L'ètranger; Albert Camus

Lliteratura universal contemporània del segle XX. Narrativa. Novel·la existencialista. Existencialisme. L'absurd. Biografia. Vida i Obra. Context. Personatges

  • Enviado por: Punta De Llapis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

L'Étranger

D'Albert Camus

FITXA DE LECTURA

Edició

L'Étranger, d'Éditions Gallimard,1996. Colecció folio plus.

Títol

L'Étranger, d'Albert Camus, (1942).

Autor

Albert Camus neix el 7 de novembre de 1913 a Mondovi, Algèria, fill d'emigrants. El seu pare treballa en una explotació vinícola, i la seva mare era catalana, de naixement o d'ascendència. El pare va morir el 1914. Albert destaca en els seus estudis, i entra al lycée d'Alger. En els seus estudis superiors, troba el gust per l'escriptura, i milita en el “Mouvement antifasciste”. El 1934 es casa amb Simone Hié, desequilibrada per la droga. El 1935 s'adhereix al Partit Comunista, i crea el “Théâtre du Travail”, destinat a les masses. També comença la redacció dels seus Quaderns, un veritable diari de treball. El 1936 viatja a Europa amb la seva dona, amb qui trenca la relació durant l'estiu, i comença La mort heureuse (que servirà de base de l'Étranger). El 1938 participa com a periodista en el diari “Alger républicain”, i després “Soir républicain” (ambdues amb Pascal Pia), sota el pseudònim de Jean Mersault.

Continua escrivint, i es casa amb Francine Faure, el 1940, època en què està escrivint l'Étranger i Le mythe de Sisyphe. El 1942 es publica l'Étranger, i assoleix un gran èxit, introduïnt-lo en el grup de millors literats parisencs. Participà en un diari de resistència “Combat”, i coneix en Sartre. El 1952, una aspra polèmica l'oposa a aquest autor. Camus farà una gira pels Estats Units, que esdevé triomfal. El 1957 rep el premi Nobel, i es converteix el l'autor francès més jove que l'ha rebut. Mor el 1960 d'un accident de cotxe.

Context històric

L'acció de la novel.la no està datada precisament, però es situa en els anys que precedeixen la Segona Guerra Mundial, en el moment en què l'Alger encara pertany a França. L'actualitat és absent d'aquesta novel.la per la seva pretensió voluntàriament antihistòrica. No és una novel.la realista, i el propòsit de Camus no és pas polític, en realitat representa un Alger mític.

El millor atractiu de l'obra és l'aventura de Meursault, esposada en un esforç fred i dur, d'evidències torbadores i punyents. La condició humana hi te un reflex descarnat: el fons “absurd” de la vida de l'home en una peripècia versemblant. Camus s'havia proposat d'elaborar un cos de doctrina, en part amb pretensions filosòfiques i sobretot ètiques, on trobéssin resposta o consol els problemes bàsics de l'home i de la societat actuals. Desplega un ampli esforç d'anàlisi, molt ambiciós.

Síntesi de l'obra

Transcorre a la ciutat de l'Alger, i el protagonista és Meursault ( personatge paral.lel del de Patrice Mersault, de La mort heureuse), un oficinista que viu d'una manera rutinària, i al qual se li acaba de morir la mare, i va al seu enterrament, prop de l'asil on vivia. Res no sembla afectar aquest personatge tret del cansament, i d'altres estats més físics que no pas psicològics, ja que sembla que res no l'inmuti. Passiu vers tot el que l'envolta , no veu el motiu per què no deixar-se convidar pel seu veí Raymond, i per què no ajudar-lo a castigar una seva mantinguda argelina (d'origen àrab). L'amant serà maltractada, per Raymond, i aquest serà absolt gràcies al testimoni de Meursault.

Anirà veient-se amb Marie Cardona, que està enamorada d'ell. Ella no el deixa indiferent, com a dona, però ell ni tan sols es planteja estimar-la, tot i que ella li proposa matrimoni, i ell accepta.

Marie, Raymond i Meursault van a casa d'un amic de Raymond, Masson, a la platja, i el germà de l'antiga amant de Raymond hi acudeix buscant venjança, i es baralla amb un ganivet amb Raymond (que hi prèn mal). Meursault se'n va a feer un volt més tard, enduent-se la pistola de Raymond, i troba el noi àrab, el qual es treu el ganivet, però no l'ataca. Meursault es troba en una situació complicada, on fa una calor aplastant, i se li enterboleix el cap i dispara 5 cops. Detingut i declarat culpable, per la seva indiferència general cap a la mort, ell mateix és condemnat a la pena capital. Abans de ser executat, Meursault rebutja el consol de la religió.

Personatges

Meursault: Personatge derivat del protagonista de La mort heureuse, Patrice Mersault, i del pseudònim que utilitzava el propi Camus, per escriure en diaris com Soir Républicain. Clarament autobiogràfic, aquest personatge protagonista fa una vida aborrida d'oficinista com va fer el propi autor, viu en el tedi de la ciutat d'Alger, sense massa coses per fer. Tot aquest entorn, i la seva manera de veure el món el porten a comportar-se d'una manera neutral, a deixar-se portar pels esdeveniments, en una postura insensible davant la vida i les inquietuds dels altres, fins i tot davant les seves pròpies. No sembla que trobi sentit en res, i es deixa endur per l'engranatge de la manera més honesta possible, i sense provar de justificar el que va cometre sense justificació, perquè sí, ja que no creu que s'hagi d'avergonyir de res. És un estranger a la vida dels altres, algú sense expectatives, a la vida que sí que te un sentit: el món convencional de la virtut, les lleis, els principis intangibles i els pensaments nobles.

Camus explicarà que el nom de Meursault prové de l'associació dels mots “Mer-Sol, Mer et soleil”, que simbolitza l'harmonia profunda del personatge amb la natura, i la seva “vida maquinal o vegetativa”.

Raymond: Raymond Sintès és un veí de Meursault que la resta de veïns titlla de macarró, que havia estat boxejador, i que diu que fa de guàrdia de magatzem. És baixet, pelut i amb el nas aixafat. Pel seu nom, Camus utilitza el cognom de soltera de la seva pròpia mare. Ell és un supervivent: ha comès un delicte pegant la seva amant, però ell surt absolt, i coneix bé algunes reaccions de la gent, les quals preveu i actua en conseqüència. Sense voler i sense ser-ne directament responsable, embolica Meursault en la seva història personal, que el condemnarà a mort.

Marie Cardona: (Nom també utilitzar a La mort heureuse). Coneguda que acaba sent l'amant de Meursault, i futura (frustrada) esposa d'aquest. És un personatge jovial i somniador, que dóna sentit a les coses de la vida (contràriament al que fa Meursault). L'inquireix sobre els seus sentiments, i ell li contesta el més honestament possible que per a ell l'amor no te importancia, però que si ella vol, ell s'hi casarà. Des de la presó Meursault la recorda difusament.

Salamano: Personatge que també prové de la novel.la La mort heureuse, és el veí vell de Meursault, de sentiments contradictoris envers un gos, al qual maltractaria fins la mort quan el té i quan fuig l'enyora enlloc d'enfadar-s'hi, i pateix molt per ell, i es deprimeix, ja que aquell gos donava sentit a la seva vida.

Interpretació personal

Aquesta obra parla del desencís i de la sensació d'absurditat que regna en el període en què la mateixa obra és descrita, una època en què no es veu futur, per les calamitats que es veuen venir. Defensa fins a l'extrem la individualitat i l'honestedat, enfront un món convencional i hipòcrita, en el qual, per exemple, s'han de prendre seriosament coses com el matrimoni, per les seves implicacions de futur (cosa que no te sentit per Meursault, ja que no sembla importar-li aquest). La seva actitud xocant, és un posicionament davant el món extremadament sobri, la negació a buscar el sentit de les coses, la creença que potser res no en te de sentit i l'acceptació d'aquest supòsit d'absurd existencial sense necessitat de la resignació.