Feina d'educar; Josep M. Puig Rovira

Literatura española contemporánea. Siglo XXI. Narrativa. Ensayo sobre educación. Pedagogía

  • Enviado por: MtJay
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

FEINA D'EDUCAR

Josep M. Puig Rovira

FITXA DEL LLIBRE

Títol: Feina d'educar

Autor: Josep M. Puig Rovira

Disseny de la coberta: Pep Trujillo

Fotografia de la coberta: © Photodisc

Primera edició: Juny de 1999

Editorial: Edicions 62

Idioma original: Català

Premi Rosa Sensat de Pedagogia (1998)

Feina d'educar és un llibre que recull el dia a dia d'una escola per tal de mostrar la importància que té l'educació moral i que aquesta es fa pertot arreu i en tot moment. El seu autor és Josep M. Puig Rovira, el qual ha participat en la coordinació i el disseny de diversos materials i programes d'educació en valors. Aquest va fer un seguiment, mitjançant la gravació de vídeos i prenent notes, a una classe de quart de primària de l'escola Sant Miquel de Cornellà de Llobregat. La mestra d'aquesta classe és la Maria Altirriba, una professional a la que li encanta la seva feina i aprofita qualsevol oportunitat que té per transmetre valors als seus alumnes.

JOSEP M. PUIG ROVIRA, L'AUTOR

És catedràtic de Teoria i Història de l'educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Ha estat guanyador dels premis de pedagogia Josep Pallach i Rosa Senat, aquest últim en dues ocasions. Ha participat en la coordinació i el disseny de diversos materials i programes de l'educació en valors i és autor, entre altres, de: L'educació moral en la ensenyança obligatòria (1995), Aprendre a dialogar (1995), La construcció de la personalitat moral (1996), Feina d'educar (1999), Educar per a la ciutadania (2006).

Feina d'educar, com moltes de les seves obres, toca el tema de l'educació moral. Aquest és un tema pel qual l'autor hi ha posat molt d'interès i dedicació: només cal observar la temàtica de molts dels seus llibres per adonar-se'n. És per això, que Josep M. Puig Rovira es pot enquadrar dins d'un corrent democràtic, lliberal i experimentalista; ja que la importància que li dona als valors en l'educació i la forma experimental que té de demostrar-ho amb aquest llibre són trets rellevants d'aquests corrents.

PER QUÈ EL LLIBRE?

El llibre rep el nom de “Feina d'educar” perquè l'autor considera a l'educació com a una labor humana, la qual ha d'ésser realitzada per l'educador. Aquesta no es limita a l'ensenyança de continguts, com molts podrien pensar, sinó també a la transmissió de coneixements pedagògics, personals, morals i ètics.

Amb el llibre, Josep M. Puig Rovira ens vol demostrar que a les aules l'educació moral es du a terme en tot moment, i no només en determinades estones. A més, també ens mostra que, per que aquesta s'assoleixi, s'ha de crear un bon clima a la classe el qual faciliti aquesta transmissió de valors educatius. L'educació és, així, un bé valiosíssim que no es pot perdre i el qual requereix tot un gran acte de responsabilitat.

CAMP DE L'OBRA I ESTIL

Aquest llibre pertany al camp de les Ciències de l'Educació, i més concretament a la Formació del Professorat. Utilitza un llenguatge formal i descriptiu, adequat per a un públic adult o universitari i presenta un enfocament didàctic.

CONTINGUT: SÍNTESI PER CAPÍTOLS

Primer capítol: Organització i seguretat

De l'expectació a la confiança

La Maria baixa al pati a buscar els seus nous alumnes i els acompanya a la classe; sap que, com que és el primer dia, la tensió que es respirarà no donarà peu a fer gaires comentaris. De fet, el primer dia de classe sempre ha estat i serà un dels més tensos de tot el curs. Els nens i les nenes, a qui ensenyarà i educarà, són ja uns experts en el tema de les normes i el comportament, ja que les han anat aprenent des de que van posar els peus a l'escola.

Quan ja són a l'aula, la Maria tracta d'organitzar els grups de taula. De moment aquests seran provisionals, però, , hauran de ser mixtos durant tot el curs és que han de ser mixtos. El resultat serà, d'aquesta forma, sis grups de quatre persones cadascun, dos nois i dues noies. Acte seguit, la Maria comença a explicar què faran aquell dia i a passar llista; aquest últim fet és un gest d'acollida molt important ja que permet que els nois i les noies es sentin més segurs i els ajuda a agafar confiança amb la resta del grup i amb la mestra. La Maria s'adona que hi ha un nen nou a classe i tracta d'ajudar-lo fent-li saber que la vergonya que sent i les sensacions que experimenta són molt normals; acte seguit fa una presentació del nou company demanant un aplaudiment a la classe per demostrar que estan contents amb el nouvingut; a més a més, els dóna una sèrie de pautes perquè ajudin al seu nou company a integrar-se. Per últim, la Maria es presenta com a una mestra amb moltes ganes de treballar amb ells i amb molt d'entusiasme.

Un cop finalitzades les presentacions toca posar-se a treballar. Comencen revisant el material que cada alumne ha portat, i els diu que han de comprar una carpeta classificadora. No pot ser qualsevol carpeta, sinó que haurà de ser una carpeta senzilla i barata, la qual ells ja s'encarregaran, posteriorment, de decorar-la. També aprofita per explicar que a l'escola tenen material comú i que cal fer-lo servir amb cura perquè tothom en pugui disposar. Això, a més de permetre estalviar, els ensenya a valorar l'esforç dels alumnes que els han precedit i a respectar el material per afavorir als que vindran.

De sobte, un nen s'acosta a la paperera amb una bossa de plàstic amb la intenció de llençar-la. La Maria, però, li ho impedeix i aprofita per explicar a tota la classe que, de la mateixa manera que es reciclen el paper i les piles, també s'han de reciclar les bosses netes. Un cop dit això, els ensenya a doblegar bé una bossa per tal de que no ocupi espai i pugui ser reciclada.

La feina escolar d'aquest primer dia es basa en veure com porten els nens i les nenes les restes i en fer un text sobre les vacances. Hi ha un moment en que la mestra es dóna compte que hi ha dos nois que no paren de parlar, i encara que quan ella els mira sembla que es posin treballar, no és així i tornen a enraonar. Finalment, la Maria interromp la classe per explicar que de vegades els que són molt bons amics al pati no ho són tant a l'aula i a l'inrevés, perquè dificulten el seu aprenentatge i el dels seus companys. Això serveix per que reflexionin i per ajudar-los a començar a establir uns criteris que els serviran, més endavant, per a constituir els grups de classe.

Espai i material

Com que és el primer dia de classe l'aula no està molt decorada, però deixa entreveure el tipus de pedagogia per a la qual ha estat pensada. Es pot observar que tots els prestatges estan buits, perquè s'ompliran amb els llibres i materials dels alumnes. També hi ha cartelleres destinades al pla setmanal, a l'observació del medi, a murals etc…La classe, com hem dit abans, està organitzada en sis grups de quatre taules, la qual cosa facilita molt el treball en grup i fa que tothom vegi bé la pissarra; a més, la converteix en policèntrica i multifocal, és a dir, que qualsevol lloc pot convertir-se en el centre d'aquesta.

Per últim es mencionen les safates que cada grup farà servir i el fet que treballaran en fulls solts, cosa que requerirà una mecànica precisa en l'ús d'aquests.

Els càrrecs de la classe

Els càrrecs de la classe són els mitjans que serviran per potenciar en els alumnes el sentiment de pertinença a un grup. El segon dia la Maria presenta els càrrecs i fa participar de manera activa als seus alumnes mentre els pregunta les condicions que cal complir per fer els grups.

Un cop tenen escrites les normes, la Maria explica quins càrrecs són els que hauran de fer i com els hauran de realitzar. Els diu que han de fer-los en grup i acte seguit els explica que cada darrer divendres de mes, els que hagin fet anys, rebran de part dels seus companys un tríptic com a regal.

Pensar les normes

Per al bon funcionament de l'aula, és bàsic que hi hagi normes i que aquestes es compleixin. La Maria ho té ben present i tracta de que l'aprenentatge de les normes sigui el més informal possible. Perquè les entenguin millor els explica que tindran un llibre d'educació moral que es diu “Transversal” i els explica què vol dir el títol del llibre. També els fa llegir en veu alta un conte en el qual queda reflectida la utilitat de les normes i la necessitat de que aquestes existeixin.

Cal dir, però, que l'objectiu de la Maria no és la imposició d'unes normes que hauran de obeir cegament, sinó mostrar als seus alumnes que poden posar-se normes de comú acord i que per tant tots les hauran de respectar.

Fer grups de taula

Ja s'ha parlat bastant dels grups de taula i els alumnes tenen clar que han de ser sis grups de quatre persones, dos nens i dues nenes. També han après que els amics del pati no necessariament són bons amics a la classe; és per això que ara han de buscar companys que realment puguin ajudar als altres en diferents aspectes i així, tot els serà més fàcil.

La identitat del grup-classe

La tria del nom i la mascota de la classe és un aspecte important que contribuirà a la creació de llaços comunitaris. La Maria els explica que les dues classes de quart es diran “Cavall Fort” i “Tretzevents” respectivament, ja que es pretén que coneguin aquestes dues publicacions. A partir d'aquí, cada alumne haurà de fer un dibuix representant la mascota de la classe que, posteriorment, serà votat entre tots; el dibuix amb més vots serà el guanyador i, per tant, la mascota. No és tan fàcil com sembla; per això, la Maria va passant per les taules i els ajuda, però no els dóna cap solució: vol que siguin independents i que pensin per ells mateixos la manera de trobar la solució als problemes i a fer les feines ben fetes.

Les assemblees

Un element educatiu essencial en la vida del grup és l'assemblea de la classe. Aquesta permet que els alumnes es reuneixin periòdicament amb la mestra per parlar de temes diversos, i això els ajuda a valorar el treball, regular la convivència i organitzar les activitats i les festes de la classe. Un grup és l'encarregat de portar l'assemblea; aquest, s'ocupa de portar el canvi de càrrecs i el nom de l'encarregat de taula.

Així doncs, les assemblees són reunions que tenen per objectiu principal obrir un espai a la participació i al diàleg a tots el que formen el grup-classe perquè, d'aquesta forma, més tard posin en pràctica el que prèviament han acordat.

Maria, la mestra

La Maria és una mestra que posa molt de la seva part per intentar educar als seus alumnes en valors i no ser únicament una transmissora de coneixement i saber. Per això, s'esforça moltíssim per fer les classes amb alegria i aprofita qualsevol avinentesa o comentari per transmetre als nens i nenes una norma un valor o norma moral.

Per això, es pot afirmar que la Maria té voluntat de valor en la tasca que realitza, cosa que és molt important en una feina com és la d'educar.

Segon capítol: Relació i rutines

Cara a cara amb un adult

Gracies al fet que han anat passant els dies, ara alumnes i mestra es coneixen millor. Això, juntament amb el plantejament de la Maria per a fer la classe acollidora, ha afavorit que es produeixi una relació càlida entre aquests i la mestra.

En la classe, es produeixen dos tipus de moments en la comunicació que són impossibles de separar: les reunions i els encontres. Les reunions fan referència al fet que la mestra parli per a tota la classe, o per a un grup d'alumnes simultàniament. Els encontres, per la seva banda, són intercanvis comunicatius entre la mestra i un sol alumne. Aquests últims ajuden als nens i nenes a sentir-se millor, sempre i quan corresponguin a comentaris positius, i també els ajuden a saber que s'han d'esforçar i que han de millorar, però partint de la privacitat que els caracteritza. A més a més, en els encontres s'espera algun tipus d'implicació per part dels participants; així, no només es limiten a simples comentaris sinó que també transmeten normes i valors.

En conclusió, el professor o professora ha dedicar estones a tenir encontres amb els alumnes, ja que la repetició d'aquests produeix la qualitat en la relació interpersonal.

Fer les coses en grup

Per tal de que l'aula constitueixi una estructura d'acollida és molt important la relació entre iguals. La Maria vol que aprenguin que la convivència en grup i la relació amb els altres són valors molt importants. Per aquest motiu, la Maria organitza i impulsa el treball en grup i l'ajuda mútua i li dóna molta importància a la necessitat de fer junts certes feines i la bondat d'aprendre de manera cooperativa. La mestra els ensenya que hi ha coses que no les poden fer sols (un mural, jugar a futbol, fer una gran construcció…) i fa que es plantegin els problemes amb els que es poden trobar a l'hora de treballar en grup i que busquin la part positiva de compartir la feina amb els companys.

Així doncs, tot el que s'ha parlat sobre la convivència i la moral ha estat un clar exemple de procés de construcció de la personalitat moral.

Els quinze primers minuts

En aquest apartat del capítol es mostra la importància de les rutines. El primer ritual del dia és entrar a classe, descarregar la cartera, sortir a penjar-la juntament amb la jaqueta i posar-se la bata. Cal entendre que l'educació és plena d'aquestes exigències que estipulen les rutines, i que no per això aquestes es converteixen en accions pesades i avorrides; de fet, les rutines són accions que ens ajuden a ser membres d'una comunitat i a ser subjectes autònoms.

Revisió dels càrrecs de la classe

Com ja s'ha dit anteriorment, els càrrecs són molt importants perquè ajuden a formar el sentiment de pertinença a una comunitat. També ajuden a que els alumnes s'adonin que per formar-ne part cal contribuir-hi amb l'esforç personal.

La Maria els ajuda quan tenen dificultats o dubtes per portar a terme els seus càrrecs, però s'ha de tenir en compte que aquests s'aprenen a través de l'experiència, l'assaig i l'error. Els càrrecs ajuden a l'alumnat en molts aspectes, però sobretot ajuden a tenir iniciativa i consciència de grup i a crear uns bons hàbits que col·laboraran a fer els nens i les nenes més autònoms.

Els encarregats d'assistència i assemblea són els que duran a terme la revisió dels càrrecs. Aquests s'encarreguen de canviar els càrrecs i, un cop els han canviat, de valorar, conjuntament amb la resta de la classe, com han anat aquests durant la setmana. Per últim, cal dir que aquesta rutina és un fantàstic mecanisme d'educació en valors pels alumnes: els dona autonomia i sentit de la responsabilitat.

Repetició, seguretat i hàbits

Un instrument pedagògic que s'usa de manera natural i que contribueix a l'educació en valors és la repetició. Aquesta també és molt important a l'hora d'establir pautes de relació entre iguals, afegint-hi varietat i originalitat. És per això que s'ha de tenir en compte que sense repetició no es podrien aprendre gran part de les noves conductes, ja que aquestes s'assimilen per reiteració.

Un clar exemple de repetició són les rutines. Aquestes són molt importants a l'hora de que el nen o la nena adquireixin autonomia i sentit de la responsabilitat. Així, gracies a repetir cada dia el mateix, arriben a ser uns “experts” en la matèria. Per exemple, a base de repetir els càrrecs, els alumnes aprenen a fer-los bé i això es reflexa en una millora del funcionament de la classe i, des del punt de vista pràctic, la Maria es deslliura de l'obligació d'haver de dir cada vegada què cal fer i com s'han de fer les coses.

Les rutines es poden classificar en cinc grans grups: la distribució temporal de les feines escolars, l'ordre dels fulls de treball i l'organització de les carpetes i àlbums, l'ús dels objectes de l'aula, la manera de demanar la paraula per intervenir a classe i, per acabar, la manera com la mestra condueix els encontres amb els seus alumnes. Per tant, les rutines, conjuntament amb la reflexió i els diàleg, són molt importants a l'hora d'adquirir nous coneixements

Tercer capítol: Individu i comunitat

Festes d'aniversari

L'escola és més que un lloc on s'hi va a aprendre diferents continguts d'assignatures; una escola és una comunitat democràtica de treball i convivència. Com en totes les comunitats, s'han de fer les feines de manera cooperativa i sobretot s'ha de viure d'acord a valors.

Avui és dia d'assemblea i es plantegen dos temes: un conflicte que hi ha en un grup de taula i la festa d'aniversari de quatre companys. El primer tema ocupa bona part del temps i fa pensar molt a tota la classe. Resulta que en un grup de taula hi ha una noia a la qual pateix certa animadversió per part dels companys. Desprès de parlar tots una estona i donar les seves opinions arriben a la conclusió de que s'ha de ser comprensiu amb els companys i companyes i se'ls ha de tractar tal com els agradaria que els tractessin a ells mateixos.

Un cop resolt el conflicte, es disposen a celebrar els aniversaris. Els homenatjats han portat el berenar i surten fora de classe mentre els companys preparen una cançó per rebre'ls. Desprès de cantar la cançó els donen un tríptic i comencen a berenar fins que és l'hora d'acomiadar-se. Aquesta cerimònia de felicitació integra una part individual (fan un homenatge a una persona) i una part col·lectiva (hi participen tots els companys i companyes de la classe) la qual cosa és molt important a l'hora de crear un sentiment d'unitat.

La castanyada

Les festes tradicionals, a l'escola, comencen molt abans del que marca el calendari. Es comença decorant l'aula i l'escola en general, i es continua fent activitats relacionades amb la temàtica de les diferents matèries. Com que en aquest cas és la castanyada, els alumnes, ajudats per la Maria, fan panellets pel dia de la festa i a més cada taula haurà de preparar una petita representació. Tots els alumnes estan entusiasmats i col·laboren en tots el que se'ls demana, tal com els ha inculcat la Maria. Les festes són, a més de lúdiques i gratuïtes, una mena d'actes socials que tenen efectes benèfics per als grups que les realitzen.

Conèixer-se i ocupar-se d'un mateix

Individualitat i comunitat són dos conceptes que van units. Sense els altres no podríem conèixer-nos bé i, per tant, no podríem ocupar-nos de nosaltres mateixos. La Maria vol treballar aquests conceptes, i per això reparteix una poma per a cada grup i els mana que l'observin durant una setmana amb l'objectiu de que vegin els canvis que pateix la fruita durant aquest període. Aprofita, també, per fer que s'observin a ells mateixos i els ordena anotar en un full els seus hàbits alimentaris; els quals desprès hauran de llegir i comentar.

Una altra activitat que es realitza, i que està relacionada amb el tema d'aquest apartat, és la prova de lectura. Cada alumne ha de llegir un text en veu alta i quan acaben la Maria els comenta en què han de millorar, així com també els remarca els aspectes positius. En definitiva, el que la Maria vol transmetre'ls és que s'han de conèixer i tenir autocontrol d'ells mateixos per poder millorar el seu rendiment i realitzar-se com a persones.

¿Som sempre els mateixos?

Aquest apartat es dedica a una classe d'ètica. El tema que es planteja tracta dels canvis que cadascú experimenta i, a partir d'aquí, dels que son controlables i dels que no ho són. Tots els nens i nenes participen activament dient quins creuen que són els canvis que experimenten. Quan ja n'han dit una pila, han de decidir si aquests són controlables o, per contra, si no es poden controlar. Aquesta activitat persegueix la finalitat de que s'adonin que hi ha aspectes del seu propi caràcter que poden canviar per millorar-lo. Cal fer esment que els canvis físics són deixats de banda per la Maria, ja que no es poden controlar i, per tant, no depenen directament de nosaltres mateixos. Així, aquesta intenta transmetre que no ens hem de preocupar per aquests últims i que ens hem de centrar en la nostra manera de ser i intentar millorar-la.

Teatre i setmana de Nadal

El Nadal ja s'acosta i a la classe es preparen per a gaudir d'aquesta festa tan important. La Maria els diu que hauran d'escriure un conte cadascú i que, desprès, entre tots n'escolliran un per convertir-lo en una obra de teatre. També els presenta a Hans Christian Andersen, i alguns d'ells porten informació d'aquest autor de contes. Amb això, la Maria ha posat en joc dos elements carregats de possibilitats per a l'educació en valors: els contes i els projectes de treball.

Així, tots treballaran junts perquè la representació sigui un èxit. Podem observar que la celebració del Nadal, en aquesta escola pública no confessional de Cornellà, està carregada de valors i és respectuosa amb totes les cultures religioses.

Quart capítol: Treball i convivència

Del pati a l'aula

L'estona d'esbarjo al pati és un moment molt important de l'escola, ja que els valors que s'aprenen a l'aula són aquí on es posen a proba. Amb això, l'estona del pati és un moment on s'apliquen normes morals i que dona la possibilitat als nens i nenes de actuar amb independència.

La Maria ha observat que la classe està massa dividida entre els que juguen a futbol i els que no ho fan. No apliquen les normes de comunitat democràtica al pati, i això crea conflictes. La Maria els proposa que durant un dia a la setmana no juguin a futbol i provin altres jocs en equip on hi pugui jugar tothom. La proposta obté bons resultats al principi i aconsegueix que tots, per un dia a la setmana, juguin plegats.

Els sabers no estan lliures de valors

Totes les matèries que es treballen a classe estan carregades de valors, però sovint l'educació ha cregut que aquestes havien de tenir un caire més científic i que, per tan, havien d'allunyar-se de tot intent de transmetre normes morals. La Maria els explica que una part del programa de coneixement del medi es dedicarà a estudiar l'entorn físic i la història social i econòmica del Baix Llobregat. Com sempre, els fa participar a tots; els plateja conflictes que tenen a veure amb el medi ambient perquè reflexionin i denúncies cíviques perquè s'adonin de que l'home és el causant de molts dels problemes ambientals. També estudien la part humana: les transformacions socials i econòmiques de la comarca. Per a realitzar aquest estudi, caldrà investigar la història a través dels familiars dels alumnes, els quals hauran de fer enquestes.

En conclusió, el coneixement del medi ha de relacionar els aspectes físics, socials, econòmics i històrics i s'ha d'explicar des de una perspectiva del problema dels fets. També ha de ser sensible a la multiculturalitat i utilitzar fonts properes ( com és el cas dels familiars) per a obtenir informació. S'ha de fer referència al passat i al futur i s'ha d'estimar el medi ambient en general. Per últim, s'ha de potenciar la recerca, la reflexió, la crítica, el debat i la cooperació. En definitiva, el mètode didàctic no està lliure de valors.

Temps per a la reflexió ètica

El treball moral es du a terme el dia a dia, tant en actes quotidians com en moments específics com son les activitats programades, les festes i els costums. En definitiva, la moralitat es troba en la relació amb els altres. Així, es pot afirmar que l'educació moral està present en tots els àmbits de la nostra vida; i pel que fa a l'escola, aquesta no només és present en una assignatura específica, sinó en totes i en tots els àmbits.

A la classe de la Maria s'ha destinat durant tot el curs una hora i mitja a la setmana per reflexionar sobre l'ètica. Aquesta reflexió es fa tan en les classes d'ètica, on els professors preparen prèviament el tema que es tractarà, com en les assemblees, on els temes no estan programats amb anterioritat. La diferència entre les diferents àrees i la reflexió ètica és que per ensenyar els continguts de les diferents matèries es pot dialogar, fer experiments o explicar lliçons; en canvi, les classes d'ètica han de fer-se respectant la opinió de tothom. Per tant, s'ha de dialogar i també s'ha de reflexionar sobre l'experiència de cadascú.

Més sobre normes: Carnestoltes i colònies

A les aules, les normes hi estan constantment presents. El clima relacional i institucional on es troben els alumnes els obliga a complir-les, però perquè s'aprenguin cal assajar-les, experimentar-les i aplicar-les.

Avui toca parlar del Carnestoltes i la proclama que llegirà aquest mateix quan arribi a l'escola. Han de fer propostes per canviar les normes aquella setmana i entre tots el cursos decidiran quines seran aprovades, per tal de fer-les públiques perquè tothom les compleixi. Per tant, serà una experiència controlada de transgressió de les normes. No totes les normes que proposen es poden seguir ja que han de ser normes que no afectin a la seguretat o dignitat de les persones.

D'altra banda, també cal parlar de les colònies. El problema que es planteja és com aconseguir que tots compleixin les normes de convivència en un medi nou. Perquè la sortida surti bé han de conèixer les normes de comportament i sobretot han de tenir autocontrol. Una de les novetats serà que els grups allà seran nous perquè hauran de fer-se juntament amb els de l'altra classe de quart; el que no canvia, però, és que seguiran sent grups mixtos.

La Maria vol posar en comú quines normes cal seguir perquè la convivència aquells dies funcioni. Tots col·laboren i semblen molt entusiasmats amb la sortida. Totes les normes que han posat a la pissarra no s'aprendran llegint-les, sinó posant-les en pràctica; però és molt útil comentar-les i posar-les en comú abans de la sortida perquè estiguin ben presents. Una preparació verbal de l'activitat por convertir-se en un aprenentatge virtual que desprès s'aplicarà en la realitat.

Recordar junts

Moltes feines escolars impliquen recordar el que s'ha fet en el passat o uns dies abans. S'ha de saber, però, que no és el mateix memoritzar que recordar; ja que recordar és una operació de l'intel·lecte present arreu de l'activitat escolar.

Al primer dia de classe desprès de les colònies, els nois i noies entren recordant els tres dies que han passat fora. La Maria decideix que faran memòria del que va passar durant l'estada a partir de les set del matí del primer dia. Tots hi participen i expliquen el que van fer durant els tres dies. Són capaços de recordar totes les activitats que van realitzar i el que van aprendre de com vivien els nostres avantpassats en aquell lloc. Per acabar, la Maria els pregunta quines coses millorarien de les colònies i els mana fer un text a cadascú sobre algun aspecte de les colònies, amb l'objectiu de, posteriorment, fer un llibre amb tots els textos. Quan la classe acaba tothom està content per haver recordat què van fer a les colònies i que bé s'ho van passar. Aquesta alegria també és un valor.

Cinquè capítol: Final i continuïtat

La darrera setmana

L'última setmana de curs és diferent a les altres. En ella s'han d'acabar algunes feines pendents i també s'ha d'elaborar els àlbums; però no tot és feina: la classe de la Maria també anirà a la ludoteca. Endemés, hi haurà temps per a l'avaluació personal del curs, on cadascú haurà de mirar dins d'un mateix i veure en quines coses ha millorat i en quines no.

Una altra qüestió molt important és preparar l'aperitiu final i celebrar les festes d'aniversari de tots els que fan anys a l'estiu. Aquest cop, però, tothom haurà de dur algun cosa per menjar o beure. Compartiran la festa i compartiran la preparació.

L'autor també haurà d'acomiadar-se dels nens i nenes i de la Maria. Hi haurà un moment perquè aquest els expressi el seu agraïment i els demostri que els estima; mai no oblidarà aquest curs que just s'ha acabat.

Per continuar

És en aquest apartat on l'autor explica com ha escrit el llibre. Va realitzar un any de seguiment intensiu i a final de curs tenia molt material que va haver de seleccionar. Explica que, per tant, el resultat no és una obra de ficció ni és una obra fruit de la seva imaginació: és un text sobre la realitat fet a partir d'un procés de muntar materials narratius, descriptius i reflexius.

En conclusió, el que l'autor volia era reconèixer fets rellevants per a una posterior reflexió teòrica i transmetre una imatge del que és educar moralment.

VALORACIÓ PER CAPÍTOLS

Valoració del primer capítol

Crec que la Maria fa molt bé en preparar la primera classe del primer dia de curs, no es pot començar sense una bona planificació. L'actitud del professorat ha de ser sempre acollidora, doncs aquesta primera impressió perdurarà durant tot el curs.

La importància que la Maria dona als grups de treball té, realment, un fonament molt sòlid i comprensible: aquests permeten una interacció amb els companys que afavoreix el desenvolupament de tota una sèrie de valors relacionats amb el tracte als demés. Tot i així, s'ha de tenir en compte que existeixen moltes maneres de dur una classe, i que pel sol fet que en altres no es facin grups, no vol dir que siguin pitjors. A més a més, hi ha escoles en les que, degut al reduït espai en les aules, organitzar les classes en grups resulta una tasca impossible.

Per una altra banda, en aquest primer capítol també se'ns parla de les relacions personals i de l'educació moral. Vull destacar que ambdues van, de fet, agafades de la mà, ja que sense uns valors morals sòlids les relacions entre individus es veuen perjudicades. És molt important la tasca que fa la Maria per tal que els nens i les nenes de la seva classe prenguin una consciència de grup, ja que aquesta permet una millor col·laboració entre els membres d'aquesta i un sentiment d'identitat que els mantindrà units.

Valoració del segon capítol

El tema principal d'aquest capítol són les relacions personals i a les rutines. D'aquesta forma, el llibre ens demostra la importància d'aquestes i que tot bon mestre les ha de tenir presents. La Maria condueix la classe amb una naturalitat impressionant, ho fa fàcil; però el treball que ha hagut de fer per aconseguir aquest èxit ha d'haver estat molt gran.

Fent referència a les relacions personals, aquest llibre valora molt la relació professorat- alumnat i crec que té molta raó. En la meva opinió, un bon mestre ha de fer tot el possible per poder arribar als alumnes i que aquests el valorin positivament. Un altre aspecte a destacar és el valor que es dona a la cooperació; es fa servir molt la paraula “comunitat” com a símbol d'unió i de força.

Una altra part important d'aquest capítol es la repetició com a mitjà d'aprenentatge. Amb aquesta s'adquireix coneixement, i amb el coneixement s'assoleixen valors. És molt important pels infants el fet de que aconsegueixin uns hàbits, ja que els donaran autonomia i confiança en ells mateixos, que són qualitats realment positives.

En definitiva, si es donen unes pautes, normes i valors i es treballa per que s'acompleixin, arribarà un dia que no caldrà repetir-les més, o si més no explicar com s'han de fer o seguir, perquè els alumnes les hauran incorporat com a rutina.

Valoració del tercer capítol

Les celebracions, des del meu punt de vista, són una part molt important de l'escola i un dels esforços que aquesta fa per reforçar la identitat cultural. Aquestes, es viuen amb molta il·lusió i s'hi treballa conjuntament; és més, són un mitjà per treballar una bon munt de valors. Crec que cap escola hauria de deixar de banda les festes tradicionals, doncs són de les poques ocasions que tenen aquesta i el professorat per distanciar-se dels seus rols habituals i aproximar-se d'una forma més humana als alumnes.

En aquest capítol, també, es viu de forma molt intensa un conflicte sorgit a l'aula de la Maria. A l'assemblea se'n parla, però hom pot observar que la tendència de tots els alumnes implicats és escudar-se amb un altre, el qual fan servir de cap de turc, i no reflexionar sobre la pròpia conducta. Un mestre, des del meu punt de vista, ha de saber controlar aquestes situacions per tal que el que se suposava que havia de ser la resolució d'un conflicte no acabi en un de nou. Per aquesta raó, aquest ha de saber tallar les valoracions negatives dels alumnes i intentar, com fa la Maria, de que adoptin un altre punt de vista.

Un altre tema del que se'ns parla són els canvis que els nois i noies experimenten. Pel que fa a mi, crec que és molt important transmetre als alumnes que els canvis físics no ens han de preocupar i que el que realment importa és com som com a persones.

Valoració del quart capítol

En primer lloc, considero que Josep M. Puig Rovira té molta raó en donar gran importància a l'hora d'esbarjo. En aquesta, com ell bé diu, es produeix un relaxament de les normes que permet que els nens i nenes s'alliberin, per una estona, de les pautes de conducta que han de seguir a l'aula. Per aquesta raó, l'eficàcia dels valors transmesos a l'aula es veurà posada a prova durant aquesta estona; si la mestra o el mestre han sabut transmetre'ls correctament, la conducta dels alumnes al pati s'hi veurà reflectida.

En segon lloc, crec que dedicar una estona a la setmana a reflexionar sobre ètica i valors morals és absolutament necessari. Aquesta estona, però, ha de ser, des del meu punt de vista i compartint-lo amb el de l'autor, participativa i interactiva; això significa que tothom ha de tenir dret a participar-hi activament i a donar el seu punt de vista. La reflexió ètica no s'ha de donar com a simples continguts, aquesta ha d'ésser una transmissió de valors que pugui ser presa pels alumnes i feta seva; per aquest motiu, el paper del mestre o la mestra és aquí de suma importància, el qual o la qual hauran de saber com fer-s'ho per que les aportacions morals que es duguin a terme puguin arribar als alumnes i siguin preses a consciència.

La felicitat i l'alegria són sentiments que no han de ser apartats de la vida escolar. S'ha d'intentar que l'escola sigui un lloc on, a més d'aprendre-hi un munt de coses, aquests sentiments hi siguin presents. Per aconseguir-ho, cal, en primer lloc, crear un bon clima a l'aula i que aquest s'hi vegi reflectit també fora d'aquesta. Les excursions, i les colònies en especial, són moments idonis per trencar la freda barrera que separa alumnes i mestres a l'aula, i per aconseguir un apropament entre aquests que converteixi aquestes sortides en moments plens d'alegria i felicitat. És per això, que estic totalment en contra dels mestres que pretenen abolir les colònies i les sortides amb el pretext de que són un risc per a la seva vida professional, degut a la gran responsabilitat que aquestes requereixen. Crec que és un risc que val la pena córrer, perquè el que poden aportar les escapades fora de l'aula, a nivell de valors, sentiments i relacions; s'ho val.

Per acabar, cal nombrar també a les festes populars i, concretament, al Carnestoltes. Aquestes suposen trencaments de la rutina habitual a les classes que converteixen a l'escola en una entitat realment social i socialitzadora. El Carnestoltes, a més, permet un lleuger canvi de les regles habituals i això també permet trencar el mur de l'aula i convertir-la en un espai de diversió.

Valoració del cinquè capítol

La darrera setmana de curs la veig com a una setmana intensa, doncs sempre queden coses pendents que s'han d'acabar durant aquesta. Per evitar que resulti una setmana excessivament pesada, crec que una sortida com la que fa la classe de la Maria a la ludoteca és una bona opció. A més a més, s'ha de comprendre que a aquests nivells del curs els nens i les nenes estan cansats i que això es pot veure reflectit en el seu comportament; així, ser una mica més flexible durant els últims dies de curs crec que és del tot lògic i coherent.

Realment, amb l'últim apartat del llibre, es pot observar la feinada que va tenir l'autor per tal d'aconseguir un llibre fiable en el que totes les reflexions tinguessin un bon fonament. El seu esforç crec que ha estat ben reflectit en el llibre i ben recompensat amb el premi Rosa Sensat que se li va concedir.

VALORACIÓ GLOBAL DEL LLIBRE

Feina d'educar és un llibre que hauria de ser llegit per totes les persones que es volen dedicar al món de la ensenyança. Els successos que ens narra són totalment verídics i ens demostren que educar no és una feina fàcil, doncs hi ha un munt de coses que s'han de tenir presents. La transmissió de valors a tothora i a tot moment, que l'autor s'esforça a demostrar-nos, hi queda ben reflectida i ens ensenya a aprofitar qualsevol avinentesa per transmetre'ls.

La classe de la Maria es pot considerar, realment, una classe exemplar: és portada per la mestra democràticament i partint de la confiança i el respecte mutu. Crec que tot bon professional hauria de valorar el treball de la Maria i reconèixer-ne el valor. Tot i així, s'ha d'entendre que cada persona és un món i que, per tant, cada mestre té les seves formes pròpies d'ensenyar i educar i que aquestes poden ser tan vàlides com les de la Maria. Això vol dir que un no serà millor ni pitjor mestre segons el seu estil, sinó que ho serà en relació amb els resultats obtinguts, els quals podran ser observats en l'alumnat.

Un altre tema a tenir en compte és la creació d'un bon ambient a la classe el qual permeti el treball però també la diversió. D'aquesta forma, crec que és realment important crear un sentiment de grup-classe que permeti l'establiment de lligams entre els nens i nenes d'aquesta i la cooperació mútua. Per afegir, vull expressar la necessitat que veig de que el mestre o la mestra sàpiguen escoltar als seus alumnes i que els sàpiguen estimar; ho veig del tot indispensable si realment es vol educar en valors.

RECURSOS UTILITZATS EN L'ELABORACIÓ DEL LLIBRE

Josep M. Puig Rovira va fer un seguiment de tot un curs escolar per a l'elaboració del llibre, aquest va utilitzar:

  • Apunts fets a mà: notes de camp, notes preses durant el visionat de les cintes i notes de reflexions relacionades amb les observacions.

  • Quaranta hores de gravació: va gravar sessions de classe.

  • La seva experiència personal: va aprendre moltes coses durant el seguiment.

LES IDEES DE JOSEP M. PUIG ROVIRA: VÀLIDES?

És possible que certes persones, després de llegir el llibre, se sentin escèptiques i no creguin que l'educació moral es pugui dur a terme en tots els àmbits, tal com postula l'autor, i que fins i tot creguin que en certes escoles això resulti una tasca impossible. Opino que és cert que no es pot generalitzar i que el model de classe de la Maria pot no ser aplicable en altres contextos. Tot i així, aquí és on ha de recaure la tasca del professorat: analitzar quin és el context de l'escola i adaptar-s'hi. Així, crec que és possible que l'escola sigui una entitat transmissora de valors i que aquesta pugui educar; però, per aconseguir-ho hi ha d'haver tot un treball i esforç al darrera per part dels mestres i a més, una lluita per aconseguir el respecte de la societat i del govern.

PROCÉS DE LA RECENSIÓ I VALORACIÓ D'AQUESTA

Per a dur a terme la recensió vaig començar llegint-me el llibre. Un cop ja el tenia llegit, vaig dur a terme una recerca d'informació: vaig demanar a una amiga que se l'havia llegit que em deixés unes notes que havia pres i que em van servir per veure la interpretació que ella en feia; vaig recopilar informació d'Internet sobre com elaborar una recensió, així com opinions sobre el llibre en fòrums; finalment, també m'he basat en la meva experiència personal a l'hora de fer les valoracions.

Estic content d'haver treballat aquest llibre; crec que m'ha estat molt útil de cara al meu futur com a docent: al haver llegit la forma de com una bona mestra du la classe, he après algunes estratègies sobre com fer funcionar-ne una que em poden resultar d'utilitat. Amb tot, però, sé que cada classe és diferent i que, per aquesta raó, el que pot ser aplicable en una pot no ser-ho en una altra; endemés, hi ha tàctiques que realitza la Maria i formes de treballar que jo, personalment, potser realitzaria de forma diferent pel simple motiu de que m'agrada utilitzar la imaginació i pensar activitats originals.

1