¡Estem fins als!; Josep Antoni Martínez

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Teatro catalán. Comedia. Argumento. Personajes. Tema. Estructura. Espacio escénico

  • Enviado por: Xeika
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

Estem fins als...!

Fitxa tècnica:

TÍTOL DEL LLIBRE: Estem fins als...!

AUTOR/A: Josep Antoni Matínez.

IL·LUSTRACIONS: No hi ha ninguna. COBERTA: Enric Solbes.

EDITORIAL: Bromera.

COL·LECCIÓ: Bromera/Teatre

Josep Antoni Martínez:

Josep Antoni Martínez va nàixer a Hellín en 1956.

Ha desenvolupat pràcticament totes les àrees dramàtiques, des de l'ensenyament a la direcció, passant per l'escriptura, la reflexió teòrica a la luminotècnia.

És professor de llengua i literatura espanyola en secundària. De la seva iniciativa han sorgit grups com “La Tarumba” i “Suc de Teatre”.

Ha dirigit, creat i, de vegades, interpretat muntatges amateurs de textos d'altres autors com “El rei i el drac”, “Plantus Mix”...

Amb “La Tarumba” va ser productor i iluminador en: “Ara va de veres”, “¡Hau!”

A partir de “La Tarumba” ha sorgit el grup “Suc de Teatre”, format per actors i actrius joves. Amb ells Josep Antoni Martínez ha estrenat “Estem fins las ous, ous” que ha posat en escena, fou un èxit.

Algunes de les obre més importants que ha escrit son: “ Como trastos viejos” (1991), “Más caras” (1993), “Bienvenidos al club” (1995) i“Setze jutges” (1997). La resta de textos no són coneguts pel públic.

Subgènere:

El subgènere teatral de l'obra es la comèdia.

Té un final feliç i es tracten temes quotidians amb humor i provoca rialla per exemple en la pàgina 46 i 47 provoca la rialla la forma que tenen Sílvia i Esther de evitar que Xavi les roba.

Títol:

El llibre té aquest títol per que en ell es poden veure els diferents tipus de problemes que veuen els joves en el món i intenten arreglar-los de la manera mes ràpida i mes fàcil possible per que diuen que estan farts.

Argument:

Xavi i Tonet planegen en convertir-se en atracadors. Aquella nit Tonet coneix la Katy. Mentrestant Xavi intenta atracar Sílvia, Esther i Llum però Sílvia i Esther per evitar que les robe volen que les viole així Xavi desconcertat se'n va

Tonet presenta el Xavi a Katy, la qual li presenta a Esther que el reconeix però no li dona importància, aleshores apareix Llum i els diu que la Sílvia ha desaparegut i es fiquen a cantar a la lluna per a trobar-la. Apareix Sílvia amb una pistola i diu que es vol matar per que sa mare no la deixa anar en les seves amigues. Llavors es dispara però mentre tots estan parlant de lo valenta que ha segut Sílvia s'alça i diu que no li agrada el final i així entre tots se'n inventen un de nou.

Temes:

El llibre tracta dels problemes que li veuen al món els joves com els problemes amb els pares, del futur, de lo avorrida que es la vida etc.

Estructura externa i interna:

Aquesta obra teatral es divideix en set capítols (pot ser que siguen set actes però el llibre no especifica res). El primer, segon i tercer capítol formen el plantejament; el quart, quint i sext capítol formen el nus, i el últim capítol (el setè) forma el desenllaç.

  • 1r capítol: En una escena apareix Xavi en tres contextos diferents, el primer fa un apart parlant sobre lo bonica que es la seva ciutat; en el segon fa un altre apart parlant sobre el físic de la seva ciutat; en el tercer amb un altre apart parla de la gent de la seva ciutat.

  • 2n capítol: En una escena apareixen Xavi i Tonet planejant convertir-se en malfactors.

  • 3r capítol: Primera escena apareix Tonet fent un monòleg. En la segona escena entra Katy, coneix a Tonet i se'n van els dos cantant.

  • 4t capítol: En la primer escena estan Sílvia i Llum parlant del seus gusts al públic. En la segona escena apareix Esther contant també els seus gusts al públic. En la tercera escena apareix Llum asseguda i pareix tenir por. En la quarta escena apareix Sílvia inventant-se una història. En la quinta escena apareix Esther i els conta el que ha fet sa mare i les tres diuen que han vist una figura. En la sexta escena apareix Xavi que pretén atracar-les però elles el desconcerten per a que no les roba. En la sèptima escena se'n va Xavi. En la octava escena Xavi fa un monòleg.

  • 5e capítol: En la primer escena Katy li parla a la lluna del Tonet. En la segona escena apareixen Katy, Sílvia i Esther cadascuna per diferent parlant en els seus pares. En la tercera escena apareix Llum i independent de Llum Sílvia i sa mare renyeixen asta el punt de que sa mare li diu que no vol tornar a veure la Sílvia en les seves amigues.

  • 6e capítol: En la primera escena estan Tonet i Xavi parlant del que li va passar a Xavi la nit anterior. En la segona escena estan Katy, Tonet i Xavi; Tonet presenta la Katy a Xavi. En la tercera escena estan Katy, Tonet, Xavi i apareix Esther la qual es presentada mitjançant Katy als dos xics En la quarta escena se'n van Katy i Tonet i es queden Esther i Xavi parlant, Esther li diu a Xavi que sap que fou ell el qual va atracar a ella i les seves amigues la nit anterior. En la quinta escena estan Esther, Xavi i apareixen Tonet i Katy.

  • 7e capítol: En la primera escena estan Esther, Xavi, Tonet i Katy i apareix Llum i els conta que Sílvia ha desaparegut. En la segona escena estan Esther, Xavi; Tonet, Katy i Llum i apareix Sílvia que es dispara però al final Sílvia s'alça i els 6 decideixen que no els agrada el final.

Personatges:

En l'obra apareixen sis personatges els sis iguals d'importants, es a dir no hi ha protagonista.

  • Xavi: Busca la imatge de xic dur però quan algú li para els peus mostra vulnerabilitat e indecisió, ell es vol convertir en malfactor per que no vol treballar però vol diner i així busca el camí mes fàcil per aconseguir-ne i per començar decideix atacar a la Llum, Esther i Sílvia al parc. Menys en eixa situació Xavi casi no té relació amb la Llum i amb la Katy i Sílvia menys al final tampoc té molta relació.

  • Tonet: És indecís, poruc, sentimental, innocent i romàntic. Es molt amic de Xavi i s'acaba enamorant-se de Katy i per a aconseguir-la fa veure que es molt romàntic.

  • Katy: És molt romàntica i sempre està pensant en la lluna, es pot dir que està sempre “a la lluna”. Acaba eixint amb el Tonet i es porta molt be en la resta de personatges excepte en Xavi que casi no té relació. Ella busca estar sempre amb Tonet i fa tot el possible per això.

  • Esther: És la més realista de tots los personatges, es decidida però prudent. En una part de l'obra es pot deduir que li agrada Xavi però no està molt clar. Es porta molt be amb tots, sobretot amb la Sílvia però té problemes en sa mare que està habituada a la beguda.

  • Llum: És la xica mes dèbil de tota l'obra, sempre té por i està plorant. Es porta be amb la Esther, Sílvia i Katy però casi no té relació amb els xics. En l'obra no presenta ningun objectiu ni pareix que tinga les idees clares.

  • Sílvia: Es possiblement la més forta del grup, es la que s'agafa la vida com si fora una història i està sempre a la espera de aventures. No es porta mal en ningú però pareix que es porta millor amb la Esther. El seu objectiu principal és viure la vida com si fora una novel·la, després vol evitar que els seus pares tinguin que decidir per ella i per a aconseguir fer veure als seus pares que no tenen dret a decidir per ella arriba al punt de voler suïcidar-se.

Temps:

L'obra transcorre en una època actual, durant dos dies comença en un dia qualsevol als carrers d'una ciutat i acaba l'altre dia per la nit.

Espai escènic:

L'obra transcorre a una ciutat (no especifica quina) amb carrers amples, edificis alts, amb la gent amable i simpàtica... (així es com Xavi parla de la seva ciutat en la primera escena de l'obra) Dins l'obra es situa en diversos llocs: En un parc, en un banc.....

El text:

Acotacions:

Hi ha de dos tipus:

Escèniques i d'actuació. Algunes voltes les trobem juntes, com a la pàgina 29 que el canvi de llum es escènic i els moviments que han de fer son d'actuació.

Trobem una d'actuació a la pàgina 33, ens diu que han de fer Tonet i Xavi.

Acotacions soles escèniques no hi ha. Estan mesclades amb les d'actuació.

Les acotacions d'esta obra estan escrites amb cursiva davant les escenes a les que es refereixen.

Les acotacions tenen la funció de indicar com s'ha de representar. Això en l'àmbit de la representació es molt important, quan el lector les llegeix li ajuden a imaginar-se les escenes, introduint-lo en l'obra fent-la més interessant per al seu gust.

Parlaments:

En aquesta obra troben tot tipus de parlaments. Diàleg, diàleg evadit, apart i monòleg.

Un exemple de diàleg el trobem a la pàgina 33 on Tonet i Xavi intercanvien informació oralment juntament amb el paper d'emissor i receptor.

Un exemple de diàleg evadit el trobem a la pàgina 52. Hi ha tres. S'eliminen part dels personatges i el seu diàleg. En aquest cas el personatge eliminat es les mares de les noies i el seu diàleg, d'aquesta forma el públic s'entrega més a l'obra i quasi formen part de ella.

Un exemple de monòleg el trobem a la pàgina 49 on Xavi culpa a la lluna de tot el que li ha passat eixa nit.

Un exemple d'apart el trobem a la pàgina 41 on Sílvia i Llum estan a escena i parlen dels seus sentiments, gustos i impressions al públic. Actuant de forma que aparenta que una no sent el que diu l'altra.