L'esquais

Deporte. Squash # Hitória. Preparació fisica. Exercicis de musculació. Reglament general. Pista. Joc

  • Enviado por: Xpawnk
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

Índex

Introducció 3

Història breu 3

Preparació física bàsica per practicar l'esquaix 3-4

Reglament simple 5-8

Opinió personal 8

Bibliografia 8

Introducció

L'esquaix (squash rackets originalment) és un dels esports més complets a nivell físic, original d'Anglaterra. Es juga dins d'una mena d'habitacle i consisteix bàsicament a fer rebotar una pilota de goma que no bota gaire. Apassionant esport de gran desgast físic i mental, definit així per un dels grans campions amb aquesta gran frase mítica de l'australià Geoff Hunt: “Per arribar a ser un campió d'esquaix necessitem tenir la força d'un aixecador de pesos, la resistència d'un corredor de marató, la rapidesa d'un sprinter, la velocitat de mans d'un boxejador, la mobilitat de peus d'una ballarina, la coordinació i flexibilitat d'un gimnasta i la fortalesa mental d'un jugador d'escacs”.

Història breu de l'esquaix

L'esquaix és el producte d'un seguit de “mutacions” sofertes per l'inicial Jeu de palme iniciat a França als inicis del XI. L'esquaix és un dels molts resultats que van devenir a partir d'aquest joc de ploma (com el tennis, el bàdminton...). Es diu que l'esquaix té els seus origens a la presó de “la Fleet” on els seus presoners es dedicaven a exercitar-se fent rebotar una pilota amb una raqueta contra qualsevulla de les parets que els envoltaven, iniciant-se així el joc de “Rackets”. El 1820 va arribar d'alguna manera estranya va arribar aquest joc a Harrow i altres escoles angleses i d'aquesta manera va néixer l'actual esquaix. Els alumnes d'aquest centre van trobar una pilota rebentada de Rackets i van descobrir que al fer-la rebotar contra les parets donava una gran varietat de moviments i un estil de joc diferent, ja que no havies d'esperar solament a que la pilota t'arribés, i així doncs, el 1864 s'havia declarat l'esquaix com a esport i s'havien construït les primeres 4 pistes. L'esquaix va anar evolucionant i es va dividir en dues grans branques, l'estil americà (amb pilota dura i puntuació tipus “hand it - hand out”) i l'estil anglès (pilota tova i puntuació tipus “point a rally”)

Preparació física bàsica per practicar l'esquaix

Per a tots els esports, l'escalfament previ és una part important i gairebé imprescindible de l'entrenament o de la competició esportiva. En el cas de l'esquaix encara més, ja que aquest exigeix realitzar grans moviments bruscos i d'alta intensitat. Molts esports tenen un tipus d'escalfament propi, l'esquaix n'és un, el seu escalfament preserva la integritat del jugador i de la seva raqueta, amb els consegüents estiraments, exercicis musculars, de velocitat... Per cada edat existeix una preparació pròpia que se li adequa. Jo em basaré en l'edat més corrent ( a partir de 12 anys) i en els exercicis de musculació, ja que he trobat molta informació sobre els estiraments i és massa àmplia pel que fa a l'extensió a la qual podria arribar, ja que se m'han demanat 6 o 7 planes.

Escalfament específic:

La força explosiva es pot incrementar poc a poc. L'entrenament muscular constructiu es manté a la mateixa intensitat, però augmentant les càrregues en sentit absolut. La coordinació dins els músculs només s'ha de realitzar des d'una perspectiva de coordinació motriu, no amb el punt de vista d'exercir la força màxima.

Exercicis de musculació:

  • Abdominals

  • Elevacions del tronc amb cames flexionades.

  • Elevacions de tronc amb els peus a sobre el banc.

  • Flexions laterals amb pesa.

  • Cuixes

  • Sentades amb barra al clatell.

  • lsquiotibials en màquina.

  • Pes mort amb cames estirades.

  • Tronc

  • Traccions a la politja per darrere.

  • Extensions lumbars a la máquina.

  • Pres banca amb barra lliure.

  • Abertures horitzontals amb peses.

  • Espatlles

  • Elevacions posteriors "ocells" amb peses.

  • Rem amb barra de peu.

  • Braços

  • Curl de bíceps amb barra “Z”.

  • Curl amb mancornes assegut.

  • Extensions de braç assegut en banc.

  • Tríceps en politja.

  • Avantbraç

  • Extensions amb mancorna

  • Flexions amb mancorna

  • Per realitzar l'escalfament cal revisar si el calçat està ben lligat, ni solt ni massa lligat. Cal també revisar que el material amb el qual volem practicar estigui en bon estat.

    Reglament general

    He sintetitzat i resumit un reglament que he trobat a la pàgina oficial de la Real Federación Española de Squash, aportant al treball doncs, simplicitat traducció.

    Pel que fa a la pista:

    'L\'esquais'

    Quadre de servei:

    Una àrea quadrada en cada quart posterior de la pista limitat per part de la línia de falta, part de la paret lateral i per altres dues línies, i des de l'interior de la qual el jugador al servei serveix.

    Quart de pista:

    La meitat de la part de pista que es troba entre la línia de falta i la paret posterior, i que es divideix en dos parts iguals per la línia mitja.

    Xapa:

    L'àrea que es troba sota la línia inferior, a tot l'ample de la pista, i que convé que sigui feta d'un material que produeixi un soroll característic quan sigui colpejat per la pilota.

    Línia de falta:

    Una línia sobre el terra, estesa a tot l'ample de la pista. Un servei no és bo si el primer bot de la pilota en el terra toca la línia o es produeix abans de la mateixa.

    Línia de fora:

    Una línia continua que inclou la línia superior del frontis, la línia de cada una de les parets laterals i la línia de la paret posterior i que marca els límits superiors de la pista.

    Línia de servei:

    Una línia sobre el frontis, estesa a tot l'ample de la pista. Un servei no és bo si la pilota colpeja en la línia o per sota d'ella.

    Línia inferior:

    La línia horitzontal més baixa del frontis, amb la xapa sota d'ella cobrint tot l'ample de la pista.

    Línia mitja:

    Línia sobre el terra paral·lela a les parets laterals, i que divideix la part de la pista situada entre la línia de falta i la paret posterior en dos parts iguals, trobant-se amb la línia de falta en el seu punt mig, formant la “T”.

    Pel que fa al reglament i el joc

    El joc:

    El joc de l'esquaix es practica entre dos jugadors, cada un d'ells amb una raqueta, colpejant una pilota dintre d'una pista, sempre que els tres elements acompleixin les especificacions de la Federació Mundial d'Esquaix.

    El resultat:

    Un partit es compon de jocs, i pot celebrar-se al millor de tres o cinc jocs. Cada joc és a nou punts, el jugador que aconsegueixi nou punts guanya el joc, si es produeix un empat a 8 punts, el jugador a la restada elegirà, abans que el següent servei es faci, si es continua aquest joc a nou punts (conegut com “una més”) o a deu punts (conegut com “dues més”), en aquest darrer supòsit el jugador que obtingui dos punts més guanya el joc. El jugador a la restada indicarà clarament en cada cas la seva elecció a l'anotador, a l'àrbitre i al seu oponent.

    Puntuació:

    Els punts només pot anotar-se'ls el jugador al servei. El jugador al servei, quan guanya un stroke, s'anota un punt; el jugador a la restada, quan guanya un stroke, serveix el següent punt.

    El servei:

    El joc comença amb un servei i el dret al servei inicial es decideix per sorteig mitjançant gir de la raqueta. D'aquí en endavant el jugador al servei continua servint fins que perd un stroke, moment en el qual el seu oponent passa llavors al servei, i aquest procés continua al llarg del partit.

    Al principi de cada joc i de cada torn el jugador al servei pot elegir fer-lo des de qualsevol dels quadres de servei, devent en endavant alternar el quadre de servei mentre estigui al servei. Tanmateix, si el punt termina en let, haurà de servir de nou des del mateix quadre de servei.

    Un servei és vàlid quan qui ho practica no realitza una falta.

    La restada:

    Una restada és bona si la pilota, abans que hagi botat més d'un cop al sòl, és retornada correctament pel jugador al frontis per damunt de la línia inferior, bé directament o després de tocar les parets laterals o posterior, sense tocar abans el sòl o qualsevol part del cos o roba de dit jugador o la raqueta, cos o roba del contrincant i sempre que no s'hagi llançat fora.

    No es considerarà bona una restada si la pilota toca la línia inferior o la xapa abans o després de colpejar el frontis i abans que boti en el sòl, o si la raqueta no està en la mà del jugador en el moment en què colpeja la pilota.

    Strokes:

    Un jugador guanya un stroke:

    Si l'oponent no pot fer una bona devolució de la pilota quan li correspongui colpejar, llevat que se li indiqui let o es concedeixi stroke al contrincant.

    Si la pilota toca a l'oponent (incloent qualsevol cosa que vesteixi o porti), sense interferència, quan l'oponent no és el colpejador.

    Si l'àrbitre concedeix stroke a un jugador com a conseqüència de l'aplicació del reglament.

    Lets:

    A més dels lets que es concedeixin a l'empara d'altres regles, hi ha altres que poden o han de ser concedits en certs casos. Qualsevol petició de let ha d'estar precedida per les paraules “let si us plau”.

    Un let pot concedir-se:

    Si la pilota en joc toca un objecte que reposi al terra.

    Si el colpejador renuncia a jugar la pilota degut a una por raonable de lesionar a l'oponent.

    Si, en opinió de l'àrbitre, algun dels jugadors és distret per un succés ocorregut en o fora de la pista.

    Un let es concedirà:

    Si el jugador a la restada no està preparat i fa intenció de retornar el servei.

    Si la pilota es trenca durant el joc.

    Si es produeix una apel·lació i l'àrbitre no sap quina decisió prendre.

    Si s'ha efectuat una devolució bona però la pilota es queda enganxada en qualsevol part de la superfície de joc de la pista impedint-li botar més d'un cop, o la pilota surt de la pista en el seu primer bot.

    La pilota:

    En qualsevol moment, sempre que no estigui en joc, la pilota pot ser substituïda per una altra si ambdós jugadors estan d'acord, si la sol·licitud és d'un sol jugador l'àrbitre decidirà.

    Si la pilota es trenca durant el joc, es substituirà ràpidament per una altra.

    Opinió personal

    Aquest treball m'ha portat algun que altre maldecap a l'hora de sintetitzar la gran quantitat d'informació que he trobat d'aquest esport. Crec que l'esquaix és un bon exercici a fer, el pots practicar sol, acompanyat, en fi, que pots crear tot el que vulguis dins de la pista. Per la meva humil experiència pròpia (cada setmana hi jugo un parell de cops) puc afirmar i dir que l'esquaix “et deixa fet caldo” després d'un parell o tres d'hores d'exercici, que potser amb qualsevol altre esport no; i trobo que és molt divertit, seriós, per “desconnectar” mentre et concentres en els bots, els efectes, els rebots i les mil diferents direccions que adquireix la pilota.

    Bibliografia

    http://www.udl.es/usuaris/x4088888/squash.htm

    http://www.rfes.es

    http://www.squash.org

    http://www.fms.es

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

    Enciclopèdia interactiva Encarta

    Enciclopèdia de consulta Larousse