Exercici físic terapeutic

Tratamiento de lesiones. Tipos de lesión. Prevención. Terapias # Tractament de lesions. Tipus de lesió. Prevenció. Teràpies

  • Enviado por: Mario Guano
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

Introducció

El nostre tema és el 10, l'exercici físic terapèutic.

Nosàltres varem triar aquest tema, entre d'altres raons, perqué era l'últim, peró ara veig que no l'haguessim hagut d'haber triat, perqué a part qué ser l'ultim no es massa bò, perqué t'oblides del el treball, i l'últim dia encara l'has d'imprimir tot.

Aquest tema era força difícil, per tal de trobar informació aprofitable, sobretot, en els llibres no es torbaba res. Gairebé tot ho he trobat a internet.

En aquest tema expliquem, què és l'exercici físic terapèutic, els procediments per seguir en una lesió, diferents tipus de lesions, tractaments, les diferents classes de teràpies, les característiques de les teràpies, i en fiquem un exemple concret.

1. L'exercici físic terapèutic

1.1 L'exercici físic i l'exercici físic terapèutic.

L'exercici físic és un mitjà important per a millorar la salut, també ho és presissament quan la perdem a causa d'un accident, una lesió o una malaltia. Aleshores l'exercici és usat com a una teràpia per restablir la salut, en aquests casos és parla d'exercici físic terapèutic.

L'exercici físic terapèutic és el qué te com a finalitat restablir aquelles capacitats i funcions corporals qué s'han perdut a causa d'accidents o malalties i que calen a la persona per reincorporar-se de nou a la vida normal.

1.2 Tractament d'una lesió.

Habitualment són els fisoterapeutes els qui s'encarreguen de prescriure i supervisar aquest exercici. Tot i qué mes tard, sol ser el mateix pacient el qui ja realitza tot sol (sense necessitat d'ajut mèdic, només amb les seves recomanacions), els exercicis necessaris per a la recuperació de la part lesionada, sempre i quant recomanats pel fisoterapeuta.

El procediment habitual després d'una lesió, un accident, ...etc. seria el següent: La persona que pateix la lesió, ha d'anar al metge, el qual després de diverses proves físiques i fins i tot radiografíes, ...etc. farà el diagnòstic de la lesió, el qual es comunicarà al pacient, al igual també que totes les seves conseqüencies: intervenció quirúrgica, si la persona continuarà essent apta per l'activitat que feia: handbol, futbol, ...etc. Després, el pacient haura de realitzar algun tipus de rehabilitació, la qual, pot tenir atenció medica o no. I finalment, després d'aquest tipus d'exercicis, el pacient en teoria ja està curat. Encara qué en molts cassos la lesió pot tornar a aparèixer.

Grafic del procediment en una lesió:

2. Tipus de lesions, prevenció,

i tractaments més habituals.

2.1 Tipus de lesions:

Les lesions qué pot patir el nostre cos, en el transcurs de la seva

existència, son molt variables: de les mes simples, fins a les mes greus. En el nostre cas, només en veurem unes quantes: les mes comunes i populars.

2.1.1 Lesions sense conseqüencies greus:

El cruiximent (agulletes): El cruiximent és un dolor qué no apareix durant un entrenament sinó que apareix després. No se sap atribuir ben bé les causes d'aquest símptoma peró se sap que està relacionat amb l'esforç muscular.

La rampa: Són contraccions sobtades, violentes, involuntaries i doloroses d'un o diversos músculs. Les causes de la seva aparició son l'exés d'exercici, una baixa resistència muscular, el calor i la deshidratació.

El flat: és un dolor punxant en la part alta de l'abdomen o en els

flancs que apareix al cap d'uns minuts de fer exercici intens.

2.1.2 Lesions a causa del sol:

Aquí tenim un esquema dels símptomes de les diferents lesions després d'unes hores exessives, o sense prevenció adequada, al sol.

2.1.3 Les lesions agudes:

Els esforços musculars exessius, els torcements i alguns exercicis realitzats en males condicions o de forma incorrecta poden provocar en casos desafortunats accidents i lesions agudes.

2.1.4 Lesions que requereixen recuperació:

Les lesions mes habituals en els llocs on es practiquen els exercicis terapèutics, són les següents: Lesions musculars i de lligaments, contractures, esguincos, ruptures fibrilars i musculars, lesions articulars, fractures, subluxacions,, luxacions, tendinitis, ruptures musculars, lesions esportives, malalties reumàtiques, artosis, artritis.

2.2 Prevenció de les lesions:

Un mètode molt popular, peró molt eficaç, de prevenir lesions es el mètode escalfament-recuperació. Consisteix bàsicament, a fer un bon escalfament abans de l'activitat física, amb una bona tanda d'estiraments inclosa, i després de fer l'activitat, recuperar-se progressivament, mai parar en sec. Al finalitzar la recuperació es necessari fer també estiraments.

2.2.1 Prevenció de les lesions agudes: Evitar els esforços violents o sobtats, especialment en fred. No intenteu anar mes enllà de les vostres possibilitats. Evitar les flexions de genolls molt pronunciades (asseinent-vos sobre el taló), les flexions del tronc exessives, les rotacions exessives del coll, els moviments violents de les espatlles....

2.2.1.1 Que cal fer davant de les lesions agudes:

  • Aturar-se immediatament i col·locar la zona lesionada en una posició còmoda, una mica elevada.

  • Immobilitzar la zona de la millor manera possible (amb l'ajuda d'una revista doblegada, un mocador, .....). Evitar recolzar-se sobre la zona afectada o carregar-la.

  • Aplicar fred local durant 20 minuts -unes quatre vegades al dia- amb una bossa de gel.

  • Asistencia mèdica.

  • 2.3 Tractaments més comuns per a les lesions:

    Els tractaments s'adapten al tipus de lesions, i evidentment no les explicarem, peró potser us sonen aquests noms: Quiromasatge terapeutic, masatge esportiu, dranatge linfàtic, masatge corporal, reequilibri postural, shiatshu, stretching, cromoterapia, acupuntura,.....

    Aquest tipus de teràpies són emprades tant per lesions físiques, com per els petits transtorns pscològics.

    3. En què consisteix

    l'exercici físic terapèutic.

    L'exercici físic terapèutic, és una manera de tornar-nos les habilitats en un lloc determinat del cos, qué habiem perdut, per causa del repós després d'una lesió.

    És basa en moltes tècniques de treball. Aquí en tenim algunes.

    3.1 Teràpies manuals:

    3.1.1 Els exercicis gimnàstics: El seu objectiu pricipal, és millorar les capacitats físiques i incideixen mes en unes o en les altres, en funció del tipus de lesió que sofreixi el pacient. Auest tipus d'exercici de rehabilitació es basa en el principi d'adaptació: L'organisme humà és capaç de resistir l'exercici físic i d'habituar-se a la seva practica. Es a dir sir l'organisme humà és capaç d'habituar-se a l'exercici fisic vol dir que si una part ha estat molt temps en repòs, ja no estarà habituada a la pràctica de l'exercici físic, i l'haurem de tornar a habituar, a poc a poc.

    Ho farem de la següent manera: el nostre fisioterapeuta, ens aplicarà càrregues successives que nosaltres puguem anar sobrecompensant. Aquestes càrregues, aniràn augmentant de dificultat, intensitat i freqüencia, a mesura que la part lesionada, evolucioni.

    Així, podem dir, que la dificultat, intensitat i freqüencia dels exercicis s'adaptarà a l'evolució de la lesió.

    3.1.2 Mobilitzacions: És una técnica mitjançant la qual, intententem posar en moviment, les articulacions immovils lesionades. Hi ha per exemple les Mobilitzacions passives.

    3.1.3 Traccions: Serveixen per descompactar les articulacions, alliberant-les de la presió en que es troben sotmeses.

    3.2 Teràpia amb maquinaria:

    3.2.1 Poleoteràpia: En aquesta técnica s'usen politjes, per aconseguir millorar la força, la flexibilitat i fins i tot produim traccions, per tal d'enfortir la zona lesionada.

    Mecanoteràpia: S'utilitza tot tipus de maquinaria, maquines, instruments, ...etc. per tal d'enfortir la zona afectada per la lesió, i tornar-li a establir les funcions manuals perdudes.

    Les següents dos pàgines són una relació de materials que s'utilitzen habitualment, en la pràctica de la mecanoteràpia, en la curació d'una lesió.

    3.3 Altres teràpies:

    També hi ha d'altres tipus de teràpies (no tant importants) peró que comencen a ser molt utilitzades actualment (encara que els massatges, fa segles que s'utilitzen). Vegem-ne uns exemples.

    3.3.1 Massoteràpia: Exemples: Massatges antiestrés, massatge tonificant, massatge esportiu, massatge de derivació circulatoria, massatge de drenatge linfàtic.......

    3.3.2 Electroterapia: Analgésica (corrents interferencials, corrents galvàniques, TENS), Estimulant (ENS, corrents de kots, etc.), d'alta freqüencia (infrarrojos).

    3.3.3 Ultrasonoteràpia: Ultrasó de mòde continuo i amb pulsacions.

    4. Característiques generals de

    l'exercici físic teràpeutic

    · És individualitzat: es a dir, que com que cada persona té una lesió diferent, i com qué cada persona té unes característiques físiques diferents, es millor fer-li fer uns exercicis de recuperació determinats. D'aquesta manera, independentment de fisoterapeuta, encara que anem al mateix, dos persones, no necessariament tindran les mateixes activitats, perqué cada lesió es diferent.

    · Com bé hem explicat abans l'exercici terapèutic que fem ha de ser completament progressiu. Es a dir, qué a mesura qué la lesió ens vagi progressant, hem d'anar canviant la freqüencia, la intensitat i el volum dels nostres exercicis, cosa que quant estàs assistit, el fisioterapeuta els va canviant ell mateix. Posteriorment, quan se li delegui al pacient l'autonomia, se li explicarà com a d'anar augmentant els exercicis.

    · S'ha de procurar que quan es fagin els exercicis, no et fagi mal la part lesionada, perqué sino es podria tornar a regenerar la lesió, i llavors seria una perdua de temps, perqué hauríem de tornar a començar la recuperació, o fins i tot si es torna a regenerar la lesió del tot, podríem haver de repetir la curació!

    · Les sessions de recuperació no són massa divertides ni dinàmiques. Tot al contrari, son avorrides i lentes. Peró una peça clau perqué aquestes sessions formin part de l'historia, ben aviat, per la persona que les realitza, es la motivació, les ganes que demostra la persona en fer les activitats de recuperació. Com mes ganes posem en les sessions, es probable qué provoquesim qué la fase de recuperació sigui mes rápida.

    · Una altra característica important, és que acaba sent el pacient mateix, el qué faci les activitats físiques pel seu compte, sense la necessitat de tenir ajut mèdic sempre damunt seu. Aquest factor influeix en la motivació. Perqué normalment, quan et deixen una mica mes lliure, perceps que la recuperació està a prop i li poses encara mes ganes.

    · Quan el metge pensa qué la persona està completament recuperada de la lesió, i qué pot tornar a fer totes les activitats qué feia abans, finatiza el tractament, donant-li l'alta al pacient. Aquesta li permet fer totes les activitats que feia amb anterioritat amb tota normalitat.

    5. Exemples de tractament

    mitjançant l'exercici físic:

    ARMONITZACIÓ ESTÀTICA GLOBAL

    3 ESQUADRES

    És una teràpia manual, en la que s'utilitza el mètode de les 3 Esquadres. Armonització de la postura. És un tractament considerant diferents tipologies i constitucions del individuo, obtenint una compresió profunda de cada persona, en els seus tres nivells: Físic-Psític-Espiritual.

    Aquesta teràpia consisteix en posar en tensió (estirament), la musculatura posterior amb les tres posicions fundamentals de l'home: Agitat (cames a 90º), sentat (tronc a 90º) i de peu (tronc a 90º).

    EL MÈTODE DE 3 ESQUADRES

    Treballa sobre la musculatura tónica la finció de la qual és el control de la posició d'estar de peu.

    Amb aquest mètode, mitjançant una postura d'estirament i posada en tensió dels músculs posteriors, treballem sobre la lordosi per estirar; desde un extrem a un altre la cadena muscular evitant així les compensacións.

    Conclusions

    · L'exercici físic terapèutic, es un exercici que s'ha de pendre seriosament, i s'ha de fer amb tota correcció, si vols poder tornar a fer totes les activitats normals.

    · És important realitzar el mètode escalfament-recuperació, per prevenir les lesions.

    · Hem de ser concients de les nostres possibilitats, i no voler arribar a més del que podem, perqué segurament ens lesionarem.

    · És important saber com actuar, i quins són els simptomes d'algunes de les lesions.

    Bibliografia

    Per realitzar aquest treball he utilitzat aquestes eines de treball:

    Llibres:

    Educació física, Batxillerat” Jesús Ariño, Rossend Benabarre, Francesc Blanch, Mª Àngels Luque. Ed. Del serbal.

    “Exercici físic, com practicar-lo” Dr. Joseph del Hoyo. Ed. Proa

    “Exercici i salut” Col: “Salut i qualitat de vida” Dr. Ferran Rodrígez, Dr José Sancha, Dra. Carme Valls-Llobet. Enciclopedia Catalana.

    Internet:

    www.biomedpharma.com

    www.cover.to

    www.infonegocio.com