INDEX

QUÉ ES EL FEIXIME?

El feixisme va ser el nom que va adoptar el règim polític totalitari que es va establir a Itàlia al anomenar Benito Mussolini primer ministre al 1922 i que va durar fins al 1945 quan les forces aliades a la segona guerra mundial van invaïr Itàlia.

La paraula feixisme prové de la paraula llatina “fasces” que designa el conjunt de pals que portaven els funcionaris de la República Romana que tenien funcions policials, en el qual ressalta la destral que simbolitzava el poder de l'Estat.

CAUSES DEL FEIXISME

Les causes del feixisme son les següents :

• La I Guerra Mundial que va expulsar a grans masses burgeses.

• El crac del 29, que va ser una crisis econòmica que va ser la causant de grans misèries a molta gent.

• Una parada en els beneficis de la classe capitalista

• Una debilitació de les classes obreres i burgeses

COM MUSSOLINI ARRIVA AL PODER

L'any 1919, Benito Mussolini va fundar els Fasci de Combattimento,que era una organització que lluitava contra el moviment socialista organitzador les vagues i ocupacions. Amb por de que les esquerres es fessin amb el govern, els feixistes es van presentar com alternativa de govern. L'any 1922 el govern estava presidit per Facta i al culparlo dels problemes del país va dimitir. Això va ajudar a que els feixistes italians prengués el poder. El rei Víctor Manuel III a finals d'octubre de 1922 va donar el poder a

CRONOLOGIA DEL FEIXISME ITALIÀ

1922

• Agost: Revolta General per les organitzacions obreres.

• Setembre: Fracàs de la revolta i reacció violenta dels feixistes.

• Octubre: “Revolta a Roma” Milers de feixistes armats es dirigeixen a la capital del país.

Benito Mussolini diu que vol arribar a ser l'Estat.

El govern vol un estat d'excepció, el Rei no vol conflictes i demana a Mussolini que formi el govern.

1922-1925 (Implantació Feixisme)

• Primer govern de Benito Mussolini amb quatre ministres feixistes i la resta son grups de centre-dreta.

• Control de medis de comunicació i propaganda.

• Es manté el Parlament però es crea un òrgan: Gran Consell del feixisme, que pren les decisions polítiques.

• Les eleccions donen el 65% dels vots als feixistes.

1925-1939 (Benito Mussolini)

• Política Exterior : Al principi és una política moderada que afavoreix la relació amb Regne Unit i en acords amb el Vaticà.

Després, la política exterior s'orienta a la expansió territorial i militar i s'apropa a l'Alemanya de Hitler. Tot això porta a que Itàlia participi a la II Guerra Mundial.

• Política Econòmica : Dóna suport a l'empresa privada amb l'objectiu d'estimular la producció, millorar la economia nacional i enfortir la moneda

Es produeix una gran inversió en infrastructures (carreteres, ponts, etc..)

1943

Caiguda de feixisme italià i mort de Benito Mussolini.

COMENTARI DEL MAPA

El mapa representa Europa a començaments del 1942, aquí es poden observar els territoris que tenia Itàlia ocupats i els que es van annexionar.

Itàlia tenia en possessió: Itàlia, Sardenya, Sicília, Montenegro, Albània, Grècia i Líbia.

• El Gran Reich

• Territoris ocupats per la Wrmacht

• Itàlia i els territoris que es van annexionar

• Països satèl·lits

• Països administrats per Alemanya

• Països neutrals

• Països enemics del Reich

• Zona no ocupada i imperi francès

DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE FEIXISME ITALIÀ I NAZISME ALEMANY

El Itàlia i Alemanya han sigut dos Estats que han complert la seva unificació fa poc temps. De la mateixa manera, la seva industrialització també ha sigut recent i la seva distribució de colònies hagi sigut més tard.

Itàlia i Alemanya com a imperis representaven zones amb espais colonials molt reduïts. En els dos casos, la Primera Guerra Mundial provoca també un sentiment patriòtic y nacionalista i després de la guerra es va provocar una gran inestabilitat política i social.

En els dos països, la arribada de la democràcia ha estat llarga i amb una llibertat molt escassa.

També existeix en els dos països un moviment obrer que es el que porta els canvis en el sistema polític i econòmic. A Itàlia hi havia un gran esperit revolucionari. Benito Mussolini crea els fasciosi per espantar als obrers i acabar amb les vagues, ho fa de manera violenta. A Itàlia les bandes feixistes neixen entre el 1914 i el 1918. Al 1922 ja estan del tot organitzades i marxen a Roma dirigides per Benito Mussolini on el poder els és entregat per el rei Víctor Manuel III. El feixisme italià és un moviment simpatitzant amb el nacionalisme Alemany. Els dos moviments son col·lectivistes, autoritaris, nacionalistes, militaristes i romàntics. També tenen algunes diferències ja que el feixisme italià mai va tenir una base racial. Encara que Mussolini firmés algun tractat antisemita (antijueu) aquest no es va dur a terme al peu de la lletra. En canvi el nacionalisme es basava amb el racisme dient que era la única raça superior en el gènere humà i la única que havia a portat un progrés en la humanitat.

Itàlia va perdre territoris a la I Guerra Mundial encara que hagués participat amb el bàndol vencedor. Per això es parlava d'una victòria mutliada ja que el país va quedar desfet i amb una situació caòtica: les vagues, les ocupacions de les terres i empreses, les tensions socials... van posar en evidència els governs i la monarquia. Si comptem també amb la frustració de la gent i les dificultats de la població ens serà més comprensible el perquè de l'aparició del feixisme.

ETAPES DEL RÈGIM FEIXISTA

El 29 d'octubre del 1922, Mussolini arriba al poder. Dona els càrrecs més importants als generals amb més prestigi, als lliberals, conservadors i populars formant un govern de concentració que dura del 1922 al 1925.

Al 1925 s'instaura un règim totalitari: es suspenen els diaris, es prohibeixen les reunions i comencen els registres domiciliaris i les detencions.

ETAPES DEL RÈGIM FEIXISTA:

Hi ha dos etapes en el govern feixista.

• Primer hi ha una fase que dura 10 anys i el feixisme es un model de govern per a altres nacions.

• La segona etapa va del 1936 fins al 1943 i hi predominen les relacions internacionals. En aquesta etapa és quan Mussolini i Hitler simpatitzen.

Durant aquesta època el nombre de parats va disminuir i el nivell de vida va augmentar. Això va durar fins al 1927 que es va produir una crisis de sobreproducció industrial.

Al 1927, van augmentar els poders del Duce, creant tribunals especials per als delictes considerats polítics. També es va imposar la pena de mort.

Una frase que ens resumeix les ideologies de Mussolini seria: “ Tot en el estat, res fora del estat i res contra l'estat”

També es controlava l'educació.

La Santa Sede, va donar molt prestigi al Feixisme a canvi del reconeixement de d'independència del Estat Vaticà. No obstant, l'església no estava d'acord en les ideologies feixistes en lo referent a la família i l'educació. Això va crear que Pio XI critiqués el règim feixista.

Els efectes del crac del 29, arriben a Itàlia durant l'estiu del 1930.De manera que al 1925 el nombre de parats era de 122.000, al 1930 pujava a 1.290.000

Per a solucionar el problema es crea l' I.R.I. (Institut per a la Reconstrucció Industrial) que s'encarregava de comprar empreses.

Al 1931 obliguen als professors universitaris a jurar lleialtat al feixisme, de 1200 només 12 s'hi van negar.

Durant el 1936 i el 1940 el culte al Duce arriba al seu màxim i s'intenta imitar al nazisme.

EVOLUCIÓ ECONÒMICA

Des de principis del segle XX es va produir el domini del capital monopolista. Aquesta nova organització econòmica van generar unes formes polítiques que deixaven de banda la democràcia lliberal i la participació de l'Estat en tots els fets polítics i econòmics que van fer que es creessin noves teories.

La estructura del sistema econòmic es va basar en el dret de la propietat i a la llibertat d'empresa.

POLÍTICA INTERNA I INTERNACIONAL

La gestió interna del govern feixista es va caracteritzar en la modernització, bàsicament en les branques elèctriques i metalmecàniques, que va provocar l'origen de la actual capacitat industrial d'Itàlia.

• Es va implantar un programa de desenvolupament de la força militar molt potent el que va crear una política d'expansió territorial.

• Després de que sorgís el règim nazi a Alemanya del III Reich, es va produir un apropament amb Itàlia per fer el pacte germano-italià anomenat Pacte d'Acer que va originar l'eix Berlín-Roma.

• Al 1929 Mussolini va acabar amb les negociacions que tenia amb el Papat que vam posar límit als desacords territorials entre l'Esglèsia i Itàlia.

• La política exterior de Mussolini el va portar a recolzar militarment al General Francisco Fanco i a intervindre en la Guerra Civil Espanyola.

• Finalment, el govern italià de Mussolini es va convertir en un protectorat alemany, en el que l'exèrcit alemany va invair Itàlia per resistir als combats de la Segona Guerra Mundial.

Mussolini va ser empresonat i va morir.

• Desprès de la mort del Cap, el règim feixista es va extingir a Itàlia i es va crear una Constitució democràtica que al 1944 va establir la República Italiana.

BASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALS

El terme feixisme reflexa el concepte que es dona a tots aquells moviments antidemocràtics de dreta que tenen com a meta un Estat d'un únic partit i en el que es divinitza a una persona perquè ningú tingui dubtes de que el que digui sigui mentida. Entre els segles XIX-XX van començar a sortir idees lliberals e intel·lectuals que posaven en dubte aquesta ideologia feixista, davant d'aquest problema, es va posar al poder Mussolini que deia: “credere, obedire, combatere” és a dir, creieu, obeïu i combateu. Sorgeixi així la creença del poble escollit, anomenat raça superior. La seva ideologia era militarista ja que exigien disciplina i ordre. Itàlia, encara que havia vençut a la guerra estava psicològicament al bàndol dels vençuts ja que havia patit molt a la guerra i no havia rebut compensacions territorials.

A la societat,

• Les destruccions de la guerra van provocar la misèria de la petita burgesia i als camperols.

• La disminució del valor de la moneda arruïna als proletaris i als rendistes.

• Les classes mitges aconsegueixen grans augments salarials.

La guerra va deixar uns grans aparells industrials que van crear una crisis de superproducció que va fer que una gran quantitat de treballadors es quedessin sense feina.

FILMOGRAFIA SOBRE EL FEIXISME

Durant els darrers anys s'han fet moltes pel·lícules sobre el feixisme. Les més significatives son:

• El procés de Verona. Carlo Lizzani, 1963

• La caiguda dels déus. Luchino Visconti, 1969

• Cabaret. Bob Fosse, 1972

• Novecento. Bernardo Bertolucci, 1975-1976

• La vida és bella. Roberto Benigni, 1998

• El pianista. Roman Polanski, 2002

Aquestes pel·lícules ens demostren els errors que van cometre els nostres avantpassats i ens recorden el patiment que va passar molta gen innocent.

Jo crec que aquestes films ens ajudaran a tenir present a tots els que no vam passar per les repressions d'una dictadura que les ideologies extremistes no porten res mes que morts d'innocents.

OPINIÓ PERSONAL

Al realitzar aquest treball ens hem donat compte de que tenim molta sort de viure en l'època en la que vivim i en un país amb democràcia.

Ens ha agradat molt fer aquest tema encara que al principi ens fes molta més il·lusió fer el nazisme hem après que el feixisme és un moviment que té molt en comú amb el nacionalisme alemany. També ens hem adonat de les diferències del nazisme i el feixisme i ara som conscients del què vol dir ser facha.

BIBLIOGRAFIA

http://www.fundanin.org/nin13.htm

www.artehistoria.com/historia/contextos/3079.htm

www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/contemp/feixismeitalia.htm - 149k

www.marxists.org/catala/nin/dictadures/cap3.htm

- Benito Mussolini i Hitler

- Benito Mussolini