L'esquelet de la balena; David Cirici

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana. Novela infantil y juvenil # Estructura del llibre. Epai. Temps. Personatges. Llenguatge. Tecnica literaria. Genere

  • Enviado por: Alba Lv
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1. FITXA

CIRICI, David, “L'esquelet de la balena”, Ed. Empúries, Barcelona, 2001, Col. L'Odissea, 164 pàgines

2. CANVI DE NOM I RESUM DE CADA CAPÍTOL

1. Rutina

El protagonista i cent onze companys més estan internats en una escola on tot funciona per mitjà de màquines i tot esta programat, (per exemple, els professors són holografies). Però en aquest dia, al acabar les dutxes, un noi no pot sortir. Els altres trenquen el vidre de la porta perquè el noi (l'Antoni Vèria) pugui sortir. Ell es fa una ferida amb els vidres. Durant les classes li comença a sagnar la ferida, i al descans el protagonista truca per telèfon (la única manera de comunicar-se amb l'exterior) per comunicar que l'Antoni Vèria s'ha fet mal.

2. Descobriments

L'endemà l'Antoni Vèria no és al seu llit. El protagonista i alguns companys més comencen a descobrir el funcionament de l'escola, i una nit decideixen entrar a la cuina pel lloc on hi entren els plats bruts i les sobres dels àpats. Allà dins descobreixen les màquines que controlen l'escola.

3. Al turó

Cada dia, els nois de l'escola, surten a córrer, i el protagonista, i en Ramon, es desvien del circuit. Estan a dalt d'un turó, i en Ramon està pujat a un arbre per veure què hi ha a l'altra vall. Veu un edifici. De cop, el protagonista sent un soroll, hi ha algú que els ha seguit. Es posen a seguir aquesta persona, i al final l'atrapen. És una noia (la Júlia), que viu en l'escola que en Ramon ha vist abans. Queden amb ella el dia següent al mateix lloc.

4. La trobada

L'Antoni Vèria ha tornat. Els nois li fan moltes preguntes i volen saber on ha estat, què ha vist... en Jordi canvia l'horari del dia, i posa una sortida. Però plou. Igualment, el grup d'amics del protagonista (Jonàs), surten, i s'emporten a l'Antoni Vèria per preguntar-li tot el que volen saber. Es troben amb les noies (ara són set), i s'estan parlant amb elles una estona. Queden l'endemà a la mateixa hora.

5. Adults

Al matí següent, en Jonàs, al despertar-se, sent un soroll estrany, mira per la finestra i veu un helicòpter. Un home surt de l'helicòpter, entra a l'escola i en surt corrents. A l'aula on fan classe, apareix una holografia d'un home que els diu que no podran sortir de l'escola durant uns quants dies. En Jordi descobreix les holografies dels pares, que expliquen coses i esperen que els fills els preguntin. En Jordi, en Manel i l'Arcadi parlen amb els seus.

6. Els pares

Cada dia, en Jonàs, en Jordi, l'Arcadi, i en Manel baixen a veure els seus pares. Tots tenen moltes preguntes per fer, però n'hi ha que no tenen resposta. Tenir els pares allà, els fa tanta companyia com angúnia, perquè en realitat no hi són, només son imatges.

7. Foc

A principis d'estiu, els nois veuen unes quantes persones (adults) des de l'escola, que s'estan vora el riu. Baixen a avisar-ho al telèfon, però no funciona. Un grup d'adults trenquen la porta i entren a l'escola. Comencen a menjar-se tots els aliments del dinar, i a buscar més menjar, destrossant tot el que troben i marxen. Els nois es desperten a la matinada pel foc. Comença a sortir aigua del sostre que apaga el foc, però l'incendi fa que les màquines no tornin a funcionar mai més. Els nois decideixen marxar de l'escola i anar-se'n a l'escola de noies.

8. A l'escola de noies

Els nois de seguida s'adapten a l'escola de noies, i aprenen a compartir les coses amb elles: la roba, les habitacions... En Jordi descobreix com manipular els horaris per fer que tot es faci en dos torns (menys les classes). Els nois tornen a l'escola abandonada 3 o 4 vegades, a recuperar algunes coses. Primer, s'emporten Xífer, el ninot de la piscina, per utilitzar-lo a l'escola de les noies. Però en arribar, veuen que Xífer no funciona. El porten al bosc i l'enterren. Després agafen llibres, i després s'emporten l'esquelet de la balena que hi ha penjat a l'aula on fan les classes.

9. Amistat

La Carla en Jordi segueixen canviant els horaris, mentre que en el grup de l'Arcadi, la Júlia, en Jonàs i la Marta, va creixent l'amistat, i més endavant, l'amor. Ells quatre pugen molt sovint a la clariana del bosc, i allà es fan una cabana. També van molt sovint al riu

10. La fugida

La Carla, la marta, la Júlia, l'Arcadi, l'Oriol, en Jordi, en Manel i en Jonàs abandonen l'escola a començaments d'hivern. Després d'uns quants dies de trajecte troben una carretera, amb un camió ple de provisions (menjar, roba, i també armes). Es queden allà durant els dies següents, però l'amo del camió els sorprèn un dia quan estan sopant. Tots en surten, menys la Júlia, i l'home del camió la comença a colpejar, i la fereix. En Jordi el mata amb un dels fusells que troben al camió. Els nois agafen el camió i busquen un hospital per la Júlia. Però està tancat. Els nois decideixen tornar a l'escola, perquè veuen que estan millor allà que no pas en un món desorganitzat com el dels grans.

3. ESTRUCTURA DEL LLIBRE

Plantejament: capítol 1

Nus: capítols del 2 al 9

Desenllaç: Capítol 10 i epíleg

4. ESPAI

Els espais més significatius de la novel·la són l'escola de nois i l'escola de noies, que estan situades en algun lloc del món muntanyós, però no s'especifica on.

5. TEMPS

L'acció es desenvolupa en el futur. La durada exacta de l'acció que es desenvolupa a la novel·la és d'un any, perquè comença en hivern i acaba en hivern.

Hivern: havia estat nevant tota la nit (pàg. 9).

Primavera: durant la primavera ja no tornà a nevar, i la neu s'havia anat fonent (pàg. 54).

Estiu: era a principis d'estiu. Ens havíem passat tota la primavera sense sortir de l'edifici. (pàg. 104).

Tardor: però durant el setembre, quan ja teníem la cabana a la clariana, vam pujar-hi més que mai (pàg. 149).

Hivern: vam deixar l'escola amb les primeres nevades (pàg. 151).

6. PERSONATGES

En Jonàs (o Dàtil) és el protagonista. És un noi prim i alt, amb els cabells que li surten una mica de punta i cauen com un plomall, i els ulls de color mel.

7. LLENGUATGE

Cedre: tipus d'arbre.

Ranquejar: caminar ranc (dit d'una cama esguerrada que es mou defectuosament).

Hostil: propi d'un enemic, que mostra la disposició d'un enemic, inspirat per un enemic.

Líquens: grup d'organismes vegetals de natura doble, constituït per cèl·lules d'una alga enllaçades per les hifes d'un fong.

A l'esbiaix: travessar de biaix (direcció obliqua en què està, es mou, alguna cosa).

Congesta: clapa de neu amassada, en una clotada de les muntanyes altes.

A la gatzoneta: arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.

Oscil·lar: moure's entorn d'un eix o d'un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari com fa un pèndol.

Embalum: una cosa que, pel seu volum, és difícil de manejar, embarassa, etc.

Sot: clot; petita depressió que s'entolla quan plou; vall petita; fossa.

Corrua: munió de persones, carruatges, etc., que avancen els uns darrera els altres formant una llarga filera.

Relleix: replà al mig d'un cingle, penya-segat, mur, etc.,

Cetaci: individu del grup de mamífers pisciformes, completament aquàtics al qual pertanyen les balenes, els dofins.

Asèptic/a: exempt de bactèries i altres organismes nocius.

Rutilar: brillar com l'or.

Isard: petit antílop semblant a la cabra, que viu als Pirineus, Alps, etc.

Colrat/a: amb la pell morena.

Cobejar: desitjar la possessió d'una persona o d'una cosa; desitjar vivament.

Espadat: extremament rost (que fa pendent).

Sotragueig: el fet se sotraguejar (un vehicle ésser sacsejat, rebre sotragades, a causa del terreny.

8. TÈCNICA LITERÀRIA

El narrador és en Jonàs (Dàtil), i explica la història des d'un punt de vista intern. No és omniscient, perquè forma part de la història que explica, i l'explica des del seu pensament.

El temps verbal que domina a la novel·la és el pretèrit imperfet, el pretèrit perfet perifràstic, i pretèrit perfet simple (el passat en general, però en tres formes verbals diferents)

Narració:

Però de sobte hi hagué un soroll estrany. De primer vaig pensar que era el soroll de les cintes transportadores que preparaven l'esmorzar al menjador. Però es tractava d'un soroll diferent, encara que les cintes no fessin pas sempre el mateix soroll, i fos diferent la dringadissa de les tasses que duien xocolata que si duien llet ensucrada.

Descripció:

Tots cent-dotze ocupàvem una única aula, una nau coberta amb voltes i il·luminada per tot de finestres altes i estretes que començaven molt amunt i arrivaben fins al naixement dels arcs. Als murs hi havia vitrines amb bèsties dissecades, i a sobre nostre penjava l'esquelet immens d'una balena que devia fer gairebé vint-i-cinc metres i que anava d'un extrem a l'altre de la nau. Hi havia un únic corredor central i, a banda i banda, seients continus i una taula llarga amb els calaixos per als estris personals de cadascú (pàg. 19).

Diàleg:

-Ja deuen haver entrat a classe -va dir ella

-Quants sou?

-Noranta-set.

-Noies?

-Sí.

-Ens n'anem -va dir en Ramon. La Júlia va somriure. Els ulls li brillaven molt.

-Adéu -va dir.

(pàg. 60)

9. GÈNERE

Aquesta novel·la jo la classificaria com a novel·la de ciència-ficció

10. TEMA

En el futur, un grup de nois, estan internats en una escola on tot funciona automàticament. Un dia, comencen a descobrir el funcionament de l'escola, i a trencar la rutina que els envolta. També descobreixen una escola de noies que està molt a prop de la seva. Junts, comencen a descobrir el que és l'amistat, i més endavant, l'amor.