Ètica per al meu fill; Fernando Sabater

Filosofía española contemporánea. Anhelo de la revolución # Llibertat. Comprenció entre l'home il'animal. Remordiments. Consciència

  • Enviado por: Joan Olucha
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX DEL TREBALL

Resum per capítols:

  • DE QUE VA L'ÈTICA

  • ORDRES, COSTUMS I CAPRICIS

  • FES EL QUE VULGUIS

  • DONA'T LA BONA VIDA

  • DESPERTA'T BABY!

  • APAREIX EL RAU-RAU

  • POSA'T AL SEU LLOC

  • TANT DE GUST

  • ELECCIONS GENERALS

  • EPÍLEG

  • OPINIÓ PERSONAL

    RESUM PER CAPÍTOLS


    1er capítol: De que va l'ètica


    La idea que exposa l'autor en este primer capítol és la d'explicar què és l'ètica i com la utilitzem en la nostra vida quotidiana.

    De vegades de forma automàtica, quasi sense donar-nos compte, i de la major o menor transcendència que tenen estes decisions en la nostra vida. Fernando Savater posa continus exemples basats en animals o esdeveniments històrics, i repetix estes situacions perquè el seu fill es vaja familiaritzant amb l'ètica; d'esta manera fa més amena la lectura del llibre.


    Entre altres histories, exposa la condició de les termites soldats i la compara amb l'heroicitat que narra Homer d'Héctor el millor guerrer de Troia. En els dos casos defensen a la seva gent-formiguer, però les formigues estan determinades a fer eixe tipus d'acció i en el cas del guerrer entra en joc la llibertat d'assumir eixe acte o un altre.

    Acaba reflexionant respecte a la condició exclusiva de l'ésser huma de la llibertat d'elecció i en les posibilitat d'enganyar-nos que comporta la llibertat.


    2n capítol: Ordres costums i capricis


    En este capítol es parla de les raons o motius per què prenem una decisió o una altra. Fica com exemple el dilema tan clar que se li plantetja al capità d'un vaixell, atrapat en una situació enutjosa, amb un gran dubte sobre què fer i diverses possibles solucions. En la seua mà està el prendre la més adequada, però abans ha de valorar-les totes per a saber quin és la que més li convé no sols a ell, sinó també a la resta de la tripulació.

    En les decisions influïxen molt factors. lLa majoria de vegades les nostres actuacions són quasi de manera automática i solen dependir dels gustos personals de cadascú. No obstant cal reflexionar en base a qué decidim.

    Podem dividir els motius en tres principals:


    *Ordres: prenem una opció determinada perquè ens ho mana algú, i generalment tenim por a les seues reaccions posteriors.
    *Costums: la decisió es pren automàticament i quasi sense pensar, com si es tractara d'una rutina.
    *Capritxos: triem una determinada decisió pràcticament sense cap motiu.

    Totes estes motivacions tenen el mateix motiu al cap i a la fi, ja que totes ens fan inclinar-nos per una opció o per una altra. En els casos en què el motiu és el nostre, diem que és per influència interna; si al contrari, algú ens ha induït a prendre eixa decisió, estarem parlant d'una influència externa.

    3r Capítol : Fes el que vulguis

    Fernando Savater ens parla de la llibertat amb què prenem una determinada decisió, puntualitzant que “ llibertat ” és tot al contrari a deixar-se portar, i opina que les respostes sobre per què fem el que fem canvien si les pensem per segona vegada. Tenim l'autonomia per a triar què fem, sense que ningú decidisca per nosaltres, però abans cal pensar si és bo o roín.


    També es distingix entre moral:”- el conjunt de comportaments que acceptem com a vàlids; i ètica: la reflexió sobre per què els considerem vàlids i la comparació amb altres “morals” que tenen persones diferents “.

    L'ús de les paraules bo i roín és aplicat en diversos camps de la moral i en situacions quotidianes, sent el resultat distint en cada cas, ja que cada cosa és bona “ a la seua forma ”. Acaba donant com exemple el conte de F. Rabelais,”Les aventures del gegant Gargantua i el sue fill Pantagruel” en el que es fa llei de convivència en una congregació la frase: “ fes el que vullgues ” Ens deixa què pensar.


    Capítol 4t :Dona't la bona vida


    La primera cosa que observem en este capítol, és que s'aprofundix en la idea “ fes el que vullgues ”. L'autor puntualitza que hem de reflexionar sobre què volem fer realment, per a no prendre decisions a la lleugera.

    Ho demostra amb la història de Jacob i Esaú, en la que este últim va canviar una sèrie de drets i privilegis (la primogenitura) per quelcom que li convenia només a curt termini i li abellia en aquell moment, (un plat de llentilles) decisió de què posteriorment es va penedir.
    Es comenta que per a fer el que un vol, cal donar-se la bona vida, però sempre entre sers humans, es a dir una bona vida humana, ja que de forma aïllada pot conduir a la bogeria.

    Els éssers humans estan fets per a tractar entre ells, perquè no naixen sent hòmens, sinó que han d'aprendre dels altres.


    Capítol 5é: Desperta't baby!


    Fernando Savater continua aprofundint en la idea del capítol anterior, amb l'exemple de Kane, i el de Jacob i Esaú, ja que en ambdós casos, tant Kane com Esaú van fer el que van voler, però no van aconseguir donar-se la bona vida.

    Es comenta que la mort simplifica les decisions, reduint el nombre de coses que importen; la vida és tot al contrari, un muntó de complicacions en cada decisió.
    També s'explica que hem de tractar a les coses com a coses, i a les persones com a persones, i que es pot tindre poder sobre les coses,però no sobre les persones. Encara així, són moltes les persones que cauen en este error.

    Com a persones que som, necessitem coses que les pròpies coses no tenen, i que només les persones poden donar-nos, com són l'afecte o el respecte. L'única manera d'aconseguir açò és tractant les persones com el que són, i no com a possessions. Kane va obtindre tot el que havia sentit dir que era bo, i encara que d'això li sobrava, al mateix temps estava buit de tot el que només les persones podien donar-li; d'esta manera, els únics records que enyorava eren aquells en què convivia amb altres persones.
    Al final del capítol queden dos dubtes en l'aire:

    -comprendre per què està malament el que està malament i

    -com tractar les persones com a persones.

    Capítol 6é: Apareix el Rau-rau


    En el començament d'este sext capítol, es considera la impossibilitat dels imbècils per a donar-se la bona vida, puntualitzant ben clar que no és el mateix ser un imbècil per a un aspecte concret de la vida, que ser-ho en les relacions amb les persones ( imbecibilitat moral ). El contrari de ser moralment imbècil és tindre consciència, una cosa que no posseïen Kane ni Calígula; açò, unit a l'egoisme d'ambdós, va ser el que finalment els va condemnar a una vida buida. Encara així, per a ser egoista has de voler el millor per a tu mateix sense fer-te dany inútilment, fent creure als altres que eres poderós i mereixes ser admirat, ja que després et sentiràs responsable d'alguna cosa roín.

    Quan som majors, volem atribuir-nos el mèrit del que aconseguim, i eludir la responsabilitat quan obrem malament. El que anomenem conciència és el descontent de saber que hem emprat malament la llibertat, ja que ens agradaria canviar la decisió que vam prendre fa temps. De totes maneres, la gent ha de madurar i responsabilitzar-se dels seus actes, ja que això és el que els fa hòmens.


    Capítol 7é: Posa't al seu lloc


    Este capítol gira entorn de la història de Robinson Crusoe, nàufrag en una illa deserta, que acaba adonant-se que no està sol, perquè hi ha una altra persona en l'illa anomenada Divendres. D'una forma o una altra ha de començar a viure humanament, és a dir, entre hòmens, per la qual cosa se li plantejaran problemes ètics; ha d'enfrontar-se a ells si no vol malgastar el costat humà de la seua vida. Tant Robinson com Divendres són capassos de valorar els comportaments, açò els complementa i els permet decidir si volen ser amics o enemics.
    Per això eixa semblança els fa supremament útils. Perquè quan un ser humà et ve bé, res pot vindre't millor.L'autor vol deixar clares dues coses:
    *1a: que qui fa alguna cosa moralment roín per a la societat, no per això deixa de ser humà.
    *2a: que si triomfem o fracassem en el nostre intent de ser humans, és perquè copiem les actituds ( encertada o desencertadament ) dels altres.
    També jutja que la majoria dels roïns ho són per sentir-se desgraciats, i que el major avantatge que podem obtindre dels nostres semblants és la complicitat i afecte de més éssers lliures. Per a tractar les persones humanament cal posar-se en el seu lloc.

    Capítol 8é: Tant de gust


    En primer lloc, es discutix la idea que té la gent sobre el que és moral i el que és immoral, una cosa que quasi tots relacionen amb el sexe. Fernando Savater deixa clara la seua postura, contrària a esta opinió, al·legant que res és roín només perquè t'agrade fer-lo.

    Els puritans són els que creuen que per a viure bé cal passar-ho malament, i que vius malament si t'ho estàs passant bé; Fernando opina tot al contrari.

    Aconsella el seu fill que busque tots els plaers de hui, això sí, sabent administrar-los, ja que cada un d'ells provoca una reacció distinta, i que ha de triar els que comporten alegria. De la mateixa manera, li recomana que s'oblide dels plaers que el facen sentir culpable, ja que l'única cosa que estarà buscant serà castic, i que no ha de sentir culpa per disfrutar mentres hi ha gent que ho passa malament, per tant d'esta manera només aconseguiria amargar-se la vida.


    Capítol 9é: Eleccions generals


    La primera advertència que ens fa l'autor en este capítol és que no ha de tractar la gent en general, com els passa a molts amb els polítics, ja que cada u és de manera distinta ( no estem fabricats en sèrie ). Els critiquen i insulten, però en realitat tots són molt pareguts entre si, ja que si hagueren sigut molt diferents de la resta de la població, els polítics no haurien eixit triats en representació de la gent.

    Són llocs en dubte quasi únicament per ocupar càrrecs privilegiats en la societat, i per a l'autor és tan discutible la part que critica com la que és criticada. Emparella a l'ètica i a la política, ressenyant la seua mateixa finalitat: triar el que convé, i enunciant les seues diferències: en l'ètica es pensa més en un mateix i en les intencions, i la política es fixa més en el poble i en els resultats de les accions.

    Fernando Savater ens aconsella que desconfiem de qui ens diga que no podem portar una bona vida, ja que en totes les èpoques hi ha hagut algú que ho ha aconseguit. Amb açò ens insinua que no ens deixem portar pels altres.


    També dóna la seua opinió sobre com hauria de ser l'organització política ideal, que compliria estos requisits:


    a) Respectar al màxim les facetes públiques de la llibertat humana.
    b) Tractar les persones com a persones i justament, posant-nos en el seu lloc en cada situació.
    c) Garantir l'assistència comunitària i l'ajuda a què la necessiten.

    Per això, la política hauria d'estar basada en eixos tres valors: llibertat, justícia i assistència, i allunyar-se del racisme, els nacionalismes i les ideologies.

    10.-Epíleg


    En l'epíleg, l'autor insinua que no cal prendre's el llibre al peu de la lletra, ja que estes experiències hem d'aprendre-les de les persones que ens trobem diàriament en la nostra vida.
    Opina que hauríem de preocupar-nos de si ens convé la mort, perquè la vida sempre ens convé, pensant que l'important és que hi haja vida abans de la mort.

    A mé a més, li exposa al seu fill els tres motius per què encara després d'acabar el llibre, li resultarà difícil comprendre la vida:


    a)Perquè el seu propi pare, que és qui escriu el llibre, li dóna consells per a viure quan ell mateix no és capaç d'aplicar-los en la seua vida quotidiana.


    b)Perquè has de tindre unes qualitats especials que no tot el món té o és capaç d'aprendre.


    c)Perquè la bona vida és distinta per a cada persona.

    Conclou afirmant que la vida no té manual d'instruccions, i per això en este llibre no s'ha limitat a donar-li consells concrets, sinó a proposar-li que trie les opcions que li òbrigue camins.


    11.- Opinió Personal


    Este llibre m'ha paregut interessant i realment útil per a la vida quotidiana, ja que explica amb nombrosos exemples quantitat de situacions en què ens veiem immersos diàriament, i que si analitzem dos vegades posant-nos en el lloc de les altres persones, són més fàcils de resoldre, i ens fan quedar més satisfets amb nosaltres mateixos
    Des del primer capítol, el llibre aconseguix enganxar gràcies a una lectura fàcil i que està dirigit sobretot a la gent de la nostra edat, per la qual cosa la majoria de les situacions que inclou ens resulten familiars; açò fa més amena la lectura i ens facilita l'identificar-nos amb la gent que està immersa en les dites situacions. Com en cada capítol es tracta un aspecte diferent de la vida, no resulta avorrit passar d'un a un altre, sabent que trobaràs coses noves de què aprendre.
    És un llibre obert a tot public, perquè expressa de manera senzilla idees clares per a tots. El llibre com l'autor tan sols pretén, que es reflexione i es comprenguen alguns conceptes. Tracta en definitiva de despertar el nostre sentit crític sobre la vida. I que sapiem triar i precisament açò, triar, triar l'orientació adequada de les nostres vides. Saber que és realment el plaer, si tenim llibertat i fins on comprén. Que pensem en les conseqüències dels nostres actes, que encara que quotidianes, transcendixen. En resum tracta que aprenguem quelcom difícil d'aprendre, que no és una altra cosa que aprendre a viure la vida....

    Fernando Savater ens dóna una lliçó a tots els que l'hem llegit. Però no una lliçó de què ens solen endossar els nostres pares, tutors...Savater ens dóna una lliçó de congruència, d'heroïcitat, d'ètica i de gaudir de la vida sense creure's això de la culpa.

    No és cap sermó ni un llibre que diga el que està bé o el que està mal. L'única cosa que aconsella, això sí, és el.legir i ser responsable d'un mateix. Savater defén en este llibre que l'ètica en si no és un dogma i la seua única intenció és que la gent puga ser feliç i responsablegaudint de la vida .

    A través d'este llibre podem conéixer un poc més sobre quina és la naturalesa de les persones, i quina la dels animals i dels instruments, que unes coses ens convenen i que altres no, però que no hi ha acord entre el bo i el roí referit a les persones, que som lliures de triar el que volem, que res és bo o roín pel fet de ser un costum, una ordre, un capritx, que hi ha una jerarquia de valors per a les coses que volem o que ens abellixen, que la llibertat és decidir i donar-se u còmpter que decidix, que cal saber posar-se en el lloc d'un altre i reconèixer els seus drets i circumstàncies, que res és roín només pel fet que es gaudixca fent-lo, que cal evitar el puritanisme i als puritans, etc.

    Fernando Savater ens assegura que si apliquem estos conceptes en la vida, eixirem airosos de les situacions més complexes, sabent que hem fet el millor que podíem fer, i sense que ens quede cap remordiment. És per això pel que necessitem aplicar estos principis sempre que ens siga necessari. A mi em pareix que té raó, i molts dels exemples continguts en el llibre m'ho confirmen.

    En el nostre món d'adolescents invadit per un mercat materialista i cruel en el que jutgem les persones per la roba que porten posada; en el que si no portes mòbil, no eres res; en el que fas zapping per la tele i et veus als del cul.lebron de “Pasión de Gavilanes” fent el païaso; en el que si no escoltes a “Bisbal”i no balles el “Reggaeton” ja no eres “guay” ... convé llegir este llibre per a posar-nos un poc d'orde moral.