Esquelet

Anatomía. Teixit ossi. Ossos. Osteoporosis

  • Enviado por: Derek
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad

ANATOMIA

El esquelet 

Serveix per a sostindre les parts toves del organisme

Ossos : son estructures compostes per teixit ossi casi tot i envoltades per una membrana periostip.

Funcions del ossos: 1- estructura i proporciona punts de recolzament per a

que els musculs puguin contraure`s

2- protegeixen nombroso organs interns

3- en l'interior del os esforma sang es a dir els ossos son organs hematopoietics.

4- fan un paper important en el metabolisme del fosfor i calci (aquests minerals son emmagatzemats al os) i es destrueixen quant la concentracio en sang es baixa.

El teixit ossi esta format per: substancia intercel.lular i cel.lules osees

Substancia intercel.lular:

Orgànica : formada en un 90% per fibres colagenes - glucoproteines i

mucopolisacarids

Inorgánica: està composta per cristalls de fosfor i calci lo cual dona duresa

al os

Ttipus de teixit ossi:

T.O.Compacte : forma una capa en la periferia dels ossos

Esta format per làmines ossess concentriques i agrupades

apretadament

En el centre dels os curcula un diminut vas snguini

T.O. Esponjòs: esta format per lamines osees creuades k deixen grans espais

entre elles ; ocupat per medula ossea.

Aquest teixit dona lleugeresa al os i fa que sigui menys pesat.

PERIOSTIO - ENDOSITO

Periostio: membrana que cubreix cada os excepte en les superficies articulades

Interve en el creixement del ossos i en la recuperació de postures

Endosito: fina membrana que tapissa les cavitats que existiexen en el interios

dels ossos.

Medual ossea: teixit especial que es troba dins dels ossos

TEIXIT OSSI

El teixit ossi es un teixit conjuntiu especialitzat format pe cel.lules i substancies intercel.lulars i han 3 tipus de cel.lules :

Osteoblasts

Cel.lules: Osteocits

Osteoclasts

Osteoblasts : son cel.lules grans de forma irregular i citoplasma abundant.

Poden formar sustancia ossea per damunt de la cual es dipositen sals minerals, son per tant els encarregats de osteogenesis

Os formacio / neixament

Els osteoblasts es localitzen en les zones en s'està formant os nou

Osteocits: son les cel.lules tipiques dels ossos madurs. Es troben en llacunes dels teixits

ossis envoltats per substancia intercel.lular.

Aquestes llacunes es conecten les unes amb les altres mitjançant canals on

abaçen capilars sanguinis (petits).

Osteocits

Os cel.lula

Osteoclast : son grans cel.lules multinuclears.

Son les cel.lules encarregades de la destruccio del teixit ossi degut als abundants enzims que tenen.

Enzim : proteina que facilita l'acoplament de les molecules

Els osteoclasts son els responsables de la osteolisis

Os destrucció

OSSOS LLARGS

Son aquells aquells en els cuals la longitud predomina sobre l'amplada i el grosor.

En el cos humà i ha ossos llargs en:

Extrmitats superiors: clavicula

Humer - cubit - radi

Metacaepians I falanges

Extremitats inferiors: fènur - tibia - peroner

Metacarcians i falanges

Els ossos llargs tenen 2 extrems anomnenats EPIFISIS i una part central anomenada DIAFISIS

EPIFISIS: 2 tipus la E. Proximal : es la ue està mes aprop del cos.

E. Distal: es la que està mes lluny del cos.

Entre la diafisi i la epifasi i han els cartilags de conjunció o discos epifisaris els cuals no existiesen en la persona adulta.

La zona de contace entre la diafisi i el càrtilag de conjunció s'anomene metafisis (es el lloc per on creix l'os).

La diafisis: està formada per una capa gruixuda de teixir ossi compacte que

Envolteuna cavitat medular, aquesta cavitat es troba tapizada per l'endosti i plena de mèdula ossea.

La epifisis: son mes voluminoses que la diafisis i estan composades de

teixit ossi esponjós envoltat per una prima làmina de teixit compacte.

Les superfices articulars de les epifisis estan cubertes per cartílag articulat.

Ossos curts: la major part d'un os curt es teixit ossi esponjós.

Envoltat per una capa fina de teixit ossi compacte

Exemple: carps i tras

Ossos plans: son ossos prims i amb frequencia curvats

Omoplat

Costelles

Esterno

Aquests ossos es composen de 2 làmines de teixit ossi compacte entre les cuals es troba una làmina de teixit ossi esponjós

Ossos irregulars: la seua estructura es com la dels ossos curts

La major part d'un os curt es teixit ossi esponjós.

Envoltat per una capa fina de teixit ossi compacte

Rotula

Vertebres

Ossos del capFISIOLLGIA DEL OS

El teixit ossi es metabolicament actiu; el que vol dir es que en qualsevol moment existeix en l'esquelet destruccio i neoformació del teixit ossi.

El metabolisme del teixit ossi es troba sota la influencia de varies hormones; la + important es la paratiroidea que estimula la destrucció de teixit ossi per aconseguir un augment de calcemia (calç en la sang).

El creixement ossi està influenciat per 3 factors :

  • Genetics: pares alts = fills alts normalment

  • alimentacio adequada : aport de proteines, minerals i vitamines = creixement + elevat del esser humà.

  • Hormonal: i han 3 hormones:

1-Samatotrapa: afavoreix el creixement dels osso en longitud com en espesor.

Si la hipofisis no la produeix apareixiria un procès anomenat enanisme; i si en produis en exces serie el contrari gegantisme.

2- Tiroides: molt importants en el creixement ossi si ni hageusin

poques es produirie l'Hipotirodisme que retarasarie el creixement dels nens inclus enanisme.

3- Hormones sexuals : estrogens =dona

testosterona = home

estimulen en la pubertat el rimte de

creixement provoque que es tanquin amb major rapidesa els discos epifisaris.

ALALTIES DELS OSSOS

OSTEOPOROSIS

Concepte: malaltia metabólica caracteritzada per una disminucio de

quantitat d'os en el'esquelet

Es sol manifestar a partir dels 50 anys i sol afectar mes a les dones.

Generalment afecta a tot l'esquelet pero te unes localitzacions preferents on es mes intensa: - pelvis

- vertebres

-costelles

Els mecanismes que condueixen aksta malaltia son 3 :

  • augment de la osteolisis

  • disminucio de la osteogenesis

  • combinacio de la 1 i la 2

  • l'os osteoporatic es + frágil i així està + predisposat a les fractures.

    Etiologia (causes) : es una malaltia multicausal i d'origen desconegut.

    Es pot clasificar en 2 grups:

    1-Osteoporosis Primaria: s'observa perdua ossea sense

    que existeixi una altra malaltia que en sigui responsable; dins del grup i ha 3 subclasificacions:

  • Osteoporosis postmenopausica: deguda a un

  • augment de la destrucció ossea

  • Osteoporosis senil: deguda a l'edat avançada

  • Osteoporosis per inmovilització perllongada:

  • La falta d'estimuls mecanics provoca un desequilibri i fa que es vaigui destruint l'os.

    2- Osteoporosis Secundaria: Es la perdua ossea degut ha un

    procès patologic conegut; i han 2 tipus:

  • Alteracions endocrines (2 malalties)

  • Síndrome de Cushing

    Hipertiroidisme

  • Deficiencies nutricionals

  • Clinica (sinptomes): Pot ser totalment asimptomatica.

    Els simptomes i signes caracteristics son:

  • Dolors ossis preferentment a l'espatlla

  • Deformitats ossees sobretot a les vertebres lo que causa

  • Una reducció de l'alçada.

  • predisposicio a fractures les cuals posden ser causades per

  • traumatismes minims; sobretot a : - les vertebres

          • el femur al principi - a nivell costal (costelles)

    OSTEOMALASIA

    Concepte: Els osteoblastos formen una matriu ossea normal pero sobre aquesta

    no es deposite les sals minerals i com a consequencia d'aixo es forme teixit osteoide. NO I HA CALITAT OSSEA

    Com a consecuencia es produeix una sustitució progrsiva del teixit ossi normal per teixit osteoide.

    L'os es torna mes tou i frágil amb tendencia a tenir deformacions i fractures espontanies.

    Diferencia entre ostoporosi i osteomalasia:

    La osteoporosi la poca matriu produida per els osteoblastos es calcifica pero en la osteomalasia la matriu produida per els osteoblastos no es calcifica.

    La osteoporosi es una alteració quantitativa i la

    Osteomalasia es una alteracio qualitativa

    Etiología (causes): s'admeteixen una serie de causes:

    1- Defocot en l'aportacio de calci i fosfor en la dieta.

    2-Falta de vitamina D; ja que un déficit d'aquesta ocasiona una

    absorció insuficient de calci a nivell ossi.

    3- Trastorns en l'absorció intestinal de calci, fosfor i vitamina D lo

    cual dona lloc a 2 malalties.

  • Síndrome de mala absorcio intestinal

  • Malalties Hepatobilials: s'ocasionen per una absencia de bilis que es necesaria per la Vit. D.

  • 4- Nefropaties: es produeis un excès d'eliminació urinari de calci i

    fósfor.

    Clinica (simptomes): I han 2 tipus de osteomalasia:

  • raqutisme (quant es produeix en la edat creixent)

  • osteomalasia (quant es produeix en edat adulta)

  • Les 2 tenen simptomes comuns :

  • Dolors ossis sobrteot a l'espatlla, pelvis, costelles i

  • extremitats

    2- Defromacions del esquelet principalment en 3 llocs :

  • Pelvis

  • Columna vertebral (augemta la corbatura a nivell dorsal.

  • El Esternó sobresurt cap endavant

  • 3- Fractures espontanees.

    Osteoesclerosi

    Concepte : consisteix en un augment de la densita ossea

    Existeix una disminucio de l'activitat osteolitica dels osteoclastos i provoque

    una deficiencia en la destruccio ossea i produeix 5 alteracions:

  • augment del gruix de l'escorça ossea

  • disminucio de la mèdula ossea

  • augment del gruix de l'os esponjós

  • l'os te poca elasticitat i el fa ser + frágil

  • Causes: pot ser de 2 tipus:

    1-osteoesclerosi primaria

    es per causa hereditaria

    2-osteoporosi secundaria

    deguda a 3 procesos:

  • intoxicació per plom i fosfor

  • endocrino paties

  • neoplasis (tumor)

  • Simptomes: de 2 tipus:

    Localitzada: el simptoma fonamental d'aquestes es el simptoma de

    Fractures espontaees o traumatiques en la zona de la lesió.

    Generalitzada: es caractteritza per 3 simptomes:

  • predisposicio a patir fractures

  • alteracions meurologiques k proquen transtorns en la visio

  • anemia degut a la reduccio del espai medular.

  • OSTEOLISIS

    Concepte: es un procès de destruccio del teixit ossi (exces d'activitat dels osteoclastos)

    Etiologia i clinica (causes I simptomes): segons el tamany es pot clasificar de dif. Maneres: 1- fisura ossea:poc profund

    2- caries ossea: + amplia

    3- caverma ossea : + profund

    OSTEOMELITIS

    Concepte: inflamacio del teixit ossi de la medula ossea

    Acostuma a succeir durant el periode de creixement esquletic

    Etiologia (causes): els microbis k + frequentmen produeixen la osteomelitis es el

    Staphylococus aureus. Estreptococos sp i neumococos sp

    I han 3 tipus de osteomelitis :

    1 Os.primaria: la infeccio de l'os es produeix com a

    consequencia d'un traumatisme

    2-Os. Per contiguitat: els germens arriben al os procedents d'un

    focus vei d'infecció.

    3-Os.produida per via hematógena: aquestos focus poden ser una

    ferida infectada, amigadalitis.

    Els ossos que es veuen + afectats son: -femur

    - tibia

    - peroner

    clinica (simptomes) i han 2 tipus de simptomes:

    simptomes generals: malestar, febre elevada, calfrdes, nausees, vomits

    simptomes locals: 1- dolor intens de carácter pulsatil

    2- impotencia funcional dels membres

    3- els teixits tous suprayacnets presenten inflamació,

    color i enrogiment

    TUMORS OSSIS

    Concepte: es poden clasificar segons el seu origen:

    Tumors primitius: neixen al mateix os

    Poden ser benignes (osteoma) o malignes (sarcoma osteogenic)

    Tumors secundaris: generalment es produeixen per neoplasies se próstata,

    Mama, tiroides i ronyo

    Principals zones on fan la metastasi (creixement/neixement) columna vertebral - costelles - esternó - femur - humer - pelvis - crani

    Els tumors secundais son mes frequents k els primitius i

    Genralment es presenten en persones de + de 40 anys.

    Tant els primitius com els secundaris poden produir lesions osteolitiques o be osteoesclerotiques o les dues a la vegada

    Clinica(simpotmes) : son comuns en els 2 tumors : - dolor - inflamació - limitacio motora - impotencia funcional del os - tendencia a patir fractures espontanies

    ARTICULACIONS

    Una articulació es un conjunt d'estrucutres que uniesen 2 o + ossos

    Es poden clasificar segons la seva estructura / funcio: 1 Sinartrosis

    2 Anfiartrosis

    3 Diartrosis

    sinartrosis o articulacio fixa:

    Son articulacions en les cuals els ossos estan fixats per teixit fibròs que no permet practicament cap moviment

    Les + tipiques esatan als ossos del crani (sutures)

    Anfiartrosis o orticulacions semi movils:

    Els ossos estan units per teixit fibrocartilaginos que permet certa mobilitat.

    Els ossos vertebrals i en la sinfisis del pubis.

    Didartrosis o articulacions movils:

    Son les que permeten els moviments mes amples. En aquestes i ha una cavitat articular o sinovial entre els ossos plena de liquid sinovial; els ossos s'uneixen per mitjà de la cápsula articular i els lligaments.

    Les superficies articulars dels ossos estan encubertes per cartilag articular

    Cartilag articular: cubreix els extrems dels ossos i te resistencia i

    elasticitat, pero poca capacitat de regenració.

    La seva funció es protegir les superficies osees i impedir el subdesgast.

    Capsula articular o lligaments:

    Es una estructura fibrosa que mante units els ossos d'una articulació

    Estan formats per fascicles (conjunt de fibres musculars)

    La seva funció es reforçar la cápsula i afirmar la unió entre els ossos.

    Son rics en terminacions nervioses que porten la informació sobre la posicio actual al SNC

    Membrana Sinovial: es una prima làmina de teixit conjuntiu que

    cubreix la superficie interna de la capsula articular.

    Aquesta membrana es rica en vasos linfàtics i sanguinis i sintetiza el lìquid sinovial. Avegades es troba en alguns lligaments, tendons i bolses seroses.

    Liquid sinovial: amplene la cavita articular es semblant al liquid que

    i ha entre les cel.lules. actua com a lubticant de l'articulacio.

    I colabore en la nutricio del cartilag articular

    Discos i Meniscos:

    Son formacions intra-articulars.

    La seva fució es millorar l'adaptacio entre aquestes superficies i

    millorar l'estabilitat d'aquestes articulacions. Estan constituides per teixit fibròs i teixit fibrocartilaginos. I no tenen membrana sinovial. S'inserten en la capsula articular.

    La diferncia entre els 2 es que el menisco te un extrem lliure i el disco no te cap de lliure.

    MALALTIES EN LES ARTICULACIONS

    ARTRITIS

    Concepte : inflamacio d'una articulació

    Etiología (causes): son d'origen plurietiològic i les causes + importants son 4:

  • Artri.Causades per infeccions : els microbis produeixen infalmació

  • Articular (estrptococos ;meumococos ; meningcocos…)

  • Artri. Causades per transtorns metabòlics:

  • La + important es la Artri. Gotosa; deguda ha un augment dels àcids ùrics en sang.

    Aixo comporta la precipitació de làcid uric en forma de cristalls en els teixits sobretot a nivell de les articulacions produint una reaccio inflamatoria.

  • Artri. Degut a traumatisme (cap)

  • Artri. Ideopaticas (no se sap la causa)

  • La + important es l'Artri. Reumatoide

    Clinica (simptomes):

    1- Dolor

    2- Inflamació

  • La pell del voltant de les articulacions es torna vermellosa i calenta

  • Limitacio dels moviments articulars

  • Derrame articular (sortida de liquid articular a l'exterior de l'articulació)

  • ARTROSIS

    Concepte: es caracteritza per la degenració del cartilag articular i per la

    formacio d'os nou en els marges de l'articulació; produint a vegades els anomentas osteofits.

    El cartilag articular s'afina/s'aprime i apareixen ulceres o fisures, la cual cosa origina la destruccio del cartílag i consequentment l'os queda al descubert.

    Etiología (causes): Generalment afecta amb edats superiors dels 45 anys

    Es desconeixen les causes; pero i ha una serie de factors que influeixen com:

  • Exces de treball físic

  • Obesitat

  • Aquests 2 factors obliguen a que certes articulacions hagin de soportar un exces de pes.

    Les articulacions + frequ. Afectades son: -genoll

    -columna vertebral

    - maluc

    son les articulacions que aguanten mes sobrepes.

    Clinica (simptomes): el començament de la malaltia es incidòs i es manifesta

    unicament per simptomes locals.

    Aquests simptomes son 4:

  • dolor : el dolor apareix amb el moviment de

  • l'articulacio i para amb el repos.

  • Rigidesa o disminucio de la mobilitat de les articulacions afectades

  • Crujidos y chasquidos: son percebuts al mobilitzar

  • l'articulacio.

  • Deformitat articular: a mesura que avança l'edat, els

  • simptomes articulars es van acostumant ; mai s'arriba ha una anquilosi d'articulcio ni invalidesa

    MUSCULS

    TIPOS DE MUSCULOS

    PROPIEDADES ESTIRACION TRANSVERSAL

    CONTRACCIÓN

    CONTROL

    MUSC. ESQUELETICOS

    SI

    VOLUNTARIA

    SNC

    MUSC. LISOS

    NO

    INVOLUNTARIA

    S.N.VEGETATIVO

    MUSC. CARDIACO

    SI

    INVOLUNTARIA

    S.N.VEGETATIVO

    Els musculs son organs capaços de produir moviments organitzats ; i estan fets a partir de cel.lules musculars(lises i estriades) i estan separades per lamines de teixit conjuntiu.

    Per que funcionin els musculs es necesari:

    • fibres nervioses: iniciin i controlin el moviment

    • vasos sanguinis: que aportin oxigen i elements nutritius per a que els musculs es puguin contraure.

    Cel.lules estriades: tenen estries transversals i estan compostes per 2 tipus

    de musculs: muscul esqueletic

    muscul cardiac

    cel.lules llises : es trobe a : - tubo digestiu - ulls -pell

    - aparell respiratori - genito-urinari

    DISTROFIA MUSCULAR PROGRESIVA

    Consisteix en un procès degeneratiu muscular que be determinat geneticament.

    La + important es la distrofia de Duchenme.

    S'observa en + frequencia en nens i s'acostuma a presentar durant els 3 primers anys de vida.

    Produeix atrofia i la pseudohipertrofia la afectacio muscular sol se simétrica es a dir s'afecten els 2 costats del cos per igual.

    En 1 principi es produeix afectació dels musculs de la cintura pélvica i com a consequencia apreixen les seguents manifestacions:

  • Alteracions en la marxa, així el nen s'asembla a una anec que es

  • balanceja.
    2- Imposibilitat de correr

    3- Dificultat per incorporar-se quant estan estirats

    4- Falta general de coordinacio motora

    Posteriorment s'afecten els musculs de l'espatlla,

    Despres afecte als grups musculars del tronc, mans i peus.

    Quant te aprox. 10 anys la debilitat muscular pot ser tant intensa que l'obliga a estar-se al llit o en cadira de rodes

    A mesura que progresa apareixen alteracions cardiaques

    Tambe es poden afectar els musculs respiratoris. I fa que la respiracio sigui cada cop + debil. I hagui tendencies a patir infeccions respiratories.

    La mort ve: com a consequencia de l'infeccio respiratoria

    o be per la insuficiencia cardiaca

    o be per inovició (no menja)

    la mort es sol produir cap a la segona década; pero actualment amb un tractament adequat s'aconsegueix allargar la vida d'aquests malalts.

    La malaltia es incurable

    I irremediablament acaba amb la vida del pacient

    FENOMES D'ADAPTACIO MUSCULAR

    Es poden distinguir 2 fenomens:

    Artrofia muscular:

    Concepte: disminicio del volum de les cel.lules musculars.

    Causes: edat avanzada

    Inmovilitzacio perllongada

    Desnutricio crónica

    Lesions en la medula espinal

    Hipertrofia muscular:

    Consisteix e n un augment de volum de les cel.lules musculars

    Diferents causes : augment de l'activitat fisica.

    MALALTIES DELS MUSCULS PROPIAMENT DITES

    MIOSITIS

    Son malalties inflamatoires dels musculs i poden afectar varios musculs.

    Causes : les causes son variades :

    Miocitis d'origen infecciós (fongs, estafilococos, estretpococos, gomococo)

    Miocitits degudes a parasits (la + imp es la miocitis triquinosica)

    Miocitis degudes a malalties del colagen

    Simptomes: dolor muscular

    Tumefaccio

    Impotencia funcional del muscul

    NEOPLASIES MUSCULARS

    La clasificacio atent al teixit muscular en el qul s'origina i al carácter de benigmitat o malegnitat

    D'aquest tumor

  • Ne. Que s'originen en muscul llis (benigne leiomioma)

  • Ne. Que s'origina en el muscul llis ( maligne leiomiosarcoma)

  • Ne. Que s'originene en muscul estriat cardiac

  • Benigene (rabdomioma)

    Maligne (rabdomiosarcoma)

    1