L'etiqueta ecològica

Ecoetiquetas # Medi ambient. Garantia de qualitat medioambiental. Impacte ambiental. Mercat

  • Enviado por: Alberto Herrero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas

publicidad
cursos destacados
Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
El curso de Reparación de Telefonía Celular o Móvil está orientado a todas aquellas...
Ver más información

publicidad

PRÒLEG

El tema que tracta aquest treball és relativament novedós a Europa. La informació consultada és força recent i es va actualitzant amb molta rapidesa. Això ha donat peu a pensar que aquest document, estarà desfasat en un futur no gaire llunyà i no reflectirà la realitat del moment.

Per aquest motiu hem decidit ampliar la bibliografia, citant i comentant el contingut de tots els llibres, documents i pàgines web, per tal que en un futur pugui ser un punt de partida per a d'altres treballs, o necessitats d'informació.

Creiem que amb aquesta desició, crearem un treball obert, i conscient de l'evolució que està patint l'etiqueta ecològica.

INTRODUCCIÓ : ELS ORÍGENS

Durant els darrers anys, en la societat industrialitzada hi ha hagut una creixent sensibilitat per l'ecologia, un apropament de la problemàtica del comportament que tenim davant del medi ambient, en podem anomenar la conciència ecològica.

D'aquest fet, se'n deriva el comportament dels productors que cada vegada aposten més pels productes que, en un o altre aspecte, siguin suposadament ecològics i com els consumidors cada vegada més estan sensibilitzats per aquells productes que es defineixen com a respectuosos amb el medi ambient.

El problema sorgeig, però, alhora de considerar les possibilitats que té el consumidor d'avaluar o comprovar si realment aquell producte compleix o no amb allò especificat.

La comprovació de la qualitat medioambiental no és a l'avast del consumidor perquè aquest no pot ser conscient de l'impacte ambiental que produeixi el producte en totes les etapes del seu cicle de vida.

Aquesta manca d'informació que té el consumidor és una de les raons per les quals es va considerar necessari crear un distintiu avaluat per l'Administració que es concedís a aquells productes que realment tenen un menor impacte mediambiental. És de gran importància el fet que incorporar un distintiu d'aquest tipus no significa en cap cas que el producte sigui absolutament respectuós amb el medi ambient; el seu objectiu és remarcar que l'impacte mediambiental del producte és menor que el d'altres productes equivalents.

MERCAT I ECOETIQUETES

Donada la necessitat d'unificar els símbols i criteris d'etiquetatge ecològic dins dels païssos europeus, el Consell de les Comunitats Europees va aprovar el reglament relatiu a un sistema comunitari de concessió d'Etiqueta ecològica i el va publicar el Diari Oficial de les Comunitats Europees de l'11 d'abril de 1992.

Es van fer diverses observacions al text d'aquest Reglament; i entre altres val la pena fer esment als apartats que fan referència al fet que el sistema de concessió és voluntari i que, en basar-se en les forces de mercat, aquest plantejament ha de fomentar també la investigació i el desenvolupament especialment en la matèria de tècniques menys contaminant i, per tant, ha de donar lloc a innovacions. El sistema de concessió de l'Etiqueta Ecològica té en compte els interessos de tots els grups afectats i, per tant, haurà de permetre que aquests grups participin adequadament en la definició de categories de productes i de criteris ecològics específics per a cada un d'ells.

Un dels inconvenients més importants del sistema de la UE és la necessitat d'un acord entre 15 païssos amb sensibilitats i problemes mediambientals diferents. Això comporta que, en alguns casos, atès la unicitat de criteris, aquests no puguin recollir tota la diversitat mediambiental, per la qual cosa els sistemes d'ecoetiquetatge locals poden fer una tasca complementària

OBJECTIUS

Els objectius que es poden arribar a assolir mitjançant l'etiquetatge ecològic son els següents:

  • Millora de l'imatge del producte i de l'empresa.

  • Millora en les vendes del producte.

  • Sensibilització continuada del consumidors.

  • Oferir informació objectiva i verídica.

  • Implicar las fabricants en la resolució dels problemes mediambientals dels seus productes.

  • Protegir el mediambient.

La promoció d'una indústria més ecològica és un apartat fonamental per garantitzar el compliment dels objectius traçats.

No obstant, els criteris ecològics no han de ser antagònics a la qualitat, i la millora de la tecnologia s´ha d'enfocar des d'un punt de vista no tant sols mediambiental, sino també econòmic.

Amb aquest sistema voluntari i regulat pel propi mercat, és a dir, els consumidors, s'espera que a mig i llarg plaç repercuteixi en una millora de l'entorn disminuint l'impacte negatiu en l'activitat industrial.

Finalment, cal remarcar que el sistema d'ecoetiquetatge es revisa cada tres anys per actualitzar-lo d'acord amb els avenços que constantment hi ha en els processos de fabricació i que poden fer variar d'una manera o altre la profunditat de criteris. L'ecoetiquetatge és un instrument per a la identificació de productes. Per dur-la a terme és necessària una eina de suport per a la presa de decesions. Aquesta eina és l'ACV.

L'ACV COM A EINA DE L'ECOETIQUETATGE

Quan van sorgir els diversos distintius de caire local, la metodologia de l'ACV és trobava als seus orígens. Una de les innovacions que l'Etiqueta Ecològica Europea presentava era justament la utilització de l'Avaluació del Cicle de Vida com l'eina en principi vàlida i objectiva per avaluar i comprovar l'impacte ambiental que els productes definits en una mateixa categoria podien tenir.

La unió Europea - Groupe des Sages

La gran vàlua de l'ACV, és que inclou en el seu estudi totes les etapes del cicle de vida del producte, és a dir, des de les primeres matèries a totes les etapes que transformen aquests en productes a partir de béns de capital, materials auxiliars i energia. Permet avaluar l'impacte que tenen les emissions a l'aire, a l'aigua i al sòl tant en la producció com quan el producte deixa de fer la seva funció i es converteix en residu, aixì com les repercusions mediambientals que poden derivar de la seva etapa d'ús.

És per això que el desembre de 1993 la Comissió Europea va fundar l'anomenat Groupe des Sages per aconsellar sobre el paper de l'ACV en el programa de l'Ecoetiqueta. Aquest grup va considerar una serie de punts forts i punt febles que recollim a continuació:

Punts forts

  • Pot contribuir significativament a procurar unes bases científiques, unificadores i transparents per al Programa de l'Ecoetiqueta.

  • És fonamental en aquest programa, ja que compara diferents productes en les bases de les seves funcions comunes.

  • Explica els impactes ambientals en totes les etapes del procés (del bressol a la tomba).

Punts febles

  • És un procés encara en desenvolupament al qual li manca més recerca i informació.

  • Els polítics, organismes competents…han de pensar en les capacitats i limitacions de l'ACV i han de suportar el seu continuat desenvolupament.

  • És una eina de suport i, per tant, no pot reemplaçar altres criteris actuals de decisió.

El Groupe des Sages assenyalava com a objectius del seu treball donar suport als estats membres per establir criteris per a l'Ecoetiqueta amb una metodologia científica i practicable; en altres paraules, operativa, com també donar uniformitat als mètodes aplicats en els diferents estats membres.

Aquest grup, va fixar d'una manera seqüencial, les fases que ha de seguir un producte per tal d'aconseguir la etiqueta ecològica.

FASES PER ACONSEGUIR L'ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

  • FASE 1: PRELIMINAR O DE VIABILITAT

  • Es tracta d'avaluar si la categoria de productes en qüestió val la pena. Per prendre aquesta decisió és necessària informació molt bàsica sobre el mercat, els sectors implicats, els principals aspectes mediambientals, els possibles temes conflictius…

  • ESTUDI DE MERCAT

  • La informació continguda en aquest estudi ha d'incloure els interessos econòmics, la distribució del mercat, els tipus i subtipus de productes, el mercat dels diferent païssos europeus, les implicacions amb altres païssos no pertanyents a la UE, etc.

  • INVENTARI

  • Qualificació de les primeres matèries, l'energia i les emissions al llarg del cicle de vida del producte.

  • AVALUACIÓ D'IMPACTE

  • Classificació, caracterització i valoració sobre el medi de les dades recollides en l'inventari

  • ESTABLIMENT DE CRITERIS

  • Definir quins son els impactes mediambientals més significatius per tal d'establir els criteris i el corresponent nivell a exigir de cadascun, a més de fixar els mètodes d'assaig i els procediments de certificació que permetin comprovar el compliment dels criteris.

    ORAGNISMES AMB CAPACITAT DE CONCESSIÓ DE L'ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

    Actualment a Catalunya existeixen dos organismes amb capacitat per atorgar l'etiqueta ecològica europea, aquestes son dues :

    • L'empresa AENOR, entitat privada dedicada al desenvolupament de les activitats de Normalització y Certificació (N+C), té com a proposit contribuir a millorar la qualitat i competitivitat de les empreses, productes i serveis, així com protegir el mediambient i, el benestar de la societat en el seu conjunt.

    • Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la qual actua paral·lelament amb els següents òrgans:

    Els òrgans encarregats de la gestió del sistema són:

    Subdirecció General de Prevenció i Qualificació ambiental

    Servei de Recerca i Qualificació ambiental

    Servei de Prevenció

    Servei de Vigilància i Control de l'Aire

    Junta de Sanejament

    Junta de Residus

    El Consell de Qualitat Ambiental, creat en el Decret 255/1992, de 13 d'octubre, relatiu als òrgans competents a Catalunya en matèria d'etiquetatge ecològic.

    Aquest òrgan és una peça clau en la gestió del sistema, ja que garanteix una actuació neutra i independent. Per això té una composició plural on, juntament amb personal del Departament de Medi Ambient, hi ha representats:

    el Consell de Cambres de Catalunya, organitzacions empresarials, sindicats,

    organitzacions de consumidors i usuaris, agrupacions ecologistes, l'Institut Català de Consum, el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya, el Consell de Protecció de la Natura i el Departament de Sanitat i Seguretat Social.

    RESUM D'ATORGAMENTS DE L'ETIQUETA ECOLÒGICA DE LA UE A CATALUNYA - MARÇ 1999 PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

    Nombre de llicències…………………..47

    Nombre de fabricants………………….31

    Nombre d'importadors………………….2

    Nombre de productes………………...216

    RESUM D'ATORGAMENTS DE L'ETIQUETA ECOLÒGICA DE LA UE A CATALUNYA - MARÇ 1999 PER AENOR

    Nombre de llicències…………………..14

    Nombre de fabricants…………………..8

    Nombre d'importadors………………….2

    Nombre de productes……………….…52

    REPRESENTACIÓ DE L'ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

    L'etiqueta ecològica

    EL DISTINTIU DE QUALITAT AMBIENTAL

    El distintiu de qualitat ambiental, és una etiqueta que concedeix la Generalitat de Catalunya a aquells productes que durant el seu cicle de vida no tenen un impacte superior als seus preoductes competidors.

    L'abast del distintiu és el respecte dels sol·licitants , aquest pot ser qualsevol fabricant o comercialitzador de productes a Catalunya i el respecte dels productes.

    S'exceptuen del sistema:

    • Els productes que siguin substàncies o preparats classificats com a perillosos segons la normativa de la Comunitat Europea.

    • Els productes fabricats mitjançant procediments que puguin causar danys apreciables a les persones o al medi ambient.

    • Els aliments, les begudes i els productes farmacèutics.

    • Els productes als quals la Comunitat Europea o algun dels seus estats membres els hagi denegat la concessió d'etiqueta ecològica.

    Respecte del període de validesa dels criteris s'ha d'establir per a cadascuna de les categories de productes, però mai no pot ser superior als tres anys. En finalitzar cadascun d'aquests períodes, s'han de revisar els criteris per tal d'adequar-los, si escau, als nous coneixements científics i tècnics.

    Respecte del període de validesa del Distintiu, aquest període és també de tres anys, però s'haurà de procedir a la seva revisió avançada en cas que, dins d'aquest període, es

    modifiquin els criteris mediambientals que ha de complir el producte.

    Si dins el període de vigència es produeix canvis en les propietats o característiques del producte, s'ha de suspendre l'ús del Distintiu fins que el Consell de Qualitat Ambiental es pronunciï al respecte.

    Els òrgans encarregats de la gestió del sistema són:

    • La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient.

    • La Ponència Tècnica, adscrita a la Direcció General i formada per tècnics del Departament de Medi Ambient.

    L'atorgament del Distintiu dóna dret al fabricant o comercialitzador a la utilització del logotip del Distintiu en els productes als quals s'hagi atorgat. En el logotip, s'ha d'especificar la propietat o característica del producte que el fa ambientalment desitjable.

    Resta prohibida qualsevol mena de publicitat que pugui enganyar respecte a les propietats o característiques ecològiques del producte: la infracció serà sancionada d'acord amb les determinacions de la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris.

    El sistema de Distinitu de garantia de qualitat ambiental és regulat pel Decret 316/1994, de 2 de novembre de la Generalitat de Catalunya.

    Per al bon funcionament de l'esquema del Distintiu, és fonamental que els centres que portin a terme els assaigs i controls tinguin la màxima garantia possible, al mateix temps que és necessari un sistema flexible i a l'abast de tots els interessats.

    Per això, i per a cada categoria de productes, s'han designat els centres d'assaigs i d'avaluació adients, els quals han estat degudament acreditats pel Departament de Medi Ambient per a aquests camps d'actuació.

    La Direcció General de Qualitat Ambiental utilitza una triple via a l'hora d'escollir els centres:

    1.Centres acreditats oficialment per l'organisme d'acreditació.

    2.Laboratoris oficials de l'Administració de la Generalitat o de l'Administració general de l'Estat

    3.Centres designats per la mateixa Direcció General mitjançant un procediment establert i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb el qual queda perfectament confirmada la competència dels centres i les responsabilitats que es deriven de la seva actuació.

    Cada sol·licitud de Distintiu de garantia de qualitat ambiental té un preu de 60.000 pessetes, més les despeses de verificació que siguin necessàries i que dependran del tipus d'assaig que s'hagi de realitzar. Els costos d'aquests assaigs s'han d'abonar directament al centre que els hagi realitzat.

    Actualment a Catalunya, aquest distintiu és altament sol·licitat per les zones de campings que durant l'estiu tenen una gran afluència de estrangers europeus i demanen aquesta informació avans de fer les seves reserves.

    Aquest fet demostra que la coneixença i conciència mediambiental és superior en la població europea d'altes països, i que queda molt treball per fer a Catalunya respecte aquest tema.

    La figura que acompanyem a continuació està creada per representar el distintiu en qüestió:

    L'etiqueta ecològica

    DIFERÈNCIES ENTRE EL DISTINTIU DE QUALITAT AMBIENTAL I L'ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

    Donat que els dos distintius tenen un caire molt semblant, vem fer una consulta al Centre d'informació al Ciutadà de la Generalitat de Catalunya i ens van fer arribar la següent informació aclarativa:

    <<

    Us facilitem la informació que ens heu sol·licitat:

    - ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

    La Direcció General de Qualitat Ambiental és l'organisme competent a

    Catalunya que s'encarrega de tramitar les sol·licituds per a l'atorgament de

    l'etiqueta ecològica establerta per la Unió Europea per aquells productes que

    satisfan els requisits ambientals fixats pels reglaments comunitaris.

    L'objectiu de l'etiqueta ecològica de la Unió Europea és la promoció, amb

    caràcter voluntari, el disseny, la producció, la comercialització i la

    utilització de productes que tinguin repercussions reduïdes en el medi ambient

    durant tot el seu cicle de vida i proporcionar als consumidors una millor

    informació sobre les repercussions ecològiques dels productes, sense per això

    comprometre la seguretat dels productes ni dels treballadors, ni afectar les

    propietats que un producte sigui apte per al consum.

    Adreça web: http://www.gencat.es/mediamb/qamb/c_eti1.htm

    - DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL

    La Direcció General de Qualitat Ambiental atorga el Distintiu de garantia de

    qualitat ambiental.

    El Distintiu pretén que els usuaris puguin identificar aquells productes o

    serveis que reuneixin determinades propietats o característiques que els fan més

    respectuosos amb el medi ambient.

    Qualsevol fabricant o comercialitzador de productes o titular de serveis a

    Catalunya pot sol·licitar l'atorgament del Distintiu per a un producte o servei

    concret, sempre que ja estiguin definits els criteris ecològics de la categoria

    a la qual pertany.

    http://www.gencat.es/mediamb/qamb/c_tramif.htm

    Per a més informació sobre aquests temes us heu d'adreçar a:

    SERVEI D'INFORMACIÓ AMBIENTAL

    Av. Diagonal, 523-525

    08029 - BARCELONA

    Tel.93 444 50 00

    Fax.93 419 87 09

    Adreça electrònica: wsia@correu.gencat.es

    Atentament,

    Generalitat de Catalunya

    Subdirecció General d'Informació al Ciutadà

    >>

    NOTICIES QUE HAN ANAT SORGINT AL LLARG DE LA VIDA DE L'ETIQUETA ECOLÒGICA, EN DIFERENTS PUBLICACIONS EUROPEES

    Greenpeace attacks LCA at European Commission Workshop…

    sponsored by the Industry Directorate in late October. A Greenpeace representative started his address by complaining bitterly about being invited too late to

    prepare his remarks properly. NGOs (non-governmental organisations, the code word for environmental lobbyists) are not consulted enough by governments, he

    charged. He then went on to say the workshop was worthless (makes you wonder why he felt the need to be invited). LCA practitioners should be taking a 'cradle

    to cradle' view, rather than the 'cradle to grave' approach, for this is apparently 'too linear'.

    The attack was rejected brusquely by Mr E.Vardakas (a director at the Industry Directorate and chairman of the session), who dismissed it as boring and threatened

    to stop inviting Greenpeace to such functions altogther. We disagree with Vardakas in that it wasn't boring. But it sure was puzzling. We thought plenty of LCAs

    were 'cradle to cradle,' and what's wrong with linear anyway?

    October 1996

    European Ecolabel Criteria Approved for Refrigerators…

    by the Ecolabel Regulatory Committee of the European Union. Final approval by the European Commission is expected for late November.

    To qualify for an ecolabel, a refrigerator must meet the following criteria: 1) Only hydrocarbon refrigerants and blowing agents, ie no HCFCs or HFCs. This was the

    key issue to which all member states agreed except Italy, which abstained. 2) Ozone depletion potential must be zero. 3) Energy efficiency must fall in bands A or B

    of the European Energy Labelling scheme. 4) Maximum 42 decibels of noise.

    EcoSite will publish the entire draft criteria in the near future…watch this space!

    September 1996

    Industry Attack on Ecolabels and LCA

    'It is impossible to establish objective, scientifically defensible criteria that identify "environmentally superior" products in a category,' says a position paper issued by

    the Coalition for Truth in Environmental Marketing Information, an industry-led group in the US. The Coalition dismisses ecolabels as inherently flawed: 'There is no

    scientific methodology to integrate the inherently diverse and complex tradeoffs of environmental product issues; or the often conflicting judgements of criteria-setting

    stakeholders.'

    Funny - we thought the methodology for the first was called LCA, we thought the methodology for the second was called democratic politics. Did we miss

    something here?

    September 1996

    EU Starts More Ecolabelling Studies: PCs, Textiles and Methods

    Three new projects have kicked off in December 1997. First meetings of the ad hoc working groups are planned for January. These were the tenders reported in

    EcoSite in mid-summer (to see that story, click here)

    Product Group Commission Contact Consultant

    Personal Computers M Loprieno

    Atlantic Consulting

    IPU

    Textiles

    S Dannreuther

    Deutsches Wollforschungsinstitut,

    PIN - Centro Studi Ingeneria,

    Deutsches Teppichforschungsinstitut

    Methodology of Criteria

    Development

    M Loprieno

    Ernst & Young

    One of the proposed ecolabel projects, for automobiles, has been postponed indefinitely, apparently due to internal wrangling at the Commission.

    December 1996

    Ecolabel Programmes Better Known to Women and Younger People...

    than men and older people. This is one of several conclusions of a study by OECD, in which the effects of selected ecolabelling programmes were assessed. The

    main points studied were: the transparency and consultation processes, the market and trade impacts of ecolabelled products and the environmental effectiveness of

    ecolabelling.

    The general procedure of developing ecolabels is very similar among the schemes and no apparent discrimination takes place. It is difficult to show the market effects

    of an ecolabel, because relevant statistics are rare (rather like it is hard to show the effects of advertising). Producers continue to apply for ecolabels, which shows a

    certain market value. No hard evidence of trade effects was found. Nonetheless, programmes such as Canada's Environmental Choice, Germany's Blue Angel and

    Japan's Eco-Mark exclude the production phase to avoid trade effects.

    July 1997

    PUBLICACIONS DE DIVERSES DECISIONS EN RELACIÓ A LA ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA:

    • Decisión de la Comisión de 13 de mayo de 1993 por la que se establecen directrices indicativas sobre el establecimiento de los cánones relativos a la etiqueta ecológica comunitaria.

    DOCE L 129

    1993-05-27

    • Decisión de la Comisión de 15 de septiembre de 1993 relativa a un contrato tipo sobre las condiciones de utilización de la etiqueta ecológica comunitaria.

    DOCE L 243

    1993-09-29

    ADRECES ELECTRÒNIQUES RELACIONADES AMB L'ACV I LA ECOETIQUETA

    LCANET

    http://www.leidenuniv.nl/interfac/cml/lcanet

    És la pàgina d'una xarxa europea sobre l'ACV. Existeix la possibilitat de fer-se membre des de la mateixa pàgina. A més ofereix la lista sencera dels membres, amb totes les seves dades de contacte, una secció de notícies sobre l'ACV i un important redireccionament.

    SETAC

    http://www.setac.org

    Aquesta és la pàgina que té SETAC en Estats Units. La SETAC és la principal organització en el desenvolupament del ACV i en aquesta pàgina es troba sempre informació interesant.

    ECOSISTE

    http://www.Ecosiste.co.uk

    ECOSISTE és potser la pàgina més complerta sobre l'ACV. Permet estar al corrent de molts esdeveniments, apareixen notícies complementades, poden obtenir-se “demos” de programes informàtics de l'ACV, exposar informació pròpia com proveidor de serveis de ACV i, disposa d'una revista d'ACV virtual, entre d'altres possiblitats.

    ECOCYCLE

    http://www.doe.ca/ecocycle

    ECOCYCLE va ser la primera revista virtual sobre l'ACV. Està editada per Environment Canadà, la agència ambiental canadenca.

    Tanmateix, poseeix una important quantitat d'enllaços amb d'altres p'agines web.

    THE LCA WEBSITE

    http://www.io.org/lcal

    Aquesta pàgina, escrita per Steve Young de la Universitat de Toronto, és també una font sistemàtica i ordenada per trobar informació sobre ACV en la xarxa. Direcciona a les normes ISO, consultores, bases de dades i software, universitats, i a més de 20 interessants pàgines de ACV. A més a més, relaciona l'ACV amb altres eines de gestió ambiental, com la ecologia industrial.

    DIERCCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. GENERALITAT DE CATALUNYA.

    http://www.gencat.es/mediamb/

    Aquesta és la pàgina que té la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en la xarxa. En aquesta pàgina podem trobar, entre d'altres informacions, el procedimet per a l'obtenció de l'etiqueta ecològica europea, i paral·lelament, el “Distintiu de Qualitat Ambiental”; un distintiu amb majors exigències mediambientals. En aquesta pàgina també s'hi pot trobar de forma actualitzada les empreses que han aconseguit aquests tant l'etiqueta ecològica europea com el distintiu de qualitat ambiental.

    AENOR

    http://www.aenor.es/mediamb/

    En aquesta pàgina podem consultar gratuitament totes les normes UNE, podent-se introduïr tant per codi com per matèria. És una pàgina que tot i tenir un caire comercial, no estalvia la informació al client. Té una bústia de missatges, on hi pots consultar els teus dubtes i et dirigeigen amb adreces i telèfons per a les consultes, segons la matèria.

    També hi podràs trobar de forma atualitzada, a totes les empreses que se'ls hi ha concedit l'etiqueta ecol'ogica europea a través dels seus serveis.

    DISTINTIU DE QUALITAT AMBIENTAL

    http://www.gencat.es/mediamb/qamb/c_tramif.htm

    Aquetsta és la pàgina on la Generalitat de Catalunya informa sobre el tema de distintiu de qualitat ambiental, i redirecciona a altres pàgines relacionades amb el tema.

    LLIBRES CONSULTATS

    INICIACIÓ A L'AVALUACIÓ DEL CICLEDE VIDA

    Aquest llibre, tot i que s'aparta del temari del treball, té un capítol força interesant de la relació que presenta l'ACV amb l'ecoetiquetatge. No tracta el tema del Distintiu de Qualitat Ambiental. Presenta un petit diccionari tècnic a les últimes pàgines.

    ASPECTES D'ALGUNES ETIQUETES ECOLÒGIQUES

    L'etiqueta ecològica