Família, parentiu i antropología

Análisis antropológico. Evolucionisme. Funcionalisme Estructural. Estructuralisme. Procreació. Filiació. Societat matrilineal y patrilineal. Igualtat

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 85 páginas
publicidad

TEMA 1: FAMÍLIA, PARENTIU I ANTROPOLOGIA. Corrents teòrics.

Aquest tema és una justificació de perquè l'antropologia, una ciència social, s'encarrega d'estudiar les relacions familiars.

- Què és la família?

La família és una forma d'organització social molt estesa, però no és universal (no totes les societats humanes tenen famílies). La seva característica és el tipus de vincle que uneix els membres de la família, que els identifica i diferencia. Aquest vincle és el de parentiu, la relació més elemental que podem concebre.

Quan parlem de relacions de parentiu normalment fem referència a dues concepcions. En sentit més estricte, són els vincles de consanguinitat, és a dir que comparteixen una mateixa cosa física comuna, com pot ser el cas de la sang. En sentit més ampli, fan referència, a més dels vincles de consanguinitat, a les relacions d'afinitat (cunyats, sogres, és a dir, els membres de la família política).

En antropologia, l'estudi de les relacions de parentiu eren molt importants en un principi. S'ha arribat a dir que el parentiu és per l'antropologia com la lògica per la psicologia.

Però, perquè s'encoloma als antropòlegs l'estudi de les relacions de parentiu?

L'objectiu de l'antropologia social és estudiar el salvatge, les societats primitives; i l'estudi comparatiu de totes les formes de vida social existents de parentiu.

Què tenen a veure l'una amb l'altra?

Caldria dir que les característiques fonamentals de les relacions de parentiu són:

1.- Una relació de parentiu és una relació antagònica a un altre tipus de relació social anomenada contractual (relació social que predomina en les societats modernes).

2.- També es defineixen per tenir una base biològica.

De la primera característica, cal dir que les societats modernes (societats de l'Europa occidental) es caracteritzen per tenir una ideologia anomenada individualisme, que sorgeix a Europa al segle XVIII amb la Il.lustració, i que s'expandeix amb la Revolució Industrial en la societat).

Segons aquesta ideologia (idea general), les societats individualistes són societats humanes estan formades per individus que no viuen aïlladament, sinó que estableixen uns vincles entre ells. Els individus s'anomenen objectes socials i els vincles que sorgeixen de la seva lliure-voluntat s'anomenen contractuals.

En la ideologia individualista, el concepte de subjecte social, el qui té dret a realitzar contractes, tendeix a coincidir amb l'individu físic. Com més individus físics tinguin característiques d'objectes socials, més individualista serà la societat.

El concepte de contracte ve del dret romà. No és fruit de la societat moderna. Les persones que podien fer contractes (objectes socials) en la societat romana eren una minoria, els Pater Familias (els homes més vells de la família). Les relacions més freqüents eren les de subordinació d'uns respecte als altres.

La categoria d'objectes socials ha passat a ser una majoria, per això passa a ser una relació dominant.

La relació de parentiu és una relació que no depèn de la lliure-voluntat de les persones, a diferència de les relacions contractuals (lliure voluntat de fer contractes amb qui vulgui). És una relació imposada; per tant, en la mesura que les relacions contractuals són les característiques de les societats modernes, les societats primitives tindran relacions de parentiu, que seran les relacions predominants de les societats no modernes, és a dir primitives, les relacionem amb lo arcaic.

La segona característica, les relacions de parentiu tenen una base biològica. Això significa que, en la mesura que les relacions de parentiu tenen aquesta base biològica, són relacions anteriors a la constitució de la societat. Són relacions pre-socials i universals (existeixen a totes les societats humanes). Això explica perquè els antropòlegs estudien les relacions de parentiu (base comuna de totes les societats).

En la nostra societat, les relacions de parentiu són marginals, però no desapareixen; són més importants les relacions econòmiques i polítiques, per exemple.

D'on ve la base biològica de les relacions de parentiu?

Dos parents comparteixen algun fet biològic, però la societat ha d'atribuir significat social a això, alguna funció a la consanguinitat.

La base biològica de la consanguinitat ve del procés de reproducció biològica de l'espècie. Dues persones de sexe diferent han de tenir relacions sexuals: s'ajunten dos tipus de cèl.lules (masculina i femenina) i fruit de la concepció és l'embrió que serà un ésser humà. Aquest embrió, fruit de la unió, tindrà el 50 % de la seva sang procedent de cada un dels seus progenitors (origen de la consanguinitat).

Exemple:

C A A B

HI AC DE AB AB FG

ACHI ABDE ABFG ABFG

Lateral colateral

Perquè dues persones comparteixin la mateixa sang (que siguin consanguinis) o bé han de ser persones que una hagi engendrat l'altra (parents lineals), o bé que tinguin una parella d'avantpassats comuna (parents colaterals).

Aquestes relacions de consanguinitat són relacions universals i invariables. El que varia de societat en societat és l'atribucio de la funció social a aquestes relacions de consanguinitat.

Podríem redefinir família com a una forma històrica d'atribuir significat o funció social a les relacions de parentiu (variable estesa però no universal).

Aquestes relacions de parentiu estan en el nostre inconscient; no s'ha de firmar cap contracte per relacionar-te amb aquestes persones (pares, oncles, néts, etc.).

L'antropologia és la ciència que estudia la diversitat cultural. Podem comparar totes les societats perquè tenen en comú les relacions de parentiu. Com que són relacions de base biològica, són universals. Hi ha associació entre les relacions de parentiu amb la idea de primitiu, les societats primitives o no modernes.

Estudi dels principals corrents que hi ha hagut en antropologia social:

1.- Evolucionisme.

2.- Funcionalisme Estructural.

3.- Estructuralisme.

1.- Evolucionisme.

Idees generals i traducció en el camp específic de la teoria de la història de la família.

En termes generals, és una corrent de pensament que apareix a Europa més o menys a la segona meitat del segle XIX, i que afecta a diverses disciplines de les ciències naturals (biologia i geologia). Forma de pensament dominant i va entrar en desús a la primera meitat del segle XX.

És una filosofia i teoria de la història segons la qual, la història pels evolucionistes és un procés lògic, que segueix unes lleis establertes. La història no és una successió d'esdeveniments caòtics, sinó que segueixen un procés i tenen una lògica. Això implica que la història és un procés necessari, perquè és lògic.

La història és un procés per la qual totes les societats humanes hi han de passar. Les etapes són iguals per totes les societats. Doncs, com és possible que hi hagi societats diferents a la nostra, si totes han de passar pel mateix procés?

Són diferents perquè aquestes societats estan en un estadi de desenvolupament diferent del nostre. Això explica la diversitat de formes de vida social.

Estan en un estadi de desenvolupament inferior al nostre. És a dir, tot el que és diferent és perquè està endarrerit.

A partir d'aquí, a aquests pobles diferents se'ls anomena primitius. Al principi se'ls anomenava infidels (durant el descobriment i conquesta d'Amèrica). Al segle XVIII, quan la filosofia cristiana es desplaça per la Il.lustració, se'ls anomena salvatges; i al segle XIX se'ls anomena primitius.

Si ens posem a estudiar aquests pobles és com estudiar la nostra pròpia història, però anys enrera, la dels nostres avantpassats. Per tant, seguint aquesta concepció d'història, l'antropologia va sorgir com a una disciplina auxiliar a la història. L'única cosa que variava eren els documents usats en l'estudi: els historiadors usaven documents escrits, mentre que els antropòlegs usaven documents vivents, fòssils, és a dir, la societat.

El context on apareix aquesta teoria, és el context en el qual es pensava que la història ho explicava tot. Tot s'explicava pels seus orígens (pensament historicista, típic del segle XIX).

Forma de racionalitzar la varietat cultural.

Com es va traduir en el camp de la història de la família, en el camp de l'antropologia del parentiu?

Ho farem a través de L.H. Morgan, fundador de la teoria antropològica del parentiu. Va néixer a Nova York el 1818. Advocat, i formava part d'una associació literària intel.lectual, “El gran ordre dels iroquesos” (indis en reserves). Va organitzar la seva associació reflexant la organització que feien servir els indis de la reserva. Amb això, va despertar un interès per la forma d'organització dels indis, i a l'any 1851 va escriure la Lliga del Iroquesos, on explicava el mode d'organització política dels indis iroquesos.

Va deixar els seus estudis durant un temps, però hi va tornar. Cap a la segona meitat del segle XIX, hi havia un gran debat sobre l'origen dels indis americans. Hi havia la idea que provenien del continent asiàtic, però no es podia demostrar, ja que eren societats sense escriptures. Morgan va pensar que podia contribuir en el debat. Havia de demostrar que totes les tribus índies tenien el mateix origen i veure quin era aquest origen. Era molt difícil de demostrar, ja que les diferents tribus parlen de manera molt diferent. Ell creia que provenien d'allà mateix. Intentava buscar una institució social que fós comuna per a totes les tribus índies. Això implicaria tenir el mateix origen. Però, quina institució podia ser?

El seu sistema de filiació no s'establia com s'establia tradicionalment a Europa, per via paterna, sinó que ho feien per via materna (línia matrilineal). Cada família pertanyia al clan matern. Morgan creia que era una forma de filiació molt peculiar, però no totes les tribus tenien aquest mode de filiació. Per exemple els Sioux ho feien per via paternal.

Descartada la filiació, Morgan es va fixar en la terminologia del parentiu (per designar els parents). Era realment estrambòtica. Els indis tenien una terminologia de parentiu en la qual barrejaven parents lineals i parents colaterals, de manera que anomenaven “pare” al pare geneològic i als seus germans. Anomenaven “mare”, a la mare geneològica i a les seves germanes. També, recíprocament, aquestes persones anomenarien “fills” als seus fills geneològics i als fills dels seus germans. Això implica que gairebé totes les persones són parentes. Les germanes del meu pare són les meves “tietes”, i els germans de la meva mare són els meus “tiets”; i els seus fills seran els meus “cosins”.

Però, era comuna aquesta terminologia per totes les tribus?

Va tenir més sort, i va veure que tots els indis ho feien d'aquesta manera. Un cop assegurat això, Morgan va concluir que tots els indis americans tenien el mateix origen.

Perquè això és així?

(Llegit a classe). Segons el fragment d'una carta que Morgan va enviar a un missioner, on hi diu que el sistema que tenien els filòlegs era estudiar el llenguatge usat pels pobles. Però aquest llenguatge varia, però les parts del llenguatge varien a ritme diferent. Primer varien els vocables, i després, més lentament, les estructures gramaticals. Si identifiquem les mateixes estructures gramaticals, trobarem l'origen. Però aquestes també varien; però les terminologies de parentiu són les que varien més lentament. Doncs amb això Morgan diu que malgrat que usin vocables diferents, tenen la mateixa terminologiade parentiu, i això implica que tenen un origen comú.

El pas següent és buscar en una altra cultura una terminologia igual a la dels indis per saber d'on provenen. Es creia que eren provinents del continent asiàtic.

D'on provenia aquesta idea?

D'un lingüista alemany, Max Müller, afincat a Oxford (professor de Sànscrit).

En el segle XIX, totes les llengües del món es classificaven en dos grups: les indoeuropees, i les semítiques. Müller va afegir un tercer grup de llengües: Turànides, dividides en la Branca Nord (Basc, Finlandès, Turc, Mongol), i la Branca Sud (llengües Dravídiques -llengües de la Índia però no procedents del Sànscrit-, i les llengües que parlavan els indis americans). Això es el que feia pensar que els indis americans procedien d'Àsia.

El criteri usat per Müller era poc rigurós, basat en un sistema de classificació dels lingüistes del segle XIX sobre les llengües aglutinants i les llengües amalgamants.

Müller s'adonà que les Turànides eren llengües amalgamants. Per demostrar efectivament que els indis americans procedien del continent asiàtic calia alguna cosa més. I aquí és on va entrar la investigació de Morgan.

L'any 1859, havia demostrat l'origen asiàtic dels indis americans. Creia que l'estudi de la terminologia de parentiu era un mètode millor que l'usat pels filòlegs.

Va reunir terminologies de parentiu de totes les societats possibles, per intentar de demostrar l'origen de qualsevol poble. Això ho va fer fins a mitjans del 1860, quan va anar a una institució a Washington, Smithonian Institution, on tenen una secció d'estudis etnològics important.

Morgan era amic del director de la institució, i va aconseguir que li paguessin les investigacions. Va presentar un primer manuscrit on intentava demostrar la utilitaritat de les terminologies de parentiu (semànticament aquestes terminologies eren semblants). En aquesta primera investigació, la concepció d'història de Morgan no és encara pròpiament evolucionista. Morgan no té una teoria d'història que sigui un procés lògic, sinó històric, com una successió d'esdeveniments; i això no és pròpiament una teoria d'història: esdeveniments que s'expliquen pels esdeveniments antecedents (o anteriors).

En aquesta etapa encara no es veu la teoria evolucionista.

Morgan va plantejar una explicació diferent al que eren les terminologies de parentiu, en termes dels seus antecedents, no amb termes històrics. Ho intenta fer amb lògica (canvi en el tipus d'explicació que busca).

Proposa que l'explicació de la terminologia de parentiu dels indis és deguda a formes de matrimoni específiques: teoria de la història de la família que pretén explicar l'existència de les terminologies.

A l'any 1870, va presentar la versió definitiva, Sistemes de Consanguinintat i Afinitat, on Morgan proposava que, per explicar l'existència de les terminologies de parentiu, havien d'usar una teoria de la història de les formes de matrimoni.

Segons aquesta teoria, les formes de matrimoni de la societat anirien del punt 0 (salvatgisme, barbàrie, promiscuitat), fins a la limitació total (monogàmia, concepte de família actual).

Aquest concepte de família, segons ell és el resultat de tot un procés històric. Què feia que es passés d'una forma de matrimoni a una altra? Doncs la visió de la moral de la societat. Una progressiva limitació de les relacions sexuals degut a una evolució moral de l'home que es concreta amb aquesta limitació.

Cada etapa d'aquesta limitació donaria lloc a una forma diferent de família, i a una terminologia de parentiu diferent.

En el manuscrit, ell distribuïa totes les societats humanes en dos grans grups, segons el tipus de terminologia que tenien:

  • Terminologia descriptiva (la nostra); llengües que seguien els vincles de filiació.

  • Terminologia classificatòria ( igual a la dels indis); no descrivien, sinó que classi- ficaven els parents en categories; confonien els vincles lineals amb els colaterals. Dins d'aquest grup, Morgan hi va diferenciar tres subgrups:

. terminologia Malaia (o terminologia generacional).

. terminologia Turànida (Turànida significa “aquells que van a cavall”).

. terminologia Ganowaniana (En iroquès, significa “els que usen l'arc i la fletxa).

Va fer aquesta distinció perquè les llengües dravídiques i les llengües dels indis americans tenien alguna diferència en la terminologia de parentiu.

Un home anomenava `fills' a tots els fills del seu germà; i anomenava `nebots' als fills de la seva germana.

Una dona anomenava `fills' als fills de la seva germana; i anomenava `nebots' als fills del seu germà.

Problema: Què passa amb els fills dels meus cosins?

Hi ha una diferència en les dues terminologies, i Morgan ho va fer servir per fer les subclassificacions.

Els indis americans aplicaven als cosins la mateixa terminologia usada pels pares. Així que un home anomenava `fills' als fills dels seus cosins, i `nebots' als fills de les seves cosines.

Les llengües dravídiques, ho feien al revés: un home anomenava `fills' als fills de les seves cosines; i `nebots' als fills dels seus cosins.

En la terminologia Malaia no es feien aquestes distincions. Tota la generació dels pares, tots són pares i mares; i en la següent generació tots seran germans, és a dir, no hi haurà cosins. És un estat de barbàrie, on els germans es poden casar entre ells.

Els de la Smithonian Institute van donar els manuscrits a entesos per què decidicin com publicar-ho. D'entre ells, hi havia un amic de Morgan, un capellà anomenat Mc Ilvine, que va suggerir-li que expliqués el perquè de l'existència de les terminologies classificatòries. La idea que li va donar fou que les terminologies classificatòries existeixen en societats on no existeixen les famíles com ho entenem nosaltres (formades en matrimonis), sinó que eren societats amb promiscuitat sexual.

Cal dir però, que les societats de terminologia Malaia no tenien promiscuitat sexual. Això implica que les terminologies no canvien fàcilment, i que possiblement la promiscuitat existia anteriorment (ideologia sobre el salvatge).

Amb aquesta idea de promiscuitat, Morgan només podia explicar la terminologia Malaia. Què passa amb les altres terminologies? Segons ell, les altres dues societats havien evolucionat més; la promiscuitat s'havia limitat més.

A mesura que evoluciona la moral de l'home es veu que aquesta situació de barbàrie no pot continuar, ja que creien que l'incest podia provocar degeneració.

  • Primera limitació: Els matrimonis es farien entre grups de persones (primera forma

de matrimoni de la humanitat), prohibint que els germans es casessin entre ells. Llavors:

no germans entre ells

Grup de germans Grup de germanes

pares Fills mares

Però tot i així els casaments encara són col.lectius (això li servia per explicar la terminologia que havia trobat entre els indis).

Aquestes formes de matrimoni no existien a la realitat social, com tampoc existia la promiscuitat sexual. Segons Morgan, les formes de matrimoni haurien canviat, però no les terminologies.

En aquesta segona fase de la seva explicació (que donarà lloc el seu llibre), Morgan ja té una teoria de la història evolucionista, lògica: l'evolució de la moral de l'home provoca la progressiva limitació de les relacions sexuals. La història de la famíla que ell ens proposa és totalment imaginària (no s'ha demostrat).

Morgan deia que les formes de relacions canviaven ràpid, al contrari que fan les terminologies, que s'encallen. Per això els indis tenien una família monogàmica com la nostra. La seva terminologia no es corresponia amb la realitat.

El fet que ell no pugués demostrar empíricament l'existència d'alguna de les etapes no li importava. Deia que era lògic en un procés d'evolució (només es pot acceptar si considerem a la història com un procés lògic).

L'obra de Morgan va tenir un gran impacte en tot el món intel.lectual de l'època, especialment en els que estudiaven els orígens de la família. Va rebre moltes crítiques que posaven de relleu que la seva història de la família era totalment imaginària.

Un dels autors que més el va criticar fou A. Kroever, un antropòleg nordamericà d'origen alemany. Criticava la seva teoria especulativa (la història s'havia de demostrar). També li va criticar la manera que usava les terminologies de parentiu respecte a les formes de matrimoni. Les terminologies de parentiu no s'expliquen a través de les formes de matrimoni, sinó que són part del llenguatge, i com a tal, s'expliquen per determinismes psicològics, no sociològics (el llenguatge s'explica per la lògica, no per la sociologia).

W.H.R. Rivers va criticar Morgan, però alhora el va ajudar. Era un antropòleg anglès, de formació psicològica (psicòleg clínic), que va començar fent una investigació sobre les capacitats mentals, per veure si s'heredaven o no. A efecte d'investigar això, se'n va anar a Indonèsia, a les illes de l'Estret de Torres (Nord d'Austràlia), per demostrar si la capacitat mental s'heredava. Va començar a traçar les geneologies (documentació dels vincles de consanguinitat), ja que eren un instrument excel.lent per la investigació sociològica (més que no pas la psicològica), i reflectir les estructures de les relacions socials.

Rivers creia que Morgan tenia raó, que les teories de parentiu s'explicaven per algun fet social subjacent (formes de matrimoni).

La diferència entre Rivers i Morgan és que Rivers s'intenta documentar; reconeix que la idea de Morgan és vàlida, però falta documentar-la. És correcta perquè explica les terminologies de parentiu a través de fets socials i no per determinismes psicològics (manera correcta de procedir en l'estudi antropològic), perquè Rivers entén que tots els fenòmens humans (conductes i creences), s'expliquen per causes socials (principi del determinisme sociològic que serà l'inici del funcionalisme estructural).

2.- Funcionalisme Estructural.

La idea més explícita pel canvi de mètode és la substitució del determinisme històric (per entendre el present cal estudiar el passat) pel determinisme social.

A diferència del que succedia als evolucionistes i a tot el pensament del segle XIX, ells plantegen que l'explicació dels fenòmens humans no està en la història, sinó en l'estructura social (en les relacions socials). I és això el que han d'estudiar els antropòlegs.

L'antropòleg anglès, A.R. Radcliffe-Brown, és l'autor més representatiu i important d'aquest moviment.

Quins són els orígens teòrics d'aquest nou plantejament, d'estudiar els corrents humans?

Doncs va ser bàsicament un llibre publicat al 1895 per E. Durkheim, Les Regles del Mètode Sociològic, llegit per Rivers i per gairebé tots els antropòlegs, ja que rea considerat una obra important per la història de l'antropologia i era lectura obligatòria per tots els antropòlegs.

Durkheim fa dues coses en el llibre. Primer, pretén demostrar l'existència d'uns fenòmens específics que ell anomena fets socials, que es caracteritzen pel fet de no ser reduïbles a cap altre fet; és a dir, fets que s'han d'explicar en sí mateixos, sense fer referència a d'altres fets. Segon, planteja una ciència específica, la sociologia, que estudia els fets socials.

Què són els fets socials?

Ell no proposa mai una definició massa clara, perquè ell entenia que tothom ja ho sabia. Ell només els va caracteritzant, i nosaltres entenem que ell creia que els fets socials eren les normes de conducta.

Quin tipus d'explicació s'ha de plantejar la sociologia per explicar els fets socials?

  • Explicacions causals: es fan intel.ligibles per referència a la causa que els ha produït. Aquesta causa seria sempre un altre fet social anterior en el temps (són explicacions històriques).

  • Explicacions funcionals: que fan referència a la funció que desenvolupen els fets socials que es volen estudiar, al tipus de necessitat que satisfan.

Radcliffe-Brown es va llegir el llibre i va dir que en el cas de l'antroplologia, els fets socials que estudien les explicacions que hem d'usar han de ser única i exclusivament funcionals. Per què?

Planteja dues raons:

  • (de tipus metolològic). Les societats estudiades pels antropòlegs no tenen totes documents escrits. Això implica que no podem estudiar la seva història, només podem fer especulacions tal i com feia Morgan. Per fer explicacions causals necessitem documents que verifiquin el que diem.

  • (de tipus teòric). No ens cal estudiar la història, perquè ell entén que l'objectiu de l'antropologia social no és escriure la història de les societats humanes tal i com pensaven els evolucionistes, sinó que és la comprensió teòrica des funcionament d'una societat, per això no ens calen les explicacions causals.

  • Com es porta això a la pràctica? Què hem de fer per arribar a la comprensió teòrica de les societats humanes?

    Primer hem d'estudiar l'estructura social de la societat (que és el conjunt de vincles que relacionen a tots els individus d'una societat: drets, deures, costums socials...), de tal manera que totes les conductes i creences dels individus s'entenen com funcions d'una estructura social.

    Ex: Y = (X) Creença = funció de léstructura social

    La concepció que té Radcliffe-Brown sobre les relacions de parentiu:

    Per ell, són un conjunt de relacions socials que formen part de l'estructura social. Això ell ho anomena sistema de parentiu. La característica d'aquest conjunt de relacions és que es basen o originen en els vincles de tipus geneològic que surgeixen de la família elemental (família nuclear). Els vincles geneològics són els que es deriven del procés de reproducció biològica dels individus. Aquest procés de reproducció crea una sèrie de vincles geneològics. (Dona casada Home).

    =

    vincles genealògics família nuclear

    2 vincles = matrimonial filiació 1 família.

    Si perllonguem aquests vincles trobem que les famílies estan unides; i si ho puguéssim fer de tothom, trobaríem que la majoria d'individus tindrien algun vincle de consanguinitat amb els altres.

    El sistema de parentiu, però, és el conjunt de vincles que una societat determinada els atribueix una funció o significat específic.

    Vincles Sistema de Estructura

    Geneològics Parentiu Social

    Els sociòlegs volen analitzar l'estructura social (drets i deures d'una societat), i fer intel.ligibles les conductes en funció de l'estructura social.

    Les idees fonamentals per l'estudi del sistema de parentiu són:

    • El parentiu forma part de l'estructura social.

    • Sorgeixen dels vincles geneològics que es generen pel procés d'engendrament biològic.

    • Aquests vincles són potencialment infinits (tots som parents).

    • Cada societat utilitza aquests vincles per determinades finalitats socials (això són els autèntics vincles de parentiu).

    • Aquests vincles són universals.

    El vincle que uneix els procreadors i els procreats s'anomena vincle de filiació (uneix a aquelles persones que tenen un avantpassat comú).

    L'aportació més important d'aquest corrent és la teoria de la filiació.

    Tothom té una filiació doble (pare i mare, i els parents d'aquests).

    Des del punt de vista social, els vincles socials s'utilitzen depenent de la societat:

    • Via paterna (drets i deures rebuts per via paterna).

    • Via materna (drets i deures rebuts per via materna).

    Les diferents formes de donar significat a la filiació depèn de cada societat.

    El vincle de filiació surgeix del vincle nuclear.

    Segons els funcionalistes estructurals, el vincle matrimonial està subordinat al vincle de filiació (la gent es casa per tenir fills).

    En la nostra societat, aparentment el vincle de filiació sembla no tenir massa importància. Els drets i deures no semblen atribuir-se per dret de filiació (almenys en la nostra societat). Això és un fet excepcional.

    Durant la història de la societat, en totes les altres societats, els drets i els deures vénen donats pels vincles de filiació. La nacionalitat s'atribueix per dret d'afiliació (per ser espanyol els teus pares, almenys un d'ells, han de ser espanyols).

    Tipus de filiació fonamental:

    Les societats on els drets i deures es donen per drets de filiació, solen ser societats que formen grups grups de filiació, i els drets més importants es donen per filiació. Un grup de filiació pot ser anomenat clan o llinatge. El llinatge és un grup de filiació on els vincles són reals (es pot traçar). El clan és un grup de filiació on els vincles no són necessàriament reals, sinó que poden ser imaginaris.

    1.- Els primers drets més importants s'atribueixen per filiació paterna (associació paterna o patrilineal). Es formen grups de filiació i s'anomenen patrillinatges o patriclans.

    Quan es pertany a un determinat clan s'ha de demostrar que s'és descendent directe de la persona primera del clan per via paterna. És la més estesa. (Es pot anomenar també agnàtica).

    2.- La via materna, s'anomena filiació matrilineal. Els drets i els deures s'adquireixen per la mare. Al formar-se els grups de filiació es demostra exclusivament per via materna. (També es pot anomenar uterina).

    3.- Filiació unilineal: una societat que és solament patrilineal o matrilineal. Al formar-se grups de filiació, s'anomenen discrets (no es sobreposen els uns als altres).

    Exemple: societat patrilineal:

    1.- Nom home

    2.- Nom home

    3.- Nom home

    4.- Nom home

    Una persona pertany a un sol clan, mai a dos o més clans. A cada generació solament hi tinc un avantpassat.

    4.- Filiació doble: clans patrilineals i matrilineals al mateix temps. Tothom pertany a dos clans.

    5.- Filiació complementària: drets i deures que s'atribueixen per la filiació que no és la principal.

    Exemple: societats patrilineals reben drets i deures per part del pare; però n'hi ha que reben per part de la mare (filiació complementària).

    6.- Filiació cognàtica: els drets i els deures fonamentals es transmeten indistintivament per via paterna o materna.

    Exemple: es pot heredar pel pare o la mare. Quan en aquestes societats s'organitzen clans o llinatges, aquí, per demostrar la pertenença poden traçar la seva línia al seu avantpassat comú de manera materna o paterna.

    Aquí no són discrets, la majoria de les persones poden traçar la seva línia a tots els clans. Exemple:

    1 2 3 4

    El concepte de parentela és un concepte invers al grup de filiació. Parantela és un grup de persones, però aquí no han de descendir del mateix avantpassat. Tots són parents d'un d'ells, però no són parents entre ells necessàriament.

    Les parenteles són diferents per cada individu, excepte en el cas dels germans (si no s'han casat i tenen fills).

    Formes de residència post-matrimonial: la operativitat dels grups de filiació depèn en gran mesura de la residència post-matrimonial:

    1.- Patri-local: el matrimoni va a viure a casa del pare del marit.

    2.- Matri-local: el matrimoni va a viure amb la família de l'esposa.

    3.- Neo-local: formació d'una nova residència.

    4.- Nato-local: cadascú viu a casa seva.

    5.- Ambi-local: No hi ha cap pauta.

    (Teoria de la filiació.

    . diferents formes.

    . formes de residència més importants.)

    Simbologia que sorgeix de la teoria de la filiació:

    Dona

    Home

    Matrimoni = /

    Fills

    Els més importants i més usats

    F M P

    B Z G

    S D C

    H W E

    F: pare; M: mare; B: germà; Z: germana; S: fill; D: filla; H: marit; W: esposa;

    P: pares (pare i mare); G: germans (indiferent del sexe); C: fills (indiferent del sexe);

    E: marit i muller.

    FB: germà del pare. S'escriu al revés de com

    MZ: germana de la mare. es llegeix

    MZD: filla de la germana de la mare.

    3.- Estructuralisme.

    La seva contribució més important és la teoria dels sistemes matrimonials.

    Idees més generals:

    - És una corrent de pensament en ciències socials (lingüística i antropologia en especial), més característica del segle XX, i ara està passada de moda.

    El seu origen està en la lingüística, en l'obra del lingüista suís F. de Saussure, El curs de lingüística general, 1916 (obra pòstuma).

    En el camp de l'antropologia hi ha C. Levi-Strauss (francès). La seva obra clau, Les estructures elementals del parentiu, fou publicada el 1949.

    Idees centrals del pensament estructurat:

    Apareix en la lingüística, la següent pregunta que intenten de respondre: perquè les paraules tenen significat? Què fa que les paraules tinguin significat?

    Durant tot el segle XIX, acudien a les etimologies (història de les paraules), per descubrir-ne el seu significat.

    Els estructuralistes diuen que aquesta manera de respondre sobre el significat és totalment errònia. El significat de les paraules no vé del seu origen sinó perquè formen part d'un sistema (la llengua) que els dóna el significat que tenen.

    Llengua segons els estructuralistes, és un sistema, un conjunt de regles que ens permet combinar les paraules, després de combinar els sons de tal manera que es formin paraules amb sentit.

    Les paraules adquireixen significat perquè formen part d'un sistema. Com s'aplica això a la societat? Ens cal un estudi de la societat (conjunt de relacions).

    Des del punt de vista estructuralista, la societat humana és igual que el llenguatge; és un sistema. El que està interrelacionat en una societat és l'ésser humà. Per entendre la societat humana cal entendre aquestes relacions.

    Quines són les relacions que tenen les persones en la societat?

    Creuen que són relacions d'intercanvi (com un gran sistema d'intercanvi). Cal entendre la lògica dels seus intercanvis. Però, què s'intercanvia?

    En les societats industrials es veu molt clara aquesta idea d'intercanvis, on predomina l'intercanvi de productes materials (economia). Però això és una característica molt peculiar de les societats industrials, és un fenomen excepcional aquest intercanvi material, perquè en la història humana, la majoria de les societats no han estat industrialitzades. L'intercanvi predominant en aquestes societats és l'intercanvi de dones. Segons Levi-Strauss, en les societats no industrialitzades, la riquesa més important són les dones. Segons els estructuralistes, l'intercanvi de dones és un intercanvi elemental.

    Quan parlem d'estructuralisme en el camp del parentiu parlem de Levi-Strauss. Quan parlem de l'estructuralisme del parentiu ens referim a les regles que regulen l'intercanvi de dones entre grups d'homes. S'anomenen relacions d'afinitat o d'aliança. L'estudi d'aquestes relacions és la teoria del parentiu. És una teoria totalment sociològica, (no biològica com pensaven els estructuralistes funcionals). Essencialment, la relació de parentiu sorgeix d'aquest intercanvi. La gent té fills perquè es casa. El que és important és el matrimoni.

    Segons els estructuralistes, es necessita una dona per tenir fills. Com s'aconsegueix aquesta dona?

    Tenim una societat humana on els homes tenen dones per intercanviar. Però, per què intercanviar-les si cada home ja té, com a mínim, una dona per poder fer l'intercanvi?

    Doncs se les intercanvien per la impossibilitat que tenen aquests homes de procrear amb aquestes dones: Tabú de l'incest, per això se les intercanvien.

    L'origen de la societat humana està en el tabú de l'incest, per què el homes puguin procrear (no amb les germanes o amb la mare).

    El tabú de l'incest és la primera norma de la societat humana, que ens obliga a l'intercanvi.

    Levi-Strauss també afirma que la lògica d'aquest sistema d'intercanvi és el que nosaltres entenem com a estructura del parentiu. El que ens fa intel.ligible aquesta estructura seria el mateix que ens fa intel.ligible qualsevol producte de la ment humana. Ell entén que la cultura (tot el que produeixen els humans) és un instrument que produïm nosaltres per donar sentit a l'experiència (el món).

    Si observem l'estructura del parentiu, el que ho fa intel.ligible és igual que el que fa intel.ligible el llenguatge, ja que són productes de la mateixa màquina: el cervell, la ment humana.

    De manera que el llenguatge és un conjunt de regles per donar significat a uns sons, el parentiu és un conjunt de regles per donar sentit a les relacions de les persones.

    TEMA 2: PROCREACIÓ I FILIACIÓ.

    2.1.- PROCREACIÓ.

    Tema que ens permetrà introduir-nos a la teoria de la filiació. Quan ens preguntem què és el vincle de filiació, també ens preguntem sobre la procreació (com es reprodueixen els éssers humans). Per tant, el sentit d'estudiar la procreació és per explicar els vincles de filiació.

    Aquest procés de reproducció biològica és universal i igual. Aquesta idea ha estat fonamental en el món occidental. La sorpresa que es van emportar els antropòlegs va ser que hi ha societats que representaven el procés de procreació de manera molt diferent.

    Un dels primers investigadors que ho van posar de relleu va ser un anglès, W.E. Roth, que va viure entre els aborígens australians i l'any 1903, publicà un informe sobre ells: “els aborígens australians no establien cap relació entre la copulació (relació sexual) i l'embaràs”.

    Com ens podem explicar això?

    Es van començar etnografies sobre el tema on es veia que també hi havia altres societats que pensaven igual.

    D. Scheider va estudiar els Yap (indígenes d'una illa d'Indonèsia). Aquests individus tampoc establien cap vincle entre relació sexual i embaràs. Les dones quedaven embarassades perquè així ho volien els seus avantpassats, com una recompensa.

    El cas més conegut del procés d'interpretació d'aquesta forma (no relació entre embaràs i relació sexual) va ser a través de Malinowski, en un estudi sobre els indígenes de Trobriand. Aquests indígenes estaven organitzats en clans matrilineals, i tampoc estableixen cap vincle entre les relacions sexuals i l'embaràs. Tenien relacions sexuals només per divertir-se. Segons ells, quan les persones es moren es converteixen en esperits, Baloma, que van a viure en una illa (terra dels morts), on viuen de manera molt similar; però quan es fan vells els cau la pell i els esperits es tornen joves. Arriba un moment que es cansen i decideixen tornar a la terra dels vius. Es llencen al mar i esperen que un altre esperit els reculli i els fiqui als cabells d'una dona que pertanyi al mateix clan de l'esperit. Del cabell passa al ventre, i així la dona queda embarassada (intervenció de dos esperits). L'esperit que s'introdueix ho fa per via materna; el que l'ajuda no cal que sigui per via materna.

    Una altra variant: dona que es banya al mar i l'esperit entra directament a la vagina de la dona. Els homes no intervénen per res. Les dones queden embarassades soles. No hi ha cap mena de reconeixament de paternitat física.

    A mesura que Malinowski va anar investigant, va trobar que la teoria que els indígenes tenien sobre l'embaràs era més complicada. Creien que, malgrat no haver-hi la part masculina, també creien que les dones verges no podien quedar embarassades, perquè tenen la vagina tancada, per això els esperits no es poden ficar dins seu. Per ells, l'acte sexual és per obrir la vagina i així les dones puguin parir. (Per nosaltres, la relació sexual és una condició necessària però no suficient; per ells, només és una condició merament contingent).

    Els indígenes també argumentaven que la idea que Malinowski els plantejava era absurda. Posaven l'exemple de les dones lletges, i dones amb marits absents).

    Com explica Malinowski aquests tipus de creences?

    El fet que ignorin la paternitat física s'adeqüa a la seva organització social. Estan organitzats en clans matrilineals (reben els drets i deures per via materna), i la filiació materna no necessitava vincles de paternitat.

    Malinowski també s'adonà que una sèrie de drets (filiació complementària) que es rebien eren per via paterna.

    L'organització familiar era mitjançant famílies nuclears com nosaltres; tot i que la unitat elemental és per clans materns.

    El marit té obligacions amb la seva dona i fills. Hi ha un reconeixement de paternitat sociològica, tot i no haver-hi la física. Aquesta paternitat sociològica (vincles pare/fill) tenen repercussions en les idees que tenien ells sobre com es formen els fills.

    Creien que els fills s'assemblen als pares, però no a les mares, ja que el pare, al tenir relacions sexuals amb la mare, moldeja la criatura que està en el ventre de la mare.

    (En aquesta societat hi havia llibertat total en les relacions sexuals, fins al casament. L'adulteri era molt mal vist, igual que quedar embarassada essent soltera).

    Una altra contradicció que Malinowski va trobar: en el cas dels animals hi ha vincle de causalitat entre relacions sexuals i embaràs? La vida sexual de los salvajes (capítol 7), en els animals tampoc hi ha cap mena de vincle.

    Les etnografies que van aparèixer van donar lloc a molts debats. Com ens podem explicar tot això?

    L'antropòleg anglès E. Leach va formular una de les teories més acceptades. L'any 1966 va fer un article, “Naixement de Verges”, on posava en relació aquestes creences amb d'altres que apareixien en moltes cultures, segons les quals, dones verges poden tenir fills (no com creien els trobriandesos).

    Fixant-se en les teories que desvincules l'acte sexual amb l'embaràs, com s'expliquen aquestes creences?

    Leach, llegint els evangelis(Mateu i Lluc), s'adonà que estableixen la geneologia de Jesús, ho fan per via paterna: procedia del rei David, fundador de les dotze tribus d'Israel, a través de Josep. Això és contradictori amb la idea que procedeix de la verge Maria. Segons ell, la Bíblia estableix una doble naturalesa de Jesús (híbrid): és fill d'un home i de Déu. Aquesta doble naturalesa (ésser humà i ésser diví) és el que explica la doble manera de com va ser creat Jesús.

    Leach creu que d'aquesta explicació del dogma cristià, també poden el.laborar una explicació per la ideologia dels trobriandesos sobre la procreació.

    Ells conceben la persona humana com si tingués una doble naturalesa:

    - Éssers animats, per tant tindran una reproducció igual que la dels animals.

    - Essérs socials, que formen part d'una organització social, la fonamental és el clan matrilineal.

    Com a objecte social, cal demostrar la seva filiació al clan matern, la seva vinculació amb la mare.

    Al 1968, M. Spiro publicà un altre article on criticava l'explicació de Leach. La crítica va ser important, basada en teoria psicoanalítica de Freud. Segons ell, la teoria de Leach no era certa ni correcta d'explicar, perquè comparava coses molt diferents.

    Des de la teologia cristiana, el naixement de Crist es considera un miracle (fenomen que contradiu les lleis de la naturalesa). Per tant, creure amb el dogma de la verge Maria implica creure que els éssers humans han de néixer a partir de les relacions sexuals, perquè ningú pot néixer d'una verge, ja que això seria un miracle segons la creença cristiana (són dues creences molt diferents i contradictòries).

    L'alternativa que Spiro proposa és:

    Intenta explicar l'existència de les creences dels trobriandesos amb base al complexe d'Edip (psicoanàlisi de Freud). Aquest complexe era universal, i en totes les societats havia de passar el mateix.

    Spiro, a l'igual que Freud, pensava que era universal i es manifestava en totes les societats, i que les creences dels trobriandesos són una manifestació externa del complexe d'Edip.

    Perquè ells s'imaginen la procreació negant el paper del pare?

    Segons Spiro, ells conscientment neguen la paternitat física, però inconscientment la reconeixen. És un coneixement reprimit que passa a l'inconscient com a conseqüència del complexe d'Edip. Com que aquest coneixement està reprimit a l'inconscient (segons els psicoanalistes), les informacions de l'inconscient apareixen de manera externa, però molt esporàdicament, perquè estan continuament reprimides. (Negar el que per ells seria dolorós, ja que a l'inconscient ho oblidés).

    La teoria psicoanalítica de Spiro era una teoria ja formulada per Jones (divulgador de Freud a Anglaterra). El problema que presenten aquestes teories és que el complexe d'Edip es produeix més entre els trobriandesos que no pas entre nosaltres. Perquè?

    La negació de la paternitat, i amb això la negació de relació entre l'acte sexual i l'embaràs, és el comú denominador.

    Hi ha teories que neguin la maternitat?

    Sí, però el que no neguen és que les dones pareixen. Neguen que el fill parit per les dones estigui relacionat amb les dones, que participin de la seva sang. Les dones pareixen perquè algú els va posar la llavor al ventre i elles només la treuen. El seu ventre només és un recipient. La funció de la mare en l'acte de procreació és servir de recipient.

    En aquests casos, les teories que presenten la procreació d'aquesta manera, atribueixen funcions procreatives a les relacions sexuals: vincle de causalitat entre les relacions sexuals i l'embaràs. Quines societats són?

    Normalment són societats en les quals el vincle de filiació per atribuir els drets i els deures fonamentals és patrilineal.

    Exemples:

    - A Birmània, els Lakher no estableixen cap vincle entre mare/fills, ja que els fills són només producte del sémen del pare. Per tant, dos fills de la mateixa mare però de diferent pare, es poden casar entre ells, no és incest; però dos fills d'un mateix pare però diferent mare no es poden casar, ja que seria incest.

    - A Birmània, els Kachin no consideren incest les relacions sexuals d'una mare amb el seu fill; però si que és adulteri. (invers als trobriandesos).

    Un cas similar va ser estudiat per Carol Delaney. Ella va estudiar en una comunitat rural de Turquia les teories musulmanes que establien única i exclusivament un vincle entre pare/fill, però no amb la mare. La dona tenia una funció similar a la Terra en funció de la relació que té la Terra amb el creixement de les plantes; l'home fa la funció igual que la llavor. Això implica que, qui determina la identitat dels fills és el pare (la llavor), no la mare (la Terra). També interpreten que les dones no poden quedar embarassades abans de la primera menstruació, ja que la funció de la menstruació és la de netejar d'impureses el cos femení. Un cop el cos està net, ja pot rebre la llavor del pare.

    Seguint la metàfora de la Terra, de la mateixa manera que un agricultor encercla el seu camp perquè ningú més hi sembri, també posen el vel a les seves dones. Tan rígida era la creença del vel en les dones a partir de la pubertat, que en un determinat moment, a Turquia, el govern va obligar l'escolarització (de nens i nenes) fins a la secundària. A les escoles està prohibit de portar vel. Quan les nenes arribaven a la pubertat, les treien de l'escola, però alguns les hi deixaven. Aquests pocs, eren anomenats comunistes per la resta del poble. Perquè els habitants associaven la idea comunista amb la socialització de la propietat (no propietat individual, sinó col.lectiva: tot és de tots).

    Delaney va anar identificant diverses característiques que accentuaven aquesta patrilinietat tan aguda en els turcs.

    Exemple: les vídues, per poder conservar els fills, s'han de quedar amb la família del marit, ja que els fills són d'ell i no d'ella.

    La constitució turca diu: es considera turc el fill d'un home turc.

    Un altre tipus de creença la va estudiar Evans-Pritchard, que va estudiar la tribu africana anomenada Azande. Estan organitzats en clans patrilineals (filiació paterna). Malgrat això, creuen que la concepció és el resultat de l'acte sexual, perquè en l'acte sexual es barregen els sémens masculí i femení (Nzira: fluids sexuals masculí i femení). Dins d'aquests sémens hi ha el que ells anomenen Mbisimo (ànimes d'infants petits) i d'aquí es formen les persones.

    Mbisimo = ànimes d'infants petits; ànimes de la persona. Això implica l'existència d'un cos material i la d'un cos espiritual.

    Quan persones molt joves tenen relacions sexuals no poden quedar embarassades perquè no tenen les ànimes dels nens petits (no poden procrear). L'existència d'aquesta ànima Mbisimo és molt important, perquè la separació de l'ànima i del cos implica la mort de la persona. Si el cos espiritual es separa definitivament del material implica la mort (no com passa en els somnis).

    També li atribueixen importància perquè les bruixes en mengen aquesta Mbisimo.

    Quin és l'origen de l'ànima espiritual? És aquí on hi ha la contradicció.

    Surgeix de la funció dels dos fluids sexuals masculí i femení. D'aquesta manera entenen que la criatura s'assembla al pare i a la mare. Però és una creença contradictòria en altres aspectes de la seva cultura. (El fet que defineix una persona és tenir Mbisimo).

    Hi ha diferents aspectes que fan pensar que l'origen de l'ànima de la persona és essencialment masculí (ambigüitat en la teoria de procreació).

    Quins són els fets que ens fan pensar això?

    Bàsicament, Evans-Pritchard es fixa en les malediccions. Si algú és maleït, es considera un insult molt greu. Les persones es maleeixen de manera diferent, depenent si estan vinculades patrilinealment o matrilinealment.

    Quan un home vol maleir a una persona unida a ell patrilinealment, s'agafa el penis amb la mà i li aboca la maledicció (per exemple al fill d'un germà seu, a quelcom que hagi sortit del seu penis).

    Quan la persona està unida matrilinealment a ell, s'agafa el pit com si maleís quelcom sortit del pit.

    La interpretació d'aquests actes, segons Evans-Pritchard, és que aquest home es sent vinculat de manera diferent a aquestes persones. Això li suggereix que ells també entenen que homes i dones contribueixen de manera diferent a la concepció:

    • homes, a través del sémen.

    • Dones, a través de la llet dels seus pits.

    Això explica, en alguns aspectes, que l'ànima humana té origen patern.

    Com s'explica això?

    L'explicació que proporciona Evans-Pritchard posa en relació aquests tipus de teories, aparentment contradictòries amb les característiques de la teoria de la filiació. En una societat patrilineal hi ha drets de filiació complementària que es reben per via materna. Aquesta ambigüitat en el sistema de filiació és el que influeix en l'ambigüitat de la procreació (formació de la persona).

    Hem vist tres factors en les teories de procreació:

    • Funció masculina: paternitat.

    • Funció femenina: maternitat.

    • Significació de l'acte sexual.

    Les teories que ignoraven la paternitat són societats que no establien vincles de sexualitat/embaràs. En canvi, quan s'ignora la maternitat, és a dir, relacions mare/fills, s'accentua la funció procreativa de l'acte sexual.

    2.2- FILIACIÓ.

    La filiació és la manera d'usar, per finalitats socials, els vincles sorgits en les teories de procreació (matern i patern).

    Les societats matrilineals (drets i deures fonamentals s'atribueixen a l'individu a través de la mare).

    En les societats on els drets i deures fonamentals s'atribueixen per filiació, apareixen grups de filiació corporats (grups que comparteixen la mateixa filiació). Quan la filiació compartida és real, el grup de filiació s'anomena llinatge. Quan és imaginària, el grup s'anomena clan.

    Al segle XIX, quan es van descobrir les primeres societats matrilineals, va ser una cosa que va sorprendre molt al món occidental (que es pensava amb una filiació paterna). Es pensava que corresponia a una forma social molt antiga, primitiva. La filiació materna era la forma més elemental i òbvia. A més, es pensava que les societats amb filiació materna eren societats matriarcals, (on dominaven les dones; quan les societats occidentals eren patrilineals i patriarcals). Però societats matriarcals no s'han descobert mai, ni s'han demostrat històricament ni bibliogràficament. Pels evolucionistes, això no era un problema: seria el residu d'un periode anterior on dominaven les dones (fantasies evolucionistes del XIX).

    Contradicció en aquests tipus de societats, entre:

    • Drets i deures atribuïts per via materna.

    • Dipositaris del poder (autoritat) són els homes.

    Possiblement, això explica que predominin les societats amb filiació patrilineal. Normalment, les matrilineals es corresponen amb societats d'escàs desenvolupament tecnològic: societats d'horticultura, caça, etc. També, indiferentment del desenvolupa-ment tecnològic, la filiació matrilineal la trobem en societats molt guerreres i violentes; era el cas de les primeres societats matrilineals dels indis nord-americans.

    En aquestes societats, a la guerra només hi van els homes, doncs hi ha un tant per cent altíssim d'homes que moren a la guerra. Les dones són les úniques que donen continuïtat al grup. Ex: el Mescalero, Chiricahua; són apaches occidentals, no tenen clans, només dones amb germanes i fills.

    Els apaches orientals, els Navaho, eren més pacífics i coneixen formes rudimentàries de ramaderia i agricultura (al contrari que els occidentals). La filiació era també matrilineal i hi havia una forma rudimentària de clans establerts. No tenien massa funcions socials atribuïdes, però sí la de la hexogàmia (no es podien casar amb gent del mateix clan).

    El problema que hi ha en aquestes societats és la compatibilitat entre el domini masculí i la filiació materna.

    TIPUS DE SOCIETATS MATRILINEALS.

    1.- Matrilineal-natolocal: manera més simple d'organitzar una societat matrilineal. La residència post-matrimonial: cadascú viu a casa seva.

    El cas concret que analitzarem és la societat dels Nayar (tradicionalment, guerrers del SO de la Índia). L'antropòloga que els estudià fou K. Gough (nord-americana). Segons ella, són una casta de guerrers organitzats en llinatges per filiació materna, que s'anomenen Taravad, i que constitueixen el grup social fonamental.

    Característiques fonamentals d'aquesta forma societat:

    Durant molt de temps es va pensar que aquest tipus de societat era incompatible amb el matrimoni, però Gough va demostrar que era, al contrari, una forma de matrimoni molt especial.

    Els Nayar estan integrats per homes i dones relacionats matrilinealment i sota el domini d'un home. Periòdicament, els Taravad celebren un ritual anomenat Tali, on agafen totes les nenes inmediatament abans de la pubertat (9-10 anys) i les casen amb un noi d'un altre llinatge, però de la mateixa casta Nayar. És a dir, són endogàmics dins la casta, però hexogàmics dins el llinatge. El ritual consisteix en què la parella els fiquen en una habitació on els deixen 3 o 4 dies. No tenen relacions sexuals, però les poden tenir si volen. Amb això es considera que la nena ja està casada. Un cop a passat la pubertat, la nena està autoritzada a tenir relacions sexuals amb els anomenats marits visitants (Sambanham): és qualsevol home que compleixi les condicions: llinatge diferent, però de la mateixa casta. La relació de la noia amb els marits visitants és exclusivament sexual. A la nit, el marit visitant deixava les seves armes fora, per què els altres marits visitants sabessin que no podien entrar en aquell moment.

    Entre els marits visitants hi pot haver el marit ritual o no. Aquesta noia quedarà embarassada, però aquesta societat no estableix cap vincle entre els marits visitants/fills. No es veu clar en l'etnografia que els Nayar estableixin relació entre sexualitat/embaràs.

    Els fills quedaran lligats al llinatge de la mare. Al marit ritual li estableixen vincles de filiació complementària.

    Aquesta societat manté units els homes al seu llinatge, i manté unides a les dones. Això es fa a costa del vincle matrimonial, que pràcticament no existeix (és el ritual). Els Nayar maximinitzen el vincle entre germans a l'hora que miniminitzen el vincle matrimonial.

    (germà de la mare, que té autoritat =

    sobre els fills de la germana). =

    El problema d'aquesta societat: com que en les societats de filiació matrilineal un home exerceix la seva autoritat, no sobre els seus fills, sinó als fills de la seva germana, ja que seran la seva descendència, implica que li interessa que ells tingui fills.

    Els homes estan interessats en els fills que té la seva germana, i no amb els que té ell mateix. Per això acostuma a passar, en les societats matrilineals, que es deslliga l'embaràs de les relacions sexuals.

    L'interès que la germana procrei es deslliga de l'incest. L'interès social de l'home en tenir fills no és sexual, per això no té connotacions incestuoses.

    La contradicció essencial d'aquestes societats és que semblaria que podrien funcionar sense matrimoni; però totes les societats tenen matrimoni. La relació entre marit i cunyat pot influir en els fills. Els Nayar trenquen el vincle matrimonial per solucionar-ho.

    En les societats matrilineals, el vincle matrimonial és sempre contradictori al vincle de filiació. Mai pot ser gaire fort, perquè perjudicaria al cunyat (qui té els drets fonamentals del fill); i recíprocament, les relacions del marit amb els seus nebots.

    2.- Matrilineal-matrilocal: els homes van a viure al clan de la dona.

    El problema que planteja aquesta societat és que els llinatges perden homes a mesura que es van casant. Això és contradictori a què els homes siguin els dipositaris de l'autoritat. Per tant, aquesta forma només és possible quan els clans viuen molt aprop dels llinatges (com és el cas dels Navaho).

    Una altra variant d'això seria el que trobem en un poble Malawi, els Yao (Àfrica). Aquesta gent són matrilineals-matrilocals, però fan una diferència: tots els homes van a viure a casa del clan de la dona menys el primogènit de la família, que són els que tenen l'autoritat del clan. Aquests es poden quedar a viure a casa seva (patrilocal).

    3.- Matrilineal-Avuncolocal (residència de l'oncle):

    Malinowski va estudiar (i és la forma més estudiada), la forma de residència que ell anomena Avuncolocal (patriarcal o virilocal) en els trobriandesos.

    Entre els Trobriandesos, organitzats en clans matrilineals, matrimoni patrilocal i residència avuncolocal: els homes quan es casen, porten la seva dona a viure al seu clan. Quan els fills es fan grans, les nenes es casaran i aniran a viure al clan dels seus marits.

    Els nens (7 o 8 anys) van a viure a casa de l'oncle matern (avuncolocal), és a dir al seu clan (ja que és matern i no patern).

    L'home quan es casa té fills i se li substitueixen pels nebots: mantenen els homes del clan units (poder) dispersant les seves dones, que seran qui tindran els fills que hauran de ser recuperats.

    Hi ha problemes d'organització social en les societats matrilineals, perquè han de compatibilitzar l'atribució de drets i deures amb el domini de la societat. Aquestes societats es troben sempre que el poder polític es troba en mans dels homes.

    Exemple d'una societat africana, els Suku (semblant als Trobriandesos), un poble Bantú.

    La seva característica, a més de tenir filiació matrilineal, és que tenen un sistema matrimonial molt particular: el matrimoni prescriptiu, norma que obliga a la gent a casar-se de determinada manera, amb una cosina que és la filla de la germana del pare (FZD), que és una cosina patrilineal i a més, creuada.

    = =

    Tia Pare

    FZD MBS

    Cosins poden ser:

    • patrilineals (pel pare).

    . creuats: fills de germans de sexe diferent.

    . paral.lels: fills de germans del mateix sexe.

    • matrilineals (per la mare)

    . creuats.

    . paral.lels.

    Si la filiació és matrilineal, la cosina pertany al llinatge del pare. Això significa que, al moment del matrimoni l'home es queda vivint amb la seva dona al llinatge del pare de la dona, fins que el pare del marit es mor. Llavors, la parella i els seus fills van a viure al llinatge del marit, però els fills tindran el llinatge de la seva mare.

    1 2

    A O = A O =

    = O A = O A

    A O = A 3 O

    3(2) = 1 aniran a viure al llinatge 1

    Quan el pare 1 es mor, aniran a viure a 2. (Els fills aniran al llinatge del pare, però no serà el seu llinatge, ja que tenen el de la seva mare).

    SOCIETATS PATRILINEALS.

    Els drets i els deures fonamentals es transmeten per via paterna. Llavors tindrem patriclans o patrillinatges.

    És la filiació més estesa en les societats humanes. Com que la transmissió de drets i deures fonamentals coincideix amb els dipositaris dels drets polítics de la societat, no tenim els problemes d'organització social de les societats matrilineals. Són societats on hi ha equivalència entre patrilinealitat i patriarcalitat. Normalment són patrilocals.

    Planteja un problema:

    • l'establiment de la paternitat, que no és òbvia com la maternitat. Doncs, com s'estableix la paternitat?

    Establint un vincle de causalitat entre acte sexual i embaràs. L'home que hagi tingut relacions sexuals amb la dona serà el pare.

    Les relacions sexuals estan regulades, és a dir, que no són lliures. No hi ha societats promiscues. L'institució que ho regula és el matrimoni; per tant, si el matrimoni regula l'acte i l'acte sexual regula la paternitat.

    El matrimoni és la unitat fonamental per legitimitzar la paternitat (és el que estableix els drets i els deures fonamentals, no els complementaris).

    Hi ha dues maneres per la legitimació de la paternitat a través del matrimoni:

    • O bé el matrimoni legitima la paternitat en sí mateix, és a dir, que un home és el pare de tots els fills que la seva dona pareix. (El matrimoni és el que determina la filiació per sí mateix, i no admet prova contrària = iuris et de iure).

    • O bé el matrimoni estableix la presunció legal de que el marit i l'esposa han tingut relacions sexual, i ningú més( = iuri tantum). Això vol dir que un home serà pare per haver tingut relacions sexuals amb una dona, no per estar-hi casat. (Hi poden haver proves que legitimin el contrari). No és el matrimoni per sí que legitima la paternitat, sinó el fet de tenir relacions sexuals: l'acte sexual és el que legitima la paternitat. (Això és el que passa en la nostra societat).

    Quan són les relacions sexuals les que determinen la paternitat (i el matrimoni només és una presunció), les societats tindran una moral sexual molt rígida, i tendiran a penalitzar l'adulteri.

    Perquè determinades societats són més o menys permissives davant l'adulteri?

    Segons siguin o no les relacions sexuals les que determinin la paternitat.

    Abans, l'adulteri era un delicte penal; ara és un delicte civil. (Article 449: Adulteri: mujer que yace con varón que no sea su marido y el que yace con ella).

    Aquesta penalització de l'adulteri serà conseqüència de la mentalitat de la nostra societat sobre la paternitat.

    En altres societats, el matrimoni legitima el matrimoni en sí mateix (independentment de les relacions sexuals que puguin tenir les persones casades). Això és el que normalment passa en les societats africanes. En aquests casos, el matrimoni acostuma a comportar una transacció econòmica del nuvi (“preu de la núvia” o “Bridewealth”) pels pares de la núvia.

    El significat d'aquesta transacció explica que el que ha pagat el “preu de la núvia” té dret a filiar-se als fills de la dona per la qual ha pagat (els fills seran del mateix clan que ell).

    Evans-Pritchard ho va estudiar amb els Nuer, tot i que passa en la majoria de les societats africanes. Són societats patrilineals on s'estableix la paternitat mitjançant el pagament del “preu de la núvia”. Això dóna lloc a una certa paradoxa. Segons Evans-Pritchard, el vincle de paternitat s'estableix a partir del seu invers: la maternitat.

    Els Nuer tenen una dita: les vaques engendren fills. (Un home necessita tenir vaques per poder pagar el preu de la núvia).

    El fet important del “preu de la núvia” com a institució, és que permet deslligar la paternitat de les relacions sexuals, i permet l'aparició d'una sèrie d'institucions molt característiques de les societats patrilineals. Per exemple:

    • Levirat: quan en un matrimoni es mor el marit, un dels seus germans pot heredar la seva dona; en cas de que la dona no ho accepti, la dona pot continuar vivint sola amb els seus fills i tenir relacions amb altres homes; però els fills que neixin a partir de llavors seran del mateix llinatge que el seu marit mort.

    • Matrimoni fantasma: home es casa amb una dona en representació d'un avant- passat seu que ja és mort. Els fills seran del llinatge del parent mort. (això es fa per motius d'herència mal ressolts, etc.).

    • Sororat: es dóna quan es mor la dona al cap de poc temps d'haver-se casat. Aquest home vidu té dret que se li entregui una de les germanes de la seva dona.

    • Matrimoni de dues dones: es donen casos en què un llinatge s'hagin quedat sense homes. S'agafa una dona gran i es casa amb una dona jove. La dona jove tindrà els amants que voldrà, però els seus fills seran del llinatge de la dona gran, que prèviament haurà pagat el “preu de la núvia”.

    Totes aquestes institucions són mecanismes per resoldre l'establiment de la paternitat.

    A mesura que en aquestes societats es deslliga l'acte sexual de la paternitat, fa que tinguin una moral sexual menys rígida. En els Nuer, l'adulteri era penalitzat, però no era massa greu. En el cas en què s'agafi el que ha comès l'adulteri, ha de pagar 6 vaques al marit. Però si la dona queda embarassada, llavors el marit ha de tornar 5 de les vaques, perquè no s'interpreti el pagament de les vaques com a “bridewealth” (i poder-se afiliar el fill).

    Les societats segmentàries: filiació unilineal. Si poden trobar dues disciplines, l'antropologia política i a la història de la família.

    Quan en una societat el vincle de filiació és el més important, i hi ha el dret a pertànyer a un grup de filiació, i es transmeten per filiació unilineal, el tipus d'estructura social característica que esdevé són les societats segmentàries, també anomenades societats tribals. L'organització de la societat de tipus segmentari és la forma que ha predominat en la més gran part de la història de la humanitat (la nostra societat és una excepció)..

    El primer que va usar aquest terme és un sociòleg francès, Durkheim, que va teoritzar sobre una forma de societat, les societats segmentàries. En la seva primera obra, La divisió del treball, on establia dos grans tipus de societats en funció del mecanisme social que utilitzaven:

    1.- Societats basades en la solidaritat orgànica.

    Identificava aquestes societats amb les societats avançades, industrialitzades, modernes. Seria aquella forma d'integració basada en la divisió del treball. Quan la divisió no està ben organitzada, Durkheim entenia que hi havia d'haver una força externa (és el cas de les societats basades en la solidaritat mecànica).

    En aquestes societats, el conjunt de la societat era diferent de les parts que l'integren.

    2.- Societats basades en la solidaritat mecànica.

    Les identificava amb les pre-industrials, les no modernes. Són les societats que Durkheim anomenaria segmentàries. En aquestes societats, el que manté la unió del grup ha de ser una forma externa.

    En aquestes societats, les parts integrants, a l'ajuntar-se no formen un tot diferent en sí mateixes, ja que estan unides per la força externa.

    La societat orgànica es manté unida gràcies als intercanvis entre elles. Durkheim no estava pensant en societats tribals, sinó en una societat hipotètica de famílies pageses autosuficients. L'aplicació d'aquesta teoria en estudis s'ha fet en base de les societats tribals (segmentàries), on el vincle de filiació unilineal és el més important.

    L'autor que més va adequar l'estudi d'una societat tribal a la teoria de Durkheim va ser Evans-Pritchard (1940), que va estudiar els Nuer, una tribu africana.

    A partir d'aquest anàlisi, aquest es va convertir en el model de l'estructura d'una societat segmentària (tribal).

    Els Nuer són pastors transumants, organitzats en clans, formats per diverses tribus i cada tribu té un determinat grup de clans de tal manera que s'entén que tots els clans procedeixen d'un mateix avantpassat: l'avantpassat focal. Tots els clans tenen aquesta idea. Els clans estan integrats per llinatges, i cada llinatge està format per segments majors. Els segments majors estan integrats per segments menors, i els menors estan integrats per segments mínims, formats per persones. Tots s'anomenen ordres de segmentació (clans, llinatges, i els segments). A cada ordre de segmentació li correspon una determinada unitat territorial.

    Els segments mínims es corresponien amb els poblats. Cada poblat pertanyia a un segment mínim. El conjunt dels poblats formava la “secció tribal terciària”, que es corresponia a un segment menor que formen la “secció tribal secundària”. La propietat dels llinatges es corresponia a la “secció tribal primària” (conjunt de seccions tribals secundàries).

    Durant la seva vida diària, no viuen ni en el territori del seu clan, ni amb la gent del seu propi llinatge. L'estructura és una estructura ideal, perquè en la vida diària no existeix. La funció d'aquesta estructura és la de mantenir l'ordre socio-polític.

    La primera frase se li va ocòrrer a Evans-Pritchard per descriure'ls va ser que els Nuer constituien una anarquia ordenada; no hi ha estat, però és ordenada. L'ordre s'aconseguia gràcies a l'estructura. El mecanisme fonamental per resoldre els conflictes i mantenir l'ordre era una institució que ell anomenaria FEUD (venjança de sang). Quan hi ha un conflicte, un homicidi, el sistema de llinatges i clans s'utilitza per assignar i distribuir les responsabilitats de l'homicidi.

    A X BX

    X1

    Y1

    X2

    Z1

    Z2

    A i B són dos llinatges; la X i la Y serien dos segments majors; X1, X2, Y1, Y2 serien segments menors; i Z1 i Z2 serien dos segments mínims.

    Quan hi ha un homicidi, tot depèn de la distància estructural que separa l'agressor de la víctima. Si una persona del segment mínim Z1 mata a un del segment mínim Z2, llavors totes les persones del segment mínim del culpable són col.lectivament culpables, i els altres poden demanar una compensació. Pacten una compensació amb vaques.

    Si la víctima pertany a Y1, els responsables seran Z1 i Z2. Si es mata a X, seran els segments Y i Z els que queden implicats (tot el llinatge).

    Les unitats socials es corresponen al principi de la filiació paterna. El que dóna unitat als segments és una circumstància externa: el conflicte que tenen amb els altres llinatges. És una estructura molt flexible; a mesura que passa el temps, l'estructura pot canviar.

    Una altra funció que s'atribueix a l'estructura és la guerra, una guerra de guerrilles. Són societats difícils de dominar, perquè tenen molts caps visibles molt ben estructurats (com els Kurds).

    Quan la filiació no és unilineal (fora de les societats segmentàries), parlarem de diferents tipus de filiació:

    Quan parlem de filiació doble, ens referim a una societat en la qual hi ha trets específics que es transmeten per via paterna i d'altres per via materna. Això vol dir que un home transmetrà la terra al seu propi fill i el bestiar al fill de la seva germana materna (les dones serveixen de pont entre oncle i nebot).

    No n'hi ha gaires, ja que són societats en periode de transició cap a una filiació patrilineal. Un exemple són els Yako (tribu africana). Tenen grups de filiació: patrillinatges i matrillinatges, on cada persona pertany als dos llinatges. Però aquests llinatges no poden cumplir les mateixes funcions socials. Els mobles (bestiar) són propietats del matrillinatge, i les terres (bens immobles) són propietats dels patrillinatges. Això fa pensar que siguin societats de transició .

    Cal diferenciar-lo d e la filiació complementària, on els drets que es reben per filiació no principal no són tan importants com els altres. En la filiació doble tots els drets són d'igual importància.

    En els casos de filiació paral.lela, determinats béns es transmeten de pares a fills, i d'altres béns de mares a filles. Per exemple, a Irlanda els Apinayé, la terra passava de pares a fills, i els anells de mares a filles. En la tribu dels Azande, la qualitat de bruixeria també es passava en herència: si un home era bruixot, els seus fills també ho serien, però no les seves filles; i passava al revés quan la mare era bruixa, ja que llavors ho hereden les filles, i no els fills.

    En el cas de la filiació per cordes, es troba en societats de Nova Guinea Papua, on els homes s'afilien al de la seva mare i les dones al grup del seu pare. Per exemple, els Mundugamor. L'explicació és que és una societat molt violenta (els pares i els fills gairebé no es poden veure).

    En el cas de filiació cumulativa, en societats de Nova Guinea Papua. Sistema que tenen, per exemple, els Kwaio, que viuen a Solomon. Viuen en una illa dividida en 12 territoris assignats a un llinatge patrilineal. Canvien molt de lloc, i encara que el matrimoni és patrilocal, es donen molts casos en què van a viure al territori del llinatge de la seva dona. Aquests homes no tindran els mateixos drets, però els fills s'acaben afiliant al llinatge de la seva mare i tindran els mateixos drets.

    En el cas de la filiació cognàtica, com és el cas de la nostra societat, els drets transmessos per filiació són transmessos indistintament per via paterna i materna, sense fer-ne distincions. És a dir, els parents patrilineals i matrilineals són considerats d'igual categoria. En aquests casos, hi ha determinades societats en les quals aquesta filiació ha donat lloc a grups de filiació i són els grups en els quals la descendència a l'avantpassat comú es traça indistintament per via paterna o materna. No vol dir, però, per les dues vies a la vegada, ja que llavors els germans es casarien entre ells).

    Els exemples ens els proporcionen les societats celtes (Irlanda fins al segle XVI, Escòcia que tenia clans fins el XVIII, i Gales).

    Tant els clans irlandesos com els escosesos eren cognàtics. El resultat era quelcom així:

    A = O A = O A = O A = O

    = O A = O A = O A = O A =

    = A O = A O = A O = A O = A O =

    A O A O A O = A O A O A O

    O A

    Perteny als 4 clans

    El que veiem és que els clans s'estan entrecreuant. La característica general de les famílies que s'organitzen així és que les membres pertanyen a més d'un clan, ja que es sobreposen.

    Una societat que es va estudiar és una comunitat de pescadors d'una illa d'Irlanda, els Tory, organitzats en clans. Si els clans s'encreuen i la majoria de gent pot traçar la seva filiació a la majoria dels clans, vol dir que la utilitat social del clan és més reduïda que no pas si no s'entrecreuessin (Només pertanyen a un clan). Perquè poden servir els clans, doncs?

    Segons R. Fox, qui va estudiar-ho, s'adonà que el principi de filiació només podia ser operatiu en circumstàncies molt concretes. Dues finalitats:

    • per reclutar el personal de les barques de pesca; això significava que d'una banda es buscarien persones del teu propi clan; a més, buscaves els millors pescadors (ja que molta gent podia ser del teu clan. Aquesta filiació era molt més útil que no la unilateral, ja que si les persones del teu clan són inútils per la pesca, ja no les tries. Es fa pensar que els grups de filiació siguin cognàtics, i són l'inici de la dissolució de la filiació dels clans.

    • Per establir els drets de pastura; cada clan té assignat unes terres a l'illa.(molta gent pot traçar la seva filiació a més d'un clan, però això no és un impediment).

    El clan en sí mateix no ens serveix per organitzar la societat; ens cal alguna cosa més.

    En la nostra societat (europea) tenim filiació cognàtica; no hi ha grups de filiació, és a dir, no tenim clans de filiació (grups de filiació).

    La filiació cognàtica dóna grups de parentiu anomenats parenteles (grup social format a partir dels vincles de parentiu en les societats de filiació cognàtica on no hi ha clans).

    A mesura que el principi de filiació deixa de ser unilineal, el clan i la seva funció social deixen de ser importants.

    La parentela és un grup de persones relacionades per vincles de consanguinitat amb una altra que es considera EGO. (Per exemple, el meu pare i la meva mare són parentela meus, però no entre ells, sinó no s'haurien casat. Els germans de sang tenen la mateixa parentela ascendent). Hi ha tantes parenteles com individus. L'element clau per definir una parentela és l'àmbit on es situa (grau determinat), és a dir, els límits.

    Parentela: grup de parents consanguinis d'un ego determinat només fins a un grau determinat.

    Els límits s'estableixen a través dels graus. Dues persones són parents consan-guinis si tenen un avantpassat comú (parents colaterals), o bé si descendeixen l'un de l'altre (parents lineals).

    Com s'estableix la parentela? Contant els parents que ens separen des de l'Ego fins a la persona que vols saber. Exemples:

    De quin grau són els meus cosins segons? Són de 6è grau.

    De quin grau són els cosins germans? Són de 4rt grau.

    (Contant fins al tronc i baixar fins al parent, descontant l'ego).

    A O 3 TRONC

    A 4 A 2

    O 5 O 1

    A 6 EGO

    Ex: En el codi civil espanyol, no es poden casar dos parents colaterals amb mínim de 3r grau. Des del punt de vista d'organització la parentela és poc important. Els grups de parentiu, a l'anar evolucionant, passen a ser menys importants ja que es necessiten d'altres condicions per organitzar la societat. Era important en les societats unilaterals.

    Resum de la filiació:

    - Filiació és la manera d'organitzar societats humanes que ha predominat al llarg de la història. Per tant, l'estudi de formes de filiació ens permet el.laborar un llenguatge comparatiu amb el que podem comparar totes les formes de societat (ja que les fem mesurables entre elles).

    - L'estudi de formes de filiació va donar lloc al funcionalisme estructural, la corrent teòrica de l'antropologia.

    TEMA 3: ELS SISTEMES MATRIMONIALS. PARENTIU I LLENGUATGE.

    3.1. SISTEMES MATRIMONIALS.

    El corrent teòric predominant en els sistemes matrimonials és l'estructuralisme. Dins els estructuralistes, Lévi-Strauss és el nom més important. L'estructuralisme s'origina a la lingüística, en el camp de l'antropologia del parentiu; l'obra Les Estructures Elementals del Parentiu (1949).

    Els estructuralistes miren la societat humana com un mecanisme per relacionar els intercanvis. Segons ells, un vincle social és una forma d'intercanvi. S'intercanvien dones.

    L'estudi dels sistemes matrimonials (estructuralisme) és igual que el llenguatge, ens permet atribuir significats a les relacions de les persones. Lévi-Strauss va introduir al seu pensament una institució familiar anomenada:

    Avunculat. Segons ell, és la relació d'un vincle especial que en moltes societats humanes apareix entre el fill de la germana i l'oncle (germà de la mare). Ja que en moltes societats, els fills estableixen relacions amb el seu oncle matern.

    Quina explicació s'havia donat per l'existència d'aquest vincle?

    En les societats matrilineals és normal aquest vincle. El que passa és que relacions especials entre el nebot i el seu oncle també les trobem en societats patrilineals. Perquè existeix això?

    Les primeres explicacions eren de tipus evolucionista (residu d'una antiga filiació matrilineal). Però eren explicacions no acceptables ja que són especulacions històriques.

    Els funcionalistes estructurals, en especial Radcliffe-Brown, van explicar-ho proposant que els evolucionistes eren especuladors i les seves explicacions no servien, que s'havia d'explicar de manera diferent. Radcliffe-Brown va fer dues observacions:

    • En les relacions entre nebot/oncle matern ens hem de fixar si són relacions formals d'autoritat, o bé relacions informals de familiaritat (no autoritat). (MB-ZS)

    • Relacions nebot/oncle matern en relació amb la relació entre la relació d'aquest nebot amb el seu pare. (FS)

    De manera que aquestes relacions esmentades es presenten de manera inversa. Perquè es produeix això? El que determina aquesta inversió en les relacions és el sistema de filiació. Quan la filiació és patrilineal (fill pertany al clan patern, és a dir, drets i deures fonamentals són transmesos pel pare), la relació fill/pare és d'autoritat; per compensar-ho, la relació nebot/oncle matern és una relació de familiaritat. I llavors, passa de manera inversa en la filiació matrilineal (fill pertany al clan matern, és a dir, que els drets i deures fonamentals són transmesos per l'oncle matern).

    Lévi-Strauss critica a Radcliffe-Brown dient que això que ell diu no es compleix sempre. Exemple: societat patrilineal a Nova Guinea, on les relacions entre pare/fill són de familiaritat, i les d'oncle/nebot són d'autoritat.

    Radcliffe-Brown només tenia en compte les relacions entre l'oncle matern/nebot i les de pare/fill. Però Lévi-Strauss diu que s'ha de tenir en compte les relacions germà (B)/ germana (Z), i també Marit (H) / Esposa (W).

    MB (brother's mother) - ZS (sister's son) F (father) - S (son)

    B (brother) - Z (sister) H (husband) - W (wife)

    On:

    + (relacions de familiaritat)

    - (relacions d'autoritat)

    - Cas dels trobriandesos, de filiació matrilineal:

    Fòrmula:

    - (M-B) = + (F-S)

    - (B-Z) + (H-W)

    • Cas dels Sinuai (Illes Solomon), de filiació matrilineal:

    Fòrmula:

    - +

    + -

    • Cas dels Cherkess, de filiació patrilineal:

    Fòrmula:

    + -

    + -

    • Cas dels Tonga, de filiació patrilineal:

    Fòrmula:

    + -

    - +

    • Cas dels Rubuto (Nova Guinea), de filiació patrilineal:

    Fòrmula:

    - +

    + -

    Es vol demostrar:

    1.- Els vincles de parentiu s'han d'entendre relacionant-los els uns amb els altres, tots en correlació, mai aïlladament. Sabent dos signes en podem deduir la resta.

    2.- L'avunculat no es pot explicar per la filiació, perquè l'existència de l'oncle matern és anterior a l'existència de la filiació. si no hi ha oncle matern, no hi ha matrimoni; i si no hi ha matrimoni, no hi ha fills, i no hi ha filiació. l'oncle matern és qui pacta l'entrega de la seva germana.

    El matrimoni per Lévi-Strauss és la relació d'un grup d'homes que s'intercanvien dones. Així, el nucli d'una família no és , sinó tot el conjunt

    El tabú de l'incest és el centre de la teoria de Lévi-Strauss (s'intercanvien les dones pel tabú de l'incest).

    Això havia obsessionat el psicoanàlisi i l'antropologia.

    Teories que intenten explicar el tabú de l'incest:

    1.- La teoria de les observacions genètiques: deteriorament dels gens (recolzada per Morgan i Henry Maine). Teoria de les aberracions genètiques. L'incest era per evitar aquest deteriorament.

    Això sembla fals, si els pares estan sans, els fills també ho estaran. Però si això fós veritat, tampoc explicaria aquest tabú, perquè hi ha moltes societats on no saben que és un gen i tenen el tabú. A més a més, incest és matrimoni: germà/germana, fill/pare, però no cosí/cosina.

    En algunes societats, les relacions dels cosins paral.lels (fills de germans del mateix sexe) es considera incest; però entre els cosins creuats (fills de germans de diferent sexe) no es considera incest. (Teoria falsa per Lévi-Strauss).

    2.- Teoria d'Edward Wesbermarck, antropòleg finlandès. La història del matrimoni. Explica l'incest en base del sentiment natural de refús que tenen les persones consanguínies (pensar en tenir relacions entre pare i germà provoca refús).

    Però tampoc és vàlid, perquè el psicoanàlisi es basa en el contrari (tots estem carregats de desitjos incestuosos) . Però, a més a més, si fós veritat que existís aquest refús, no caldria prohibir aquestes relacions. Una altra cosa és que si hi ha dues persones que no saben que són consanguinis, sembla ser que no senten cap mena de refús a l'hora de tenir relacions sexuals.

    3.- Teoria de Durkheim. Es basa amb les dades dels aborígens australians (es pensava que aquests,o bé eren les societats més primitives que hi havia, o bé tenien alguna cosa que explica la resta de les societats).

    El tabú de l'incest és en base a la por que tenen els homes de vessar la sang del seu propi clan (relacions o filiacions matrilineals). El vessament es produiria si tinguessin relacions sexuals amb les dones del seu clan.

    Aquest seria el motiu originari i s'ha anat transmetent de pares a fills. Això, sols seria d'acord, si es pogués demostrar que els aborígens australians són societats idèntiques a les de fa 3000 o 4000 anys.

    4.- La teoria de Malinowski diu que el tabú de l'incest existeix per impedir la confusió de rols que es produiria dins la família. (A seria pare, tiet, marit, germà, etc.)

    però no és vàlida per Lévi-Strauss perquè es basa en una fal.làcia segons la qual, la teoria de la família nuclear és una institució universal; això no és cert; no sempre existeix la família nuclear. Així doncs, no hi hauria confusió de rols. A més, en moltes societats, els fills a la pubertat se'ls separa de la família nuclear.

    5.- La teoria més famosa és la de Freud (molt important per ell, com per Lévi-Strauss, perquè el tabú de l'incest és la base de la societat humana).

    Freud dóna dues explicacions:

    A.- Teoria filogenètica: el tabú de l'incest determina l'aparició de la consciència moral. Forma part de la psique de l'individu, i Freud anomena Super-Ego o Super-Jo (sentiment que ens fa jutjar la nostra relació i les nostres accions). Això ens diferencia de la resta d'animals.

    L'origen de la consciència moral, segons Freud, es basa en les observacions fetes, sobretot, per Darwin i altres estudiosos dels primats i el seu comportament. Darwin deia que els primats superiors estan organitzats en ordres on hi ha un mascle i diferents femelles. Té fills amb elles i els fills mascles són fets fora perquè no toqui les femelles.

    Llavors Freud, sabent això, va proposar que en els orígens de la humanitat, els homes estaven organitzats de la mateixa manera, però un dia, aquests germans expulsats pel pare es van voler venjar d'ell i el van matar (parricidi original), però tan aviat ho fan, els fa sentir un sentiment de culpa, i per redempció d'aquest pecat decideixen establir el tabú de l'incest (la norma moral de la humanitat i la primera norma moral).

    Però això té un problema, com pot ser que tinguin sentiment de culpa, si no tenen consciència abans de matar el pare?. Freud intenta respondre aquesta pregunta amb la teoria de l'ambivalència de sentiments dels germans amb el pare. El sentiment de culpa que tenen els germans no prové de la norma moral de no matar el pare, sinó del sentiment ambivalent dels germans cap al pare: l'estimen i l'odien a la vegada, i és fruit de l'odi, que el maten; i fruit de l'amor, es senten culpables.

    El problema de la teoria de Freud és que és molt especulativa: la basa en un parricidi molt antic que no es pot demostrar. Freud argumentava que potser el parricide no es va produir, però el desig era tan gran que es sentien culpables de pensar-ho (teoria històrica).

    B.- Teoria ontogenètica: explica que el tabú de l'incest apareix en l'evolució psíquica de l'individu (en la història de l'individu). Es basa en la por a la castració.

    El primer sentiment que experimenta un nen és un fort desig sexual per la seva mare. Paral.lelament, hi ha un odi barrejat amb por pel seu pare, considerat el rival (Complex d'Edip). La por a la castració apareix quan el nen descobreix els genitals femenins (el nen veu que la nena o la mare està castrada i el nen pensa que el pare ha castrat a la mare i té por).

    La por a la castració és tant intensa que el nen fica la figura del seu pare al cap i llavors la prohibició de les relacions sexual i el super-jo apareix. (el pare dins el nen és la primera personificació del Super- Jo).

    Freud donava molta importància al tabú de l'incest, perquè segons ell, això era el començament, l'origen de la societat humana (= a consciència moral).

    Lévi-Strauss i el tabú de l'incest:

    Està basada en la teoria sobre la societat humana formulada anteriorment per M. Mauss. Segons Mauss, les societats es basaven en una norma molt elemental, vincles socials o principi de la reciprocitat (ens sentim obligats a retornar allò que ens han donat). Aquest principi crea els vincles socials, relacions socials, d'intercanvi amb les persones que apreciem. El do és l'obra de Mauss.

    Lévi-Strauss afegeix a la teoria de Mauss que, mentre que en la nostra societat el que s'intercanvien són bens materials (a causa de la revolució industrial), en les societats pre-industrials seria la donació de dones. El més elemental i comú dels regals és la donació de dones. Això ho genera el tabú de l'incest (la prohibició de tenir relacions entre germans, és el que genera que hi hagi donació de dones).

    Aquesta explicació no és històrica, sinó funcional, per la seva lògica, per les seves conseqüències.

    El tabú de l'incest obligaria a les societats a fer pactes entre elles per intercanviar-se dones; per tant, les guerres serien menors. A partir d'aquí, Léví-Strauss es dedica a estudiar les diverses formes de donacions de dones, és a dir als diferents tipus de sistemes matrimonials o sistemes d'aliança.

    El sistema de matrimoni és la relació entre home/dona. El sistema d'aliança és la relació entre dos homes que s'intercanvien les seves germanes.

    SISTEMES D'ALIANÇA:

    1.- Sistemes elementals.

    2.- Sistemes complexes.

    Els sistemes elementals són aquells en què, a part del tabú de l'incest, hi ha una norma que prescriu amb quina dona t'has de casar. És un sistema elemental o prescriptiu, i això dóna lloc a les estructures elementals de parentiu.

    Els sistemes complexes són aquells en què ho hi ha cap norma de matrimoni. Només hi ha el tabú de l'incest. Això dóna lloc a les estructures complexes de parentiu.

    1.- Sistemes elementals.

    . Sistema de meitats o fraries: és la forma més simple i bàsica. La societat està dividida en dos grups socials, i hi ha una norma matrimonial que diu que A s'han de casar amb gent del grup B. La residència i filiació serà normalment patrilineal.

    Exemple:

    PUJOL FERRER

    A O A O

    A O

    A O

    A la segona generació, la gent es casarà entre cosins creuats. Aquestes societats es troben en moltes societats nadiues americanes, i en societats del sud de l'Índia.

    La regla matrimonial diu que t'has de casar amb una persona de l'altre grup, i a més, de la mateixa generació. Aquesta societat ha d'estar organitzada en quatre grups:

    . Sistema de seccions (Kariera)

    Barcelona Lleida

    Pujol Pujol

    Ferrer Ferrer

    En aquest sistema s'han de casar amb una persona de l'altra família i de l'altre poble. Per què el sistema funcioni, la filiació no coincideixi amb la residència post-matrimonial. Filiació matrilineal i la residència post-matrimonial patrilineal. Aquestes societats s'anomenen inarmòniques.

    PB = fl FB

    pb = FL PL on : PB = Pujol Barcelona (home)

    FB = pl PB fl = Ferrer Lleida (dona)

    fb = PL FL FB = Ferrer Barcelona

    L'avantatge que té aquest sistema és que permet integrar quatre grups. Si aquesta societat no fós inarmònica hi hauria:

    PB = fl PB

    pb = FL FL

    FB = pl FB

    fb = PL PL

    El sistema es dividiria en dues parts, una part no no tindria res a veure amb l'altra. T'has de casar per força amb una de la teva generació, perque els altres son ferrer de la teva mateixa familia.

    Barcelona Lleida

    PB pb FL fl

    FB fb PL pl MBD = FZD

    PB pb FL fl

    S'integren 4 grups, hi ha dos famílies en dos pobles, hi ha 2 seccions.

    . Sistemes de Subseccions: (Aranda)

    S'integren 8 grups. Tenim les dues famílies dividides en 4 pobles. És inarmònic.

    Barcelona P F P F Tarragona

    Lleida P F P F Girona

    Barcelona Tarragona Girona Lleida

    PB pb FT ft FG fg PL pl

    FB fb PT pt PG pg FL fl

    PB pb FT ft FG fg PL pl

    L'avantatge és que podem integrar més grups. El parentiu entre `pb' i `FT' és de cosins segons.

    MMBDD = FMBSD

    O A O A

    O O A A

    A O A O

    La diferència entre aquests sistema de meitats és que integren més d'un grup social, de forma successiva (2 = 2,4,8...). només s'han documentat sistemes de 8 grups socials. A cada pas, els grups socials es divideixen per 2.

    Lévi-Strauss anomena aquests sistemes com a sistemes d'intercanvi simètrics, perquè l'intercanvi de dones és directe o recíproc entre els diferents grups socials que integren el sistema. També els anomena sistemes d'intercanvi restringit, perquè necessiten un nombre molt definit de grups socials per funcionar.

    Hi hauria algun altre sistema matrimonial que no fós tan complicat a l'hora d'integrar un nombre indefinit de grups socials? Hi ha manera de superar aquestes limitacions tan rígides?

    Sí que existeix, però implica canviar la norma matrimonial.

    Fins ara, la norma matrimonial en virtud de la qual les persones es casaven amb els seus cosins creuats dobles (patrilineals i matrilineals a la vegada), era una conseqüència directa del sistema matrimonial, perquè hi ha intercanvi directe (sistema simètric de Lévi-Strauss).

    Si canviem aquesta norma per una que no em permeti casar amb una dona del grup social al que entrego la meva germana, llavors el fenomen anterior ja no es produirà (el de casar-se amb la cosina doble). La forma d'intercanvi que surgeix, segons Lévi-Strauss, és l'asimètric, indirecte i generalitzat.

    L'idea central d'aquest sistema matrimonial és:

    - que no puc tenir l'esposa del grup social on entrego la meva germana. A més a més, els sistemes asimètrics ja no cal que siguin inharmònics (la norma de filiació no havia de coincidir amb la residència post-matrimonial); poden ser harmònics (coincidència entre filiació i residència post-matrimonial).

    Exemple: Matrilineal i patrilocal:

    A B C

    C a A b B c C a

    a A b B c C a

    a A b B c C

    Circulació de dones: A

    C

    B

    A partir de la segona generació, tothom s'està casant amb una cosina matrilateral, que no coincideix amb l'altra cosina creuada FBD.

    També s'anomena sistema matrimonial prescriptiu amb MBD (cosina creuada matrilineal).

    Un sistema com aquest implica que les dones sempre circulen en el mateix sentit ( ). Això implica que, en una societat com aquesta cada individu (home), està necessàriament relacionat amb 2 tipus de llinatges (clans), apart del seu. Relacions d'afinitat al grup al qual entrega la seva germana, i al grup del qual rep la seva dona. És a dir, que B es relaciona amb el llinatge C perquè li entreguen una dona, i amb A perquè ell els entrega la seva germana.

    Solen ser relacions de tipus jeràrquic (social): El llinatge que entrega les dones es considera superior respecte al que rep les dones. Hi ha un principi dejerarquització social. Sovint, aquests matrimonis van acompanyats pel “preu de la núvia” (transaccions econòmiques). Com més important són les transaccions, es pot donar lloc a principis de desigualtats, a diferències socials. És una jerarquia circular.

    Es donen en societats més avançades que les anteriors (Sud-est asiàtic: Índia, Birmània) i sistemes similars, segons historiadors, existien a l'Europa medieval.

    A l'Índia, abans d'haver-hi el sistema de castes, hi havia aquest, i són inversament proporcionals.

    En les castes, els grups socials són totalment endogàmics. A l'Índia, les castes es corresponen amb grups professionals, de manera que s'intercanvien serveis professionals en lloc de dones (són endogàmics).

    Això implica que, quan la societat encara no havia desenvolupat la divisió del treball, la riquesa són les dones; quan la societat s'ha desenvolupat, hi ha riquesa material i és això el que s'intercanvia.

    Els sistemes socials com l' anterior (asimètric) estan molt estesos. Però tenim la cosina patrilineal. Hi ha algun sistema on l'home es casi amb la FZD ?

    Etnogràficament, si ens fixem en tots els sistemes matrimonials prescriptius existents, la majoria són matrilaterals, i pocs són patrilaterals.

    Què passaria on els homes s'han de casar amb FZD?

    A B C

    a A b B c C a

    c A a B b C c A

    a A b B c C a A

    A cada generació les dones canvien de sentit. Lévi-Strauss l'anomenava sistema d'intercanvi diferit o discontinu. La norma matrimonial només és vàlida en generacions alternals.

    A Lévi-Strauss no li agradava gaire aquest sistema, dient que era impossible (tot i que l'esmenta en el seu llibre).

    Lévi-Strauss anomena sistemes elementals, perquè tots tenen una norma prescriptiva de matrimoni (tothom sap on s'ha de casar).

    Segons ell, aquests sistemes de matrimoni es corresponien amb el que ell anomenava societats fredes o sense història; diferència dels sistemes complexes (= que el nostre, sense normes prescriptives), als que anomenava societats calentes o amb història.

    Perquè no tenen història aquestes societats?

    Perquè són societats on es reprodueix la mateixa estructuració social generació rere generació. Això implica que no té història, no varia. El que determina l'aparició de les societats històriques seria la desaparició d'una de les prescripcions matrimonials. És a dir, que no hi ha normes per com s'han de reproduir les generacions següents. Si hi ha esdeveniments implica que hi ha història.

    L'any 1949 publicació en francès del seu llibre. Una de les primeres crítiques que va rebre va ser de dos antropòlegs americans, George Homans i D. Schneider, en l'obra del 1955 Matrimoni autoritat i causes finals. Un estudi del matrimoni entre cosins creuats unilaterals.

    El punt que critiquen no és interessant per sí, sinó els arguments usats. Es fixen amb el problema entre el matrimoni entre els cosins.

    Perquè el matrimoni FZD és tan poc comú?

    Lévi-Strauss havia dit, a més que el matrimoni prescriptiu FZD era poc comú, que no podia existir. Argumentava que el matrimoni amb aquesta cosina no permetia la integració social. Segons ell, no es poden crear deutes a llarg termini entre els grups socials (no permet la integració social). Aquest és l'argument criticat pels dos americans, ja que, segons ells, és un argument metafísic, inventat.

    El que crea el vincle social és el deute. Com es crea el deute? Entregant dones: els que les reben són els inferiors, i els que les donen, els superiors.

    En grups socials amb prescripció matrilineals, el deute és sempre permanent, i implica una vinculació social permanent. Si la prescripció matrimonial és patrilateral, a la generaciió següent es trenquen els deutes, igual que la jerarquització.

    Lévi-Strauss conclou que aquests sistemes no permetien una vinculació social consistent. Homans i Schneider diuen que és un argument metafísic i indemostrable empíricament.

    Com s'explica el fet empíric que el matrimoni amb FZD és tan poc comú?

    La teoria que proposen per explicar-ho es remunta amv la teoria de Radcliffe-Brown sobre l'avunculat (relacions especials d'un fill amb el germà de la seva mare).

    Segons ell, quan ens fixem en les relacions nebot / oncle matern, ens fixem en dos vincles, el d'autoritat i el de familiaritat. S'explica en virtud del sistema de filiació:

    Patrilineal MBD

    + MB - F

    Matrilineal FZD

    - MB + F, FZ

    Aquesta és la teoria usada pels americans per explicar les relacions entre cosins.

    El matrimoni prescriptiu serà amb una cosina creuada matrilateral (MBD, el més comú de tots), quan la filiació sigui patrilateral; i serà prescriptiu amb la cosina patrilateral (FZD, el menys comú), quan la filiació sigui matrilineal.

    Perquè es dóna això?

    Amb una filiació patrilineal, l'home té relacions d'amistat amb l'oncle matern que es casa amb la seva filla. Al contrari, quan la relació amistosa és amb el seu pare, també ho serà amb la tieta, i es casarà amb la filla de la tieta.

    Aquesta concepció del matrimoni és molt diferent. Segons Lévi-Strauss (estructural), el matrimoni serveix per permetre la integració de la societat (el que no es dóna és perquè no permet la integració). En canvi els americans diuen que la gent es casa perquè s'enamoren.

    Per demostrar-ho empíricament, els americans agafen una mostra de 33 societats amb matrimoni prescriptiu. D'aquestes 33 societats s'adonen que n'hi ha 26 on el matrimoni és amb la cosina creuada matrilateral; i 7 amb la cosina creuada patrilateral.

    De les 26 MBD, 22 tenen filiació patrilineal, i de les 7 FZD, 5 són matrilaterals.

    Aquest 7 matrimonis amb FZD es donen poc, però es donen, i està relacionat amb les teories de filiació (per això es donen menys).

    Llavors Lévi-Strauss va respondre a aquesta crítica amb un article el 1958, Antropologia Estructural (capítol 15), on hi diu:

    1.- correlacions: Homans i Schneider han establert correlacions entre matrimonis i filiació. Ara bé, aquesta correlació estadística no significa res perquè les societats patrilineals són majoritàries i dintre les societats amb matrimoni prescriptiu, les que ho fan amb matrimoni MBD també són majoritàries. Això implica que les dues coses estan relacionades, però una no és conseqüència de l'altra.

    2.- hi ha correlació entre filiació matrilineal i matrimoni patrilateral. S'explica pel fet que les societats matrilineals són molt inestables, perquè no coincideix la filiació amb el domini de la societat. Això implica que no permeten cicles de reciprocitat llargs, sinó que necessiten tancar els cicles dels deutes.

    3.- si fós veritat que la teoria dels americans, la gent es casa amb la persona de qui s'enamora, llavors no caldria prescriure el matrimoni.

    (Aquestes explicacions estan fetes a partir de les causes: sentiments, i no per la seva funció).

    Un altre tipus de sistemes matrimonials són els sistemes semi-complexes. Estan a mig camí dels elementals i dels complexes. Els va aludir Lévi-Strauss en la segona edició de les Estructures Elementals (1969), i és en el pròleg on els aludeix.

    Entenia que el seu estudi era molt important, perquè serien sistemes que a l'estar a mig camí, ens podrien apuntar la manera com es va generar el sistema complexe (el nostre). Ell no els estudia, nomes els aludeix.

    Quins són aquests sistemes? El problema que planteja és que són difícils de documentar, per això no en tenim gaires teories fetes.

    Són aquells sistemes matrimonials en què no hi ha una norma prescriptiva de matrimoni; només hi ha normes prohibitives, i n'hi ha moltes (més que en els sistemes complexes).

    A més, les prohibicions matrimonials, les persones prohibides, s'identifiquen a partir de la seva pertinença al seu grup de filiació ( no et pots casar amb persones de tal clan).

    N'hi ha dos, d'aquests sistemes, i s'anomenen amb el nom de les tribus d'indis nord-americans on primer es van trobar:

    • Sistemes Crow (matrilineals; n'hi ha pocs).

    • Sistemes Omaha (patrilineals; més comuns).

    La diferència radica en el sistema de filiació. Eren sistemes als que es va donar poca atenció. Però llavors s'adonaren que es donava en molts llocs, com és el cas de societats africanes.

    Les prohibicions s'aquests sistemes són:

    Crow: un home no es pot casar en el llinatge del seu pare. Tampoc es pot casar en el llinatge del seu pare ni en el del pare de la seva mare.

    Omaha: un home no es pot casar en el seu llinatge, ni en el de la seva mare, ni en el de la mare del seu pare.

    Això significa que els llinatges prohibits serien:

    En el cas dels Crow: En el cas dels Omaha:

    avi matern A = O A = O avia materna

    pare A = O mare pare A = O mare

    jo (masc) A A jo masc

    FILIACIÓ MATRILINEAL FILIACIÓ PATRILINEAL

    Perquè existeixen aquests sistemes?

    De moment no s'ha arribat a teoritzar el perquè de manera satisfactòria. Hi ha hagut diversos intents:

    - En el cas dels Crow, els llinatges que estan prohibits són llinatges d'homes que han obtingut dones del meu llinatge. Això sembla que suggereixin que no puc obtenir dones de llinatges que hagin obtingut dones del meu.

    El que passa és que no queda clar que les prohibicions aquestes s'apliquin a un ego masculí. Si fós una dona a que s'apliquessin, el que farien seria expandir els cicles d'aliances.

    - Els sistemes Omaha (més abundants) han estat més estudiats, i en aquest cas sembla que la lògica subjacent sigui l'intent d'expandir les aliances del clan.

    La persona que més ha estudiat els Omaha ha estat Fronçoise Héritier (antropòloga francesa). Va estudiar una societat africana, els Samo de Burkina-Faso. Ells tenen aquest tipus de sistema. Ella va fer una explicació molt coherent del perquè existeix aquest sistema.

    Els Samo estan organitzats en clans patrilineals patrilocals (molt representatiu en societats africanes) i amb sistema matrimonial semi-complexe Omaha. Les seves prohibicions matrimonials són:

    • un home no es pot casar en el seu llinatge,

    • ni en el de la seva mare,

    • ni en el de la mare del seu pare,

    • ni en el de la mare de la seva mare.

    Perquè?

    Si ho preguntem als Samo, ho argumenten (fent referència a com es formen les persones) dient:

    “jo no em puc casar amb cap d'aquests llinatges perquè si tingués relacions sexuals amb una d'aquestes dones, es barrejarien sangs idèntiques i el fetus tindria malformacions”.

    Com entenen ells la formació de les persones?

    Els Samo entenen que dinsdel ventre de les dones hi ha com una bola que va girant. Té un forat; al tenir relacions sexuals, el sémen entra dins de la bola si coincideix amb l'entrada del forat.

    La sang del fetus prové del pare que li va ficant dins; per això, un cop embarassada, la dona ha de continuar tenint relacions sexuals.

    La carn i els ossos es formen a partir de la sang de la mare; de manera que quan la criatura neixi, els seus ossos i carn estaran formats a partir de la sang de la mare, i la seva sang provindrà del sémen del seu pare.

    També entenen que la criatura, a l'anar creixent, va creant sang per ell mateix. L'obté a partir de la medula i la barrejarà. La seva sang, però, prové de la seva mare.

    Un cop adult, aquest individu tindrà el 50% de sang del seu pare i el 50% de la seva mare. Aquesta sang barrejada és la sang que ells transmetran als seus fills.

    Si aquesta teoria es segueix al peu de la lletra, tothom té sang de tots els seus avantpassats (paterns i materns). Però els Samo només transmeten la sang dels avantpassats de tres generacions anteriors; la dels altres es dilueix.

    Aquesta teoria de la procreació és molt important, ja que ens permetrà entendre les seves prohibicions matrimonials.

    Gràficament seria:

    (filiació patrilineal)

    1A 3O 2A 4O aA cO bA dO

    1A 2O aA bO

    1A aO

    • (persona, home o dona)

    1, 2, 3, 4 LLINATGES PATERNS a, b, c, d. LLINATGES MATERNS

    Quants llinatges hi ha implicats?

    4 llinatges per via paterna, i 4 llinatges per via materna, la sang dels quals participa en la formació de la persona.

    Al néixer, aquesta persona tindrà la sang del seu pare; i de la seva mare, la carn i els ossos. SANG CARN I OSSOS

    NÉIXER: 1 + 2 + 3 + 4 a + b + c + d

    ADULT: 1 + a + 2 + b + 3 + c + 4 + d

    Quan es casi, quina sang transmetrà als seus fills?

    1 = sang del pare.

    TRANSMETRÀ: 1 + 2 + a + b on: 2 = sang de la mare del pare.

    a = sang del pare de la mare.

    b = sang de la mare de la mare.

    L'altra sang s'haurà dissolt. I els llinatges anteriors, el que transmetrà, seran els llinatges prohibits.

    És una explicació molt coherent, però molt concreta pels Samo, i ens fa difícil la teorització.

    3.2. PARENTIU I LLENGUATGE.

    És una introducció a l'estudi de les terminologies del parentiu. Què són les terminologies del parentiu?

    Són termes que usa cada societat per determinar els parents. El seu estudi va donar lloc a la teoria antropològica del parentiu (teoria de Morgan, terminologia usada pels iroquesos).

    Morgan havia descobert que determinats termes de parentiu feien referència, no a persones ego, sinó a persones que pertanyien a una classe més àmplia, i inclou diferents vincles geneològics.

    Cas de les persones incloses dins el terme `pare'.

    Pare = pare + tots els germans del pare.

    Mare = mare + totes les germanes de la mare.

    Tots els fills serien germans.

    Aquest tipus d'anomenar els parents, morgan ho anomenava com terminologies classificatòries (identifiquen classes, però no vincles geneològics).

    Dintre de la classe de les terminologies classificatòries en va fer una sèrie de distincions, que es concreten en tres grans classes:

    1.- Terminologies Malaia (que després es diran T. Hawaianes o T. Geeracionals)

    La seva característica és que només distingeixen generacions i sexes. Una persona té només un terme per anomenar les persones de la generació passada (pare/mare), la seva (germà/na), i la futura (fill/a).

    2.- Terminologia Ganowaniana (Iroquesa).

    3.- Terminologia Turànides (Dravídiques: tribus que no tenen origen àrid, del sud de l'Índia).

    Les terminologies Ganowaniana i Turànides també s'anomenen de Fusió Bifurcada. La diferència entre les de fusió bifurcada i les Malaia és:

    • en les de fusió bifurcada hi ha distinció entre dos grups de persones:

    Mare = mare + les germanes de la mare.

    Tia = germanes del pare.

    Pare = pare + els germans del pare.

    Oncle = germans de la mare.

    Què passa en la següent generació?

    Els fills dels `pare' o `mare' s'anomenen `germans'.

    A la meva generació, hi haurà els `germans' i els `cosins' (fills dels `oncles' i de les `ties'). Aquesta és l'altra distinció.

    Què passa en la següent generació?

    Home:

    Fills dels meus germans = fills (m'anomenen `pare').

    Fill de les meves germanes = nebot (m'anomenen `oncle').

    Dona:

    Fills de les meves germanes = fills (m'anomenene `mare').

    Fills dels meus germans = nebots (m'anomenen `tia').

    És a dir, que hi ha dues classes de persones segons el meu sexe (seran fills o nebots).

    Problema: Què passa amb els fills dels cosins?

    És on hi ha la dstinció entre els dos tipus de terminologies de fusió bifurcada:

    2.- La terminologia Ganowaniana: els fills de cosins s'anomenen seguint la mateixa regla en virtud de la qual s'anomenen els fills dels germans. Per tant:

    Home: Dona:

    Fills de tots els cosins = fills. Fills de les cosines = fills.

    Fills de totes les cosines= nebots. Fills del cosins = nebots.

    3.- La terminologia Turànida: passa al revés, ja que s'aplica la regla inversa. Per tant:

    Home: Dona:

    Fills de les meves cosines = fills. Fills dels meus cosins = fills.

    Fills dels meus cosins = nebots. Fills de les meves cosines = nebots.

    Perquè aquesta distinció?

    Aquestes terminologies fones tots els germans d'un mateix sexe en una mateixa classe. Això s'anomena regla de fusió, on FB = F, i MZ = M.

    La regla dels mig germans, en virtud de la qual jo anomeno germà/na als fills de qui jo anomeno pare o mare, s'entén que és universal (també en el nostre sistema);

    FS = B MS = B

    FD = Z MD = Z

    mentre que, la regla de fusió és característica de les terminologies classificatòries bifurcals de Morgan.

    Aplicant les dues regles, podem assignar un terme de parentiu a qualsevol vincle geneològic.

    La idea general de les terminologies geneològiques és que qualsevol persona geneològicament vinculada amb nosaltres tindrà un terme de parentiu.

    Arriba un moment en què les regles són insuficients per identificar determinats vincles geneològics. Serveix per la generació dels pares, la nostra generació, però hi ha problemes en la dels nostres fills.

    Perquè? Quin és el terme que correspon als fills dels cosins?

    Tenim 4 tipus de cosins, resultat de creuar 2 categories (patrilineals/matrilineals, paral.lels/creuats).

  • Cosins paral.lels paterns. (fills del germa del meu pare):

  • FBS = FS = B

    FBD = FD = Z

    Regla fusió Regla mig germans

  • Cosins paral.lels materns:

  • MZS = MS = B

    MZD = MD = Z

    Com anomeno els fills dels cosins paral.lels? Cap problema. S'aplica la mateixa regla.

  • Cosins creuats paterns:

  • FZS

    FZD

  • Cosins creuats materns:

  • MBS

    MBD

    Aquests s'anomenen cosins. Tenim el problema amb els fills d'aquestes persones. Com anomenen als seus fills. Aquí establim la diferència entre les ues terminologies. Imaginem l'ego masculí, i després l'ego femení:

    FZS FZD

    A O A O

    EGO A A1 EGO A O2

    Segons la regla iroquesa, es farà servir la mateixa terminologia com si fossin germans o germanes. És a dir:

    1: els fills del meu cosí = fills del meu germà = fills.

    2: els fills de la meva cosina = fills de la meva germana = nebots.

    Qualsevol individu geneològicament vinculat amb mi, tindrà un terme de parentiu que l'identificarà, independentment de la distància que hi hagi entre ells.

    En el cas de la terminologia dravidiana passa al revés. Per tant, amb un ego masculí tindrem:

    Els fills del meu cosí = fills del meu germà = nebots.

    Els fills de les meves cosines = fills de les meves germane= fills.

    I amb un ego femení:

    Els fills de la meva cosina = fills de la meva germana = nebots.

    Els fills del meu cosí = fills del meu germà = fills.

    Perquè s'aplica al revés? (Morgan no ho va poder explicar).

    El que ha passat és que s'han casat els cosins, i també s'han intercanviat les germanes entre els cosins.

    Exemple: jo em caso amb la cosina; per tant, els seus fills seran fills meus. La meva germana s'ha casat amb el germà de la meva dona, que és cosí meu; per tant, els seus fills seran nebots meus.

    A O A O S'intercanvien els germans

    A (cosi creuat)O (cosina) A (jo) O (germana) Matrimoni dels cosins

    A O (nebots) A O (fills meus)

    Cosins creuats, els seus fills seran fills meus MBD - FZD

    La meva germana, els seus fills seran els meus nebots MBS - FZS

    Aquesta terminologia de bifurcació dravídica correspon perfectament al sistema matrimonial de cosins creuats, matrimoni de seccions. El que dóne sentit la terminologia de bifurcació dravídica és el matrimoni de cosins creuats. Si això és veritat, la terminologia iroquesa ja no és tan lògica com ens semblava al principi. En tot cas, no es pot explicar per una regla matrimonial com la dravídica.

    La manera d'entendre les terminologies classificatòries seria la manera més tradicional que enllaça amb la manera usada per Morgan. Malauradament, buscar regles classificatòries matrimonials no és possible per trobar la lògica de les terminologies classificatòries. L'única que ens és possible de trobar és la dravídica.

    Aquesta impossibilitat va fer que alguns autors pensessin que l'estudi de terminologies s'havia de fer de l'altra manera: l'estudi formal. L'estudi abans citat s'anomenava sociològic o substantiu.

    L'anàlisi formal va tenir molta vigència als Estats Units cap als anys 50-60; però va entrar en decadència. És conseqüència d'aplicar els mètodes de la lingüística (semàntica) a l'estudi de les terminologies del parentiu. Dóna lloc a una sèrie de fórmules. El tipus d'anàlisi que usen els formulistes és del tipus componencial.

    Consisteix en:

    1.- Identificar formes lingüístiques o termes que tinguin un significat en comú, i que s'anomenarà significat arrel. El conjunt de formes lingüístiques amb significat comú (és a dir, amb significat arrel) s'anomenarà camp semàntic.

    2.- Cal identificar les dimensions del camp semàntic.

    Tots els termes de parentiu són camp semàntic perquè tots fan referència a vincles geneològics (= significat arrel).

    La idea bàsica d'un anàlisi componencial és identificar les dimensions semàntiques dels camps componencials.

    Totes les formes lingüístiques pertanyen a un camp semàntic, combinen el seu significat amb les diferents dimensions semàntiques que hem identificat.

    Tal i com ja hem dit, els termes de parentiu oemen un camp semàntic. A més, cadascun d'aquests termes fa referència a d'altres dimensions semàntiques.

    Exemple:

    Definició componencial de `PARE': P, M, G-1, L

    On :

    P (primera dimensió semàntica. Fa referència al vincle geneològic, en aquest cas significa `parent').

    M (fa referència al sexe).

    G-1 (fa referència a la generació, anterior a l'ego, que seria G ).

    L (per diferenciar pare d'oncle, significa lineal i no colateral com seria l'oncle (C)).

    Cada un d'aquests símbols s'anomena component semàntic del terme.

    La definició componencial de `MARE': P, F, G-1, P, L

    Però quan volem desenvolupar-ho més, això se'ns complica més.

    Pel terme `pare' en la llengua iroquesa:

    No hi ha la dimensió semàntica de linealitat/colateralitat. El que diferencia els pares dels oncles és una altra dimensió semàntica: la de diferenciar els parents patrilineals dels matrilineals de la generació G

    Pare = PL (patrilineal).

    Oncle = ML (matrilineal).

    Segons els anàlisis dels formalistes, la dimensió semàntica que difernecia pare/oncle, fill/nebot és la de la diferenciació entre creuat (oncle) i paral.lel (pare).

    Un altre tipus de terminologia (dins del camp de les terminologies classificatòries:

    La terminologia de projecció obliqua, que segueixen les mateixes regles de fusió i mig germans de les classificatòries, més una tercera regla, la de projecció obliqua.

    D'aquesta tercera regla n'hi ha de dos tipus, i es correspon amb aquells sistemes matrimonials que van anomenar complexes:

    Els de filiació matrilineal: Crow.

    Els de filiació patrilineal: Omaha.

    En aquests indis també es va descobrir que tenien les terminologies extranyes que anomenen de projeccions oblíqües.

    La relació que hi podia haver entre els sistemes matrimonials semi-complexes aquest, i el sistema terminològic de projecció oblíqua encara no està clar.

    En què consisteixen aquestes terminologies? El que caracteritza una i altra és la nomenclatura dels cosins creuats.

    OMAHA:

    = O FZ A F = O M A MB =

    O M A MB =

    O ZD A ZS A EGO O M A MB

    L'Ego és masculí: canvia la generació dels cosins creuats. Els matrilaterals, MB, es pugen de generació: la MBD = M.

    Els cosins patrilaterals baixen una generació (nebots = fills de la meva germana perquè sóc un home).

    Quan l'ego és una dona, canviarien els cosins creuats patrilaterals; serien fills enlloc de nebots.

    CROW: és el mateix però passa al revés.

    = O FZ A F = O M A MB =

    =O FZ A F A S O B

    O FZ A F A EGO

    Es pugen de generació els creuats patrilaterals, i es baixen de generació els creuats matrilineals.

    Quina explicació poden tenir aquestes terminologies?

    Omaha = filiació patrilineal.

    Crow = filiació matrilineal.

    El primer que va fer una teoria per explicar aquestes terminologies va ser Radcliffe-Brown. Va pensar que el sentit de les terminologies es basava en el principi de la unitat del llinatge, en virtud de la qual, una persona anomenaria amb el mateix terme de parentiu a totes les persones que pertanyen a un mateix llinatge que no és el meu (m'apareixen com una unitat).

    En el cas dels Omaha (filiació patrilineal):

    Totes les dones del llinatge de la meva mare seran `mare' (M), i tots els homes del llinatge de la meva mare seran `oncle' (MB).

    En el cas dels Crow (filiació matrilineal):

    Tots els homes del llinatge del meu pare seran `pare' (F), i totes les dones del llinatge del meu pare seran `tia' (FZ).

    És un principi molt simple, però aquesta teoria no funciona amb massa precissió, ja que si examinéssim més ens trobaríem que no totes les persones que pertanyen a un mateix llinatge s'anomenen igual.

    En els Omaha, totes les dones del llinatge matern s'haurien de dir `mare'; però només funciona amb les dones posteriors de la generació de la meva mare. En generacions anteriors no se les anomena `mare'.

    En el cas del Crow passa el mateix per part del pare.

    Per això podem dir que, a grans trets la teoria funciona, però que al detall hi ha discordància.

    Regles que ens permeten generar aquest sistema:

    . Fusió bifurcal: FB = F

    MZ = M

    . Mig germans: FS FD

    MS B MD Z

    . Regla de Projecció oblíqua “Skewing Rule”:

    El primer que la va formular va ser F. Lounsbury.

    OMAHA: FZS = ZS CROW: FZS = F

    FZD = ZD FZD = FZ

    MBS = MB MBS = BS

    MBD = MZ = M MBD = BD

    Canvien de generació els cosins creuats. En els Omaha, els cosins creuats baixen de generació els patrilineals (seran nebots), i els matrilineals pugen de generació, i seran oncles i mares. En el cas dels Crow serà al revés.

    OMAHA:

    = O FZ A F = O M A MB = O FZ A A F

    O ZD A ZS A O M A MB A FZS O FZD A A

    EGO

    L'ego, pujo i llavors els meus cosins seran fills de la meva germana, perquè FZ passa a ser la meva germana, i jo els anomenaré nebots.

    O M A A MB

    A EGO A MBS O MBD

    MBS i MBD seran el germà i germana de la meva mare. MBS = MB, MBD =M.

    CROW:

    FZ O F A = O M A MB =

    O FZ A F A O D A S

    Si l'ego és masculí, BS i BD seran simplement fills i filles (D i S).

    A F A O FZ

    A A FZS O FZD

    FZS es converteix en forma del pare i FZD en germana del pare. Pugen els fills de la dona. Jo anomeno als cosins creuats patrilateralment una generació anterior. Són cosins creuats, però jo els anomeno pare i tia, perquè els pujo una generació.

    A MB A O M

    O MBD A MDS A

    MBD i MDS seran fills del meu germà, que era el germà de la mare.

    Perquè passa això?

    Teoria de F. Héritier. Va estudiar els Samo, que tenien terminologia Omaha. És una teoria poc explicativa. Els patrilaterals es degraden i els matrilaterals augmenten.

    Es pregunta què són les terminologies de parentiu. Segons ella, són sistemes de classificació de persones que segueixen determinats principis d'organització social.

    Quantes terminologies hi ha?

    Seguint una classificació de K. Lowie, en funció del tipus de parents, serà diferent. Però ens fixarem amb els parents de la generació -1 (`pare' i `mare', germà del pare i germana de la mare = `oncles paral.lels', germans de la mare i del pare).

    F FB MB

    M MZ FZ

    . Generacional: s'anomenen amb el mateix terme.

    F = FB = MB `Pares'

    M = MZ = FZ `Mares'

    Exemple: Hawai.

    . Fusió bifurcada:

    F = FB = MB F y FB pares. MB Y FZ oncles

    M = MZ = FZ M y MZ mares

    Exemple: Crow, Omaha.

    . Lineals:

    F = FB = MB

    M = MZ = FZ oncles

    Exemple: la nostra, esquimals.

    . Bifurcada colateral:

    F = FB = MB

    M = MZ = FZ

    Exemple: Sudan, Llatí.

    Héritien va donar compte de que falta una terminologia:

    . Cinquena possibilitat:

    F = MB = FB

    M = FZ = MZ

    És una possibilitat lògica, però no s'ha trobat cap societat que la tingui. No es dóna mai, perquè contradiu un principi d'organització social fonamental, el principi de la dicisió dels gèneres, dels sexes. Aquesta terminologia implicaria que:

    O A A = O O A

    FZ FB F M MZ MB

    FB = oncle; FZ = mare

    MZ = tia; MB = pare.

    Si això es produís, què passaria amb els fills?

    O A O A

    A O A O A O A O

    GERMANS COSUNS GERMANS COSINS

    Els fills de germans de diferent sexe es considerarien més a prop que els fills de germans d'igual sexe. Contradiu la distinció de sexes; per tant, és sociològicament impossible. Héritier diu que la distinció entre els sexes no és un sistema que classifica en dues categories a les persones, sinó que estableix que una categoria és superior i l'altra inferior (masculí superior al femení). Si això és veritat, ja tenim una raó que explica la particularitat oblíqua en la societat Omaha. No és resmés que una manifestació de l'asimetria entre els sexes.

    Si agafem els fills d'un parell de germans, baixen de categoria els fills de la germana i pugen els fills del germà (en el cas dels Omaha).

    Totes les societats haurien de tenir la mateixa terminologia, ja que l'asimetria entre els sexes és universal, i això no és veritat. Hi ha diferents maneres de veure l'asimetria de gèneres.

    Les societats que tenen aquestes terminologies, dintre d'un mateix terme de parentiu hi entren moltes persones. Això vol dir que, per un determinat vincle geneològic s´ha de saber quin terme li correspon: Anàlisi Transformacional.

    Com s'anomena MMFZSSD en Omaha?

    M M F Z S S D A O

    M M Z S S D O A

    M M S S D O A

    M B S D A O

    M B D

    M

    Com s'anomena MMFZSSD en Crow?

    M M F Z S S D

    M M F S D

    M M B D

    M BD

    BD

    Si l'ego és home, BD és filla seva; si és dona, és neboda seva.

    Iroquès: Dravídic:

    G G A O

    C C O A

    C G O A

    C C A O

    TEMA 4: EL MATRIMONI COM A TRANSACCIÓ ECONÒMICA.

    Parlar del matrimoni com a transacció econòmica és una altra manera de classificar els sistemes.

    Dos tipus de matrimoni:

    . Matrimoni amb preu de la núvia (sistemes elementals o semi-complexes).

    . Matrimoni amb dot o dotal (sistemes complexes).

    La diferència radica en el tipus de transacció. El preu de la núvia serien aquells béns que ha de pagar el nuvi, o la seva família, a favor de la família de la núvia. En canvi, la dot és a la inversa: allò que ha de pagar la núvia a la família del nuvi.

    El preu de la núvia.

    Pot dividir-se en dos:

    . Bridewealth, quan està integrat per béns materials.

    . Brideservice, quan està integrat per serveis.

    Normalment, en les societats molt simples, el preu de la núvia serà brideservice, és a dir, que haurà d'anar a treballar a casa dels sogres una temporada.

    En aquest tipus de societats, quan són també matrimonis d'intercanvi directe, l'existència d'aquestes transaccions implica un canvi en el sistema de treball, una redistribució. Normalment, el matrimoni s'entén com un procés, s'inicia quan el futur gendre va a casa dels sogres a treballar i va evolucionant. El fet que les dones siguin cotitzades no significa que la situació de la dona sigui millor que en altres llocs. El preu que té la dona, dóna peu a una gran competència. Implica que les societats siguin violentes i competitives.

    Els germans depenen de la dona, ja que fins que ells no es poden casar fins que no ho faci ella. Si en una família hi ha poques filles, els fills acostumen a emigrar per guanyar diners.

    Són societats igualitàries des del punt de vista socio-econòmic. Hi ha una jerarquia social. Les dones es casen cap avall. Els que donen dones són més alts, jeràrquicament, que els que les reben. Funciona com un mecanisme que evita l'acumulació de riquesa.

    L'antropòleg J. Goody identifica quatre funcions.

    En les societats patrilineals, el preu de la núvia serveix:

    • Per establir els drets de generació (in generatrium).

    • També hi ha el dret a l'herència.

    • Establir el dret a la compensació en cas d'adulteri (tens dret a cobrar el preu de la núvia de les filles d'aquesta dona).

    • Enforteix molt el vincle matrimonial.

    Exemple:

    . En un poble d'Indonèsia, Huaulu, estudiat per V. Valeri.

    Tenen un sistema matrimonial asimètric, prescriptiu amb la MBD. Es creen vincles entre les famílies.

    S'adona que el llenguatge que utilitzen quan parlen de matrimoni és semblant al que utilitzen quan van a comprar al mercat.

    El matrimoni és matrilocal. Va a treballar a casa del sogre i es queda allà fins que la dona comença a tenir fills. Llavors s'emportarà als fills i a la dona cap a casa d'ell, i es pagarà el preu de la núvia.

    Al cap d'un temps, la família de la dona realitza una transacció econòmica a favor del marit. Això significa que, si els pares de la núvia realitzen la transacció econòmica, la núvia no serà una compra (se li tornarà a l'home). A la llarga és un regal.

    El convertir la dona en un regal simbolitza que les dues famílies no són extranyes, sinó que estan unides. Els que reben la dona queden en deute amb els que la donen.

    . Els Maring viuen a Nova Guinea Papua. Estan basats en la cria de porcs, i tenen bases d'agricultura i ramaderia molt rudimentàries. Són feines de la dona; l'home només caça i va a la guerra.

    El matrimoni és d'intercanvi directe i el preu de la núvia és carn de porc.

    Un home, per casar-se, ha d'entregar uns quants porcs als sogres. Són les dones mateixes les que estan produint el preu de la núvia, ja que són elles les que crien els porcs.

    La dot.

    La teoria que va fer J. Goody. La dot s'hauria de pensar com una part de l'herència. Apareix en les societats on l'herència és bilateral (homes i dones). La part de l'herència de les dones és la dot. Els homes ho reben quan es casen o quan es mor el pare; les dones, quan es casen.

    Són societats on els béns materials són més importants, societats agrícoles, societats estratificades: hi ha rics i pobres.

    Les dots varien en funció de l'estat socio-econòmic de la dona o del futur marit.

    Son societats que tendeixen a l'endogàmia de classes: dones riques amb homes rics, etc. No hi ha clans.

    Hi ha una excepció de dots amb clan: la societat àrab que és una societat de clans, amb matrimoni endogàmic. El que passa amb els béns és que passen a formar part del fons conjugal.

    VARIABLE PREU DE LA NÚVIA DOT

    Contingut mobles tot tipus de propietat

    Creditors pares de la núvia núvia

    Deutors nuvi / pares del nuvi pares de la núvia

    Variabilitat poquíssimes vegades sempre

    Pagament en etapes de cop

    Ús fons social fons conjugal

    Observa que si intentem identificar la posició geogràfica, veurem que la dot és a la zona d'Europa, i una part d'Àsia, i una part d'Àfrica.

    L'origen de la distribució està en el sistema econòmic. Només en els llocs on hi ha tradició agrícola seran societats dotals.

    J. Commarog va fer un afegit. La distribució d'un o altre seria en contrast amb el valor relatiu d'una dona.

    L'horticultura és la manera per la qual la gent pot viure. Les feines productives les fan els homes. En una societat agrícola les dones no han de fer res.

    L'evolució de les transaccions econòmiques a Europa:

    Zona de matrimoni dotal. Era ja una característica de la Grècia i la Roma antigues.

    Quan parlaven dels bàrbars, els identificaven amb el preu de la núvia.

    No sabem quin és l'origen d'això a Grècia i Roma. En l'època de l'imperi Romà, la dot es va estendre més enllà, fins a la caiguda de l'Imperi (IV, V).

    Europa dominada pels germànics, desapareix matrimoni dotal i s'implanta el matrimoni germànic fins els segles XII, XIII. Les característiques del matrimoni germànic eren:

    . tenien el preu de la núvia (Wergeld). Transacció del nuvi a la família de la núvia. Això ho havia de fer perquè els pares eliminessin la patria potestat que tenien sobre les filles (Mundium).

    . Morgengabe (donació del matí): el nuvi a la núvia, després de la nit de noces. Representava el reconeixement de la virginitat.

    . Faderfio: regal del pare a la filla quan es casava. No s'ha de confondre amb la dot. La dot és un requisit legal.

    La dot és força infreqüent. Era una forma de distingir-se els germànics dels bàrbars (com a bàrbar hi havia el preu de la núvia).

    Quan es va instal.lar el matrimoni germànic, el Wergeld va caure en desús (això va ser substituït pel Morgengabe i el Faderfio). Durant l'Edat Mitjana, el Morgengabe va tenir molta importància, era el principal. Va convertir-se en una transacció esconòmica molt important. Va perdre el valor de la virginitat.

    El control que exercien les dones era variable:

    . propietat plena de béns.

    . ús de fruit dels béns.

    Quan rebia ús de fruit la dona?

    Si la dona es quedava vídua i no tenia fills, passaria a ser propietat plena. Si tenia fills, seria propietat dels fills.

    Va adquirir importància el regal que el pare feia a la núvia (Faderfio), que no s'ha de confondre amb la dot.

    El que s'ha de destacar del Morgengabe és la concepció nova que apareix en el matrimoni. El pacte és entre els marits; la família de la núvia passa a ser una relació entre un home i una dona. Això va ser així fins als segles XI, XII, XIII quan hi ha un canvi més important.

    Es comencen a substituir les institucions de drets germànics per dret romà (Recepció del Dret Romà). Això implica que resorgeix una altra vegada el matrimoni dotal i va desapareixent el Morgengabe.

    En molts llocs això és substituït per un dret d'ús de fruit que tenien les vídues proporcional al que havien donat quan s'havien casat. Aquest resorgiment implica un canvi del que es considera relació matrimonial, el més important era la dot.

    En el cas de Catalunya, a més de la dot hi havia el que s'anomenava Escreix. Va ser regulada en un text legal durant l'Edat Mitjana. Això consistia en el dret a l'ús de fruit que rebia la dona al casar-se sobre els béns del seu marit, proporcional a la meitat del que havia entregat quan s'havia casat. Proporcionar a la dona diners per sufragar les despeses del manteniment de la casa.

    Normalment les dones retenien la propietat dels béns dotals, però l'ús, l'administració, passa a mans del marit. Quan ell moria, la dona recuperava la propietat i l'ús de béns, hi hagués fills o no.

    Si la dona moria abans que l'home, a les regions més romanitzades, hi havia un règim de separació de béns, la propietat dels béns dotals passava als seus pares.

    En les zones menys romanitzades, Castella, hi havia el règim de societats de carencials (tot pertany als dos). Si moria l'esposa, la propietat de béns dotals passava al marit.

    Matrimoni dotal:

    . la dot s'entén com part de l'herència. Les dones que reben la dot renuncien a l'herència del pare quan es mori.

    . incrementa molt el poder del pare sobre les filles.

    Segons J. Goody, entén que el resorgiment de la dot, s'ha de pensar com una estratègia de la família i els grups de parentiu per contrarestar el poder de l'església. La insistència que hi ha en definir el matrimoni sorgeix d'un consentiment entre un home i una dona. Perquè? Perquè així es podien trencar les relacions de poder en els grups de parentius. Això era obrir la porta a què els matrimonis es casessin sense el consentiment dels pares. Aquest tipus de matrimoni implicava que els pares, com a revenja, només podien desheredar-los. El que feia l'església era rebaixar el poder dels diferents parentius.

    El resorgiment dels matrimonis dotal és una contesta dels grups de parentiu, una contraestratègia.

    Hi ha una teoria que explica aquesta transició de canvi de matrimoni relacionat pel nombre de dones i homes que hi ha en una societat. En l'Edat Mitjana, hi havia poques dones, i s'havia de pagar per elles. Perquè hi havia poques dones? A causa de l'escassetat d'higiene, les dones es morien en el part.

    En la segona etapa, Baixa Edat Mitjana, hi hauria escassetat d'homes, i les dones haurien de pagar per ells (escassetat d'homes perquè hi havia moltes guerres). Aquesta teoria no ha pogut ser documentada, no hi ha dades. El matrimoni dotal = accentuació de relacions de consanguinitat.

    Diana Owen Hughes entén que el resorgiment del matrimoni dotal accentua una importància de la patriliaritat. La dona és expropida de la propietat de la terra. Accentuava els vincles patrilineal. El matrimoni dotal incrementava el poder dels pares damunt de les filles. Les dones es casen amb classes socials superiors, tot el contrari dels matrimonis amb preu de la núvia. Exemples de dues societats dotals:

    . Irlanda : el matrimoni dotal apareix durant la segona meitat del s.XIX- primera meitat del s.XX. Té una vida curta. Perquè?

    - La crisi de la patata. Era el conreu bàsic d'Irlanda. Hi ha una malaltia que afecta a les patates, i això crea una crisi; va suposar un canvi radical.

    - Propietat de la terra, reforma agrària. Es reparteix la terra entre els pagesos, la societat pagesa que era pobra. Amb l'adquisició de poder, la propietat de terra, apareix l'estratificació social dins el camp de la pagesia. La desaparició de la patata creau un canvi en la producció, que dependrà de la unitat del treball que hi hagi. Es passa de la patata a la ramaderia extensiva. La terra esdevindrà un poder escàs i sol.licitat.

    El matrimoni dotal esdevé, juntament amb l'herència, el mecanisme de reproducció social. La concepció que defineix el matrimoni que es desenvolupa és una concepció que defineix el matrimini com un acte econòmic. La cosa fonamental és que es produeixi un match entre la dot de la dona i la terra de l'home: Match-making. Això era el seguit de negociacions entre dues famílies volien casar quan els seus fills. La iniciativa era dels pares. No es veia bé que els pares obliguessin als fills a casar-se. Aquest sistema era molt vist. Els pares parlaven, després presentaven els fills. Els pares de la núvia anaven a menjar a casa del nuvi; després hi havia el “Walking the Land”, on el pare del nuvi ensenyava la terra a la família de la núvia. Després es parlava de la dot de la núvia i ja estava. Això ho va estudiar C. Arensberg.

    Matrimoni = Acte Econòmic. “BEAUTY NEVER BOILED THE POT” (frase que ho exemplifica).

    Els mecanismes de reproducció serien: l'herència de la terra i el matrimoni dotal.

    Model de família: família troncal. És una família la qual, en un determinat moment el que ens trobem seria la parella de generació més antiga (avis), un fill mascle (l'hereu), l'esposa del fill, i tots els germans i germanes del fill que no estan casats.

    L'hereu hereda la terra i és l'únic que es pot quedar a casa quan es casi. El matrimoni s'entenia com una transacció econòmica.

    J. Goody entenia que la dot era el que s'enduia la dona. L'herència és bilateral: els homes la terra, i les dones la dot.

    Els béns de la dona passaven a formar part de la base econòmica conjugal. Aquesta teoria, en el cas d'Irlanda, és incorrecta.

    En les societats en què la dot és un bé immoble, les dones han de cedir la dot al pare del seu marit. La dona no té cap mena de propietat sobre aquests béns, no pot gaudir-ne. És un capgirament de la teoria de J. Goody.

    R. Breen va estudiar Irlanda. Els béns dotals no són els béns que van a parar a la dona, sinó que vénen amb elles.

    Hi ha societats que en la dot hi ha els béns immobles i béns mobles (terra). El sistema d'herència s'anomena partiple, perquè l'herència es divideix entre tots els fills (tant fills com filles reben una part de la terra, que s'ajuntarà amb la que tindrà el seu marit).

    Exemple del nord de l'Índia, Punjab, estudiat per U. Sharma.

    El model de família és la extensa; és aquella en què ens hi trobaríem tots els seus fills homes, casats i solters, i totes les filles solteres.

    La dot és una característica de les castes altes (origen indoeuropeu). Les dones reben la dot, que pot consistir en menjar, normalment, electrodomèstics. Els diners passen a ser propietat de la mare d'ells; passen per les mans de la dona. La dot no la cedeix al seu marit, sinó a la sogra.

    Està malvist que, quan es decideixi quan s'han de casar els fills es parli sobre diners. Durant molt de temps han estat junts, units el preu de la núvia i la dot.

    J. Comaroff va extreure una obra. Les societats dotals les dones no treballen. Entre les castes baixes, les dones es cuidaven de l'agricultura. Actualment, les dones de les castes altes també treballen. Hi ha societats que són més productives, i el preu de la núvia no s'ha imposat.

    S'ha observat una expansió del matrimoni local. S'ha produït una extraordinària inflació de les dots. Això ha donat lloc a pràctiques més lamentables: infanticidi femení, dowry- deaths ( mort de la dot, suicidi de les dones que no es casen o dones assassinades).

    A què es deu el fenomen de la inflació?

    Va començar després de les guerres:

    - modernització de la societat de l'Índia. Eliminació de castes (grups socials que hi ha a

    en la Índia). Eren endogàmics. Les castes no s'han eliminat del tot. En les ciutats, el sistema de castes està gairebé desaparegut.

    La conseqüència no volguda de l'endogàmia és el que ha fet sorgir la inflació. La núvia havia de portar una dot més gran més poderosa per contrastar la resta.

    A les zones rurals això encara no es veu.

    En els últims anys hi ha hagut una lluita molt intensa entre les dones, a causa de la dot.

    Tipus de transacció econòmica:

    • Preu de la núvia (1).

    • Dot (2).

    Formes de societat diferents:

  • societats menys avançades tecnològicament.

  • Societats més avançades.

  • Hi hauria una evolució del preu de la núvia cap a la dot. Pèrdua de valor econòmic de la dona.

    TEMA 5: LA SEXUALITAT.

    No s'ha desenvolupat una teoria antropològica sobre la sexualitat. Perquè?

    • A causa de tots els tabús que rodegen aquest tema.

    • El sexe, des del punt de vista biològic, és acceptat, universal; el que no és acceptat ni universal, és el conjunt de pràctiques adherides al sexe, ideologies, etc.

    En la història de les ciències humanes, la concepció de la sexualitat que ha dominat fins ara, és que la sexualitat es caracteritzaria per dos elements:

    1.- L'impuls sexual o desig = fenomen biològic, per-cultural. Totes les persones el tenen, com a éssers biològics.

    2.- La cultura, les normes socials, l'únic que poden fer és reprimir-ho, no poden fer-ho desaparèixer.

    D'aquests dos elements se'n derivaria un tercer:

    3.- Podem classificar les societats humanes segons el grau de repressió d'aquest impuls biològic.

    Dit per Morgan, a mesura que augmenta la població, la societat, el grau de repressió augmenta, es canalitza cada vegada més, fins que arribem a la nostra societat en què només pots tenir relacions sexual amb una persona, tot al contrari de la promiscuitat.

    Lévi-Strauss, quan teoritza sobre el tabú de l'incest, és això el que diferencia l'home de l'animal.

    Un dels primers autors que es va centrar en la sexualitat va ser Sigmund Freud. Segons ell, el desig sexual era una cosa important. Ell entén que el desig sexual, la líbido, seria la font d'energia psíquica més important dels éssers humans. L'únic que pot fer la societat davant d'això és reprimir-ho. La visió que tenia de la cultura era negativa i reprimida. En els seus escrits hi ha ambigüitat, perquè no queda clar si s'està referint a totes les societats humanes o només a una específica, quan parla de societats repressives.

    H. Marcuse, W. Reich, E. From, deixebles de Freud, són els que van pensar que Freud parlava de tipus específics de societats (com la comunista, o hipotètiques societats primitives); aquestes eren les que no tenien repressions.

    Aquesta va ser la concepció dominant fins als anys 60-70, quan van aparèixer els escrits de M. Foucault. Va suposar una crítica, capgirament total de la teoria anterior. El seu llibre, Història de la Sexualitat, apareix la seva crítica al 1976.

    Les principals maneres d'aproximar-se i considerar la sexualitat humana:

    1.- Hipòtesi repressiva: quan la societat no pot fer res més que reprimir-la (pensament de Freud).

    2.- Teoria que formulà un filòsof francès, M. Foucault, a principis dels anys 60.

    En la seva obra Història de la sexualitat (1er volum 1976), proposa els seus supòsits teòrics que provoquen un canvi radical.

    Parteix d'una constatació, d'uns fets que els Freudians esquerres (Marcuse) intenten afegir, unes idees més en relació a l'ambigütat del concepte de cultura humana que tenia Freud (a quines societats es referia).

    Ells entenien que la idea de repressió de Freud només era aplicable a les societats burgeses capitalistes (idea concebuda pels Freudomarxistes). Entre aquests autors, H. Marcuse, en el seu llibre Eros i civilització (1960), intenta sintetitzar i argumentar explícitament l'argument de de la sexualitat de Freud amb el de Marx.

    Un dels fets que constata és que, en les societats industrials avançades cada vegada hi ha menys llibertat sexual (societats repressives). Al mateix temps, va observar que en les societats contemporànies, la sexualitat és omnipresent (en l'art, pel.lícules, revistes, etc). Com és possible si la societat és cada vegada més repressiva, té menys llibertat sexual, que hi hagi una proliferació de discursos de sexualitat?

    Marcuse ja va constatar aquest fet, però no ho aclareix. Va ser Foucault que ho solventa. Parteix d'aquesta constatació, que existeixi això no significa que les societats occidentals siguin cada vegada més lliures. La manca de llibertat sexual en el món occidental no es manifesta a través de la repressió, sinó a través de la hipersexualització de la vida diària. Perquè, en aquestes societats, la sexualitat ha esdevingut l'instrument de poder fonamental de les classes dominants.

    Definir la sexualitat com a instrument de poder, i no de llibertat, suposa un canvi radical al concepte de Freud. La manca de llibertat sexual no s'explica perquè hi ha repressió (Freud), sinó perquè la burgesia ha convertit la sexualitat en el seu instrument de poder total (Foucault).

    Això significa que la sexualitat deixa de ser un fenomen biològic i es converteix en una construcció cultural (segons Foucault).

    Segons Foucault, la història de les societats occidentals es pot dividir en dos periodes:

    • Primer periode (fins a l'Edat Mitjana). Es defineix com el desplegament de l'aliança. En aquest periode, la sexualitat no seria intrument de poder, perquè la societat no existeix com a construcció cultural. Aquestes relacions s'entenien com a unes activitats en conjunt de les pràctiques socials (sexualitat incrustada dins el conjunt de les relacions matrimonials i de parentiu). Seria un periode caracteritzat per una relativa llibertat sexual, ja que no existeix la sexualitat com a construcció de cultura; és a dir, les classes dominants no l'usaven com a instrument de poder; el poder serien les estratègies matrimonials i el conjunt de relacions que n'esdevenen (de filiació, de parentiu, etc.). Per tant, la sexualitat no era una esfera autònoma d'activitat.

    • Segon periode (a partir de l'Edat Mitjana, i en paral.lel a l'augment progressiu de la burgesia). Es comença a iniciar un nou periode definit pel desplegament de la sexualitat, que es comença a construir culturalment aquest concepte, mitjançant activitats que s'identifiquen autònomament, activitats independents.

    Aquesta progressiva identificació de l'activitat sexual com una activitat independent aniria en paral.lel al progressiu ascens de la burgesia de les societats occidentals (s.XIX és el segle de les revolucions burgeses). Foucault diu, en el seu llibre, que “la sang de la burgesia és el seu sexe”.

    Aquest periode es pot subdividir en dos subperiodes:

    • Finals de l'Alta Edat Mitjana fins a finals del s.XVIII-principis del XIX. El principal responsable d'aquesta etapa de la construcció cultural de la societat i de la conversió de la sexualitat en instrument de poder no és directament la burgesia, siné l'església catòlica. Perquè? L'església estava interessada en el control de la sexualitat. Era un poder que estava marginat del que eren les relacions de poder importants (les aristocràtiques de poder i parentiu). Mitjançant el control de la sexualitat, l'església podia tenir influència en aquestes societats. Però, com ho feia a partir de la sexualitat?

    El mecanisme fonamental que té l'església a través de la sexualitat és la confessió, a través de la qual, converteix la sexualitat en un discurs. L'església no reprimeix la sexualita, sinó que obliga a parlar-ne. Això converteix la sexualitat en una esfera autònoma, perquè la gent pensa sobre la sexualitat.

    Així doncs, el principal responsable de la culturalització de la sexualitat és l'església catòlica. El discurs teoògic sobre la sexualitat no porta a la llibertat, sinó a instrument de poder de l'església.

    Dins aquest periode, el discurs que crea l'església és exclusivament moralista. El que intenta descobrir el capellà és si la persona ha fet o no un pecat. La idea de pecat és la idea central que domina aquest subperiode.

    • Al llarg del segle XIX, el domini autònom creat de la sexualitat, s'allibera del domini de l'església, i entra a formar part d'un altre tipus de discurs: el mèdic, amb intencions terapèutiques (discurs científic).

    La sexualitat es converteix en l'instrument de poder de la burgesia, convertint-lo en objecte d'anàlisi mèdic. El seu discurs no està centrat en la noció de pecat, sinó en nocions d'higiene física, salut (física i mental). La gent ha de parlar de la sexualitat per saber si tenen una vida saludable (pràctiques higièniques).

    Aquest procés, la medicalització (segons Foucault), culminaria amb Freud i el psicoanàlisi.

    Amb el psicoanálisi, la burgesia hauria arribat al seu instrument de poder més sofisticat i refinat.

    Els paral.lelismes en els mitjans que podem trobar entre els confessionaris i els psicoanalistes són clars. Formalment, persona que veus com una autoritat i t'interroga, i fas un discurs de la teva vida. Amb aquest interrogatori, les preguntes sobre la sexualitat tenen una importància específica.

    La progressiva construcció cultural de la sexualitat té diferents objectius:

    • Teològic: salvar l'ànima identificant els teus pecats (ser conscient i parlar-ne). Manifestació de poder més directa.

    • Freud: per superar els traumes ser conscient de les teves relacions, parlar-ne, per salvar la teva salut mental. És una manifestació de poder més indirecta.

    Quina concepció de la sexualitat apareix en les investigacions que van fer els antropòlegs?

    Tractarem dues etnografies molt diferents a la nostra.

    1.- Etnografia que va realitzar Malinowski a les illes Trobriand, La vida sexual dels salvatges (1929). Ell era un bon coneixedor del pensament de Freud, i com molts antropòlegs de l'època, com Mead, el seu objectiu sobre l'anàlisi de la sexualitat era posar a prova les hipòtesis de Freud: si les societats amb menys cultura també tenien menys repressió.

    En els seus escrits hi ha, de manera molt matitzada, la nostàlgia del bon salvatge; no per la societat en la promiscuitat absoluta, sinó per la forma alternativa de viure de les societats (segons els evolucionistes).

    La manera com Malinowski ho documenta, és mirar la sexualitat com un procés d'aprenentatge en el qual destaca la manera com l'ésser humà va adquirint experiència sexual i la va conceptualitzant en termes de la seva cultura.

    Es fixa en la sexualitat de les criatures més petites. Observa que hi ha una total absència de tabús i repressions en els nens més petits no hi ha actituts disciplinatòries per part dels adults, i els nens els imiten). No hi ha segregació entre nens i nenes.

    La conclusió que ell en treu és que en aquesta etapa de la infància no existeix cap mena de tabú. Quan arriben a l'adolescència (12-13 anys), s'inicia una etapa d'absoluta llibertat sexual. Els nois deixen de viure amb els pares (s'afilien a la casa de l'oncle matern) i passen a viure a la `casa dels solters', on hi viuen fins els 20 anys, quan es casen.

    Les nenes marxen de casa seva per anar a casa d'una tia materna.

    Durant aquest periode, els adolescents tenen relacions sexuals curtes, i en cap moment donen lligams de llarga durada. L'única relació que tenen junts són les activitats sexuals, que són totalment lliures.

    Aquestes relacions no són fidels, que implica rivalitat i gelos entre ells.

    L'activitat sexual és pràcticament l'única activitat que poden fer junts a aquesta edat. Segons Malinowski, seria una obsenitat que dos joves anessin a menjar junts. En canvi, podien tenir relacions sexuals.

    Quina seria la concepció de la sexualitat que se'n deriva del periode de l'adolescència?

    Segons Malinowski, la relació sexual s'entén com una activitat lúdica, deslligada de qualsevol altra connotació reproductiva, i de qualsevol idea de vincle.

    Tenint en compte això, aquestes etnologies antigues són interessants, no només pel que ens diuen, sinó per veure el que els antropòlegs pensaven.

    Malinowski, com és possible que en una societat així, la gent es casa?

    Observà que, malgrat la llibertat sexual hi ha un desig molt marcat per casar-se. Aquest desig no és per tenir relacions sexuals, sinó que s'explica per altres circumstàncies.

    Les dones volen casar-se perquè és la manera que elles podran tenir fills, i tenir fills era el deure fonamental de les dones: produir persones pel seu clan (filiació matrilineal).

    Els homes es volen casar, no per raons de filiació, sinó per raons econòmiques.

    Al marge de les dues raons, el matrimoni dóna estatus social (es converteixen en adults).

    Beneficis econòmics: Urigubu, el que ha de pagar el germà de la núvia al seu marit.

    Això no significa que el matrimoni estigui deslligat de les relacions sexuals. Intenta explicar els altres interessos. La llibertat sexual desapareix quan la parella es casa.

    Sembla que la gent es casa lliurement, però es necessari el consentiment dels pares de la noia.

    Observa també, que els que s'acaben de casar, el que determina jurídicament el matrimoni és que prenguin un àpat junts (matrimoni consumat).

    En realitat, la parella recentment casada passarà un periode relativament llarg d'abstinència sexual, perquè els casats van a viure a la residència patrilocal fins que ells es fan una casa (2 o 3 mesos), i es senten cohibits.

    Un cop establert el matrimoni, la llibertat sexual es suprimeix. No vol dir que l'adulteri no existeixi, però està molt penalitzat.

    El matrimoni sempre és monogàmic, llevat el matrimoni dels caps de les tribus (càrrecs polítics), que tenien moltes dones. El motiu del matrimoni poligàmic és que aquests individus necessiten acumular grans quantitats de riquesa (aconseguint que molts cunyats paguin sempre els Urigubus. En aquests casos, l'adulteri és més tolerat, i molts dels qui cometen adulteri són els fills del mateix cap.

    A més, quan una parella està a les portes del matrimoni, també comencen a tenir un sentit de la fidelitat d'un vers l'altre.

    Resum d'aquest etnografia:

    • hi ha un cert sentiment de nostàlgia, no per la situació de promiscuitat absoluta, sinó per una sexualitat amb menys repressió. Hi ha elements paradisíacs per descriure els `salvatges', semblant a la de Mead (1928).

    • L'etnografia de Malinowski ens permet qualificar les categories de les teories generals. Ens descriuen societats on hi impera la llibertat sexual, però aquesta promiscuitat es limita en la vida de l'individu, només durant l'adolescència.

    Quines són les raons que ens explicarien aquesta llibertat sexual?

    La concepció de la sexualitat com una activitat que té valor en sí mateixa, i no es considera ni el principi ni el fi de res. Entre els Trobriandesos, en l'adolescència, es veu la sexualitat en sí mateixa.

    2.- Etnografia de G. Herdt.

    És una etnografia d'una societat diferent, tot i que es tracta d'una societat que vivia propera als Trobriand (àrea de Melanèsia, terres altes de Guinea Papua).

    Culturalment, però, són dos societats molt diferents. Aquestes societats només van ser colonitzades pels blans a partir dels anys 50, mentre que les altres ja hi estaven en contacte des del segle XVIII.

    Aquesta etnografia la va fer un antropòleg americà, G. Herdt, Guardians of the Flutes. Idioms of Masculinity (1981).

    Va donar el pseudònim de Sambia a la tribu estudiada, que serien, d'acord amb la seva descripció, un poble d'agricultors que viuen en petits poblats integrats per 2 o 3 clans de famílies patrilineals, tots en guerra entre ells.

    La característica més important de la seva cultura és la guerra, fins a la pacificació (60-70), on la guerra era un mitjà quotidià.

    Els clans són hexogàmics (s'han de casar amb dones de fora del seu clan, i si pot ser, de fora del seu poblat: és a dir, les dones provenen de poblats enemics).

    En el centre dels poblats hi ha la `Casa dels Homes', on hi viuen tots els nois des de que tenen 7 anys fins que es casen (17-18 anys). Aquests nois aprofiten el periode per passar un procés d'iniciació i instrucció del servei militar. L'objectiu d'aquest periode seria convertir els nens en homes, convertir-los en guerrers.

    Una altra pràctica que realitzen aquests nens és la felació. El sentit d'aquesta pràctica:

    la seva activitat sexual té dues etapes:

    • Dels 7 als 13 anys actuen com a feladors; q partir dels 14 seran felats pels nens més petits.

    • Es casen amb una dona amb qui han estat promesos de petits, i serà llavors que tindran contacte heterosexual.

    Un cop casats, la dona anirà a viure prop de la casa del marit. Ell viurà amb els homes, i de tant en tant viurà amb la dona, que felarà al marit.

    Això dura fins que la dona arriba a la pubertat, ja que quan es casa sol tenir 12 anys; llavors començarà a tenir relacions sexuals amb penetració vaginal.

    A partir d'aquest moment, l'home viurà més temps amb la dona, però podrà acudir a la casa dels homes. Aquesta activitat bisexual s'acaba quan la dona té el primer fill; llavors les relacions sexuals seran heterosexuals.

    Perquè practiquen la felació?

    Aquestes activitats realitzades pels homes, segons ells, són absolutament secretes (les dones no ho saben). Això s'explica per l'extraordinària segregació que hi ha en aquestes societats (el món dels homes separat del de les dones).

    Practiquen les felacions perquè d'aquesta manera, els nens es fan homes, adquireixen la masculinitat

    Els valors fonamentals i només masculins d'aquesta societat són l'agressivitat i la violència; ja que la guerra és l'activitat fonamenal i exclusivament masculina.

    Per tant, en el procés d'iniciació a la masculinitat cal ensenyar als nens a ser agressius i violents, per poder lluitar després.

    Aquests valors masculins són considerats contradictoris, de negació, als que ells defineixen com a femenins. Ells entenen que tot allò que s'inclouria en el món femení és perillós per por a perdre l'agressivitat i violència. Contaminació pel contacte del cos d'una dona, sobretot els fluids vaginals i la sang menstrual, que consideren que són els contaminants més perillosos del cos d'una dona.

    Per això, quan les dones tenen la menstruació, les reclouen a una cabanya i són alimentades per altres dones, ja que també és contaminant per ells mateixes.

    Els Sambia usen el terme Jerungdu que Herdt tradueix com `energia de la masculinitat', i és la que ha d'aconseguir per poder entrar en combat, per ser homes (violents i agressius). El problema és que aquesta energia no és inherent en l'home, l'han d'aconseguir, i el mecanisme fonamental per obternir-la és mitjançant la felació.

    Relacions entre el món masculí i el femení:

    La segregació entre els gèneres és molt rígida. L'únic contacte que tenen és fins als 7 anys amb la mare. La divisió del treball també és molt rígida: les dones es dediquen a l'horticultura; i els homes obren els camps, talant els arbres, mentre les dones treballen la terra. Els homes talen, cacen i es dediquen a la guerra.

    Aquesta segregació s'expressa en la forma quotidiana (dones passen per un carrer, i els homes per un altre).

    Hi ha una por terrible, per part dels homes, a perdre la seva masculinitat, per culpa dels fluids femenins. Per tant, ells consideren les dones com a sers molt perillosos. Com ell hi individualitzen també és molt particular: les dones més perilloses són les seves esposes, i no les dones del seu clan.

    Les relacions heterosexuals són relacions molt conflictives. Els nens estan en ignorància respecte el sexe. Està prohibit parlar de sexe davant dels nens. És tabú parlar dels fluids del cos, especialment dels de la dona. Si un home els ha de pronunciar, ha d'escopir de seguida. Les relacions heterosexuals han de fer-se fora de casa, al bosc.

    Quina és la substància que ells identifiquen com a essència de la seva masculinitat? És el Sémen. És una substància nutritiva i és la raó per la qual els nens petits han d'ingerir-lo. Ho identifiquen amb la llet de la mare. Per aquesta raó, els homes acabats de casar fan que les seves dones els felin, per acumular el sémen als seus pits i poder amamantar als fills.

    Els homes no poden produir el sémen; com que és l'essència de la masculinitat, tenen por de perdre'l. Això implica que la masculinitat és un tret que s'adquireix, que no tenen de per sí.

    La manera de contaminar el sémen és tocant els fluids femenins.

    El sentit del periode iniciàtic és el de sotmetre als nens a un procés de purificació.

    Quan els nens entren a la casa dels homes estan totalment contaminats, per això, al principi, no poden practicar la felació. La purificació consta en dues coses:

    • Sèrie de maltractaments físics per desprendre's de la feminitat i perquè s'acostumin al clima de violència i masculinitat.

    • Els fan sagnar, introduint-los una canya pel nas, i sangren fins que estan purificats.

    També els homes, un cop casats, passen per aquest procés de purificació quan la seva esposa té la primera menstruació.

    Mitjançant aquesta pràctica, els nens s'acostumen a veure sang i no els serà tan traumàtic en les guerres.

    Un cop consideren que estan purificats, començaran les felacions, que són diàries i durant la nit. Al principi són activitats traumàtiques pels nens, i no són tan freqüents. Però no suposa cap trauma passar a ser felats.

    La separació entre felats i feladors també és molt rígida. Segons ells, és un procés nutritiu pels nens petits i que és el mateix aliment que han près de la mare (era sémen impur perquè havia passat pel cos femení).

    Experimenten com a molt traumàtic el pensament del matrimoni. Els provoca ansietat, tan pels homes com per les dones.

    La primera relació heterosexual també és la felació, i així la dona també s'alimentarà. Duren fins que la dona arriba a la pubertat. Llavors tindran la penetració vaginal.

    La realització del coit els provoca una ansietat terrible als homes, perquè s'hauran de desprendre del seu sémen i també perquè entraran en contacte amb els fluids femenins. El coit serà molt ràpid i llavors els homes s'han de purificar ràpidament. Es restregaran les parts del cos amb herbes medicinals, i ingeriran una mena de làtex blanc que els ajudarà a regenerar el sémen que han perdut durant el coit. Aquest làtex també el prenen els nens que han sofert les felacions.

    Com expliquen el sentit de les relacions heterosexuals amb coit?

    Segons ells, estaria en la necessitat de la procreació. Però, com queden embarassades les dones?

    La substància femenina per definició és la sang. Les dones tenen un òrgan, Tingu, que produeix sang dins el ventre de la dona. Quan es produeix la penetració vaginal, el sémen es barreja amb la sang, que es coagula i apareix el fetus, que tindrà sang de la dona i la carn i ossos del sémen de l'home.

    La dona ha de contiuar practicant el coit fins el setè mes de l'embaràs, per obtenir sémen pel fetus. Un cop nascut el primer fill, els homes deixen d'anar a la casa dels homes.

    Si ens fixem en el cicle vital d'un home podem dir que passa per tres etapes:

    - activitats homosexuals/homoeròtiques.

    - des del matrimoni (17-18 anys) fins al primer fill que la seva activitat sexual serà bisexual.

    - heterosexual.

    Quatre punts per reflexionar sobre aquesta etnografia:

    1.- La idea d'absoluta incrustació de l'activitat sexual dins del contingut de la cultura d'una societat. El sentit d'aquesta activitat sexual s'aconsegueix descrivint la seva cultura.

    2.- Entendre una determinada pràctica sexual com la característica d'un periode determinat de la vida d'una persona. Per entendre això, Herdt diferencia entre identitat homosexual i comportament homosexual. Ells no són homosexuals, perquè no s'identifiquen com a tal, però en tenen el comportament.

    3.- Concepció de la masculinitat dels Sambia: s'aconsegueix, no és innata com la feminitat. El procés iniciàtic és un proceés d'adquisició, i tenen angoixa perquè la poden perdre, la masculinitat.

    4.- Caràcter de repressió d'aquesta societat. El periode d'homosexualitat és una sublimació dels seus desitjos heterosexuals reprimits, a través de les felacions quedaria sublimat.

    TEMA 6:.

    • La defensa de la igualtat entre gèneres.

    Als anys 70 es fan una sèrie d'observacions, uns estudis faministes. S'observa una situació de subordinació femenina en totes les societats, es una assimetria entre gèneres, es a dir la subordinació femenina es universal; no es específica de les societats occidentals. Aixi dons hi ha d'have una explicació universal. Els estudis feministes intenten trobar una esplicació per superar aquesta desigualtat.

    L'explicació universal no es pot trobar en la biologia. La subordinació no es causa de la distribució biológica entre gèneres. S'han de trobar explicacions de caire cultural.

    S.Ortner, molt influenciat pel pensament estructuralista de Levi-Strauss. Totes les societata humanes fan la distinció entre natura/cultura; postulen que els fenomens cultural son sempre superiors als fenomens naturals. Això es un presuposit del pensament humà. La cultura es la reproducció de la natura en el pensament humà.

    Allò que s'acosta a la natura es considera salvatge i allò que s'apropa a la cultura es considera civilitzat. En totes les cultures les ones s'associen a la natura i els homes a la cultura. Per tant si la natura es considera superior a la natura, els homes serán superiors a les dones.

    Perque els homes s'associen a la cultura?

    Ella fa referència a les característiques del cos femení seguint les teories de S de Beauvoir "segon sexe", on es fixa con a occident es caracteritza per tenie elements relacionats amb la reproducció biològiva de l'espacie. Per tant les dones s'associen a la natura i es perceven con a inferiors.

    També diu que a les dones també se'ls atribueix universalment el rol de l'esfera doméstica i als homes l'esfera pública. La conseqüencia es que aquesta distinció condiciona que tot allò públic es relaciona amb la cultura i allò domestic a la natura.

    Les dones també son els agents de socialització primaria separan el nen de la natura, pero es una socialització mínima. La socialització culrçtural posterior es dels homes,.

    Una altra explicació la dona Nancy Chodorow. Elabora una teoria neofreudiana que explica les diferències psíquiques de la ment masculina i femenina. Diferencies que s'originen segons les estructures familiars.

    Mentres que els homes desenvolupen unes carácterístiques psiquiques universalistes i abstractes, les dones la desenvolupen personalista i concreta.

    Chodorow es fixa que els homes i les dones aprenen el seu rol en un procès diferent en el cas de cada gènere. Les dones aprenen el seu rol femení identifican-s'hi i fixan-se amb la seva mare. Els homes s'identifiquen amb el pare, però no en tan que persona concreta, sino en tan que concepte abstracte, es a dir, condicionada per les explicacions que venen de la mare. Per tant l'identitat masculina s'apren d'una menera conceptual..

    També diu que la personalitat femenina es una soca que no s'acava d'identificar mai com un jo individual, ja que sempre s'identifiquen amb les seves mares i desprès amb les filles.

    Els homes primerament han de negar la primera identificasió amb les seves mares, desenvolupan una personalitat més individual. Així dons també ens diu que estan més prop de la natura i els homes més prop de la cultura, ja que les dones es continuen identificant amb les seves mares i els homes han de tallar amb aquesta primera socialització.

    M.Rosalda, distigeix entre esfera pùblica i esfera doméstica. Les dones estan subordinades en totes les societats humanes perque desenvolupen rols doèstics. Els homes tenen poder polític perque tenen rols en l'esfera pùblica que es superior a la domèstica. També ens diu que aquest rol públic es construeix sempre com una consecució, es a dir, han d'aconseguir ser homes a traves dún procés de lluita. La dona ja neix dona.

    D.Gilmore diu que l'hombria s'ha d'aconseguir i la condició femenina ve donada. Els homes sempre tenen el poder polìtic encara que les dones tenen certs poders no reconeguts.

    Com més rígida sigui la distribució entre l'esfera pùblica i domèstica més rígides siran les desigualtats. Si la dona participa en lo públic i l'home en lo domèstic, no hi hauria tanta rigidesa i desigualtat.

    En un segon moment, l'estudi de les relacions de gènere passa per una inflexió. Un cop esgotades totes les explicacions universals, les feministes arriven a la conclusió que totes les ciències socials quan estudien les difèrnciaes entre gèneres ho fan desde una perspectiva masculina, es a dir que son asidroxentics i per tant es questiona les idees anterios i es passa a creure que la idea de subordinació privava de veure el poder que tenen les dones i els recursos que tenen per exercir-lo.

    E.Friedl i S.Rogers, amb estudis a Grècia i França, ens diuen que en contra del que deien les anteriors antropòlegues, en les societats on les atribucions de podes poden ser rígides, tot hi que les dones estan en l'esfera domèstica, tenen un alt nivell de poder.

    Estudia socistats rurals pageses franceses on l'esfera pùblica te l'autoritat pero està buida de poder perque el poder no el tenen els pagesos sino la ciutat. Les decisions es prenen a les capitals. Les societat rurals europees estan buides de poder. Les dones al estar a l'esfera doèstica si que gaudeixen d'un poder sobstitutiu, pero que no està reconegut.

    TEMA 7: GRUPS DOMÈSTICS, REPRODUCCIÓ SOCIAL I IDEOLOGIES POLÍTIQUES.

    La forma d'analitzar la familia es a través del grup domèstic. És un conjunt de familiars que comparteixen o que en un determinant moment han compartit residència.

    L'altre concepte seria la casa, que seria el lloc de residència i que juntament amb el grup familiar formen el GRUP DOMÈSTIC. Hi ha diversos tipus de grups domèstics. Segons Laslet es difencien 4 grups:

    • Grups sense vincles de parentiu amb una casa.

    • Grups domèstics simples, família nuclear (pares i fills).

    • Grups domèstics extensos, família nuclear i algun altre parent.

    • Grups domèstics complexes, dues o més famílies nuclears emparentades entre ellse.

    Tenim un altre autor, Jack Goody que proposa una classificació sogons el tipus d'activitat que hi ha al grup domèstic, Ell diu que hi ha 4 tipus de funcions.

    • Relacionades amb la producció.

    • Relacionades amb la reproducció.

    • Relacionades amb el consum.

    • Relacionades amb la residència.

    El grup domèstic té 3 tipus d'unitats:

  • Econòmica, amb activitats relacionades amb el consum i la producció

  • Reproducció, la cria dels fills.

  • Unitat de residència, fan referència a la convivència en una mateixa residència.

  • També ens apareix el "Househeld" que seria la unitat social que estroba en una casa i és sinònim de grup domèstic. La característica que tenen els grups domèstics és la dinàmica, una dinàmica de tipus cíclic; és la forma de canvi familiar al llarg del temps. Això és coneix con el cicle de desenvolupament dels grups domèstics i depen de l'època en què es trobi el grup domèstic tlindrà una estructura o una altra. El primer a estudiar això fou M.Forbes.

    Forbes estudia els ASHANTI africans matrilineals. Ell veié una gran diversitat d'estructures familiars, però que en realitat són una maeixa en diferents fases. Aixì hi ha un sol model de grup domèstic, però amb fases. N'hi ha 3 fases:

  • Fase expansió

  • Fase de dispersió.

  • Fase de substitució

  • La primera fase ve inmediatament desprès del matrimoni, la crria dels fills. Seguida per la dispersió la qual els fills s'emancipen i finalmente la substitució en la cual els individus joves ocupen el lloc dels adults.

    Les estructures familiars presenten tres formes diferents:

    • Families nuclears,

    • Families segmentaries (dones soles amb fills, dones, fills i germà de la dona).

    • Combinació nuclear i segmentaries.

    Pel que fa a residències trobem:

    • Families patriarcals, home dona i fills.

    • Families avinculocals, home, germana i fills d'aquesta.

    • Combinacions de les dues formes anteriors.

    Els cicles de desenvolupament domèstic que desenvolupà això es devideixen en dos:

    • Dones casades que viuen amb la seva familia i el marit fa visites ocasionals (1ª etapa). Quan neixen els fills, home i dona van a viure a una risedència pripia. Els ashanti es poden divorciar i a més hi ha poligamia masculina i femenina. Aquest divorci provoca que hi hagi dones madures amb casa pròpia vivint soles amb els seus fills.

    • Pel que fa las fills petits viuen a la residència nuclear, amb el pare i desprès amb el germà de la mare (Patriarcal-Avunculocal). Aquest vincles donen diversitat d'estructures, no de models familiars; això ens ha de fer pensar en cicles distints.

    MODELS FAMILIARS EUROPEUS.

    A Europa tradicionalment hi ha hagut 2 tipus de models familiars:

    • La familia nuclear.

    • La familia troncal, s'hi troben tres generacions vivint a la mateixa residència. Els avis, el fill d'aquest casat i els fills no casats i els dills del fill casar. Aquesta és la família característica de societats rurals preindustrials. El primer a adonar-se d'això fou F. Le Play que diu que ens apareixen 3 models no 2 de família:

    - F. Patriarcal. Els avis, els fills mascles i les seves dones i els fills d'aquestos.

    - F. Troncal.

    - F.Nuclear o inestable, és aquella en què els fills marxen en creixer.

    Per Le Play la família troncal oferia estabilitat a França. Aquesta va desapareixent i apareix la F.Nuclear la cual feia responsable de la inestabilidad que començava a viure França de principis de l'industrialització. La família Troncal s'adaptara perfectament amb l'herencia de les terres per un membre de la família i els altres haurien de marxar.

    A Irlanda des del S.XVII en què es va colonitzar pels anglesos, els propietaris dels latifundis cobraven rendes als pagesos irlandesos. L'economia es basa en el cultiu del blat. Amb la revolució industrial a Anglaterra hi ha una demanda del bens de consum, sobre tot el balt. Hi ha una economia de subsistència en conrear patates, per mitjà del cultiu intensiu. El propietari arrenda les terres.

    Amb aquest sistema era molt fàcil obtenir terra pre sobreviure. Hom anava als propietaris perquè els arrendès la terra per cultivar patates. A la dona se li proporcionava una vaca. El nodel de família nuclear és l'habitual quean els fills es casen i aconsegueixen una terra. Al S.XIX hi ha la crisis de la patata.

    Es porta a terme la reforma agrària expropiant latifundis. Els pagesos es fan propietaris. Desapareix l'economia dual de blat i patata i es substitueix per ramaderia extensiva.

    Es important l'extensió i per tant s'intentarà evitar el fraccionament de les terres i passaran a mans de un sol fill, pasant llavors a un tipus de família troncal. El tronc amb tots els hereus que van sent propietaris i les branques que serien els fills que es dispersen.

    La terra va passant indivisible d'hereu a hereu, de pare a fill. Una de les germanes es la que rebrè el dot. El dot que la dona del fill ha aportat. La resta del fills emigren als E.U.A o Anglaterra. Segons Le Play aquesta moda aporta gran estabilitat social.

    Le Play en fer aquest estudi pernsava en França on tambè predomina aquest tipus de família troncal. Ell no generalitza com el tipus característic de família de les societats preindustrial europees.