Estatut d'autonomia de Illes Balears

Historia. Politica. Cronologia. Govern Balear. Dissolució del Consell General Interinsular. Parlament. Antecedents històrics

  • Enviado por: Iñaki
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

L'estatut d'autonomia de les Illes Balears

Índex:

Introducció 3

Cronologia 4

Antecedents Històrics 5

L'estatut d'Autonomia de les Illes Balears 6

Conclusió 11

Bibliografia 12

Introducció:

Una vegada proclamat el rei d'Espanya, i mentre s'esperava la promulgació d'una constitució que garantís el dret a l'autonomia al poble balear, les forces politiques parlamentaries balears i la majoria dels partits politics van manifestar el desig de comptar amb unes institucions pròpies per a tot l'arxipèlag i cada una de les illes, encara que fos am un caràcter provisional.

Desprès de la redacció de tres documents distints, el 30 de juny de 1978 va entrar en vigor el Decret Llei pel qual s'aprovava el règim preautonòmic per a l'arxipèlag balear. Era un text pactat amb el govern espanyol, el qual deixava enlaire molts dels desitjos que avien inspirat les primeres redaccions. Es va cedir en aspectes tan considerables com la llengua pròpia.

Més tard, va arribar la constitució provisional del Consell General Interinsular i les negociacions en matèria de transferències a aquest òrgan.

Amb tot això, el procés preautonòmic va servir per posar damunt ta taula dues qüestions: la de la representació i la de l'assumpció i el grau de funcions en les àmbits insulars i interinsulars, que constituïen el plat fort de l'Estatut d'Autonomia. Va Provocar, també, el propagament del sentiment autonomista.

Pèl que fa a les institucions publiques de les Illes Balears, en poc temps s'han produït canvis molt importants. En vint anys ha desaparescut la Diputació, han emergit els Consells Insulars, la Comunitat Autònoma i l'Administració de les Comunitats Europees, han disminuït l'Administració General de l'Estat en benefici de l'Administració de la Comunitat i com s'han democratitzat els ajuntaments.

Cronologia:

Per tenir una idea amplia del que va passar entre el 1975 i el 1998 en referència als aspectes més importants succeïts a l'estat Espanyol i al que fa referència a l'estatut d'Autonomia i les Institucions de les Illes Balears, proposem el següent:

1975: mor Francisco Franco. Proclamen rei d'Espanya a Juan Carlos de Borbón.

1976: president del govern: Adolfo Suárez. Referèndum per a la reforma política.

1977: primeres eleccions democràtiques desde 1936. Signatura del Pacte Autonòmic (balears). Diada de l'autonomia (29 d'octubre).

1978: Constitució Espanyola. El Consell de Ministres aprova el règim de preautonòmic per a l'arxipèlag balear. Constitució del Consell General Interinsular.

1979: Eleccions locals. Incorporació al sistema educatiu d'ensenyament de les Illes balears la llengua catalana.

1980: Constitueix la Comissió dels Onze.

1981: Inici del procés autonòmic. Aprovació del Projecte d'estatut.

1983: Estatut d'autonomia per a les Illes Balears. Primeres eleccions al Parlament de les Balears. Constitució del Govern Balear. Dissolució del Consell General Interinsular.

1986: Incorporació de Espanya a la Comunitat Europea. Llei de normalització lingüística.

1989: Llei de consells insulars.

1991: Llei d'espais naturals.

1994: Reforma de l'estatut d'autonomia de les Illes Balears.

1998: Règim especial de les Illes Balears.

Antecedents històrics:

Les Illes Balears constitueixen un territori petit (5062 km2) fraccionat en quatre illes no gaire allunyades de les costes peninsular. La població de l'arxipèlag es de habitants. El 79,12% dels quals es concentren a l'illa de Mallorca(777.821 hab.), el 8,82% a l'illa de Menorca(86.697 hab.) i el 11,3% a Eivissa(111.107 hab.).

En l'edat mitjana, Mallorca i Menorca, es dividiren en corporacions rectores que són precedents dels actuals ajuntaments. No hi havia cap institució d'autogovern comuna a totes les illes. Les Balears mai no varen tenir un cos representatiu del conjunt del poble de les illes. El conjunt de les illes estava sota la jurisdicció d'un lloctinent o governador, però aquest governador era un delegat del monarca.

La pujada dels Borbons al tro i la promulgació del decret de nova planta varen permetre dur a terme una política centralista que va significar un cop mortal per al sistema de govern de les Illes Balears: les institucions publiques de Mallorca i Eivissa d'autogovern foren afavorides, però pel contrari, Menorca, pel tractat d'Utrech va passar a mans dels anglesos. S'establí així un sistema de govern interinsular en que el govern general de l'illa de Mallorca i de Eivissa estava al càrrec de l'audiència. L'Audiència tenia un doble paper jurisdiccional i de govern, que presidia el comandant general i d'Intendent s'ocupava de les finances. Aquests càrrecs eren simples delegats del monarca. Aquesta organització centralista es veurà potenciada al segle XIX amb la implantació de l'estat liberal i es mantindrà fins l'aprovació de la constitució de 1978.

A la constitució republicana de 1931 va ser més flexible i va donar 3 possibilitats o models d'organització per a les Balears: continuar essent una província de règim comú , optar per un règim en el qual cada illa tindria un consell amb les seves competències de la província o organitzar-se en regió autònoma. A l'etapa franquista, la Ley de Bases de régimen local autoritzaba el Govern per a constituir l'arxipèlag en règim de capítols insulars, autorització que no fou exercida mai, però que donà lloc a una sèrie d'estudis sobre la possible implantació dels cabildos a les illes.

Per passar d'un règim autoritari a un règim democràtic, l'any 1977 es va promulga la Ley de la reforma política, que va fer possible que es duguessin a terme les primeres eleccions generals.

Estatut d'autonomia per a les Illes Balears.

  • Les institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  • Les relacions institucionals.

  • Les institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  • La comunitat autònoma esta integrada pel Parlament , el Govern i el President de la comunitat autònoma. A cada illa hi ha un Consell Insular que constituiran en els termes i amb les competències que resultin de l'Estatut. Així dons, la planta de les institucions a les Balears te forma piramidal.

    'Estatut d\'autonomia de Illes Balears'

  • El Parlament:

  • Exerceix la protestat legislativa, aprova els pressupostos de la comunitat, controla l'acció de govern i exerceix competències de l'Estatut, lleis de l'Estat i del parlament.

    La seu del Parlament està a Palma. Està format pels diputats del territori, elegits per sufragi universal (ciutadans espanyols residents a les Illes Balears, inscrits al cens electoral i majors d'edat), directe i secret per un sistema de representació proporcional que assegura una representació de totes les zones del territori.

    La durada del mandat és de quatre anys.

    El Parlament consta d'un President, una mesa i una diputació.

    El Parlament s'encarrega de nomenar els senadors que han de representar a les Illes Balears, de fer proposicions de llei, entre d'altres.

  • El president de la comunitat:

  • El president és elegit pels membres del parlament i és nomenat pel Rei.

    Perquè surti elegit un candidat, aquest ha de rebre un nombre de vots superior a la majoria absoluta. Si això no passa, es tornarà a fer una altre votació i aquesta vegada al candidat li és suficient amb la majoria simple.

    Una vegada elegit el president, aquest és el responsable polític al Parlament.

  • El Govern de les Illes Balears:

  • 'Estatut d\'autonomia de Illes Balears'
    És l'òrgan responsable de les funcions executives i administratives de la comunitat. Està format pel president, el vicepresident (si és que existeix) i els consellers.

    Les lleis que s'aprovin al Parlament establiran l'organització del Govern, és a dir, les atribucions i l'estatut personal de cada un dels seus components.

    La seu del parlament està a Palma, encara que es poden reunir a qualsevol banda del territori de la comunitat.

  • Els consells insulars:

  • És l'administració i la representació del govern a cada una de les illes que conformen la comunitat autònoma (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Els Consells tenen, per una banda, les competències de les diputacions a nivell de cada illa i apart, l'estatut els hi atorga el caràcter d'òrgans de govern i administració de cada illa. Així que conformaran les autentiques administracions de la Comunitat. Els Consells també fan la funció que en altres comunitats autònomes realitzen les províncies , comarques o àrees metropolitanes.

    Els consells assumeixen la funció executiva i la gestió de: demarcacions territorials, agricultura i ramaderia, pesca, recursos hidràulics, patrimoni històric, serveis socials, ordenació del territori, carreteres, transport, obres publiques... entre altres.

    'Estatut d\'autonomia de Illes Balears'

  • L'administració publica de les Illes Balears:

  • La comunitat autònoma crea i estructura una administració publica pròpia, independent de la del Estat, però sense sortir-se del marc de la legislació de l'Estat.

    Aquesta exerceix les funcions administratives a traves del Govern de les Illes Balears, consells insulars o municipis.

  • Els municipis:

  • A les illes hi ha seixanta-set municipis. A Mallorca n'hi ha 53, a Menorca 8, a Eivissa 5 i Formentera és un sol municipi. El municipi és l'entitat local bàsica de organització territorial de les Illes Balears i participa en els afers públics com a tal. A l'ajuntament es troben l'alcalde, els regidors i altres membres, els quals, si és el cas, estableixen les lleis. Els regidors són elegits pels veïns per sufragi universal.

    Entre els municipis es poden fer associacions per cooperar entre ells.

  • Les relacions institucionals:

  • La Comunitat Autònoma ha d'impulsar les Illes balears a l'exterior i promoure els seus interessos.

  • Relacions amb la Unió Europea:

  • La comunitat participa en els assumptes relacionats amb la Unió europea per millorar l'exercici de les seves competències i els seus interessos.

    Per a participar a la Unió Europea, la Comunitat Autònoma s'ha d'integrar en la delegació espanyola.

    La Comunitat Autònoma s'encarrega, directament, de la gestió dels fons procedents de la Unió Europea.

  • Relacions amb l'estat:

  • En el tema dels principis constitucionals de les relacions entre la comunitat i l'estat es fonamenten en els principis de col·laboració, cooperació, solidaritat i lleialtat.

  • Relacions amb les comunitats autònomes:

  • La comunitat autònoma de les Illes Balears te la possibilitat de formar convenis amb altres comunitats autònomes. Aquests convenis han de ser aprovats per les Corts Generals. Apart també podrà establir acords de cooperació.

    Conclusió:

    Dèiem al començament de la recerca que, des de el punt de vista institucional, en poc temps s'havien produït canvis molt importants. En vint anys s'ha vist l'extinció de la Diputació, l'aflorament dels consells insulars, la comunitat Autònoma i l'Administració de les comunitats europees, com disminuïa gradualment l'administració perifèrica de l'Administració general de l'Estat en benefici de l'Administració de la Comunitat i com es democratitzaven els ajuntaments i es reconeixia la seva autonomia.

    Per valorar amb un mínim de rigor el que ha succeït en aquests darrers vint anys en les institucions publiques de les Illes Balears, s'han de distingir tres qüestions o aspectes: el model politicoadministratiu i la descentralització interna, la via seguida per accedir a l'autogovern i per ampliar competències, i finalment, l'exercici de les competències rebudes.

    Aquest treball ha servit per aconseguir una visió molt general i amplia de com esta, gracies a un seguit de evolucions, la política baleàrica i per conèixer molt per damunt la situació legislativa en que ens trobem amb l'estatut, incloent un petit resum, molt petit, del que diu aquest.

    Bibliografia:

    • COLOM, Bartomeu (1998): Les institucions públiques de les Illes Balears (1977-1998). Palma: Quaderns d'història contemporània de les Balears (Edicions Documenta Balear)

    • NADAL, Antoni (1999): la Preautonomia Balear (1975-1983). Palma: Quaderns d'història contemporània de les Balears (Edicions Documenta Balear)

    • BELENGER, E. Història de les Illes Balears (volum III) Del segle XVIII borbònic a la complexa contemporaneïtat. Barcelona: edicions 62, 2004

    • DIVERSOS AUTORES. Història de les illes Balears. Palma: edicions Documenta Balears, 2000.

    8