Estrés

Pressions internes i externes. Alarma. Resistencia. Esgotament. Canvi. Zones afectades. Respostas fisiològiques. Fonts d'estrés # Presiones internas y externas. Agotamiento. Cambio. Zonas afectadas. Respuestas fisíológicas. Fuentes

  • Enviado por: Saïd
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

L'ESTRÉS

  • Què és l'estrés?

És la resposta psicològica, fisiològica i de conducta d'un individ que intenta adaptar-se i ajustar-se a pressions internes i externes.

  • Resposta d'adaptació general a l'estrés

  • Habitualment, la denominada “resposta d'adaptació general a l'estrés” (GAS) es divideix en tres fases:

  • ALARMA. Cap sistema orgànic està afectat, però l'organisme es troba en estat de vigilància general i constant.

  • RESISTÈNCIA. Si s'estrés s'ha perllongat, s'arriba a aquesta fase, on el metabolisme s'ajusta per fer front a la presència de l'estrés. Segons el cas, la resposta es canalitza a un procés o un sistem concret.

  • ESGOTAMENT. Ja que l'energia d'adaptació és limitada, es pot arribar a aquesta fase, on el sistema o procés orgànic enfrentat a l'estrés es col·lapsa.

  • Estrés i canvi

  • Podem dir que l'estrés és l'adaptació al canvi, amb esforç físic, psicològic i emocional. Sent la causa el canvi, es pot donar el cas que fins i tot un de positiu pugui requerir una adaptació que dugui a l'estrés. Actualment, els canvis es succeeixen a una velocitat fins ara mai assolida; això és el que ha provocat aquest estat a l'organisme. No hem de perdre de vista, però, que l'estrés no és un fet nou ni exclusiu de la societat occidental.

  • Vies de l'organisme

  • L'estrés, amb ell, comporta una comunicació entre la ment i el cos bastant complexa que es basa en dues víes bàsiques:

    • Vía subconscient (SNA). Reflexes físico-emocionals que preparen el cos per a una acció necessària. De vegades, la preparació és independent de l'acció final.

      • El sist. simpàtic estimula les respostes fisiològiques.

      • El sist. parasimpàtic restaura els efectes produits pel sist. simpàtic. L'estrés provoca el desequilibri d'ambdos sistemes.

    • Vía conscient. Decisions que es prenen voluntàriament, que tenen lloc quan evaluem la situació. D'aquestes depen que l'estat d'alerta sigui necessari o arribi a ser perjudicial.

    • El poder de la ment

    • Una clau d'aquest procés és la ment. Els humans tenim la capacitat de recordar el passat i imaginar el futur. Sovint el cos no distingeix un fet real d'un d'imaginat. Aquesta capacitat d'imaginació, és sovint perjudicial en aquests casos; però es pot utilitzar també de forma positiva, imaginant situacions agradables i amb bons records.

      • Signes

      • Zones afectades

      • Les reaccions de l'estrés sempre afecten al cervell (en totes les seves funcions). Però també afecta directament:

        • els sentits

        • el SN

        • l'equilibri hormonal

        • el sist. cardiovascular

        • l'ap. digestiu

        • les funcions respiratòries

        • la pell

        • l'ap. urogenital

        • el sist. genital

        • Respostes fisiològiques

          • Augment de la freqüència cardíaca i la pressió

          • Augment de la respiració

          • Tensió muscular

          • Augment de la transpiració

          • Secrecó de glúcids i lípids en sang

          • Alliberament de coagulants sanguínis

          • Digestió lenta

          Aquestes respostes són naturals i vitals, sempre que apareguin en certes situacions. Malgrat això, de forma reiterada són prejudicials per a la salut.

          • Part positiva i negativa

          L'estrés és vital per al nostre organisme, és allò que es necessita per aconseguir coses. L'aburriment i falta d'estímuls és perjudicial per a la salut. Amb l'estrés en la mesura justa, millora la salut i el rendiment. El resultat és: vitalitat, entusiasme, optimisme, resistència a malalties, vigor físic, agudesa mental, relacions humanes òptimes i alta productivitat i creativitat.

          Però quan l'estrés segueix augmentant, es passa a una fase negativa on les respotes ja són perjudicials per al nostre organisme. En aquesta fase, sofrim: fatiga, irritabilitat, falta de concentració, depressió, pessimisme, malalties, accidents, dificultat de comunicació i baixa productivitat i creativitat.

          L'objectiu és mantenir-nos en la fase positiva sempre, no pas eliminar-lo. Podriem representar-lo amb una corva que puja i baixa violentament. Suprimir tot l'estrés seria, a més d'impossible, perjudicial.

          • Fonts d'estrés

          • Adaptació a un canvi; agradable o desagradable.

          • Frustració; impossibilitat de realitzar un desig, una meta…

          • Sobrecàrrega; excés d'exigències que (amb urgència, responsabilitat excessiva, falta de recolzament i expectatives excessives) no es poden cumplir.

          • Estrés de privació; feines reiteratives que no suposen repte, aburriment, pèrdua d'autoestima…

          • Nutrició; l'excés de cafeïna (cafè, te, begudes de cola, cacao, xocolata…), falta de sucre, excés de sal, dèficit o excés d'alimentació, falta de minerals i vitamines.

          • Tabac

          • Soroll

          • Autopercepció; concepte que tenim de nosaltres mateixos, relacionat amb l'autoestima.

          • Conducta; l'afany de metes, l'excés de compromisos voluntaris, l'esperit excessivament comptetitiu… predisposen algunes persones a l'estrés.

          • Ansietat; preocupació excessiva, catastrofisme, records desagradables, pessimisme…

          • Falta de control; pot ser real (per impediment que realment ens prenen part del control de la situació) o imaginat.

          • Trànsit; embussos, sorolls, llums, contaminació…

          • Salt horari (jet lag)