Feina d'educar; Josep M. Puig Rovira

Literatura española contemporánea. Ensayo siglo XXI. Educación. Contenido. Objetivos # Organització i seguretat. Espai. Assembles. Opinió personal

  • Enviado por: Himawari
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad

Fitxa tècnica

Títol: Feina d'educar

Autor: Josep M. Puig Rovira

Disseny de la coberta: Pep Trujillo

Fotografia de la coberta: © Photodisc

Editorial: Edicions 62

Idioma original: Català

Premi Rosa Sensat (1999)

Feina d'educar és un llibre que recull el dia a dia d'una escola per tal de mostrar la importància de l'educació moral.

El seu autor és Josep M. Puig i Rovira el qual ha participat en la coordinació i el disseny de diversos materials i programes d'educació en valors.

L'autor va fer un seguiment, mitjançant la gravació de vídeos i prenent notes, a la classe de quart de primària a l'escola Sant Miquel de Cornellà de Llobregat. La mestra d'aquesta classe és la Maria Altirriba, una professional a la qual li encanta la seva feina i aprofita qualsevol oportunitat que té per ensenyar educació moral.

'Feina d\'educar; Josep M. Puig Rovira'

ORGANITZACIÓ I SEGURETAT

De l'expectació a la confiança

El primer dia de classe sempre ha sigut i serà un dels més tensos de tot el curs. Això ho sap molt bé la Maria i es disposa a baixar al pati per acompanyar als seus nous alumnes a l'aula.

Els alumnes d'aquesta classe són ja uns experts en el tema de les normes i el comportament ja que les han anat aprenent amb el dia a dia des del moment en que van començar a anar a escola.

Un cop són a classe, la Maria tracta d'organitzar els grups de taula. De moment són provisionals però el que si prevaldrà durant tot el curs és que han de ser mixtos. Seran sis grups de quatre persones cadascun, dos nois i dues noies.

Acte seguit, la Maria comenta a explicar que faran aquell dia i a més passa llista. Això últim és un gest d'acollida molt important ja que els nois i les noies se senten més segurs i els ajuda a agafar confiança amb la resta del grup i amb la mestra. La Maria s'adona que hi ha un nen nou a classe i tracta d'ajudar-lo fent-li saber que la vergonya que sent i les sensacions que experimenta són molt normals; acte seguit fa una “presentació en societat” del nou company demanant un aplaudiment a la classe per demostrar que estan contents amb el nouvingut. També els hi dóna una sèrie de pautes perquè ajudin al seu nou company a integrar-se. Per últim la Maria es presenta com una mestra amb moltes ganes de treballar amb ells i molt entusiasta amb la seva feina.

Un cop finalitzades les presentacions toca posar-se a treballar. Comencen revisant el material que cada alumne ha portat i els hi diu que han de comprar una carpeta classificadora. No ha de ser qualsevol carpeta sinó que ha de ser una carpeta senzilla i barata i desprès ja s'encarregaran ells de decorar-la. També aprofita per explicar que a l'escola tenen material comú que cal fer servir amb cura perquè tothom s'ha d'aprofitar d'ell. Això a més de permetre estalviar, els hi ensenya a valorar l'esforç dels alumnes que els han precedit i a respectar el material per afavorir als que vindran.

De sobte un nen s'acosta a la paperera amb una bossa de plàstic i amb la intenció de llançar-la. La mestra l'atura i aprofita per explicar a tota la classe que igual que es recicla el paper o les piles, també s'han de reciclar les bosses netes. Un cop dit això els hi diu que la imitin perquè els ensenyarà a doblegar bé una bossa.

La feina escolar d'aquest primer dia es basa en veure com van les restes i fer un text sobre les vacances. La mestra s'adona que dos nois no paren de parlar i encara que quan ella els mira sembla que comencen a treballar, no és així i tornen a enraonar. Finalment la Maria interromp la classe per explicar que de vegades els que són molt bons amics al pati no ho són tant a l'aula i a l'inrevés perquè dificulten el seu aprenentatge i el dels seus companys. Això els fa reflexionar i tenir uns criteris a l'hora de fer els grups finals.

Espai i material

Com que és el primer dia de classe l'aula no està molt decorada però deixa entreveure el tipus de pedagogia per a la qual ha estat pensada.

Tots els prestatges estan buits però s'ompliran amb els llibres i materials dels alumnes. També hi ha cartelleres destinades al pla setmanal, a l'observació del medi, a murals etc…

La classe, com hem dit abans, està organitzada en sis grups de quatre taules la qual cosa facilita molt el treball en grup i fa que tothom vegi bé la pissarra i sigui una classe policèntrica i multifocal. Qualsevol lloc pot convertir-se en el centre de l'aula.

Per últim es mencionen els fulls que fan servir per fer les feines i la responsabilitat que tenen per controlar-los i crear un dossier i un àlbum amb ells. Aquests, diu l'autor, són detalls omnipresents.

Els càrrecs de la classe

Un altre punt important són els dispositius que hauran de fer servir per conviure junts i treure'n profit.

El segon dia la Maria presenta els càrrecs de classe i els fa participar de manera activa mentre els hi pregunta les condicions cal complir per fer els grups.

Un cop tenen escrites les normes, la Maria explica quins càrrecs són els que hauran de fer i com els hauran de realitzar. Els hi diu que han de fer-se en grups i acte seguit els hi explica que cada darrer divendres de mes els que hagin fet anys rebran de part dels seus companys un tríptic com a regal.

Pensar les normes

En una aula és bàsic que hi hagi normes i que aquestes es compleixin.

La Maria ho té present i tracta de que aquest aprenentatge de les normes sigui el més informal possible. Perquè les entenguin millor els hi explica que tindran un llibre d'educació moral que es diu “transversal” i els hi ensenya que vol dir el títol del llibre. També els fa llegir en veu alta un conte perquè entenguin per a que serveixen les normes.

En definitiva l'objectiu de la Maria és mostrar als seus alumnes que poden posar-se normes de comú acord i que per tant tos les han de respectar.

Fer grups de taula

Ja s'ha parlat bastant dels grups de taula i els alumnes tenen clar que han se ser sis grups de quatre persones, dos nens i dues nenes. També han après que els amics del pati poden no ser bons companys de classe per això ara busquen companys que puguin ajudar als altres en diferents aspectes i així tot els hi serà més fàcil.

La identitat del grup-classe

Un dels aspectes importants que contribueixen a crear llaços comunitaris és la tria del nom i la mascota del grup-classe.

La Maria els hi diu que les dues classes de quart es diran “Cavall Fort” i “Tretzevents” perquè vol que coneguin aquestes dues publicacions. A partir d'aquí cada alumne ha de fer un dibuix i desprès entre tots decidiran quin d'ells serà la mascota de classe. No és tan fàcil com sembla per això la Maria va passant per les taules i els hi va ajudant però no els hi dóna la solució. Vol que siguin independents i que pensin la manera de trobar la solució als problemes i fer les feines bé.

Les assemblees

L'assemblea de la classe és un element educatiu essencial en la vida del grup.

Els alumnes es reuneixen periòdicament amb la mestra per parlar de temes diversos i això els ajuda a valorar el treball, regular la convivència, organitzar les activitats i festes de la classe…

Hi ha un grup que és l'encarregat de portar l'assemblea i ells són els que canvien els càrrecs i el nom de l'encarregat de taula.

Per tant les assemblees són unes reunions que tenen com a objectiu obrir un espai a la participació i al diàleg a tots el que formen el grup-classe i més tard posar en pràctica el que prèviament han acordat.

Maria, la mestra

La Maria intenta educar als seus alumnes amb valors i no vol ser únicament un canal per on circuli el coneixement ni tampoc no vol ser una eina de treball per transmetre qualsevol saber. Per això s'esforça cada dia i fa les classes amb alegria i aprofitant qualsevol excusa o comentari per ensenyar als nens i nenes una norma, un valor…

Per tant podem dir que la Maria té voluntat de valor en la tasca que realitza i això és molt important en una feina com la d'educar.

Opinió personal

En la meva opinió és molt important preparar la primera classe del primer dia de curs. L'actitud de la mestra ha de ser d'acollida perquè aquesta primera impressió és la que contarà durant tot el curs.

En segon lloc crec que la importància que li dóna als grups de taula no és exagerada sinó que ha de ser així. Jo personalment, un cop tinguessin fets els grups de taula els revisaria per veure quins alumnes són esquerrans i quins altres són dretans. Crec que això és important a l'hora de seure amb algú i es bo preveure si un dretà i un esquerrà es molestaran a l'hora d'escriure. Quan veiés que dos companys es molestaràn amb els braços a l'hora d'escriure els faria canviar-se de lloc, es a dir, que l'un es segui al lloc de l'altre.

Crec que és bo fer-ho quan no s'hagin acostumat a aquell lloc ni hagin posat cap distintiu seu a la taula, així no han de fer un “trasllat” ni se senten estranys o marginats per haver-se de canviar de lloc en mig d'una classe i que tothom els miri. Per mi aquest acte seria una rutina més i una norma més a afegir a l'hora de fer els grups.

D'altra banda aquest capítol també parla de les relacions personals i l'educació moral.

En la meva opinió no pot anar l'una sense l'altre. Si les relacions personals es donessin entre persones que no tenen consciència de grup o no tenen presents una sèrie de normes bàsiques per la convivència aquestes relacions personals es tornarien destructives tant pel que no té adquirida una educació moral com pel que si que la té. Aquest últim es veurà afectat especialment perquè s'adonarà que ell o ella respecta una sèrie de normes i té una sèrie de valors i el seu company o companya no, llavors se sentirà confús i voldrà imitar l'actitud negativa (però per ells més divertida i còmoda) del/la seu/va company/a.

Per tant crec que és molt important donar aquest tipus d'educació que no surt tant als llibres des de ben petits ja que els hi servirà sempre i els obrirà moltes portes.

RELACIÓ I RUTINES

Cara a cara amb un adult

Des del moment en que van entrar a l'aula el primer dia fins avui, la classe s'ha convertit en una estructura d'acollida. Ara els alumnes i la mestra es coneixen millor i hi ha una relació càlida entre ells la qual cosa afavoreix aquesta estructura d'acollida.

Es poden distingir dos moments de comunicació a classe que són impossibles de separar: les reunions i els encontres. Les reunions es refereix al fet de que la mestra parli per a tota la classe, o per a un grup d'alumnes simultàniament. En canvi els encontres es donen quan la mestra parla només amb un/a alumne/a.

Els encontres els ajuden a sentir-se millors si són comentaris positius i també els ajuden a que sàpiguen que s'han d'esforçar-se i han de millorar sense que ningú més ho escolti. També cal saber que als encontres s'espera algun tipus d'implicació per part dels dos i que no només són comentaris sinó que també transmeten normes entre d'altres.

Per últim, el/a professor/a ha d'estar i parlar sovint amb tots i cadascun dels seus alumnes ja que la repetició d'encontres produeix la qualitat d'una relació interpersonal.

Fer les coses en grup

Perquè l'aula sigui una estructura d'acollida és molt important la relació entre iguals.

La Maria vol que aprenguin que la convivència en grup i la relació amb els altres són valors molt importants. Per aquest motiu, la Maria organitza i impulsa el treball en grup i l'ajuda mútua i li dóna molta importància a la necessitat de fer junts certes feines i la bondat d'aprendre de manera cooperativa. La mestra els ensenya que hi ha coses que no les poden fer sols (un mural, jugar a futbol, fer una gran construcció…) i fa que li plantegin els problemes que es troben a l'hora de treballar en grup i també que trobin la part positiva de compartir la feina amb els companys.

Per últim amb tot el que han parlat sobre la convivència i la moral aquesta ha sigut una classe amb tots els components que intervenen en el procés de construcció d la personalitat moral.

Els quinze primers minuts

En aquest apartat es mostra la importància de les rutines com són la crítica, l'autonomia i la democràcia.

El primer ritual del dia és entrar a classe, descarregar la cartera, sortir a penjar-la juntament amb la jaqueta i posar-se la bata. Cal saber que l'educació és plena d'aquestes exigències que pauten rutines i amb això es volen transmetre unes formes de vida molt valuoses on la paraula “rutina” passi de ser una acció pesada i avorrida per ser una acció que ens ajuda a ser membres d'una comunitat i subjectes autònoms.

Revisió dels càrrecs de la classe

Com ja hem dit, els càrrecs són molt importants perquè ajuden a formar el sentiment de pertinença a una comunitat. També ajuden a que els alumnes s'adonin que per formar-ne part cal contribuir amb un esforç personal per afavorir al grup.

La Maria els ajuda quan tenen dificultats o dubtes per fer el seu càrrec però aquests s'aprenen a través de l'experiència, l'assaig i l'error.

Els càrrecs els ajuden en molts aspectes però sobretot els ajuda a tenir iniciativa i consciència de grup i també a crear bons hàbit ja que l'objectiu principal dels càrrecs és saber fer-los sols i fer-los per hàbit.

Aquest apartat descriu com és revisen els càrrecs. Els encarregats d'assistència i assemblea són els que canvien els càrrecs i un cop els han canviat, han de valorar entre tots com han anat els càrrecs de la setmana.

Per últim, cal dir que aquesta rutina és un fantàstic mecanisme d'educació en valors pels alumnes

Repetició, seguretat i hàbits

La repetició contribueix a l'educació en valors ja que és un instrument pedagògic que usem de manera natural. També és molt important pautar la relació entre iguals d'acord a valors afegint-hi varietat i originalitat. S'ha de tenir en compte, però , que sense repetició no es poden aprendre moltes conductes noves ja que aquestes s'assimilen per reiteració.

Les rutines són molt importants perquè el nen o la nena adquireixen autonomia i sentit de la responsabilitat quan repeteixen cada dia el mateix i arriben a ser uns “experts” en la matèria. Per exemple, a base de repetir els càrrecs de classe els alumnes els saben fer bé i és pràctic per la Maria que es deslliura de l'obligació de pensar cada vegada que cal fer o com cal fer les coses.

Podem classificar les rutines en cinc grans grups: la distribució temporal de les feines escolars, l'ordre dels fulls de treball i l'organització de les carpetes i àlbums, l'ús dels objectes de l'aula, la manera de demanar la paraula per intervenir a classe i per últim la manera com la mestra condueix els encontres amb els seus alumnes.

Per tant la reflexió, els diàlegs i les rutines són molt importants a l'hora d'adquirir nous coneixements

Opinió personal

En aquest capítol es dóna molta importància a les relacions personals i a les rutines. Està clar que tothom sap que són importants però crec als que estudiem magisteri ens fa falta llegir un llibre com aquest per adonar-nos fins a quin punt ho són.

Pel que fa a les relacions personals, aquest llibre valora molt la relació professor/a- alumne/a i crec que té molta raó. En la meva opinió es bàsic que la relació amb els alumnes sigui fluida i que el//a professor/a es preocupi molt dels seus alumnes. També es valora molt la cooperació i es fa servir molt la paraula “comunitat” com a símbol d'unió i de força.

Una altra part important d'aquest capítol es la repetició com a mitjà d'aprenentatge. Amb la repetició s'adquireix el coneixement i amb el coneixement s'adquireixen valors. És molt important pels nois i noies i ( en el cas de les que estudiem magisteri infantil) pels infants, que els/les alumnes/as adquireixin uns hàbits que seràn molt positius perquè els hi donaràn autonomia i confiança en ells/elles mateixos/es.

En definitiva, cal donar unes pautes, normes i valors perquè s'acostumin a complir-les dia a dia i així arribarà un dia que no caldrà repetir-les o si més no, explicar com s'han de fer o seguir.

INDIVIDU I COMUNITAT

Festes d'aniversari

Una escola és més que un lloc on es va a aprendre matemàtiques, llengua etc… Una escola és una comunitat democràtica de treball i convivència. Com en totes les comunitats, s'han de fer les feines de manera cooperativa i sobretot s'ha de viure d'acord a valors.

Avui és dia d'assemblea i es plantegen dos temes: un conflicte que hi ha en un grup-taula i la festa d'aniversari de quatre companys. El primer tema ocupa bona part del temps i els hi fa pensar molt a tots. En un grup-taula hi ha una noia a la qual li tenen certa animadversió. Desprès de parlar tots una estona i donar les seves opinions arriben a la conclusió de que, s'ha de ser comprensiu amb els companys i companyes i se'ls ha de tractar tal com els hi agradaria que els tractessin a ells.

Un cop han resolt el conflicte, es disposen a celebrar els aniversaris. Els homenatjats han portat el berenar i surten fora de classe mentre que els companys preparen una cançó per rebre'ls. Desprès de cantar la cançó els hi donen un tríptic i comencen a berenar fins que és l'hora d'acomiadar-se.

Aquesta cerimònia de felicitació integra una part individual (fan un homenatge a una persona) i una part col·lectiva (hi participen tots els companys del seu grup-taula i la resta de companys de classe) la qual cosa és molt important per sentir-se units.

La castanyada

A l'escola les festes tradicionals comencen molt abans del que marca el calendari. Es comença decorant l'aula i l'escola en general i continuen fent activitats relacionades amb la temàtica a les diferents matèries. Com que en aquest cas és la castanyada, els alumnes, ajudats per la Maria, fan panellets pel dia de la festa i a més cada taula haurà de preparar una petita representació.

Tots els alumnes estan entusiasmats i col·laboren en tots el que se'ls demana, tal com els ha inculcat la Maria. Les festes són a més de lúdiques i gratuïtes, una mena d'actes socials que tenen efectes benèfics per als grups que les realitzen.

Conèixer-se i ocupar-se d'un mateix

Individualitat i comunitat són dos conceptes que van units. Sense els altres no podríem conèixer-nos bé i per tant no podríem ocupar-nos de nosaltres mateixos.

La Maria vol treballar aquests conceptes i per això reparteix una poma per a cada grup-taula i els hi diu que l'observin durant una setmana per veure els canvis que pateix la fruita. També vol que s'observin a ells mateixos i els hi diu que han d'anotar en un full els seus hàbits alimentaris i desprès els hauran de llegir i comentar.

Una altra activitat relacionada amb el tema d'aquest apartat és la prova de lectura. Cada alumne llegeix un text i la Maria els hi diu el que han de millorar.

En definitiva, el que la Maria vol transmetre'ls es que han de conèixer-se i tenir autocontrol per poder millorar el seu rendiment i realitzar-se com a persones.

¿Som sempre els mateixos?

Aquest dia l'autor es disposa a gravar una classe d'ètica. El tema que es planteja avui són els canvis que cadascú experimenta i a partir d'a quí, els que son controlables i els que no ho són. Tots participen dient quins creuen que són els canvis que experimenten. Quan ja han dit el canvis, han de decidir si aquests són controlables o si pel contrari no es poden controlar. Amb això arriben a la idea de responsabilitat de si mateixos perquè saben que hi ha aspectes de seva pròpia manera de ser que poden canviar per millorar-la

També parlen dels canvis físics i de que aquests canviaran amb el temps però no sempre al nostre gust.

En aquest apartat es comproba que estem enfrontats a un procès de reflexivitat que afecta molt profundament la constitució de la pròpia identitat. Cada vegada importa més com som físicament i això també afecta als nois i noies molt negativament.

Teatre i setmana de Nadal

Ja arriba Nadal i a classe es preparen per gaudir d'aquesta festa tan important.

La Maria els hi diu que han d'escriure un conte cadascún i desprès entre tots escolliran un per convertir-lo en una obra de teatre. També els presenta a Hans Christian Andersen i alguns d'ells porten informació d'aquest autor de contes.

Amb això la Maria ha posat en joc dos elements carregats de possibilitats per a l'educació en valors: els contes i els projectes de treball.

Tots treballen junts perquè la representació sigui un èxit però no nomès fan això al Nadal. També preparen sortides i fan activitats relacionades amb la temàtica.

Així és el Nadal en aquesta escola pública no confessional de Cornellà, tradicional, ple de valors i respectuós amb la cultura religiosa tant del seu entorn com amb la de fora.

Opinió personal

En la meva opinió les celebracions són una part molt important de l'escola. Es viuen amb molta il·lusió i es treballa junts. També crec que és una bona manera d'inculcar valors als/les alumnes/as encara que això ho he reflexionat desprès d'haver llegit aquest capítol.

Per tant per a mi una de les millors coses que té l'escola és que cada poc temps es celebra alguna festa, o es commemora el naixement d'algún autor… i això implica haver de decorar la classe i en general tot el centre d'estudis.

També es parla dels canvis que els nois i noies experimenten, crec que això és molt important per a tothom però sobretot pels professors de primària en endavant. A l'etapa infantil no sol haver-hi gaires problemes perquè encara són molt petits i no es preocupen pel físic però un cop passen a la primària la cosa canvia.

Crec que s'ha d'estar molt alerta en general per evitar que es crein conflictes o marginin a algún company i així poder prevenir casos tant lamentables com els suicidis juvenils entre d'altres.

TREBALL I CONVIVÈNCIA

Del pati a l'aula

En aquest apartat es parla de la importància que té l'estona d'esbarjo al pati. No nomès aprenen valors a l'aula sinó que aquesta estona que passen jugant els fa ser independents i aplicar normes morals.

La Maria opina que la classe està massa dividida entre els que juguen a futbol i els que no ho fan. No apliquen les normes de comunitat democràtica al pati i això crea conflictes. La Maria els proposa que durant un dia no juguin a futbol i provin altres jocs en equip on pugui jugar tothom.

La proposta té bon resultat i ,encara que no és fàcil, amb el tems es van acostumant a variar les activitats lúdiques que realitzen al pati tot hi que no tots hi estàn molt d'acord.

Els sabers no estan lliures de valors

Totes les matèries que es treballen a classe estàn plenes de valors però sovint l'educació ha cregut que devien ser més científiques i allunyar-se de qualsevol valor.

La Maria els hi diu que una part del programa de coneixement del medi es dedicarà a estudiar l'entorn físic i la història social i econòmica del Baix Llobregat. Com sempre, la mestra els hi fa participar a tots. Els hi plateja conflictes que tenen a veure amb el medi ambient perquè reflexionin i denúncies cíviques perquè s'adonin de que l'home és el causant de molts dels problemes ambientals.

També estudien la part humana: les transformacions socials i econòmiques de la comarca. Per aquest estudi caldrà investigar la història a travès dels seus propis familiars fent servir enquestes.

En conclusió el coneixement del medi ha de relacionar els aspectes físics, socials, econòmics i històrics i s'ha d'explicar problematitzant els fets. També ha de ser sensible a la multiculturalitat i utilitzar fonts properes ( com familiars) pero obtenir informació. S'ha de fer referència al passat i al futur i s'ha d'estimar el medi ambient en general. Per últim s'ha de potenciar la recerca, la reflexió, la crítica, el debat i la cooperació. Per tant el mètode didàctic no està lliure de valors.

Temps per a la reflexió ètica

El treball moral es troba en el dia a dia amb la qüotidianitat dels actes i també en moments específics com les activitats programades, les festes, els costums…En definitiva la moralitat es troba en la relació amb els altres.

L'educació moral està present en tots els àmbits de la nostra vida no nomès en una assignatura específica per això cal parlar-ne d'ella.

A la classe de la Maria s'ha destinat durant tot el curs una hora i mitja a la setmana per reflexionar sobre l'ètica.

La reflexió ètica es feia en les classes d'ètica on els professors preparen previament el tema que es tractarà i a les assembleees o els temes no estàn programats amb anterioritat.

La diferència entre les diferents àrees i la reflexió ètica es que per ensenyar els continguts de les diferents matèries es pot dialogar, fr experiments o explicar lliçons. En canvi les classes d'ètica han de fer-se respectant la opinió de tothom

Per tant s'ha de dialogar i també s'ha de reflexionar sobre l'experiencia de cadascú.

Més sobre normes: Carnestoltes i colònies

Les normes estàn constantment presents a les aules. El clima relacional i institucional on estàn els alumnes qüasi els obliga a complir-les però perquè les normes s'aprenguin cal assajar-les, experimentar-les i aplicarles.

Avui toca parlar del Carnestoltes i la proclama que llegirà el mateix quan arribi a l'escola. Han de fer propostes per canviar les normes aquella setmana i entre tots el cursos decidiràn quines s'aproven i les faran públiques perquè tothom les compleixi. Per tant serà una experiència controlada de transgressió de les normes. No totes les normes que proposen es poden seguir ja que han de ser normes que no afectin a la seguretat o dignitat de les persones.

D'altra banda també cal parlar de les colònies. El problema que es planteja és com aconseguir que tots compleixin les normes de convivència en un medi nou. Perquè la sortida surti bé han de conèixer les normes de comportament i sobretot han de tenir autocontrol. Una de les novetats serà que els grups allà seran nous perquè hauran de fer-se juntament amb els de l'altra classe de quart. El que no canvia es que seràn mixtos.

La Maria vol posar en comú quines normes cal seguir perquè la convivència aquells dies funcioni. Tots col·laboren i semblen molt entusiasmats amb la sortida.

Totes les normes que han posat a la pissarra no s'aprenen llegint-les sinó posant-les en pràctica però també és molt útil comentar-les i posar-les en comú abans de la sortida. Una preparació verbal de l'activitat por convertir-se en un aprenentatge virtual que desprès s'aplicarà en la realitat.

Recordar junts

Moltes feines escolars impliquen recordar el que s'ha fet en el passat o nomès uns dies abans. S'ha de saber però que no és el mateix memoritzar que recordar ja que recordar és una operació de l'intel·lecte present arreu de l'activitat escolar.

El primer dia de classe desprès de les colònies els nois i noies entren recordant els tres dies que han passat fora. La Maria decideix que faràn un memoràndum des de les set del matí del primer dia. Tots participen i diuen que van fer durant els tres dies. Recorden totes les activitats i el que van aprendre de com vivien els nostres avantpassats allà.

Per acabar la Maria els hi pregunta quines coses milloraríen de les colònies i els hi diu que han de fer un text cadascún sobre algun aspecte de les colònies per desprès fer un llibre amb tots els textos.

Quan la classe acaba tothom està content per haver recordat que van fer a les colònies i aquesta alegria també és un valor.

Opinió personal

Durant tota la meva vida a classe si mirava al front veia la pissarra i la mestra. Desprès d'acabar la carrera (i amb una mica de sort) el que veurè no serà la pissarra sino que seràn un grup de nens i nenes, és a dir, els meus alumnes.

Això fa por (molta por) i gràcies a aquest llibre he reflexionat sobre coses que crec que em seràn molt útils, tot i que no totes perquè a l'etapa infantil no es pot exigir tant com a la primària.

Crec que és molt important fer feliços als nens i nenes i que amb el pas dels anys recordin l'etapa infantil i primària com uns dels millors anys de la seva vida. Jo per exemple tinc molts bons records de la festa de Carnestòltes perquè a la meva escola també es canviaven les normes durant una setmana i havies d'anar amb un pentinat estrafalari un dia, a l'endemà amb la roba d'un mateix color… però el que més ens agradava era quan arribava el dia en que ens disfressàvem i baixàvem al poble (el col·legi està a la munanya) on ens reuniem amb els altres dos col·legis que hi ha. Però tot això es va acabar fa uns quants anys.

Com que els pares no volien canviar l'horari escolar (sortir mitja hora més tard al matí i a la tarda sortir mitja hora abans) els professors van decidir que ja no es baixaria al poble a celebrar tots junts el Carnestòltes.

En la meva opinió crec que no s'ha de jugar amb la il·lusió dels infants per un assumpte d'adults i que per tant el que van fer està molt malament. No poden inculcar valors si ells mateixos no demostren que en tinguin.

Amb això el que vull dir es que és molt important celebrar les festes i viure-les amb la mateixa intensitat que els teus/ves alumnes/as perquè és l'única manera de que els hi quedi un bon record i adquireixin valors.

FINAL I CONTINUÏTAT

La darrera setmana

La darrera setmana no és com totes.

Han d'acabar algunes feines pendent i també el àlbums però no tot és feina perquè també aniran a la ludoteca. També hi haurà temps per l'evaluació personal del curs on cadascú haurà de mirar dintre d'ell/a mateix/a i veure en quines coses ha millorat i en quines no.

Una altra qüestió molt important és preparar l'aperitiu final i celebrar les festes d'aniversari de tots els que fan anys a l'estiu. Aquest cop però tothom haurà de dur algun cosa per menjar o beure. Compartiran la festa i compartiran la preparació.

L'autor també haurà d'acomiadar-se d'ells i de la Maria. Hi haurà un moment perquè ells els hi expressi el seu agraïment i els demostri que els estima.

El curs s'ha acabat i ell no l'oblidarà.

Per continuar

En aquest últim apartat l'autor explica com ha escrit el llibre.

Va ser un any de seguiment intensiu i a final de curs tenia molt material que va haver de seleccionar. Explica que per tant el resultat no és una obra de ficció ni és una obra fruit de la seva imaginació. És un text sobre la realitat unit a travès d'un procès de muntar materials narratius, descriptius i reflexius.

En conclusió el que l'autor volia era reconèixer fets rellevants per a una posterior reflexió teòrica i transmetre una imatge del que és educar moralment.

Opinió personal

Crec que, tal com diu l'autor, aquest llibre és molt profitòs pels més novells.

Ha sigut molt útil per a mi perquè estic d'acord amb tot el que diu i un cop l'he llegit he pensat que el més mínim detall tenia importància i tot el que la mestra ens va intentar transmetre de petits no va ser perquè si sinó que estava tot molt estudiat.

També crec que aquest llibre se l'haurien de llegir totes aquelles persones que quan els hi dius que estudies magisteri posen cara de póquer o fins i tot els més atrevits et diuen que “és la carrera fàcil”.

Fins i tot jo m'he adonat que la feina de mestra és molt més complicada del que em pensava i s'ha de tenir vocació i ganes de treballar perquè sinó acaba el curs i encara que hagis fet tot el temari si no t'ho has pres amb ganes i alegria no els hi servirà de res als teus alumnes. Has d'anar més enllà dels llibres, has de buscar a l'interior de cada alumne i explotar el seu potencial.

En conclusió, ha sigut un llibre molt profitòs per a mi, encara que parlava de l'educació primària. Et fa posar-te a la pell de la mestra encara que em quedin tres anys per tenir la base ( és a dir, la carrera) i sortir al món laboral a posar en pràctica tot el que he après i anar omplint la ment de records, alguns molt bons i d'altres no tant.

Feina d'educar

17