Ferrocarril

Transportes # Infraestructura. Trens. Locomotores. Funicular. Installacions complementaries. Sistèmes afins. Tipus

  • Enviado por: Karim Gonzalez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

El Ferrocarril

Els principals elements del ferrocarril són la via férria i els trens que circulen per aquesta.

La Via Férria

Poden considerar-se dues parts: la infraestructura i la superestructura o via propiament dita.

L'infraestructura:

Comprén el conjunt d'obres necessa-

ries per a construïr la plataforma on

s'assentarà la via: ponts, desmunts,

terraplents, tunels, murs de

contenció. En cas de terrens

molt húmits han d'utilitzar-se

tubos de drenatge, i quan la via

avança en trinxera o per terreny pla,

sense terrapléns, es precís construïr

cunetes de desguàs.

1

La via:

Està formada per el balast, les travesses i els carrils.

Els carril van subjectats a les travesses, i aquestes s'assenten sobre la capa de balast.

El balast ha de proporcionar a les

travesses una base sólida i a la

vegada elàstica que reparteixi les

pressions sobre la superfície

d'explanació, i ademés ha

d'assegurar la inmmovilitat de la

travessa al pas dels trens. Ha de

permitir també que l'aigua de plu-

ja o de filtració s'escurreixi

debidament, prolongant amb aixó

la vida de la travessa.

L'espesor de la capa de balast oscila entre 30 i 50 cm sota les travesses. Les dimensions de balast han de ser de 3 a 6 cm, i s'utilitzen roques dures, com (basalto), (pórfido), granit de gra fi, etc... El balast pot colocarse cobrint parcial o totalment les travesses. El recubriment total protegeix més les travesses, i proporciona una fixació i solideç majors, però en contrapartida presenta l'inconvenient del major volum necessari, la dificultat de secar-se les travesses i la dificil inspecció de la via.

Les travesses compleixen la missió de repartir el més uniformement possible sobre el balast la pressió transmitida pels dos carril, la de mantenir-los units a la distància adecuada, conservant constant l'ample de via.

Normalment a les vies principals d'isposen

1700 travesses/km, en les secundàries unes

1500/km. Les travesses poden ser de fusta,

metàliques o de ciment(hormigón).

2

Les de fusta, que van ser les primeres

en utilitzar-se han d'impregnar-se de substàncies com el sulfat de cobre o clorul de cinc i creosota per a prevenir la putrefracció.

Les travesses metàl·liques han de ser suficientment resistents per a no doplegar-se o trencar-se al pas dels trens

Els trens

Els trens estan compostos per una o varies locomotores, que constitueixen els vehicles tractors, i els vagons, que constitueixen els vehicles remolcables. Quan els òrgans motors estan disposats de tal manera que deixen espai en el vehicle locomotor per a portar viatgers o mercancies, es parla llavors de vehicles automotors.

Les locomotores:

Segons la classe de motor, poden

distingir-se 4 tipus de locomotores:

de vapor, diesel, electrica i de

turbina.

Electrificació de la via férria.

L'electricació va néixer com a

conseqüencia de considerable

estalvi en els gastos de producció

i funcionament, i ademés per la

reducció del pes mort de les

locomotores. El primer sistema

utiltzat va ser la corrent alterna,

generalment trifàsica,amb una tensió

de 3.000V (volt) tanmateix es va

donar preferencia a la corrent continua,

amb tensions de 3.000 ó 1.500V.

Actualment els sistemes més utilitzats

són corrents continues a

3

600, 2500 i 3.000V i corrent alterna

monofàsica a 15.000V o més,

amb 16 2/3hz (hertz) a Europa i 25hz a América.

Tipus de trens:

Segons el transport a que

estiguin destinats, els trens

poden ser de pasatgers, de

cargues i mixtos. Segons

el nombre de parades que

realitzen, poden ser directes,

si només paren en

determinades estacions,

ómnibus, si parenen totes, i

semidirectes, si no paren en algunes.

Els trens moderns d'alta velocitat

són capaços d'arribar a velocitats

de 200km/h o superiors. Circulen per

línies ferríes de trassat especial. Entre

els més coneguts figuren els

Sinshaken (“trens bala”) japonesos i

els TGV francesos. A Espanya els

trens d'alta velocitat reben el nom

d'AVE; la primera línia es va

inaugurar en 1992, entre Madrid

i Sevilla. (V. TREN DE ALTA VELOCIDAD.).

4

Tipus especials de ferrocarril

Ferrocarril de cremallera:

En aquest tipus de ferrocarril, l'adherencia

de les rodes als carrils es reforça mediant

una cremallera amb la que engrana unja

roda central que porta la locomotora.

Les cremalleres poden ser de dens

verticals o horitzontals, o ambdòs

a la vegada. La locomotora es per

el general de tracció elèctrica.

Ferrocarril funicular:

Es un ferrocarril per a grans pendents.

La tracció s'efectua per cable, arrollat

a un tambor de gran diàmetre, que es

el que mou el conjunt. A vegades

funciona per gravetat, per mig de

contrapesos en dos cotxes que estàn

units ambdòs extrems del cable.

5

Instal·lacions complementaries

Estacions:

Tenen per objectiu formar,

expedir, rebre i descompondre

els trens. Les estacions per

el servei de passatgers estàn

dotades de les instal·lacions

necessàries per assegurar

la comoditat dels usuaris:

Sala d'espera, bar, taquilla,

consigna, etc...

Senyals i enclavaments:

Les senyals són elements destinades a advertir

al conductor a distància, per la seguretat tant

del seu tren com d'altres que el precedeixen o

segueixen.

Explotació:

La gestió tècnica d'un ferrocarril està

formada pels tres tipus de serveis: via i obres,

material i tracció i explotació.

6

Sistemes afins de transports

Aerotrén:

Es un monocarril sobre matalàs d'aire.

La via per el que circula es una pista

de ciment armat que en secció té la

forma d'una T invertida. El primer

prototip d'aerotren es va probar a

França el 1966 alcançant una velocitat

de 135km/h.

Tren de levitacitació magnetica:

Es un tren construït a Alemanya.

El primer prototip va funcionar el

1971 sobre un tram experimental d'1 km.

El vehicle va provist d'electroimans

de tracció en la seva part inferior que

l'eleven fin a 2 cm per damunt de

les vies. Aquesta separació es fa

regulada per uns sensors guiats

per un complexe equip electrònic.

7

Historia del ferrocarril

L'origen del ferrocarril en els temps més antics podria remontar-se a la civilització egipcia i a l'época grecoromana, en que en els camins s'empleava 2 faixes de pedres dures, amb la separació convenient per què els carros poguessin rodar amb més facilitat sobre elles.

Desprès dels descobriments de Watt sobre la màquina de vapor als 1770, el francés Cugnot va construïr un carruatge de vapor per a la circulació sobre els camins ordinaris. El model, tanmateix, no va alcançar l'exit estimat.

8

ÌNDEX

Pàgina 1: Ferrocarril. Via fèrria: Infraestructura.

Pàgina 2: Via fèrria: La via.

Pàgina 3: Els trens: Les locomotores.

Pàgina 4: Els trens: Tipus de trens.

Pàgina 5: Tipus especials de ferrocarril: Ferrocarril de cremallera. Ferrocarril funicular.

Pàgina 6: Instal·lacions complementaries: Estacions. Senyals i enclavaments. Explotació.

Pàgina 7: Sistemes afins de transports: Aerotren. Tren de levitació magnetica.

Pàgina 8: Història del ferrocarril.