació apareixeran els metazous.

Per anatomia comparada dels distints tipus de protozous amb els primers grups de metazous he considerat la possibilitat del polifiletisme com a la més raonable. Aquest polifiletisme consta de tres sortides diferents a partir dels coanoflagelats, sarcodins i ciliats. Els primers són morfològicament molt semblants als coanocits d'esponges (ambdues consten de flagel i de collar) i seguint la teoria colonial de Haeckel, es pot pensar que els coanoflagelats formaren una colònia (que tenen tendència a fer-ho) i que quan aquesta es fixà al terra experimentà l'inversió de les cèl·lules flagelades que quedaren amb el flagels a l'interior, quedant així com els coanocits. La colònia es va desenvolupant fins a arribar a les esponges, a partir de les quals ja no va aparèixer cap altre grup animal.

Una altra sortida la protagonitzarien les amebes sarcodines que s'aprpoparien i s'agruparien en masses massisses que es mourien ameboidalment. Aquestes masses serien els placozous, que té l'aspecte d'una ameba pluricel·lular gegant.

Aquestes línees evolutives s'acabarien en les esponges i els placozous, dos organismes molt distints dels demés animals. La línea evolutiva que obtindria l'èxit de la biodiversitat animal actual vendria a partir d'un protozou ciliat que va començaria a multiplicar el seu nucli així com es va tabicant el citoplasma obtenint una larva plànula, comuna en cnidaris i platihelmints. Si la larva adopta una vida planctònica es desenvoluparia fins a arribara cnidaris i ctenòfors; si per al contrari arriba al fons marítim i es comença a arrossegar prosperaria la simertia bilateral dels platihelmints i d'alguna manera es formaria el mesoderm (encara no el celoma), convertint-los en els primers triblàstics i suposadament en l'avantpassat de tots els metazous triblàstics.

En el mode de formació del celoma és d'on es separen les tres branques evolutives que surten dels platihelmints. La primera deriva dels rabdocels, a partir dels quals surten els nemàtodes, els pseudocel·lomats. Aquests no donen els celomats, sino que sorgiran a partir d'altres grups de platihelmints. Si el celoma es forma a partir del blastòmer 4d tenim els esquizocel·lomats. Aquests, a part de la formació del cel·loma per esquizocèlia, també comparteixen característiques com la segmentació espiral i que són prototomats. Aquesta via té tres línees evolutives segons la metamerizació:

  • Els anèl·lids, amb metamerització homònoma. Dins aquests els poliquets dónen els altres dos grups d'origen monofilètic.

  • Els mol·luscs, que no estan metameritzats.

  • Els artròpodes metameritzats heterònomament en tagmes. Hi ha la discusió que debat l'origen mono- o polifiletisme. Jo em decanto pel monofiletisme degut a bastantes característiques molt concretes i exclusives dels artròpodes que són comuns a tots els grups del fil·lum, que fan molt remotes les possibilitats de coincidència entre dues línees evolutives distintes. Aquestes característiques són:

  • Tots tenen apèndixs articulats.

  • Creixement per mudes regulat hormonalment.

  • Estructura i composició de la cutícula igual.

  • Absència de cilis.

  • Ulls compostos presents en tots els grups.

  • Tagmatització.

  • Estructura del tagma cefàl·lic en tres regions (protocervell, deutocervell i tritocervell).

  • L'altra via que surt dels platihelmints són els enterocel·lomats, en els què el cel·loma es forma a partir del tub digestiu per enterocèlia. Aquests tenen segmentació radial i són deuterostomats. D'aquí surten els lofoforats que encara comparteixen algunes característques dels esquizocel·lomats. Són uns organismes filtradors amb tentacles accionats per l'esquel·let hidràulic cel·lòmic. L'anatomia comparada em permet suposar que els orígens dels demés enterocel·lomats (equinoderms i cordats) es troba en aquests organismes, ja que dins els dos fil·lums hi ha classes (crinoideus i procordats) comparteixien aquestes característiques i fa pensar d'un organisme filtardor i tentaculat que provindria dels lofoforat i que esdevindria crinoideus i procodats que a la llarga es desenvoluparien en els demés organismes d'aquests dos fil·lums.