ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS

Robert Charles Darwin (1809-1882)

Científic britànic que va posar els fonaments de la moderna teoria evolutiva, en plantejar el concepte de què totes les formes de vida s'han desenvolupat a través d'un lent procés de selecció natural. El seu treball va tenir una influència decisiva sobres les diferents disciplines científiques, i sobre el pensament modern en general.

Nascut a Shrewsbury, Shropshire, el 12 de febrer de 1809, Darwin fou el cinquè fill d'una família anglesa benestant i sofisticada. El seu avi matern era el pròsper empresari de porcellanes Josiah Wedgwood; el seu avi patern era el famós metge Erasmus Darwin. Després de finalitzar els seus estudis a la “Shrewsbury School” el 1825, Darwin va estudiar medicina a la Universitat d'Edinburg. El 1827 va abandonar la carrera i va ingressar a la Universitat de Cambridge amb la intenció de convertir-se en Ministre de l'Església d'Anglaterra. Allà va conèixer a dos influents personalitats: el geòleg Adam Sedgwick i el naturalista John Stevens Henslow. Aquest últim no tan sols ajudà a Darwin a guanyar confiança en sí mateix, sinó que també inculcà al seu alumne la necessitat d'ésser meticulós i acurat en la observació dels fenòmens naturals i la recol·lecció d'espècimens. Després de graduar-se a Cambridge el 1831, el jove Darwin va unir-se als 22 anys a la tripulació del vaixell de reconeixement HMS Beagle com a naturalista sense sou, gràcies en gran part a la recomanació de Henslow, per a emprendre una expedició científica arreu del món, la qual durà cinc anys i recollí dades hidrogràfiques, geològiques i meteorològiques a Amèrica del Sud i a molts altres llocs (podem veure l'itinerari al mapa de la dreta). Les observacions de Darwin van dur-lo a desenvolupar la teoria de la selecció natural.

Després de tornar a Anglaterra el 1836, Darwin començà a recopilar les seves idees sobre el canvi de les espècies en els “Quaderns sobre la transmutació de les espècies”. L'explicació de l'evolució dels organismes se li acudí després de la lectura del llibre “Assaig sobre el principi de població” (1978) de l'economista britànic Thomas Robert Malthus, que explicava com es mantenia l'equilibri en les poblacions humanes. Malthus deia que cap augment en la disponibilitat d'aliments bàsics per a la supervivència de l'ésser humà podria compensar el ritme de creixement de la població. Aquest, per tant, tan sols podia veure's frenat per limitacions naturals, com la falta d'aliment o les malalties, o per accions humanes com la guerra.

Darwin aplicà de seguida el raonament de Malthus als animals i les plantes, i el 1838, havia elaborat ja un esborrany de la teoria de l'evolució a través de la selecció natural. Durant els següents vint anys, treballà sobre aquesta teoria i altres projectes de la història natural. Darwin gaudia d'independència econòmica i mai va tenir la necessitat de guanyar-se la vida. El 1839 va casar-se amb la seva cosina, Emma Wedgwood, i poc després el matrimoni s'instal·là a la petita propietat de Down House, a Dent. Allà van tenir deu fills, tres dels quals van morir durant la infància.

Darwin va fer pública la serva teoria per primera vegada el 1858, al mateix temps que ho feia Alfred Russel Wallace, un jove naturalista que havia desenvolupat independentment la teoria de la selecció natural. La teoria complerta de Darwin fou publicada el 1859 en l'obra “L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural”. Aquest llibre va esgotar-se el primer dia de la seva publicació i van haver-se'n de fer sis edicions successives.

Darwin passà la resta de la seva vida ampliant diferents aspectes dels problemes plantejats en “L'origen de les espècies”. La importància del seu treball fou àmpliament reconeguda pels seus coetanis. Darwin fou elegit membre de la Societat Reial (1839) i de l'Acadèmia francesa de les Ciències (1878). Després de la seva mort a Down, el 19 d'abril de 1882 se li atorgà l'honor d'ésser enterrat a l'abadia de Westminster.

Aquí veurem en quin marc històric visqué Darwin.

Els Georgians

Aquest fou un període de molts canvis per a Anglaterra. Una nova dinastia va accedir al tron, i, aviat, la mateixa infrastructura del país començà a canviar. Al desenvolupament agrari va seguir-lo la innovació en la indústria, i això, al seu moment, va dur a la urbanització i a la necessitat de disposar de millor comunicació. Anglaterra va convertir-se en la primera societat moderna del món. Amb aquests canvis arribaren l'augment de la població i l'augment de la riquesa (d'alguns si més no).

Políticament, el període georgià, fou un període d'enfrontaments. Això començà, inicialment, amb les rebel·lions Jacobites però, a mesura que avançava el segle XVIII, els escenaris de guerra van expandir-se i Anglaterra va entrar en conflicte amb Índia, les seves colònies americanes i l'Europa continental. Gràcies a la seva força financera, naval i militar, el govern anglès va perdurar.

Els Victorians

Durant el regnat de Victoria, les pràctiques de la revolució industrial continuaren canviant la vida britànica. Amb això van augmentar l'urbanització i la xarxa de comunicacions. L'expansió industrial també portà riquesa i, al segle XIX, Anglaterra va convertir-se en el campió de “Comerç lliure” a tot el seu gran imperi. Tant l'urbanització com el comerç eren glorificades a les “Grans exposicions”. De tota manera, en canviar de segle, l'avantatge anglès fou reptat satisfactòriament per altres nacions com ara USA i Alemanya. L'imperi també va testimoniar conflictes, encara que el regnat de Victoria pot ser considerat l'època daurada de l'Imperi.

Què diu la teoria?

Principalment, la teoria de l'evolució per selecció natural sosté que, a causa del problema de la disponibilitat d'aliments descrit per Malthus, els joves membres de les diferents espècies competeixen intensament per a la supervivència. Els que sobreviuen, que donaran lloc a la següent generació, acostumen a incorporar variacions naturals favorables (per lleu que sigui l'avantatge que aquestes atorguen), al procés de selecció natural, i aquestes variacions es transmetran a través de l'herència. En conseqüència, cada generació millorarà en termes adaptatius en respecte a les anteriors, i aquest procés gradual i continu és la causa de l'evolució de les espècies. La selecció natural és tan sols part de l'ampli esquema conceptual de Darwin. També introduí el concepte de què tots els organismes emparentats descendeixen d'antecessors comuns. A més oferí un suport addicional a l'antic concepte que la pròpia Terra no és estàtica sinó que està en contínua evolució.

En aplicar la seva teoria a l'origen de l'ésser humà, Darwin afirmà que l'homo sapiens no era res d'especial entre les espècies, sinó tan sols una evolució dels simis, una mena de versió millorada.

Reaccions

Les reaccions davant “L'origen de les espècies” foren immediates. Alguns biòlegs deien que Darwin no podia provar la seva hipòtesis. D'altres criticaren el seu concepte de variació, argumentant que ni podia explicar l'origen de les variacions ni com es transmetien en les generacions successives. Aquesta objecció en concret no va tenir resposta fins el naixement de la genètica moderna a començaments del segle XX. Foren molts els científics que van seguir expressant els seus dubtes durant els vuitanta anys següents. De tota manera, els atacs a les idees de Darwin que gaudiren de major eco no provenien dels seus contrincants científics, sinó de l'església anglicana. La idea de què els éssers vius havien evolucionat a través de processos naturals negava l'existència de la creació divina de l'home i semblava col·locar-lo al mateix nivell que els animals. Les dues idees representaven una gran amenaça per a la teoria ortodoxa.

Fins aleshores, la concepció dominant o quasi única entre els biòlegs i entre tothom, era l'anomenat fixisme, segons el qual les espècies vivents de llavors existien sobre la terra des del mateix origen de la vida. Darwin en canvi, proposà l'evolucionisme, és a dir, que les espècies havien anat apareixent al llarg dels anys, gràcies a la selecció natural. Per tant, va ser una gran revolució ja que anava en contra de les idees més establertes, i també destruïa la idea de què la terra tal com existia llavors havia estat creada per Déu en 7 dies ara fa 6 mil anys. Com era d'esperar, Darwin fou atacat per l'església fins que les seves idees van guanyar-se l'acceptació pública i van convertir-se en la nova ortodòxia. Aquestes idees de Darwin (i de Wallace), van ser el començament d'un canvi radical en la manera d'entendre el començament de la vida i l'aparició i desaparició de les espècies. Va canviar també la interpretació dels fòssils, que fins aleshores eren considerats els restes dels animals que vivien abans del “Diluvi Universal”.

Les Illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a Equador i estan situades a l'Oceà Pacífic. Constitueixen una província del país i es troben a uns 1050km de la costa. L'arxipèlag està format per quinze illes grans i cents de petites situades al llarg de l'Equador. Les més importants són Isabela, San Cristóbal, San Salvador, Santa María i Santa Cruz. La superfície total és d'uns 7844km quadrats.

La corrent equatorial nord i la corrent contra equatorial sud van ajudar a alguns éssers vius a colonitzar les illes.

Pàgina 2