Europa del Siglo XX

Historia contemporánea. Primera y Segunda Guerra Mundial. Revolución Rusa. Periodo entre guerras. Guerra Fría. Andorra

  • Enviado por: Trueba
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas

publicidad
cursos destacados
Cómo montar un Ordenador
Cómo montar un Ordenador
En este curso te guiamos de una forma muy práctica y gráfica, para que puedas realizar el montaje de tu...
Ver más información

Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

publicidad

1. Europa el Segle XX.

El Segle XX va ser un segle de grans descobriments i molts enfrontaments entre molts països. Va ser un segle de molt moviment per Europa i la resta del mon.

Guerres i periodes succeits al segle XX: -Primera Guerra Mundial (1914-1919)

-Revolució Russa

-Periode entre guerres

-Segona Guerra Mundial (1939-1948)

-Guerra Freda

  • La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.

Els problemes nacionals en ebullició feren esclatar les guerres balcàniques el 1913, i poc més tard la Primera Guerra Mundial, a través de l'atemptat mortal als prínceps hereus de la corona austro-hongaresa a Sarajevo, el 28 de juny de 1914, dut a terme per uns nacionalistes serbis. Els imperis centrals (Alemanya i Àustria) s'enfrontaren amb França, la Gran Bretanya i Rússia. En el front de l'est, la situació dels russos era la més compromesa, i l'oposició liberal i socialista se'n valgué per a enderrocar Nicolau II. El líder socialista Kerenskij assumí el poder durant sis mesos del 1917, però a la tardor d'aquell any els bolxevics, dirigits per Lenin i Trockij, feren la Revolució d'Octubre. Rússia, després d'això, signà la pau per separat reconeixent la independència de Lituània, Letònia, Estònia, Polònia i Finlàndia. Un cop signada la pau de Brest-Litovsk amb els russos, els alemanys concentraren llurs tropes a l'oest, però els EUA decantaren la balança a favor dels aliats occidentals. L'armistici fou signat l'11 de novembre de 1918.

  • Periode entre guerres. Règims dictatorials.

El resultat més aparatós de la postguerra fou el desmembrament de l'imperi austríac, d'on nasqueren Iugoslàvia, Txecoslovàquia i Hongria. A més, Itàlia guanyà el sud del Tirol i la zona de Trieste. Polònia reaparegué com a estat independent. Alemanya tornà Alsàcia-Lorena a França. La guerra havia deixat arruïnades no sols les economies dels vençuts, sinó també les dels guanyadors. Això, al marge d'algunes dificultats internes, com a la Gran Bretanya, que tenia revoltada l'illa d'Irlanda des del 1916. De Valera, futur president de la república irlandesa, signà un acord amb els anglesos acceptant l'autonomia per al sud. Turquia fou ocupada pels aliats del 1918 al 1923. Durant aquest període s'enfrontà victoriosament amb els grecs i, dirigida pel Moviment dels Joves Turcs de Mustafà Kemal Atatürk, proclamà la república occidentalista. La crisi econòmica i social afavorí la implantació de règims dictatorials en una sèrie d'estats europeus. Ho inicià Mussolini a Itàlia el 1922; seguiren Primo de Rivera a Espanya el 1923, Alexandre I a Iugoslàvia el 1929 on el règim esdevingué feixista el 1935 amb el govern de Milan Stojadinovi, Salazar a Portugal, que assumí el poder el 1928 i l'any 1933 proclamà l'Estado Novo, Hitler a Alemanya el 1933 i Metaxas a Grècia el 1936. Altrament, l'establiment de la Segona República a Espanya i uns règims progressistes a França i Txecoslovàquia feien creure que hi havia avenços. L'experiència espanyola fou truncada per un aixecament militar el 1936.

  • La Segona Guerra Mundial.

La fi d'una guerra quasi enllaça amb la nova conflagració mundial. Abans, però, hi hagué el signament de dos pactes fonamentals: l'anomenat d'Acer entre Hitler i Mussolini, el 22 de maig de 1939, i un altre de posterior entre l'URSS i Alemanya, de no-agressió. Aquest, a més, tenia una clàusula secreta per a repartir-se Polònia. El pacte fou signat el 22 d'agost de 1939, i el primer de setembre posterior Polònia era envaïda pels nazis i era dut a terme el que estava estipulat. La Gran Bretanya i França declararen la guerra a Hitler per defensar els polonesos, però les tropes d'aquest començaren a avançar victoriosament. Al cap de poc (1940) ocuparen Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França. Mentrestant, Itàlia ocupava part de Iugoslàvia i proclamava rei d'Albània el monarca italià. Poc després, l'any 1941, els alemanys envaïren l'URSS i n'ocupaven la zona europea. Però aquests foren els darrers èxits, perquè els EUA havien estat atacats pel Japó (desembre del 1941), col·laborador i membre del pacte d'Acer, amb la qual cosa l'enorme potencial nord-americà entrà en lluita. I es produí el desembarcament aliat a Sicília i la destitució de Mussolini (1943). Mentrestant, les forces russes guanyaren la batalla de Stalingrad, i més tard s'obrí un nou front després del desembarcament a Normandia. A tot arreu les forces aliades es trobaven amb la inestable col·laboració dels guerrillers de la resistència. L'exèrcit hitlerià es rendí incondicionalment el 7 de maig de 1945 a Reims.

  • La Guerra freda.

Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, a partir del 1947, oposà d'una banda els EUA i el bloc occidental i de l'altra l'URSS i el bloc comunista. Es caracterizà per un creixent esforç d'armament (creació de l'OTAN i del pacte de Varsòvia) i per enfrontaments diplomàtics. Foren els seus principals episodis la divisió de Berlín (1948), la guerra de Corea (1950-53), l'erecció del Mur de Berlín (1961) i la crisi de Cuba (1962). Les diferències soviètico-xineses, les dificultats de l'URSS i els EUA amb els seus aliats europeus i el temor a una destrucció total com a conseqüència d'una guerra nuclear afavoriren, a l'inici dels seixanta, un canvi en les relacions entre les dues superpotències: es signà el tractat de no-proliferació d'armes nuclears (1967) i es confirmà el repartiment del món en zones d'influència, d'acord amb les bases establertes a Jalta el 1945. Aquest període de «distensió» restà truncat a partir de 1979, amb la invasió d'Afganistan per tropes soviètiques, la crisi polonesa i la interrupció de les converses sobre desarmament. Les polítiques renovadores i el posterior desmantellament de la URSS fan que el concepte de `guerra freda` hagi perdut la seva significació i actualitat.

2. Andorra al Segle XX.

El siglo XX ha conduit a Andorra a una modernització acelerada. El turisme en aquesta espoca es va disparar y es começa a sorprendre de la puresa del paisatge, els comerços van obrin cami y modernitzanse. Les estacions d'esqui es crean en altes muntanyes fen unes piestes espectaculars i q aixo infuii en el turisme.

El Tribunal de Cort, el maxim órgan juridic del país, va convocar, en 1933 les primerres eleccions al parlament. Les dones no van obtindre el dret de vot fins el 1970.

Un dels ultims esdeveniments de Andorra va ser la formació de la setena parroquia, Escaldes-Engordany, va ser la separacio de Andorra la Vella en 1978..

El goven del Principat segueix sent un estrany ejemple de la convergencia entre velles tradicions i les modernes democracies. Encara que el seu tamany sigui molt petit, les Parroquies comten amb un alcalde o Cònsol Major que diriguiex la la mateixa política. El alcalde comte amb la ajuda del cònsol menor y dels cosellers, quatre de cada parroquia, que componen el Consell General de les Valls, parlament que té el poder legislatiu. El Parlament es va renovar amb un vot directe cada quatre anys. Apartir de 1981 el Consell General va escollir el cap de Govern que tenia la facultad de seleccionar als Ministres o Cansellers de Govern.

  • El Consell General.

L'any 1978 el Consell General aprova la "Memòria de reforma de les institucions", reflex del desig de modernitzar les estructures polítiques i socials a fi d'aconseguir el reconeixement internacional d'Andorra com un Estat de dret.

El juny es crea la setena parròquia, Escaldes-Engordany

  • Electricitat i carreteres.

El 1913 s'inaugura la primera carretera que uneix les Valls d'Andorra amb la Seu d'Urgell, i que permet acabar amb l'aïllament del país. El 1949 s'asfalta.

I mes tard el 1933, una de les condicions per obtenir aquesta concessió va ser la de completar el traçat de la carretera des de la plaça d'Andorra la Vella fins a la frontera amb França, que va quedar completament asfaltada el 1959, i la construcció del nou traçat de la carretera que uneix Andorra la Vella amb Ordino.

I l'any 1929, La societat Forces Elèctriques d'Andorra SA obté la concessió per construir i explotar una central elèctrica, que comença a produir electricitat el 1935.

  • Aparició de les Escaldes.

Escaldes-Engordany és la setena parròquia del principat d'Andorra, fou creada l'any 1978.

Situada al centre del país, limita al nord amb la Massana i Encamp,
Escaldes-Engordany està formada per l'antic poble d'Engordany situat a la Solana, i el llogaret de les Caldes situat a l'Obaga on brollen les fonts d'aigua calenta. Aquests es varen unir per mitjà d'un document de concòrdia l'any 1726, justament amb el poblet del Fené, situat a l'obac, actualment desaparegut; formava un dels quarts de la capital Andorra la Vella. El 14 de juny de 1978 es va crear la parròquia d'Escaldes-Engordany.

Aquesta parroquia va ser la ultima i la mes moderna que ofereix al visitant i turista l'atractiu de les compres en centres comercials l'alta qualitat i botigues modernes, així com el de la natura amb paisatges meravellosos de l'entorn del poble fins als nostres cims amb estanys naturals.

3. Andorra avui i futur

  • Parròquies

Andorra està dividit en set circumscripcions territorials, anomenades Parròquies. Són set ben diferenciades que disposen del seu propi Ajuntament o Comú i que a mida que han anat creixent econòmica i geogràficament, s'han anat especialitzant en funció dels seus recursos i aptituds. Les set Parròquies són: Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes-Engordany, La Massana, Ordino, Sant Julià de Lòria.

Andorra la Vella

És la capital del Principat d'Andorra i la parròquia més poblada. Disposa d'un ampli ventall de llocs turístics per visitar, com ara l'església de Sant Esteve, la Casa de la Vall, el barri antic, la plaça del Poble o el Parc Central, situats al centre de la vila, a més de les esglésies de Santa Coloma i Sant Andreu, el castell de Sant Vicenç d'Enclar, el pont de la Margineda o els recs de l'Obac i del Solà, a les rodalies. Ofereix també una àmplia oferta hotelera, comercial i de restauració, a més d'instal·lacions esportives.

Canillo

És la primera parròquia en l'ordre protocol·lari i la de més extensió territorial. Està formada pels pobles de Canillo, Soldeu, el Tarter, Sant Pere, Ransol, els Plans, l'Aldosa, el Vilar, el Forn, Prats, Meritxell i Molleres. Alguns dels punts més destacats són el Santuari de Meritxell, patrona del Principat, el Palau de gel d'Andorra i l'església romànica de Sant Joan de Caselles. Cal destacar la seva extensa àrea de boscos i prats, entre els quals trobem les valls de Ransol i d'Incles, amb zones d'esbarjo, i l'estació d'esquí de Soldeu-el Tarter.

Escaldes-Engordany

Rep el seu nom de les aigües termals que encara avui en dia continuen brollant de les seves fonts a temperatures superiors a 60 º. El centre termolúdic Caldea aprofita aquesta situació privilegiada. Entre les visites recomanades, cal destacar les esglésies romàniques de Sant Romà dels Vilars i de Sant Miquel d'Engolasters. En menys de 50 anys, Escaldes-Engordany ha passat de ser una localitat agrícola i ramadera a ser un gran centre comercial i hoteler. Entre les seves nombroses activitats, ressalta el Festival de jazz, de reconegut prestigi internacional.

Encamp

És la segona parròquia quant a extensió. Engloba les poblacions d'Encamp, Vila i el Pas de la Casa. Les seves muntanyes acullen les pistes d'esquí de Grau Roig i del Pas de la Casa a més de nombrosos llacs, entre els quals sobresurten els de l'Illa i Montmalús. La seva vessant artística està representada per l'església de Sant Miquel de la Mosquera, situada al centre del poble, i l'església de Santa Eulàlia, amb el campanar més alt d'Andorra. El poble de les Bons encara conserva una fortificació dels segles XI i XII i la capella de Sant Romà.

La Massana


Està situada al nord-oest del Principat. Posseeix grans extensions de bosc com les de Pal, Jou o Padern. Precisament, en aquestes àrees, trobem les estacions d'esquí de Pal i d'Arinsal. Els nuclis que formen la parròquia són Pal, Arinsal, Anyós, Erts, Sispony, l'Aldosa, la Massana i Escàs. El pic més alt del país, el Coma Pedrosa, de 2.942 m d'altitud, es troba en aquesta parròquia. També hi ha un nombre molt important d'estanys i llacs, com ara el de les Truites, l'estany Negre o els estanys Forcats. Com a visita recomanada cal destacar la Casa Rull de Sispony.

Ordino

Les poblacions que formen aquesta parròquia són: Ansalonga, Sornàs, la Cortinada, Llorts, el Serrat, Segudet i Ordino. Els (punts)llocs més destacables són l'Auditori Nacional, l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, la Casa Museu d'Areny Plandolit, l'església parroquial, amb una talla de la Mare de Déu del segle XII, i a la Cortinada, l'església romànica de Sant Martí, amb interessants frescos a l'interior.

Sant Julià de Loria


És la primera parròquia que trobareu després de la frontera hispano-andorrana. Està formada pels nuclis de Sant Julià de Lòria, Bixessarri, Aixàs, Aixovall, Certers, Llumeneres, Nagol, Aixirivall, Aubinyà, Juberri i Fontaneda. També es poden fer excursions als boscos de Peguera i la Rabassa, on hi ha les pistes d'esquí nòrdic. Una altra visita obligada és el Santuari de la Mare de Déu de Canòlich.

  • Executiu

Estructura política i administrativa

Andorra ha conservat fins 1993 una constitució política i unes institucions tradicionals, que tenien el seu origen a l'edat mitjana i que feien del Principat un vestigi de l'antic dret feudal (l'únic amb aquestes característiques a l'Europa contemporània). La base d'aquest ordre polític era la senyoria, compartida per dos cosenyors (anomenats avui coprínceps),: el bisbe de la Seu d'Urgell i el president de la República Francesa. Llur potestat deriva directament dels pariatges de 1278 i 1288 que han estat fins a temps ben recents l'estatut bàsic i ordenador de les valls. En virtut d'aquests dos convenis els cosenyors posseïen per indivís l'exercici del poder suprem legislatiu, polític i judicial. En la pràctica, però, confiaven gairebé la totalitat de llurs atribucions als respectius delegats permanents, el vicari general de la diòcesi d'Urgell i el prefecte del departament dels Pirineus Orientals. Eren representats a Andorra pels veguers (caps de la força pública i administradors de la justícia) i llurs ajudants, els batlles (jutges ordinaris en les causes civisl) episcopal i francès, i els dos notaris corresponents, oficials que, a més del jutge d'apel·lacions, són ja mencionats en els pariatges del s XIII. La Constitució, aprovada en referèndum el 14 de maig de 1993, defineix el nou estat andorrà com un coprincipat parlamentari, on la sobirania recau en el poble i on els tres poders (legislatiu, executiu i judicial) se separen i deixen de ser potestat dels coprínceps, els quals mantenen ara uns poders molt més reduïts (es reserven la prerrogativa de sol.licitar dictàmens d'inconstitucionalitat i mantenen una important presència en matèria de dret internacional). La nova constitució també eleva el català a nivell de llengua oficial del Principat i preveu la creació de partits polítics i sindicats. L'administració interior de les valls és confiada a autoritats emanades de l'elecció popular. Cada una de les set parròquies és administrada per un consell municipal compost de 8 a 12 membres. Per damunt d'aquests organismes federals, als quals dóna unitat i cohesió, sobresurt l'autoritat màxima del consell general, successor de l'antic Consell de la Terra (1419). El componen vint-i-vuit consellers, quatre per cada parròquia, sota la presidència d'un síndic i un sots-síndic designats per ells. La constitució de 1993 ha dipositat en aquesta institució el poder legislatiu, mentre que l'executiu ha quedat en mans del govern andorrà, o consell executiu, que fins fa poc depenia totalment del consell general i que ara assoleix autonomia pròpia. A diferència del consell general, el govern és una institució recent, nascuda el 1981 com a part del procés modernitzador que, iniciat el 1975 ha culminat en l'actual constitució i en la consolidació d'Andorra com un estat modern. El consell executiu o govern és presidit per un cap de govern el qual elegeix set consellers executius. Pel que fa al poder judicial, la constitució preveu la creació en un futur d'un Consell Superior de Justícia i d'un tribunal Constitucional. El dret de vot és actualment garantit a tots els andorrans majors de 18 anys. Tanmateix, el sufragi universal ha estat fruit d'un procés llarg, iniciat al segle XIX amb la penetració de les idees liberals producte de la revolució francesa. El 1866 la llei de la Nova Reforma concedí als homes andorrans caps de casa el dret a votar i ser votats. El 1933 es concedí a tots els homes el dret a vot i no fou fins la dècada dels setanta i vuitanta que les darreres reformes jurídiques ampliaren el vot a la dona i establiren la majoria d'edat als 18 anys. La nova constitució andorrana preveu també una major flexibilitat en matèria de nacionalitat ja que l'anterior llei (1977 era altament restrictiva). Es preveu que la nova llei permetrà obtenir la nacionalitat a més de 4000 persones. Andorra no té moneda pròpia; per a les transaccions comercials són utilitzats indistintament la pesseta i el franc. Eclesiàsticament, Andorra compta amb set vicaris perpetus amb residència als caps de parròquia i a les Escaldes; el d'Andorra la Vella és rector de Santa Coloma d'Andorra i arxiprest de les Valls d'Andorra.

  • Turisme

Les activitats econòmiques

L'economia tradicional d'Andorra es basava essencialment en l'agricultura i la ramaderia, completada per l'activitat de les fargues i per la petita indústria tèxtil i la indústria del tabac. Hores d'ara les millors terres de conreu de la vall central han estat ocupades per la moderna allau constructiva, mentre que la ramaderia ha disminuït sensiblement i l'activitat de les fargues desaparegué des de mitjan s XIX. La construcció de les actuals vies de comunicació com a contrapartida a la concessió del dret d'explotació de l'energia elèctrica a FHASA (1925); l'increment de les activitats comercials incentivades per la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial; els decrets sobre inversions estrangeres (1940); i una voluntat dels coprínceps i del Consell General d'obrir Andorra al món exterior, foren circumstàncies prou importants per a consolidar les bases del desenvolupament econòmic a la dècada dels anys cinquanta, coincidint amb l'etapa expansiva de les economies occidentals i amb el nou curs de l'economia espanyola iniciat l'any 1959 amb el Pla d'Estabilització. Actualment l'economia s'orienta cada vegada més vers el sector terciari, en un sentit ampli. Aquest sector ha fet canviar la fesomia del país, afavorit per l'escassa repercussió econòmica actual dels sector primari i industrial. Andorra ha sabut aprofitar el seu estatut jurídic de coprincipat i la seva situació geogràfica per a desenvolupar en l'àmbit econòmic una autèntica 'renda de situació'. Tres són els pilars bàsics sobre els que es desenvolupa l'activitat econòmica: el comerç, el turisme i l'activitat financera. El mercat andorrà té una importància d'ordre regional, pel seu volum de vendes al detall (Andorra va rebre 6 000 000 de visitants el 1992) que ha anat evolucionant amb els temps, i actualment se centra en productes que es poden incloure en l'equipatge (roba, ulleres, perfumeria, joieria, etc). El 1992 hi havia censades un total de 3 547 activitats de comerç al detall. Dues terceres parts de l'activitat comercial i més de la meitat de les habitacions de l'hostaleria es troben centralitzades a Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany (que tenen, a més, el 59% de la població total del país). En l'aspecte turístic, Andorra constitueix, juntament amb Lorda, el principal focus turístic dels Pirineus, amb uns 300 hotels. En l'aspecte financer el funcinament d'Andorra s'acosta al d'un paradís fiscal. Malgrat no existir moneda oficial, el pressupost és elaborat en pessetes i no hi ha cap impost digne de menció, llevat del que afecta la importació de mercaderies. Aquesta taxa nodreix el pressupost del país de manera quasi exclusiva.

Vídeos relacionados