Fiesta modernista de Sitges

Certamen literario. Santiago Rusiñol # Cau Ferrat. Premis del certament literari

  • Enviado por: Anna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

Índex

Índex......................................................................................................... 1

Introducció................................................................................................ 2

Tercera Festa Modernista de Sitges........................................................ 6

Premis del Certamen Literari ................................................................... 19

Bibliografia................................................................................................. 21

Annex......................................................................................................... 22

Introducció

“Es la tercera vegada que'l Cau Ferrat se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos breçar al compas de les onades, a pendre aigua de poesia, malalts qu'estem del mal de prosa qu'avui corre en la nostra terra.” [...]

Amb aquestes paraules Santiago Rusiñol donava pas al Certamen Literari de la Tercera Festa Modernista celebrada al Cau Ferrat de Sitges el 4 de novembre de 1894.

Per poder començar a parlar de la Tercera Festa Modernista vull caracteritzar la figura de Santiago Rusiñol, el modernista català per excel·lència i personatge clau sense el qual les Festes modernistes no haurien estat possibles o bé s'haurien celebrat d'una manera molt diferent, i també contextualitzar la Tercera Festa al Cau Ferrat de Sitges descrivint el naixement d'aquest taller-museu, temple dels modernistes, on es creà aquest món literari tan particular.

Cap el 1880 comencen a aparèixer unes actituds culturals noves amb voluntat de modernització i el nucli difusor d'aquestes idees serà L'Avens que Jaume Massó i Torrents va fundar el 1881 després del tancament del Diari Català de Valentí Almirall perquè considerava que ja no es podien exposar les idees republicanes catalanistes que ell defensava.

En el primer número d'aquesta revista va aparèixer un manifest anomenat “Nostre propòsit” (a semblança de la resta de manifestos europeus) on deixava clars els seus ideals progressistes, modernistes i catalanistes; bàsicament, mostraven el seu anhel de modernitzar un país aburgesat que no s'assemblava gens als països europeus dels quals ells rebien les seves influències.

Autors com Yxart i Oller (autors propis del Naturalisme), Raimon Casellas, Santiago Rusiñol o Joan Maragall, qui va introduir la cultura alemanya i sobretot Nietzsche a Catalunya mitjançant les pàgines de L'Avenç, comencen a publicar-hi articles.

Amb l'entrada de Jaume Brossa el 1892 a L'Avenç i juntament amb Alexandre Cortada aquesta publicació evoluciona cap a l'anarquisme, com podem veure amb un article anomenat “Viure del passat” que representa l'entrada del Modernisme a Catalunya amb voluntat de superar la Renaixença acostant-se a la cultura moderna europea per crear una cultura catalana pròpia.

Massó i Torrents decideix tancar la publicació el 1893 per culpa de fets externs a la revista però que l'afecten pel nou caire anarquista que havia anat agafant (un militant anarquista va col·locar una bomba al Liceu i seria la primera d'una sèrie de bombes col·locades a Barcelona).

Joan Lluís Marfany afirma que és en aquest moment, entre 1892 i 1893, que L'Avenç canvia radicalment d'orientació: quan Brossa i Alexandre Cortada controlen la redacció d'aquesta publicació, quan Maragall comença a publicar al “Brusi” i a La Vanguardia, Ibsen i Nietzsche són introduïts al país, quan Russinyol i Casas es constitueixen com a hereus de l'impressionisme francés i exposen a Can Parés a Barcelona, i es produeix la Segona Festa Modernista (considerada la primera per Marfany). És en aquest moment, segons Marfany, que el Modernisme amb majúscules s'introdueix a Catalunya. L'Avens passa a ser L'Avenç d'acord amb la seva voluntat de modernització ja que d'aquesta manera donaven suport a una reforma lingüística per convertir la llengua catalana en moderna amb una gramàtica i ortografia pròpia.

La professió de l'artista modernista era ser modernista de professió. El Modernisme reacció contra el passat però tot i així té importants afinitats amb el Romanticisme perquè és un moviment ple de contradiccions. Defensen l'art per l'art que ja defensaven els prerafaelites, com més endavant podrem veure en el discurs inaugural de la Tercera Festa de Rusiñol. Reivindiquen una nova concepció de l'art i la literatura on predomina el culte a la bellesa. Partint de la seva condició burgesa es revolten contra la seva pròpia classe, critiquen la postura conformista de la burgesia i busquen modernitzar-la però es mantenen lluny d'ella (i és a partir d'aquesta contraposició que podrem començar a entendre uns artistes excèntrics abocats a la seva professió que només trobaven el descans en l'art creat des de la passió i la rebel·lió).

A partir d'aquesta radicalització de L'Avenç i el seu següent tancament els modernistes es comencen a dividir en dos sectors, els seguidors de la ideologia anarquista (com Jaume Brossa, Iglésias, Coromines... que fins i tot l'arriben a practicar políticament) que acabaran desapareixent per culpa del procés de Montjuïc i els modernistes (com S. Rusiñol). Gràcies això es produeix l'entrada del Decadentisme en el Modernisme català.

Rusiñol agafa el paper de capdavanter del Modernisme català i actua com a tal. És un dandi i viu com un dandi portant a terme allò que predica. Viu per l'art i se separa dels problemes polítics.

Aleshores aquests modernistes que no els interessava la política sinó només l'art com a forma de vida passaran a escriure a les pàgines de La Vanguardia, que era el diari català més modern de l'època, a la vegada que es donen les celebracions de les Festes modernistes. Tot això aportarà un gran impuls a la difusió i arrelament d'aquest moviment.

El 4 de novembre de 1894 se celebra la Tercera Festa Modernista a Sitges (considerada la segona per Marfany que també anomena el punt clau del modernisme decadentista) coincidint amb la inauguració del Cau Ferrat de Sitges.

Rusiñol havia anat col·leccionant un seguit de ferros artístics en un taller situat en el número vuit d'uns baixos del carrer Muntaner de Barcelona juntament amb Enric Clarasó que hi desava les seves escultures. Al seu voltant i al d'aquest taller es crea un cercle de pintors i escriptors entre els quals hi havia Rahola, Yxart, Sardà, Albert Llanas, Casellas, R. Casas, Ramon Canudas, Soler i Rovirosa, Sánchez Ortiz, Pompeu Gener, Eliseu Meifrén i Josep Lluís Pellicer entre d'altres. Gràcies a aquesta col·lecció tan estranya ells mateixos van atorgar el nom de Cau Ferrat al taller. En fer-se'ls petit el local Russinyol decideix transportar els ferros a Sitges, on havia comprat una casa a prop del mar el 1893, i obrir un museu on aquell mateix any se celebrarà la Tercera Festa Modernista.

El Cau Ferrat de Sitges neix, sense saber-ho, d'un viatge que Meifrén i Russinyol feien cap a Vilanova per visitar la Biblioteca-museu de Víctor Balaguer. A mig viatge s'aturen a Sitges a descansar i Rusiñol en queda enamorat. Després d'una estada a París amb Zuloaga, Rusiñol hi compra una casa a la vora del mar el 1893 anomenada Can Sense que ajuntarà amb Can Faula el 1894, la casa del costat comprada aquest mateix any, sota la direcció de l'arquitecte Francesc Rogent. Aquesta nova casa rebrà el nom de Cau Ferrat, nom provinent de l'altre Cau. Aquest nou Cau Ferrat a més de conservar elements originals de les dues cases,com per exemple els arcs de punt d'ametlla, va ser dotat amb portes i finestres de l'antic castell gòtic de Sitges, i un brollador octogonal medieval que procedia de l'hort de l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet. El Cau Ferrat de Sitges es va convertir en font d'inspiració i temple dels modernistes i de les seves trobades.

Després d'aquesta introducció crec que queda prou clara la importància i la vinculació que tenen Rusiñol i el Cau Ferrat amb la Tercera Festa Modernista.

Tercera Festa Modernista

Per descriure els actes de la Tercera Festa Modernista de Sitges m'he basat en la crònica que El Eco de Sitges i La Vanguardia en fan l'11 de novembre i el 6 de novembre respectivament. Val a dir que tot i conèixer l'existència de la publicació La Voz de Sitges, sorgida el gener de 1894, no he pogut disposar de cap exemplar perquè no se'n conserva cap número a l'arxiu històric i municipal de Sitges. També he utilitzat informació extreta de l'obra de Ramon Planes, de J. F. Ràfols i el que en diu Fina Figuerola.

El Eco de Sitges, periódico semanal de intereses morales y materiales sorgeix el 1886 fundat per Josep Soler i Cartró que després dirigirà Josep Soler i Tasis ajudat pel seu Fill Josep Manuel Soler.

Aquest setmanari anava dirigit a la societat sitgetana i bàsicament tractava els problemes socials, polítics i religiosos. Sovint analitzava i feia la crítica dels actes programats per “El Prado Suburbense” i “El Retiro”. Analitza les obres de teatre programades i parla de les obres de teatres barcelonins ja que pel que suposem la societat sitgetana era aficionada al teatre i als balls socials organitzats per aquestes associaciosn recreatives.

Cal destacar la bona relació que Rusiñol mantenia amb la redacció d'aquesta publicació, com podrem observar en els documents que reprodueixo més avall.

A un quart de dotze del dia 4 de novembre de 1894 la vila de Sitges rebia el trencorreu de Barcelona que portava a les seves terres diversos escriptors, pintors, arquitectes i d'altres artistes. En baixar del tren tota aquesta colla d'artistes serien aclamats per la població, que s'havia aplegat a l'estació, sota l'atenta mirada de Rusiñol qui seguidament va organitzar el seguici. Alguns dels artistes que havien acabat d'arribar esdevindrien portadors dels dos quadres del Greco, Les llàgrimes de Sant pere i Santa Maria Magdalena, comprats a París per Rusiñol el gener de 1894, després de la troballa de Zuloaga, en processó cívica fins el Cau Ferrat. Com podem comprovar en les dues cròniques dels diaris que he anomenat abans es va tractar d'un acte solemníssim ja que els nostres modernistes consideraven que Domínikos Theotokópoulos es mereixia un acte d'aquestes característiques com a modernista del passat que era, a més es va fer la processó en aquesta població perquè creien que era un bon mitjà per donar a conèixer uns nous corrents literaris. La processó es va convertir en un acte molt espectacular i anava encapçalada per Lluís Labarta a cavall, Pere Romeu portava la bandera amb la insígnia del Cau Ferrat. Dos canelobres de ferro, en senyal d'allò que hi havia a l'interior del Cau, donaven pas als dos quadres. Els artistes, que feia poc havien arribat, es van convertir en els portadors del dos quadres venerats repartint-se en dos torns. En el primer torn els portadors van ser Ramon Casas, Enric Clarasó, Ramón Pichot i Eliseu Meifrén i el segon torn foren Josep Lluís Pellicer, Soler i Rovirosa, Joan Brull i Aureli Tolosa. Tots aquests eren seguits per una banda de música seguida pels participants restants. Van dur els Grecos pels principals carrers de Sitges fins arribar al Cau Ferrat mentre la gent de la vila els llençava flors des de les finestres.

En arribar al Cau la comitiva de l'ajuntament de Sitges va agrair públicament a Rusiñol la tasca que havia dut a terme creant el Cau Ferrat ja que dotava Sitges amb un museu de gran interés cultural a nivell nacional i fins i tot europeu. L'alcalde, Miquel Ribes, va entregar un pergamí artístic il·lustrat per Antoni Mirabent, assistent a la festa, en senyal d'agraïment.

En acabat els assistents es van dirigir a l'envelat de la Torreta que hi havia disposat a uns metres del Cau per iniciar el dinar que el senyor Carcolses havia preparat per a cent cinquanta persones. Els assistents van poder contemplar com les dues publicacions locals, El Ecos de Sitges i La Voz de Sitges de recent creació, repartien els seus exemplars amb fotos de Rusiñol i del Cau Ferrat.

Van començar els brindis i el primer en parlar fou Pellicer, director dels museus de Barcelona, seguit de Maspons, en representació del Centre Excursionista de Catalunya, i Llorens i Rius, secretari del Cau Ferrat. Seguidament Rahola va improvisar una dècima, que El Eco de Sitges reprodueix íntegrament en la seva crònica, i després Albert Russinyol, Puig i Cadafalch, Puig i Valls, Sardà que parlava en lloc d'Ixart perquè estava afònic, Meyer, Huguet, Albert Llanas, Josep Labarta i Julià Massó,director de L'Avenç, foren alguns dels representants de la cultura modernista que volgueren dir-hi la seva en una ocasió tan especial felicitant i elogiant a Rusiñol per la creació del Cau Ferrat i admirant la vila de Sitges que acollia un museu tan important.

Després de tots aquests parlaments es va iniciar el Certamen Literari amb el discurs de Rusiñol. Aquest discurs ple de força, rebeldia, incansable crítica i reivindicació de l'art podria considerar-se una mena de manifest decadentista que alhora seguia les idees dels prerafaelites pel que fa a la consideració que l'art no ha de formar part de la societat de consum de la burgesia. És curiosa la contraposició inicial, típica del decadentisme i present al llarg de tot el discurs, que s'estableix entre ciutat i platja simbolitzant respectivament la prosa i la poesia. Els modernistes prefereixen la platja, la poesia, a prop del Cau Ferrat on troben la seva inspiració i tranquilitat lluny d'una societat que no els entén. Gairebé tots els modernistes tenen el seu origen en la burgesia catalana que critiquen constantment. Volen modernitzar la seva societat, volen fer de Catalunya un país modern amb una cultura moderna semblant als països europeus on es valora l'art. Reivindiquen la seva tasca com a professió i demanen a aquells que no s'han pronunciat que ho facin ràpidament. Alaben artistes del passat perquè eren els modernistes del seu moment, per això porten a terme un acte tan solemne com la processó dels Grecos.

En definitiva és un discurs que aporta les bases del Decadentisme, critica una burgesia i una política hipòcrita i defensen un art rebel, i fet des de la passió per sobre de tot. Però podem advertir una profunda contradicció: els modernistes volen transformar la seva cultura i la seva societat en quelcom modern però no la fan accessible a la resta de la societat burgesa catalana.

Val a dir que ni El Eco de Sitges ni La Vanguardia analitzen el discurs inaugural de Rusiñol, només n'elogien la seva bellesa i subjectivitat.

Tot seguit Llorens i Rius va pronunciar els noms del guanyadors i les obres premiades al certamen i es van entregar els premis als respectius gunayadors.

Vull mencionar també que ninguna de les dues cròniques analitza cap de les composicions guanyadores, només diuen que les persones interessades en poder llegir les composicions ho podran fer en el volum que L'Avenç publicarà properament.

El Certamen es va acabar a les vuit de la nit, i a les deu segons L'Eco, les nou segons La Vanguardia, es va reprendre la festa a l'interior del Cau Ferrat amb un gran ball cívic a càrrec de l'orquestra de Josep Carbonell Vidal que va durar fins les dotze, segons L'Eco, les dues del matí segons La Vanguardia.

Enmig de tot això també va haver-hi espai per a una vetllada íntima dels artistes en què van poder recitar i llegir composicions mentre esperaven l'hora de l'arribada del tren que els portaria a casa seva de nou. Només es van quedar a Sitges Ixart, Dionís Puig, J. Jordà i Mirabent i aprofitant l'avinantesa van programar una excursió pel Garraf pel dimarts següent.

El Eco de Sitges, a més de la Festa, fa la crònica d'aquesta excursió a peu pel Garraf i exposa els propòsits que es volen dur a terme a la següent Festa del pròxim any.

Aquesta festa va servir per demostrar la confiança en el triomf dels ideals que ells defensaven. La Festa acollia aquests ideals i a la vegada donava pas a l'assentamentde les bases d'aquest moviment.

Per donar una visió més àmplia de la Tercera Festa Modernista he volgut reproduir aquí diversos articles que apareixen a El Eco de Sitges i a La Vanguardia.

En els següents articles podem observar que les obres que es duien a terme al Cau Ferrat van generar una gran expectació a la vila sitgetana ja que El Eco de Sitges comenta al llarg de les setmanes properes a la Festa l'estat de les obres:

“Las artísticas y suntuosas obras que nuestro amigo don Santiago Rosiñol está verificando en el «Cau Ferrat» están muy adelantadas, habiéndose ya empezado la colocación de objetos de arte y demás adornos de ornamentación en algunos departamentos; resultando todos ellos grandiosos y de sorprendente efecto. Probablemente podrà inaugurarse a últimos del próximo més de octubre.”

“La inauguración del espléndido taller-museo conocido por Cau Ferrat que se había anunciado para el día primero del próximo noviembre, ha debido prorrogarse hasta el domingo siguiente, día 4, con sugeción al mismo programa que conocen nuestros habituales lectores.”

També hi ha altres articles de El Eco, que només fan referència a Rusiñol, amb els quals podem adonar-nos de la bona amistat existent entre la redacció del setmanari i l'artista. Cal dir també que des del dia en què Rusiñol va arribar a Sitges creà uns forts vincles amb diverses persones relacionades amb la cultura sitgetana com per exemple la gent de la companyia “L'artística” que el van rebre amb els braços oberts. Per ells Rusiñol era el portador d'idees innovadores que menaven Sitges a la modernitat. Sabem que fins i tot va arribar a representar obres amb aquesta companyia.

En els següents articles, els quals esmentava una mica més amunt, podem obsrevar l'estimació de El Eco de Sitges envers Rusiñol del to cordial que se'n desprèn:

“El cuadro de nuestro estimado artista d. Santiago Rosiñol Prats «Un bohemio» que figuraba en la Exposición Artística de Bilbao, ha sido premiado con un segundo premio por el jurado presidido por d. Ricardo Madrazo. Admita el sr. Rosiñol nuestra enhorabuena.”

“Ha salido para la gran metrópoli francesa, nuestro querido amigo don Santiago Rusiñol Prats, quien se propone durante su escursión artística, que se prolongará algunos meses, estudiar detenidamente los grandes Maestros.

En la imposibilidad de despedirse personalmente de sus numerosas relaciones, nos ruega el señor Rusiñol le escusemos despidiéndole de todas ellas en su nombre.”

També extrets de El Eco reprodueixo dos articles on es pot contemplar la importància que rep el museu ja que després de la celebració de la Tercera Festa encara se'n parla i s'agraeix a Rusiñol la seva creació:

“Desde la inauguración del “Taller-Museo-Cau Ferrat” son en gran numero las personas de Barcelona y de esta comarca que lo han visitado, quedando todas sumamente complacidas de la riqueza y buen gusto acumulados en el grandioso edificio.

Deseoso su dueño señor Rusiñol de que cuantos lleguen á esta villa pueden contemplar su obra, ha dejado órdenes terminantes para que las puertas del Cau Ferrat permanezcan siempre abiertas para los visitantes forasteros, reservando á los de esta villa los domingos como día de visita.”

“La colección de objetos artísticos existente en el Cau Ferrat ha sido recientemente aumentada, avalorándola una notable arquilla del siglo trece adquirida por don Santiago Rusiñol Prats á muy elevado precio. Felicitamos a nuestro entusiasta amigo augurándole por su campaña artística muchos y merecidos éxitos.”

La Vanguardia de l'1 de novembre de 1894 dóna el llistat de les composicions rebudes al certamen i dos dies més tard, el 3 de novembre, exposa els noms dels guanyadors del certamen amb les seves respectives composicions.

Però allò que en podem extreure realment important dels exemplars que es conserven són les petites aportacions que fa El Eco de Sitges respecte la Tercera Festa Modernista:

“Deseando dar á conocer alguna de la scomposiciones enviadas al Certamen del Cau Ferrat por nuestro amigo D. Sebastian Sans Bori, las cuales se recibieron fuera de palzo, publicamos hoy la paròdia Desafio del Pinxo llena de vis cómica

DESAFÍO DEL PINXO

PARÓDIA

Si ets home de tans bemols

Pinxo Morra com farándules

Y al bell mateix de les urpes

Deixas que corri ta xarra;

Si.t mous al crinch de la teya

Com al só de la guitarra

Y tens pit per la palestra

Com pe'ls rellotjes tens grapa;

Si ets amich de lo perill

Com sols serho de la flavia

Y entens l'esgrima guerrera

Com entens la martingala;

Si com escupo la saliva

Saps, quan convé, escupir l'ánima

Y la teva vida't jugas

Com sols jugarne á las xapas;

Si com cobres el barato

Cobras d'aquell que t'agravia

Y tens sang dintre les venes

En lloch de tenirhi orxata...

Surt á fora, surt á fora

Per demostrar que dus calses.

Y si tot sol no vols ferho

Com ho fa qui.t planta fatxa

Tres ó cuatre palitroquis

Pots durne de ta calanya,

Que'ls pinxos de bona mena

No en tabernes ni entre raspes

Cridan com gossos de presa

Ni com mosquits d'arbre's vanten

Aixó bufa'l pinxo Tet

Ab bilis tant irritada

Qu'al dictarho al escribent

D'esquitxos'l paper taca,

Y cridant á un seu granuxa

Ves, diu al carrer del Alba

Y dona á n'el pinxo Morra

De part meva aquestes ratlles,

Y dirásli que l'espero

Ahont, quan plou, junta ses aigües

Ab les del Torrent de l'Olla

La gran Riera de'n Malla.

S.

_______________________

En aquest article podem observar que El Eco publica una de les composicions que Sebastià Sans i Bori va enviar al Certamen Literari de la Tercera Festa però que van arribar fora de temps. Sebastià Sans era un habitual col·laborador d'questa publicació i és, segurament, per això que publiquen aquesta composició.

“Tenemos el encargo de hacer público que ván a imprimirse en un elegante tomo todos los trabajos premiados en el certámen del Cau Ferrat; como la edición se reducirá al número de ejemplares suscritos previamente, cuantos desean poseerlo deben dirijirse á Don Santiago Rusiñol Prats para continuar su nombre en las listas abiertas al efecto. Sabemos son ya en bastante número los que han manifestado su propósito de adquirirlo, dependiendo el mayor ó menor coste de cada ejemlar del número de suscritores.”

Aquí podem veure que El Eco fa referència al volum que L'Avenç publicarà amb tots els premis guanyadors del certamen. Veiem, a més, que les persones que estiguin interessades en aconseguir-lo s'hauràn de dirgir a Rusiñol per demanar-lo.

“La aceptación obtenida por EL ECO DE SITGES en el último número dedicado al artista y amigo D. Santiago Rusiñol ha sido tal que, apesar de haber aumentado el tiraje, se nos agotó la edición, viendo con gusto que cuantos artistas, literatos y personas visitaron nuestra villa para asistir á la fiesta de la inauguración del Cau Ferrat lo pedian con interés; también hemos agotado la edición del número 448 correspondiente al 14 de octubre último, en el que describiamos lo importante que encierra aquel museo artístico, valiéndonos el haber recibido un sin número de felicitaciones que admitimos por la calidad de los felicitantes. Nosotros que agradecemos en estremo lo hecho por Rusiñol para Sitges, estamos dispuestos siempre á secundarle en sus proyectos.”

Aquí podem adonar-nos de la importància que va tenir la Festa i de la afluència de públic que va rebre ja que aquesta publicació va esgotar els exemplars d'aquell dia i els de la setmana anterior, per culpa de la gran demanda, on havien publicat unes fotografies de Rusiñol i del Cau Ferrat juntament amb un article on s'explicava què s'hi trobava al'interior del Cau (malauradament per la manca d'exemplars conservats no he pogut disposar d'aquest exemplar que conté les fotografies).

En el següent article també es pot observar el ressó i la petjada que va deixar aquesta festa en la societat modernista.

“El conocido fotógrafo de Barcelona D. Pablo Audouard, ha estado estos últimos dias entre nosotros con objeto de sacar varias fotografias de distintos salones y artísticos objetos del Cau Ferrat destinadas á la venta y que servirán para ilustrar algunos periódicos y revistas de Barcelona. Tambien el Sr. Pellicer sacó dibujos de los varios actos que tuvieron lugar durante la fiesta de la inauguración del Cau Ferrat con destino á la Ilustración Artística que publican los Sres. Montaner y Simón De Barcelona.”

Val a dir que el senyor Pellicer va ser un dels participants actius de la festa ja que a més de fer dibuixos de la festa, com llegim en aquest artcicle, va ser un dels personatges que va felicitar a Rusiñol abans del Certamen.

Per ampliar aquesta visió de la Tercera Festa des d'un altre vessant també he volgut reproduir diverses cartes o fragments que ens poden ajudar a entendre el món d'aquestes Festes i el Modernisme en general.

“Granollers, 30 Juriol 1894

Amich Rusinyol: dos o tres voltas he anat a Barcelona sense conseguir lo meu intent d'escandallar vostre amistat a la vegada que saber lo jorn assenyalat per lo certamen de Sitges al que desitjo contribuir ab lo meu petit cervell que ha parit fa dias un treballl de caràcter goth anomenat «Un àtom» prèvia lectura y aprobació vostra.

Si aixís vos plau, demano.m diheu alguna cosa sobre aytal festa, com també quin dia sereu a Barcelona y siti ahont siau per fer-vos entrega del treball. [...]

Dionís Puig.”

Dionís Puig i Soler, amic d'infància de Rusiñol i meteoròleg de professió, era un habitual col·laborador de publicacions de l'època com La Veu de Catalunya i La Publicidad.

La composició “Un àtom” que anomena en aquesta carta va participar al Certamen i va guanyar el premi a la millor “composició sobre l'acabament del món” amb el lema “D'on vens? On vas?”.

“Barcelona 5 d'agost 1894

Amich Rusiñol: ¡Tu l'has volguda, la petita nota, y aquí va! Tot copiant-la, m'ha tornat a semblar massa petita, per llegida en públich, entre grans esclats d'entussiasme y després de cosas molt millors y més granadas!

¡La pobre noteta, el curt singlot íntim y fondo d'un moment de desmay, no farà cap efecte: ya t'ho aviso! Però de primé el partit que tot! Tu ho vols, y, filla meva, no.t sé negà res! [...]”

Si puch, allí escriuré Lourdes y t'ho enviaré. Aquí no passa res! En Sánchez Ortiz y en Casellas y jo, parlem de tu a las nits sota la vela del Continental. Ahí va venir en Puig. Li vaig demanar notícies d'una estrella que veya des del Mas (no es conya) y que fa cosa de dos anys, ha desaparegut. No sabem ahont és... no sé què fa... teu

Yxart.”

És coneguda l'amistat existent entre Ixart i Rusiñol i no hi ha res d'estrany en què s'escrivissin cartes. El curiós d'aquesta carta, però, és que Ixart li parla d'una composició que ell considera que és massa petita per ser presentada al Certamen Literari de la Tercera Festa Modernista però que amb la qual va guanyar el premi a la millor “Nota de sensacions íntimes”.

Veiem també que parla de sánchez Ortiz, director de La Vanguardia, i d'un tal Puig que suposem que és Dionís Puig. Amb tots ells mantenia una bona relació ja que Rusiñol escrivia freqüentment articles a la Vanguardia i com ja he dit abans era amic de Dionís Puig des de la infància.

“Estimadíssim amich, intrèpit pintaire i convensut lliberal-monàrquich: no.m diguis res, ja ho sé tens rahó y... entono'l mea culpa. Semblo un dropo i realment ho só, mes en lo cas present podria dar-te moltes escuses. Les callo perquè hauria d'escriurer massa y... ja te'ns faràs càrrech.

Tot això és per cohonestar una tardansa en contestar a ta afectuosíssima carta, que tinch per una mostra de ta verdadera amistat y excel·lent cor. No.m vingué de nou perquè.t conech y perquè jo guardo per tu idèntichs sentiments.

Deixem això per are, puig lo temps és curt, y anem a lo qu.urgeix. Lo deute enraderit lo pagaré un d'eixos dies escribin-te lo molt y molt que per dir-te guardo. Ja veuràs si.m porto bé.

És, donchs, lo cas que.n diaris y revistes he llegit qu.al fi lo Cau Ferrat obra hostatje a la literatura, que diu un cert amich, y convida als trovadors del género simbòlich-modernista-espatarrant. Jo no sé tot això ab què.s menja, com tampoch sé si puch dir-me trovador ja que may he trovat res de profit. Ab tot, com aficionat a les ratlles curtes, ja que.l torneig tindrà lloch en la vila que puch dir payral, he posat mà a la ploma y t'envio tres romansets de ma cullita qu.alguns m'han dit que no són essencialment bunyols. Tu veuràs si t'agraden y si.t fan pessa, y cas de que no tira'ls al mar que ben a prop lo tens. Si sabesses cuant l'anyoro!

Tenia fet un poema filosòfich molt estrany que no t'envio per falta de temps per posar-lo en net. No hi perdràs gran cosa. Una altre ne tenia preparada que vaig enviar al certamen d'aquí Olot a hont hi pescà un premi. ¡Vés tu qina ganga!

Jo m'arrenco .ls cabells pensant en vostre cau, en lo certamen, en tantes coses que m'encisan y... en que jo visch lluny de tot lo que.l cor desitja! T'escrich en broma y creu qu.en eix punt malehides sian les ganes que tinch de riure.

En fi, deixem-ho corre y... a les penes punyalades.

Adéu per avuy. A tot los amichs afectuosíssimes memòries y per tu una abrassada ab tot lo cor que t'envia eix carlista enpedernit, oscurantista y fanàtich.

Sebastià Sans

Olot, 25 Octubre 1894.”

Sebastià Sans i Bori, poeta i dramaturg, col·laborava amb la fundació “El Correo Catalán”, “El Borinot” i “La Barretina”. Va ser jutge de Sitges entre 1893 i 1894.

Sabem que Sebastià Sans va enviar al Certamen Literari tres composicions que van arribar fora de temps i com ja he esmentat més amunt El Eco de sitges li'n va publicar dues, una de les quals també reprodueixo aquí: “Desafío del Pinxo. Paròdia” i “Bucólica” apareguda en el número 455 de lel 2 de desembre de 1894.

Si volguéssim extreure les característiques comunes d'aquestes cartes ens adonaríem que Rusiñol mantenia molt bona relació amb tots els integrants actius de la cultura catalana del moment. Notem una gran estima i respecte cap a Rusiñol ja que jugava el paper de portador del Modernisme de la cultura catalana.

Premis del Certamen Literari

He trobat una curiosa divergència entre el llistat de premis que exposen La Vanguardia i El Eco de Sitges respecte a les obres guanyadores que apareixen publicades en el volum de L'Avenç. Els artistes guanyadors són els mateixos en les tres publicacions però en el volum de L'Avenç en dos casos no apareix la mateixa composició. Estic parlant de les composicions d'Ixart i de Pompeu Gener.

A La Vanguardia i a El Eco apareixen com a obres premiades d'aquests artistes les composicions “La cansó de la vida” de Pompeu Gener i “Aiguas Bonas” d'Ixart i en canvi al volum de L'Avenç apareixen publicades les composicions “Macabra vital” de Pompeu Gener, que apareix a la Vanguardia de l'1 de novembre de 1894 com a peça rebuda per a participar al Certamen però no pas com a guanyadora, i “La cambra blanca d'Ixart” que ni tan sols apareix com a composició rebuda. A més és curiós també que a Epistolari del Cau Ferrat la seva autora, Vinyet Panyella, afirma en els comentaris que fa d'una carta (la carta d'Ixart a Russinyol que he reproduït més amunt) que la composició guanyadora és “Un àtom” quan Ixart no en diu el nom a la carta.

Intentar afirmar quines són les composicions guanyadores i perquè n'apareixen publicades unes o les altres amb el material del qual disposo seria entrar en un cúmul de supòsits que segurament serien innecessaris.

Pel que fa als premis val a dir que tots els participants premiats formaven part del cercle d'amics del Cau Ferrat: Ramon Casellas va guanyar el premi de Poema en prosa de tema místic, amb lema “Mystici somnia” amb la composició La damisel·la santa; Frederic Rahola el premi de Poesia amatòria fúnebre, amb lema “Fratelli, a un temps atesso, é morte ingeneri la sorte” amb Amors Macabres; Joan Maragall el premi de Lírica decadent amb Estrofes decadentistes; Ixart el premi de Nota de sensacions íntimes amb La cambra blanca; Dionís Puig el premi de L'acabament de món, amb lema “D'on véns? On vas?” amb la peça Un àtom; M. Font i Torné el premi de Sàtira social, amb el lema “¿Qué escándalo ha precedido a la invención del vestido?”, amb Cronologia parda; J. M. Jordà el premi de prosa amb tema lliure amb El poble mort; Pin i Soler el premi de Balada simbòlica en prosa rimada amb tema lliure amb La matança del porc; Puig i Cadafalch el premi de Tu fores, ja no ets; has fet el salt dins les tenebres amb El pont vell i el pont nou; Manuel Rocamora el premi de poesia amb tema lliure amb La por; Guillem A. Tell amb Vida; Jean Richepin amb Méditerranées; Pompeu Gener amb Macabra vital i Josep Aladern amb El cant del minaire.

Cal dir que no s'adjudica el premi a la secció “Cant simbòlich”.

Val a dir que, a banda de rebre els premis la majoria d'artistes del cercle d'amics del Cau Ferrat, totes les obres guanyadores del Certamen posseeixen tots els elements que caracteritzen l'estètica modernista decadentista.

Bibliografia

Obres de consulta

PLANES, Ramon: El Modernisme a Sitge,

Ed. Selecta, 1969, Barcelona

PLANES, Ramon: El llibre de Sitges

Ed. Selecta, Barcelona

PI DE CABANYES, Oriol: Cases modernistes de Catalunya

Ed. 62, 2002, Barcelona

PANYELLA, Vinyet: Epistolari del Cau Ferrat

Ed. Grup d'Estudis Sitgetans, 1981, Barcelona

Festa modernista del Cau Ferrat, edició facsímil publicada per L'Avenç,

Ed. Ausa, 1990, Sabadell

RÀFOLS, J. F. :Modernisme i modernistes

Ed. Destino, El dofí, 1982, Barcelona

MARFANY, J. L. :Aspectes del Modernisme

Ed. Curial, 1990, Barcelona

Publicacions de l'època

El Eco de Sitges

La Vanguardia

Pàgines web

www.totbarcelona.org

www.lletra.com

www.escriptors.com

www.bancsabadell.es

Annex

Veure annex I

Veure annex II

El Modernisme a Sitges

Modernisme i Modernistes

Veure annex III

El Eco de Sitges, 30 de stembre de 1894, nº 446, any ix, Sitges

El Eco de Sitges, 28 d'octubre de 1894, nº 450, any ix, Sitges

El Eco de Sitges, 19 d'agost de 1894, nº 440, any ix, Sitges

El Eco de Sitges, 18 de novembre de 1894, nº453, anyix, Sitges

Ibid.

Ibid

Veure annex iv

Veure annex v

El Eco de Sitges, 18 de novembre de 1894, nº 453, any ix, Sitges

El Eco de Sitges, 11 de novembre de 1894, nº 452, any ix, Sitges

Ibid.

Ibid.

Epistolari del Cau Ferrat, carta 32, pàg 77

Epistolari del Cau Ferrat, carta 33, pàg 79

Epistolari del Cau Ferrat, carta 35, pàg 82-83