Esqueleto humano

Osteología. Huesos. Cráneo # Ossos del tronc. Esquelet axial. Extremitats superiors

  • Enviado por: Jofre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

OSTEOLOGIA

Esquelet axial.

Ossos del crani

Os i referències

Descripció

Frontal

Os del front. Sostre de les òrbites. Part anterior de la base del crani. És únic, imparell, i mig des del segon any de vida.

Vora supraorbitaria

vorell, marge superior de l'òrbita.

Sinus frontals

Cavitats aèries recobertes de mucosa.

Tuberositats

Prominències sobre de cada òrbita. És la part més encimbellada.

Glabel·la

Zona llisa sobre del nas entre les projeccions dels sinus.

Parietal

Coberta lateral i superior del crani, per darrera del frontal. Os parell, irregularment rectangular amb curvatura convexa de fora.

Esfenoide

Clau de la base del crani, imparell, fusió de diversos ossos fetals, contribueix a formar les parets laterals, les òrbites i les foses nasals.

Cos

Part central, cúbica, buida.

Ales majors

Prolongacions laterals. Formen la paret externa de l'òrbita

Ales menors

Perllongaments fins, triangulars, de la part superior del cos, formen la part posterior del sostre de l'òrbita.

Sella turca

Depressió en forma de cadira de muntar en la cara superior del cos, és el receptacle de la glàndula hipòfisi o pituïtària.

Sinus

Espais aeris irregulars recoberts de mucosa.

Apòfisis pterigoidea

Prolongacions inferiors que formen la paret externa del nas.

Foramen òptic

Obertura en l'arrel de l'ala menor pel pas del II parell, òptic.

Fenedura esfenoïdal

Obertura en l'òrbita, per fora del forat òptic, per deixar pas al III parell, Motor Ocular Comú, al IV, patètic i part del V.

Foramen rodo major

Obertura en l'ala major pel pas del V parell, trigemin.

Foramen oval

Obertura en l'ala major pel pas del V parell, trigemin, també.

Foramen rodo menor

Obertura en l'ala major pel pas de l'artèria meníngea mitja.

Temporal.

Forma la part lateral inferior del crani i part de la base.

Part escatosa

Part superior de l'os, laminar, en forma de conquilla.

Part petromastoïdea

Porció inferior de l'os, a la base del crani, entre l'esfenoide i l'occipital, darrera de l'orifici auditiu extern, apòfisi en forma de piràmide quadrangular, conte l'oïda mitja i interna.

Apòfisi mastoide

Procés darrera l'orella.

Conducte auditiu extern

Canal que, en penyal, es perllonga des de l'orifici auditiu extern fins la membrana timpànica.

Apòfisi cigomàtica

Prossecució que cerca l'articulació amb l'os pòmul.

Orifici auditiu

intern

obertura gran per on translimiten el VIII parell, estato-acústic, o vestíbulo-coclear, i el VII o facial.

Cavitat glenoidea

Depressió ovalada per articular-se amb el maxil·lar inferior.

Apòfisi estiloide

espina d'os que sobresurt avall i endavant des de la cara inferior del temporal, per inserir-s'hi el ramell de Riolan.

Conducte carotidi

per on l'artèria caròtida interna transfixia el crani.

Fosa jugular

Depressió on s'allotja la dilatació de la vena jugular interna.

Occipital

Part més caudal i dorsal, base posterior del crani.

Foramne Magnum

Orifici ovalat d'eix major sagital per on es posa en comunicació la cavitat craniana amb el conducte raquidi vertebral, hi sorgeix el SNC, la medul·la, i les artèries vertebrals penetren al crani.

Còndils

Procés oval i convex que s'articula amb la primera vèrtebra.

Protuberància externa

Eminència en la cara posterior prop de Foramen Magnum.

Etmoide

Irregular i complex os medià, a l'escotadura frontal, participa en la construcció de la base anterior del crani, l'òrbita i el nas.

Làmina Cribrosa

Pas amfibòlic del I parell, Olfactori, vers l'encèfal.

Apòfisi Crista Galli

Ancoratge antero-inferior de les meninges.

Làmina perpendicular

Forma la part superior de l'envà nasal.

Sinus

Espais aeris en forma de rusc i recoberts de mucosa.

Cornets superiors

Participen en la formació de les parets òssies del nas

Ossos de la cara

Palatí

Forma la part posterior del paladar dur, el terra i part de les parets laterals de les foses nasals, i el terra de l'òrbita ocular.

Maxil·lar inferior

Maixella inferior, és l'os més gran i fort

Cos

Part inferior de l'os, en la nostra espècie forma la barbeta.

Branca

Projeccions, una a cada cantó, que es dirigeixen cap amunt, des de la part posterior del cos

Còndil

Part llisa en l'extrem superior de la branca per articular-se amb la cavitat glenoidea del temporal.

Coll

Istme entre el còndil i la branca.

Cara alveolar

Presenta els alvèols dentaris, on s'articulen les peces dentals.

Apòfisi muscular

(A. coronoide)

Inserció del múscul massèter, és una notable eminència dirigida amunt en la part anterior de cada branca.

Angle

Unió de les vores posterior i inferior de les branques

Maxil·lar superior

Maixella superior, participa en el terra de l'òrbita, part anterior del sostre de la boca i terra de les foses nasals.

Cara alveolar

Presenta els alvèols dentaris, on s'articulen les peces dentals.

Sinus

(Antre de Highmore)

Gran cavitat aèria, recoberta de mucosa, és el sinus més gran de la calavera, representa el major ressonador de la veu.

Apòfisi Palatina

Part anterior del paladar dur, s'articula amb l'os Palatí.

Conducte suborbitari

Orifici en la superfície externa, just per sota l'òrbita, pel pas de nervis i vasos sanguinis

Solc llagrimall

Forma a la cara interna, el conducte naso-llagriamall.

Ossos propis del nas

petits ossos que formen la part superior del pont nasal.

Pòmul

Os de la galta, forma part del terra i paret lateral de l'òrbita.

Unguis

Petits ossets amb la forma i el tamany aproximats d'una ungla, per darrera i per fora dels Ossos propis del nas formen la paret interna de l'òrbita i la paret lateral de les foses nasals

Cornets inferiors

Volutes òssies en la cara interna de la paret externa de les foses.

Vòmer

Part inferior i posterior de l'envà nasal

Martell, Enclusa, i Estrep

Diminuts ossos auditius allotjats en la cavitat de l'oïda mitja de l'os temporal.

Ossos del tronc

Hioide

Os en forma de V en la part anterior del coll entre la maixella inferior i la laringe, penja dels lligaments de les apòfisis estiloide (Riolan) és l'únic os que no s'articula amb cap d'altre.

Vèrtebres

El seu conjunt formen un eix flexible, corbat, d'on pengen les costelles, i les vísceres, al cim es gronxa la calavera, i forma el canal raquidi, per on discorre la medul·la espinal.

Cos

Massa plana i rodona, en situació anterior.

Pedicle

Perllongacionns curtes que des del cos es dirigeixen enrera.

Làmina

Part posterior de la vertebra a qui s'uneixen els pedicles

Arc vertebral

Format pels pedicles i les làmines tanca per darrera el forat V.

Apòfisi espinosa

Sortit agut que es projecta avall des de la línia mitja laminar.

Apòfisi transversa

Projeccions laterals a dreta i esquerra de les làmines

A. Articular superior

S'acaren amunt des de les làmines, s'articulen amb les inferiors.

A. Articular inferior

S'acaren avall des de les làmines, s'articulen amb les superiors.

Forats de conjunció

Orifici entre vèrtebres per permetre el pas dels nervis espinals

Cervicals

Les set primeres, les apòfisis espinoses són curtes i bífides

Orificis vasculars

forat en l'apòf. Transversa pel pas de l'artèria i vena vertebral

Atlas

1ra. No té cos ni apòf. Espinosa

Axis

2ona.presenta l'apòf. Odontoide que fa d'eix al gir de l'atlas

Prominent

7ena. l'apòf. espinosa, simple, és la primera que es palpa al coll

Dorsals

Les dotze següents, s'articulen amb les costelles, les apòf. espinoses, llargues, van perdent verticalitat de dalt a baix.

Lumbars

Les cinc que trobem a continuació (a voltes són 4, o 6) Apòf. espinosa breu, roma i horitzontal. Cos molt robust.

Sacre

Cinc (quatre o sis) vèrtebres independents que vers els vint-i-cinc anys d'edat es fonen en un sol os en forma de tascó.

Promontori

Prominència superanterior amb notorietat obstètrica.

Còccix

Quatre o cinc reductes vertebrals informes que es fonen en un.

Estern

Os pla, llarg, en forma de daga en la part anterior del tòrax.

Cos

Part central de l'os.

Manubri

Part superior en forma de campana, recorda un mànec.

Apèndix xifoide

Ensiforme, prolongació cartilaginosa en la part inferior de l'os.

Costelles

Dotze arcs esquelètics formats per una gran porció dorsal òssia, i una altra, menor, ventral cartilaginosa, mostren tres arcuacions: sobre el pla, sobre les vores, i sobre l'eix longitudinal. Les set primeres s'articulen amb l'estern per un cartílag propi, les tres següents ho fan mitjançant un cartílag comú, les dues darreres no s'articulen només que amb la vèrtebra corresponent.

Cap costal

Extrem dorsal, voluminós, amb les caretes per articular-se amb columna vertebral (bífides de la 2 a la 10)

Coll

Part estreta a continuació del cap de costella.

Tubercle

Bordó eminent que s'observa per sota del coll, s'articula amb l'Apòfísis transversa de la vèrtebra dorsal immediata inferior.

Cos

Part òssia principal de la costella.

Cartílag costal

Cartílag a l'extrem esternal de l'os.

Esquelet apendicular.

Ossos de les extremitats superiors:

Clavícula

Os parell (com tots els de l'esquelet apendicular, simetria axial) allargassat, situat en la part superior del tòrax, amb una estirada doble curvatura. L'extrem intern articula l'extremitat superior amb el tronc, articulació esterno-costo-clavicular.

Omòplat

Os que resulta de la fusió filogenètica de l'escàpula amb el coracoide, os pla, ample, triangular, forma juntament amb la clavícula la cintura escapular.

Espina

Cresta esmolada que creua obliquament la cara superior de l'os

Acromi

Procés pla a l'extrem de l'espina, s'articula amb la clavícula .

Apòfisi Coracoide

Ara és una prolongació en la cara anterior de la vora superior.

Cavitat Glenoïdea

Cavitat còncava que s'articularà amb el cap humeral.

Húmer

Os únic, llarg, del braç.

Cap

Eixamplament hemiesfèric, llis, i rotat externament, en l'extrem proximal i destinat a la cavitat Glenoïdea de l'omòplat.

Coll anatòmic

Solc esbiaixat just sota del cap.

Tròquiter

Grossa tuberositat antero-exterior per dessota i enfora del cap

Troquí

Petita tuberositat anterior sota del coll anatòmic.

Corredora bicipital

Solc profund entre el tròquiter i el troquí per on discorre el tendó llarg del bíceps.

Coll quirúrgic

Sota les tuberositats, no té entitat anatòmica, té risc de fractura.

Tuberositat deltoïdea

Zona aspre en forma de V a mitja diàfisi, s'insereix el deltoide.

Canal de torsió

Solc oblic per dessota la V deltoïdea allotja el nervi radial

Epicòndil

Projecció lateral, distal externa per sobre el còndil.

Epitròclea

Projecció lateral distal internaper sobre la tròclea.

Còndil

Eminència arrodonida per articular-se el radi.

Tròclea

Depressió en forma de politja on s'articula el cúbit.

Fosa olecraniana

Depressió posterior sobre la tròclea, rep l'olècran del cúbit.

Fosa coronoide

Fosa anterior sobre la tròclea, rep l'apòf. coronoide en flexió.

Radi

Os extern de l'avantbraç, paral·lel al cúbit es creua per davant d'aquest en el moviment pron, en flexió o extenció.

Cap

Apòfisi proximal en forma de tor, s'articula pel sobre còncau amb el còndil humeral i pel cantó amb l'osca radial del cúbit.

Tuberositat bicipital

Engruiximent aspre ventro-intern sota el cap s'insereix el biceps.

Apòfisi estiloide

Prominència distal externa.

Cúbit

Os intern de l'avantbraç, és més llarg que el radi.

Olècran

Protuberància que forma el relleu punxegut del colze.

Apòfisi coronoide

Procés de la cara anterior proximal de l'os.

Cavitat sigmoide major

Osca còncava entre l'olècran i l'apòfisi coronoide on es permet l'encaix perfecte de la tròclea humeral.

Cavitat sigmoide menor

Osca corbada externa que es troba per dessota de la cavitat sigmoide major destinada a la superfície externa del cap del radi

Cap

Apòfisi arrodonida en l'extrem distal, no s'articula directament amb els ossos del carp sinó amb un disc de fibro-cartílag.

Apòfisi estilode

Prominència posterior distal interna, prou aguda.

Carp

Ossos del canell disposats en dos fileres.

Filera proximal

(d'intern a extern) Pisciforme, Piramidal, Semilunar, Escafoide.

Filera distal

(d'intern a extern) Ganxut, Gros del carp, Trapezoide, Trapezi.

Metacarpians

Ossos llargs que formen el palmell, s'enumeren del I al V

Falanges

Ossos dels dits, tres en cada un, llevat del polze que en té dos.

Ossos de l'extremitat inferior.

Coxal

Os gran dels malucs, amb el sacre i el còccix formen la cintura pèlviana, és el resultat de la fusió de tres ossos

Acetàbul

Cavitat cotiloide formada per la unió dels tres ossos, destinada a l'articulació enartròsica del cap del fèmur.

Forat obturador

És l'orifici més gran del nostre cos, en la part anterior del coxal. format per la unió del isqui i el pubis.

Ili

Part superior, i més oberta.

Crestes ilíaques

Límit superior del ili, de forma corba i presenta tres llavis.

Espina ilíaca anterosuperior

Prominència en l'extrem anterior de la cresta ilíaca, és palpable des de l'exterior.

Espina ilíaca anteroinferior

Projeccióa poca distància per sota de l'anterior.

Espina ilíaca posterosuperior

Extrem posterior de la cresta ilíaca

Espina ilíaca posteroinferior

Just per sota de la descrita anteriorment.

Osca ciàtica major

Solc molt pronunciat per sota l'espina posteroinferior.

Isqui

Part posteroinferior de l'os coxal.

Tuberositat isquiàtica

Gran massa quadrangular en la part inferior delisqui.

Espina ciàtica

prolongació aguda per sobrelatuberositat.

Cissura isquiàtica

Pubis

Part antero-interna de l'os caxal

Símfisi

Anfiatrosi cartilaginosa que uneix ambdós pubis per davant.

Branca superior

Part superior del forat obturadorl, entre la símfisi i l'acetàbul.

Branca inferior

Part que es dirigeix avall i s'uneix al isqui.

Fèmur

Os únic de la cuixa, és l'os més llarg del cos de l'homo sapiens.

Cap

Extrem superior semiesfèric, amb el coll pateix una lateralització

Coll

Istme que uneix el cap amb la diàfisi.

Trocànter

Protuberància per sota i per fora del cap.

Trocantí

Prominència menor situada sota i per dintre del Tracànter.

Línia intertrocantèria

línia que s'estén entre el Trocànter i el Trocantí.

Línia àspera

Cresta prominent trilabiada que recorre la cara posterior

Crestes supracondíleas

Dos crestes que responen a la divisió inferior de la línia àspera.

Còndils

En nombre de dos, intern i extern, al extrem distal de l'os.

Tròclea

Depressió anterior entre els cóndils per l'articulació de la ròtula.

Fosa intercodílea

Pregona depressió entre els còndils per la cara posterior.

Ròtula (Pàtel·la)

És el més gran sesamoide de l'organisme, es desenvolupa en l'espessor del tendó del quàriceps per davant de l'extrem distal del fèmur, recorda, per la forma, una castanya.

Tíbia

Os intern de la cama, dona el relleu de l'aresta longitudinal anterior, la canyella. És un os llarg però molt robust.

Còndils

Prominències en l'extrem proximal la cara superior és còncava.

Eminència intercondílea

Projecció elevada en la cara articular entre el còndil extern i el còndil intern. Talla antero-posteriorment la superfície en dos.

Cresta

Angle agut anterior, a l'exterior de la pell forma la canyella.

Tuberisotat

Prominència en la línia mitja, s'insereix el quadriceps.

Mal·lèol intern

Relleu arrodonit a l'extrem distal intern. Turgència de turmell.

Peroné

Os llarg i fi en el cantó extern de la cama.

Mal·lèol extern

Arrodoniment distal. Forma la superfície externa del turmell.

Tars

Ossos que formen el taló i la part posterior i mitja del peu humà, el ossos del tars s'organitzen funcionalment en dos grans arcs longitudinals, intern i extern, i un de transversal participats, tots tres, pels metatarsians, però es disposen en dos fileres.

Calcani

Os posterior que forma el taló, rep la inserció del tendó aquilí.

Astràgal

Os superior, s'articula amb la tíbia i el peroné entre els mal·lèols.

Escafoide

Articulat amb l'astràgal

Cuboide

Os extern, per davant del calcani

Cunys

En nombre de tres s'anomenen pel numero de dins a fora

Arc intern

Calcani, astràgal, tres cunys, i tres metatarsians interns.

Arc extern

Calcani, cuboide, i dos metatarsians externs.

Arc transversal

Filera anterior (Cunys i cuboide) i metatarsians

Filera posterior

Tridimensional: calcani astràgal (sobre), escafoide

Filera anterior

cunys i cuboide

Metatarsians

Ossos llargs del peu en nombre de cinc.

Falanges

Petits ossos llargs dels dits del peu, tres per cada dit, excepte el dit gros del peu, com el polze de la mà només te dos falanges