Biología, Botánica, Genética y Zoología


Evolució de les Espècies


  • Introducció

  • Hem realitzat aquest treball explicant la història abans de la teoria de l'evolució de Darwin, la mateixa teoria, les altres teories existents i derivades d'aquesta, la història de després i la versió moderna de la teoria.

    2. L'abandonament del creacionisme

    El final del segle XVII és creia que otes les espècies animals i vegetals, havien estats creats per Déu i eren inmutables. No va ser fins a finals del segle XVII quan és comença a qüestionar l'afirmació del Gènesis, encara que la pressió que exercia l'esglèsia vafer derogar auesta hipotèsis. Era l'Il.lustració.

    Buffon és va donar conta que els fossils que anava trobant fornaven fanílies amb diferències. A més, observa que a la terra s'havia format per capes per sediments.

    El gran avanç de la teoria de l'evolució comença amb Lamark. Va arribar a la conclusió que els organismes vius avaçaven cap a la perfecció per necessitat, que ve determinada pel medi que l'envolta. Així , desenvolupara les parts que necessitin i aquestes serán hereditàries. L'error de Lamark prové de la seva darrera afirmació. Els caràcters hereditàris del que parla Lamak són una idea erronea.

    El mateix temps, Jorge Couvier, llençà les teories de les catòstrefes: els fòssils eren espècies que s'havien extinguit a causa de les catastrofes. Per tant aquesta teoria concordava amb la diluvi universal: Però era erronea.

    Totes les altres teories és veren inutilitzades per les de Charles Darwin.

    3. Darwin: L'origen de les espècies

  • L'origen

  • Darwin realitzà un viatge en el 1931 per tot el món i que el va fer dubta sobre la inmutabilitat de les espècies. En les illes Galapagos Darwin vegé a varies espècies de pinsans molt perescudes i el va fer sospitar que totes provenien de la mateixa. A Amèrica del Sur trobà un fòssils que perteneixien a la mateixa família de les espècies vives, per tant eren avantpassats.

    El 1836 retornà del seu viatge i en el 59 publicà la seva obra.

    3.2 La teoria de l'evolució

    Darwin havia dectetat variacions entre individus d'una mateixa espècia . Pensà que si l'home és capaç de fer variar una espècia, encara que només sigui exteriorment, la naturalessa ho ha de ser molt més. Darwin “destila” la selecció natural a partir de l'artificial. Però per poder elegir entre varis animals és necessari que hi hagi molts d'exemplars. Agafant com a referència la teoria de Maltus, la sobreproducció d'éssers vius faria que els menys aptes morissin i que només sobrevisquessin els millors dotats. Per tant les variacions detrminen la supervivència. Aquestes variacions són heretables i condicionarà també la selecció sexual i assegurà una major descendència per als més aptes.

    La lluita per la supervivència també s'estableixen lluites entre espècies. Els més aptes d'una eliminaran els menys aptes dels altres.

    Per una part argumenta que els canvis de condicions produeix variacions. Però per una altra creu que també existeix la variació en l'ús i el desus de determinats membres, que amb el pas del temps supondrà el desenvolupament de la part usada i l'inutilitat o deseparició de la part no usada.

    Per reafirmar les seves ideas, creu que és pot parlar de diferentes espècies i de varietats dins aquestes.

    Les varietats d'una mateixa espècia són fertils entre sí, i poden donar lloc a una varietat nova. No obstant si s'uneixen espècies diferents, la diferència sexual donarà lloc a un híbrid. Un híbrid acostuma a ser estèril, encara que no sempre, però daewin no podia sebre perquè, pequè desconeixia el funcionament de la genètica, en que les diferències és produïrien a l'atzar. Així doncs, Darwin demostra que l'idea del creacionisme és erronea, ja que no és tracta de la creació d'espècies diferents desde el principi, sinó de varietats sorgides, temps enrera, d'un grup més reduït.

    Segons Darwin el món futur estará format per ser més perfectes i més evolucionats.

    4. Les reaccions succeïdes.

    Després de que Darwin publicàs l'origen de les espècies el 1859, tant l'esglèsia com cíentifics s'oposaren al mecanisme darwinista. No obstant de totes les objeccions, el darwinisme gaudí una gran acceptació entre la comunitat cíentifica i adquiri gran popularitat, principalment perquè era una teoria coerent i cíentifica. Però el seu èxit també és degué a la ruptura entre la ciència i la religió. Per últim la flexibilitat en què fou presentada la teoria deixant portes obertes a la possibilitat d'incorporar mecanismes a l'evolució.

    5. L'eclipsi del darwinisme

    Fou quan esgota el seu ponencial explicatiu davant problemes irresolts, a falta de coneixements cíentifics, que el darwinisme començà a perdre força.

    També contribuí a la crisi del darwinisme la reformulacio que en fer August Beisman, qui defensavà l'existència d'una substància del plasma germinal, substància que duïa l'herència. Beisman defini més clarament el darwinisme i eliminar les influències lamarquianes, l'únic mecanisme acceptat era la selecció natural. Aquesta crisis evolucionista vatenir lloc a Anglaterra, Alenanya i Amèrica. El cas de França fou especial ja que els cíentifics francesos és decantaren per Lamark, i per tant no existí cap tipus de crisi ja que mai hi estigué present.

    El primer gran moviment anti-darwinisme fou l'evolucionisme teista. Aquesta teoria defensava que la variació i desenvolupament dels sers vius es desenvolupava seguint preceptes divins. Aquesta teoria pretendia reconciliar la religió y la ciència, però anà perdiguent força. Aquesta teoria fou considerada acientifica, ja que donava més explicació que la divina, evolucionà fins a l'afirmació de que la naturaleza s'autodirigia mitjançant les seves propies lleis internes impostes pel Creador. També existia una altre teoria, l'idealisme alemany, que postulava que cada espècie era un element del model global imposat per l'esperit al món material. A finals de segle el teisme estava extinguit.

    El lamarkisme no fou totalment negat per Darwin, i en alguns casos on no hi havia més solució, acceptava la concervació dels caràcters adquirits. Però quan el darwinisme adoptà una postura més estricte, el lamarkisme es transformà en neolamarkisme. Les teories d'aquest nou moviment poc tenien a veure amb l'antic, ja que tan sols acceptaven l'herència dels caràcters adquirits, i que aquests tenien el progrés i la varietats de formes com a objectius. Una afirmació realitzada per Butler també fou accaptada per aquest grup, segons la qual els essers vius tenen llibertat per definir la seva pròpia evolució.

    El redescubriment del mendelisme exigí un estudi experimental per sostenir l'estudi biològic. I els lamarkians intentaren explicar la seva teoria mitjançant el mendelisme, cosa impossible perque el lamarkisme defensava una herència blana (segons la qual el cos influeix en elmaterial genètic) i el mendelisme defensava una herència forta (els factors corporals no afecten en el material genètic).

    Per la falta de proves experimentals, el lamarkisme fou perdent força fins que desaparegué cap allà als anys trenta.

    La ortogénesis va ser una teoria que defensava que l'evolució era dirigida en una sola direcció per forces interiors i involuntaries als organismes, forces que se desenvolupen independentment del medi i que acaben amb l'extinció de l'espècie.

    6. Neodarwinisme

    Cap als anys vint, alguns genetistes començaren a admetre la selecció en la teoria de l'evolució, creien que els caràcters útils tenen més possibilitats de difondre's que els perjudicials. Als anys trenta aparegué una nova ciència de genètica matemàtica de la població. Aixó va proporcionar l'opció de compatibilitzar el darwinisme i el mendelisme. Així, la selecció no actuava sobre els gens creats per mutació, sinó sobre un conjunt de gens que constitueixen les possibilitats de variabilitat d'una espècie a partir de la mutació i la recombinació genètica.

    Quan es demostrà que la nova teoria concordava amb els estudis experimentals, sobretot genètics i estudis de camp, les altres teories perderen tota quanta credibilitat tenien.

    7. Conclusió

    Hem arribat a la conclusió que els científics farien millor la feina si no estiguessin presionats per altres persones, o institucions; i així s'aconseguiria més objectivitat.

    8. Bibliografia

    • www.rincondelvago.com

    • www.yahoo.es

    • www.altavista.magallanes.net

    ÍNDEX

  • Introducció 1

  • L'abandonament del creacionisme 1

  • Darwin: l'origen de les espècies 2

  • L'origen 2

  • La teoria de l'evolució 2

  • Les reaccions succeïdes 3

  • L'eclipsi del darwinisme 4

  • El neodarwinisme 5

  • Conclusió 5

  • Bibliografia 6




  • Descargar
    Enviado por:Francisco Vicens
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar