Fibras textiles

Industria textil. Proceso de hiladura. Telares. Características de los tejidos. Diseño. Confección. Piel y cuero. Símbolos de las etiquetas # Fibres tèxtils. Classificació. Tissatge. Teixits. Característiques. Tipus. Disseny. Confecció. Pell i cuir

  • Enviado por: Escort
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

INDEX

TEMA 2

1-Què són les fibres tèxtils?·······················································································1

2-Classificació de les fibres.(i exemples)································································1

3-El procés de la filatura.····························································································2

4-El tissatge. L'ordit i la trama.··················································································3

5-El teler.·························································································································3

5.1-Dibuix amb parts principals.······································································4

6-Característiques dels teixits.··················································································4

7-Tipus de teixit segons el lligament.·······································································5

8-Què és un teixit de punt.··························································································6

9-L'acabament d'un teixit.····························································································6

TEMA 3

1-El disseny.·····················································································································7

1.1-El patró.··········································································································7

2-La confecció.···············································································································7

2.1-La confecció artesanal.··············································································8

2.2-La confecció industrial.·············································································8

3-La pell i el cuir.············································································································8

3.1-Característiques i procedència.································································9

4-Símbols utilitzats en etiquetes tèxtils.··························································9-10

Tema 2

1.Que són les fibres tèxtils?

Les fibres són uns elements sòlids, flexibles, que tenen una forma de filament, una llargada determinada, i poc gruix.

A partir de les fibres, que poden tenir origen natural o químic, s'obtenen fils per elaborar els teixits.

2.Classificació de les fibres.

Les fibres es separen en dos grans grups:

- Les fibres naturals: són les que proporciona la natura. Es poden classificar en tres grups:

  • Vegetals:

S'obtenen a partir dels fruits, les llavors, les tiges o les fulles de determinades plantes.

  • Animals:

Procedeixen de matèries animals, com els pèls d'alguns animals i les secrecions d'alguns cucs.(Com ara la seda)

  • Minerals:

S'obtenen a partir de materials inorgànics.(Com ara el polièster)

- Les químiques: L'altre gran grup és el grup de les fibres químiques, que s'obtenen a partir de polímers naturals i sintètics mitjançant procediments químics. Es poden classificar en dos grups:

  • Les artificials:

Que s'obtenen per tractament químic d'un

polímer natural, que sol ser la cel·lulosa, de

determinades plantes.

  • Les sintètiques;

S'obtenen a partir de polímers sintètics que

poden ser derivats del petroli. En podem dir

fibres de laboratori.

3.El procés de la filatura.

En el procés de la filatura hi ha dues maneres: està el tradicional i la industrial;

  • El procés de la filatura tradicional;

La llana, que actualment és una fibra molt usual, sola o barrejada amb altres fibres sintètiques, era l'element més important a Europa per fer fil fins ben entrada l'època industrial.

La llana que s'obtenia de les ovelles i

moltons (velló) era bruta.

S'havia de fer el sorteig de la llana,

operació que consisteix a triar i clas-

sificar els vellons de la llana verge

segons el tipus i la qualitat. Després,

s'havia de rentar i expandir bé amb

aigua corrent fins a obtenir fibres fines i esponjoses. Darrere d'això es cardava, i tot seguit es començava a filar. Les fibres es cargolaven al voltant d'un bastó llarg anomenat filosa.

Després del fil es feien troques. En acabat, es tenyia amb productes naturals i posteriorment, se'n feien els cabdells que servien per teixir amb telers o a mà fent punt de mitja.

  • El procés de la filatura industrial;

Actualment, el conjunt d'operacions que feien diferents màquines està molt automatitzat. Les fibres passen d'una fase a una altra arrossegades per corrents d'aire. Es netegen, s'espongen i es barregen adequadament. A continuació, es carden i es fan les metxes, que serveixen per alimentar les filadores. Hi ha diferents tipus de filadores, segons la qualitat i la varietat del fil que es vol obtenir. El procés es pot dur a terme sense la

intervenció humana. Un operari es

limita a controlar, mitjançant pro-

cediments informàtics i electrònics,

les diferents fases.

4.El tissatge. L'ordit i la trama.

El tissatge es el conjunt d'operacions que tenen com a finalitat entrellaçar els fils, de manera regular, permanentment i durable, per fer-ne teles.

Per elaborar els teixits a partir del fil es fa servir

un teler. Tots els telers funcionen amb la mateixa

idea;

Una sèrie de fils paral·lels molt junts anomenats

ordit son travessats perpendicularment, per

sobre i per sota , alternativament, per un fil anomenat

trama. La manera de combinar l'ordit i la trama, la

gran varietat de fibres i fils que existeixen, i tractaments posteriors que reben, fan possible l'existència d'una gran varietat de teixits per a usos diversos.

5.El teler.

En el neolític es van inventar els primers telers. Eren verticals.

A l'edat mitjana, a Europa, l'ordit va passar a ocupar una posició horitzontal. Es van fer innovacions importants ja que els telers tot i

ser manuals, permetien fer un teixit continu. Els fils

d'ordit es situaven en un tambor (Plegador d'ordit) a

la part del darrere, que s'anava descargolant a mesura

que es teixia. El teixit s'enrotllava en un corró que hi

havia al davant (Plegador de tela). Els telers també

tenien uns bastiments (lliços) que feien pujar i baixar

alternativament els fils d'ordit per poder passar millor

el fil de trama, que s'introduïa mitjançant la llançadora,

que corria sobre el batà. La llançadora era una peça allar-

gada de fusta acabada en punta pels dos extrems, amb una obertura al mig on hi havia la bitlla, una mena de pal que contenia el fil de trama enrotllat. L'obertura que quedava en pujar i baixar els fils d'ordit era la calada. Per això els teixits obtinguts fent passar la trama a través de l'ordit s'anomenen teixits de calada. Amb una pinta accionada a mà s'adjuntava al màxim el fil de la darrera passada de la trama amb el de la passada anterior.

5.1.Dibuix amb parts principals.

6.Característiques dels teixits.

En una tela hi podem distingir;

  • Fils d'ordit:

Són els fils paral·lels disposats en sentit longitudinal que determinen la llargada de la peça, el nombre de fils que hi ha en un centímetre determina la densitat d'ordit.

  • Fils de trama:

Son els fils que s'entrellacen en sentit transversal amb els fils d'ordit. Cada un dels fils que constitueixen la trama s'anomena passada. El nombre de fils de la trama que hi ha en un centímetre determina la densitat de la trama.

  • Lligament:

És la manera com els fils d'ordit queden lligats

amb les passades de la trama.

Per dissenyar el tipus de trama que tindrà la roba

s'utilitza una mena de “plànol” anomenat

carta.(Com la imatge de la dreta, que

representa un teixit tafetà.)

7.tipus de teixit segons el lligament.

Actualment hi ha tres tipus:

  • El tafetà;

  • És el lligat més simple, cada fil

    d'ordit s'entrellaça amb un de

    trama, que passa un cop per so-

    bre i un per sota del fil de l'ordit.

    Aquest tipus de lligament permet

    obtenir teixits que no tenen ni

    dret ni revés i si es fa servir un

    fil de l'ordit i de la trama del mateix gruix s'obtindrà una superfície plana, per això aquest lligat s'anomena lligat de plana.

  • Sarja;

  • En aquest tipus de teixit els punts

    de lligament es desplacen un espai

    cap al costat en cada passada que

    fa la trama. Per fer aquest teixit

    cal un teler amb un mínim de tres

    llisos. Dóna una tela amb dret i re-

    vés i amb bordons amb diagonal.

  • Setí o ras;

  • El fil de l'ordit passa per sobre de quatre passades de trama i en el cas del ras és la trama la que passa per sobre de quatre fils d'ordit.

    8.Què és un teixit de punt.

    El lligament està format per un fil continu que s'enllaça amb ell mateix fent bucles.

    9.L'acabament d'un teixit.

    Quan la peça surt del teler no està a punt per sortir al mercat. Pot quedar una mica bruta, amb trossos d'impureses.

    En el cas de les fibres naturals encara duen greix.

    Llavors l'acabament es el conjunt d'operacions a què se sotmet un teixit perquè presenti l'estat necessari per vendre'l o fer-lo servir. Se sotmet a una mena de tractaments químics que depenen del tipus de fibra i de l'acabament que es vol donar al teixit. Aquestes són algunes de les operacions que es fan:

    • La neteja del greix i l'eliminació d'impureses i sobrants.

    • El tint, per donar color uniforme a tota la peça.

    • L'estampat o aplicació de dibuixos amb un o diversos colors sobre un tela llisa.

    • L'aprest, un tractament que fa el teixit mes consistent, en millora les qualitats i li proporciona un acabament més atractiu.

    A part dels tractaments químics que hem anomenat, alguns teixits s'han de tractar mecànicament per modificar-ne la textura. Entre molts tractaments mecànics anomenem tres d'ells:

    • El batanatge, que aconsegueix que la

    superfície de la tela quedi igualada.

    • El perxatge, que s'aplica a la llana

    perquè perdi el borrissol característic.

    • El tondosatge que serveix per tallar

    uniformement a la mateixa altura el

    pèl dels teixits.

    Tema 3.

    1.El disseny.

    Per elaborar qualsevol producte se segueixen els passos de tot el procés tecnològic: la identificació del problema per estudiar les condicions que imposa el mercat (l'època de l'any, la moda,...), la selecció de la millor idea un cop analitzades les diverses possibilitats, el projecte

    d'elaboració del disseny de la peça, i, finalment, la

    construcció o confecció de la peça.

    1.1.El patró.

    Un patró és una representació gràfica amb les mides de cada una de les parts que componen la peça de vestir que s'ha dissenyat

    i que s'ha de confeccionar. Aquestes mides depenen del

    model que es pren com a referència, del tipus de peça i

    del destinatari. Un cop el patró està fet, es tallen les

    diferents peces. S'anoten totes les errades, i es fa el

    patró prototipus, seguidament es fa l'escalat, que con-

    sisteix a fer les diferents talles segons una graduació de les mides de patró prototipus.

    2.La confecció.

    La confecció consisteix a fer les peces de vestir que els modistes han dissenyat prèviament.

    Sempre es segueixen aquests cinc passos:

  • Fer els patrons de cada una de les peces del

  • vestit.

  • Marcar i tallar les peces de tela a

  • partir del patró.

  • Cosir les diferents peces tallades.

  • Cosir traus, botons, sivelles, cremalleres i

  • complements.

  • Planxar la peça acabada.

  • 2.1.La confecció artesanal.

    En la confecció artesanal la peça de vestir es fa segons

    les mides que es prenen a la mateixa persona que l'ha

    portat. Per fer el disseny es te en compte l'opinió del

    consumidor. La roba es cus a mà i amb màquines de cosir

    molt senzilles. Es pot garantir l'exclusivitat del model,

    però la confecció es lenta i cara.

    2.2.La confecció industrial

    La confecció industrial permet fer moltes peces iguals del mateix model. Així s'aconsegueix un gran estalvi de temps i de mà d'obra i, per tant, el producte surt molt més econòmic.

    Les màquines es controlen soles mitjançant mecanismes automàtics, o informàtics

    3.La pell i el cuir.

    La pell va ser el primer material utilitzat per l'ésser humà per abrigar-se. Actualment també es fa servir per confeccionar peces de vestir, com ara sabates, complements...

    3.1.Característiques i procedència.

    La pell conté aquestes parts , hi han algunes que s'han de treure perquè no són útils com l'epidermis la més externa, formada principalment per cèl·lules mortes, o l'endodermis, una capa interna molt greixosa.

    Quan se n'extreuen aquestes dues capes ja es el cuir.

    4.Símbols utilitzats en etiquetes tèxtils.

     

    'Fibras textiles'

    'Fibras textiles'


    En el interior de la cubeta està indicat en número de graus als que es pot rentar el teixit. Si no es pot rentar a màquina, la cubeta apareixerà amb una creu o amb una mà dins, per dir que es deu rentar a mà.

    'Fibras textiles'

    Informa si pot o no administrar clor en el producte tèxtil.

    'Fibras textiles'

    Les lletres al interior del cercle indiquen el tipus de producte que es pot usar a la neteja en sec.

    'Fibras textiles'
     

    Els punts dins de la planxa indican la temperatura recomanada para planxar la roba.
    - 1 punt = baixa la temperatura
    - 2 punts = temperatura mitja
    - 3 punts = alta temperatura

    'Fibras textiles'

    Indica si la roba pot o no assecar-se a màquina i a quina temperatura.


    Teler primitiu de branques i pedres

    Teler modern.

    Soria, empresa de fil (A Mèxic).

    Antiga fabrica de fils.

    Fil

    Planxadora de gas a vapor.

    Endodermis

    Pèl