Evolución histórica española

Prehistoria. Paleolítico. Neolítico. Colonizaciones romanas. Edad Media. Monarquía hispánica. Dinastía de los Austrias. Despotismo ilustrado. Estado liberal. I República. Desamortizaciones. Industrialización. Restauración. Guerra Civil

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 60 páginas
publicidad
publicidad

BLOC 1 Dels orígens a l'edat moderna ( S.XVIII)

Unitat 1. Prehistòria i Protohistòria de la península Ibèrica.

_CONDICIONAMENTS GEOGRÀFICS:

Situació:

• Espai de terra unit al continent Europeu i envoltat de mar pels altres costats.

• Està unit per una serralada, Els Pirineus. Per tant, per vies terrestres és complicat sortir cap al continent. Hi havia molta manca de comunicació i totes les novetats arriben més tard a la península.

• Separació de 14 km amb Àfrica.

• La seva situació és privilegiada, té dos mars diferents, ( molt litoral de costa: això aporta coneixements marítims), el Mediterrani i l'Oceà Atlàntic, i té una situació excèntrica respecte el planeta: 43º 47' a 35º 59' latitud nord, i 9º a 3 º de longitud oest.

• La zona del mediterrani ha ajudat molt al coneixement i contacte amb altres civilitzacions.

• La península està poc poblada per l'interior i molt més a l'exterior.

• El territori no és llis ni pla, sempre hi ha petites serralades. Les muntanyes són molt velles. A la part central hi ha la Meseta, que és una planura. L'alçada mitjana de la península és de 200 m per sobre el nivell del mar.

• No hi ha una xarxa fluvial important, rius més aviat curts. Hi ha dues planures, la del Guadalquivir i la de l'Ebre, formades per l'erosió del riu.

3 zones fluvials: vessant cantàbrica, atlàntica i mediterrània:

- Vessant cantàbrica: Rius curts, regulars i ràpids. Porten molt cabal perquè hi plou molt, i no travessen la península perquè topen amb el Sistema Central. Rius més importants: Bidasoa, Nervión, Nalón, Navia.

- Vessant atlàntica: Rius gallecs, similars als cantàbrics, curts i ràpids amb molt cabal i regular. Rius més importants: Miño i Sil.

També hi han els rius més llargs, tenen molts afluents, són irregulars i travessen la península des del Sistema Ibèric: Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir. ( El Guadalquivir és navegable en alguns trams, i el Duero és el més llarg de la península).

- Vessant mediterrània: Rius relativament curts i irregulars ja que no hi sol ploure sovint, ( porten aigua quan plou). L'Ebre és diferent als altres rius catalans, és el més cabalós de la península i té gran quantitat d'afluents. Neix a Santander. Rius més importants: Llobregat, Ter, Fluvià, Túria, Xúquer i Segura.

_EL CLIMA A LA PENÍNSULA:

Planeta: Zona Polar nord i sud, Zona Temperada nord i sud, i Zona Tropical al centre.

• Estem situats ala zona temperada nord, on es nota molt el canvi de les estacions.

• 4 zones climàtiques dins la península:

- Atlàntica. - Mediterrània - Continental. - Alta muntanya.

Clima atlàntic: no té tº extremes, hiverns frescos i estius suaus. Amb pluges abundoses pràcticament constants, ( “chirimiri”). Amb prats verds, boscos frondosos, molt sotabosc. Arbres de fulla caduca.

Clima mediterrani: hiverns fresquets i estius calorosos. Amb pluges escasses i estacionals, ( a la primavera i la tardor). Tº no són extremes per la proximitat al mar, però tº més elevada que al clima atlàntic. Arbres de fulla caduca.

Clima continental: es dona a l'interior de la península. Amb molta variabilitat tèrmica. Estius molt calorosos i hiverns molt freds. Pluges molt escasses, poca vegetació, paisatges rocosos.

Clima d'alta muntanya: Es troba en zones de muntanyes a grans alçades. Hiverns freds i estius frescos.

També es troben microclimes: Una zona en un lloc determinat que té un clima fora de les característiques del clima de l'àmbit on es troben, a causa de la situació del relleu.

- Climograma: Diagrama format de barres per indicar la quantitat d'aigua, i una línia contínua per indicar la temperatura.

_CATALUNYA:

• Els Pirineus són les muntanyes més importants. Estan formats per els Pirineus Axial al centre, i a banda i banda hi ha el Pre-pirineus, una part a Catalunya i l'altra al sud de frança.

• Cordillera Costera Catalana, ( formada per la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada litoral).

• També hi ha la Serralada Transversal i la Depressió Central.

- Rius catalans, hi ha 4 grans vessants:

  • Neixen als Pirineus, desemboquen a l'Ebre: Segre, ( Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorça).

  • Neixen als Pirineus, desemboquen al Mediterrani: Llobregat, Ter, Cardener, Freser, Fluvià, Muga.

  • Neixen a la cordillera catalana, desemboquen al Mediterrani: Besòs, Tordera, Anoia, Francolí.

  • Neixen en Serralades properes a la costa i desemboquen al Mediterrani.

_PREHISTÒRIA:

- S'accepta que l'origen dels Sapiens vé d'Àfrica.

• Home Neanderthal: Molt pelut, baixet i robust, mandíbula grossa. Més baix que els anteriors. Vivia a l'època glacial. “Pre-sapiens”.

• Abans del Neanderthal hi ha l'Antecessor: Més alt que nosaltres, similars a nosaltres, omnívor.

A Atapuerca hi ha troballes molt importants sobre els primers pobladors de la península, hi ha un jaciment històric, on s'han trobat restes humanes de fa 350.000 anys. Segons aquestes restes, el sapiens deriva de l'home antecessor

- Etapes històriques: A més de restes arqueològiques hi ha restes escrites.

- Etapes prehistòriques: només hi ha troballes de restes arqueològiques.

La pedra era l'element bàsic, (“lític” vol dir pedra). La prehistòria es divideix en diferents etapes segons el material que s'usava i la manera com ho feien ( la capacitat per elaborar, transformar, manipular...):

•PALEOLÍTIC ( 300.000- 10.000 aC.)

•EPIPALEOLITIC O MESOLITIC ( 10.000/ 8.000- 5.000 aC)

•NEOLITIC ( 5.000- 2.000 aC.)

•ENEOLITIC ( tercer mileni)

•EDAT DE BRONZE ( segon mileni)

•EDAT DE FERRO ( primer mileni)

Aquestes dades són vàlides aquí Europa, ( hi pot haver diferenciació de dades).

PALEOLITIC:

Es divideix en 3 etapes:

Paleolític inferior (300.000- 100.000 aC.): s'hi troba l'home Antecessor. Tenia una vida nòmada i depredadora, “vivia sol”, habita temporalment a diferents llocs ( utilitzaven els recursos disponibles de la zona fins que aquests s'esgotaven

. No hi han estructures socials. La pedra que utilitzaven és el Sílex; molt fàcil de manipular i laminar. Utilitzaven còdol per manipular les eines, i feien llances curtes per pescar i destrals.

Paleolític mitjà ( 100.000- 40.000 aC.): Va ser una època molt freda climatològicament. S'hi troba l'home Neanderthal. És nòmada, va en grup i caça en grup tot tipus d'animals. Fabrica millor amb la pedra i fa elements més variats.

Paleolític superior ( 40.000- 10.000 aC): Hi han les hordes paleolítiques. S'hi troba l'Homo Sàpiens. Eren nòmades i vivien de la caça. Es comença a fer grups estructurats, s'organitzen. Habitaven dins de coves. Van aprendre a manipular ossos d'animals, (feien una manipulació exhaustiva de totes les parts dels animals), i creaven molts més utensilis i els sabien fer molt més petits, ( microlitització). Van començar a creure en la màgia i aspectes espirituals.

També va ser capaç de crear formes artístiques:

- Art rupestre: fet a dins de les coves.

S'han trobat Venus paleolítiques: figuretes de dones, amb la panxa i pits grossos exagerats per simbolitzar “deesses de la fecunditat”, ja que la reproducció era un fet importantíssim.

- Pintura rupestre: es troba a dins les coves, representa figures aïllades d'animals. Estan fetes amb sang i sucs vegetals. Aprofiten la roca per donar forma al dibuix.

No es representaven persones, només s'han trobat mans pintades. L'art rupestre més important es troba a la zona cantàbrica.

Hi havia el “bruixot, mag o artista” del grup que feia les pintures.

MESOLITIC:

És l'etapa de transició al Neolític. El clima es va calmar i era menys rigorós, facilitava més la vida.

• L'home segueix vivint en grups, (cada vegada més nombrosos i estables), i vivien en llocs millors i durant més temps. Continuen treballant la pedra, molt més elaborada i molts més utensilis. Es feien peces petítissimes amb molta precisió.

• Hi havia molta varietat d'arbres fruiters i molta més pesca i variada.

• Es continua creant art, Art llevantí: es feia en balmes d'inici a la cova. Sempre hi ha la figura humana, amb diferenciació de sexe, i totes les pintures són escenes quotidianes, normalment de caça. Les figures eren esquemàtiques i molt estilitzades, amb color negre.

• Caçaven tant homes com dones.

NEOLITIC:

Etapa revolucionaria de la història, un dels canvis més importants:

Sedentarisme i productivitat

Hi ha bon clima , es rebaixa del tot la glaciació:

• Canvi important en la vegetació i la fauna.

• L'home podia estar més a l'exterior que dins les coves, i el clima no el presionava per canviar de cova o de lloc on establir-se.

• Van poder observar que res no s'exhauria i que tot tenia el seu cicle, això va fer que busquessin llocs fixes per viure i que controlessin els aliments.

• Van començar a fer agricultura, controlant els recursos. Ja que s'adonaven que podien crear riquesa al lloc on estaven.

• Per caçar, primer observaven els animals per saber com reaccionaven i com atacar-los, van observar que hi havia animals que no fugien, animals que menjaven vegetació enlloc d'altres animals, i animals molt ferotges.

• Hi havia 2 persones més importants del grup, el més gran, l'ancià del grup. I el més fort i valent, reconegut davant dels altres.

•A mesura que passava el temps hi havien més enfrontaments i diferències entre diferents grups.

• Cada persona del grup feia una feina concreta, estaven ben organitzats. Va començar a haver-hi un repartiment de les terres i zones en els diferents grups. També s'aplicaven sancions i normes.

• Fins ara s'emprava la tècnica de la pedra tallada per crear eines i armes, però es va passar a utilitzar la tècnica de pedra polida, utensilis i armes molt més ben acabats. Amb molta diversificació de formes fetes amb pedra.

• Van observar el cicle de cada dia, el Sol i la Lluna, i també van observar que “queia aigua del cel”, d'aquí va sortir l'idea d'ésser superior, les primeres divinitats.

Feien tòtems i hi havia intents de religió.

• Va néixer la ceràmica perquè necessitaven recipients per guardar líquids principalment.

• L'home sempre es va qüestionar la vida i la mort, ells creien que hi havia reencarnació després de la mort, podia ser una reencarnació en qualsevol cosa (taula, persona, animal).

Altres creien en altres tipus de reencarnacions.

- S'han trobat restes del neolític a Catalunya, a la zona del llevant, a la Noguera i a l'interior. ( Restes de ceràmica cardial i sepulcres de fossa).

Dins de cada període, es classifiquen en etapes segons les restes que trobem:

Cultura de la ceràmica cardial: Treballen l'argila quan està una mica molla. Té una forma més treballada i per fora també està ornamentada.

Cultura de sepulcres de fossa: Tenien la costum d'enterrar els morts molt aprop però fora del poblat, en unes cavitats petites, com fosses. En aquestes fosses s'han trobat objectes personals i elements diferents per cada cultura, ( puntes de llança, trossets de ceràmica..), d'aquí van sorgir els saquejadors de tombes.

• Es va començar a conèixer el metall i es va deixar finalment la pedra. Passem a l'Eneolític.

ENEOLITIC (3000 aC):

Etapa de transició de l'ús de la pedra a l'ús del metall ( el coure). Va comportar molts canvis i la transformació de molts poblats.

• Va començar a arribar el treball col·lectiu, calia fer un treball en conjunt.

• La metal·lúrgia va crear lligams entre el poblat i rivalitats entre poblats, ( els que tenien més metalls eren més poderosos). I per aquesta raó es creaven principalment armes per defensar-se i lluitar contra altres poblats.

• L'home buscava un nou metall per millorar el coure.

• Els poblats eren molt més grans i estaven emmurallats, es va millorar molt l'agricultura.

- Hi havia la sub-cultura del vas campaniforme.

Cultura megalítica: Feien servir pedres molt grosses, (megàlits), per fer monuments en honor a cadàvers. El cadàver estava enterrat sota el monument.

- Feien menhirs (pedra molt grossa i alta clavada a terra) i dòlmens ( una pedra estirada a sobre de dues pedres com una taula).

- S'han trobat molts dòlmens de corredor, ( una pedra estirada sobre 3 pedres i al davant una filera amb mes dòlmens petits).

• Van trobar l'estany, i amb aliatge amb el coure, van aconseguir el bronze (2.000 aC).

EDAT DE BRONZE

• El sedentarisme va portar a un augment demogràfic important.

• La metal·lúrgia es va desenvolupar molt, i com que no tothom hi entenia, van sorgir diferents categories de feines. S'organitzaven socialment; n'hi havien que més rics i altres més pobres. Tot i això, tots eren autosuficients. (En les darreres èpoques, algunes persones no vivien del seu propi aliment que podien adquirir fent agricultura o caçant o d'altres maneres, sinó que treballaven per poder aconseguir menjar. Cobraven amb productes).

• El 80% o més de les restes trobades eren armes, doncs l'aparició del metall va crear molta rivalitat. I també s'han trobat moltes restes de muralles. Hi havien 2 cultures:

  • Cultura Agar: A Andalusia, Almeria. Es van trobar restes de ceràmica molt variada. Era una societat agrícola i minera. I tenien un cap de grup, ( el més valent, que obté més victòries, sap lluitar millor, etc..)

  • Cultura Talaiòtica: A les illes Balears. Construïen talaiots: atalaies, torres de vigia. Els que s'han trobat estan ben conservats perquè sempre s'han anat utilitzant. També construïen taules: una pedra a sobre d'una altra pedra i una pedra inclinada que ho aguantava tot, estava envoltada de pedres. Construïen navetes: piràmides petites amb un forat al mig, de blocs grossos.

  • Les taules i les navetes eren monuments funeraris col·lectius.

• Havia costat molt trobar el bronze, i de tan preciat que era no se'n feia tan ús com es pensava que se'n faria. Generalment s'utilitzava en la creació d'objectes preciats.

EDAT DE FERRO (1.000 aC):

El ferro va ser descobert per un poble indoeuropeu, Els Hitites.

• Era molt més fàcil de manipular i no calia fer cap aliatge.

• Quan el van descobrir ho mantenien en secret. Només feien metal·lúrgia i guerra, venien armes per aconseguir menjar.

• Se'n va fer un ús molt popular, tothom en podia tenir.

• Feien tota mena d'utensilis, un ús mol extensiu.

• Els celtes van introduir el ferro a la península, això va transformar l'agricultura i que es pogués prescindir de molta mà d'obra. Va augmentar molt més la rivalitat i ja es pot parlar de guerres. Alguns pobles començaven a fer armadures i a invadir altres pobles.

­­_Les colonitzacions:

A la península hi havia pobles indígenes i pobles colonitzadors.

• Els Pobles colonitzadors: pobles que arriben a la península amb interès purament comercial, venien a fer intercanvis, comerç.

ELS FENICIS:

  • Venien de Tir ( s. VIII aC.). Van entrar pel sud de la península amb vaixells. Van fundar diferents colònies, la més important “Cadir”, entre d'altres com “Malaka, Sexi o Abdera”. Buscàven l'obtenció de metalls, obtenir minerals i pells, i ells portaven perfums, espècies i sedes per intercanviar.

  • Van aportar l'escriptura i la utilització de la moneda.

COLONITZACIÓ GREGA:

• Venien de Focea, ( s. VIII aC.). Van entrar pel nord de la península. La colònia més important dels grecs va ser “Massalia”, també hi havia “Rhodes, Emporion i Hemeros Kopeiron”. La seva moneda era el dracma.

• Va arribar Molta aportació lingüística i en el camp artístic, ( ells van ser els primers en fer teatres, cants, edificis especialment per fer teatre, i van fer escultures molt realistes).

• Van aportar el vi, l'oli, les vinyes, el formatge i la mel. I també moltíssima ceràmica.

• Tenien un sistema de funcionar diferent, d'aquesta manera van aportar també sistemes democràtics, van dissenyar un model on la presa de decisions i la resolució de conflictes es feia en consens.

• Esportivament, aportaren les competicions entre polis, que es feien en honor als déus, ( eren politeistes).

• Important aportació urbanística, ja que projectaven l'espai abans de construir. I aportació d'infrastructura urbanística ( clavegueram, tuberies..).

• Es va acabar la seva colonització quan els romans van entrar a la península.

ELS CARTAGINESOS ( s. VI - s. III aC).

• Portaven un esperit militarista i es van convertir en metròpoli.

• Tenien la colònia de “Cartago”, i sempre recorrien a les armes, van donar origen a les guerres púniques.

- Guerra púnica: guerra entre cartaginesos i etruscs, ( els etruscs eren els originaris dels romans).

• Les primeres guerres púniques les van guanyar els cartaginesos, i van crear colònies noves colònies com “Cartago Nova i Ebussus”. Les guerres púniques amb els romans van durar 2 segles.

• Tenien un projecte més d'expandir-se que no de colonitzar.

- Allò púnic, significa entre fenici i cartaginès, la cultura fenícia amb aportacions de la cultura cartaginesa.

• Els cartaginesos negociaven molt amb molts tipus de metalls que trobaven a les mines de Sierra Morena.

•A “Ebussus”, van comerciar molt amb la sal marina, perquè era fonamental per conservar els aliments, i també feien molt comerç amb espècies perquè també ajudava a conservar i a canviar els gustos dels aliments.

• Tenien unes deesses femenines representades amb figures votives. Es diuen Dames, fan 50 cm d'alçada com a màxim. Van molt engalanades i ben vestides. S'oferien als déus per agrair algun fet.

- Votives: allò que amb formes diferents sempre s'ha ofert als déus.

• Finalment, després d'haver guanyat unes quantes batalles als romans, més tard, els romans van anar cap a la península passant per el nord, perquè sabien que si tallaven les bases econòmiques i derrotaven les colònies dels cartaginesos a la península acabarien derrotant als cartaginesos, i així ho van fer. En l'anada cap a la península van arrasar i van conquerir tots els pobles que es van trobar, fins que van aconseguir dominar la zona del mediterrani de la península. Els cartaginesos van ser derrotats pels romans.

ELS POBLES INDÍGENES:

- Els Tartesos: se'n sap poc, ja que es pensava que només hi havia celtes i ibers.

• Es trobava situat a la Vall del Guadalquivir, al costat del riu, ja que en part era navegable. Era un poble molt concentrat geològicament. Era una ciutat estat molt poderosa.

Era un poble molt luxós, no eren ni agrícoles ni ramaders. Vivien de la mineria, treballaven metalls preciosos ( metalls molt preciats), tenien moltíssima riquesa i feien molt comerç. Tots els seus habitants vivien bé.

•A partir del segle VII-Vi a.C. entren en decadència ( no saben si a causa d'una plaga o problemàtiques dins de la ciutat). I van desaparèixer, es van extingir sense deixar casibé cap prova al segle V aC.

- Els ibers i els celtes:

- Arriba el pas de la prehistòria a la història: PROTOHISTÒRIA.

• Eren poble pre-romans.

- Els ibers: establerts a la Vall de l'Ebre, tota la franja Mediterrània i part d'Andalusia. Herodot explica la història dels ibers.

• Tenen en comú l'origen i la llengua. Utilitzaven les monedes per fer intercanvis.

• Els grecs els hi van posar el nom d'ibers: ( Riu Ibern, “Ebre”).

• Hi havia una persona que dominava tot el poder, no hi ha repartiments.

• Vivien de manera hostil, amb necessitat de defensa.

• Eren agricultors i ramaders, fonamentalment agricultors, la ramaderia només era complementària. També explotaven molt les mines de sal.

• Hi havien poques propietats privades.

• Tenien una gran varietat de ceràmica: s'ha trobat ceràmica ornamentada amb escenes de treball al camp i fets religiosos).

• S'han trobat santuaris, fora del poblat emmurallat, on es feien sacrificis.

• Eren protectors de la fertilitat (creaven figures de guerrers amb un penis extremadament gran).

• Es van trobar les Necròpolis, ( ciutat dels morts): llocs apartats on enterraven els morts.

Es feien rituals d'inhumació, ( enterrar el cos, l'esquelet). Però els grecs van introduir els rituals d'incineració, ( cremaven el cadàver). Als nens els enterraven a sota el terra de casa seva.

S'han trobat figures femenines molt engalanades amb forats a l'esquena, a dins hi tenien cendra, eren urnes d'incineració. Aquestes figures eren policromades i fetes de pedra, la figura més gran trobada és la “Dama De Baza”.

• Se n'han trobat escriptures, però encara no s'han pogut desxifrar del tot.

- Els celtes: Arriben dels pobles indoeuropeus. Es van instal·lar a la Meseta i a Galícia i van donar origen a més d'una cultura: Cultura Hallstat i Cultura de la Terre.

• Ja coneixien el ferro i els rituals d'incineració.

• S'organitzaven per tribus independents uns dels altres com els ibers. Amb un rei amb tot el poder. Establien les tribus en llocs elevats, (turons, ets..)

- Els celtes de Galícia:

• Feien castres: unes cases rodones de pedra i canya amb terrasses al costat.

• Eren fonamentalment agricultors, produïen oli, vi i cervesa. ( La variabilitat era molt important gràcies als colonitzadors).

- Els celtes de la Meseta:

• La ramaderia era l'activitat més important.

• Tenien peces de ferro i de ceràmica.

• Feien culte a molts elements de la natura i invocaven a la fertilitat. Es va fer culte a figures d'animals també.

• Era molt important la figura del guerrer, es feien rituals i cerimònies per la guerra. ( feien sacrificis humans amb presoners de guerra).

• Hi havia Necròpolis.

Unitat 2. El llegat Romà i Visigòtic.

_ELS ROMANS:

- Van entrar el 218 aC. a la península. La seva intenció era desballestar les bases colonials dels cartaginesos. Quan ho van aconseguir, van adonar-se que podien conquerir més part de la península.

• Volien construir un Estat totalitari, no acceptaven pobles colonials dins els seu territori. Durant la conquista de la península van passar de ser República a ser l'Imperi Romà.

• Escipió va ser el comandant de l'exèrcit romà que va arribar a la península.

• Els romans tenien el primer exèrcit professionalitzat en la guerra, eren professionals. Tenien molt bona organització i moltes bases d'avituallament ( previsions per la guerra: menjar, elements curatius, etc..) Els soldats cobraven, ser militar era una professió.

• Intentaven establir molts pactes, el primer pacte que van fer es el Pacte de l'Ebre:

- Van acordar amb els cartaginesos que ells es quedarien de l'Ebre cap al nord, i els cartaginesos de l'Ebre al sud. D'aquesta manera van poder establir-se el temps necessari per aprovisionar-se i es van saltar el pacte per seguir amb l'expansió.

• Els romans ara tenien tota la zona del Mediterrani, i volien començar a conquerir tota la península, ( tenien uns missatgers que s'adelantaven uns mesos abans a investigar els territoris i aquests missatgers van dir que només quedaven pobles agricultors i senzills poblats indígenes per conquerir). Aquests poblats que havien vist els missatgers eren celtes i ibers, els quals es van oposar molt als romans perquè eren pobles que volien ser independents i no estar sotmesos. Concretament els lusitans i els celtibers estaven molt oposats als romans, tenien un sentiment independent:

  • Lusitans: Va sorgir un líder, “Viriat”, que era un pastor. Però van aconseguir organitzar-se i també armes. Per sorpresa dels romans, els lusitans els van derrotar reiteradament. Per tant, Roma no sabia com arribar a conquerir aquell poblat, i van enviar un altre representant a la península, aquest representant va decidir donar un premi a “Viriat” amb l'acord que els romans i els lusitans convivien com amics, compartien terres. “Viriat” va acceptar, i el dia que es feia la celebració del premi, els propis homes de Viriat el van assassinar: Roma els havia comprat.

  • Celtibers: També van vèncer reiteradament als romans, fins que Roma va assetjar la ciutat dels celtibers, Numància. Els celtibers es morien de gana i per malalties però abans d'entregar-se als romans, van decidir encendre la ciutat, i van morir tots cremats.

- A Partir d'aquest fet, els romans van passar a considerar-se IMPERI i deixen de ser República ( 29-19 aC).

• El primer líder, “Octavi August”, va ajudar a acabar la conquista de la península.

• Es van establir a TARRACO, que va ser la capital de l'Imperi Romà.

• Tenien tota la península ocupada, però el grau de romanització no era el mateix a tota la península.

- Romanització: Adaptació a la manera de fer romana, a la seva cultura ( llengua, costums, etc..) de les diferents poblacions que conquerien. Era un procés mol lent: ACULTURITZACIO ( imposen una cultura en un territori on ja n'hi havia una altra.

Organització política i administrativa:

• La península passa a ser HISPANIA, província dels romans:

- Van decidir dividir Hispània en províncies:

  • Durant la República, hi havia:

Hispània Citerior, ( Tarraco). • Hispània Ulterior, (Còrduba).

  • A l'època d'August hi havia 3 províncies.

  • Durant el Baix Imperi Romà, hi havia 6 províncies:

Tarraconense. • Cartaginense. • Bètica. • Lusitània.

• Gal·lècia. • Baleàrica.

• Van començar a gestionar les seves lleis i llengua a tota Hispània, i van dividir el territori en pobles, ciutats i colònies:

- Populi: Poblacions, pobles federats. Van acceptar els pactes amb els romans.

- Civitates: Ciutats, tenien diferent rang:

- Lliures: Les més importants, no pagaven alguns tributs, eren més grans que els populis i tenien més independència.

- Conquerides: Sotmeses al dret de conquesta dels romans.

- Colònies: Ciutats fundades de nou a partir de l'ocupació dels romans.

• Van crear un prototip d'individu, el ciutadà. I la vida rural era una vida de complement.

• Les urbs, “ciutats”, s'articulen sobre 2 eixos:

• Tenien clavegueram i aigua potable, tenien sistemes d'aigua corrent.

• L'emperador tenia un poder totalitari durant l'imperi, però va conservar el Senat, que era molt important per les decisions de l'estat.

• L'imperi tenia molt gasto econòmic, i van començar a fer la recaptació d'impostos.

Per això calia controlar les persones, aquesta era la feina dels censors, que anaven arreu de l'imperi romà i s'anotaven el que tenia cada persona i en funció d'això el que haurien de pagar. Va sorgir molta corrupció i molts suborns i assassinats.

• La mà d'obra estava a càrrec dels esclaus.

Organització social:

- S'organitzaven per clans:

- Hi havia els LLIURES, tots eren habitants:

• Ciutadans lliures. • Ciutadans no lliures

- I els NO LLIURES: • Esclaus

El dret més important de Roma era el Dret de ciutadania:

- Podies participar en tots els aspectes, feines, tots els privilegis, podies opinar, podies formar grups o entrar en la política. Es podia gaudir plenament de tots els privilegis que oferia l'imperi romà.

- El grup més important , eren els Patricis, que naixien amb el dret de ciutadania.

- Després hi havia els Plebeus, alguns tenien aquest dret i alguns no.

- L'emperador i el Senat podien donar el dret a qui volguessin.

Era molt difícil baixar de rang, sovint la gent s'esforçava per pujar de rang. Els esclaus, podien comprar la seva llibertat, si pagaven al seu amo el preu que van costar ells mateixos, havien de pagar el preu que ells can costar com esclaus a l'amo. Quan un esclau té els diners necessaris, l'amo l'amo li ha de concedir la llibertat. Així passaven a ser no ciutadans lliures.

• Hi havien molts càstigs, la pena de mort era acceptada, es feia amb pastilles de cianur, era una mort instantània. El càstig més temut, era que et condemnessin a remar a les galeres, ( era un mort lenta i amb molt patiment), quan ja no servies per remar, et llançaven al mar i posaven un altre esclau al teu lloc, així successivament. ( Tenien una sala plena d'esclaus esperant que algun es morís per ficar-se a remar al seu lloc).

• Es construïen una gran casa “VILLA” al mig dels grans territoris agrícoles. Si feien grans festes i a l'estiu hi solien anar els patricis que en tenien una.

• Quan un Patrici moria, es feia un “Mausoleu” en honor seu.

• Hi havien petits tallers d'armes manufacturades per tot l'imperi.

• Roma tenia el territori dividit en províncies, i van decidir extreure el millor de cada zona. Especialitzaven les províncies.

Però tenia un problema, necessitava trobar una manera de traslladar els productes per tot l'imperi ràpidament, perquè aquests no es fessin malbé durant el trasllat. D'aquesta manera van començar a crear les grans vies terrestres.

• L'activitat econòmica es feia a les ciutats.

• A Hispània es produïa principalment: oli i vi.

• Tot i això hi continuava havent ramaderia. I la mineria també era molt important:

  • A la zona d'Astúries, Sierra Morena i Rio Tinto sobretot. S'extreia or, plata, coure i plom.

• Els romans extreien agricultura i mineria de la península per emportar-se els productes a altres zones. Les mines eren propietat de l'estat.

  • Calia fer una construcció d'una bona xarxa viària arreu de l'imperi, ( fins ara el més important eren els ports, en mars o rius), però buscaven viatjar per dins l'imperi per la seva seguretat i perquè era molt més ràpid.

  • Van construir vies públiques arreu de l'imperi, a Itàlia la via més important era la Via Apia, que travessava Itàlia de sud a nord passant per roma i s'ajuntava amb la Via Augusta, la via més important de la península.

  • Al llarg de la via Apia, a banda i banda de la via, es crucificaven presoners i gent que s'havia saltat les normes de l'imperi perquè la gent quan passés veigués les conseqüències de la desobediència.

Romanització:

- Els romans van obligar a donar culte a l'emperador.

- El sistema legislatiu havia de ser el mateix a tot l'imperi:

Els drets:

  • Dret de ciutadania: donava accés ple a tota la vida global romana. ( Era restringit, no el tenia tothom. El 212 dC., “Caracallo”, va donar aquest dret a tot l'imperi romà, el va generalitzar.

  • Dret romà: codis existents en països conquerits, sobre la realitat política i social.

Llengua:

  • Volien que tothom parlés el romà, el “llatí”.

  • Va quedar com a única llengua el llatí vulgar.

Moneda:

  • Tenien una moneda d'or ( as), una de plata ( aureus), i una de coure ( denarius).

Religió:

  • Van imposar la seva religió, ( tenien molts déus i molts temples).

  • La seva religió l'havien extret tal qual de la mitologia grega, la van copiar canviant els noms al llatí. El déu més important per ells era “Minerva”, el déu de la guerra.

  • A mesura que conquerien poblats, adoptaven nous déus d'aquells poblats a la seva mitologia.

  • Hi havien “aras” per tot l'imperi: altars per fer sacrificis i oferiments als déus.

Apareix el Cristianisme:

- Tenien 1 sol déu, esperaven la seva vinguda per la seva salvació.

- Va néixer Jescucrist, això va canviar tot el concepte religiós, va afectar a l'estructura que tenien els romans.

- Els cristians predicaven doctrines sobre un déu bo, que cuida, estima i protegeix ( “tots som germans i hi ha d'haver igualtat”. Una relació de les persones amb amor, estimació.

Els romans en veure la situació, obligaven al culte a l'Emperador per mantenir-la, però el cristianisme deia que tothom era lliure, i la majoria de la gent s'ho creia, ja que eren esclaus amb una esperança de vida molt curta i no tenien res a perdre.

- Roma tenia la base de l'economia en els esclaus, i no podia permetre que la doctrina cristiana s'extengués, comença una certa preocupació per els cristians.

- També hi havia els Jueus, que com els cristians eren monoteistes, i per tant no adoraven a l'emperador, cada cop més gent actuava igual. Vist això, es va destinar un grup de soldats a la persecució dels cristians, que si capturaven cristians els mataven als amfiteatres en públic. Els cristians van començar a reunir-se d'amagat.

- L'emperador Constantí, l'any 313 dC, va provocar l'Edicte de Milà, que donava llibertat de culte, ja que l'imperi estava agonitzant.

- El 380 dC Teodosi va declarar religió oficial el cristianisme ( Edicte de Tessalònica).

Art ( formes artístiques romanes):

  • Molta aportació en forma d'enginyeria urbana ( ponts, arcades, aqüeductes per portar aigua a les ciutats

  • Hi havien mil·liaris al costat de les vies ( marcaven la distancia fins a Roma i les vies que havien d'agafar per arribar-hi abans) “tots els camins porten a ..”

  • També feien edificis pel culte o l'espectacle públic ( temples, “Pronous”, teatres..) circs ( només s'hi feien curses de quadrigues - carros amb 6 cavalls-.)

Monuments triomfals ( columnes o arcs):

  • Els construeixen arreu de l'imperi per deixar constància de la seva gran construcció ( Arc de Barà..) Al fòrum romà hi ha moltes columnes. Aquestes construccions pretenen ensalçar i engloriar i perpetuar l'imperi romà, o la memòria de personatges o fets importants en la seva història.

  • Feien retrats i bustos, també mosaics ( moltíssims).

  • L'apartat artístic i ornamental va ser molt important en l'imperi.

SEGLE III dC - CRISI DEL BAIX IMPERI:

- Els romans volien posseir una expansió territorial molt gran, i per poder-ho fer, havien d'anar delegant poder i repartint el territori, això provocava una legislació i estructura molt àmplia, aquesta divisió va fer que tot s'enfeblís. Fins que van arribar a un punt que volien consolidar tot el que tenien i parar l'expansió, “PAX ROMANA”.

- Hi havia una forta lluita contra els cristians i pobles germànics. Però els romans només es defensaven, no els conquistaven. Bàrbars: per als romans, eren bàrbars tots aquells qui no eren habitants de Roma, eren enemics.

- L'imperi romà era mol gran i hi havia molta gent, però al no conquerir, no augmentava la riquesa, i no tenien suficient economia ni productes per alimentar a tota la població. Tampoc augmentaven els esclaus, i no creixien econòmicament.

La gent es va començar a revoltar, i Caravallo, el 212 dC va concedir el dret de ciutadania a tot l'imperi romà perquè es calmessin. ( Edicte de Milà).

- Va sorgir el fenomen de ruralització: els Patricis tornen cap a les seves Villes a les zones rurals, tots volien tenir latifundis ( terrenys molt extensos).

- Tota la gent deia que Roma era indivisible, era el més important de l'imperi, però a finals del segle IV, Teodosi va dividir l'imperi en dues parts:

- Orient ( ARCODI). Capital: Constantinoble

- Occident ( HONORI). Capital: Roma.

- La part de l'orient, va aguantar els atacs dels pobles germànics, però l'occident va passar a mans dels bàrbars ( germànics). Orient passa a ser l'exèrcit Bizantí.

Invasions germàniques:

- Els pobles germànics eren agricultors, ramaders, tenien un cap militar.

- Vivien separats en pobles independents però tenien la mateixa cultura i no conquerien, sinó que feien guerres per aconseguir un botí, riquesa, i després marxaven, ( saquejaven).

D'això se'n deien ratzies que feien al territori de Roma.

Els Visigots:

- Hi havia els Huns, ( un poble germànic), que eren molt ferotges, arrasaven tot el que trobaven. Aquests van posar-se davant la frontera dels romans a on hi havia altres pobles visigots, aquests van haver d'entrar en territori romà i van decidir combatre contra els romans, ja que els veien més febles. A partir del segle V, l'imperi va començar a caure en mans dels pobles germànics i visigots. A la península van entrar els sueus, alans i els vandals, i al nord, els visigots.

- Els pobles germànics no superaven els 500.000 habitants. Els més nombrosos eren els francs, de França. Aquests volien entrar a la península però van topar amb els visigots i es van establir a Tolousse. Els Visigots van anar cap al sud a dins la península, i van absorbir als Sueus i els Alans, Però els Vandals van decidir anar cap al nord d'Àfrica i marxar de la península, on van establir una monarquia.

- Cap poble germànic ni visigot tenia gens d'art ni van fer cap aportació. Van ser poc aportadors però van conservar molt bé, tot allò que creaven ho feien lluny de les restes romanes.

Oganització de la monarquia visigoda:

- S'instal·laven en forts, la monarquia no era hereditària, era electiva, i això va portar algunes guerres civils.

- Hi havia la “aula regia”: Petita oligarquia que col·labora amb el monarca per prendre les decisions.

- També hi havia el Consilium/officium: eren assemblees que es convocaven amb gent diferent per debatre i opinar sobre diferents aspectes.

Economia i societat:

- Tenien estructura piramidal ( mantenien l'estructura de patricis, plebeus i esclaus, el rei a dalt de tot).

- El mercat dels esclaus es va encarir, ja que els havien de mantenir més. I molts esclaus van passar a ser homes lliures que cobraven per treballar i no els havien de mantenir, d'aquesta manera eren més feliços i treballaven molt més. L'economia ja no es basava només en l'esclavitud.

- Augmenten les manufactures, explotació de mines, producció de metalls i el més important era l'agricultura.

- L'església va tenir un paper molt important en l'àmbit de la fe i la política.

Es va involucrar molt en la política. En els consiliums ja se'n parlava molt de temes religiosos que afectaven la vida social.

- El rei visigot EURIC va intentar recopilar totes les normatives que tenien i s'havien anat establint ( lleis i comportaments), i les va redactar i ordenar i va escriure el primer CODI EURIC.( lleis godes)

- EL rei ALÀRIC (també visigot), va recopilar tot el dret Romà, i en va fer un CODI ALARIC.( lleis romanes).

- Després es van ajuntar els dos codis, i van formar el LIBER INDICORUM: va facilitar la integració de diferents cultures.

- Va sorgir el dret de casaments mixtes ( visigots i romans).

Religió:

- Sorgeix l'Arrionisme: religió que va sorgir durant els pobles germànics. Variant del cristianisme, creuen només en la figura de Jescucrist.

- Continuava havent-hi molta gent que creu amb moltes divinitats, Teodosi havia aconseguit que el cristianisme fos oficial però no ho controlava. Tothom creia el que volia, hi havia pluralitat de creences.

- Molta diferència entre hispanoromans i pobles germànics, però gràcies a la religió van integrar-se amb més facilitat els diversos col·lectius socials.

- El rei visigot Leorigild, va obligar al culte ARRIÀ a tota la península: aquest culte monoteista va fer que molta gent es queixés, el fill gran del rei, Hermenegild, es va convertir al cristianisme, i va formar un grup en contra de la llei de l'arrianisme. Va començar una guerra civil entre pare i fill en la que va guanyar el pare Leorigild, i va executar al seu fill. Més tard, Leorigild va morir i va agafar el poder per eleccions el seu altre fill Recared ( no heredat), que primerament es va passar al cristianisme i va valorar el gest del seu germà convertint-lo en el primer màrtir del cristianisme.

- Es va convocar el concili de Toledo, per marcar unes pautes de conducta conjuntes per tots, posar la religió al dia.

- L'església tenia una influència política molt important.

- Els romans havien fet creure que eren molt superiors i eren tan creguts que menyspreaven als pobles germànics de tal manera aquests mateixos van arribar a veure que la cultura romana era superior a la visigoda. Aquesta pavoneria dels romans va portar problemes.

Cultura i art:

- Els germànics i visigots van copiar els temples però els transformaven en esglésies. Era art pre-romànic:

  • L'arc de ferradura: el van aportar els visigots en portes de temples.

  • Feien figures i peces molt variades i alguns elements votius ( corones votives que penjaven a les esglésies per fer ofrenes, eren d'or massís i hi ficava el nom del rei que feia l'ofrena amb penjolls amb lletres, ple de pedres precioses.

• ( 405-415) - Entrada dels primers pobles germànics i decadència de Roma.

• ( 711) - Sortida dels pobles germànics.

A finals del segle VII casi VIII el rei dels visigots era Rodrigo, i va tenir 2 fills, que es van presentar com a candidats al tro creient que guanyarien, van aconseguir cadascú els seus partidaris i va començar una guerra civil entre els partidaris d'un fill i els de l'altre. Rodrigo va morir i la guerra seguia amb la població visigoda dividida.

Unitat 3. EDAT MITJANA

ELS Sarraïns:

- Els sarraïns es van aprofitar de la situació, van entrar el 711 a la península, s'hi van estar fins al 1492. Es fa el pas del món antic al món medieval.

- Aquests van venir a la península a fer la guerra santa, hi havia el déu Alà i Mahoma el seu profeta, quan Mahoma va morir hi van quedar preceptes, com fer la guerra santa contra l'infidel.

Hi havia un mercader del nord d'Àfrica que passava constantment a la península i negociava molt amb els visigots, per tant, coneixia molt bé la situació i també coneixia Taric, un cabdill islàmic que volia extendre l'islam. El mercader Don Julian li va dir que aprofités per atacar la península ja que sabia la situació que s'hi estava vivint en aquells moments. El cabdill Taric així ho va fer i va enviar-hi un exèrcit i van guanyar la primera batalla ( batalla de Guadalete). Els sarraïns van travessar la península i van anar cap a Europa, fins que els francs els van parar els peus i van decidir conquerir tota la península. Van conquerir fent capitolacions: pactes de rendició, posaven condicions. En comptes de guerres.

Els sarraïns van anomenar AL-ANDALUS a Hispània. Per aquests, que eren tots islàmics, els altres eren tots cristians, i no estaven disposats a viure amb cristians, els cristians van marxar cap al nord de la península, i es van refugiar en zones muntanyoses, on van establir-se i organitzar-se. Van impedir que els sarraïns es fiquessin cap a dins d'Europa.

Quan els sarraïns van arribar, tenien una dependència important amb tot l'islam. Cal dir que van aportar el cavall a la península.

El temps que van estar els sarraïns ocupant la península es divideix en 4 etapes:

- Emirat dependent de Damasc ( 711).

- Emirat independent de Bagdad ( 756).

- Califat de Còrduba (929).

- Estats Taifes ( 1035-1492).

El califa (rei), envia un emirat per governar cada província.

- La capital era Damasc, el califa es deia Damasc també. Les decisions de l'emir depenien de Damasc. Després la capital va passar a ser Bagdad, on l'emir era ja més independent.

A continuació, va passar a manar el califa, durant el califat de Còrduba, i quan el califa es va morir es van dividir en “Estats Taifes”.

SOCIETAT:

Hi havia un poder totalitari, estructurat i molt fort. Això va generar una estructura important de funcionaris ( per regular el territori..etc..). Realment es creu que no volien fer la guerra santa, sinó extendre's.

- Hi havia diversos grups racials i grups religiosos:

- Racials:

- Àrabs: els menys abundants però els més privilegiats (minoria). Grup Distingit Privilegiat.

- Berebers: grup més nombrós, del nord d'Àfrica. Absorbits i integrats a l'islam.

- Eslaus: havien ocupat la península ja en època romana o visigoda. Prominents de la zona del nord d'Europa.

- Jueus: Comunitat força important. Sobreviuen a totes les manifestacions religioses.

- Població hispano-visigoda: de raça blanca, Habitaven la península abans de l'ocupació sarraïna ( natius).

- Religiosos:

- Musulmans: creients d'Alà.

- Mussolimes: S'han convertit a l'islam, n'hi ha molts. Grup molt nombrós que va renunciar al cristianisme ( Conversos).

- Maules: Renuncien al cristianisme, es passen a l'islam, al fer aquest canvi, s'alliberen del seu amo i viuen en llibertat.

- Muladís: prové de fills convertits en matrimonis mixtes, cristià i musulmà.

- Mossàrabs: grup molt nombrós. Cristians en territori musulmà, han acordat pactes ( paguen un impost de capitació).

ECONOMIA:

- Volien explotar tots els recursos que tenia la península ( economia agrària), van introduir molt sistemes de regadiu ( en feien projectes o “infrastructures” per a grans àrees, a la Meseta i litoral del Mediterrani ja que no hi plovia gaire sovint).-

- Hi havia molta horta, van introduir moltes verdures, i també els cítrics ( mandarines, taronges, etc..) que ells utilitzaven molt en la pràctica religiosa. Van fer extensiu el cultiu d'arròs.

- Tots aquests productes es comerciaven als mercats.

- Feien poques importacions i exportacions, relacions comercials petites de curta distancia.

- Van imposar la moneda islàmica: d'or ( dinar), de plata ( dirhem) i de coure ( felís).

- Impostos:(Base importantíssima, es pagaven impostos per tot).

- Impost de capitació: el pagaven aquells que volien ser cristians en territori musulmà.

- Jarassh: hispano-gots el paguen per conservar les seves propietats.

- Paries: Pagaven els sarraïns als regnes cristians del nord, perquè no volien guerra. Reconeixien la seva sobirania sobre la península.

- El sistema tributari era immens. Pagaven per la producció de productes concrets o per la venda o compra d'alguns productes.

- Les manufactures eren propietats privades. Es treballava molt els teixits. I van portar la tintoreria ( tenyir la roba). També van aportar alfombres, cortines, tapissos...Important varietat de ceràmica ornamentades per a la religió.

- Van fer vidre, el van millorar respecta cartaginesos i romans. El feien servir de moltes maneres i l'adornaven.

ESTRUCTURA:

  • Les seves ciutats, tenien estructures anàrquiques, no estaven organitzades.

  • Hi havia les medines, ( zona d'espai on hi ha l'activitat política, religiosa i econòmica més important). Es trobava a dins el zoco, ( mercat), i també hi havia la mesquita.

CULTURA I RELIGIÓ:

- Són monoteistes, també hi havia però, la pedra sagrada “Kaaba”, que se li fa culte a la Meca.

- El corà es el llibre sagrat; conté prescripcions i manaments ( pregària 5 cops al dia en direcció a la Meca, peregrinació un cop a la vida a la Meca..) i dona normes de comportament.

- Mesquita: té 3 parts:

• “Mirah”: indica cap a on hi ha la Meca.

• Una sala gran amb catifes i alfombres a terra per resar.

• Hi ha el pati de les ablucions i unes cases amb pati exterior. ( Hi ha una font amb aigua en constant circulació, simbolitza purificació i renovació).

- Hi ha moltes sanefes, però cap figura d'Alà ni Mahoma.

- Els sarraïns van conservar molt bé documents d'altres pobles. Tenien respecte per la cultura clàssica. Van crear biblioteques on ho guardaven tot.

- Van tenir un contacte important amb el mon bizantí.

- Moltes aportacions en la filosofia amb Averroes.

- Avenços en l'astronomia, medicina i matemàtiques, ( aporten la brúixola).

- Elaboració del paper i descobriment de la pólvora.

- Van difondre l'arc de ferradura, i utilitzaven les totxanes per construir, també maó, guix i fusta.

Els regnes cristians del nord:

- Aquests estaven establerts al nord de la península i podien mantenir l'islam a ralla i fer-se més seu el territori. Van optar per una monarquia, hi havia romans i visigots.

Feudalisme: Estructura basada en la fidelitat, vincles de vassallatge. Tots a canvi d'alguna cosa ( tots depenien els uns dels altres).

- Hi ha diferents senyors feudals, el rei era un senyor feudal amb més rang, però depenia dels altres. Van anar expandint el feudalisme a la península.

Formació dels regnes:

Astúries i Lleó: A partir de l'acumulació dels cristians a la zona nord, a la zona d'Astúries i Lleó va sortir el primer cabdill, “Pelai”.

El primer regne, Astúries, i Pelai són els orígens d'Espanya.

- van intentar fer front als sarraïns, a la batalla de Covadonga, que va ser el primer triomf dels cristians. Es va donar origen a una societat estamental; comença a partir de l'edat mitjana. L'estament depenia del naixement, mai varien.

Hi havia 2 estaments:

• Privilegiats: noblesa, clergat.

• No privilegiats: tercer estat.

- Un mateix delicte és tractat diferentment segons l'estament de la persona. ( diferents codis).

En les classes socials, la llei és igual per tothom, i es pot canviar de classe social.

(no confondre classes socials amb estaments).

- El 1035 ( s. XI) els regnes cristians van anar avançant per diferents taifes. Van intentar crear una zona fronterera important.

- Astúries va formar diferents feudos amb un castell a cada un, eren poblats protectors i els va assignar un senyor feudal a cada feudo en un acte de vassallatge. Cada feudo era autòcton, hi manava el senyor feudal. Eren marques protectores del regne d'Astúries.

Castella:

- Un d'aquests senyors feudals, Fernan González, va creure que es podien independitzar tots aquests poblats independents i separar-se d'Astúries, així es va formar Castella.

Regne de Navarra: Es va produir la batalla de Roncesvalles; el cap dels francs ( Carlemany), contra els sarraïns. On Carlemany va ser derrotat i es va fer enrere.

- Aquest va dissenyar un model protector: La Marca Hispànica: un conjunt de comptats que sota el seu vassallatge, li juren fidelitat i el protecció dels sarraïns.

- Aquests comptats eren Navarra, Aragó... Eren comptes dependents del rei franc. Però Navarra es va despendre d'aquest vassallatge i va passar a ser independent, va deixar de ser aliat dels francs.

Regne d'Aragó: Es va fundar en 3 comptats que van durar més temps aliats amb els francs que Navarra. A partir del s. XI, el 1035 Ramir I va ser cap d'un comptat, i després hi va haver Alfons I que va expandir bastant Aragó.

- Va morir Alfons I sense descendència, i va ser escollit com a rei Ramir II, el germà d'Alfons I. Aquest nou rei es va casar i va tenir com a filla Peronella.

- Aragó ja era independent, s'havien ajuntat els 3 comptats.

Els comtats catalans:

- El territori era bastant extens, i es van crear diferents grups. Van aparèixer molts petits comptats, els comptats catalans ( uns 15), que formaven la Marca Hispànica. Cada petit comptat té un senyor feudal que ha fet vassallatge al rei franc.

- Carlemany va decidir que els comptats no fossin hereditaris i que ell escolliria cada senyor feudal.

• Va aparèixer Guifré el Pelós: Compte que volia aconseguir que els comptats catalans fossin hereditaris però no va poder inicialment. Tot i això va aconseguir tenir diversos comptats sota el seu poder. Finalment, va negociar amb els seus germans i va aconseguir que el comptat pogués ser hereditari, assegurant d'aquesta manera una dinastia nacional catalana.

Catalunya:

- Borrell II, descendent de Guifré, va demanar ajuda al rei Franc per una amenaça que li havien fet, però va guanyar la batalla ell sol sense ajuda del rei franc i va decidir independitzar-se. Això va suposar el naixement de Catalunya, eren els comptes reis ( comptats liderats per Borrell II).

- Es considera Guifré com a pare del nacionalisme català. Ell també havia creat molts monestirs per repoblar ( va sorgir un nou sentiment i cultura a partir dels monestirs, ( pare espiritual de Catalunya)).

. Borrell II és considerat el pare de l'administració a Catalunya. Més polític que Guifré.

- Scriptorium: part on es guardaven els escrits dels monjos en els monestirs. ( pensaments intel·lectuals).

- Es va anar consolidant la independència.

Formació de la Corona d'Aragó:

Fenòmen de repoblació: L'any 1137, Ramon Berenguer IV era compte de Barcelona.

Els comptes ja eren reis, no eren vassalls. Ramon es va casar amb Peronella, la filla de Ramir II. I va passar a regnar a la Corona d'Aragó. ( Ramon i Peronella es portaven 24 anys). Hi va haver una unificació de Catalunya i Aragó per formar un regne més gran amb molt més poder i força.

Va començar l'expansió catalanoaragonesa:

Es va fer en 3 vies: la Catalunya Nova, Occitània i Mediterrània.

Catalunya Nova:

- Catalunya es va expandir cap al sud ( Països Catalans).

- Creuades: Expedicions dels cristians per recuperar llocs amb sentit religiós important ( cap a Terra Santa), que estava en mans dels sarraïns.

- Ordes militars: Creades arreu d'Europa. Intentaven protegir els camins dels creuats. Hi havia monjos guerrers que anaven a lluitar a les creuades.

- Les ordes més importants van ser la del Sant Sepulcre i la dels Hospitalaris.

- Ramon Berenguer IV va ajudar i va fer molta conquista, es van continuar fent monestirs, però eren d'art gòtic.

Occitània:

- L'expansió cap al sud de França. Es va fer mitjançant enllaços matrimonials.

Mediterrània:

- Es va expandir i cap a la Mediterrània a causa de l'activitat mercantil i comercial.

Illes Balears: Van ser robades ( conquerides per Jaume I).

  • Van conquerir Mallorca, això va ser un gran símbol d'expansió, també Sicília i Sardenya que ja era de Catalunya.

  • També volien anar cap al mar Menor i van aconseguir alguna illa de Grècia i zones del sud d'Itàlia.

  • Tenien un exèrcit mercenari: cobraven per intervenir en guerres, eren professionals en guerres, tenien armes i estratègies i era la seva feina, per això cobraven. Ex: els almogàvers ( molt violents), el seu cabdill era Roger de Flor.

- Van aconseguir conquerir Atenes i també una zona costera: “Neopatria”.

- A la península també hi havia Portugal i la Corona d'Aragó. Catalunya volia dominar tot el litoral del Mediterrani però no va poder, només van sorgir els Països catalans.

Expansió Castellano-Lleonesa:

- Van anar cap a territori peninsular, i van arribar a Gibraltar. Un símbol del procés de reconquesta és la batalla “ Navas de Tolosa”, el 1212.

- Les taifes dels sarraïns estaven molt enfeblides, i quan veuen que els cristians es comencen a aixecar tot i que encara pagaven les taxes, van recaptar gent del nord d'Àfrica per enfortir-se ( pagaven diners a la gent perquè els ajudés). Van contractar als almoràvits i els almohades, dos grups mercenaris, que quan van arribar al territori amb els sarraïns, es van establir en algunes taifes en veure que ells eren superiors als sarraïns.

- Hi havia molta pluralitat racial.

- A partir del fi de la batalla del 1212, queda clar el fi de la reconquesta.

- A Castella hi havia la ramaderia com a activitat més important.

- Mesta: associació que vincula tot el comerç de la llana.

- En aquesta baixa edat mitjana, es produeix una crisi greu, concretament a Catalunya:

Crisi de la Baixa edat mitjana:

- S'encadenen molts fets:

- Va sorgir la pesta negra, a mitjans del s. XIV, el 1348. Que era una infecció contagiosa que provocava molta febre. La gent estava molt feble, hi havia poca higiene i poca medicina i morien consumits. Només es salvaven aquells qui estaven més valents, per tant, la majoria de gent que moria eren pobres. Els que quedaven vius, carregaven els morts en un carro i els cremaven fora del poble per evitar que s'escampés més la pesta.

- S'havia perdut el 50% de la població amb aquesta pesta, i per tant moltes zones estaven despoblades, va costar molt tornar a les zones rurals a conrear per por a la pesta. I escassejava molt el menjar, no tenien negocis d'artesania... Molt poca producció.

- A Barcelona es van anar desenvolupant les activitats polítiques i econòmiques..

- Hi havia la BIGA: grup representant de la noblesa, alta burgesia. I també la

BUSCA: Petita burgesia, pagesia, artesans.

  • La BUSCA volia introduir certs canvis en la situació, però la BIGA no volia perquè tenien por de perdre molts dels seus drets exclusius. Això va portar a un molt fort enfrontament i una guerra civil entre els 2 grups. El rei Alfons va prendre partit per la BUSCA. La guerra va tenir grans repercussions, molts prejudicis econòmics.

- Al camp, hi havia la remença ( condició del pagès català), i “ els mals usos”: el senyor feudal no només és propietari de tot a canvi de beneficis, també tenia uns drets sobre els vassalls.

- Remença: quantitat que havia de pagar el pagès si volia abandonar les terres del senyor feudal. Era elevadíssima.

- Alfons va proclamar la sentència interlocutòria per acabar amb els mal usos però no es van abolir del tot.

Sentència arbitral de Guadalupe ( 1486):

- Ferran el catòlic va abolir definitivament els mals usos catalans, no es podien fer més contractes d'aquest tipus.

MONARQUIA de les institucions medievals:

- Tenien una estructura feudal, feble i manipulada molt pels nobles:

  • Es dipositava tot el poder a un rei. Eren autosuficients. Es va crear el consell reial: ordre del monarca creat per ell i representants de la noblesa i església que feien les decisions jurídiques i administratives.

  • Cancelleries: es cuiden de l'administració i expedició de documents reials. Situades a totes les ciutats.

  • Els regnes van avançant i es van unint entre ells, hi havia molt autoritarisme. El rei depèn dels altres nobles per fer decisions ( necessitava l'aprovació dels altres senyors feudals).

  • La burgesia es va anar creixent en número, poder, etc.. Però seguien estan exclosos al poder polític.

  • Van sorgir monarquies autoritàries perquè es van enfortir molt.

  • Tota Europa va començar a notar aquest creixement de la Monarquia fins que va arribar a tenir un poder total.

Les corts:

- Van ser una orda que fa d'intermediari entre la monarquia i els estaments privilegiats ( s. XIII). Són un sistema legislatiu plural, intenta apropar, fent pactes, als monarques i als grups privilegiats. Hi havia pluralitat de pensaments, havien de pactar diferents coses.

- Corts estamentals (s. XIX): assessoren però no condicionen:

- Noblesa i Clero, PRIVILEGIATS.

- Tercer Estat ( poble), NO PRIVILEGIATS.

- El rei convoca i planteja el tema. Es reunien els grups i s'havien de posar d'acord. El tercer Estat no tenien gens d'opinió. A Anglaterra el Tercer estat es va revoltar una mica en contra dels grups privilegiats.

• Assemblees de PAU I TREVA ( s. XI):

A Catalunya, organisme que depèn de l'Abad “Oliva” i que tenien una doble finalitat: - “Pau de Déu”, ( acord dels grups de dret de refugi en organismes eclesiàstics).

- Treva: demanaven que se suspenguéssin les hostilitats durant un període prefixat anteriorment. ( els diumenges per exemple).

Les corts van acabar essent la:

GENERALITAT (diputació del general): s. XIV.

  • Hi ha d'haver un mínim de convocatòria, certa continuïtat en les corts.

  • Entre cort i cort, s'encarregaven d'anar recollint idees dels diferents grups, etc.. Això ho feia una petita comissió formada per representants de cada grup i estava permanentment reunit. Així hi havia respecte i intercanvi permanent d'idees entre ells. Va anar adquirint poder.

ART:

  • Girava entorn de l'església, la religió.

  • Tractava l'idea de que Déu va salvar als homes i l'idea del pecat.

  • Molts ornaments de pedra.

  • Servia per convèncer religiosament a la gent, i per espantar-los sobretot, amb imatges de l'infern.

Unitat 4. L'edat moderna.

_EVOLUCIÓ POLITICA DELS REGNES HISPÀNS ( 1348-1479):

A la Corona d'Aragó:

- Al 1410 regnava Martí I “l'humà” i va morir sense descendència.

Els propis regnes que formen la corona havien d'escollir un successor ( Catalunya, Aragó i València). Es van anomenar 3 representants de cada regne ( compromisants) per decidir el successor. Aquest període s'anomena INTERREGNE ( 1410-1412), durant el qual no tenien ningú que regnés, encara l'havien d'escollir. Era difícil perquè hi havia molts candidats, però Jaume d'Urgell era el candidat més important ( tenia més possibilitats).

- Es va anunciar l'escollit el 1412 amb el Compromís de cosp:

Ferran d'Antequera: va fer la introducció a la corona d'una dinastia castellana. Ferran va oferir una col·laboració en el regne a Jaume d'Urgell però aquest va renunciar, Jaume n'estava completament en contra i encara creia que ell hauria d'haver estat l'escollit; va considerar il·legítima la tria de Ferran i va començar una guerra civil entre partidaris de Ferran i de Jaume. Va guanyar Ferran i Jaume va passar la resta de la seva vida empresonat.

A Castella:

- Regnava Enric IV, i va tenir una filla: Joana.

Va deixar el seu regne a la seva germana Isabel, va dir que estava molt més preparada Isabel que Joana. Quan Enric IV mor, Joana i els seus partidaris no accepten que regni Isabel i va començar una guerra entre diferents partidaris. Al cap d'un temps van haver de recórrer fora de Castella per més provisions de tot tipus ( menjar, medicines..)

Portugal i la corona d'Aragó en aquell temps volien extendre's:

A Aragó Ferran d'Antequera va morir i va deixar el poder al seu fill Joan II, que va anar a apoiar a Isabel, ( Joan II havia promès el seu fill Ferran II a Isabel).

Per l'altre cantó, Portugal ofereix ajuda a Joana. Ja que el rei de Portugal, Alfons, i Joana estaven promesos.

Abans que Enric II el rei de Castella morís, Isabel ja s'havia casat amb Ferran II ( Aragó ja apoiava a Castella.

En aquesta guerra que va durar 4 anys, van guanyar els partidaris d'Isabel, que el 1479 va aconseguir governar finalment. Ferran va passar a governar la corona catalanoaragonesa. I Alfons va retirar la promesa de matrimoni amb Joana al perdre.

  • Les monarquies tenien necessitat d'enfortir-se i buscar aliances ( apareixen grans regnes, evolucionen).

  • Castella tenia poques sortides al mar, majoritàriament a l'Atlàntic, que era molt desconegut i era molt menys ventatjós que el Mediterrani.

  • La Corona d'Aragó tenia una molt gran activitat mercantil gràcies a tot el seu mediterrani.

_NAIXEMENT DE LA MONARQUIA HISPÀNICA:

La unió dinàstica:

  • Dintre de la diversitat, els 2 regnes units federalment però individuals en quant a les seves institucions i diferències.

  • Cada regne conserva les seves característiques i individualitat i cada regne conserva el seu rei. ( Tenen igual participació Isabel ( Castella), com Ferran (Aragó)). Aquesta dualitat es manté fins al 1714, que volien unificar, ajuntar Castella amb Aragó i formar la monarquia dels Borbons.

- Però la unió dinàstica va mantenir les diferències entre regnes:

- Va començar una unitat territorial ( Conquesta de Granada. Navarra):

Castella i Aragó tenien molta diferència de població. Quan es van unir es van posar l'objectiu de la reconquista de Granada ( va ser un procés molt lent i costós):

Granada era el regne taifa més poderós. Primer van fer una campanya militar que va reduir el territori de Granada, i després van posar una altra campanya militar ( Santa fe) a favor d'Isabel i Ferran que va acabar conquerint Granada el 1492.

  • Els reis catòlics ( Isabel i Ferran), van obligar a convertir-se al cristianisme o marxar als sarraïns. Molts van marxar al nord d'Àfrica, d'altres es van convertir, eren els moriscos.

- El 1516 Navarra va quedar sense descendència directe, però tenia vincles d'unió amb França per Ferran.

Navarra volia continuar tenint independència, va buscar un descendent, i per enllaç matrimonial Ferran va passar a regnar Navarra.

Unitat religiosa:

- Objectiu: integrar tots els territoris en una sola religió ( els obligaven a tots). Se'ls donava un temps per fugir si no volien. També hi havia jueus apart de musulmans a Granada.

  • Expulsió dels jueus: Els jueus eren rics, sempre ho havien set. Per tant, quan els expulsaven els hi prenien tots els diners, totes les monedes. Molts es convertien només per conservar els seus béns materials i oficis i monedes. Però en el fons, seguien practicant la seva religió d'amagat.

  • Per això, es va crear el tribunal del Sant ofici ( jutjava el comportament de la gent entorn a la religió) per tenir cura de la veracitat de les conversions.

Va sorgir la Inquisició: també servia per comprovar la veracitat de la conversió de jueus o àrabs ( tenia el seu propi sector que treballava observant si la gent s'havia convertit o no). També hi havia delators que enganyaven.

Quan tenien sospitosos, els agafaven i els feien un interrogatori per veure si era bon cristià, els torturaven durant l'interrogatori perquè diguessin que eren culpables i després els jutjaven. Si demanaven perdó havien d'expiar el seu pecat per tot el regne vergonyosament. Al contrari, aplicaven sovint penes de mort.

  • Actes de fe: Acte durant el qual es feia l'execució dels condemnats, eren torturats, humiliats i finalment cremats ala foguera o executats.

Consolidació de la monarquia hispànica:

- Es una monarquia autoritària (el que feia avançar eren els pensaments, la filosofia).

Va néixer l'humanisme, a Itàlia, un pensament de Maquiavel a la seva obra “ El Príncep”: aquest tenia l'objectiu d'ensenyar als reis a ser governants ( els reis havien de recuperar l'autoritat respecte el poble), va marcant les pautes que han de seguir per a governar bé ( autoritarisme).

  • Els reis catòlics van buscar envoltar-se de la burgesia per no estar tan lligats als nobles, perquè veiguessin que sense ells també saben governar..

  • Van vestir l'estat: Administració.

  • Estructura estatal: van fer una estructura de la qual ells en tenien control.

  • Neix la diplomàcia ( relacionar-se a través de pactes). Hi ha una disminució de les guerres.

  • Es crea un exèrcit gran, que té cura del regne i dels enemics.

  • Apropament a l'església.

  • Es manté l'estructura econòmica: tot el benefici i la riquesa es reuneix a les mateixes mans. ( Les persones que formen part de la MESTA; Administració que gestiona l'estructura econòmica).

Tot això porta a un gran enfortiment de la monarquia.

Economia i societat:

L'economia intentava remuntar les anteriors crisis. Al segle XVI va començar a remuntar:

  • Es continua amb una societat estamental.

  • Volien consolidar un projecte d'estat amb bons noms internacionals, relacions pacífiques entre diferents estats a través de pactes.

  • La Corona d'Aragó incloeix el regne de Nàpols. Volien tot el control sobre el Mediterrani i volien ocupar diferents punts al continent africà.

  • A finals del s. XV les illes Canàries s'incorporen a l `estat Espanyol..

Política exterior:

Es parlava d'una política matrimonial dels reis catòlics, Isabel i Ferran, que van casar els seus 5 fills (Isabel, Joan, Joana, Maria i Catalina) tots amb intencions d'aliança:

  • La seva filla Isabel es va casar amb Alfons de Portugal, aquest va morir sense descendència. Després van casar de nou Isabel amb Manel, el nou rei de Portugal, van tenir un fill que es deia Miquel però es va morir, seguidament va morir Isabel i van casar Manel amb l'altra filla Maria el 1560.

  • El segon fill, Joan, es va casar amb Margarita d'Àustria, no van tenir cap fill i Joan es va morir.

  • Joana es va casar amb Felip d'Àustria, el germà de Margarita (la viuda de Joan), van tenir 2 fills: Carles I i Ferran.

  • Catalina es va casar amb Artur ( rei anglès), no van tenir fills i Artur va morir. Van casar de nou Catalina amb Enric VIII ( germà d'Artur). Gràcies a aquest va sortir el divorci.

- El rei catòlic Ferran, va morir el 1516, tot i això Isabel havia mort abans.

Mentre Ferran era viu, buscava tenir un fill perquè tenia por per tota l'herència que tindria Carles I, però no va poder tenir-ne cap ( ho volia amb Germana de Foix, la seva segona muller).

Carles I va heretar de Maximilià i Maria de Borgonyà ( els avis paterns) reis d'Àustria.

I també va heretar dels reis catòlics. A més també va ser emperador d'Alemanya.

Van recuperar una part de la Cerdanya i El Rosselló gràcies a les relacions matrimonials.

CONQUESTA I ADMINISTRACIÓ D'AMERICA.

Descobriment i colonització (1453):

- Necessitaven espècies i altres condiments per al menjar. Es feien molts projectes per arribar a les Índies.

- Va aparèixer Cristòfor Colom, que va presentar el seu projecte als reis catòlics ( Joana i Carles). Aquests tenien un altre projecte en ment, conquistar Granada, i no van fer cas del seu projecte.

Un cop la conquesta de Granada ja era un fet, Cristòfor va tornar a presentar el seu projecte als reis quan es trobaven a Santa Fe, i van acceptar.

D'aquesta manera Colom va descobrir Amèrica que va quedar sota poder d'Isabel, aquesta quan va morir va deixar Amèrica en mans de Castella.

- El 1492, Colom va fer uns escrits descrivint com era el territori nou i ho enviava als reis catòlics. Les primeres illes conquerides van ser les del Carib, més tard van avançar cap al continent i el van convertir en virregnat de la corona.

-A partir de l'arribada a Amèrica, els conqueridors que van anar-hi van començar una aculturització, era obligatòria. També en van extreure molta mineria de metalls i minerals, molta agricultura i també molts productes nous. Van fer molt esclavatge dels indígenes.

Per a regular, explotar i comerciar els recursos extrets d'Amèrica, es va fer el Tractat de Tordesillas: quines parts o zones tindria Portugal, i quines tindria Castella.

Conseqüències de la conquesta:

Es va començar l'explotació, i només Castella podia adquirir aquells productes, però a

Castella no hi havia una classe social important per tirar endavant unes bones inversions i ni projectes massa grans. Van ser burgesos catalans els que van viatjar il·legalment a Amèrica.

- Tots els productes arribaven a Sevilla la casa de contractació ( on feien els impostos, taxes, etc.). Més tard la casa de contractació va anar a Cadis.

- Cal destacar les mines de Plata de Potosí, molt importants: d'una part se n'elaboren productes i de l'altre es venien. Els indígenes eren esclaus molt barats, fins que van passar a ser servents, i eren totalment gratuïts (conseqüència econòmica importantíssima de la colonització). L'esclavitud es va acabar al cap de molt temps gràcies a Amadeu de Savoia.

Espanya es va convertir en la primera potència mundial.

Al segle XVII va començar una crisi profundíssima pel fet d'haver anat massa lluny.

EL RENAIXEMENT:

Humanisme: Corrent de pensament que neix a Itàlia a la meitat del segle XV-XVI i en diem renaixement. El renéixer del pensament propi del món clàssic ( tot el que pensaven i les idees que tenien en aquella societat).

L'hi afegim Humanisme: La societat era teocèntrica ( déu al centre de tot, religió molt important), però recuperem el pensament clàssic i col·loquem l'home al centre de tot ( Antropocentrisme).

- L'Universitat serà un dels nuclis on es farà més “ús” d'aquest nou pensament.

- Antonio de mendeja: gran defensor de les teories humanístiques.

REGNAT DE CARLES I ( 1516-1556):

Situació política:

- Al segle XVI comença a governar la dinastia dels Austries ( Habsburg, Augsleng) a Espanya. El fill de Joana i Felip ho havia heretat tot, i es va casar, però no va poder tenir fills.

- L'església ja s'havia posicionat políticament.

- Quan Isabel va morir, ningú va heretar, però al morir Ferran, el que va heretar va ser Ferran II, quan aquest va morir, va heretar Carles.

S'inicia la dinastia dels borbons ( s. XVIII):

  • Carles va governar amb el nom de Carles I, del 1516 al 1556. Va arribar a Espanya acompanyat per un grup, i cap tenia ni idea de parlar espanyol.

  • Hi havia certa crispació, la gent que l'acompanya veu que es poden enriquir desmesuradament. Va començar a sortir d'Espanya molt or, obres d'art ( robaven desmesuradament), cap a Flandes. Va morir l'avi de Carles ( Maximilià), i Carles va demanar subsidis a les corts ( diners), aquests li van donar, acceptaven més a Barcelona que la resta d'espanyols.

- Carles va deixar Utrech i Gatinara governant a Espanya mentrestant.

Entre el 1520 i el 1521 es van formar comunitats ( comença la guerra dels comuners).

Carles va deixar Utrech i Gatinara governant a Espanya mentrestant.

Els comunes eren fonamentalment nobles castellans, que es van aixecar en contra del rei ( Padilla, Braw i Maldonado). Toledo i Salamanca centralitzaven més el poder. Hi van haver moltes batalles, a la batalla del Billatar van eliminar als comuners. Carles va tornar i va aprendre l'espanyol, va aconseguir governar molt bé. Les classes nobles es van organitzar en Germanies i es van rebel·lar contra el rei ( en contra de la colla d'estrangers que governaven perquè estaven saquejant i robant-ho tot).

Política Internacional:

- Té alguns problemes fora del país, sobretot a Alemanya:

- Martí Luter era un monjo que va començar a discrepar dels principis de l'església entenent que alguns aspectes eren diferents, i va fer una forta crítica a la religió:

  • Deia:“ la fe en sí sola no és suficient per creure”.

  • Va criticar les indulgències, com si un pogués acumular-les per arribar a la salvació. Critica també els sacraments de la penitència i el baptisme.

  • Li van dir a Luter que es retractés ( negués una cosa que havia afirmat) però ell es reafirmava.

  • Es van arribar a fer Dietes: trobades entre Luter i persones eclesiàstiques o consellers de Carles I o el mateix Carles I per posar-se d'acord. Però van acabar amb guerra entre luterans i els altres. Finalment Carles va admetre que hi hauria una divisió de la religió en el seu regne ( els protestants).

L'església havia de fer-se una renovació, i es va fer amb el concili de trento.

- França i Espanya tenien els mateixos objectius i van tenir 4 guerres. Quan Carles va abdicar encara estaven en guerra.

França volia posicionar-se en el territori espanyol, però estaven molt igualats. L'èxit del luterisme es va anar donant. Els conflictes amb França van seguir durant el regnat de Felip II, el fill successor de Carles I.

REGANT DE FELIP II ( 1556-1598):

Va governar del 1556-1598. durant el regnat d'aquests dos, Espanya va ser molt poderosa.

Felip II era un home místic, no era d'acció, sinó de gestió. Va construir el monestir de l'Escorial i va instituir Madrid com a capital, ja que veia més fàcil l'administració d'Espanya a partir d'un punt central.

  • Organitza una flota que es dirigeix contra els turcs, comencen la famosa batalla de Lepanto ( 1571), on van tenir un rotund èxit i van eliminar als turcs.

  • França seguia amb les pretensions de prendre les possessions mediterrànies i es va iniciar la batalla de San Quintin. Finalment es va signar la pau, la de “chateâu Cambresc”, en la qual França accepta la derrota i reconeix les possessions d'Espanya.

  • Felip es va casar 4 vegades: amb Maria de Portugal, Isabel de Valais ( 2 fills), Maria Tudor ( filla de Catalina i Enric VIII), i Maria d'Àustria.

  • Planteja una divisió dintre l'església dels països baixos.

  • Va nombrar primera governadora a Isabel Clara Eugènia, la seva filla.

Concili de Trento: amb aquest concili, Felip II intentava solucionar els problemes religiosos, ja que molts moriscos se li havien rebel·lat. Van començar a fer una reforma en la religió.

- El cost de tantes campanyes va fer que Felip II hagués de declarar 3 cops l'estat en fallida. Per això va crear el Dente pública o borses de l'estat: invertir en borsa amb l'estat.

CRISI DEL SEGLE XVII:

- Al s. XVII es va entrar en decadència: Crisi general a Europa ( demogràfica, econòmica, etc..)

  • Vivim un canvi climàtic ( tº més baixes i rigoroses), Això produeix un descens de l'activitat agrària, disminueix la productivitat. Hi ha més mortalitat ( sorgeix un nou brot de pesta negra) que té grans conseqüències, 1.000.000 de morts. Molta buidor en oficis, llocs de treball...

  • Es fa una reforma tributària important: es passava de pagar per productes a pagar per d'altres conceptes: bens, habitatges, negocis... I es provoquen moltes revoltes.

  • Crisis religiosa, hi ha un augment molt gran entorn a la creença de la bruixeria, la màgia i els encanteris.

Els monarques eren Felip III i Felip IV:

  • Època dels vàlids: el rei hi confia més en els vàlids. El rei feia el que volia, els vàlids portaven els càrrecs i delegaven el poder per ell. N'hi havia molts.

  • Va tornar el problema de les Alpujama, molts moriscos que es rebel·laven, i van fer l'expulsió massiva de la península de 300.000 moriscos. La major part d'aquests van anar al Magreb.

  • La bruixeria va créixer, i també la inquisició. Les bruixes creien en el diable, i es reunien a sota la lluna plena i es drogaven amb metadona. Hi havia bruixes falses que admetien ser-ho després de ser torturats per l'Inquisició.

REGNAT DE FELIP IV ( 1621-1665):

- Hi havia una política centralitzadora per a controlar tots els regnes millor. Afecta a tots els regnes però de manera més particular a Catalunya.

- Va crear un exèrcit de 150 a 200 mil homes ja que es ficava en tots els conflictes bèl·lics que hi havia a Europa.

- Va eliminar progressivament les institucions catalanes al portar-hi el seu exèrcit per entrar a França, ja que estava en conflicte religiós durant aquest període.

- Tota aquesta situació va portar molts enrenous. Es va produir la guerra dels Segadors, i Olivares va aprofitar per convèncer el rei en contra de Catalunya.

- Castella va viure també un període de molta feblesa

- Es va produir el bandolerisme: un moviment en que els bandolers roben als rics per a viure i donar als pobres.

GUERRA DE SUCCESSIÓ:

- Carles II, fill de Felip IV, era un personatge molt curiós i tenia un munt de vàl·lids però ell era apte per governar.

- Va deixar com a hereter a Felip d'Anjou ( rei borbó):

Tenia una monarquia absoluta: El monarca té tot el poder i no depèn tant dels nobles. Són ells qui exerceixen l'autoritat, també tenia vàlids que podien delegar el poder.

- També hi va haver un segle de crisi absoluta. Era tan absolut el poder que té el monarca que van començar a regnar amb algú més ( delegaven algú altre perquè ho gestionés tot, mentre ell no feia res, vivia la vida).

Quan es va unir Navarra, Corona d'Aragó, Castella, Granada, Portugal i havia un model molt diferent del Francès. Per tant, no volien un rei Borbó perquè ho unificaria tot).

Castella volia un rei borbó mentre que Navarra i Catalunya volien el candidat d'Àustria.

Carles es va decantar per el rei borbó. Va néixer a partir del 1700 una guerra civil, recolzada per Àustria i França en contra del rei borbó. També hi va aparèixer Portugal i Anglaterra en el conflicte aportant ajudes i provisions externes. Es va internacionalitzar el conflicte i això va fer que la guerra s'allargués.

Quan al 1700 va morir Carles II, comença a governar Felip V. S'inicia la dinastia dels borbons.

Durant la guerra ( 14 anys), el candidat Austríac va estar al mando de la guerra però va heretar el regne d'Àustria i es va començar a decantar la corona cap a Felip ( els borbons). Catalunya ja era l'única que encara estava en guerra ja que no ho acceptava:

- A Barcelona, Rafael Casanovas era president de la Generalitat, i van decidir resistir.

Van assetjar la ciutat de Barcelona i els van anar reduint fins que l'11 de setembre del 1714 les tropes felipistes van entrar a Barcelona i van derrotar als catalans.

- Felip V va ser guanyador i ja era rei d'Espanya. Primer que va fer:

Decret de Nova Planta ( 1714): Administració, sistema legislatiu i judicial, una sola llengua. Tot basat en la manera de fer que fins aquell moment havia dut Castella. Va portar una forta repressió política. Creaven una uniformitat total.

Tractat d'Utrech ( 1713): Aquest tractat acaba amb la guerra de successió. S'havien introduït moltes potències al conflicte i s'havien de tancar els pactes. Resposta al compromís internacional. És un document en base al compromís que cada país va fer per entrar a la guerra, tancar els acords.

(Espanya va haver de cedir a Anglaterra Gibraltar i la illa de Menorca per l'ajuda que els havien donat).

- Es va composar l'Himne de Catalunya de la guerra dels Segadors ( 1640). I va sorgir la diada de Catalunya ( 11 set. El 1714). Començaven la gesta d'una colla de persones que van donar la seva vida per uns ideals a Catalunya.

Decret de Nova Planta: va significar l'uniformisme a l'estat espanyol. L'església va prendre un poder total en quant a l'ensenyament i guanya molta influència . El decret també va provocar un augment important de l'activitat mercantil.

REGNAT DE FELIP V ( 1700- 1746):

  • Era francès, amb una mentalitat diferent. Hi havia un concepte de la cort molt diferent al francès. Va aplicar una corona afrancesada ( s'incorpora paraules i aspectes francesos). L'any 1724, va pensar que ja havia fet la seva feina i que volia viure... va abdicar en nom de Lluís, el seu fill. Al cap de 20 anys Felip va tornar a governar perquè al seu fill li va anar molt malament. Fins que Felip va morir, aquest va començar el despotisme il·lustrat.

El segle XVIII és anomenat el segle del reformisme:

  • Van començar els il·lustrats, van ampliar-se durant aquest segle. Eren filòsofs, pensadors que aportaven idees en la manera d'actuar:

  • Rousseau, Voltaire i Montesquieu.

SEGLE XVIII- De la monarquia absoluta als monarques desputats:

Els dèspotes exerceixen el poder sense tenir en cura res. Fan el que volen.

Aquest monarca segueix tenint tot el poder, però tant important era ell com altres senyors feudals

Pas al despotisme: el monarca entén que han d'haver-hi canvis i reforma, ( segle de les reformes).

- Són les idees les que van canviant ( ideologies) i la forma de vida s'hi va adaptant.

- Hi havia els enciclopedistes ( ja al segle XVII), que eren uns filòsofs i pensadors de França que escrivien i que van apuntar una colla de canvis, se'n destaquen:

  • Rousseau: El monarca, el sobirà, justificava que el seu poder provenia de Déu, i com que la gent era inculta i molt ignorant, per tant ho creien i no es discutia, ho acceptaven. Ell va dir que la sobirania la tenia el poble, deia que havia d'existir el sufragi ( el vot), i que els que governessin, havien de manar en nom de tothom, en nom de tota la nació, ( Sobirania Nacional). Deia que s'havia de fer un contracte, un pacte i posar-se d'acord amb la pluralitat de pensaments que hi havia.

  • Montesquieu: també comparteix la idea de Rousseau. Va dir que és molt poder el que queda sobre una sola persona, és massa poder i es crea massa ambició. Creia que s'havia de dividir el poder en 3 parts:

Legislatiu ( fan les lleis), el Senat i les corts.

Executiu ( agafa les lleis i les porta a la pràctica), govern.

Judicial ( si s'incompleixen lleis, sanciona), tribunals.

  • Voltaire: volta entorn de l'educació. Passen per un procés previ perquè les persones tinguin coneixement, criteris i pensaments ferms. Cal donar qualitat de persona humana.

A França es deia el segle de la llum ( hi ha un moviment filosòfic molt important, La Il·lustració). Hi va haver idees que recorrien als fets: Revolució Francesa.

- Alguns filòsofs van convèncer als monarques per canviar i millorar l'educació. Els van fer veure que seria un benefici per a ells, per millorar el regnat, però la gent va començar a creure més i a pensar, alguns ja sabien llegir i quan els arribaven les idees d'alguns enciclopedistes, es revoltaven.

Per tant, els monarques van començar aquest canvi involuntariament al fer cas d'alguns filòsofs.

Després de la guerra de Successió:

FELIP V:

  • Ell havia aplicat el Decret de Nova Planta.

  • A Cervera volien el mar, xD, Es va fer una Universitat perquè estudiessin i venguessin que no es podia. Va prendre molta importància la Universitat.

- Era el monarca més absolutista i va començar les reformes:

- Totes les administracions queden abolides.

- Hi ha un seguit d'enfrontaments amb Anglaterra ( Drake i Barbarroja eren pirates que lluitaven a favor d'Anglaterra).

- Van fer pactes de cooperació amb França per quan tinguessin algun problema, ( pactes de família).

Aquest va morir i va heretar el seu fill Ferran VI, era intel·ligent, i tenia molts recursos.

Es va rodejar de gent vàlida i competent, volia començar una política molt positiva:

  • Seguia una actitud reformista.

  • Va mantenir a nivell nacional, una política de neutralitat per no involucrar-se en masses conflictes.

  • Es va centrar més en la situació interna.

  • Va regnar del 46 al 59 i va morir sense descendència.

CARLES III

Carles III ( fill gran de Felip V), podia ser rei d'Espanya quan Ferran va morir, i així ho va fer. Va venir a regnar i va veure que s'havia de seguir amb més reformes. Ell també era rei de Nàpols.

Carles va materialitzar unes reformes que havia pensat Ferran VI però no havia pogut realitzar:

  • Decret de Nova Planta: acaba de reestructurar i unificar el funcionament. ( tothom tenia les mateixes condicions davant el sistema judicial).

  • Hi havia Ministeris/ministres, que l'ajuden a governar ( d'hisenda, d'ultramar..) Hi havia un responsable de cada sector ( això permet fer un pressupost de l'Estat), coneix més bé alguns problemes.

  • Molts jueus deixaven diners, van néixer els bancs ( per poder viatjar sense portar tots els diners a sobre), principalment eren com prestamistes.

  • Circulaven infinitat de monedes ( per això hi havia una taula de canvis “ equiparacions de diferentes monedes).

  • Ell va crear la banca de Juan Carlos. Va portar la loteria nacional ( tot això ho va portar de Nàpols).

  • Va fer moltes infrastructures, carreteres, especialment a Madrid, el va perfeccionar molt., volia embellir Madrid.

  • Clavegueram nou per moltes ciutats i nous conductes d'aigua.

Però tot i això va ser massa dràstic al imposar algunes mesures.

A partir del 1700 la població es va disparar ( creixia més ràpid la gent que la producció), i per tant, es van apujar molt els preus.

- El motí d'Esquilache: Volia que tothom vestís d'una manera determinada per donar una bona imatge ( amb una capa curta i el barret de 3 puntes). La gent anava mol diferent de vestimenta, i van trobar-se amb sastres i soldats per tots els carrers que els agafaven i els tallaven el barret i la capa. Definitivament es van revoltar, van cremar la casa d'Esquilache, protestaven principalment per l'escassès de productes i no per lo de les capes.

Esquilache va dimitir. Es va culpar del que havia passat als jesuïtes, ja que tenien una influència molt gran, i van dir que la revolta de la gent era culpa seva. Van expulsar als jesuïtes de l'estat espanyol.

Durant el regnat de Carles III, es fa un estudi del regne:

  • Sistema fiscal o tributari: es fa una moneda per a tot. Els impostos eren diferents segons el lloc, i s'havien de generalitzar més (unificació dels impostos).

  • Agricultura: Durant molt temps era la única activitat econòmica que sobrevivia. S'hi dedicava més mà d'obra. A on hi havia poca agricultura, la gent marxava, i era molt difícil gestionar els recursos.

Carles III va iniciar la rotació triennal ( alternava més d'un cultiu).

  • Hi havia grans latifundis de senyors molt rics que no conreaven perquè no els hi calia ( reformar el sistema propietari: volia fer que la terra fos de qui la treballi, modificar sistemes agraris i millorar els utensilis

Carles va morir però va deixar les lleis escrites el 88, el 89 es va produir la revolució francesa.

- En l'educació, hi havia petits decrets que donaven pautes orientatives respecte l'ensenyament. No hi havia escola pública:

  • Començava haver-hi les primeres escoles ( privades) a càrrec de l'església.

  • Persones del clero eren principalment els qui ensenyaven.

  • Tot això es feia perquè les persones havien de tenir criteri.

  • Van començar per l'ensenyament universitari. Va veure que estava en mans de l'església i que, per tant, “ s'ha de desbancar aquest monopoli”. Dissenya un projecte: accés a la docència d'altres col·lectius que no pertanyen a l'església.

  • Degut a l'expulsió dels Jesuïtes, l'ensenyament se'n ressenteix molt, igual que altres sectors socials i econòmics.

L'any 1717 ( s. XVIII), es van fer més cens que no s'havien fet mai, es va començar el segle amb 7.500.000 d'habitants i s'acaba amb 11.500.000 habitants. Gran augment demogràfic.

A Catalunya, hi havien signe molt més repressius i inconformistes, es feien moltes més revoltes, ( també a Navarra, Aragó...)

Es feien contractes amfitèutics: “ cedeix la terra amb perpetuïtat a canvi d'un preu manat i acordat per totes dues persones”. El propietari l'ofereix a un pagès, que li pagava un preu fix al propietari. Això va generar molts excedents i es feien petites manufactures.

- El Decret de Nova Planta significava la pèrdua de la nostra identitat, ens afectava moltíssim, fortes repressions.

Però va obrir la porta a certs canvis: Castella no podia tirar endavant el comerç que obtenia d'Amèrica, el decret va obrir les portes a Catalunya per comerciar-hi tot i que ja ho feien. Van organitzar moltes empreses, durant el segle XIX, Amèrica va ser molt important.

- Retornem a la mort de Carles III i l'esclat de la Revolució francesa, ja que les reformes que han introduït els hi van anar en contra. “Tot per al poble però sense el poble” deia Carles III.

Espanya segueix sent una societat estamental ( la mateixa agricultura importantíssima i monarquia absoluta).

ART i cultura:

  • La pintura té molta importància, ( tant religiosa com no). Hi havia pintors de corts.

  • El barroc és un moviment llarg ( s. XVII - s. XVIII). Predomina la línia corba per damunt de la recta. Amb asimetria. Es produeix un canvi del materials, s'utilitza pedra, daurats... s'inventen els balcons i les places.

  • A finals del segle XVIII, es redescobreix el neoclacissisme ( pensament del món clàssic).

BLOC 2 Formació de l'estat lliberal ( 1788-1868).

Unitat nº1: DE L'ANTIC RÈGIM AL LLIBERALISME:

Cau l'estructura del règim i s'entra en un estat constitucional.

Antic Règim: conjunt de característiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que es viuen a Europa des del segle XVI fins al XVIII.

Polítiques: Monarquia autoritària, absoluta, il·lustrada ( Absolutisme). El monarca té tots els poders, justifiquen que el poder bé de Déu.

Socials: Societat estamental, no es constituïda per classes sinó estaments. Són diversos grups socials. Es basa en una societat de privilegis ( Privilegiats i no privilegiats).

Economia: El més important va ser la tècnica de rotació del guaret en l'agricultura. ( Deixaven descansar terrenys mentre en cultivaven d'altres així produïen permanentment).

Cultura: Societat inculta, analfabeta.

Va arribar un moment que el tercer estat volia poder polític; revolució francesa, la va iniciar la burgesia. Era la primera revolució lliberal, en aquesta s'enderroca l'Antic Règim per constituir un estat constitucional. Després de França, arreu d'Europa va patir

la seva revolució per canviar l'estructura d'Antic Règim i formar estructures constitucionals.

Per això s'anomena el segle de la burgesia, que va ser el motor de tots aquests canvis.

El segle XIX es el segle de les revolucions lliberals, cada pais pateix la seva revolució.

_ESPANYA ( 1788-1808):

El 1788 Carles III havia mort, va passar a regnar Carles IV. El 1789, va esclatar a França la revolució francesa. Això provoca revolucions de la burgesia a la major part dels països.

Els monarques veuen que les seves pròpies reformes els havien anat en contra, i la solució que veien era:

  • Retornar a l'absolutisme i deixar de ser tant il·lustres i parar les reformes.

Aquest procés era molt difícil, ja que la gent es qüestionava moltes coses i es queixaven molt més.

A espanya es van tardar 60 anys a consolidar el sistema constitucional.

  • Carles IV va tancar totes les reformes i va tornar al totalitarisme. Aquest tenia un ministre anomenat GODOY que delegava el poder, ell era molt manejable, però la seva dona era el contrari i les decisions les prenia la seva dona però les deia ell.

  • Volien controlar la situació per no arribar a una revolució com a França, per això van tancar les fronteres amb França. Van començar a mancar certs productes degut a la política de loqueig amb França.

Godoy no va encaixar gens bé amb el fill de Carles IV; Ferran VII.

A França la revolució va acabar el 1814 i hi havia un grup de militars que van donar un cop d'estat, el cap era Napoleó. I aquest va adquirir el poder, era molt bon estratega militar i volien salvar l'expansió de les idees revolucionàries.

Espanya va fer el tractat de Fontainemblau el 1807: Napoleo volia ocupar Anglaterra i volia minimitzar l'ajuda de Portugal a Anglaterra abans de tot. Godoy va signar el tractat perquè Napoleó pugués travessar Espanya i anés cap portugal. Les tropes franceses es van instal·lar en les zones portuàries més importants d'Espanya i no tenien cap pressa, s'hi van establir.

Ferran VIII va dir que Napoleó es quedaria a Espanya i l'invadiria, i va començar una organització en contra del seu pare i Godoy per haver firmat el tractat i haver deixat entrar a Napoleó i l'exèrcit a dins del territori espanyol.

Motí d'Aranjuez: els borbons residien a Aranjuez ( 1808), Ferran VII va ser l'instigador, va dir que Napoleó portava a Espanya la revolució i molta gent va anar a Aranjuez a manifestar-se, privant la sortida dels reis.

Després Ferran va parlar amb el seu pare i va aconseguir que dimitís a Godoy, va pujar Ferran VII al tro. Però al cap d'un temps la situació estava igual. Van tornar a començar les protestes, Napoleó es va oferir per fer d'intermediari entre Carles IV i Ferran VII, i els va convocar a tots dos a Baiona. Els va dir que la població espanyola estava dividida i que ell tenia el poder de la situació.

D'aquesta manera va aconesguir que tant Carles IV com Ferran VII abdiquin a favor de Napoleó. Es va crear una forta protesta.

A partir d'aquí Napoleó va portar moltes més tropes per vigilar la població. Es va fer el possible per evitar l'entrada de més tropes:

Aquesta era la guerra del francès, intentaven evitar que França es fés amb tot el poder.

Van arrassar Madrid, i van fer els afussellaments de la Moncloa, representats per GOYA.

Espanya estava sota el poder de Napoleó, i aquest va nomenar el seu germà Josep I Bonaparte com a governador. Aquí va començar la guerra per la independència.

Moltes tropes havien d'entrar a Espanya, i els espanyols van mostrar una actitud de rebuig molt gran, hi havia moltes guerrilles entre la població civil i les tropes franceses.

Josep I va fer la Constitució de Baiona.

Hi havia un grup que estava d'acord amb Napoleó, aquests eren els afrancesats.

La gent va veure que per fer fora els francesos calia organitzar-se, i van crear les juntes provincials: petits grupets organitzats, es carregaven soldats i els hi robaven les armes.

Però a Napoleó mai se li acababen les armes ni els homes, i la gent al veure-ho va crear la JUNTA SUPREMA CENTRAL: Formada per representants de cada juta provincial.

  • Es van crear uns estatuts.

  • Es va crear un govern provisional, dirigien la guerra.

Havien aconseguit moltes coses però encara necessitaven començar nous processos.

Respecte això, Napoleó va dir que el poder el tenia legítimament perquè li haven donat els seus reis. Josep I era el qui posava les lleis.

La consitució la va fer la Junta Suprema Central, amb les seves lleis, van formar unes corts. El dia de Sant Josep ( LA PEPA), es fa la primera consitució espanyola ( 19 de març de 1812).

  • Del 1808-1814 governava Josep I i la JSC ( junta suprema central).

  • Napoleó i Josep sabien que el poble els odiava. Hi havia un fort rebuig cap a Josep, deien que Napoleó l'utilitzava i el tenia sotmès a les seves ordres. Ja que era fele de caràcter i es deia que bebia bastant.

Com que Napoleó compartia les idees de la rev. francesa ( era progressista i reformista), va començar a reformar.

Va començar una revolució molt forta en contra de la constitució d'una monarquia. Però finalment, la constitució va igualar els drets a tota la regió, era molt progressista, oberta. Creada per la burgesia.

Darrere de la constitució hi ha la ideologia de 3 grups diferents:

Liberals: Els més nombrosos, amb pensament de lliberalisme ( corrent ideològic que defensa la idea de llibertat, la divisió de poders, la creació de lleis..)

Defensen una societat de classes, regida per una sola llei aplicable a tothom.

(El capitalisme creix)

Jovellanistes: Petit grup. Diuen que cal respectar les institucions tradicionals. Oposats a l'absolutisme i partidaris d'una societat estamental.

Volen que les corts intervinguin en la cració de les lleis i que el poder judicial sigui independent. ( Quan Jovellanos va morir, es van acabar els seus seguidors també).

Absolutistes: Una minoria, Ja els hi està bé tot com està, volien fer fora als francesos i recuperar l'absolutisme que tenien, lluiten per fer fora l'invasor.

Afrancesats: Una petita minoria, creuen que el canvi, el progrés i la millora d'Espanya arribarà de França i que cal seguir el model francès. No formen part de les corts.

-2 fets ajuden a arribar al final de la guerra del francès:

  • La pròpia campanya napoleònica. Volia aconseguir Rússia, que és un país molt gran amb un clima molt fred. Els russos van deixar que anés entrant, s'anaven enretirant cap a dins el país, però contaminant les aigües i cremant els camps que havien segat. Napoleó no va trobar res ja que els russos ho havien arrassat tot, no tenien recursos, i van començar a morir francesos congelats.

  • La Junta Suprema Central passa a ser govern provisional. Apliquen la constitució, però necessitaven un rei, li proposen a Ferran VII i accepta ( 1814-1833).

Suárez va presentar la dimisió. La Junta Suprema Central actuava com a govern provisional, Ferran VII volia ser cap d'Estat i es comprometia a governar i actuar segons la constitució. Li ho van concedir, i aquest va declarar el decret dels perses: declara nul·la la constitució de Cadis i es declara monarca absolutista, defensava que el poder l'havia de tenir una sola persona ( absolutisme).

Aquest segle XIX va ser molt inestable per culpa dels nombrosos cops d'estat.

Es fa el congrés de Liena ( 1815):

- Napoleó intenta establir de nou l'ordre a Europa, restauren l'Antic Règim. Però ara no n'hi havia prou amb justificar que el poder venia de Déu, però recorren a una colla de filòsofs que defensen que l'únic sistema de poder era l'absolutisme:

  • Hobbes: “Homo homini lupus”, l'home és un llop per l'home, els homes són ambiciosos per naturalesa, desitjosos de poder, per tant, diuen que si donen el poder a una sola persona és millor. Doncs si el porten vàries persones, al no ser generosos i tenir ambició, s'autodestruirien entre ells perquè no es posarien d'acord.

  • Bosscut: Pensa el mateix, diu que és millor que un home sol porti el poder per tothom perquè si el porta tothom es produirien tants conflictes que s'arribaria a l'autodestrucció de la humanitat.

-El govern del 1814-1833 té tres parts:

1814-1820: governa el monarca absolut.

- Es basa per la reorganització del regne amb lleis absolutistes. Es frenen les reformes i es reestructuren. Hi ha una persecució dels liberals, que es mostren en contra dels francesos i de l'absolutisme. ( Política repressiva contra els lliberals).

Van començar la transmissió d'idees lliberals a Amèrica:

- Un grup dels indígenes va veure que la nació tenia la sobirania, i es va produir el naixement de diferents grups per a la seva independència. ( es formen grups independentistes a les colònies d'Amèrica).

1820-1823: Trieni constitucional o lliberal.

- Comencen aquests moviments per desprendre's de la sobirania espanyola.

Els espanyols s'hi van oposar amb un exèrcit al cap del comandant RIEGO, que tenia un grup de militars seguidors. Aquest estava d'acord amb el lliberalisme dels indígenes i es va negar a anar a Amèrica, va imposar un cop d'estat si Ferran VII no començava un altre cop la constitució de Cadis. ( Trieni constitucional): Ferran va cedir.

Es va haver de fer un traspàs de poders, reformes dels estatuts...

Durant aquest període es van seguir fent reformes, va durar 3 anys.

1823-1833: Absolutisme.

-El 1823 Ferran VII va aconseguir ajuda de França, en aquells moments a tota Europa es donaven revolucions ( més pacífiques que la rev.frances), per passar d'un règim absolut al constitucionalisme.

Però Ferran va trobar gent que, com ell, encara creien en l'absolutisme, i va enviar un exèrcit de 100.000 homes a Espanya. Van fer un cop d'estat i Ferran VII va tornar a imposar un règim absolutista.

- Aquesta vegada, Ferran va massacrar els lliberals ( empresonaments, tortures).

- El moviment dels lliberals va créixer molt més, es trobaven clandestinament i es van preparar moltíssim.

- Personatges importants per al lliberalisme: Cura Mercino, Torrijos i Mariana Pineda:

- Mariana Pineda era una lliberalista que tenia bona posició social i podia accedir a reunions absolutistes. Va ajudar a molta gent a escapar de la presó i va escampar moltes idees i contactes entre lliberals.

També va refugiar molts lliberals a casa seva i entrava armes a Espanya per als lliberals. La van enxampar amb una prova falsa, van escorcollar casa seva i van dir que hi van trobar una bandera lliberal ( ells mateixos portaven).

Pèrdua colonial:

- José Don Martín i Simón Bolívar van dirigir la propagació i organització dels indígenes per rebelar-se contra Ferran VII i aconseguir la independència. ( Ferran va enviar exèrcits a Amèrica).

- Moltes colònies van consolidar la seva independència.

Espanya conserva només Cuba i Puerto Rico.

- El pensament lliberal cada vegada s'extenia més, i va començar la revolta dels “malcontents”, els agraviats. Però l'absolutisme també creixia per l'altra banda.

- Ferran VII només va tenir filles, juntament amb Mª Cristina van tenir Isabel II, però tenia un germà, aquest era Carles Mª Isidre.

La llei sàlica prohibia governar a les dones, i quan Ferran VII va veure que només tenia filles, va promulgar una altra llei: la pragmàtica sanció ( anul·lava la llei sàlica).

I va declarar princesa d'Astúries a la seva filla Isabel II.

Molts grups d'absolutistes que l'havien respaldat i creien en el poder prominent de Déu encara, deien que Déu no havia volgut que tingués fills, i s'hi van oposar. No van acceptar Isabel II i va passar a governar el germà de Ferran: Carles Mª Isidre.

Va començar un moviment, el moviment carlista.

Els carlistes: van sorgir molts partits diferents, però es van unificar en el carlisme. Mª Cristina, va quedar viuda de Ferran VII, i va demanar ajut als lliberals, els va treure de les presons i van començar a aconseguir el poder. Els lliberals van aconseguir un altre cop el poder constitucional.

Els absolutistes s'adeqüen més amb els carlistes.

  • Va néixer la Guàrdia Civil ( organització poderosa).

  • Es va viure la segona guerra carlista. Hi havia una gran manca econòmica.

  • També es va tractar el casament de la reina. ( es va casar amb Francesc, un cosí seu).

  • Continua la política per un redreçament econòmic. ( desamortització civil: conjunt de decrets i normes imposades per MADOZ ( cap d'hisenda)).

  • Molta variabilitat de partits polítics ( era difícil conviure), s'anaven dividint cada vegada més.

Unitat nº2: SEXENNI DEMOCRÀTIC REVOLUCIONARI.

1. Sexenni democràtic ( 1868-1874)

1.1.- Revolució del 68 (setembre):

  • Líders: Serrano, Prim i Topete.

  • També anomenada Revolució gloriosa.

Causes: la situació de crisi econòmica i també l'arrencada de la industrialització. Hi havia manca de maduresa de la població i dels partits, el partit moderat va afectar molt la crisi al dividir-se. Van morir els principals generals dels partits.

El grup liderat per els tres líders volien redreçar la situació, es preparen per enderrocar el sistema existent i crear un sistema més fort. Consideren a la reina inadequada per seguir governant i es fa la destitució d'Isabel II, que s'exilia a França.

Immediatament Serrano es posa al càrrec com a cap d'estat provisional, Prim és anomenat president del govern.

Comença l'inici d'una sèria de canvis:

  • No tenen una constitució prou sòlida per fer canvis, primer han d'escriure una constitució vàl·lida.

1.2.- Constitució del 69:

  • Respecta tots els drets individuals. El sufragi seguia restringit, però molt poc.

  • Es determina que el poder executiu el pot tenir el rei o una altra persona, i el poder legislatiu només el tenen les corts.

  • Les corts són més plurals ( formades per molts petits grups)

  • Llibertat de culte. Estat no confessional.

Es va arribar a definir com una monarquia. I va sorgir la tercera guerra carlista.

Ara calia buscar un rei, volien un rei amb molts atributs i que no passés com amb Ferran VII. En van trobar un que complia tots els requisits, a Itàlia ( Amadeu de Savoia), i el general Prim va anar a buscar-lo. Aquests dos van formar una petita amistat i Amadeu va acceptar, tots dos junts tenien moltes propostes noves.

Quan Amadeu de Savoia va arribar a la península, el general Prim va ser assassinat en un atemptat terrorista-anarquista.

1.3.- La monarquia d'Amadeu de Savoia ( 1870-1873):

  • Va dur una monarquia 2 anys i mig i finalment va dimitir.

  • Durant aquest període havia de tirar endavant el projecte constitucional davant de molta oposició, i a més havia de combatre la tercera guerra carlista.

  • Van néixer moviments independentistes ( sobretot a les colònies). Amadeu va abolir l'esclavatge.

  • Hi havia moltes divergències, i Amadeu va decidir escriure una carta i dimitir.

Causa de la dimissió: la poca entesa entre els diferents partits polítics per conviure, se'n va perquè entén que els partits polítics es preocupen més per ells mateixos que no de les qüestions de l'Estat.

-Va tornar a entrar el govern provisional de Serrano.

Cada vegada la plenitud de la Sobirania nacional era menys restringida i augmentava, havia aparegut una certa pluralitat de partits.

Amb aquesta nova constitució es va decidir, per trobar una sortida al problema, fer un canvi de règim.

- Van ser els republicans, van dir que cap monarquia havia funcionat, i que calia intentar provar una República. Es van fer referèndums per parlar-ne, i la gent va acceptar majoritàriament. Es necessitava una solució ràpida encara que no els hi agradés, i era cert que el procés monàrquic sempre havia fracassat. Aquest canvi de règim es va fer sense eleccions ni votacions, només per elecció.

1.4.- I República ( febrer del 1873- gener del 1874).

- Va durar 11 mesos. Breu i molt diversa, ja que dins dels republicans hi havia diferents tendències i idees del que era una República:

  • Rep. Federalista: obra de Francesc Pi i Margall. Aquest dissenya un estat federal: organitzar el territori tenint en compte una pluralitat d'estat sobirans vinculats entre sí a través d'uns pactes determinant els aspectes d'una política comuna.

  • Rep. Centralista: molt més democràtica, més oberta. Processos més vàl·lids per iniciar una colla de canvis. Necessita un sol govern central que reguli tot el territori, sense segons governants de diferents estats federals que facin autogovern.

La primera etapa de la República va ser Federel. Podien tirar més endavant una forma de govern, i els centralistes s'hi van adaptar.

La segona etapa va ser centralista.

Durant els 11 mesos hi va haver 4 cops d'estat:

- El febrer del 1873: Amadeu de Savoia abdica.

República Federal:

  • Acord congrés i per corts, Es proclama la República:

  • 1r president: Estanislao Figuenos.

  • Juny del 1873: passa a ser president Pi i Margall.

República centralista:

  • Juliol de 1873: Pi i Margall dimiteix.

  • Nou president: Salmeron.

  • Setembre del 1873 - gener del 1874: Emilio Castelar president.

  • Gener del 1874: Pavia Martínez Campos ( cop d'estat).

Caiguda de la primera República RESTAURACIÓ.

El primer president de la Rep. va ser acceptat sense sufragis, ( fet que mostra que no hi havia tanta democratització com deien).

Durant el segle XIX només hi havia hagut inestabilitat i moltes mancances d'estructures polítiques per créixer.

També hi havia hagut molta protesta generalitzada que sempre es va mantenir perquè no van saber posar-hi fi.

  • Es fa un enduriment de les lleis per millorar la situació i allunyar-la de l'Antic Règim. A Salmeron li va tocar posar mà dura i havia d'aprobar la pena de mort, però no va voler.

  • Castelar va aprobar-la i va fer molts altres canvis. Quan va assignar la pena de mort, va dissoldre les corts. Ho va justificar dient que només feien que discutir els canvis, però no en feien cap. Quan va tornar ajuntar les corts el van culpar de dèspute i absolutista i que no podia prendre aquelles mesures.

  • I així fins que Pavia Martinez Campos va fer un cop d'estat.

  • Aquí Serrano va tornar a governar provisionalment, van constituir les noves corts i van restaurar una monarquia, van tornar a la monarquia i els borbons.

Aquest nou canvi és la Restauració ( 1874-1898).

-Cánovas Del Castillo va portar cap al nou règim monàrquic imposat, ell era lliberalista moderat, va proposar restaurar la monarquia. Tot això s'havia de comentar amb Isabel II, que era legítima reina, i necessitaven que abdiqués en nom del seu fill. Finalment va acceptar i va passar a governar Joan Carles I.

2.- Situació cultural a Espanya i Catalunya:

  • Hi va haver una tendència a marxar, la gent buscava tenir un esperit lliure.

2.1- Romanticisme:

- Moviment cultural i artístic durant la meitat del segle XIX. ( Europa Occidental).

Exalta els sentiments i la natura. Societat classista, amb canvis. Hi ha més igualtat entre individus. Són molt importants els sentiments ( estimar, amor a la patria). Tot es feia amb moltíssima passió. L'època on hi va haver més suicidis, per derrotes amoroses o militars.

  • Literatura: Mariano José de Larra, José Zorrilla, Espronceda, Gustavo Adolfo Becquer.

  • Pintura: Goya, Madrazo, Fortuny.

  • Arquitectura: Inici modernisme: Domènech i Montanes.

2.2- La renaixença:

- S'intenta recuperar alguns dels trets més importants de la cultura catalana.

Es torna a donar relleu a la llengua i el folcklore.

  • El nucli de la renaixença és la llengua catalana. Es van recuperar els jocs florals ( 1859).

  • Es feia exhaltació a la patria i ajudava a recuperar l'identitat catalana.

  • A partir de totes aquestes coses, es va reivindicar autodeterminació política. Es van formar molts partits polítics, i independentistes.

2.3.- El pensament científic:

- La universitat va tornar a Barcelona, ( es va recuperar Barcelona com a capital).

Això va ser un impuls cap a la renovació, es va potenciar la investigació a més de l'indústria.

- Van començar a néixer els estudis d'economia, ( calia fer plans econòmics, previsions). Van veure que hi havia projectes econòmics, no només s'havia de treballar.

- Es va presentar el primer prototip de submarí que hi haurà.

Unitat nº3: CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS EN EL SEGLE XIX.

1.- La pervivència d'una economia agrícola.

  • Espanya es comença a industrialitzar, però s'acaba el segle XIX essent fonamentalment agrícoles. Es fan reformes per millorar l'agricultura però no són prou efectives.

1.1.- Intent de canvi de l'estructura socio-econòmica.

- S'intenten molts canvis però la reforma agrària està mal conduïda.

Es va crear una xarxa de comunicacions ( però va ser més pensada per funcions polítiques que econòmiques), els criteris eren massa polítics i aïllaven moltes zones.

No hi va haver bona-entesa entre política i sectors industrials. ( Això va enlentir els procesos econòmics.

Per arrencar la industrialització s'havia d'importar allò més bàsic ( mancaven moltes primeres matèries). Necessitaven cotó, carbó.. i tot això també va enlentir el procés.

Van començar a explotar les colònies per aconseguir primeres matèries però abans de poder avançar i desenvolupar molt més la industrialització, van perdre les colònies.

Es diferencien 3 situacions econòmiques:

  • 1800-1833: creixement econòmic precari. Ës un període de guerres, comença la guerra carlina i guerres lliberals, tot això va reclamar atenció i recursos i no es va poder dedicar atenció a l'indústria del tot.

  • 1833-1874: És tota l'època de l'industrialització, hi va haver la iniciació del lliberalisme. Anglaterra era el model a seguir en referència a l'indústria. Hi havia força desigualtat i es van crear tensions i alguns problemes, hi havia una forta lluita de proteccionistes i industrials ( concentrats a Catalunya). Tot això també va enlentir el procés econòmic.

  • 1874-1914: Del 1875 al 1890 és l'època de la restauració, es va aconesguir estabilitat política. Malgrat que variïn els partits hi ha un pensament comú que tots segueixen. Va ser l'època de la febre d'or, s'invertia molt més. L'economia va créixer perquè molts tenien els mateixos interessos econòmics.

- Els que més comerciaven amb les colònies era Catalunya, es va entrar més en decadència al perdre-les i econòmicament ho va notar tot l'Estat.

Aquesta decadència començava el 1890 fins al 1914.

1.2.- Evolució demogràfica:

  • La població mundial s'havia disparat al 1700.

Durant el s.XIX, la població espanyola va duplicar-se. Aquest creixement no es va donar amb igualtat a tot l'Estat.

Hi va haver molts problemes: no tenien prous habitatges per tohom en alguns llocs, i en altres faltava gent per treballar.

  • El creixement demogràfic no anava lligat al creixement econòmic.

  • Maltus va pensar en fer un control de natalitat.

  • Es va experimentar moviment migratori i es van produir despoblaments.

  • El sector primari era molt majoritari, la resta es repartia en el secundari i terciari. Encara no es por parlar del tot d'industrialització ( hi havia moltíssima gent al camp).

  • Al segle XIX es passa de societat estamental a una societat classista.

  • Van augmentar les lleis que obliguen a l'ensenyament, les activitats lúdiques...

  • Era normal tenir de 6 a 10 fills.

1.3.- Reforma agrària. Desamortitzacions:

  • Carles III va veure que s'havia de fer alguan cosa per millorar la rentabilitat de producció, va elaborar un pla de reforma agrària. Molts canvis no es van poder acabar de realitzar.

  • Mendizábal va fer algunes reformes també:

    • Desamortitzacions: s'expropiàven els bens i terrenys.( els objectius eren augmentar la terra de conreu, procurar que el treballador del camp sigui el propietari de la terra que treballa, d'aquesta manera el pagès posaria molt més esforç i ganes perquè obtindria més benefici i produïria molt més.

    • Volien aconseguir que l'agricultura fós una activitat econòmica de mercat. Havien de reduïr la mà d'obra i augmentar la productivitat. Així tots els excedents del camp i els de mà d'obra es puguessin fer servir per recolzar el procés d'industrialització.

Les desamortitzacions no es complien arreu, de la mateixa manera que moltes anteriors reformes. ( costava molt fer que tothom ho complís).

- Quan Ferran VII va pujar al tro, va mantenir totes les reformes agràries que hi havia, ja que sabia la crisi econòmica que hi havia, i pretenia millorar la rentabilitat.

La desamortització eclesiàstica té tres grans apartats:

  • Es suprimeixen les ordes religioses.

  • Decreten que tots els bens i propietats d'aquestes ordes són suprimits i passen a ser béns nacionals. El mateix fan amb els béns de l'església.

  • Tots el béns expropiats que han passar a ser nacionals, passen a la renta a través de subasta pública.

    • Van anar molt lents al subastar tots els béns, van tardar més de 15 anys. I tot aquest temps van tenir moltes terres per subastar sense produïr.

    - Madoz, ministre d'hisenda, va presentar un nou projecte.

    Volia acabar de treure tots els béns expropiats anteriorment a la subasta pública.

    • Fa una llei que decreta l'expropiació del clero “secular”, que no s'havia vist afectat per l'anterior expropiament.

    Clero: - Secular: religió eclesiàstica, no pertany a cap orde.

    - regular: persones compromeses amb l'església, poden pertànyer a una orde, i estan regist per unes normes i regles.

    ( Mendizábal havia desamortitzat el clero regular, Madoz va acabar de desamortitzat tot el clero, amb el clero secular).

    • També s'expropien els béns d'ordes militars i béns comunals ( terres que cedien als municipis per a un ús comú, la gent hi anava a fer llenya, hi portaven els animals...etc..)

    • Si compraves aquestes terres, no es poden ni vendre ni fraccionar ni repartir-les. I el problema és que econòmicament no tenien gaire utilitat, només anaven bé quan eren d'ús comú per la gent més pobre.

    La desamortització de Madoz va marcar un període de temps en el qual s'ha d'haver venut tots els béns i terres.

    Conseqüències de les desamortitzacions:

    • Hi va haver molt poc control de la subasta: alguns van comprar molts terrenys indirectament ( altres els compraven per ells). Ja que només es podia comprar una quanttat limitada de territori.

    • No van viure la plenitud dels resultats en el moment que esperaven.

    • En el camp es va continuar durant molt temps amb un percentatge de mà d'obra molt alt.

    1.4.- Inicis de l'arrencada industrial:

    - 3 sectors més importants: tèxtil, mineria i siderúrgia

    Tèxtil: estava concentrada a Catalunya, + del 90%. Era el sector més important. Obtenia molts beneficis.

    Mineria: el propietari era l'Estat. A partir dels anys 40 entrava molt capital extranger. A Astúries hi ha hagut les principals mines de carbó, ( Real Compañia Asturiana de Minas).

    Els britànics tenien carbó per donar i per vendre, Catalunya va adquirir carbó britànic ( li sortia més rentable que utilitzar el carbó d'Astúries).

    L'Estat volia prendre mesures per evitar la importació de carbó, ( lluita entre el lliure-canvisme i el proteccionisme). També va endarrerir la industrialització.

    A finals dels 40 es fa una privatització i la major part de les accions les compren els extrangers, es feien servir per a la indústria, per a la química i la siderúrgia ( necessitat de crear indústria pesada que dongui suport i servei a les altres indústries).

    Siderúrgia: va néixer a Andalusia, a Marbella. Feien alts forns, explotació de jaciments de ferro. Però no hi havia carbó mineral, van probar-ho amb carbó vegetal.

    Van començar la producció de maquinària, va durar uns 30 anys. Després es va desenvolupar més cap a la zona del nord, fins que la siderúrgia es va extingir a Andalusia. A més no hi havia gens de seguretat, jornades laborals molt llargues...

    -Els anglesos volien crear un mercat integral ( mercat comú). Quan tinguessin la demanada interna del país coberta podrien exportar cap a fora el país., però calia tenir una xarxa comercial i de transport important, una legislació mercantil unitària, un únic sistema monetari i un únic sistema tributari.

    - Reformes en xarxa viària i de transport:

    - Pràcticament tot estava tal com ho havien deixat els romans, calia reestructurar el territori ( Carles II ja havia començat), va construir una carretera de Madrid a: Irún, La Jonquera, Cadis, Badajoz, Extremadura i Galícia. D'aquesta manera ho va centralitzar tot. ( principis segle XIX).

    - Van intentar diversificar-les per fer un entramat i comunicar totes les províncies.

    - També havien de millorar els sistemes de transport, es va crear correus “missatgeria i paqueteria”.

    - Sistema de telègrafs a tot l'Estat, això permetia la comunicació.

    - La premsa va augmentar, i ja era a totes les ciutats més importants, ( les notícies van amb rapidesa).

    - Es crea el ferrocarril a finals del s.XIX, ( arribava casibé a tot arreu).

    - Legislació mercantil unitària: hi havien moltes normes mercantils diferents, ja que en els orígens hi havia hagut molta diversitat i pluralitat. Van eliminar totes les formes mercantils i van reformar-ho

    - Van sorgir les societats anònimes.

    - Codi penal i civil s'aplica igual a tot l'Estat.

    - S'unifiquen els models de papers de compra-venda, factures, contractes...

    - Hi havia un pupurri de monedes molt important i calien taules de canvi, però tot això portava a un caos monetari. Van decidir unificar el sistema, Laureà Figuerola va presentar la pesseta, es va acceptar i se'n va establir un valor: cada pesseta tenia 4 rals, i cada ral 25 cèntims. 4 anys més tard va aparèixer el paper moneda ( bitllet).

    Hi havien papers de 5, 25 i 100 pessetes. Més tard surten els de 1000, 2000 i 5000 pessetes. I finalment de 10.000.

    - Van sorgir nous impostos, diferents % d'interessos. I el nou sistema fiscal renova els impostos i en crea de nous.

    • Immobles: qui té propietats, cases, béns, locals, ha de pagar contribució ciutadana, els impostos entorn de la propietat. Es determina qui els paga i com.

    • Conreus i rurals: determina els preus dels lloguers, preus si es tenen treballadors, si hi ha producció... tots els impostos.

    • Producció industrial: qui paga els productes? Quants treballadors es poden tenir, preus i salaris.

    • Consum: productes consumits al moment que es paguen.

    • Inquilins i habitatges: determina totes les lleis i preus.

    2.- La industrialització a Catalunya:

    2.1- Creixement demogràfic ( 2.2- Creixements de les ciutats):

    • Això impulsa el procés d'industrialització:

    - A principis del s.XIX hi havia 24 habitatants/km2, al final del segle hi havia 56h/ km2.

    Majoritàriament hi havia migració interior, zones de l'interior de Catalunya es despoblaven i anaven cap a les ciutats ( cap als nuclis més industrialitzats).

    - Al 1877 Barcelona tenia uns 345.000 habitants, dels quals:

    • 200.000 nascuts a Bcn.

    • 88.000 provinents d'altres províncies de l'Estat.

    • 43.000 d'altres poblacions catalanes.

    Molta gent venia per anar cap a Amèrica, ja que Catalunya estava molt comunicada amb aquesta per aconseguir primeres matèries. Van marxar unes 75.000 persones.

    Barcelona havia crescut desmesuradament, es parla de la macrocefàlia de Bcn; ( a mitjans del s XIX, representa el 13% de la població catalana, a finals del s.XIX representava ja el 30%).

    Tot el que ara són barris a Barcelona, abans eren poblacions.

    Van pensar que havien de planificar aquest creixement desmesurat, i l'ajuntament va convocar un concurs urbanístic per dissenyar un model de la ciutat.

    Van escollir el projecte d'Antoni Rovira.

    - Però a l'estat no li va agradar aquest projecte, i van acceptar el de Ildefons Cerdà;

    Havia dissenyat una estructura quadriculada, “illes de cases quadrangulars”, amb els carrers perpendiculars i paral·lels, (això facilitava l'orientació).

    També va fer la diagonal, per creuar la ciutat ràpidament.

    Va fer aceres pels peatons i va dissenyar jardins.

    - La construcció del projecte es va fer el 1860. El 1888 van fer una exposició Universal, una plataforma per obrir relacions en busca d'economia.

    Van aprofitar per dona-se a conèixer i van fer obres a la ciutat ( parc de la ciutadella, Sants, Gràcia, Sarrià i Horta).

    Finalment Barcelona va acabar superant els 1.500.000 habitants.

    2.3- Sistemes de propietat i d'explotació. Formes de conreu:

    • Enfiteusi: els sistemes eren minifundis. Contractes d'enfiteusi: el propietari cedeix la terra al pagès perquè la cultivi a perpetuïtat a canvi d'una quantitat fixa ( tant en monedes com en esècies). Això dona autonomia al pagès.

    • Masoveria: Propietari cedeix al pagès la terra amb l'habitatge a canvi d'una quantitat proporcional de la collita. Durava períodes de 5-10-15 o 20-25 anys, depenent de les collites.ç

    • Aparceria: Sistema on el propietari cedeix la terra al pagès a canvi d'una part de la collita però sense casa. Contracte molt més curt ( 2 anys). El propietari escull els conreus.

    • Rabassa morta: El propietari cedeix la terra perquè hi cultivi vinya amb perpetuïtat. El pagès li paga una part proporcional a les vinyes plantades. Si el pagès deixa morir una tercera part dels ceps el despediran i el contracte queda anul·lat.

    • Hereu: heretatge, el fill gran rep tota l'herència ( terres, cases i béns). Però havia de mantenir als altres germans, donar vivenda a tots els membres. No es podia vendre les terres ni partir-les.

    Rabassa-morta:

    • Hi va haver un gran augment del conreu de la vinya durant el s.XIX.

    • A meitat del segle, hi va haver una plaga, “la fil·loxera” ( una mena de marietes peludes), que es menjava els ceps. Aquesta plaga va arribar a França i va perjudicar-ne moltíssim la vinya. Hi havia moltes empreses dedicades a la vinya i la fil·loxera va deteriorar-ho tot.

    • Volien salvar les empreses vinculades a la producció de vins i champanys, perquè l'impacte econòmic no fós tant gran. I van decidir comprar el raïm i la vinya a Catalunya.

    • A Catalunya es va augmentar moltíssim la vinya, tothom en volia cultivar, perquè hi havia moltíssima demanda i exportaven molta vinya. A França van refer la seva vinya amb una colla d'anys, i quan van tornar a estar bé, a Catalunya van decidir generar un vincle industrial ( empreses d'ampolles, taps...etc) per fer vi i caves, en comptes de reduïr la producció de vnyes.

    Problema:

    • El 1879, la fil·loxera va arribar a Catalunya. Va generar una crisi econòmica important, ( les plantacions quedaven arrasades).

    • A causa d'això van despedir molts pagesos al perdre més d'una tercera part dels ceps, aquest van quedar al carrer sense casa i sense res. Van manifestar-se i van denunciar els fets perquè la pèrdua de les vinyes no era culpa seva.

    • Finalment es va donar la raó als pagesos i van canviar el contracte de rabassa-morta, en comptes de ser a perpetuïtat, tindria una durada de 20-25 anys.

    • Bé, ara havien de fer front a la plaga perquè no s'extengués més, i van trobar un remei.

    -La fil·loxera venia d'Amèrica. Van portar ceps d'Amèrica (que eren immunes a la fil·loxera), i els van barrejar amb els ceps d'aquí, d'aquesta manera van obtenir ceps immunes.

    Es va superar la crisi molt més ràpid que a França.

    Formes de conreu:

    Fins aleshores utilitzaven l'arada romana, feien la tècnica del guaret i abonaven les terres amb els excrements ( adobs naturals).

    • Es va introduir l'arada moderna i sistemes de regadiu ( es construïren canals importants).

    • S'introduïren adobs químics, ( nitrars Xilé, Guana Perú).

    • Es complementen els conreus ( un ús molt mes exhaustiu de les terres).

    • Creació de l'institut agrari de San Isidre: organisme que té cura de les novetats, canvis, avenós en l'agricultura, i les impulsa.

    • Es va crear el primer sindicat de pagesos ( Sindicat de Rabassaires).

    2.4- Procés industrial: Catalunya, fàbrica d'Espanya.

    - Pioners industrialització, tot i grans dificultats.

    - Hi van haver molts períodes de lliure-canvisme i l'indústria estava molt desprotegida.

    - Manques de finançament van enlentir el procés.

    Les societats anònimes es van ajuntar i van formar fàbriques. S'havien d'ajuntar diferents persones per poder ajuntar el capital suficient.

    D'aquesta manera va arrencar la industrialització. Sovitn no podien ajunatr prous diners per començar el negoci, i necessitaven préstecs, però les entitats bancàries eren molt senzilles ( “petites guardioles”).

    Les empreses començaven molt a poc a poc, sense molt capital, a passos petits.

    - Va sorgir el Banc Hispano-central, fundat per 2 persones: Antonio López i Manuel Girona.

    Indústria tèxtil:

    • Seguien els referents d'Anglaterra, com a model. Ho copiaven tot dels britànics.

    • Problema: tot ho havien de comprar de fora a diferència dels anglesos.

    Els anglesos van conèixer el famós teixit d'indianes, ( una manera de teixir i fer estampats). Van arribar a la Índia en busca d'espècies, i van veure que allà feien teixits molt variats, amb estampats facilíssims i molt econòmics, (els estamptats que feien a Anglaterra eren molt cars i costosos de fer, molt poc freqüents). Van copiar aquesta tècnica d'Indianes i la van extendre. Van passar a ser la primera potència mundial, que fins llavors era Portugal i Espanya.

    • Van començar un procés de transformació, el sector tèxtil pateix una trasformació tecnològica.

    Hi havia el procés de fer el fil ( filat) i el procés de teixir-lo ( teixit). Filaven les dones i teixien els homes.

    • Filat: primer rentaven el cotó, la llana, el lli, etc... Costava molt, era molt laboriós. Després l'ajuntaven amb més fils alhora, els cargolaven, perquè fos més resistent.

    • Teixit: Es fa un entramat amb els fils, molts es trencaven fàcilment.

    - Necessitaven maquinària per elaborar un fil i teixit més resistent:

    Llançadora volant: es pot augmentar l'amplitud de la peça. Augmentava molt la producció.

    - Calia millorar el filat, perquè calien moltes dones per la producció d'una sola llançadora. Van sorgir moltes màquines, que podien fer més varietats de fil en menys temps i en més quantitat. Més important: Mule Jenny.

    Ara s'havia de millorar el teixit, i també el van mecanitzar, amb molta menys gent, feien molta més producció. Van crear el tel·lers mecànics.

    - Comencen a crear-se tallers que acaben sent fàbriques petites.

    Ramon Falguera crea una de les màquines de filar pioneres, la berguedana.

    Es va anar avançant industrialment i van passar a utilitzar la selfactina ( màquina de filar que millora el tiratge). Comencen haver-hi molts beneficis, i s'exporten fils i teixits.

    En les indústries tèxtils els costos més importants eren:

    • Mà d'obra ( no hi havia cap normativa de sous).

    • Font d'energia: carbó, exportat majoritàriament dels britànics.

    Hi havia 2 tipus d'indústries tèxtils:

    • Colònies: intenten utilitzar energia hidràulica, ( Ter, Llobregat, Cardener...). estan formades per la fàbrica, vivendes per als treballadors, torreta del jefe, serveis sanitaris, església petita, escola, economat ( petita botigueta, bar, cantina, supermercat). Es cobrava per setmanes, per falta de diners a vegades es pagava amb bonus, intercanviats a l'economat.Hi havia colònies que no tenien vivendes ni serveis, doncs estaven ja al costat d'un riu dins un nucli de població.

    • Vapors: Es necessita molt més capital inicial per arrencar el projecte amb vapor. Es dóna en llocs propers a la costa, nuclis urbans. Consumeixen carbó britànic, ( situades en llocs per facilitar l'arribada del carbó britànic). Predomina tant el filat com el teixit. Tenen una petita botiga, i epr arreglar les màquines hi havia mecànics especialitzats. Hi va haver molts vapors importants: vapor Bonaplata, era immens i donava molts serveis a altres vapors. ( una onada de bandalisme anarquista va destruïr moltes màquines, especialment al vapor Bonaplata, i el van tancar).

    Indústria minera:

    - A Catalunya no tenia gaires sortides, ( no hi havia recursos).

    Metal·lúrgica:

    - Va tenir molt d'èxit. Fabricaven maquinària i elements de suport per altres indústries.

    Hi havia 2 empreses més grans, que donaven i servien arreu de Catalunya:

    • La Nueva Vulcano i La Maquinista Terrestre i Marítima.

    - Aquestes feien ferrocarrils, vaixells, maquinària per indústria..etc..

    Es produïa molt, doncs el ferrocarril s'havia d'extendre arreu de l'Estat. A més els vaixells i ferrocarrils anaven amb màquines de vapor, que les construïen ells.

    Aquestes indústries també tenien mecànics que reparaven maquinària d'altres indústries o de la pròpia.

    - No hi havia gens de seguretat, era tant habitual que hi haguessin incendis que tenien un cotxe de bombers propi de l'indústria.

    Amb el temps, cada vegada eren més importants les indústries metal·lúrgiques.

    Indústria química:

    • Neix vinculada a l'agricultura i al sector tèxtil.

    • Hi ha un augment important en buscar més produccions i més bones.

    Calen abonos, pesticides... per una agricultura més rentable.

    Es fa un sistema tabulat: en la ramaderia es crien els animals en naus tancades.

    Es necessita produir tints, detergents, noves fibres sintètiques per al tèxtil.

    Es veuen beneficiades les indústries automobilístiques, la cosmètica i la perfumeria.

    Va créixer molt i va ajudar a créixer altres indústries.

    Important: fàbrica CROS. Va tenir 4000 obrers ( com 3 pobles junts en aquella època).

    • feien abonos, adobs i plaguicides. Es va traslladar a Barcelona.

    Indústries elèctriques:

    • Havien sorgit molts canvis a partir del 1880 ( 2a Revolució industrial).

    - Canvis en el sistema de treball, els impulsa Anglaterra, ( Taylorisme):

    La mà d'obra no era especialitzada, podien fer de tot. Taylor va dir que els treballadors no estaven constantment treballant, i per tant, al cap d'un any es perdien moltes hores de treball. Decideix que els treballadors han d'estar quiets, especialitzats. Per això es fan cadenes productives: cada treballador fa una funció amb un temps determinat, la cadena es para el temps suficient perquè l'obrer realitzi la seva funció. ( temporització del treball).

    - Cada vegada es fa un ús del carbó més exhaustiu, però és limitat, i cal buscar-ne una alternativa energètica abans no es quedin sense.

    Es va perforar el primer pou de petroli a Pensilvania. Era molt costós, molt perillós i difícil de refinar. Comparat amb el carbó, necessitava un procés molt més lent i costós econòmicament.

    També utilitzaven l'electricitat. La primera central elèctria espanyola es va posar a Barcelona.

    Es va fer un enllumenat públic, van començar a circular tramvies i trens de trams curts.

    S'intentava obtenir energia del vent.

    A partir dels anys 90, el petroli substitueix l'ús del carbó. Hi havia pocs pous de petroli, però a mesura que augmentava la demanda i havia més especulació. Poques mutinacionals ho tenien casibé tot.

    Indústria surera:

    - Durant el s.XIX. N'hi ha per les comarques de Tarragona i de l'Empordà.

    Feien bàsicament taps de suro. El suro provenia de la seva zona, on tenien alzines sureres.

    La mà d'obra és molt especialitzada.

    Venien a dins i a fora del país. Eren petites indústries que van arrencar durant la fil·loxera a França.

    Van patir un gran augment de producció:

    -1849: 310 milions de taps. - 1900: 3338 milions de taps.

    Sempre van tenir un punt de treball artesanal, un toc de personalització. Van donar feina a uns 25.000 mil treballadors en total. ( Hi havia 25-30 treballadors per fàbrica).

    Van començar a davallar, a fora del país produïen molts més taps. Doncs tot era maquinària. I van decidir fer diferents tipus de taps.

    Havien quedat poques fàbriques ( sectors petits).

    Durant tota aquesta època, havien sorgit moltes entitats bancàries.

    La indústria tèxtil era un referent, produeix molt més i té més mà d'obra.

    Finalment s'hi van especialitzar, hi havia zones on es feien filats, zones on es tractava més amb llana.. altres es dediquen al teixit i la confecció, era la indústria més consolidada.

    3- La societat espanyola del segle XIX.

    3.1- Panoràmica general de la societat del s.XIX:

    - Sorgeix un nou model de classe social, el proletariat, que són els obrers, i fan moltes reivindicacions durant aquest segle.

    Acabat el segle XIX, la població seguirà essent majoritàriament agrícola i poc aferrada als canvis. La implantació de canvis comença al segle XX., perquè la gent es mostra molt més oberta.

    A finals del segle XIX hi havia pocs grans nuclis urbans imolt analfabetisme encara.

    Hi havia societat agrària i societat activa en el sector industrial.

    3.2- Societat agrària:

    - La gent vivia en poblacions d'àmbit rural, eren conservadors i no s'implicaven als canvis.

    A l'entrada del s.XX es va viure el canvi més espectacular:

    - La majoria de la població era analfabeta a finals de XIX, i van començar lleis noves per a l'ensenyament, es volia reformar el sistema educatiu, tot i això fins a mitjans del segle XX hi havia treball infantil.

    Es necessitaven mestres, construir escoles, etc.. Però es va invertir molt poc.

    Per sort hi havia escoles d'ordes religioses, moltes, amb la finalitat social d'educar ( ensenyament).

    Els nens es preparaven per treballar i mantenir una família.

    Les nenes es preparaven per portar la casa i ser esposes.

    La població augmentava, però no les escoles ni els llocs de treball. Les escoles tenien una part de pagament per subsistir i finançar-se. Però també hi havia escoles sense pagament.

    Hi havia escoles que abarcaven més o menys edats. I escoles mixtes: llocs rurals i apartats amb nens i nenes.

    3.3- Població activa del sector industrial:

    Com haviem dit, sorgeix el proletariat: ( mà d'obra polivalent): La població a les ciutats augmenta, aquestes havien de donar resposta al creixement, més serveis sanitaris, més serveis escolars. Només van mirar de cobrir la problemàtica i van construir ràpid i malament.

    4- Els inicis del moviment obrer:

    4.1- la condició obrera:

    Proletariat: obrer que només té per oferir la seva força de treball. No té especialització.

    A Catalunya, els obrers treballen amb molt poques condicions:

    • No era necessari contracte, es feia verbalment. Però no hi havia docuents escrits.

    • No hi havia legislació del treballador. Això feia que el treball fos inestable.

    • Hi havia jornades laborals de 10-12 hores ( molt llargues).

    • L'empresari pagava el que volia, ( perquè no hi haguessin problemes, tots els empresaris es posaven d'acord entre ells sobre els salaris). Eren salaris molt baixos.

    • No hi havia higiene ni seguretat, a algunes fàbriques es treballava amb aigua fins als genolls durant tota la jornada, a d'altres, que eren tancades, es treballava tota l'estona amb bolves de llana voleiant.

    • Molt poquíssima seguretat, els obrers patien un cansament molt important.

    • No hi havia cap mena d'assegurança, l'empresari li pagava el servei mèdic, però si no podia treballar no cobrava i possiblement perdia el lloc de feina.

    • No hi havia jubilació.

    Es va augmentar la maquinària, ( menys mà d'obra per produir més), l'actitud dels obrers era sumisa a l'empresari.

    4.2- Obrerisme espanyol: el moviment obrer i la Qüestió cubana:

    - A mitjans del s.XIX, el cost de vida puja.

    Els obrers fan un moviment de protesta, s'organitzen per a manifestar-se. Els primers eren els britànics.

    Creaven sindicats, s'ajuntaven i feien servir la via política per fer lleis sobre el proletariat. El seu enemic era la màquina, i van optar per la via destructiva: van anar a destruir màquines ( Ludisme).

    - Buscaven establir contactes per saber els interesos dels empresaris.

    4.3- La 1era Internacional:

    4.4- Anarquisme/Marxisme...Principals representants i les seves teories:

    El 1864, Karl Marx, un alemany, volia que el poder el itngués el proletariat.

    Va fer moltes denuncies i va haver de marxar del país. Aquest es va trobar a Heggel, amb qui tenia idees comunes, i van escriure les bases del partit comunista. Deien que hi havia una mala distribució de la riquesa i es volien carregar el capitalisme.

    • Marx va fer un estudi exhaustiu del sistema capitalista, el millor que mai s'ha fet.

    • Va dir que l'obrer només tenia una via per aconseguir enderrocar el capitalisme, havien d'assaltar el poder, i per això era necessari imposar una dictadura del proletariat.

    • Havien d'eliminar les reminiscències capitalistes.

    • Per fer-ho, el proletariat necessitava la unió, ( “la unió fa la força”). Tot era una lluita de classes, i la base per guanyar-la era la unió.

    Marx va crear la 1ª A.I.T: Assemblea/ Assossiació internacional de treballadors, celebrada a Londres.

    Amb aquesta volia posar en contacte els obrers d'areu del món per aconseguir la unió i d'aquesta manera aconseguir el poder enderrocant el sistema capitalista.

    A París van aconseguir el poder, però menys d'un mes, i després els van guillotinar a tots. Això va fer que la gent comencés a dubtar de Marx, doncs el poder els hi havia durat un mes, i no els havia servit de res perquè els havien matat a tots.

    - Bakunin ( anarquistes): provenen de Rússia, partidaris d'enderrocar el poder, doncs no volien que governés ningú. Van des del tercer quart del s.XIX a principis del s.XX.

    Hi havia un petit corrent, l'anarco-sindicalisme: admeten els sindicats.

    Aquests es van unir amb Marx durant poc temps.

    Marx i Bakunin no s'entenien gens. Fins que Marx va fer fora als anarquistes, això va fer que finalment es dissolés l'A.I.T per falta de confiança en Marx.

    (Més tard es va crera la 2ª AIT).

    Bakunin va anar arreu d'Europa per difondre el pensament anarquista.

    A Espanya l'anarquisme el va difondre FANELLI, que tenia molts seguidors a Andalusia i Catalunya.

    Seguint les tendències dels francesos, es crea el partit polític socialista obrer ( 1888) a Espanya. Més tard es crea la UGT ( Unió general de treballadors).

    A cuba i Puerto Rico neixen molts brots d'independització. Els obrers a les colònies feien accions de protesta i reivindicació d'una millora.

    El 1870, van celebrar un congrés a Barcelona, ( l'obrer no podia fer res més que buscar la unió). Havia de ser un congrés apolític, intentar trobar vies de solució al seu problema deixant de banda els interessos de cadascú. Van veure que era millor un congrés d'àmbit nacional.

    Es buscaven millores salarials, ets.. i canviar l'actitud del govern:

    Es començava a legalitzar els sindicats i organitzacions obreres ( això va donar peu a la pluralitat de partits polítics i obrers).

    L'AIT va servir per parlar del problema: que era arreu i que era necessària la unió.

    - Apareixen sindicats, organitzacions, (seguint les línies marxistes i altres anarquistes). Havien d'estar molt ben estructurats com deia Marx per poder enderrocar les classes que manaven.

    Els salaris dels obrers es mantenien, amb la tendència a baixar com més augmentava la població, perquè hi havia més demanda de treball.

    Unitat nº4: LA RESTAURACIÓ ( 1875-1898).

    - Cánovas del Castillo va portar de nou cap a la monarquia el 1874 ( restauració de la monarquia). El 1814 ja s'havia imposat una monarquia amb Ferran VII.

    Ara, al 1874 amb Joan Carles I.

    1- El regnat d'Alfons XII i la regència:

    1.1- Característiques generals del període:

    - Cánovas era un polític amb grans habilitats de persuadir, convèncer..

    Hi havia, per part d'Isabel ( que s'havia exil·liat), el seu fill Alfons XII, que no tenia actitud de revenja tot i el que li havien fet a la seva mare. Era Llegítimament hereder i ho deixava clar, deia que no el podrien fer fora.

    No hi havia cap por per deixar estar l'Estat constitucional, de mica en mica s'anava persuadint a la gent per acceptar la monarquia, no ho deien directament però anava preparat a tothom. Deia que no havien de buscar cops d'estat, sinó fer una constitució adequada a tothom. A finals de desembre del 1875, Alfons XII va morir de tuberculosi. Va passar com a regent la seva esposa, Mª Cristina.

    Durant el últims mesos del regnat d'Alfons XII, un grup de militars volien que Alfons creés un govern militar, però no ho va fer.

    - El país s'havia de recuperar, necessitava estabilitat. Es va escriure una nova constitució, molt flexible, a la qual els diferents governs s'hi podien adaptar fàcilment

    - El sistema parlamentari era bilateral.

    A Europa tots els països consoliden el sufragi Universal ( masculí). Aquí hi havia sufragi censitari ( calien diners i cultura).

    El sufragi Universal femení es va aconseguir al segle XX amb els britànics, aquí va venir amb la segona República.

    1.2- El sistema polític de la Restauració:

    Durant la restauració hi ha bipartidisme, diversitat de partits.

    • Els lliberals són els més abundants, els manava Mateo Sagasta.

    • Els conservadors eren manats per Cánovas del Castillo.

    Existia el frau electoral, eliminaven la oposició segons els seus interessos.

    • Caciquisme: Els cacics rebien ordres, en poblacions petites. Aquests feen xantatge als treballadors i obrers perquè votessin a algú determinat, seguint les ordres del seu jefe.

    • També exisita “el pucherazo”, que consistia en abocar molts vots falsos per un polític.

    • Frau electoral: algunes persones votaven amb noms diferents inventats o de persones difuntes.

    Sempre sortia elegit el que ells volien, i tothom sabia que hi havia frau, però no es queixaven perquè tot els hi anava molt bé, altres ho denunciaven però no sel's hi donava importància. ( Amb la pèrdua de les colònies es va acabar el frau electoral).

    1.3- Revolució econòmica i conflictivitat social ( P.S.O.E/ UGT):

    La 3ª Guerra Carlista ( 1873-1876): ara es troben amb que l'elecció d'Alfons XII és intolerable.

    El republicanisme tampoc estava d'acord amb el procés. Deien que s'havia après molt amb el republicanisme ja qu havia formulat un model diferent d'Estat i no s'havia de renunciar a aquest.

    - L'arribada del bipartidisme va tenir moltes reaccions. Els empresaris creien que això el beneficiaria econòmicament.

    El creixement econòmic que es dona va lligat a la creació de sindicats i organitzacions d'obrers. També sindicats anarquistes, anarcosindicalisme.

    - El 1888 es va crear el PSOE i va néixer la UGT ( Unió General de Treballadors), la més important. Arriben a Madrid i Barcelona i després s'extenen arreu de l'estat.

    - Del 1890 endavant es produeix un canvi en el bipartidisme. S'inicia una davallada econòmica i alguns sindicats es clausuren, però perduren en la clandestinitat.

    A la 2ª AIT es va celebrar el dia del treball, amb el qual es reclamen: 8 hores de treball, 8 hores de lleure i 8 hores de descans.

    3 grans grups proletarials:

    • Grup obrer català: Anarquistes, segueixen Bakunin i Fanelli, fan fortes reivindicacions i actuen mitjançant accions, són sindicalistes. ( Anarquisme organitzat).

    • Grup andalús: També hi ha lluita anarquista, amb una estructura individual, sense obeïr cap organització. Accions terroristes i violentes, grup desestructurat.

    • Grup madrileny: Segueix la línia Marxista, molt més organitzat.

    La primera AIT es va dissoldre el 1876 amb fracàs, es volia que l'obrer tingués consciència per fer la lluita de classes sota el lema que la Unió fa la força.

    El 1889 es va fer la 2ª AIT, amb la qual es va assolir molts més objectius:

    • S'aconsegueix que la jornada laboral sigui la de 8 hores.

    • Es crea una diada del treball, l'1 de maig, dia dedicat a la lluita de l'obrer.

    • Aconsegueixen salaris fixes, determinats.

    • Es crea l'estatut del treballador ( drets).

    Els anarquistes feien molts atemptats ( contra fàbriques, vapors, el liceu de Barcelona..) i assassinats ( Cánovas del Castillo).

    Durant la restauració hi va haver una millora econòmica.

    2- INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC:

    - Moviments socials i polítics donats al tercer quart del s XIX, que arriben fins als nostres dies i afirmen la personalitat política de Cataluya i reivindiquen el seu reconeixement.

    2.1- La Renaixença ( joc florals..):

    - “La filosofia dels nacionalistes”: Fitche, Herder, Macini. ( filòsofs alemanys).

    Treballaven per a la unificació nacional, defenen el dret nacionalista: el fet de que un grup d'individus constitueixi un lloc, una societat, això no vol dir que ja siguin una nació. Cal que creïn uns vincles molt forts entre els conjunts d'individus.

    Aquest vincles, lligams, poden ser un passat comú, un territori, tradicions, la llengua.

    Hi poden haver diferents nacions en un mateix territori o una sola nació.

    Fitche diu que el lligam més important és la llengua, és suficient per fer de vincle: “ l'idioma és un geni màgic”.

    A Espanya hi havia un conjunt plurinacional:

    - Durava el romanticisme: predomina el sentiment per sobre del raonament.

    Es va extendre el nacionalisme entre les classes més populars, que el defensaven, reivindicaven una cultura i llengua catlana.

    Amb la renaixença es recuperen aspectes molt importants de la pàtria catalana:

    • Va portar a parlar i escriure molt més amb català.

    • Es van recuperar els jocs florals. Amb una colla de persones ( Verdaguer...) que el feu més prestigiós. Procés de catalanització.

    • Aribau va fer la Oda a la pàtria. Publicada a la revista “ El Vapor”.

    • Rubió i Ors ( sota el pseudònim de “ Lo gaiter del Llobregat”), escrivia poesies setmanalment al diari de Barcelona, la gent les va aprendre de memòria recitades ja que eren analfabetes i va créixer la cultura.

    2.2- El federalisme de la dècada dels anys 80:

    Contextualització:

    República I: S'entenia que hi havia molta diversitat i heterogeneïtat i es va pensar en crear diferents estats federals per poder-ne treure el millor de cada zona. ( Hi havia diferents maneres d'entendre la República). Pi i Margall encara creia en els estats federals i no renunciaven a aquest projecte federal ( tenia molts seguidors).

    Valentí almirall: Donava molt de suport a les propostes de Pi i Margall. A principis dels anys 80 es produeix una divisió, Valentí es separa de Pi..,

    No pensaven molt diferent, però:

    • Margall no volia tant el federalisme per al bé de Catalunya, sinó com a projecte federal general.

    • Valentí entenia el federalisme com un projecte per aconseguir la indentitat catalana.

    2.3- Principals partits: ideologies i principals representants:

    - No hi han partits polítics catalans encara. El primer va ser la lliga regionalista el 1901.

    Hi havia 3 grans grups ( gent que comparteixen actituds i interessos):

    • Literats-romàntics.

    • Catòlics.

    • Ex-federats.

    Literats romàntics: grup de literats i escritors. Comparteixen el desig d'estimar Cataluya i fer quelcom per recuperar la identitat catalana. La eina que tenen per impulsar els seus ideals són escrits, per provocar motivar a la gent.

    Volien arribar a fer una proposta política des de Catalunya.

    ( “O tot, o res”. Catalanisme intransigent).

    Catòlics: es va crear entorn d'un setmanari que es deia “la veu de Montserrat”. Està format per eclesiàstics, alguns amb influències carlines ( Verdaguer...). El projecte era recuperar la identitat i arribar a l'autogovern català.

    Ex-federats: Liderats per Valentí Almirall. Sorgeix de la decepció de compartir un projecte amb Pi i Margall que no ha acabat com es volia. És el grup més progressista.

    També buscaven un projecte independent per Catalunya, eren molt més actius que els literats romàntics.

    Valentí va escriure “Lo catalanisme”. Se li va donar molta importància al cap de 45-50 anys després de la seva mort, amb la segona república. Va ser molt important per a la recuperació del catalanisme.

    Recuperar la identitat i llibertat catalanes era difícil, calia que els catalans estiguessin disposats a implicar-se en el projecte. Valentí va dir que primer calia difondre la cultura, història, tradicions i el folcklore de Catalunya, per aconseguir que la gent s'ho “estimés”, després caldria difondre l'objetiu de recuperar la identitat, d'aquesta manera la gent lluitaria. En la seva obra expressa tot el que pretén.

    Almirall va ser massa catalanista per als republicans i massa federalista per els catalanistes.

    Va crear unes revistes, volia fer una publicació diària en català, va crear el primer diari en català. Volia que s'avabés l'analfabetisme, al diari hi havia un apartat de cultura, articles importants per recuperar la cultura.

    L'any 1881 es va celebrar el primer congrés catalanista:

    • Plantejar com un projecte el catalanisme polític.

    • Plantejar i intentar concretar una lluita per la normalització lingüística.

    • Defensa del dret català.

    Va sorgir la creació del centre català. Amb un clar objectiu patriòtic:

    • Fomentar els interessos de Catalunya i defendral's arreu del territori.

    Tenia molts col·laboradors. Organitzaven activitats lúdiques, excursions, etc...

    Promocionaven activitats per millorar la cultura i folcklore catalans.

    Es feien clubs d'esquí, de futbol... L'orfeó català, els cors de clavell..


    El 1883 es va fer el segon congrés catalanista, a favor de la oficialitat de la llengua:

    • A Catalunya el català pogués ser tant oficial com el castellà.

    • Exigir una política econòmica proteccionista.

    • Condemna la militancia política dels catalanistes amb qualsevol partit d'àmbit estatal.

    • Creació de partits polítics pròpiament.

    Amb aquest congrés es van fer accions molt més concretes

    Es va crear un document: Memorial de Greuges ( 1885):

    • El memorial de greuges, era un document que recollia la identitat catalana, amb els seus desitjos i peticions. El van fer arribar al rei Alfons XII.

    • Aquest document denunciava la opressió sobre Catalunya durant força temps. Demanaven que s'acabés.

    • Demanen una harmonització entre els interessos de les diferents regions de l'estat.

    • Formulen reivindicacions: defensa de l'economia proteccionista, recuperar el dret català i defensa de la llengua.

    Alfons XII es va comprometre a tirar-ho endavant. En canvi Cánovas es va enfadar molt, doncs amb ell ningú li havia comentat res i els catalans havien anat directament al rei, i s'hi va oposar i ho va dificultar molt.

    El mateix 1885, Alfons XII es va posar malalt de tuberculosi i va morir als 28 anys.

    Ara, els catalans rebien tota la negativitat d Cánovas.

    Regnava Mª Cristina que estava de regent, deia que no recordava Alfons XII acordant amb els catalans, i va dir que no faria res per empènyer el catalanisme. ( Tot i que ella hava vist Alfons XII fent declaracions a favor).

    Bé, els catalans van decidir tirar endavant la formació de partits polítics.

    Ja es formaven les bases dels diferents partits:

    DRETA: mesures moderades.

    • Lliga regionalista ( E. Prat de la Riba).

    • “La veu de Catalunya” ( F. Combó/ Dr. Robert).

    CENTRE: intermig.

    • Acció catalana ( es van separar de la lliga regionalista). Oller, Ramon Virgili, Raimon d'Abedal...

    ESQUERRE: Molt progressistes i actius.

    • Esquerra republicana ( E. Macià, Lluís Companys, F. Lagret, Coromines..)

    • “ El poble català”.

    2.4- LES BASES DE MANRESA:

    Unió catalanista: tenen l'objectiu de realitzar el programa polític de Cataluya.

    Prat de la Riba ha de crear les bases de Manresa: per a la constitució regional de Catalunya. Se'n va fer molta promoció.

    Aquestes van ser aprobades el 25 de març de 1892.

    A la resta d'Espanya se'n parlava en to burleta, deien que els catalans ja podien anar celebrant el document, igualment només tenien el document escrit, però cap dret a realitzar-lo. Calia que els partits evolucionessin molt més.

    Més endavant Catalunya va passar a poder tenir un règim autonòmic, van començar a gaudir més de l'autonomia que en totes les altres comunitats autònomes, doncs ja tenien l'Estatut fet amb les Bases de Manresa.

    3- El conflicte colonial:

    3.1- Els aspectes de la crisi:

    • Comença una crisi ( econòmica, social, internacional). Va portar a la fi de la febre d'or, i es van acabar els mercats amb Europa. Es produeix un canvi intern i la política és proteccionista. Van assassinar a Cánovas.

    • Tot aquest problema ve donat per la política de la restauració, que portava un aïllament internacional ( com menys repercussions hi hagi amb l'exterior millor, com menys coses els h hagi de justificar).

    • Política molt tancada.

    3.2- La guerra de Cuba ( 1898):

    - Puerto Rico i Filipinas s'hi ajunten i sorgeixen inconvenients. L'any 95, el ministre d'ultramar “Maura” va proposar el conveni Zanján:

    - Fa una oferta per als cubans, una treva per aconseguir l'autonomia política per Cuba però que es mantingui la relació ecnonòmica amb Espanya. Quan Maura va tornar, l'estat es va negar a concedir l'autonomia a Cuba, li van rebutjar la proposta i Maura va dimitir.

    El govern va buscar més poder i va enviar més tropes per controlar Cuba, doncs s'hi donava un fort moviment nacionalista:

    S'anava en contra del colonialisme, “Amèrica pels americans”.

    Els Estats Units, si ajudaven a Cuba i altres colònies sabien que crearien un conflicte internacional amb Espanya i altres potències que hi guanyaven amb el colonialisme i es mostrarien solidaris amb Espanya.
    Per aquest motiu, van decidir atacar indirectament. Un vaixell dels E.E.U.U va explotar amb moltíssims morts, i els estats units van dir que havien sigut els espanyols ( no se sap qui té la raó). I d'aquesta manera van entrar a la guerra contra Espanya. Van aconseguir la pacificació, Espanya va reconèixer la independència de Cuba, Puerto Rico i Filipinas, que quedaven sota poder d'Estats Units ( després de moltes importants batalles).

    3.3- Conseqüències de la pèrdua colonial:

    • Es destrueix la imatge d'Espanya com a primera potència.

    • Es va crear un molt gran pessimisme, s'havia de buscar una alternativa a la Restauració. Es va passar al Regeneracionalisme amb Joaquim Costa.

    Partit radical: Alexandre Lerroux:

    • Partit anti català, creat a Catalunya. A partir del sorgiment del catalanisme

    • Alexandre era un polític amb les idees molt clares i amb actituds i habilitats molt bones per al convencient. Aconseguia que la gran majoria de la població l'anés a escoltar amb ell, doncs ningú entenia de política i ell tenia més “ganxo”.

    • Era molt proper a tothom. ( sempre portava un entrepà amb les restes de menjar que li havien sobrat, deia que era “la comida del obrero!!”, o algo així, esque la Pili es va tivar dient-ho i no vaig entendre res.)

    • Sempre parlava castellà, i aconseguia gran part dels vots dels obrers.

    BLOC 3 DE LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ A LA GUERRA CIVIL.

    Unitat nº1: EL CATALANISME I ELS NACIONALISMES:

    1- La crisi de la Monarquia Parlamentaria:

    1.1-Descomposició del sistema canovista:

    - Cánovas va ser assassinat i Sagasta va morir de malaltia; es produeix un relleu en els principals partits.

    - Maura substitueix a Cánovas en el partit conservador, i Canalejos substitueix a Sagasta en el partit lliberal.

    S'impulsa el Regeneracionalisme, ja que es necessita un important canvi global.

    Europa comença a canviar i tota ella es prepara per un conflicte bèl·lic, cada país prepara nou armament i investiga per a produir més armament per al possible conflicte.

    Napoleó havia sigut el primer en canviar les tàctiques bèl·liques, i ara tots hi treballaven, tothom investigava per a poder guanyar més batalles possible.

    Els Prussians especialment, ensinistraven als nens i tot, endurint-los de tal manera que fóssin més eficaços quan anéssin a la guerra. I també van introduir la retro-carga en el fusell, amb la qual cosa guanyaven molt temps per carregar i tornar a disparar.

    - Maura va veure que calia redissenyar el sistema polític. El partit conservador i el partit lliberal es van posar d'acord i van abandonar el sistema de la restauració per passar al Regeneracionalisme.

    1.2- El Regeneracionalisme:

    - El va portar Joaquim Costa, era un corrent ideològic que manifesta el descontent amb la restauració, i proposen un canvi:

    Aquest consisteix en posar en marxa un sistema que permetés modernitzar l'estat:

    • Potenciar el sistema administratiu.

    • Procurar la moralització de la classe política. ( el 75% de les persones s'abstenien de votar, doncs sabien el frau electoral que existia i deien que sortira el qui ells vulguessin i no calia votar).

    • Proposen la descentralització de l'Estat.

    • Fomentar la riquesa i impulsar l'ensenyament públic, ( la formació i l'alimentació són els factors més importants per a l'evolució del pais), segons el regeneracionalisme, la persona ha d'estar ben alimentada i ben formada per tirar endavant el pais.

    El general Polonejo va ser-ne un gran defensor.

    1.3- Conflictivitat social:

    - Encara es vivia un gran moviment rural, molta gent treballava al camp. I a sobre, no eren els propietaris de les terres.

    Les desamortitzacions havien resultat un fracàs des de la perspectiva d'aquests anys.

    Les solucions van ser:

    • Pla d'extensió de regadiu: Reduïr les zones de secà.

    • Pla d'aprofitament hidràulic: Transvassament d'alguns rius a zones més seques on falta aigua.

    Aquests problemes van durar fins a l'any 60.

    Institut nacional de previsió: és el primer organisme públic que té com a objectiu la previsió dels obrers, ( en cas d'enfermetat, accident laboral...) Quan es donen aquests problemes, l'institut dóna un subsidi a l'obrer. També van aprobar la jubilació.

    A través d'aquesta institució actualment hi ha la Seguretat Social.

    Al substituir-se la restauració, els organismes van agafar molta més força:

    • Es produeix un impuls del fenòmen sindical. ( Època amb fort creixement sindical.

    • La UGT experimenta un fort augment evolutiu al llarg del s.XX, tot i que costava molt afiliar.se a un sidicat perquè en general la gent tenia por. ( Al 1910: 40.000 afiliats, al 1913: 150.000 afiliats, i al 1921: 240.000).

    • Els sidicats cada vegada tenien més força.

    • Donaven importància a un sidicat apolític, i es va crear la CNT, el 1910, “ Confederació Nacional de Treballadors”. Al cap d'un any de la seva creació, tenia més de 700.000 afiliats, la majoria eren anarquistes, i van tenir molt protagonisme fins a la guerra civil.

    • També es va crear al sindicalisme cristià, aquests creien en un sindicat polític com la UGT, reivindicaven a partir de paràmetres polítics. Sempre va ser un sindicalisme minoritari.

    Quan Ribera va entrar al poder tot això va canviar. Fins que van arribar a la 2ª Guerra Mundial i es va produir un canvi molt més important.

    2- EL CATALANISME:

    2.1- Del regionalisme al nacionalisme:

    - Fins ara, havien actuat bastant, però només a Catalunya, com a regió. ( Era un projecte regional).

    Ara, es decideix fer el pas de reivindicar Catalunya com a nació. Volien autogovernar-se, independitzar-se si calia.

    Es van formar partits polítics catalans:

    • Va néixer l'Estat català el 1922, a mans de Macià, a la llarga va arribar a ser l'Esquerra Republicana.

    • El primer partit havia estat la lliga regionalista, que aquest any es va dividir i es va formar l'Acció catalana.

    2.2- La Mancomunitat catalana:

    - Va ajudar molt a la reivindicació. Es va insistir molt en el rigor del treball i la seva moralització perquè la gent es cregués tot el moviment.

    L'estructura no varia, hi havia les 4 diputacions que gestionaven els seus recursos.

    Prat de la Riba volia administrar els recursos de les 4 diputacions constituint províncies, seria molt més ràpid i econòmic, molt més efectiu).

    D'aquesta manera volien potenciar el que és Catalunya, volien gestionar constantment.

    A Catalunya ràpidament va estar aprobat, però faltava el govern central.

    Prat va anar-hi en persona, i va parlar amb Canalejas, el president del govern, al qual li va agradar i ho veia ventatjós, van acordar que es faria però s'havia d'acabar de reformar del tot bé. Quan Prat va tenir-ho llest, va tornar al govern Central, però havien assassinat a Canalejas, i ara el president del govern era Eduardo Dato, aquest li va costar molt però gràcies a Prat que va insistir ho va aprobar finalment.

    Al 1914 es va crear la mancomunitat catalana, que va durar fins al 1925:

    • No té competències polítiques, és la gestió conjunta dels recursos i administració de les 4 províncies catalanes.

    • No decideix, GESTIONA. ( Ajuda al desenvolupament).

    • Aquesta va servir de molt a molts polítics, ja que no els votava tothom, costava entendre que un partit català anés a Madrid a les eleccions, no tenien gens representants. (Tot i que era més important i tindria més força per Cataluya). Només tenien representants importants a Cataluya, la gent participava poc.

    • La mancomunitat, tot i no tenir competències polítiques, gestionaven coses molt importants, per tant, s'havia de posar d'acord molta gent. D'aquesta manera va ser una molt bona escola de polítics; sortien persones molt ben preparades amb actituds i habilitats per a ser polítics.

    Va fer inversions molt importants:

    • Es feien inversions per una xarxa viària de carreteres. Això va millorar el desenvolupament industrial.

    • Van fer construccions de camins vianals, rurals. Per comunicar les poblacions rurals apartades.

    • Van fer arribar una xaxa de telefonia arreu de Catalunya.

    • Van impulsar el model que havia creat el centre català, potenciar actituds dels catalanistes.

    • El 1907 es va crear l'institut català amb Pompeu Fabra, aquest feia estudis per a la mancomunitat.

    • Es van crear col·legis professionals, especialitzats. Van aparèixer les escoles d'estiu, dedicades a l'ensenyament. Ampliació o repàs de l'ensenyament rebut.

    Es renova la pedagogia, l'ensenyament era a base de mà dura, però l'escola de Montessori, va impulsar una manera d'ensenyar diferent ( un model de pedagogia diferent. Nous models educatius.

    • Van invertir en el sistema de biblioteques ( Biblioteca Nacional de Cat.)

    La Mancomunitat s'acaba quan Primo de Ribera dóna un cop d'Estat el 1923. Aquest dissol la Mancomunitat perquè:

    • Creu que és un”greuge” per a les altres províncies de l'estat.

    • Engendra a catalunya discrepàncies en la manera de treballar i pensar que pot conduir a la població a desitjar projectes separatistes

    • Pensa que per preservar l'unió de l'estat, s'ha de dissoldre.

    Unitat nº2: Societat i política a l'Espanya de principis del segle XX:

    1-EL MAURISME:

    - Maura i canalejas van tirar endavant el Regeneracionalisme.

    Maura és mallorquí, des de jove va estudiar llei a bcn, ell fa pràctic el regeneracionalisme, li va donar un toc personal. I va fundar el partit moderat, on va anar escalant fins a ubstituir Cánovas.

    Es va adonar que s'havien d'introduïr canvis ( fer una revolució amb canvis nombrosos i espectaculars, canvis impactants).

    El 1917 es produeix la primera revolució marxista a Rússia ( bolxevins i soviets).

    Maura deia que els canvis havien de venir de dalt, del poder. Es formen lleis i decets:

    • Llei d'administració local: Acabar amb el frau i així la gent cregui als polítics. ( crea unes bases per a l'administració pública).

    • Treu una nova llei de sufragi: control en el cens electoral. Tot havia de ser “net i transparent”. Ho va fer internacionalment.

    Cánovas donava un aïllament internacional, Maura va veure que s'havia d'extendre per Europa, calia estar comunicat i vinculat internacionalment.

    Va ser desprestigiat per unes acciones massa radicals.

    2- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA ( juliol del 1909):

    (Del 25 al 31 de juliol)

    - Es vivia un sentiment antimaurista a Catalunya. Moviments anticlericals.

    Encara no hi havia la mancomunitat, i les províncies es gestionaven soles. Catalunya pagava molta més taxa tributària, hi van haver moltes queixes, van negar-se a pagar la contribució i es va crear una vaga general. El ministre va dir que els empresonarien, i ho va fer, a tots els empresaris. El president de Barcelona va deixar de pagar també i va dimitir. Hi havia una baixada econòmica a Catalunya ( encara no s'havia refet de les pèrdues colonials) i a sobre tenien molta presió fiscal i policial dia rere dia.

    -A qui li tocava havia d'anar a la guerra a fer de soldat ( hi havia nois de 17-18 anys).

    Això ho decidia el govern. Un diumenge al matí van anar tots els soldats a embarcar al vaixell per anar a la guerra. Però mentre feien cua, la gent i les seves famílies van fer-los revoltar amb crits i va començar una forta revolució. Els soldats no van pujar al vaixell i van ajuntar-se per crear una gran massa revolucionaria i es van ficar a dins les ciutats, (hi havia molta gent anarquista). Aquest van destrossar la ciutat ( les esglésies), van crear barricades per lluitar contra el govern. (Alguns lluitaven i altres es tancaven a casa). Però tothom es revolucionava perquè tots tenien les seves reivindicacions i en general hi havia descontentament. Aquesta revolta va sorgir d'un cúmul de malestar general i tensió ( empresaris no pagaven, obrers sense feina, pèrdues colonials...)

    - S'havia aconseguit movilitzar la gent, però ara van veure que necessitaven persones per manar, sinó es descontrolava tot, però ningú volia manar, tots intentaven escaquejar-se. Madrid va començar a enviar més exèrcits i ho van massacrar tot, d'aquesta manera van acabar amb la revolta.

    Ara, el govern tenia molts més motius per actuar amb contundència a Catalunya, i van donar la culpa de la revolta a F. Ferrer i Guàrdia, un anarquista que havia creat una escola anarquista a Bcn, amb ell se'l va responsabilitzar de ser l'instigador de tots els fets. El van jutjar, i va ser executat. ( Ell no era a Barcelona durant els fets).

    - Maura presenta la seva dimissió. Es van fer eleccions i va sortir elegit Canalejas.

    3- INTENT DE SOLUCIÓ DE CANALEJAS:

    - Va governar durant 3 anys. Era el líder del partit lliberal i volia arreglar la situació.

    Volia modernitzar el país ( sistema plural de partits i netedat al vot electoral).

    Impulsa a Prat de la Rba per tirar endavant la mancomunitat.

    Era molt hàbil enfrontant reivindicacions, ( complia la seva paraula).

    Va posar les bases d'un nou projecte laboral.

    Va ocupar alguna zona del Marroc ( junt amb França).

    Va afluixar moltes revoltes. Quan va morir, el partit lliberal es va desfer i van sorgir varis partits.

    S'inicia la 1ª Guerra mundial, Espanya se'n manté al marge.

    4- EL MOVIMENT OBRER A CATALUYA:

    4.1- Característiques del moviment obrer català.

    - El pensament obrer cada vegada era més partidari de revoltes, hi havia terrorisme, anarquisme...

    - Apareix molta premsa entorn els obrers.

    - Tendència anarquista dels obrers, s'aparten del Marxisme.

    - Es van crear els sidicats lliure, ( creats i finançats per la patronal).

    - Les autoritats polítiques els defensaven.

    - Actituds molt agressives per part de sindicats anarquistes.

    4.2- El sindicalisme agrari català:

    - Lluís Companys va impulsar la creació del sindicat agrari.( Unió de rabassaires).

    4.3- La dona treballadora catalana:

    - Les dones i els nens eren els marginats per a la indústria ( explotació), va ser un procés molt lent el de recuperar la dignitat laboral de la dona. Es va començar al regne unit.

    4.4- La solidaritat obrera.

    - Els obrers viuen situacions precàries i il·legals. Un grup d'obrers pensen en reivnidicar-se al marge d'una idea política, recollint el pensament de Marx, no es deixen manipular per cap ideologia política. Neix la “solidaritat obrera”, unió d'obrers per a la defensa dels seus béns i d'ells mateixos. Ells mateixos faran el sindicat CNT ( anarquista), com a intermediari entre els obrers i els partits polítics per engociar.

    4.5- El pistolerisme:

    - És un moviment que es dona als anys 10-20, majoritàriament a Catalunya.

    Consisteix en l'existència d'algunes persones que maten per encàrrec. Amb la típica vestimenta de la mafia.

    La gent que encarregava morts, per exemple alguns eren de sindicats lliures en contra d'algun obrer líder de la indústria, per així frenar les reivindicacions obreres.

    • També en van fer us empresaris i al final també algus obrers, sobretot per fer por.

    • Hi va haver morts de tota mena, obrers, empresaris, encarregats, etc... i sobretot morien al sortir o exterior de la fàbrica o de casa.

    • La gent exigia protecció, però el govern civil no se'n va ensortir, ja que no podien protegir a tothom.

    • Es decideix acabar amb el pistolerisme, doncs molts pistolers eren coneguts per la gent.

    • Aquest és u motiu per el qual Primo de Rivera dóna el cop d'Estat, i acaba amb el pistolerisme.

    Unitat nº3: L'ATAC APOSHTANIMA DEL SEGLE TRENTA-SET.

    1- La gran guerra mundial:

    - L'any 1914 s'inicia la I Guerra Mundial. És un conflicte internacional on hi participen molts països europeus. Va començar per l'assassinat del príncep hereter d'Àustria a Sarajevo.

    - EEUU tamé s'implica en la Guerra en un segon pla, encara que finalment per provocacions d'Alemanya, acaben d'entrar directament a la I Guerra Mundial.

    Espanya en aquesta guerra se'n manté al marge, hi ha un gran canvi en la situació d'armes. També per fer el pas de l'Antic Règim en un estat on el poder el té el poble, aquí i a tot Europa ( rev. 68) els lliberals promouen el canvi.

    Els prussians van fer noves estratègoies per atacar el contrari ( influenciats per Napoleó).

    Anys 1870, van crear la càrrega per darrere, ( retro-càrrega).

    Aquests eren els més temuts, i degut a això cada país va començar a invertir en elaboració d'armes i a esperar l'aparició d'algun conflicte.

    La guerra va ser de desgast, ja que tots tenien moltes armes i munició i hi havia molta igualtat, per això perdia el qui no tenia més municions.

    Durant la guerra feien trinxeres on molts vivien sota terra i on es cobrien o s'amagaven durant els bombardejos dels contraris.

    La guerra s'acaba per signar un tractat de pau, ja que tots es queden sense municions ni res.

    Espanya va entrar a la guerra en el tema de producció de militars per a la guerra i aliments. Es passa de tèxtil a amamentística , sobretot. Econòmicament la guerra va anar molt bé a Espanya.

    Doncs aquesta podia intervenir indirectament a la guerra sumministrant productes.

    Tots els països tenien molta igualtat armamentística, i van consumir molt més del que tenien preparat ( la guerra es va allargar molt més del que es pensaven). Era una guerra de desgast, però tots estaven molt ben preparats. La I Guerra Mundial ens va anar molt bé econòmicament.

    Com arribem a la dictadura de Primo de Ribera?

    • Miguel va donar un cop d'Estat des del 1923 fins al 1930. Ell era militar i el rei li va beneïr el cop d'estat, d'aquesta manera s'acaba la constitucionalitat però hi ha rei, Alfons XIII, que consenteix la situació.

    Marc econòmic:

    - Al 1919 ( s'acabà la I guerra Mundial). Els Estats Units estaven a la guerra però indirectament. Al 1917, Alemanya va atacar un vaixell de mercaderies d'Estats Units. I aquests van entrar directament a la guerra en contra d'Alemanya.

    A Europa les ciutats van quedar arrasades, calia tornar-les a construïr totes, ningú en va sortir beneficiat completament ( tots tenien deutes amb tots).

    Tots els països estaven econòmicament desfets, i havien sofert moltes víctimes civils.

    E.E.U.U havia establert uns lligams amb Europa, doncs els havia ajudat a tots amb préstecs i mercats. Ara la seva economia Americana proporcionarà molta ajuda a Europa per recuperar-se. ( A partir d'aquí va sorgir la opció de pagar a plaços; cada més una quantitat determinada).

    - Primer venien productes bàsics, però es van anar creant aparells i artilugis, els qui tenien feina podien permetre's molt benestar. S'invertia en borsa, perquè sempre anava a la alça. Però si perdien la feina, els hi robaven tot, no podien pagar el que havien comprat, però es podien vendre les accions de la borsa i recuperar-ho.

    Això va portar a un gran problema: Tothom va treure les seves accions a la borsa i això va fer que les accions quedessin a 0. Tothom arruïnat. ( a Wall Street, la seu de borsa de NY, la gent es tirava des dels balcons per suicidar-se).

    En canvi a Amèrica l'economia era molt més bona.

    - Del 30-40: els E.E.U.U. tenen una forta depressió. El seu president va optar per una política econòmica equivocada, després va venir el president Rousevelt que va dir: “ En un sistema capitalista els diners han de circular.

    - Mentrestant a Europa i havia una forta defallida econòmica.

    El 1919 s'acaba la guerra: aquesta havia portat moltíssims morts, amb molt poc temps. El país queda destruït, enrunat, i cal reconstruïr-ho tot. Ara Espanya tenia més poder, doncs havia ajudat a moltes potències i s'havia enriquit, però al acabar-se la guerra també s'estreny la seva economia.

    1870: II Revolució industrial ( finals del s. XIX):

    - Canvia la manera com fabricar. Sorgeix el Taylorisme: cadenes especialitzades.

    Taylor deia que els treballadors perdien moltes hores al cap d'un any, i va proposar el portar la feina al treballador; cada treballador intervé en una fase de la producció, s'especialitza, i té un temps determinat per fer-ho ( cintes transportadores), és un treball pautat, marcat, on la màquina marca el ritme de treball.

    - Canvia el sistema de gestió i administració d'empreses. Apareixen les concentracions ( s'ajunten per aconseguir més diners, capitals repartits i nuclis financers):

    • horitzontals: grup d'empreses que fabriquen el mateix.

    • verticals: grup d'empreses que s'articulen sobre un procés productiu ( no fabriquen el mateix).

    - A Espanya això no es va viure. ( Cánovas feia política tancada). Ens va anar arribant a poc a poc.

    - A nivell internacional Europa estava en una etapa econòmicament molt bona, a Espanya cada vegada creixia més la població, hi havia molts moviments migratoris interns. ( Catalunya va rebre una onada d'immigració). A Bcn apareixen els barris obrers, on se n'hi concentren molts. Hi havia la UGT, CNT i sindicats lliures.

    La CNT segueix reivindicant i Primo de Ribera la va dissoldre. En canvi la UGT era més dialogant.

    Primo va vendre un projecte per a la pau social: entén que no té gaire sentit i calia posar-hi mitjans, l'estat intervé econòmicament i posa en arxa moltes empreses per fer obres públiques per a la millora de la ciutat, això va donar feina a molta gent i es va aconseguir estabilitat.

    Lleis de la lliure competivitat i llei de la venda i la demanda ( regulaven el comerç).

    L'estat va regular tota l'economia del país, economia de mercat, salaris, economia de producció, controlava l'energia hidràulica, economia de les empreses...

    Introdueix el monopoli estatal ( red de telefonia, petroleres, estancs...)

    Abans hi havia monopoli empresarial ( algú produïa totes les taules amb diferents marques, però tenia tot el poder sobre la producció d'aquest producte).

    Ara es donen una sèrie de canvis que modernitzaran l'estat: telèfon, cinema, radio, televisor, cotxe... ( aquí arriben a principis del s.XX).

    • Es creen emisores de radio ( arriben a tothom), així tothom sap les notícies, d'aquesta manera el món se'ns fa més petit i s'apropa. La premsa canvia moltíssim.

    • Cada vegada la informació internacional era més ràpida

    • Amb el cinema s'aconsegueixen realitats diferents. (Sempre es passaven 2 pel·lícules).

    • Sorgeix radio barcelona: tenia públic, i va aportar referents i molta cultura a tothom.

    Van sorgir també les places de toros, i feien moltes festes als pobles. Es comença a propagar el futbol ( clubs, lligues nacionals).

    S'organitza la FAI: Federació anarquista ibèrica.

    11 de setembre del 1923: Primo va donar el cop d'Estat, i volia:

    • Acabar amb la guerra de Marroc.

    • Amb el pistolerisme.

    • Amb el caos social que hi havia.

    • Defensar la unitat d'Espanya, que la veia amenaçada.

    Quedaven suspeses totes les llibertats constitucionals ( constitució, partits polítics, corts.)

    Deien que era una mesura transitòria, que s'hi veien obligats per acabar amb la situació. Van dir que al recuperar la estabilitat es tornarien les llibertats constitucionals.

    L'Estat redueix la taxa d'atur, promou la creació d'empreses.

    Va fer front a la guerra del Marroc i va recórrer al pacte amb França. Va executar el líder marroquí. ( Amb poc temps la gent va veure que rimo cumplia les seves promeses i objectius i no trobaven a faltar tant les llibertats que ara no tenien.

    Fa servir els sindicats com a vincle comunicatiu entre els qui accepten els pistolerisme ( pacten unes condicions per arribar a la pacificació).

    La UGT va acceptar però la CNT no i Primo la va dissoldre.

    També va crear el sindicalisme groc: no tenen cap plantejament reivindicatiu, era un sindicat corporatiu, que defensava els interessos del sector professional, en contra de la lluita de classes. Els treballadors s'han d'adaptar, el centre del sindicat era el sector professional.

    Suspèn la mancomunitat el 1925

    Cardus maximus

    Decomanus maximus

    Foro (fòrum): Hi ha les basíliques, el mercat més important (molt comerç), temples, on vivien els governadors, hi ha edificis commemoratius.

    Vídeos relacionados