Ética per al meu fill; Fernando Savater

Ética para Amador. Filosofía española contemporánea. Filósofos españoles. Adolescencia. Sentido de la vida. Argumento y temas de la obra

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Ètica per al meu fill

CAPÍTOL PRIMER: De què va l'ètica

En aquest primer capítol, l'autor explica que en els animals no existeixen els dubtes entre bo i dolent ja que estan “programats” és a dir, que fan el que fan seguint els seus instints i els impulsos de la naturalesa al no saber comportar-se de cap altra manera. En canvi, les persones, encara que també estem “programats” podem comportar-nos de forma inesperada, decidir a fer una cosa o una altra, d'aquí la llibertat de les persones humanes.

Els humans no som lliures per triar alló que ens passa, però sí per respondre d'una o altra manera a alló que ens passa encara que, no s'ha de confondre la llibertat per triar dins del posible, amb ser lliures per alló que volem, sigui imposible o ens faci equivocar.

També, defineix l'ètica com el fet de poder optar per altres camins i procurar adquirir una forma de viure adequada.

CAPÍTOL SEGON: Ordres, Costums i Capricis

En la vida quotidiana les persones fem les coses per diferents motius que es manifesten de vàries maneres. Una forma són les ordres a travès de les quals, els adults ens manen a fer una cosa o l'altra. Una segona forma són els costums, que solen ser actuacions instintives de cada persona, sense plantejar-se gaire problemes a fi de tenir comoditat, encara que, d'altre banda, són una mena d'obediència a certes ordres: estar a la moda, veure o fumar perquè els teus amics i tú ho teniu com a costum, anar a la discoteca cada dissabte, etc. Aquests dos primers motius tenen en comú en que sembla que viguin de fora i que s'et imposen sense demanar-te'n permís.

El tercer i últim motiu és el caprici que es simplement realitzar alló que surt de dins teu, que et ve de gust en un moment determinat sense que ningú te'ls imposi o demani.

CAPÍTOL TERCER: Fes el que vulguis

Per a l'ètica no són suficients ni les ordres, els costums, els capricis, fins i tot, ni el fet de que una persona sigui bona o dolenta, ja que no hi ha un reglament clar en el qual s'ensenyi als humans a ser bones persones. El que diu l'ètica, és simplement fer alló que un vol realment, és a dir, fer la voluntat que un desitja preguntan-se a si mateix el que es bo o no. Això sí, rumiant una, dues, i si cal, tres vegades abans de pendre cap decisió de la que se'n pugui penedir.

CAPÍTOL QUART: Dona't una bona vida

En el capítol anterior parlava del “fes el que vulguis” que deia que un havia de fer alló que realment volia preguntan-se si el que feia era correcte o no. Doncs, en aquest capítol, aclareix que realment el que volia dir amb aquelles paraules al seu fill, era que gossés de dedicar-se a la bona vida i que l'ètica no és més que l'intent racional d'esbrinar com podem viure millor relacionant-nos amb altres persones fent i donant una vida humana.

Nosaltres, els humans, vam nèixer essent persones del tot ja que no som només una realitat biológica sinó una realitat cultural gràcies a la qual ens comuniquem, aprenem dels altres i a dedicar-nos a la bona.

Tanca el capítol dient-li a Amador, que cada persona rep alló que dona, és a dir, que per obtenir afecte, amor o respecte d'altres persones; aquesta n'ha de donar ja que, en la vida cadascú rep allò que dona.

CAPÍTOL CINQUÈ: Desperta't, baby!

A través de dos exemples del capítol anterior explica que tan Esaú ( que renuncià al seu dret de primogenitura per un bon plat de llenties, cedint-lo així, al seu germà) com Kane ( obsessionat per aconseqir riquesa i poder) estaven convençuts de que feien alló que realment desitjaven. Però, finalment, s'adonaran de que, encara que, tenien alló que volien els faltava el més important que només els humans podem donar ( amistat, amor, respecte, companyia, afecte...) ja que no van tractar les persones com a tals sinó com a objectes que es deixaven de banda quan no servien. També, es van adonar de que per tenir una bona vida s'havia d'estar disposat a reflexionar sobre el que es feia, intentan precisar de la millor manera posible, diferencien les coses importants de les que no ho són tan sabent que la vida és molt complexa i més el fet de voler viure bé.

CAPÍTOL SISÈ: Apareix el << Rau Rau >>

En quest capítol parla de que la única obligació que tenim els humans en aquesta vida és la de no ser imbècils, és a dir, el fet de tenir conciència ( rau rau ), la qual depén de l'atenció i de l'esforç de cadascú i que consisteix en; saber que no tot és igual, fixar-nos en si alló que fem correspon al que volem de debò, desenvolupar el bon gust moral ( per exemple, que ens faci fàstic pixar a la sopera on em de menjar, etc.), no buscar fets que que disimulin que som lliures, per tant, responsables de les conseqüències dels nostres actes. La conciencia, no es altra cosa que el remordiment d'haver fet alguna cosa malament, és a dir, haver utilitzat la llibertat d'una forma contrària al que volem de debò de manera responsable sabent que un es lliure per bé o per mal.

A més a més, explica que hi ha diversos models de ser moralment imbècil: el que creu que no vol res o ho vol tot, el que no sap que vol o ho sap, el que vol amb força i ferocitat.... els quals mai aconsegueixen la bona vida que ens ve tan de gusta tots.

Aran de paralar d'imbècils morals, arriba a la qüestió de perquè no ens deixa viure la bona vida que volem i que si això vol dir, que cal evitar el mal per una espècie d'egoisme? Savater raona dient que el veritable imbècil, es aquell que pensa en que vol el millor per sí mateix però, no te en compte allò que li convè de veritat per a viure bé. L'imbècil conseqüent ( el que te conciència) és aquell que sap de debó allò que li convé per viure bé i s'esforça per aconseguir-ho.

CAPÍTOL SETÈ: Posa't el seu lloc

El fet de tractar a les persones com a tal consisteix a provar de posar-se el seu lloc de forma subjectiva en lloc de deixar-les de banda, intentant compendre'l des de dins, fent teus els seus problemes i els teus problemes d'un altre, per així poder-nos ajudar mutuament. Posar-se el lloc d'un altre es tenir en compte els drets d'aquest, és a dir , el dret humà, encara que siqui la pitjor persona que pugui existir en aquest món en el que vivim.

CAPÍTOL VUITÈ: Tant de gust

El plaer és una sensació de gust o d'alegria que es té a l'hora de rebre o donar alguna cosa. Es creu que tenir plaer distreu, per aixó són assetjats com a tabús i restriccions permesos només en certes dates.

Savater en canvi, asegura que els plaers són efectes agradables que cada persona a de gaudir, tenint en compte que quan utilitzes un plaer enriqueixes la teva vida i que a la vegada la vida mateixa t'agrada cada cop més sense abusar-ne. A l'hora de saber que n'estas abusant es notant que el plaer et va empobrint la vida i, per tan, ja no fas altre cosa que no sigui aquest plaer particular.

La gratificació a que condueix un plaer els és el màxim d'alegria que s'obtè d'aquest. El plaer potser desitjable i fantàstic quan el sabem posar al servei de l'alegria ja que, l'alegria és una experiència que abraça plaer i dolor, mort i vida.

CAPÍTOL NOVÈ: Eleccions generals

En aquest últim capítol, Savater, parla de la democràcia comparant-la amb la ética. Comença dient que els polítics tenen molta mala fama perquè ocupen llocs visibles a la societat per tan, els seus defectes són més públics i, a més, tenen més ocasions d'icórrer en petits o grans abusos que la resta de ciutadans però que es preferible tenir un polític amb errors com tots que no pas, un dictador. També, diu que l'ètica i la política se semblen en que l'ètica és l'art de triar alló que més ens convé i viure el millor posible i la política és la que s'encarega d'organitzar la convivència social, de manera que cadascú pugui triar el que li convé més. Afegeix, que tampoc en mancan diferències importants entre les dues ja que, l'ètica s'ocupa d'allò que un mateix fa amb la seva llibertat, mentre que la política intenta coordinar el que fa tothom amb les seves llibertats.

Quasi bé al final del capítol ens diu que un bon sistema polític hauria de respectar i garantir la llibertat humana, tractar a les persones com a persones, és a dir, tractar-los tal com són amb tots els defectes que poguin tenir ja que, els polítics, són persones i com a tal han de saber posar-se el lloc d'un altre. També, opina que la comunitat política de les persones s'ha de basar en llibertat, justicia i assistència.

EPÍLEG: T'ho hauràs de pensar

Per acabar, Savater fa un epíleg on li diu al seu fill, Amador, que no pretén que es prengui el llibre seriosament ni molt menys però, que ha de tenir en compte del que fa amb la seva vida ja que, sempre va endavant i cap moment es repeteix. També diu, que només es bo aquell que sent antipatia activa per la mort explican que no diu por ja que, tenir por implica respecte i bastant submissió cosa que la mort no mereix.

Sobre el fet de com viure bé diu que, Amador, haura de buscar les respostes personalment ja que la vida no te instruccions per al seu ús.

Acaba dient que procuri triar sempre aquelles opcions que després el permetin un major nombre d'altres opcions posibles.

VALORACIÓ PERSONAL:

Quan vaig haver de llegir aquest llibre, el primer que vaig pensar va ser que seria un avorriment total i absolut. Però, al llegir-lo, me adonat del contrari ja que, és un llibre amb un lèxic molt senzill i fàcilment comprensible per a qualsevol persona.

Ètica per al meu fill és un llibre molt personal i subjectiu en el qual un pare, Savater, intenta ensenyar al seu fill, Amador, tots els valors de la llibertat que coneix tot i les dificultats que presenta explicar tot aixó a un adolescent d'entre 13 i 17 anys. Es un llibre molt instructiu ja que dona exemples de conceptes que cal tenir en compte per a posseir una bona conducta.

Considero que és un llibre que fa reflexionar molt i, alhora, una eina que ens guia cap al món de la moral i de la vida en general d'una forma adequada per a gent de la meva edat, sense recaure a la seriositat o monotía que generalment acompanya aquesta clase de textos.

Els apartats que destacaria d'aquest llibre són el tercer, fes el que vulguis , el quart, dona't una bona vida, i el sisè, apareix el rau rau. Els he remarcat perquè m'han agradat. També per què penso que són tres apartats en un ja que, un apartat porta a l'altre. Fer el que un vol és molt fácil de dir però, una tasca mot complicada a realitzarr d'aconseguir perquè hi intervenen les emocions i la conciència. Les emocions , des del meu punt de vista, són un factor importantíssim ja que, són impulsos que et poden portar a cometre errors i impedir que gosem de dedicar-nos a la bona vida. Aquests s'aprenen a controlar sent-ne concients de que existeixen, tan dins nostre com en altres persones, tenint automotivacío en moments difícils i sobretot empatia per a veure les coses des d'un altre punt de vista. La conciència, ens pot fer pensar en que volem el millor per a nosaltres sense, considerar el que ens convé per viure bé, per tan, equivocar-nos radicalment.

En conclusió, crec que saber controlar les nostres emocions i saber posar-se el lloc d'un altre es un gran pas per a guiar-nos a través del món a la recerca de la bona vida que tothom busca.