L'estat del món 2004; Worldwatch Institute

Sostenibilidad. Sociedad sostenible # Consumisme. Noves fonts d'energia. Globalització

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

L'ESTAT DEL MÓN 2004

Capítol 1. L'estat del consum avui

En el primer punt sindica que la població mundial que està entrant en la classe consumidora són més de 1.700 milions de persones, de les quals la meitat viuen en països en vies de desenvolupament. Però el que preocupa és que les estimacions pel 2050 estimen una població de prop dels 9.000 milions. Si tan sols la meitat d'aquest nombre viu amb el model de consum actual hi hauria un greu problema en el proveïment de certs recursos bàsics, com poden ser l'aigua o l'aire.

Encara que aquests perills són ben aprop, en molts països no es realitza cap mesura per canviar el model de consum. S'ha d'especificar que el consum no és perjudicial, però sí quan l'efecte de consumir és l'objectiu dels individus. Per això s'ha de centrar el consum del segle XXI cap a una qualitat de vida en global i no en una acumulació de béns.

Per altre banda, el consum de béns i serveis ha augmentant constantment durant les ultimes dècades, transformant el món amb la revolució del consum. Parlant en xifres actuals, la classe consumidora són 1.700 milions de persones, 2.800 milions viuen amb menys de dos dòlars al dia i 1.200 milions en extrema pobresa (el seu consum se centra en la satisfacció de les necessitats bàsiques). Però la regió que sembla que ha quedat marginada de la prosperitat és la regió subsahariana del continent africà.

Les prediccions pel 2015 estimen que la classe consumidora mundial serà de 2.000 milions de persones, cosa que fa que s'hauran de buscar alternatives per la sostenibilitat amb el medi, ja que no podem mantenir els nivells actuals de consum amb una xifra tal elevada de persones.

Una forma per classificar la satisfacció de les necessitats bàsiques es pot fer mirant les calories ingerides per la població. Observant les dades de la FAO es constata que hi ha en el planeta dos extrems: per una banda, gent mal nodrida i, per altre, gent amb problemes d'obesitat. Però a més, en els països rics les calories costen més de produir a causa de que són d'origen animal; i aquesta mena d'aliments es veu en constant increment a nivell mundial. Un altre punt important és el consum d'aigua potable i sistemes de clavegueram han millorat a nivell global, encara que encara hi ha grans deficiències en les zones rurals.

El que és un efecte molt clar és que a mesura que augmenten els ingressos de la població, es van incrementen aquells productes de consum no alimentaris. Al principi aquests productes són considerats luxes, però amb el temps es converteixen en articles necessaris. Però el veritable problema és que la majoria del consum es realitza en els països rics, mentre que els recursos per la fabricació dels productores provenen, majoritàriament, dels països en vies de desenvolupament.

Un element alarmant és que el nivell consumista dels països rics arriba a ser exagerat. Els consumidors consumeixen aquells productes que els han satisfet, però a més, es veuen influïts per una publicitat i una societat que els impulsa a consumir. Així els desitjos que tenen els consumidors són infinits. La globalització ha fet augmentar el consum i ha abaixat els preus a tot el món. Això ha estat possible a la deslocalització de la indústria, traslladant-la a regions on la mà d'obra és més barata, les normes ambientals són mínimes i els drets dels treballadors són eliminats. Tot aquest model d'avui dia no hauria estat possible sense uns bons transports i una baixada de costos. A més, la globalització ha permès major oferta de certs productes a nivell mundial, creen un augment del consum i la busqueda continua de nous consumidors.

Encara que el model consumista sembla el millor sistema que ha conegut mai la humanitat, hi ha certs problemes greus que comporta. El més important són els residus, els quals per persona són enormes; a més del fort impacte que sofreixen els ecosistemes. La “petjada ecològica” és, avui dia, superior en les països desenvolupats i supera en escreix el nivell biològic productiu per persona.

En els països desenvolupats hi ha el que se'n diu “malalties de consum”, com poden ser la obesitat, dependència del cotxe, falta de temps pel lleure, etc. Ja que hi ha un nivell de renda, el qual quan es supera no es veu incrementat la felicitat amb l'increment de diners i dels seus posteriors béns obtinguts.

En definitiva, el consum massiu és totalment incompatible amb les pautes medioambientals i socials. A més s'ha de tenir en compte que el consum es basa en gran part en el deute econòmic que ofega les economies dels països pobres i no els deixa sortir del forat. També cal tenir present que avegades, encara que hi ha una gran oferta de productes, el consumidor no troba certs elements. Crec que el que hi ha escrit en el final del capítol és el futur model que hauria de seguir la societat: “millorar el benestar social i no centrar-se en l'acumulació de béns”.

Opinió personal

Personalment, jo no soc tan alarmant pel que fa al consumisme que actualment els països rics disfrutem. Ja que crec que quan es sofreixi l'augment de població, ja es faran productes que satisfaran les nostres necessitats, però amb una menor utilització de recursos. Perquè hi hauran més mercats i uns recursos igualment limitats.

Pel que fa a la globalització, crec que és un pas més de l'economia moderna. Però els seus beneficis no són ni seran beneficiosos per tota la humanitat, ja que això és una de les deficiències del model capitalista. Però la millora de vida serà a nivell planetari, encara que a diferents nivells i augmentant la diferencia entre rics i pobres.

Per últim, el problema dels residus crec que es va solucionant poc a poc. Però fins que no hi hagin raons econòmiques que impulsin el reciclatge no es podrà portar a terme massivament.

Capítol 2. Optem per millorar alternatives en energia.

Com a primer punt no sabia que part de l'energia es perd a causa de la resistència en les línies de transmissió, perdent-se com a calor. També l'exemple del carbó, on en una central tèrmica només un 35% del carbó es converteix en electricitat. Això són tan sols dos exemples de la ineficàcia energètica que sofrim avui dia. Disfrutem l'energia i ens és imprescindible per la nostra economia i vida diària, però potser posem en perill les generacions futures, ja que el sistema energètic actual posa en perill la salut humana i els ecosistemes. Però des de fa unes dècades es fan millores per l'eficiència de l'energia. Encara que hi ha punts preocupats: l'augment de l'energia en els països industrialitzats i també en els països en vies de desenvolupament. Encara que s'ha de dir que, com és lògic, el consum d'energia dependrà de sers factors, com poden ser el clima, la renda o les polítiques del govern. Ja que com és lògic, no per tot el mon hi ha les mateixes necessitats energètiques.

A partir de les dades que ofereix el llibre es veu molt carament que s'incrementa molt ràpidament l'ús d'energia, cosa que ha ajudat a les economies de força països. Però un fet que va ser clau fou la crisis del petroli dels anys 70, en que es va constatar la necessitat de millorar en eficiència energètica, perquè el recurs s'havia encarit considerablement. Però encara així seguim malbaratant grans quantitats d'energia.

A nivell global, la utilització d'energia ha anat augmentant i el recurs més important és el petroli. Encara que les xifres són en veritat enganyoses, ja que els ciutadans dels països rics fan servir 25 vegades més energia que els dels pobres, una tercera part no té accés a l'electricitat ni alteres serveis d'energia moderna i un terç té un accés limitat. Però la cosa va canviant, ja que els països subdesenvolupats el consum d'energia va en augment , però no podrà assolir els nivells nord-americans, perquè el planeta no posseeix tants recursos per satisfer l'energia mundial en el futur si seguim en els nivells actuals.

Un punt important de l'energia és aquella que destinem al transport. Però sembla que això no frenarà, tot el contrari, ja que regions que es van industrialitzant molt ràpidament també s'espera que tinguin consumeixin grans quantitats d'energia pel transport sobretot de mercaderies. Encara que el factor principal que incrementa aquest consum energètic són els cotxes particulars. Un factor que no para d'augmentar a tot el món, però cal remarcar que en gran part és per motius que s'han estimulat per mitjà de la cultura que tenim. Però a part dels dos ja esmentats, el turisme podria ser-ne un altre.

Un factor importantíssim són les polítiques governamentals, ja que poden potenciar elements de transport alternatius al automòbil. D'aquesta manera es pot ajudar a un estalvi energètic i es redueix la contaminació, tan acústica com atmosfèrica.

L'energia no sol serveix pel transport, sinó també per als habitatges; la qual ha anat augmentant considerablement. Però no per tot el món d'igual forma, ja que depèn molt del país. També cal tenir en compte que cada cop més hi viuen menys persones en els habitatges i el més freqüent es que se'n construeixin cada cop més grans (ocupant més extensió). El primer factor és a causa de un canvi social que cada cop va a més en els països desenvolupats, mentre que el segon provoca que es gasti molta més energia (il·luminaria, calefacció, etc.). Però un dels elements més preocupats són els electrodomèstics, ja que consumeixen molta energia i alliberen gasos d'efecte hivernacle.

En les pròximes dècades esta previst que la demanda augmenti a causa dels països que actualment estan en vies de desenvolupament. Per això sembla que la opció més encertada per fer front en aquest problemàtic futur és que es millori l'eficiència energètica, especialment la dels electrodomèstics. Com que la millora de les tecnologies és un gran cost, es preferible la construcció de vieneses que ajudin al estalvi d'energia.

Com a bon símptoma, s'ha de tenir present que hi ha hagut un descens de la utilització de l'energia en la fabricació d'articles. Però el que és molt variant és la energia incorporada a cada producte, ja que això depèn de l'ús que se'n faci, cosa que pot variar molt segons els països (i fins i tot dins un mateix país no serà homogeni).

A més, els automòbils, no tan sols utilitzen molta energia, sinó que n'ha fet falta molta per la seva fabricació. Però no acaba aquí, ja que fa falta el refinat del petroli i els gasos que emeten els cotxes són perjudicials. Però realment el càlcul d'energia que incorpora cada producte és molt difícil de calcular.

Un dels factors importantíssims que influeixen el l'energia que consumim són les polítiques que porten a terme els governs. Un bon exemple seria el preu de l'electricitat, ja que com més baix és, major consum en pot fer la població. També és clara la seva influencia en promoure els diversos tipus de transport, les normatives de reciclatge o les mides dels habitatges. Encara que no tot està en mans dels governs, ja que les millores tecnològiques poden tenir una influencia capdal. Però si que és veritat que poden intervenir-hi els estats per mitjà de les subvencions. Tot això no vol dir que tot depengui dels estats, ja que el segon element més important és la voluntat dels propis consumidors. Per aquest motiu és molt interessant la relació entre la qualitat de vida i l'ús en energia. Aquesta relació confirma que un increment en energia millora el IDH, però quan s'arriba a un determinat nivell un increment en energia ja no fa millorar el IDH.

El que sí que està claríssim és que el model energètic actual no pot fer durar indefinidament, ja que posarà en perill la nostra salut, els ecosistemes i arribarà a no ser bo per l'economia. Com que les previsions són que a nivell global augmenti impagablement l'ús d'energies, bàsicament d'origen fòssils, fa que sigui imperatiu la buscada de noves tecnologies. Les quals, han de satisfer les nostres necessitats i alhora sigui rentable, que no perjudicar el medi ni la salut humana.

Opinió personal:

Ningú pot negar la importància de l'energia pel que fa al creixement econòmic d'un país i to allò que comporta. Però el que és preocupant és el model energètic que posseïm, el qual serà insostenible encara més que avui dia, a causa de l'increment de l'energia a tot el món. El que és clar és que els països en vies de desenvolupament necessiten gran quantitat d'energia per avançar, però el problema és que no tenen tecnologies prou eficients. A més, la tecnologia és molt cara i són uns costos que no poden assolir.

Un altre element a tenir en compte son els automòbils. Però crec que aquest problema té una certa facilitat de solució si els governs afavorissin de debò sistemes alternatius de transport. Encara que hi ha el handicap de combatre un element cultural estes per tot el món: tenir un bon cotxe (o cotxes) és signe de classe.

Pel que fa als habitatges, crec que una de les millors propostes és la de fer edificis que per les seves característiques millorin l'estalvi energètic. Però trobo ben lògic que tothom vulgui viure en grans cases, encara que el nombre d'individus d'una família disminueixi. Si una persona pot permetres cases amplies és segur que no viurà en un cuxitril.

Personalment crec que el més important és la buscada de noves fonts d'energia. Perquè els combustibles fòssils cada cop seran més escassos i a més, fan que els països depenguin tan sols d'un determinat recurs. Provocant conflictes entre països i una inseguretat econòmica i social.

Capítol 3. Augmentem la productivitat de l'aigua

Durant el final del segle XX s'ha comprovat que l'aigua no és un bé il·limitat com es podia creure antigament. Durant els últims anys la demanda d'aigua ha augmentat increïblement, però com és ja se sap, l'aigua és un recurs limitat. Per aquest motiu hi ha hagut una sobreproducció d'aquest recurs i no s'ha deixat que el cicle de l'aigua es compleixi del tot. Els efectes de la sobreproducció de l'aigua dolça ja s'han fet notar en diverses parts del món.

La utilització de l'aigua dolça va dirigida en la seva majoria a la agricultura, en segon lloc seria la destinada a la indústria i, per últim, la utilitzada pel consum urbà. Tota aquesta utilització d'aigua fa perillar les reserves, no deixa que pel seu propi cicle es refacin les reserves naturals i això fa que posem en perill els ecosistemes i les generacions futures.

La nostra societat ha de fer un canvi de mentalitat i no veure l'aigua com un recurs, ja que és la base de la vida, dels ecosistemes i moltes formes de vida en depenen. Els ecosistemes necessiten una quantitat d'aigua per seguir els seus processos naturals. Però en molts indrets del món això no és possible perquè es destina massa aigua a les “necessitats” humanes. Per aquest motiu és lògic que el problema es pot solucionar si existeix una sostenibilitat perquè tan els ecosistemes pugui tenir l'aigua necessària i també hi hagi prou d'aquest preuat element per les accions humanes.

Un factor que s'ha demostrat és que l'increment de l'aigua augmenta a mesura que augmenta els ingressos nacionals, això és per tres motius: el canvi cap a una economia industrialitzada, les lleis de control contra la contaminació de l'aigua i el pas a una economia que predomini el sector terciari.

Com tothom sap, l'aigua no està repartida igualitàriament pel planeta. Una regió serà rica hidrològicament parlant, depenent de quina quantitat d'aigua posseeix en relació en la seva població. Per aquest motiu, si hi ha poca aigua per un gran volum de població s'exigirà més als seus rius o aqüífers. Però el més important és proporcionar a totes les persones del planeta, com a mínim, l'aigua necessària per la subsistència. Els càlculs són uns 20 litres per persona i dia, això vol dir que en el planeta hi ha suficient aigua per tota la població mundial, però el que no hi ha interès polític ni econòmic perquè això sigui possible. Però a més del consum d'aigua també cal tenir present els serveis de clavegueram.

La majoria d'aigua dolça és utilitzada per l'agricultura i en els països desenvolupats gairebé s'hi dedica la seva totalitat. Com que l'aigua no és un recurs il·limitat, fa falta: fer servir l'aigua en els conreus d'una forma més eficaç, augmentar la producció per litre d'aigua i realitzar dietes alimentaries nutritives amb una menor quantitat d'aigua. Un altre problema és que una part significativa de l'aigua per reg es perd a causa de fuges i per evaporació. Amés hi ha aigua que es contamina a causa dels plaguicides o per sals. Existeixen avui dia opcions per paliar els problemes ja esmentats, com poden ser una millora en l'eficiència de l'aigua, com pot ser el reg gota a gota o el canvi de mètodes de conreu. Un altre via per rentabilitzar l'aigua és la utilització de varietats de plantes que necessitin menor quantitat d'aigua. També hi ha més possibilitats, com la difusió de tecnologies a camperols pobres, per així incrementar la producció i millorar l'eficiència de l'aigua.

Un factor que caldria tenir en compte és el consum d'aigua segons els cultius o altres productes per l'alimentació. Ja que per la creació de nutrients animals fa falta una major quantitat d'aigua si els comparem amb la necessitat de s'hi fossin d'origen vegetal. S'ha comprovat que a mesura que els països s'enriqueixen augmenta el consum d'aliments càrnics, mentre que els països subdesenvolupats la seva dieta és, gairebé en la seva totalitat, vegetariana. Això vol dir que fa falta un canvi de dieta en els països rics, per així reduir el consum d'aigua i millorar la seva salut per mitjà d'una dieta més equilibrada.

Un element a tenir en compte és que cada cop més la població mundial és més urbana, cosa que fa que s'hagin de satisfer les necessitats d'aigua d'un nombre força elevat de gent en un territori no molt extens. Això fa que s'hagin de realitzar importants infrastructures costoses per satisfer aquesta necessitat per a tota la població. Però aquestes obres poden posar en perill el medi a causa d'una pressió molt forta per extreure els recursos hídrics. Una forma per minimitzar aquesta pressió és controlar les pèrdues i fuites d'aigua, cosa que permetria que no se'n perdés quantitats tan altes. Això és un problema prou delicat, ja que podria fer reduir les extraccions d'aigua, les quals afecten als rius i reserves subterrànies i posen en perill els ecosistemes i els ésser vius que hi viuen.

Apart de millorar l'eficiència de les extraccions, també és imprescindible campanyes educatives, per sensibilitzar a la població de la importància d'aquest recurs, i l'augment del preu de l'aigua, per evitar el malbaratament. A més, cal destacar les normatives per ajudar a l'estalvi d'aigua en els habitatges, com poden ser wàters que no deixen anar excessiva quantitat d'aigua.

Encara que no tot són bones noticies, ja que la existència de gespes regades en cases particulars no han parat d'augmentar. Cosa que fa que, no tan sols augmenti el consum d'aigua, sinó que a més consumeixen adobs i altres productes químics. La solució és realitzar mesures perquè es sembrin plantes autòctones, que estan adaptades als climes de cada regió.

Una de les problemàtica més importants a nivell mundial són les aigües residuals procedents de la indústria. Els països rics la poden tractar, però els països en vies de desenvolupament es veuen obligats a abocar-ho als rius per no poder tractar-ho. En els països desenvolupats s'han creat mesures per millorar l'eficiència i, alhora sigui econòmic, redueixi el consum i la contaminació. A més de introduir tecnologies que permeten el reciclatge i la reutilització de l'aigua. Però aquestes mesures no es porten a terme en els països en vies de desenvolupament, justament on es van traslladant la indústria mundial. Posant en perill el medi ambient, les persones i plantes i animals d'aquelles regions.

Un altre dels punts més importants per satisfer les necessitats hídriques de totes les persones són les polítiques i lleis que porten a terme els governs. Primer cal protegir la funció pública d'aquest bé, perquè si només es regules per les lleis de mercat no es satisfaria a tota la població, només aquella que ho pogués pagar. També són importants lleis normatives per las aigües subterrànies, ja que no s'ha de sobreexplotar per no agotar-les. Alteres mesures per aturar el malbaratament poden ser l'augment del preu de l'aigua o les restriccions .

Opinió personal:

Com a primer punt crec que l'ideal seria viure de forma sostenible segons la quantitat d'aigua. Però això ho veig molt difícil, per que hi ha molts interessos econòmics, els quals avui dia importen més que els ambientals.

Com a segon punt, crec que hi ha una qüestió importantíssima i fàcil de realitzar si hi ha voluntat política: un mínim d'aigua potable per a tota la població mundial. Aquest problema crec que hauria de ser un dels primers a resoldre a traves de l'ajuda internacional, enlloc de solucionar altres problemes que segur que no són tan vitals.

En tercer lloc no crec que sigui possible el canvi de dieta per motius hidrològics, ja que encara que pugui ser més sana una dieta més vegetariana, personalment, jo no la canviaria per la càrnica que gaudeixo a gairebé cada àpat. Això crec que és impossible perquè és intentar canviar un element cultural, el qual és un canvi que no atrau gaire.

Finalment, pel que fa als governs, crec que el seu paper és importantíssim perquè a traves de les lleis pot ajudar a millorar l'eficiència en l'aigua. Però crec que cal tenir present que el governs estan en mans de la població, la qual no crec que estigues molt d'acord en un augment del preu de l'aigua o que li imposin restriccions. Cosa que sap si la població no està a gusts amb les seves polítiques, encara que siguin molt beneficioses pel medi ambient, segur que no tornarà a guanyar les pròximes eleccions. Ja que molta gent vol el seu jardinet de gespa al voltant de la seva casa (si no ho té li encantaria tenir-ho) i li és indiferent d'on surt d'aigua o quines infrastructures s'han hagut de fer perquè això fos possible.

Capítol 4. Vigilem el que mengem

La creació d'organitzacions que garanteixen que els pagesos dels països en vies de desenvolupament reben un preu just és una bona forma perquè no depenguin tan sols del valor borsatil que se'n treu de la seva producció. Els productes de les empreses que comercialitzen en els països rics aquests productes són una mica més cars perquè hi ha un plus que permet una vida digna als camperols. Això fa que aquests productes estiguin en desavantatge en competitiva respecte als altres productes, però això no ha impedit que actualment es comercialitzin productes justos de cafè, xocolata, mel plàtan te i pomes.

En els nostres dies la humanitat utilitza un 25% de la superfície del planeta a la producció d'aliments. Això vol dir que molts productes que podem trobar en els supermercats poden haver estat cultivats amb una forma de agricultura destructiva. En la qual la producció va destinada als països rics i els agricultors es veuen obligats a consumir productes químics.

Els cultius genèticament modificats van destinats als països que ja tenen excedents alimentaris i no en millorar la dieta de la població mundial necessitada alimentàriament. Sinó que la majoria van destinats a engreixar el bestiar enlloc de prioritzar les necessitats alimentaries de la població de certs països extremament pobres.

Normalment sembla que el consumidor no pot escollir i que no té cap mena de força ni pot influir en la forma de producció dels productes. Però realment per mitjà de campanyes que sensibilitzin a la població es pot obligar que l'empresa canviï la seva forma de producció del producte. Ja que cal tenir present sempre que les empreses estan al servei del consumidor i han d'oferir el aquella necessitat que la societat demana, per aquest motiu és indubtable el paper central dels consumidors.

Per altre banda, cal criticar el sector de la indústria càrnica. Encara que aquest sistema permet augmentar la producció de carn, ningú pot negar que el tracte dels animals és inhuma i la qualitat comparada amb la carn d'animals criats de forma més natural és molt inferior. Això és perquè els animals reben una dieta per engreixar ràpidament, viuen confinats en granges atapeïdes i prenen una gran quantitat de medicaments. Com és d'esperar, els animals emmalalteixen i les seves malalties poden afectar a les persones, com poden ser el mal de les vaques boges o la grip del pollastre. També cal tenir en comte que les malalties s'expandeixen molt ràpidament a causa del continu tràfic d'animals a nivell internacional, nacional i regional.

A nivell mundial, el consum de carn va en augment, encara que el més convenient hauria de ser reduir-ne el consum. Per això caldria potenciar un canvi en les dietes i aconseguir que els països en vies de desenvolupament mantinguin els seus mètodes de ramaderia tradicional. D'aquesta manera aconsegueixen adobs naturals, no fan falta edificacions en posar els animals i no cal la compra de pinsos d'origen animal. Més hi ha un factor encara més important, que aquestes petites explotacions són familiars i no estan en mans de grans empreses de la indústria de la carn.

Com tothom sap, els producte ecològics són més cars i per aquest motiu els hi costa competir en el mercat. Per això els governs haurien de potencia r aquestes activitats pels seus beneficis en comparació amb l'altre mètode de producció de carn. Ja que amb el sistema ecològic no hi ha perill de contaminar les aigües subterrànies, no s'utilitzen productes químics i és més beneficiosa per la seva població i pel medi ambient. Encara que els desavantatges també són claus: costa obrir-se pas en el mercat, no es pot esperar una producció a gran escala i no assegura el mateix rendiment pel productor. Però encara tenint en comte els desavantatges, és del tot segur que en els països subdesenvolupats l'agricultura ecològica donaria majors rendiments que la tradicional. D'aquesta manera també s'estalviarien les plagues, cada cop més difícils d'erradicar a causa de la resistència als plaguicides, i les malalties sofertes pels agricultors a causa dels productes químics.

Un dels principals problemes del sistema globalitzador en l'alimentació és la impossibilitat de saber on s'ha produït el producte i quin ha esta el seu procés de fabricació. En els mercats podem trobar infinitats d'aliments, encara que no siguin de temporada. Això és possible per la millora dels transports o perquè es potencia una determinada raça (en decriment de moltes pels seus avantatges mercantils). Encara que la millora dels transports és un gran avanç, s'ha de tenir present que en el sector alimentari provoca la ruïna de moltes explotacions locals i que cada cop més el cost principal dels productes és el transport.

També cal tenir present que en moltes regions del planeta el sistema de conreu és el monocultiu, destinat a l'exportació. Això fa que els agricultors no puguin beneficiar-se directament del que conreen i han de comprar l'aliment per la seva supervivència.

En definitiva, el consumidor hauria de saber allò que menja i com ha estat produït. Això tan sols és possible amb voluntat política que promogui certes menes d'explotacions agrícoles i la voluntat de la població per saber allò que ingereix.

Opinió personal:

Crec que el més important perquè les explotacions ecològiques puguin tenir èxit és que hi haguí voluntat política. Ja que sinó aquesta mena d'explotacions ho tenen molt difícil per competir en el mercat. Encara que aquest sector de producció ecològica li veig un gran inconvenient: no permet un excés en massa i limita el seu consum. Això vol dir que tan sols en gaudirien un nombre menor de persones a causa dels seu preu més elevat.

No crec que s'hagi de reduir el consum de carn, ja que això l'alimentació és element cultural i social que s'ha de preservar. A mi, francament, no m'interessa d'on prové la carn que menjo, tan sols vull que no em transmeti malalties i que no tingui un cost massa elevat. N'estic segur que els aliments ecològics són molt més sans, però per les seves limitacions avui dia tan sols poden ser comprats regularment per classes amb altes rendes.

Capítol 5. Avancem cap a una economia menys consumista

Durant el segle XX la humanitat a arribat a un nivell tecnològic mai vist anteriorment. Ningú pot negar els avenços que s'han produït i l'ho beneficiosos que han estat. Però és bastant possible que haguem sobrepassat certs límits, ja que en molts sentits la tecnologia recent ens ha permès saltar limitacions que teníem fa molt poc temps.

Actualment es produeix molt més del que es demana i, com és lògic, també la oferta es superior a les necessitats de la població. És a dir, en la majoria del món desenvolupat i un inici dels països en vies de desenvolupament també van cap aquest camí, consideren el consum com un estil de vida.

Al considerar el consumisme com un estil de vida posa en perill els recursos del nostre planeta, els quals la majoria són limitats o potencialment renovables. A més ha posat en perill els ecosistemes amb el llançament de residus contaminats i perillosos per tota espècie de la Terra (incluits els propis homes). Fins i tot sembla ben clar a partir de les ultimes dècades del passat segle es culpi al ésser humà del canvi climàtic del planeta, amb tot allò que significa. Sembla que un dels passos per intentar redreçar un bon rumb passa per reduir la demanda sobre els recursos naturals.

Gran part de la culpa del sistema que tenim avui dia és a causa de les empreses multinacionals, encara que no és exclusivament seva ja que hi ha molts altres elements que hi intervenen. Les multinacionals per arribar a ser cada cop més competitives busquen sempre la mà d'obra més barata en països en vies de desenvolupament. Aquestes empreses porten a terme polítiques d'exportació dels països productors als mercats dels països centrals. D'aquesta manera els seus productes són més barats i una major quantitat de persones els compra.

Per intentar solucionar això, tan els productors com els consumidors, haurien de vigilar més els productes emprats per la fabricació dels productes, el sistema de la seva producció i els diversos residus que en poden sortir de la producció. Apart també s'hauria de tenir present si de veritat els productes satisfan realment les necessitats de les persones que els compren i quina vida útil se'ls hi dóna als productes, un factor que sembla que es va reduint cada cop més. Amés que s'ha de fer quant els producte ja és inservible, ja que en alguns casos seria convenient una eliminació controlada.

Encara que s'ha de tenir present que cada cop més els governs realitzen millores per ser cada cop menys consumistes, ja que no els interessa una societat que destini les seves vides al consumisme, ja que comporta enormes problemes. Per aquest motiu s'han impulsat diverses mesures favorables al medi ambient, com poden ser la creació d'impostos i subvencions, uns estàndards amb els productes i una forma d'etiquetatge adequat. Un element destacat d'aquest punt seria la reforma fiscal ecològica, la qual té com a objectiu que en el mercat, els preus dels productes tinguin en compte els costos medio ambientals. Ja que per la fabricació dels productes, d'una manera o altre, segurament s'ha malmès el medi ambient.

Avui dia no existeix en el món cap economia industrialitzada que sigui sostenible amb el medi ambient. Això es fa ben patent en l'extracció de recursos naturals i els residus que es generen amb la seva transformació. Tot aquest procés tan comú en el món actual s'hauria de reduir i sobretot aquelles que són més perilloses pel medi ambient i, alhora, pels éssers humans. Apart també seria convenient una reducció de l'energia en la fabricació dels productes i un ús molt més llarg dels consumidors.

Un element molt important a tenir en compte en la nostra societat consumista és el que se'n fa de les productes tòxics que es produeixen. La solució més lògica és la seva eliminació de forma controlada, encara que hi ha molts casos en que per normatives lleugeres o, fins i tot inexistents, aquests residus tòxics són llançats a la naturalesa. Encara que gràcies a les noves tecnologies existeixen alternatives per no seguir depenent d'aquests elements tant tòxics i perillosos, encara que s'ha de tenir present que normalment és una mica més car.

Un altre camí a seguir per aconseguir reduir aquest consumisme desenfrenat és disminuint el consum i els residus produïts si els fabricants inclouen els costos ambientals dins del seus càlculs. També és força preocupant que en una multitud d'articles sigui més barat el canvi de l'article que la seva reparació. Fins i tot avegades la reparació de certs productes és impossible, cosa que fa que t'obliguin a comprar-ne un altre. Això vol dir que és creen de nou dos problemes: el que es fa amb el producte ja inservible i el cost ambiental del producte nou. Per aquest motiu s'haurien de realitzar productes que de veritat fossin duradors i, alhora, permetessin la seva reparació.

Les noves tecnologies ens haurien de portar cap a una nova economia. Perquè tècnicament ja és possible una economia sostenible amb el medi ambient. Però no tan sols s'acaba aquí, ja que també caldria un canvi de la societat. La qual a causa de la publicitat és veu empesa a consumir, moltes vegades de forma inventaria. La publicitat intenta, i molts de cops amb èxit, convença els consumidors que cert producte els portarà la felicitat o que un estil de vida que tota persona voldria. En definitiva, molta població esta atrapada en un model molt ben teixit: cada persona treballa per consumir.

Opinió personal

Estic d'acord que el sistema econòmic no és sostenible amb el medi ambient, però s'ha de tenir present que les multinacionals fan allò més lògic: disminuir el màxim els costos per ser les més competitives. A més s'ha de tenir present que la lluita contra les injustícies que això implica xoquen directament amb les multinacionals. Per aquest motiu els països desenvolupats no els interessa parar- els- hi els peus i els subdesenvolupats veuen en elles la única esperança per sortir de la marginalitat.

El que és ben clar és que les noves tecnologies ens han obert noves portes per arribar a ser sostenibles, com a mínim a nivell local i regional. Però es imprescindible voluntat política i un veritable moviment de masses que abogui per aquest sistema.

Capítol 6. Comprar pensant en les persones i en el planeta

La utilització de recursos no es igualitària en tots els llocs del planeta. Els països desenvolupats realitzen una utilització molt més gran dels recursos planetaris que els que estan en vies de desenvolupament. Encara que s'ha observat que el consumisme va augmentant a nivell global, motiu per el qual els mercats locals s'han de reforçar per ser competitius amb tecnologies. Aquestes haurien de ser poc destructives amb el medi ambient. D'aquesta manera els fabricants no tan sols tindrien influencia d'àmbit local o regional, sinó que les seves decisions de caire ecològic podrien afectar altres països, la majoria d'ells, en vies de desenvolupament.

També cal tenir en compte que avui dia els consumidors tenen la opció de escollir. És a dir, els consumidors poden satisfer unes necessitats de diverses formes i poden triar aquelles que siguin menys perjudicials pel medi ambient. D'aquesta manera, indirectament no perjudicarien l'entorn i tampoc no posarien en perill la salut humana com ho farien amb la compra de la majoria de productes.

Un factor que cal tenir present és que, segons certes institucions, la compra de productes ecològics resulta molt més avantatjosa i econòmica. Això és perquè els costos de manteniment o de substitució de les compres verdes no són tan elevades. El motiu és que aquests productes tenen un cicle de vida més llarg i molts són refrabricats o reciclats.

Un dels veritables problemes per a les compres verdes en el món empresarial és com compaginar-ho amb l'objectiu de tota empresa: l'obtenció de beneficis. La majoria de les institucions realitzen comandes de poc volum, però ja serveixen de cara a la opinió publica i els més crítics. Cal tenir sempre en compte que en el món capitalista actual les empreses que opten per la producció ecològica s'han d'enfrontar a accionistes, proveïdors i, el més important de tot, aconseguir balanços econòmics positius. Tot això fan que es trobin en desavantatge amb tota la resta d'empreses.

Tot això fa que les empreses verdes tinguin dificultats per competir en el mercat. Cosa que ha fet que s'hagin creat polítiques i creats incentius per premiar-les, com poden ser: descomptes, desgravacions fiscals i incentius econòmics. A més hi havia una voluntat de la població per seguir aquest camí. Per aquest motiu, des de fa més de deu anys, els governs compren productes verds, encara que molta gent creu que són insuficients. Encara que gràcies a la preocupació medio ambiental de la població, gran part de grups polítics van realitzant objectius de caire ambiental. Pel que fa a la indústria, els governs han dirigit les seves accions per aconseguir productes reciclats o productes realitzats de forma eficient, energèticament parlant. A més, en la majoria de països hi ha cada cop un major interès per les energies renovables i altres consideracions verdes com poden ser els electrodomèstics eficients en energia o vehicles que funcionen amb combustible alternatiu.

Una forma de fer notar aquesta preocupació en la forma de producció destructiva és la realització de boicots i altre mena d'accions. D'aquesta manera, tan ONG com consumidors, pretenen pressionar a les empreses perquè modifiquin la seva forma de producció i la seva forma de proveïment de matèries primeres. Ja s'han notat els primers avenços en ONG que ajuden a empreses a orientar les seves compres tenint en consideració el medi ambient.

El que sembla molt clar és que els consumidors no saben el veritable poder que tenen per poder canviar-ho tot. Ja que si es pensa una mica, en major o menor grau, tot dóna voltes al seu voltant. Per una banda les empreses produeixen allò que la població necessita i són ells qui esqueixen que comprar. Per altre banda els polítics també estan supeditats a la seva població, ja que teòricament estan al seu servei.

Encara que sembla que, perquè les accions reivindicatives a favor dels productes verds no caiguin en el perill de ser tan sols un conjunt de bones intencions, s'haurien de suprimir molts obstacles legals, polítics i institucionals. Si fossin suprimides força d'aquestes barreres es passaria de debò de les bones intencions a les accions.

Per altre banda, en el món d'avui tan globalitzat, és una empresa molt difícil seguir el periple dels productes. Per això és gairebé impossible saber en quin o quins països s'ha realitzat el producte i també la forma de producció que s'ha seguit. Un element molt relacionat amb això és que les multinacionals que comercialitzen certs productes ecològics, no volen en molts casos anomenar el recorregut que han realitzat. El motiu és perquè així no es poden comparar amb la majoria de la seva oferta, la qual no segueix criteris ecològics, però és la que dóna majors beneficis.

Tot això demostra que les institucions, tan des de el nivell local fins l'internacional, tenen suficient poder per realitzar un canvi ambiental a partir de la compra dels productes. Encara que s'ha d'assenyalar que segueixen havent-t'hi dificultats en la compra de productes procedents dels països en vies de desenvolupament. També cal tenir present que, el consum de productes ecològics segueix essent un consum de recursos naturals, encara que a menor escala.

Opinió personal

Els productes verds poden ser molt més beneficiosos pel medi ambient, però per tenir un veritable èxit hauria de solucionar certs obstacles: una oferta que no pot anar dirigida a les masses i uns preus que són més elevats en un mercat cada cop més competitiu. Si no hi ha una ajuda dels governs crec que aquest mercat sempre estarà limitat a un públic reduït.

Un altre afer en que discrepo és en la vida dels productes. Sovint és més car reparar que comprar un article nou, en això hi estic d'acord. Però també cal tenir present que el nou article serà tècnicament superior al que s'ha t'ha espatllat. Si no hi hagués negoci en les noves tecnologies, crec jo que avançaríem tècnicament més lentament.

Capítol 7. Els vincles entre la globalització, el consum i la governança

En aquest capítol, el terme de “McMón” és molt apropiat per demostrar el que està passant avui dia en moltes societats del món. El model nord-americà de la societat de consum es va extenguent per tot el món a un ritme impressionant. La tecnologia i l'economia han aconseguit una uniformitat de diversos pobles de tot el planeta. El model del “McMón” s'ha expandit tan ràpid a causa d'altres raons: els medis de comunicació, el comerç i els espectacles.

La ultima dècada del segle XX va viure un boom econòmic gràcies a la ràpida circulació de mercaderies, serveis i de diners. Tot això era un clima econòmic favorable per a les multinacionals, les quals es van anar fusionant creant empreses molt més importants i poderoses. Encara que aquesta tendència es va anar reduint a finals dels '90 a causa d'un afebliment de les economies de tot el món, que alhora comporta una desconfiança dels inversors. Finalment, els aconteixements terroristes contra les torres bessones en els Estats Units han sigut un fort impacte per totes les economies d'arreu del món.

Tot aquest increment de l'economia va tenir les seves repercussions sobre el medi ambient. Ja que per gairebé tot bé fa falta primeres matèries que es troben en la naturalesa. Els sectors que més varen augmentar varen ser els de la mineria, els peixos, els productes agrícoles i els forestals. En tots els sectors que participen d'alguna forma amb alguna d'aquestes activitats econòmiques varen sofrir un augment força notable.

En l'actualitat hi ha molts països que viuen per sobre dels seus límits ecològics. Això fa que es superi la seva capacitat ecològica amb unes empremtes ecològiques molt superiors. També cal tenir en compte que aquells països que produeixen excedents en el camp dels béns de consum, els quals ho comercialitzen a altres països. Aquest comerç produeix que hi hagi un dèficit en el comerç ecològic.

El procés de la globalització ha fet que, tan els consumidors com els productors, no es preocupin dels residus generats del consumisme. Durant aquest procés s'ha de contemplar : la producció del bé a partir de matèries primeres, el seu ús ( que variarà molt segons el producte i el criteri del propietari) i el residus creats durat la vida útil del bé i el seu llançament.

Per altre banda, les estratègies empresarials comencen a anar dirigides cap als països en vies de desenvolupament. Això es perquè els mercats dels països rics ja estan saturats de productes. Per això confien en una acceleració molt ràpida del creixement dels països en vies de desenvolupament. Així podran ampliar la oferta a un nombre de països molt més elevat.

La humanitat no s'ha quedat amb els braços creuats veient com es destruís el seu planeta. Durant l'ultima dècada del segle XX es varen realitzar tractats i pactes firmats per la majoria dels països del món per tal de solucionar vertaders perills pel planeta i per la salut de les persones. Tot això, perquè no es quedés en bones voluntats es va veure molt clar que era imprescindible la col·laboració de les empreses. Per aquest motiu es va ajudar de diverses formes que les tècniques empresarials anessin dirigides cap a una producció més sostenible amb el medi ambient. Encara que s'ha demostrat, que des del 1992, no hi ha hagut vertaders canvis cap a una economia més sostenible. Això és degut a que el creixement de la societat de consum no ha trobat cap mena de fre i encara s'ha expandit en molts més països durant aquests últims dotze anys. A més s'ha demostrat que els governs tampoc no han realitzat programes per assolir objectius de sostenibilitat amb el medi.

Una de les formes per aconseguir reformes polítiques encaminades a una sostenibilitat en el món empresarial podria ser en les negociacions comercials.

Opinió personal

Sembla que el imparable augment de les cultures cap a una forma més americanitzada no tingui fre. Això té uns resultats desastrosos per a la humanitat, ja que es perden cultures a causa d'aquesta homogenització. Però aquest procés sempre s'ha produït: qualsevol imperi ha influenciat a totes les altres nacions (de forma pacifica o obligant).

El que crec que és imprescindible és un acord entre els tres elements més importants del segle XXI : els governs, les multinacionals i la població. Sabem que el ritme consumista que portem avui dia en els països desenvolupats no és aplicable si la majoria de països ho portessin a terme. Per aquest motiu crec que els tres factors que he anomenat han de buscar solucions, cedint cada una en les seves demandes, ja que sinó crec que seia impossible un acord final.

Capítol 8. Replantejar-se la bona vida.

Pel nou segle que em iniciat la societat s'hauria de replantejar-se a considerar que vol dir realment la bona vida. Ja que s'ha demostrat que aquesta nova societat no ha parat de destruir el planeta, el qual li és imprescindible per sobreviure. A més, en tot aquest procés de degradació s'hi ha de destacar la destrucció de molts ecosistemes, la reducció de la biodiversitat o l'agotament dels recursos naturals.

És imprescindible la redifinició de la paraula prosperitat. Avui dia senten això com l'acumulació de béns materials o, simplement, de riquesa monetària. Però hauria de ser la millora en la qualitat de vida. D'aquesta forma els governs podrien complir allò que els seus ciutadans vertaderament els interessa i necessiten.

La societat de consum hauria d'aconseguir un nivell de benestar, igual com el té, però amb una reducció en el consum de recursos naturals. Així podríem mantenir una vida digna i assegurar una igual forma de vida per a les posteriors generacions.

En els països rics s'ha demostrat que a partir d'un nivell riquesa s'aconsegueix un benestar suficient per aconseguir la felicitat. Al incrementar aquest nivell de riquesa no es veu un augment de la felicitat, sinó tot lo contrari. Ja que el que de veritat comporta és infelicitat i preocupacions.

Per altre banda, el model econòmic imperant en la majoria del món, intenta que els individus de la societat aconsegueixin la felicitat per mitjà del consumisme. És a dir, a través de béns i serveis. Però s'ha demostrat que realment el que fa felices a les persones és un cúmul de factors. Aquests factors són força diversos i cada individu pot prioritzar uns respecte als altres. Però destacarien uns quants: la sensació de sentir-se bé de salut, tenir una feina estable i que es valori el que fas, tenir unes bones relacions amb la gent que t'envolta i mantenir vincles estables amb la gent més propera.

A més cal tenir en compte que, cada cop més, hi ha més gent que creu que el mode de vida de la societat moderna realment no és viure. Això es degut a que el model d'avui dia la gent sol anar amb preses a tota hora i no es té prou temps per ell ni per entaular relacions fortes. Molta gent ja s'ha n'ha adonat que el mode de vida que portava realment no el satisfeia i per aquest motiu solen treballar menys hores. És a dir, prioritzen factors com el temps lliure o menys estrès abans d'aconseguir major quantitat de diners. Però, clar està, no ho poden fer totes les persones aquesta elecció.

Molts de cops s'oblida un element imprescindible pels éssers humans: el factor social. Ja que tenir bones relacions amb la gent que t'envolta és una de les formes més imprescindibles per aconseguir una bona qualitat de vida. Més important que el factor econòmic i molts d'altres que sembla que van agafant importància capdal en la societat de consum. Pel que fa al consum, les bones relacions poden ajudar a realitzar un consum més col·lectiu, reduint l'individualisme i afavorint així aspectes socials.

Un tema força interessant és el replantejament que fa l'home modern respecte el mode de vida que porta. Les persones saben que amb treball i esforç ho poden aconseguir tot (tot allò material que es pot comprar), però acosta de sacrificar moments amb la família o amb les amistats. Tothom sap que l'economia serveix per fer avançar el país i donar llocs de feina. Encara que, cada cop més, hi ha més persones que dubten del sistema que s'utilitza per aconseguir aquest teòric avanç de la societat. Volen trobar un nou sentit a la vida que realment els ompli o creguin que val la pena tot el sacrifici que fan per aconseguir-l'ho.

Finalment, si realment les societats dels països desenvolupats volen viure en una societat del benestar, hauran de canviar moltes coses. Com a primer pas, canviar l'objectiu consumista per aconseguir realment un benestar per a totes les persones. Aquest benestar fa referència a primar les necessitats bàsiques de tot individu. És a dir, aconseguir aliments de qualitat, aigua potable, sistemes de sanejament, ensenyament mínims, sanitat assegurada i la seguretat per ell i els individus que l'envolten. Si tot això es pot assegurar a tots els individus de tot el món, serà quant realment el nostre món haurà avançat. En contra de la idea actual d'una societat avançada segons la seva tecnologia i la seva riquesa.

Opinió personal

Estic totalment d'acord en que la societat d'aquest nou segle s'ha d'encaminar cap a una societat del benestar. Però això tan sols és aplicable avui dia en els països centrals, ja primerament s'haurien de satisfer les necessitats bàsiques de gran part de la població mundial. Encara que em sembla que aquest és un dels processos més difícils a causa de la mentalitat que molta gent té en els països rics. És imprescindible una redistribució de la riquesa, element en que molta gent no hi està d'acord.

Tothom sap que els diners no donen la felicitat, però realment crec que ajuden en gran mesura a aconseguir-la. Per aquest motiu em sembla que a nivell global s'haurien de reorganitzar les prioritats de la vida per destacar que és allò realment important. Però realitzar aquest canvi és molt difícil i seria, encara que potser beneficiós, un canvi cultural.