Existencialisme. Albert Camus

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa existencialista. Existencialismo # Vida i obres. Pensament

  • Enviado por: Garfield
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

Albert Camus

Existencialisme

--Vida

--Obres

--Pensament

--Temes bàsics de l'existencialisme

--Els problemes de la teologia existencialista

--Món, límits i existència

--Comentaris

--Bibliografía

--Vida

Camus, Albert; [Mondovi (Argelia) 7-11-1913| Frància 4-1-1960]

Es va guanyar la seva reputació mundial per ser un novelista de gran prestigi, això li va portar a guanyar un Premi Nobel de Literatura l'any 1957.Durant el anys cinquanta es va tornar la veu principal de la moral a través de les seves escritures i alguna contrarietat envers el testament.

La vida a Argèlia

Neix en una familia humil l'any 1913 a Argèlia. De ben petit queda orfe de pare que va anar en la primera Guerra Mundial .

Encara que va ser un nen indigent va aconseguir una beca que rebien els fills de les víctimes de la guerra. Als 10 anys el mestre i amic Luis Germain li aconsegueix una beca per estudiar al Liceu, a partir d'aquest moment la seva vida dona un tomb. Arriba a asistir a la Universitat d'Argèlia on va desenvolupar un interès pels esports i el teatre. Però va ser víctima de la enfermetat de la tuberculosis, que li va acompanyar tota la seva vida, i el va desviar de la seva gran pasió; el futbol. Gràcies a això ara podem gaudir de les seves obres. Els temes dels seus llibres reflexen la seva vida: pobresa i mortalitat. Després d'estar un temporada als Alps francesos, torna cap a Argel i publicà els seus dos primers llibres; “Del dret i del revés” (1937) i “Noces” (1939). L'any 1938 es va fer periodista de l'Alger-Republicain, un diari anticolonialista. Durant la segona Guerra Mundial es reuneix a París amb un grup de la resistència `Combat' i comença a escriure llibres que li porten al reconeixement general com “L'estranger” (1942). En el mateix any escriu l'obra clau de les seves idees “El mite de Sísif” (1942). Després escriu drames com “El malentés” (1944) i “Calígula” (1945). Fins aqui totes les seves obres van ser una concepsió tràgica i absurda de la vida. Més tard publica “Cartes a un amic alemany” (1946) i “La pesta” (1947). Amb aquesta última el pensament de Camus va evolucionar cap a una banda més solidari envers el patiment humà i la injustícia. Una actitud que ho transmet encara més a “Els justos” (1949) i a l'assaig “L'home rebel” (1951). Aquest últim va ser, sens dubte, el llibre més polémic i complexe que va provocar la seva ruptura amb Sartre. Cinc anys més tard va sortir “La caiguda” (1956; novela), “El desterrament i el regne” (1957) i “Els endimoniats” (1959). Finalment mor l'any 1960 a prop del Sens a causa d'un accident automovilístic. Tot i això després de la seva mort es van pubilcar novel.les com “La mort feliç” (1935-va ser la 1a novel.la) i “El primer home” (1994) obra en la que estava treballant abans de morir. Aquesta última es una autobiografia molt interesant encara que inacabada. Sartre, abans de la seva mort el va definir com: `La admirable conjunció d'una persona, acció i obra'.

--Obres

Les seves obres fan veure l'influència de la societat nihilista en la que estava sotmés. Reflexen la tràgica i absurda existència de l'home, reivindicant la llibertat, justícia i solidaritat. En les primeres obres de Camus el tema central es l'absurd de viure i més tard seria la llibertat.

Les obres que va publicar són:

*La mort feliç (1935)

*L'envers et l'endroit (El cantó dolent i el cantó correcte, 1937)

*Noces (Les noces, 1938)

*L'estranger (1942)

*El mite de Sísif (1942)

*El malentés (1944)

*Calígula (1945)

*Cartes a un amic alemany (1946)

*La pesta (1947)

*Els justos (1949)

*L'home rebel (1951)

*L'étè (L'estiu, 1954)

*La caiguda (1956)

*El desterrament i el regne (1957)

*Actuelles lll (Actualitats lll, 1958)

*Els endimoniats (1959)

*El primer home (1994)

--Pensament

Existencialisme; moviment filosófic o tendència dels segles XlX i XX. Tensió en la existència individual, en la subjectivitat i llibertat individual. Els existencialistes han defensat que no hi ha cap base objectiva per a les decisions, ells emfatitzen la importància de l'individualisme en les preguntes decisives de moralitat i veritat.

Els individus son lliures d'escollir el seu propi camí, els existencialistes han d'acceptar el risc i responsabilitat de les seves accions. Kierkegaard va experimentar un sentiment que ell va anomenar por; és la manera de Déu per cridar a cada persona per prometre un estil de vida personalment vàlid.

El primer en anticipar-se a les majors preocupacions de l'existencialisme va ser el filòsof francès Blaise Pascal (s. XVll), que va denunciar la filosofía sistemàtica que presumeix d'explcar a Déu i a la humanitat.

El segle Xl el filòsof alemany friedrich Nietzsche va afrimkar el testament individual amb el tràgic pesimisme de la vida. Heidegger va defensar que els éssers humans entenen perquè estàn aquí i que cada individu ha d'escollir una meta per una convicció apasionada.

El pensament existencialista ha tingut una influència en el segle XX, encara que abarca l'ateísme i l'agnosticisme. També va ser un moviment vital en la literatura, especialment en les obres del novelista rus Fyodor Dostoyevsky, l'escritor austríac Franz Kafka i Albert Camus.

La fenomenología és una escola de folosofía que té per propòsit principal és estudiar els fenòmens de l'experiència humana mentres intenten suspendre la consideració de la seva realitat subjectiva, són els que experimentenen diversos actes de consciència, perceptors, valoració i apreciació estètica.

--Temes Bàsics de l'Existencialisme

Degut a les diversitats de posicions associats a l'existencialisme, el terme és imposible de definir. Però certs temes ens ajuden a comprendre'ls:

Primer tema: -l'existència procedeix d'una essència

L'home és conscient de que una cosa pot ser predit o manipulat, hi ha una existència conscient i no un acord amb cap definició, essència, generalització o sistema. L'existencialisme diu: `Jo no sóc res més que la meva pròpia existència.'

Segon tema: -ansietat o sentit d'angustia

Existeix una inquietud generalitzada; la por. La angustia és la por al no res en l'existència humana. L'existencialisme està d'acord amb certs aspectes de ls pensaments del Judaísme i el Cristianisme, com que veuen l'existència humana decaiguda, de patiment, pecat, culpa i ansietat.

Tercer tema: -l'absurd

`Jo sóc la meva pròpia existència, però aquesta existència és absurda'. Existir com uin ésser humà és inexplicable i totalment absurd; per què ara? Per què aquí? Per què nosaltres?

Quart tema: -el no res

Un és la seva pròpia existència, però l'existència és un no res. Vivim sense que alguna cosa pugui estructurar el nostre ser i el nostre món. Estem en el buit, en el nul. `Estic de peu en l'angustia a la vora de l'abisme'.

Cinquè tema: -existencialisme de la mort

El tot del nostre ésser semblar surar en el no res. La persona desprevenida intenta viure com si la mort no fós real, intenta fugir de la seva realitat. Heidegger afrima que la mort és el moment més autèntic perquè potència el pensament del que un només ha de patir, segons Sartre la mort és l'existència total, la mort és tant absurda com el naixement.

Sisè tema: -allunyament

Existeix l'allunyament de la societat, dels éssers humans. Encara que l'allunyament més profund està entre la consciència i els objectes en el que jo sóc conscient, intentant dominant-lo.

Setè tema: -individualisme moral

En el siglo XlX dijo Soren Kierkegaard:”...he de trobar una veritat que sigui veritat per mí...la idea que jo pugui viure o morir-me...”. Nietzsche:”...l'individu ha de decidir quines situacions es poden comptar com situacions morals:..”.

Vuitè tema: -subjectivitat

La comprensió d'una situació és superior a un observador aislat, objectiu.

Novè tema: -opció i compromís

L'existencisalista pensa que la persona ha d'escollir el seu propi camí.

Desè tema: -por i ansietat

La ansietat comporta a l'enfrontament de l'individu amb el no res i amb la imposibilitat de trobar la última justificació.

--El problemes de la teología existencialista

L'existencilisme té una dimensió teológica. Encara que Heidegger va afirmar que nega a l'Ésser dels que parlen les qualificacions essencials de la divinitat, ja que no és l'última causa. Jaspes, en les seves últimes escriptures, va anomenar el caràcter religiós de fe de qualsevol creença. La fe és l'única maner per retirar el món i contactar amb l'Ésser que està més enllà del món. També van desenvolupar una història de teologies; caracteritzen els segles Vlll i ll a. C. L'edat en la que les grans religions i filòsofs d'Orient van sorgir; - -Confuci, Lao, el tzu, els Upanishads, Buda, Zoroaster, els profetes d'Israel - -i a Grècia l'edat de la filosofia clàssica d'Homer, Tuchydides i Arquimedes. En aquesta edat l'home es dóna compte de l'Ésser i dels seus límits. L'edat actual, de ciència i tecnologia, és potser el principi d'una nova edat axial.

Camus és una aspecte de revolta de l´home contra el món. L'artista intenta tornar a fer el món que està davant d'ell mateix i donar-li un estil, donar-li la coherència i unitat que lifa falta.

--Món, límits i existència

la fenomenología: - Al segle XX el moviment filosòfic va dedicar a descobrir les estructures d'experiència presentant la conciencia sense teorí, deducció o ciències. El fundador de la fenomenología, el filòsof alemany Edmund Husserl, diu que la fenomenología permet a la consciència referir-se als objectes fora de sí mateix. Aquest estudi requereix reflexió en la ment amb l'exclusió de tot lo demés. Husserl anomenà a aquest tipues de reducció reflexió fenomenal.

l'alienació: - El problema d'un mateix és que sigui un foraster. Jacqueline Kennedy Onassis va experimentar l'allunyament de les persones, societat o treball. Alguns filòsofs creuen que l'alienació es produeix per poc aprofundimentaen la societat despersonalitzada. El psicoanalista austríac Sigmund Freud, creu que l'alienació és resultat del límit entre les parts conscients i inconscients de la ment.

la nàusea: - El sentiment és comú a tots nosaltres. Per a la majoría dels homes quan s'apropa l'hora de dinas o quan ens donen la carta és bastant comú voler anar al voltant del que es vol. Però l'home que vol trobar excavar en troballes d'idees es troben cara a cara amb un problema que els fa imposible la vida. A quest sentiment de revolt al cos és el que s'anomena nàusea.

la mala fe: - En la mala fe, evadim la responsabilitat i ansietat sense notar les possibilitats d'opció. Els humans s'han d'esforçar per fugir i aconseguir el seu veritable ésser.

l'angustia: - A l'existencialisme, el terme es refereix a l'ansietat humana general a tenir un tstament lliure, és a dir, ser responsable de les accions d'un mateix.

l'ésser: - Ser generalment és una noció fundamental en l'ontología metafísica, però particularment en l'idealisme i existencialisme.

l'ética i moralitat: - El que va ser una vegada vàlid pot ser ara inapropiat. En el món del segle XX les idees existencialistes han semblat correctes a moltes persones. Alguns existencialistes basen la seva posició en la religió. Els individus confíen que el que estàn fent és correcte, però que poden estar completament equivocats; la decisión pot arribar a ser un problema agonitzant.

la no-mitología: - Reinterpretar el que es considera són els elements mitològics de la Bíblia. Per a aquesta reinterpretació, Bultmann utilitza l'apropament existencialista del filòsof aleman Heidegger i en l'efecte del principi luterà que reafirma la justificació de la fe.

el teatre de l'absurd: - Vivim en un temps que ha creat el teatre de l'absurd. El treball de pensadors vanguardistes expresa la creença que un univers ateu té un significat o propòsit i porta a la reflexió raonada i el silenci.

el no-res: - El concepte és molt utilitzat per l'existencialisme. Quan el no-res s'utilitza com a objecte en una frase gramatical, no s'ha de considerar una cosa o el nom d'aquella cosa. Els filòsofs pensen que el problema de pensar `quelcom' en comptes de `res' existeis una complicada contradicció.

Camus diu: “La memoria dels pobres està menys alimentada que la de los rics, tenen menys punts de referència en el espai, ja que no deixen el lloc on viuen, i també menys punts de referència en el temps d'una vida uniforme i gris. Tenen, la memoria del cor, que és la més segura però el cor es gasta amb la pena i el treball, oblida més ràpid. El temps perdut nomésel recuperen els rics. Per als pobres, el temps només marca el rastres del camí de la mort...”. A aquest camí es va rebelar Camus.

Com anécdota es diu que l'any 1948 algú li ve reprotxar no haber après el concepte de llibertat de Marx i Camus diguè: “És cert, ho he après en la miseria”.

--Comentaris

Aquest treball m'ha servit per entendre moltes coses que la religió ni tant sols esmenta. Encara que l'existencialisme és una visió del món pessimista i poc lcar el trobo un tema apassionant perquè he descobert moltes coses sobre l'existència dels humans, la vida i les seves conseqüències. Encara que la majoria d'informació que he tret sigui d'una página d'Internet vaig trobar aquesta pàgina molt interessant i bastant completa per fer aquest treball, encara que m'hagi costat gaire entendre les seves idees i expressions.

--Bibliografía

*Revista Abraxas nº 2—Albert Camus, el rebelde

*Internet: Realm of Existentialism (La veritat de l'existencialisme); Katharena Eiermann

*Les Nou Revelacions-James Redfield

*Enciclopedia: Logos 2000