Estimada Marta; Miquel Martí i Pol

Literatura contemporánea siglo XX. Catalán # Autor. Poèmes d'aniversari. Capfoguer. Temes. Mètrica

  • Enviado por: Ibizatrance
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Estimada Marta de Miquel Martí i Pol

Estimada Marta: poema IV

Resum:

Aquest poema parla d'un moment en que els dos amants estan intimant, besant i acariciant-se de manera amorosa. Descriu els gestos que fan, els sentiments i les sensacions que tenen durant el joc amorós. Per tant es tracte d'una fase anterior a l'acte sexual i s'aprecia l'excitació d'aquesta situació.

Estructura:

El poema esta format per una sola estrofa amb diferents tipus de vers i oracions de diversa longitud. Seguint un ordre, va descrivint el joc amorós i les seves sensacions, emprant bastants figures retòriques i expressions literàries.

Expressions literàries: explicacions

Als dos primers versos l'autor mostra el seu desig de plaer i goig, per això empra les paraules “perllongar” i “sàviament”.

“L'ardent intimitat”: fa referència a les parts més intimes o d'índole sexual de la dona, o potser d'ell mateix.

“Aquest bleixar cadenciós ... l'eco”: expressa el fet que l'acte que duen a terme els excita i els fa seguir intimant, que els gestos íntims que es fan els provoquen plaer i això intensifica més els gestos.

“Tant de mar ... llavis molls d'aigua de tu”: no esta massa clar, però segueix parlant de les carícies que es fan.

...”te'm fas present i em configures”... : poc a poc la dona li provoca un efecte i d'alguna manera el determina.

...”l'onejar incitant ... meu bleix”: fa referència al moviment que fan els dos per acariciar-se i donar-se plaer. Compara el moviment amb el que fan les ones del mar.

“Cap vent ... dolçament”: que en aquell moment no hi ha res que els provoqui una sensació tan bona.

...”l'instant del risc i del delit”: pot significar que estan en una fase critica i de plaer, ja que entenem que estan en una fase anterior a l'acte sexual en si.

Estimada Marta: poema V

Resum:

Aquest poema reflecteix els pensaments de l'autor mentre va intimant amb Marta. És la progressió d'actuacions, carícies i gestos que fan els dos amants just abans d'iniciar l'acte sexual, en el seu sentit més explícit. L'autor descriu aquestes carícies intimes i també el cos de la dona. I no sols manifesta grans sentiments de plaer si no que també expressa un desig de joventut i de posseir vitalitat.

Estructura:

El poema, és mètricament igual a l'anterior. Comença parlant dels records que arriben a la seva memòria, per això empra contínuament la paraula “evoco”, aquestos records sorgeixen pel fet d'estar preparant-se per un acte sexual, per tant les relaciona amb Marta i amb l'acte amorós. Continua descrivint el cos de Marta i va explicant les carícies intimes que li va fent, s'aprecia que estan molt a prop d'iniciar l'acte sexual. Igual que abans, empra bastants figures retòriques per parlar de tots aquest fets.

Expressions literàries: explicacions

“Evoco rams ... llum”: pot estar parlant de records bons i dolents, per les paraules “fosca” i “llum”.

Seguidament evoca una sèrie de pensaments que relaciona amb Marta, es a dir, que Marta li porta bons pensaments.

“Vibrant geografia del combat”: aquesta expressió fa referència al cos de Marta, s'entén com el lloc on es durà a terme l'acte sexual.

“Com si el passat ens pertanyés”... : manifesta el desig de poder canviar el passat al seu gust, com si fos seu. Això es pot relacionar amb el seu desig i sentiment jove.

...”i el temps no convertís en cendra els anys”... : com si el pas del temps no destruís res i ell fos com abans (jove i amb energia). Referint-se un altre vegada al desig de joventut i vitalitat.

...”penombra amiga”... : com la foscor que ell coneix, la realitat que coneix i viu. Degut a la seva malaltia.

...”no escric ... records”: no parla del passat i del que ja no existeix, si no del present (ho diu al següent vers)

...”del teu cos ... sol cos”... : això representa la idea dels dos amants junts, ja començat l'acte sexual.

ESTIMADA MARTA

Miquel Martí i Pol