Fèlix o Llibre de meravelles; Ramon Llull

Literatura española medieval. Prosa didáctica catalana. Biografía. Argumento # Argument. Edat Mitjana. Llibre de les bèsties

  • Enviado por: Cristian
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

1.Biografia de Ramon Llull.

Ramon Llull, escriptor, filòsof i gran viarger,va nàixer a Mallorca entre el 1232 i el 1233 i morí sobre el 1315 i el .316 als 84anys segurament.

En la seva joventut li interesaba molt els joglars i les novel·les trobadoresques, per això va ser un gran escriptor sobre aquest gènere fins que, quan contava amb l´edat de 30 anys, es va trobar amb déu cinc vegades, llavors va creure que aixó era un missatge de déu i sofreix la conversió. Des d´aquest moment es posa al servei del senyor. El primer que fa es vendre les propietats i se anà a París pero aprendre àrab i llatí per fer un llibre contra els infidels. Poc després va tornar a Mallorca on va continuar aprenen llatí i va tindre com a esclau a un árab per aprendre l´idioma. Després de nou anys, Llull va escriure el llibre desitjat, “L´Ars”(art). Ramon torna a París per presentar el seu projecte a una universitat, allá també va escriure “El llibre de les meravelles”. Despres ana a roma on mostra al Papa el seu projecte per recuperar terra santa,pero interesa poc.

Llull decidí anar cap a Tunís , on mostra el seu llibre i es expulsat ràpidament. Després d´estar en Roma, París i Barcelona, torna a Mallorca després de 20anys. El seu próxim viatge va a ser a Bujía, Africa, on provoca als musulmans i es empresonat i després expulsat. Va recorrer altra vegada a Roma, França, Mallorca i Tunís. Quan tornava de Tunís cap a Mallorca va morir l´any 1315, com diu l´escripció de la seva tomba a Mallorca, després d´haver escrit quasi 300 obres.

2.Resums

Llibre primer: De déu.

Al començament del camí, en Felix es troba amb una pastora que cuidava les ovelles tota sola en el bosc. Aquesta explica a en Feliz que no té por dels llops per que ella té fé en déu, Felix es meravella i continua el seu camí i escolta com els llops maten la pastora. Felix comença a dubtar de déu, però es troba un ermità que li explica que déu s´ocupa de coses vertaderament importants per l´humanitat.

Llibre segon: Dels àngels.

Felix continua el seu camí i es troba una petita església on hi a una pintura d´un ángel, Felix preguntá a l´ermitá que habitava en l´església que què era aquella pintura, l´ermità respongué que era l´àngel de Sant Miquel.

Llibre tercer: Del cel.

Mentre Felix caminava pel bosc, va refugiar-se a una cova os es trobava un pastor filòsof. El pastor respongué les preguntes que en Felix li feia, com, perquè al matí el sol estava més aprop que al migdia, perquè la lluna canviava de forma...

Llibre quart:Dels elements.

En Felix visità un castell on el rei fa ensenyar filosofia al fill gran hereu i al fill petit la técnica de les armes, ja que per a regnar val més saviesa i per protegir al rei les armes. En Felix també aprén que per guanyar més val saviesa i veritat, que armes i força.

Llibre cinqué: De les plantes.

Caminant, com sempre, en Felix es troba a un filòsof que li ensenya el món de les plantes. En Felix li pregunta perquè un home tallava un arbre ple de flors i fulles boniques i no tallava un altre sense flors pero amb fruits, el filosòf responguè que més val home lleig pero bo i que faci bé que home bell i ric que no faci res.

Llibre sisé: Dels metalls.

Hi ha una discusió entre argent i ferro, de quin era més útil. En Felix arriba a la conclusió que la gent estima més l´argent per la seva belleza però que el ferro és més útil per a la vida. És a dir que la gent estima més la belleza exterior que el com sigui la persona o cosa.

Llibre seté: De les besties.

En Felix Contempla l´elecció d´un rei, el lleó, i com Na Renard(una guineu) amb l´astúcia manipula les decisions del rei i com fa fora tota la cort fins que un elefant a qui na Renard promet que ell sera rei la desvetlla al rei, i aquest acaba amb la vida de Na Renard.

Llibre vuité: De l´home.

En aquesta part Felix es meravella dels diferents aspectes de l´ésser humà, com són, la cobardía, l´honrament, la caritat, la crueltat, com l´aspecte no és res...

Llibre nové: De paradís.

L´ermità explica a en Felix que el paradís és on va l´ànima quan el cos mor i que déu va crear el cos per a poder conèixer el món físic que déu ha creat. L´ànima és inmortal i que espera la resucrrecció del seu cos.

Llibre desé: D´infern.

En Felix aprén que per amor es faria qualsevol cosa, més que per temor.

De la fi del llibre.

Quan Felix va acabar el llibre es va trobar un monestir on va contar totes les meravelles que havia vist i escoltat als monjos. El bisbe el fa monjo i quan va a sortir del monestir per a recorrer món narrant les meravelles, cau malalt i mor. Un monjo es ofereix per a fer el seu treball i es anomenat Segon Felix.

3.El llibre de les bèsties i el sistema actual.

El llibre de les bèsties va ser escrit al segle XVIII com a crítica, o perquè no, burla, del sistema que hi havia en aquella època.

El llibre de les bèsties tracta de l´elecció del lleó com a rei, però, aquest escull per a la seva cort només animals carnívors, llavors els hervíbors no estan d´acord d´aquesta elecció i una guineu molt astuta promet a un elefant i a un bou, per separat, que ella aconseguiria que cadascú sigui rei. La guineu, que és molt astuta, promte amb mentides fa fora gran part de la cort, ella es fa la més fidel consellera i així aconsegueix tot el que es proposa, el rei no pintava res. Aquesta guineu es confiava massa, i el seu amic l´elefant quan va tindre l´oportunitat la va trair, i la guineu va morir decorada pel lleó.

Després d´aquest petit resum, ja podem veure algunes semblances al sistema polític actual.

Comencem pel rei, el rei en l´actualitat és només una imatge que viu del ciutadans, no mana ni fa res. En l´edat mitjana, com en el llibre, era una imatge que creia que manava però era una manipulat per la cort, els seus consellers, ja que el rei feia tot el que li madeien. Avui en dia la cort serien els ministres del govern, la guineu en teoria deuria ser el president del govern però no seria lògic dir aixó, ja que hom sap que el que mana és ell.

Per qui seria la guineu en l´actualitat, escolliré el sistema d´una empresa.

En una empresa petita empresa hi treballen el president(es lleó), un soci(la cort) i la secretaria(la guineu) que es molt ambiciosa i ajuda a la comperència per diners. El soci desconfia d´ella, aquesta se n´adona i fa una trampa, ella roba uns diners lligats amb una cinta negra que hi havia al caláis personal del president mentres aquesta secretària li feia uns “treballs” extres i va en busca del soci, l´abraça, li fa un petó i li fica en la buxaca els diner i li diu que el president el busca. Una vegada tots tres junts, aquesta dona astuta acusá el soci de lladre i d´abusador, ja que la va amenaçar que si no tenia relacions amb ell l´acusaria de traïdora. El soci, el vicepresident, es va anar tement una denuncia i la secretària es va fer vicepresidenta i va tindre tot el poder de l´empresa. Amb aquesta història es pot veure una situació més o menys real, de l´actualitat.

Per altra banda, caldir que els carnívors són com un partit polític, per exemple de dretes i el hervívors d´esquerres. La guineu seria un partit politic, en principi, de dretes que busca en les esquerres, amb falses promeses i mentides, el seu ajut per triomfar.

També es pot dir que la guineu és un partit polític que busca d´altres(bou i elefant) per poder aconseguir el que vol, com en l´actualitat ho fan alguns partits amb pactes,unions...

Un exemple pot ser el de les darreres eleccions europees, quan ERC(catalunya), un partit gallec i un altre vasc formen “Galeusca”, per guanyar més punts i poder guanyar.

Aquestes son les silimituds que podem trobar entre el llibre de les bèsties i el sistema actual.

Tots els sistemes estan formats d´una manera semblant, fins i tot a casa, el pare es creu que es ell qui manaa casa, però la dona amb gran sutilesa el manipula sense que ell s´adoni d´aixó.

En conclusió, després d´uns ser segles l´essència del sistema no ha canviat gaire.