Estados europeos del siglo XV

Historia europea. Monarquía de los Reyes Católicos. Exploraciones geográficas. Descubrimientos geográficos. América precolombina # Recuperació demogràfica. Formació de grans estats. La unió dinástica. Política dels Reis Catolic. Renaixement

  • Enviado por: Chiky Princess
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
cursos destacados
Cómo montar un Ordenador
Cómo montar un Ordenador
En este curso te guiamos de una forma muy práctica y gráfica, para que puedas realizar el montaje de tu...
Ver más información

Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

publicidad

TEMA 1

Com eren el estats europeus del segle xv?

Al segle XIV , les guerres, les pestes, les males collites, la carestia i la fam assolaren Europa. La recuperació es va iniciar a mitjan segle xv.

La recuperació demogràfica

Després de la crisi del s.XIV, Europa va experimentar una recuperació demográfica. La natalitat es va mantenir elevada, i malgrat que la taxa de mortalitat , sobretot la infantil, encara era alta, millorà l'alimentacio i les epidemis resultaren menys virulentes.

L'augment demogràfic es va manifestar principalment en el creixement de les ciutats, l'explotació de noves terres de conreu, i l'aparició de nous centres de població.

Formació de grans estats

Al s. Xv, molts estats uniren per mitjà d'aliances matrimonials entre els sobirans o mitjançant guerres i conquestes.D'aquesta manera varen néixer noves i grans potencies.

-Grans regnes europeus

A la peninsula ibèrica, el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Catella va determinar la unió d'ambdues corones i la creació d'un gran estat.

-Portugal va iniciar l'expansio per Africa, el brasil i el suf d'Asia

-França es va annexionar Aquitània, Bretanya i una part de Borgonya

-Anglaterra es va instal·lar la nova dinastia Tudor.

El sacre imperi continuava dividit en principats.

-Nous imperis de l'est.

L'imperi bizanti va desapareixer el 1453, qua la capital Constantinoble, va ser conquerida pels turcs otomans.

L'herencia ortodoxa i bizantina va ser recollida pel princep de Moscou, Ivan el Gran, que va adoptar el titol de Tsar (emperador) i va establir les bases del futur imperi rus.

La monarquia dels Reis Catòlics.

Castella i Aragó al segle xv

El matrimoni dels Reis Catolics al s.xv va consumar la unitat dinastica entre Castella i Arago, pero ambdues corones conservarem l'organitzaio independent.

Castella

La historia politica de Castella va estar marcada per les continues revoltes de la noblesa i per la feblesa dels reis.

Isabel va ser proclamada reina de castella despres de una costosa Guerra Civil.

Arago

L'extincio de la casa de Barcelona a la mort de Marti l'Huma sense descendencia va deixar el tron vacant.

Tres compromissars de cada un dels tres regnes peninsulars de la corona (arago, catalunya i Valencia) es reuniren a Casp i varen elegir rei Ferran d'Antequera.

La unio dinastica

El 1469 les coroes d'arago i Castekka s'uniren mitjançant el matrimoni de Ferran, el finll del rei de Arago, i Isabel, la germana del rei de Castella.

El 1474, ambdos governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho feien tambe a Arago.

Aquesta unio va ser solament de caracter personal, cada regne mantengue les lleis i institucions propies.

Per aquesta rao, a la mort d'Isabel, la unio dinastica va perillar. El tron castella va passar a la seva filla Joana, casada amb Felip el Bell, mentre que Ferran va continuar sent rei d' Arago.

La politica dels reis catolics

Ferran i Isabel varen aconseguir la pacificacio interna dels seus regnes i la reforçaren l'autoritat del poder reial.

Aspectes fonamentals de la seva politica:

  • A castella anomenaren corregidors (funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.

  • Fundaren el Tribunal de la Inquisicio

  • Creares la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp.

  • Impulsaren una politica d'expansio territorial.

  • En politica internacional, varen disenyar una xarxa de aliances amb anglaterra,Portugal i el Sacre Imperi amb l'objectio de aillar el seu maxim rival a Europa: França.

    Perque es varen organitzar les exploracions geografiques?

    Els protagonistes d'aquestes exploracions varen ser Portugal i Castella.

    Causes dels descobriments

    Recerca de riqueses i d'ennobliment es va unir a altres factors de carcter tecnic i economic.

    Avanços tecnics

    Al sgle xv hi va haber uns quants d'avanços tecnics que varen fer possible navegar lluny de la costa.

    • Bruixola - Va contribuir a fixar amb exactitud els rumbs.L'astrolabi va ajudar adeterminar amb precisio la latitud.

    • Els portuguesos varen inventar la caravel·la.

    Desenvolupament de la cartografia

    Els avanços en cartografia facilitaren l'exploracio maritima i varen contribuir a difondre la idea de ue la terra era redona.

    Les riqueses de l'Orient

    A l'epoca medieval, el comerç d'Europa amb l'orient Llunya habia assolit un gran desenvolupament. A traves de la ruta de la seda es portaven d'asia articles de luxe, com les especies, els perfums, les sedes, les pedres precioses i l' ivori.

    Les rutes eres llargues i insegures, la situacio es va agrujar a partir del any 1453, quan els turcs otomans varen conquerir la ciutat de Constantinoble i varen tallar el cami terrestre que unia europa amb asia.

    Per aquest motiu, esl europeus intentaren cercar noves rutes que arrivassin a l' Orient Llunya per mar.

    Descobriments geografics.

    Portugal: a l' india per africa

    Les primeres expedicions portugueses es varen dirigir a Africa, vorejant la costa cap al sud.

    Bartolomey Dias dobla el cap de Bona esperança, i obri aixi el cami perque Vasco de Gama arribas finalment fins a l' India. Els portuguesos varen arribar tambe a les Illes Moluques, conegudes com les <<Illes de les especies>>.

    Castella: America i la primera volta al mon.

    Els Castellas, amb l'expedicio de CristofolColom, pretenien arribar a Asia navegant cap a l'oest, partint de la idea de que la terra era redona.

    Descobriment d'America

    Els calculs de Colom no eren del tot correctes. Habia partit per cercar les Indies, pero pel cami va trobar un continent nou, America, Colom estava convençut que hab¡via arribat a Asia.

    En el primer viatge va confondre cuba amb el Japo i des del primer moment va anomenar indis als habitants de les illes que habia descober. Mes tard els viatges del Venecia Giovanni Caboto pel nord i del florenti Amerigo Vespuccio pel sud demostraren que es tractava d' un continent nou.

    La primera volta al mon

    El 1519 va partir de sanlucar de Barramedauna expedicio dirigida per Magalhaes.Varen trobar l'estret que porta el seu nom i tres mesos despres varen arribar a les Illes Filipines.Despres de la seva mort en va prendeel comandament Elcano que va tornar a Sanlucar i aixi va aconseguir fer la primera volta al mon.

    Repartiment del mon

    El tractat de Tordesillas va establir el limits de les arees d'exploracio i conquesta per a castella i Portugal. A Portugal li varen correspondre les terres d'Africa i Asia.

    Per a Castella quedaren les terres americanes i les illes filipines.

    Anglaterrai França varen començar a explorar les terres d'America del Nord.

    Consequencies dels descobriments

    • Bases de la futura hegemonia mundial d' Europa.

    • Increment del comerç internacional

    • Destrucciode covolotzacions, nou tipus d societat.

    AMERICA PRECOLOMBINA

    Inques

    • Eren un poble Guerrer

    • Actual peru

    • Grans fortaleces de pedra en les ciutats.

    • La societat s'organitzaba en clans, units per parentesc. El cap suprem i absolut era l' inca, considerat fill del deu sol, a qui ningu podia mirar de cara.

    • Cultivaben el blat de les indies i la patata.

    • La metalurgia d l'or i el coure va adquirir un gran desenvolupament, igual que la ceramica.

    • Deus mes importants: Huiracocha(deu creador i fill del sol), la lluna i el sol.

    Maies

    • Sud de mexic i guatemala

    • Organitzats en una confederacio de ciutats estat govrnades pero un cap militar suprem.

    • Es dedicaba al conreu de blat de les indies, tambe era umportant la artesania.

    • Practicaven el comerç amb els veins.

    • Eren matematics experts i tenien amplis coneixements astronomics.

    • Varen construir grans temples i palaus.

    • Deus principals: Chac( deu d la pluja) Centeotl (deu de blat de les indies) i kukulkan (deu del vent).

    Asteques

    • Resta de l'actual mexic

    • Poble guerrer

    • L' imperi estava constituit per una confederacio de tres ciutats

    • S'organitzaba en tribus

    • L'economia asteca es basaba en el conreu del blat de les indies i en els tributs, tambe i destacaba el treball de la ceramica i el tint de teixits.

    • Deus mes importants Quetzalcoalt ( deu creador de la terra i de les persones) i Huitzilopochtli ( deu de la guerra).

    TEMA 2 ( EL RENAIXEMENT)

    QUE ANOMENAM HUMANISME?

    A la darreria de l'edat mitjana es va despertat a italia un esperit de valoracio i exaltacio de la cultura clasica.

    Una nova mentalitat

    Es va carcteritzar pel rebuig a molts dels principis del coneixement medieval i per l'afany de saber sobre tots els temes i ciencies.

    • Varen colocar l'esser huma al centre de l'univers.

    • Els mestres es varen inspirar en l'antiguitat clasica.

    • L'humanisme va defensar la recerca de la veritat a traves de la reflexio personal i de la investigacio.

    • Varen promoure l'us escrit de les llengues populars.

    Els mitjans de difusio del coneixement

    • Imprenta va permetre publicar un gran nombre d'obres , impossible d' maginar anteriorment.

    • Les academies varen ser el lloc en que es varen desenvolupar i difondre els estudis humanistes.

    Les universitats estaven controlades per l'esglesia, per aixo mantengueren el metode d'estudis medieval.

    Avanços cientifics

    Al segle XVL Nicolau Copernic va desenvolupar la teoria Heliocentrica, quedefensaba que el sol era el centre de l'univers. L'esglsia va negar la teoria de Copernic per raons religioses.

    Els descobriments geografics varen impulsar altres ciencies com la geografia i la zoologia, la cartografia i la botanica.

    Tambe es va avançar en el coneixement del cos huma gracies als estudis d' anatomia.

    QUE ANOMENAM RENAIXEMENT?

    Al segle XLV va apareixer a italia el Renaixement basat en gran part,en el ressorgiment de l'art classic. Es va desenvolupar als segles xv (quatroccento) i XVL (cinquecento).

    Caracteristiques Generals

    • Els artistes cercaven la inspiracio en l'antiguitat classsica, x aquesta rao varen recuperar les formes simples i les proporcions harmonioses tipiques d'aquella epoca.

    • Es va dominars la perspectiva.

    • L'esser huma es va convertir en el centre de les representacions, no nomes va ser en l'escultura i la pintura els arquitectes tambe varen construir edificis mes horizontals i d dimension mes reduides que a l'edat mitjana per adaptarlos a les proporcions del cos huma.

    • Interes per l'observacio i la representacio de la naturalessa

    • Els temes varen canviar.

    L'artista del renaixement

    L'artista del Renaixement era, abans de res un artesa, que començava la carrera artistica com a aprenet al taller de un mestre.

    L'obra artistica s'executaba en equip.

    Els artistes comptaven amb el suport dels mecenes, que eren personeso institucions que finançaven les obres i protegien els autors. Els mes importants varen ser la Familia Medici a florencia i els Papes a Roma.

    EN QUE VA CONSISTIR LA REFORMA?

    L'esglesia abans de la reforma

    Existia en certes capes de la societat un profund malestar per la situacio de l'esglesia. Opinaven que:

    • Vivien en un un luxe i riquesa exagerats

    • El clergat tenia una formacio escassa.

    • Els carrecs eclesiastics es compraven

    • Indulgencies, un document que emetia el papat pel cual compraven el perdo dels pecats.

    El papa lleo X ordena predicar noves indulgencies. El monjo alemany Marti Luter va protestar contra ladoctrina catolica, que varen comptar amb el suport els nobles alemanys, desitjosos d'apoderar-se de les terres de l'esglesia als seus principats.

    La reforma protestant

    La doctrina luterana

    • Justificacio per la fe. Les persones se salven per la fe i no per les obres.

    • Sacerdoci universal

    • Negacio del dogma catolic.L' unica font de veritat son els texts sagrats.

    Altres moviments

    • Calvinisme: El fundador va ser Joan Calvi que defensaba la predestinacio, per la qual les peersones estaven salvades o condemnades abans de neixer, sense importar les obre que feien.

    • Anglicanisme: el rey enric separa l'esglesia del seu pais de l'obedencia al papa, que es va negar a aceptar el divorci del rei.Posteriorment, l'esglesia anglicana va anar adoptant molts de trets del Calvinisme.

    La Contrareforma

    Moviment de reforma dins de la mateixa esglesia catolica.

    • Es va confirmar la doctrina elaborada per l'esglesia al llarg dels segles

    • Es va millorar la formacio el clergat mitjançant la creacio de seminaris.

    • Es varen creas nous mitjans de difusio de la doctrina catolica entre tots el grups socials, com el catecisme i les noves escoles.

    La companyia de Jeus va ser el principal suport dels papes per dur a terme tots aquets canvis.

    Vocabulari

    • Conestable : Persona que exercia en nom del rei la primera autoritat en la milicia.

    • Activitat represora: Voler imposar la mateixa religio per tots.

    • Particularisme religios: Religio minoritaria.

    Vídeos relacionados