Evangelio de San Mateo

Religión. Iglesia Católica. Cristianismo # Naixement de Jesús. Fugida a Egipte. Temptacions al desert. Sermó a la muntanya. Els dotze. Mort de Joan Baptista. El judici final

  • Enviado por: Nika 90
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad

Genealogia de Jesús

En total són 14 les generacions des d'Abraham fins a David; 14 des de David fins a la deportació a Babilònia; i 14 des de la deportació de Babilònia fins al Messies.

Naixement de Jesús

Maria va concebre un fill per obra de l'Esperit Sant. Estava unida matrimonialment amb Josep, el qual en somnis, s'assabentà de les causes d'aquesta concepció i

del nom que havia de posar a aquest infant que havia de néixer.

Els savis d'orient

Tres savis d'orient, després que Jesús va néixer a Betlem, arribaren a Jerusalem guiats per un estel i preguntaven on era el rei dels jueus que acabava de néixer.

Quan el rei Herodes se'n va assabentar, va cridar els savis i va dir-los que s'encaminessin a Betlem, que s'informessin de l'infant i en tornar lo ho expliquessin per poder adorar-lo ell també.

En arribar al lloc, els savis sentiren una gran alegria. Van oferir a l'infant or, encens i mirra, i advertits en somnis, no van tornar a veure Herodes, se'n tornaren per un altre camí.

Fugida a Egipte i retorn

Josep va se advertit en somnis que havia d0anar a Egipte i restar allà fins nou avís, ja que Herodes, molt enrabiat, va manar que matessin tots els nens de dos anys en avall.

Quan Herodes va morir, l'àngel s'aparegué a Josep i li digué que el perill havia passat. Llavors Josep agafà Maria i el nen i va marxar a la regió de Galilea, a un poble anomenat Natzaret.

Joan el percussor

Joan batejava i purificava la gent al riu Jordà, els anunciava el poder de Déu, la seva saviesa i els incitava a seguir el camí que ell manava.

Baptisme de Jesús

Jesús es presentà al riu Jordà. Joan es negava a batejar-lo, perquè creia que era ell mateix qui havia de ser batejat per Jesús, no al contrari.

Finalment, Joan batejà Jesús i en acabar, una veu provinguda del cel digué: aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

Temptacions al desert

L'Esperit Sant va conduir Jesús al desert perquè el dimoni el temptés.

Dejunà 40 dies i 40 nits i al final tenia fam. El dimoni se li acostà i intentà temptar-lo tres cops, incitant-lo a fer servir els seus “poders” com a Messies, oferint-li el món sencer si es postrava davant seu..

Però Jesús s'hi resistí, li donava raons per les quals no havia de fer el que el diable li demanava. Finalment, el diable el va deixà, i vingueren els àngels i serviren Jesús.

Ministeri de Galilea

Quan Jesús es va assabentar de l'empresonament de Joan, es traslladà a Cafarnaüm i allà començà a predicar. Deia: convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

Primers deixebles

Caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Pere i Andreu, que eren pescadors. Jesús els cridà, i aquests sense pensar-ho dos cops, s'aixecaren i el seguiren.

Més enllà, veié Jaume i el seu germà Joan, que eren a la barca pescant.

Jesús els cridà, i aquests immediatament van deixar les xarxes i el van seguir.

L'activitat de Jesús

Jesús recorria Galilea ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova de l'Esperit Sant i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

La seva anomenada s'escampà per tot Síria. Va guanyar molts deixebles i seguidors.

Sermó a la muntanya

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué i se li acostaven els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los tot dient:

  • Les benaurances.

  • Explicà que ell no pretén anul·lar les Lleis o els llibres dels profetes, sinó a dur-los a la plenitud. El qui compleixi i ensenyi algun manament, ja tindrà un lloc en el Regne del cel, més petit o més gran, segons el que faci.

  • Deia que el qui s'irriti amb el seu germà, serà condemnat pel tribunal, el qui el maleeixi, acabarà al foc de l'infern... Jesús va dir que has de solucionar els teus problemes amb el teu germà, abans de començar cap altre assumpte.

  • L'adulteri és condemnat. Qui es divorcia, comet adulteri; qui mira la dona de l'altre desitjant posseir-la, comet adulteri.

  • No juris mai, ni pel cel, ni per la terra, ni pel teu cap. Digues sí, quan es sí; digues no, quan és no. El que es diu de més, va del Maligne.

  • No us torneu contra el que us fa mal. Dóna a qui et demana; no et desentenguis el qui et vol manllevar.

  • Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Si estimeu al qui us estima, quina recompensa mereixeu? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

  • Quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

  • Quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, no parleu per parlar. Tanca't a la teva cambra més amagada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, i aquest, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

  • Quan dejunis, no siguis com els hipòcrites; perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó que tan sols el teu Pare, que t'ho recompensarà.

  • No amunteguis tresors aquí a la terra. Reuniu tresors al cel, on no es fan malbé, ni els poden robar. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.

  • No us preocupeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. El vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Busqueu primer el Regne de Déu i feu el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.

  • No judiqueu i no sereu judicats. Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu, sereu mesurats.

  • Demaneu i Déu us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; el qui truca, li obren. Fes als altres tot allò que voleu que ells us facin.

  • Guardeu-vos dels falsos profetes. Pels seus fruits els reconeixereu.

  • No tothom qui diu “Senyor Senyor” entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel

  • Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, la seva fe perdura com una casa construïda sobre roca. En canvi, el qui escolta però no compleix, es perdrà pel mal camí, com la casa construïda damunt de sorra.

Guarició d'un leprós

En acabar, Jesús va baixar de la muntanya, i un leprós es prosternà davant Jesús i li demanà si la seva purificació. Jesús li digué: Ho vull, queda pur. I el leprós es curà.

Guarició del criat del centurió

Jesús entrà a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava que guarís al seu criat, que sofria terriblement per una paràlisi. Jesús va dir que el curaria. Amb això, el centurió li respongué: Senyor, no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo...

Jesús quedà admirat de les paraules del centurió, mai no havia vist a ningú a Israel amb tanta fe. Jesús digué: que es faci tal com has cregut. I en aquell moment el criat es va posar bo.

Altres guaricions

Jesús anà a casa de Pere, i la sogra d'aquest era al llit amb febre. Li tocà la mà, i la febre va deixar-la.

Al vespre, Jesús va treure l'esperit maligne d'uns endimoniats.

El seguiment de Jesús

Jesús, en dir de passar a l'altra riba per la multitud de gent que hi havia, va rebre les paraules d'un mestre de la Llei, que volia seguir-lo. Després un deixeble se li acostà i demanà d'enterrar el seu pare abans de marxar. Jesús li respongué: segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.

La tempesta calmada

Jesús pujà a una barca amb els seus deixebles i marxà a dormir. S'aixecà una gran tempesta i els deixebles van anar a cridar Jesús i li demanaren que els salvés. Jesús els digué: per què sou tan covards, gent de poca fe? I la tempesta acabà i arribà la bonança.

Els dimonis expulsats

En arribar a l'altre banda del riu, Jesús topà amb dos endimoniats, que cridaven, i li digueren que si els treia fora, els enviés a un ramat de porcs que hi havia per allà.

Aneu-hi, digué Jesús. I els dimonis van sortir i anar al ramat de porcs, que es van tirar al llac des de dalt del precipici i moriren. Els porquers, anaren a anunciar el succeït al poble, i la gent va demanar a Jesús que abandonés el territori.

El paralític guarit

En un poble de l'altra banda del riu, li presentaren un paralític, i Jesús, va guarir-lo, i en certa manera avisà del poder de Déu a uns mestres de la Llei que el criticaven. La gent sentí un gran respecte i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Vocació de Mateu

Jesús veié Mateu, un recaptador d'impostos i el cridà perquè el seguís. Aquella nit va sopar amb publicans i pecadors, i ells, davant la confusió d'aquella situació, va rebre unes paraules de Jesús: el metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Sobre el dejuni

Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i es qüestionaven perquè ells feien dejuni i els deixebles de Jesús no. Aquest, els va contestar amb varis exemples.

La filla de Jaire i la dona malalta

Metre parlava, se li acostà un home que deia que la seva filla acabava de morir.

Una dona que patia hemorràgies des de feia anys, tocà la borla del mantell de Jesús, perquè creia que amb això ni hauria prou per curar-se, i Jesús, en veure-ho, ella quedà sanada. Es dirigí aleshores a casa de l'home i digué que la noia no era morta, sinó que dormia. Tots se'n reien. Ell li agafà la mà, i la noia s'aixecà. La notícia s'escampà.

Els dos cecs

Mentre marxava d'allà, dos cecs el cridaven.

Jesús posà la mà als seus ulls i digué que es fes segons la seva fe. I els homes van tornar a veure. Jesús va dir-los que no ho expliquessin, però ells començaren a parlar de Jesús per tota aquella regió.

L'home mut

Li portaren un mut endimoniat; Jesús li va treure el dimoni i l'home tornava a parlar.

La gent estava admirada, però els fariseus deien que Jesús treia els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

Els deixebles són enviats

En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes i digué als deixebles: prengueu a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.

Els dotze

Jesús donà als seus deixebles el poder de treure esperits malignes, de curar malalties i xacres.. Els noms dels deixebles són: Simó, anomenat Pere, i Andreu el seu germà; Jaume i Joan; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu; Jaume i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l'Iscariot, el qui el va trair.

Proclamació del Regne

Jesús els manà que s'encaminessin als pobles, als llocs on hi havia gent perduda, que es quedessin a les cases on els acollissin, que guarissin malalts, etc.

Persecucions

Jesús els advertí dels perills que hi havia, que podien portar-los davant tribunals, assotar-los... Els digué que el deixeble no és més que el seu mestre, ni que el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, al igual que el criat del seu amo.

Confiança i valor

Els impartí confiança i valor, que deixessin enrere les pors, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber.

Jesús va dir que a tot aquell qui el reconegui davant els homes, també ell el reconeixerà davant el Pare del cel, però al qui el negui davant els homes, també ell el negarà davant el Pare del cel.

Jesús, causa de divisió

Jesús deia: no us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. He vingut a portar l'espasa. El qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. El qui estima més al fill o filla més que a mi, no és digne de mi...

Recompensa

Qui acull algú, tindrà la recompensa d'aquella persona. Tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petis només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Quan hagué acabat, se'n va anar a ensenyar i predicar per aquelles poblacions.

Els missatgers de Joan Baptista

Joan, que era a la presó, va enviar els seus deixebles a trobar Jesús per saber si ell era el qui havia de venir, o n'havien d'esperar un altre.

Jesús, en escoltar-los, els contestà que anunciessin a Joan que els cecs ja hi veien, que els coixos caminen, que els leprosos queden purs..

Mentre aquests marxaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds.

Ciutats que no s'han convertit

Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s'havien convertit. Deia que si hagués fet, per exemple, a Sodoma, el que ha fet a Cafarnaüm, encara avui existiria. Deia que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a Cafarnaüm.

El Regne és revelat als petits

Jesús enaltia Déu per haver revelat als senzills tot allò que ha amagat als savis i entesos.

Veniu a mi tots els cansats i afeixugats -deia-, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

El Fill de l'home és senyor del dissabte

En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats el dissabte, i els seus deixebles es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Uns fariseus que ho veieren, es van posar a recriminar-los-ho. Amb això, Jesús els contestà amb un seguit d'exemples i dien que el Fill de l'home és senyor del dissabte.

L'home de la mà paralitzada

En marxar d'allà, entrà en una sinagoga i hi havia un home amb la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús si era permès de curar en dissabte.

Jesús els respongué, que si una ovella se'ls queia en un clot un dissabte, no la anirien a buscar? Doncs que és clar que es podia fer el bé en dissabte. Li demanà a l'home que estengués la mà, i es curà. Els fariseus sortiren i prengueren l'acord de matar Jesús.

El servent de Déu

Quan ho va saber, va marxar i va seguir guarint a la gent, però els demanà que no el descobrissin.

El poder de Jesús

Li portaren un endimoniat cec i mut. Jesús el curà. La gent quedà molt sorpresa, però els fariseus deien que ho feia amb el poder del diable. Jesús els contestà dient, que si tota ciutat o casa que es divideix, lluita contra si mateixa, no durarà. Si Satanàs lluita contra si mateix.. quin sentit té? Com això molts més exemples els va donar, per fer-los donar-se compte que s'equivocaven, i perquè la gent no els cregués de cap manera.

El signe de Jonàs

Un dels mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús que volien veure una senyal.

Ell els contestà que e cap manera, que no els serà donat cap altre senyal que el del profeta Jonàs, que passà tres dies i tres nits dins el ventre del gran peix, al igual que el fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.

Retorn del mal esperit

L'esperit maligne, quant surt d'un home, vaga pels llocs en busca de repòs però no el troba. Llavors se'n torna a casa i la veu desocupada i endreçada. Anirà doncs a buscar altres set esperits pitjors que ell, i entren en aquell home i s'hi queden. Al final, el seu estat és pitjor que abans. Així passarà amb la gent d'aquesta generació dolenta.

La mare i els germans de Jesús

Mentre parlava, li digueren que la seva mare i els seus germans eren fora, i volien parlar amb ell. I ell, tot assenyalant als deixebles, contestà que ells eren la seva mare i els seus germans, els qui fan la voluntat del Pare del cel.

El sembrador

Jesús, en sortir d'allà, va veure tanta gent que pujà a una barca al llac i començà a parlar:

Un sembrador va sortir a sembrar, una part de les llavors van caure arran del camí, unes altres en un terreny rocós, unes altres enmig dels cards, i unes altres en terra bona, on van donar fruit, a diferència dels llocs anteriors on la llavor va morir. Qui tingui orelles que escolti.

Sentit de les paràboles

Els deixebles li preguntaren a Jesús el motiu de que parlés en paràboles. Ell els contestà que al qui té, li donaran encara més, mentre que al qui no té, li prendran.

El sembrador. Explicació

Tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, és com la llavor que cau arran del camí. El de la llavor sembrada en terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té cap arrel dins seu, és inconstant. El de la llavor sembrada enmig de cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions del món i les riqueses arriben a ofegar-la. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn.

El blat i el jull

Després proposà una altra paràbola, on un home va a sembrar bona llavor al seu camp, però després ve l'enemic i planta jull enmig del blat. En veure-ho, l'amo ja sabé que ho havia fet l'enemic. Però va dir que no arranquessin el blat, no fos cas que també agafessin el blat. Va dir que els deixessin créixer junts fins al temps de la sega, i llavors s'arrencaria primer el jull, que es cremaria; i després el blat, que aniria al graner.

El gra de mostassa i el llevat

Els proposà encara una altra paràbola:

Pel Regne del cel passa un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors, però quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre.

I una altra: amb el Regne del cel passa com amb el llevat que es posa dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta fermenta.

Destí de les paràboles

Tot això ho digué en paràboles, i no els deia res sense paràboles.

El blat i el jull. Explicació

Els deixebles, més tard, li demanaren a Jesús el significat de la paràbola del jull.

Ell els digué que el qui sembra bona llavor és Fill de l'home. El jull són els qui pertanyen al Maligne. La sega és la fi del món i els segadors són els àngels. Quan arrencaran el jull, aquest passarà a la fi del món.

El tresor i la perla

L'home que troba un tresor amagat al camp el tornar a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. Passa el mateix amb el Regne del cel.

La xarxa

També passa quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena. Recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents.

Conclusió

Llavors Jesús els demanà si ho havien entès. En rebre un sí per resposta, els digué que tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu el seu tresor coses noves i coses velles.

Jesús és rebutjat en la seva pràctica

Després d'això, va marxar i arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. La gent s'estranyava dels seus miracles per ser fill del fuster i de Maria. No ho acceptaven. Llavors Jesús els digué que un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva. I no va fer gaires miracles allí, perquè no tenien fe.

Mort de Joan Baptista

Herodes havia tancat Joan a la presó a causa d'Herodies, dona del seu germà felip. I el volia fer matar, però temia pel poble perquè el consideraven profeta.

El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar-li, i a aquest li va agradar tant que es comprometé amb jurament a donar-li el que li demanés. Ella, instigada per la seva mare, demanà el cap de Joan en una safata. El rei es va entristir, però va haver de fer-ho.

Els deixebles van donar-li sepultura al cos de Joan i després ho van fer saber a Jesús.

Primera multiplicació de pans

Jesús en saber-ho, agafà una barca i marxà a un lloc despoblat, però la gent el seguí, i aquest en desembarcar, se'n compadí i els va curar.

Al cap vespre, els deixebles van dir a Jesús que els digués que marxessin a comprar menjar, perquè tan sols tenien cinc pans i dos peixos. Li portaren el menjar, mirà al cel, i fent la benedicció, partí el pa i manà als deixebles que el repartissin entre el poble.

Van alimentar cinc mil homes, a més de les dones i els nens, i encara en van sobrar dotze cistelles.

Jesús camina sobre l'aigua

La barca s'havia allunyat un bon tros de terra, i a la matinada, Jesús va anar cap a els deixebles caminant sobre l'aigua. Ells s'espantaren i van cridar: és un fantasma!!

Jesús els tranquil·litzà, i Pere, que no s'ho creia, li digué a Jesús que si era ell li manés que anés caminant sobre l'aigua. I així ho va fer, però llavors va començar a enfonsar-se, i Jesús l'agafà de la mà. Van travessar el llac, i van tocar terra a Genesaret.

Guaricions

La gent, que el va reconèixer, van començar a portar-li malalts demanant la seva curació, i així va ser, tots els qui el van tocar quedaren curats.

La tradició dels antics

Allà, uns mestres de la Llei van recriminar a Jesús el fet que els seus deixebles no es rentessin les mans abans de menjar. Aquest els contestà que ells no complien els manaments de Déu, que eren uns hipòcrites, que els robatoris, els falsos testimonis, les relacions il·legítimes... és tot el que fa impur l'home, però no el fet de no rentar-se les mans ritualment.

La dona cananea

A la regió de Tir i Sidó, una dona cananea el trobà o es posà a cridar. En un primer moment, Jesús no li feia cas, però ella digué que és veritat que no està bé prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets, però que també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. Llavors Jesús aprecià la fe de la dona i va dir que es fes com ella volia.

Guaricions

Jesús va marxà a la muntanya, i s'assegué. Allà hi trobà molta gent amb malalts que demanaven ser curats. I Jesús els purificà a tots. La gent, quedà impressionada i glorificava el Déu d'Israel.

Jesús dóna de menjar a les multituds

En aquell moment, tenien set pans i uns quants peixos, i Jesús va sentir compassió per tota aquella gent, i els volia alimentar. Jesús prengué el menjar, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i després aquests a tota la gent. Van menjar quatre mil homes,a més de les dones i les criatures.

Després d'acomiadar-se, marxà cap al territori de Magadan.

Una senyal del cel

Es presentaren els fariseus i els saduceus i van demanar-li una senyal a Jesús, per posar-lo ha prova. Ell els va respondre, que eren capaços d'interpretar l'aspecte del cel però no els signes del temps? I va dir-los que no se'ls donarà altre senyal que el de Jonàs.

Llavors Jesús els deixà i marxà.

Pa i llevat. Explicació.

Jesús els digué als deixebles que guardessin el llevat dels fariseus i els saduceus. Els deixebles pensaven que ho deia perquè no s'havien proveït de menjar i, Jesús en adonar-se'n, els recordà el miracle dels pans i els peixos, que tenien poca fe en no comprendre-ho encara...

Llavors ells entengueren que no parlava de pans, si no de la doctrina dels fariseus i els saduceus.

Confessió de Pere

Jesús arribà a la regió de Cesarea de Filip i preguntà als deixebles qui diu la gen que és el Fill de Déu. Ells li respongueren amb varis noms i personatges, i Simó digué: tu els el Messies, el Fill de Déu viu. Jesús va dir-li: tu ets Pere, jo et donaré les claus del Regne del cel, etc. Després va manar als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Primer anunci de la passió

Jesús començà a explicar als deixebles que patiria molt, i que havia de ser mort i ressuscitar el tercer dia.

Pere digué que no, que no podia ser, i Jesús li contestà que se n'anés d'aquí, que era Satanàs, que no veu les coses com Déu, sinó com els homes.

Va afegir també, que alguns dels que són aquí, no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.

Transfiguració

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se'ls endugué a la part alta de la muntanya i es transfigurà davant d'ells.

Llavors, se'ls van aparèixer Moisès i Elies, i tots tres conversaven.

Ells, atemorits per la veu de Déu que baixà del cel, es prosternaren amb el front fins a terra. Jesús els tranquil·litzà, llavors ja era sol. En baixar de la muntanya, Jesús els demanà que no diguessin res d'aquesta visió fins que hagués ressuscitat el tercer dia.

Guarició d'un noi epilèptic

Un pare es presentà davant Jesús i li demanà la curació del seu fill epilèptic, perquè els deixebles no ho havien pogut fer. Li portaren el noi, i ell li va treure el dimoni. Després els deixebles li preguntaren perquè ells no l'havien pogut sanar, i ell els respongué que a causa de la seva poca fe, que si realment haguessin tingut fe, res no els seria impossible.

Segon anunci de la passió

Jesús els anuncià als deixebles que moriria, que seria entregat als homes, però que el tercer dia ressuscitaria. Els deixebles es van entristir.

El tribut del temple

A Cafarnaüm, un home reclamà el tribut del temple a Pere, i li preguntà si Jesús no pensava pagar-lo. En entrar a casa, Pere li digué a Jesús que sí, que cobraven als estranys, però no als fills, Jesús manà a Pere que anés al llac i el primer peix que pesqués, tindria dins la boca la moneda per pagar per tots dos.

El més gran en el Regne

Els deixebles preguntaren què era el més important en el Regne del cel, i amb això, Jesús els respongué mostrant-los un infant, i dient que si no tornen a ser com els infants, no entraran al Regne del cel. Perquè qui acull a un infant, m'acull a mi.

Evitar l'escàndol

Si una part de tu et fa caure en pecat, arrenca-t'ho i llença-ho, que val més entrar amb una sola cama, o un sol ull, o una sola mà, que no pas que siguis llançat amb totes dues parts al foc etern.

L'ovella perduda

Si perds una ovella entre cent, l'aniràs a buscar i sentiràs més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. El mateix passa amb el Pare del cel i els petits, no vol que se'n perdi ni un.

Correcció fraterna

Si no resols una qüestió tu sol, crida'n d'altres, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, i si ni tan sols escotés la comunitat reunida, és que aquell amb qui discuteixes és un pagà i un publicà.

La paràbola del perdó

Un rei, perdonà el deute a un subordinat que li devia deu mil talents, ja que aquests es prosternà davant seu i li digué que tingués paciència, que li tornaria tot. El rei doncs se n'havia compadit.

Quan l'home sortia, va trobar un company que li devia cent denaris i l'escanyà dient-li que li tornés els diners. Va fer que el tanquessin a la presó fins que pagués.

Els altres companys, en veure-ho, van anar a comentar-ho al rei, que enfadat, va fer que li portessin el subordinat. Llavors el va posar el mans dels botxins perquè el torturessin fins que pagués tot el deute, ja que ell, s'havia d'haver compadit del seu company, al igual que el rei acabava de fer amb ell.

El divorci

Ja a la regió de Judea, uns fariseus van preguntar-li a Jesús si era permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu.

Ell els respongué que allò que Déu ha unit, no ho separi l'home.

El qui es divorcia de la seva dona, fora cas d'una relació il·legítima, comet adulteri.

Jesús beneeix els infants

Alguns li presentaven infants, perquè Jesús pregués per ells. Els deixebles els renyaven, quan Jesús respongué que no impedissin que vinguessin a ell, que d'ells és el Regne del cel.

El jove ric

Un jove anà a trobar Jesús, i li preguntà què havia de fer per obtenir la vida eterna.

Va afirmar que havia complert tots els manaments. Llavors Jesús li digué que vengués tot el que tenia, ho donés als pobres i el seguís. El jove marxà entristit ja que tenia molts béns. Llavors Jesús els hi explicà als deixebles que difícilment un ric entraria al Regne del cel, i que tot aquell qui ho ha deixat tot per a seguir-lo, té un lloc reservat al Regne de Déu, que molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Els treballadors de la vinya

Un home va estar durant tot un dia llogant diferents persones per a què treballessin a la seva vinya, per un denari. Al final del dia, començà pagant als darrer que s'havien incorporat a la feina, i van cobrar un denari. Els primers, que pensaven que cobrarien més, van rebre el mateix, un denari. Es van queixar, ja que ells havien suportat molt més que aquests últims. L'amo els va dir que aquest era el tracte, un denari. Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Tercer anunci de la passió

Mentre pujaven a Jerusalem, Jesús digué als deixebles que el Fill de l'home seria entregat als sacerdots, l'escarmentarien, l'assotarien i el crucificarien, però que el tercer dia ressuscitaria.

Els llocs importants

Jesús parlà amb uns germans i els va dir que qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a sevir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Dos cecs recuperen la vista

Sortint de Jericó, uns cecs, en sentir que passava Jesús per allà, començaren a cridar que tingués pietat d'ells. Jesús se'n compadí, els va tocar els ulls i a l'instant hi veieren.

Entrada a Jerusalem

Quan s'acostaven a Jerusalem, Jesús manà a dos deixebles que portessin una somera i un pollí que trobarien més endavant. Així ho van fer, posaren els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. La gent va estendre els seus mantells pel camí, d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra.. i cridaven Hosanna al Fill de David!

Purificació del temple

Al temple, Jesús va treure els que compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades de venedors de coloms, i deia que el seu temple seria anomenat casa d'oració, però ells en feien una cova de lladres. En marxar, passà la nit a Betània.

La figuera seca

Caminant de bon matí van trobar una figuera. Jesús tenia gana, però en aquell arbre només hi havia plantes. Jesús va dir que mai més no faria fruit, i la planta es va assecar.

Els deixebles es van sorprendre, cosa que demostrava encara la seva poca fe, ja que si en tinguessin, tot això i més seria el què podrien fer.

L'autoritat de Jesús

Al temple, uns fariseus i notables preguntaren a Jesús amb quina autoritat feia això. I ell els digué que si responien de qui era fill Joan, si de Déu o dels homes, ell els respondria amb quina autoritat ho feia. Ells, després de pensar-s'ho, van arribar a la conclusió que diguessin el que diguessin no farien bé, i contestaren que no ho sabien. Per tant, Jesús no els contestà tampoc a la seva pregunta.

Paràbola dels dos fills

Un pare manà als seus fills que anessin a treballar a la vinya. El primer s'hi negà, però finalment va anar-hi; el segon va dir que sí, i no hi va anar. Jesús preguntà llavors als seus deixebles quin d'ells va fer la voluntat del pare, i ells van dir el primer.

Jesús, aleshores els digué que les prostitutes i els publicans els passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Ja que els vosaltres, els deixebles, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Paràbola dels vinyaters homicides

Un propietari va plantar unes vinyes i les va arrendar a uns vinyetaries i va marxar. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyetaries per rebre'n els fruits que li corresponien, però aquests els van apallissar i fins i tot matar.

Novament va enviar nous servents i els van tractar igual. Llavors va pensar que si enviava el seu fill el respectarien, però el van matar. Llavors Jesús els preguntà als deixebles que farà l'amo quan vingui?

Ells van contestar que mataria aquells que hi havia i arrendarà les vinyes a aquell qui li doni fruits. Jesús digué: el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

Paràbola del banquet

Un rei, proposà un banquet als seus convidats, però aquests el rebutjaven , i van matar els servents que havien estat enviats per a dir-los que ja era a punt.

El rei, indignat, va enviar l'exèrcit a matar i incendiar-los la ciutat als “convidats”. Llavors manà als servents d'anar a trobar a tot aquell que hi hagués pel camí, que estava convidat.

En entrar a la sala del banquet, el rei veié un home sense vestit de noces i manà que el lliguessin i el llancessin fora, perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

El tribut a Cèsar

Uns fariseus, per posar-lo a prova li preguntaren a Jesús si era permès de pagar tributs al Cèsar. Ell, veient la seva malícia els respongué que donessin al Cèsar el que és del Cèsar (ja que la moneda portava la seva cara inscrita), i a Déu el que és de Déu.

La resurrecció dels morts

Uns saduceus li plantejaren un problema sobre la resurrecció i qüestionaven unes paraules de Moisès. Jesús els contestà que ell no és Déu dels morts, sinó dels vius.

El manament més gran de la Llei

Uns fariseus li preguntaren quin era el manament més important. Ell respongué, que el més important era el d'estimar el Senyot amb tota l'ànima, i el segon el d'estimar als altres com a tu mateix.

El Messies, Fill de David

Jesús els preguntà als fariseus que eren reunits, de qui era fill el Messies.

Ells contestaren que de David. Però Jesús, va respondre'ls de tal manera, amb tals arguments que cap d'ells no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d'aquell dia a fer-li cap més pregunta.

Denuncia dels mestres i dels fariseus

Jesús s'adreçà a la gent i els digué que observessin i fessin tot el que els fariseus els diguessin, però no actuessin com ells, ja que ells diuen però no fan..

El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.

Va dir-los; què és més important, l'or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l'or?? I com això moltes més coses, als mestres de la Llei i fariseus hipòcrites.

I digué que els enviava profetes, savis i mestres, als quals ells perseguirien, matarien, torturarien.. Pe això caurà damunt d'aquests grans hipòcrites la sang de tots els justos vessada arreu de la terra.

Plany sobre Jerusalem

Va dir a Jerusalem, que ell pretenia aplegar els seus fills com una lloca amb els seus pollets sota les ales, però no han volgut, per tant, el temple és abandonat i queda desert.

El temple destruït

En sortir del temple, Jesús digué als deixebles que tot allò seria enderrocat, que no quedaria pedra sobre pedra.

Començament de la fi

Els deixebles preguntaren a Jesús quin seria el senyal de la vinguda i la fi del món.

Jesús els respongué que tot i tot el que passaria, el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi.

La gran tribulació

Quan veureu instal·lada al lloc sant l'abominació devastadora de què parla el profeta Daniel, llavors que tothom es “protegeixi”. I pregueu perquè no hàgiu de fugir a l'hivern o en dissabte, perquè llavors hi haurà una gran tribulació. Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l'home.

La vinguda del Fill de l'home

Després de la tribulació d'aquells dies, aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l'home. Ell enviarà els seus àngels que reuniran als seus elegits des dels quatre vents.

Certesa i proximitat de la fi

Fixeu-vos en quan la figuera madura; quan veureu això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Estigueu atents

D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, tan sols el Pare.

Hi haurà dos homes, al igual que dos dones, l'un serà pres, i l'altre serà deixat, una dona serà presa, i l'altra deixada. Vetlleu doncs perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu a punt vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

El servent fidel

El servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l'aliment al temps degut, feliç aquell servent que, quan l'amo arriba, troba que ho fa així. Perquè si és un servent dolent, un dia l'amo l'enxamparà, el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats.

Les noies assenyades i les sense seny

Deu noies, cinc d'assenyades i cinc de no assenyades, estan esperant els seus marits amb torxes, però les no assenyades van oblidar l'ampolleta d'oli.

Es van adormir perquè tardaven, i en arribar els marits, es van despertar. Les no assenyades van demanar oli a les assenyades, i aquestes van dir que n'anessin a comprar, que no n'hi havia prou per a totes. Quan van tornar de comprar-lo, tots ja eren a dins, i la porta tancada. Elles van cridar al Senyor que les obrís, però ell respongué que no les coneixia. Vetlleu doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

Paràbola dels talents

Un home va entregar cinc, dos i un talent a tres servents.

El que en tenia cinc, va aconseguir-ne cinc més; el que en tenia dos, dos més; i el que en tenia un, va enterrar-lo per por a perdre'l. En tornar l'amo, va estar molt content amb els dos primers i a l'últim va fer-lo fora, perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

El judici final

Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, jutjarà a tots aquells segons com han obrat.

A aquells, que quant el van veure afamat, li van donar menjar, o que el van veure foraster, i el van acollir, ell els contestarà; tot el què feien a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèieu a mi. Aquests són els que estaran asseguts a la dreta, les ovelles.

Els de l'esquerra, les cabres, que quan algú tenia gana, no l'han alimentat, que quan estava malalt o a la presó, no el van visitar, ell els contestarà: tot allò que deixaven de fer a un d'aquests més petits m'ho negàveu a mi. I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

El complot contra Jesús

En acabar, Jesús va dir que en dos dies, el dia de Pasqua, el Fill de l'home seria entregat. Aleshores els sacerdots i notables es reuniren a casa de Caifàs per planificar la mort de Jesús.

Unció a Betània

Mentre eren a casa de Simó el Leprós, sopant, una dona s'acostà a Jesús i li abocà un perfum molt valuós al cap. Els deixebles es queixaren, però Jesús els contestà que aquella dona seria recordada en l'evangeli, que abocant això sobre el seu cos, havia preparat la seva sepultura.

Traïció de Judes

Judes anà als grans sacerdots. Aquests li van oferir trenta monedes de plata per entregar Jesús, i des d'aleshores, esperava el moment adequat per a fer-ho.

El sopar amb els deixebles

El sopar pasqual el van preparar a casa d'una persona que ni ells coneixien. Jesús va dir als deixebles que busquessin una casa i diguessin que el sopar pasqual es faria allà.

Anunci de la traïció de Judes

Mentre sopaven, Jesús anuncià que un d'ells el trairia. Judes li preguntà : no seré pas jo rabí? Ell li respongué: tu ho has dit.

El sopar pasqual

Mentre sopaven, Jesús va fer la benedicció, partí el pa, el passà entre els seus deixebles, i després prengué el vi, i igualment el passà entre els seus deixebles. Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de l'abandó i la negació

Jesús digué als apòstols que aquella nit tots fallarien. Però Pere digué que ell no fallaria pas. Jesús li contestà, que ell, abans no cantés el gall aquella mateixa nit, el negaria tres vegades. Ell ho negà rotundament, i digué que mai el negaria.

Pregària a Getsemaní

Jesús es dirigí a la muntanya, prengué amb ell Pere i els fills de Zebedeu i digué que vetllessin per ell, i s'allunyà per a pregar. En tornar estaven dormint; ell se'n tornà per segona vegada a pregar i en tornar veié la mateixa situació. I un tercer cop va anar a pregar. En tornar, va despertar-los, dient que el traïdor ja era aquí.

Jesús és detingut

Judes digué als guàrdies que besaria a la persona a la què buscaven. S'acostà a Jesús, i el besà. Tots els soldats i la gent que l'acompanyava es llança sobre Jesús per empresonar-lo. Els deixebles van fugir.

Jesús davant el Sanedrí

Se'l van endur a casa de Caifàs. Pere el seguia de lluny. Els grans sacerdots buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però on en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment, van cridar que havia blasfemat, que mereixia pena de mort.

Negacions de Pere

Mentrestant Pere era a fora assegut, i una criada se li acostà i el reconegué, però ell ho va negar. Una altra criada després, sortint cap al portal, li demanà el mateix, però ell ho negà. Poc després, els qui eren allí s'acostaren a Pere i li recriminaren que ell era un d'ells, però ell negà per tercer cop. A l'instant cantà el gall. Pere es va recordar del que li havia dit Jesús i es va posar a plorar amargament.

Jesús davant Pilat

Els grans sacerdots i notables van arribar a l'acord de matar Jesús, i el portaren davant Pilat, el governador.

Mort de Judes

Judes, en veure que l'havien condemnat, es penedí del què havia fer, i va pretendre tornar els diners a canvi de l'alliberació de Jesús, però no en va treure res.

Llavors llançà les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar.

Interrogatori de Pilat

Jesús comparegué davant el governador, però no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.

El poble demana la mort de Jesús

Per Pasqua, cada any era costum deixar anar un pres, que la gent volia. Va donar a triar entre Barrabàs i Jesús. La dona de Pilat, li demanava que deixés a Jesús. El poble demanava l'alliberació de Pilat i la crucifixió de Jesús. Pilat no tenia res en contra de Jesús, però per petició del poble, i per por a aquest si no feia el què demanava, va alliberar Barrabàsi va manar assotar Jesús. Després el va entregar perquè el crucifiquessin.

Els soldats es burlen de Jesús

Els soldats van endu-se Jesús, el despullaren, el cobriren amb una capa de color escarlata i lo posaren al cap una corona d'espines, i a la mà dreta una canya. Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.

La cricifixió

Van obligar a portar la creu a Jesús, fins a l'indret anomenat Gòlgota (Calavera). Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus.

Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers. Tothom es burlava d'ell, els grans sacerdots, els qui passaven per allí...

Mort de Jesús

Cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: Déu meu, per què m'has abandonat?

Tornar a cridar novament i va expirar. Tot va tremolar, el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix...

La sepultura

Al capvespre, vingué Arimatea, deixeble de Jesús, i va anar a Pilat a demana-li el cos de Jesús, i aquest va manar que li donessin.

El va dipositar en un sepulcre nou. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà.

El sepulcre custodiat

Els fariseus volien custodiar el sepulcre, ja que Jesús havia dit que ressuscitaria el tercer dia. Pilat els facilità un guàrdia. Ells així ho van fer.

Anunci de la resurrecció

Quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Un àngel del Senyor va fer rodolar la pedra i va asseure's damunt. Els guàrdies, de por d'ell, van quedar com morts. L'àngel digué a les dones que no tinguessin por, que anessin als deixebles a dir-los que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Immediatament, però amb por, van anar a anunciar-ho als deixebles. Al seu pas, Jesús s'aparegué a elles i va dir que anessin a anunciar-ho als seus germans, que ell seria allà.

Suborn dels soldats

Els sacerdots i notables prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats i donar-los la consigna que fessin córrer que els deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre ells dormien.

Aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.

La missió dels deixebles

Els onze deixebles, anaren a la muntanya que Jesús els havia indicat, i aquest, se'ls aparegué i els digué que anessin a tots els pobles i fessin deixebles seus, batejant-los i ensenyant-los a guardar tot allò que us he demanat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

1