Geografía


Espanya


Geografía física en Espanya

1.Característiques Generals.

La posició excèntrica d'Europa.

  • Solament estem units a Europa pels Pirineus.

  • Posició excèntrica i “Difícil soldadura ístmica” han servit de referències amb la relació amb Europa.

  • En la història açò ha marcat el caràcter de aillament.

La proximitat al continent africà.

  • Espanya fa un paper de pont entre el continent Africà i el Europeu.

Els llimits geogràfics.

  • Gran part de la península està banyada pel Mediterràni, el qual té unes característiques particulars i abundants elements culturals i humans.

  • Al Oest està la façana atlàntica, amb gran importància a partir de la edat moderna, quan els viatjes a Amèrica es van fer a ravés de les costes atlàntiques de la península.

2.Evolució geològica de la península.

  • Era Arcaica

  • Orogenia Huronana

  • Es completa el Massís galaic

  • Comença a fer-se el Sistema Central i els Montes de Toledo.

  • Era Primaria (Paleozoic)

  • Orogenia Caledoniana.

  • Segueix el sistema Central, SªMorena, la Meseta i els Montes de Toledo.

  • Orogenia Herciniana.

  • Es a la part Oest.

  • Sístema Central i Montes de Toledo.

  • Massís Hercinià i Pirineu Axial.

  • Massís de l'Ebre, Catlano-Balear i el Bètic-Rifeny.

  • Era Secondària (Mesozoic)

  • Orogenia de Calma i Transgresions marines.

  • Els efectes son erosius i de sedimentació.

  • Era Terciaria (Cenozoic)

  • Orogenia Alpina.

  • Separació del Massís Bètic i Català.

  • Rejuneixement del Pirineu.

  • S'alça el Sistema Ibèric.

  • S'enfonsa el Massís del Ebre.

  • Es crea la depresió del Ebre, Guadalquivir i els de la part Oriental.

  • Es crea la Serralada Cantàbrica.

  • Era Cuaternària (Neozoic)

  • Orogènia de Glaciacions.

  • Es produeix el modelat.

3.Varietat Lítica.

La Iberia Silícica.(Materials primaris)

  • Materials:

  • Granit, Pissarres, Quarcites (Materials durs i antics.)

  • Localització:

  • Montes de Toledo, Massís Galaic, Sistema Central,Sierra Morena, Sòcol dels Pirineus, Part Oest de la Cordillera Cantàbrica, Montanyes Bètiques.

  • Paissatge:

  • Formes suaus, arrodonides amb peniplanes. Clima humit.

La Iberia Calcària. (Materials Secundaris)

  • Materials:

  • Calcites,Margues,Guixos (diposits marins molt erosionables).

  • Localització:

  • Part Oriental Cantàbrica, Sistema Iberic, Pre-pirineu, Montanyes Bètiques, Serralades Catalanes.

  • Paissatje:

  • Barrancs, Coves, Dolines.

La Iberia Argilosa (Materials Terciaris i Quaternaris).

  • Materials:

  • Argiles, Margues (de procedència erosiva.)

  • Localització:

  • Depresions.

  • Paissatje:

  • fds

4.Organització del relleu.

  • La altitud Mitjana de la península es de 660 m., gracies sobre tot a la meseta.

  • Som els segons amb més altitud d'Europa, després de Suissa amb 1.300 m.

  • Disposició perifèrica del relleu respecte a la meseta.

Unitats morfològiques del

relleu peninsular.

1.La meseta i els sistemes interiors.

  • Ocupa tres cuartes parts de la península.

  • El sistema central la divideix en dos parts.

Submeseta nord

  • Està a la conca del Duero.

  • Tancat a les influencies marines.

  • Clima continental (Molta calor i molt fred.)

Submeseta Sud

  • Dividida pels Montes de Toledo.

  • Ocupa zones del Tajo i del Guadiana.

  • Oberta a les influencies marines.

Sistemes interiors

  • Sistema Central (Amb relleu fallat)

  • Serra de Ayllon i Somosierra

  • Massís de Guadarrama i Massís Gredos. (grans elevacions)

  • Montes de Toledo (Sierra de Guadalupe 1700m.

2.Les unitats perifèriques.

Serralada Cantàbrica.

  • Amb dos parts:

  • El litoral.

  • El Prelitoral (Picos de Europa).

  • Dos tipus de materials:

  • Al Oest: Primaris.

  • Al Est: Secundaris.

Muntanyes de Lleó.

  • Serra de la Segundera.

  • Serra de la Culebra.

Sistema Ibèric.

  • Nord-Oest:

  • Serra Demanda

  • Serra Urbion

  • Serra Moncayo

  • Sud-Oest:

  • Serra Albarracín

  • Serra Cuenca

  • Montes Universals.

  • Sud-Est:

  • Serra Guadar

  • Serra Tuvalambre

  • Serra Maestrat

  • Serra Espadan.

Serra Morena.

  • Pissarres.

3.Unitats de relleu exterior

Massís Galaic. (Poc elevades)

  • Meseta de Lugo

  • Cabeza de Manzaneda.

Montanyes basques.

  • Serra Aralar

  • Serra Aiztgorri

  • Serra Gorbea

  • Serra Urbasa.

Pirineus.

  • Pirineus Axial:

  • Aneto (3400m.)

  • Mont Perdut (3300m.)

  • Pre-pirineu:

  • Leyre

  • Izaga

  • Guara

  • Ladí.

Serralades Catalanes.

  • Pre-Litorals:

  • MontSeny

  • Montsà

  • Prades.

  • Litorals:

  • Gavarres

  • Garraf

  • Tibidabo

  • MontNegre.

Serralades bétiques.

  • SubBètiques:

  • Cazorla

  • Segura

  • Sagra.

  • Penibètiques:

  • Serra Ronda

  • Serra Nevada

  • Las Alpujarras.

Climes, rius i vegetació

  • Factors climàtics:

  • La altitud, latitud, longitud, continentalitat, presió vents...

  • Elements climàtics:

  • Plutja, vent, sol i nuvols.

  • Temperatura i humitat.

Masses d'aire, fronts i centres d'acció.

  • L'aire tropical es deu al anticicló de les açores. Aquest anticicló es una massa d'aire càlid, humit i pesat, i genera temperatures elevades i estabilitat atmosfèrica.

  • Els anticiclons saharians son portadors de gran secor i onades de calor.

  • L'aire polar marítim forma els anticiclons oceànics (masses de aire fred, humit i inestable.)

  • L'aire polar continental forma els anticiclons europeus. Aquests anticiclóns son masses d'aire sec i molt fred que estan en l'hivern sobre el centre d'Europa i fan baixar les temperatures. Quan arriben a España, provoquen les onades de fred.

  • El contacte de les masses tropicals i les polars formen ondulacions borrascoses, causant la majoría de plutjes a Europa. Estes perturbacions van normalment en “families” borrascoses.

  • La posició del fons polar varía al llarg de les estacions.

Modificacions introduides pel medi físic.

  • La península es troba situada entre dos masses d'aigua:l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.

  • L'Atlàntic:

  • Al ser gran, les aigües tarden més en calentarse o refredarse.

  • Fa un paper de regulador tèrmic.

  • Es comporta com un centre emissor de fenòmens atmosfèrics.

  • El Mediterrani:

  • Al ser petit i tancat, les aigües es calfen rapid a l'estiu i tarden més en gelarse en l'hivern.

  • Es un important generador de plutges a causa de la humitat.

  • Pot provocar borrasques atlàntiques de front polar, ja que el aire humit de ell xoca amb el del Atlàntic o amb el del centre d'Europa.

  • Relleu:

  • La disposició de cadenes muntanyoses impideix la penetració cap a l'interior de les influencies marines.

  • La absencia d'influencies marines provoca que a la Meseta hi haja un clima continental.

  • També fà que no ploga molt , ja que els nuvols amb plutja la hagen perdut per les montanyes.

  • A més altitud, menys temperatura i més precipitacions.

Climes de la península Ibèrica.

  • Dos tipus de climes:

La Iberia Humida.

  • Poseeix un clima Oceànic.

  • Localització:

  • (Part Nord) Galicia, Cantàbria, M.Basques.

  • Alta montanya (+1200 m.) -> Pirineus, S.Ibèric, S.Central, M.Bètiques.

  • Temperatures:

  • Suaus, oscilació tèrmica baixa: 100.

  • Estiu (20-250).

  • Hivern (100).

  • Precipitacions:

  • Abundants (+600-800 mm. Anuals).

  • Regulars i moderades.

La Iberia seca.

  • Poseeix un Clima mediterrani, però de tres tipus:

  • Mediterrani Desèrtic.

  • Almería, Murcia (-300 mm. anuals)

  • Mediterrani Continental.

  • Les dos submesetes (menys de 60 al hivern.)

  • Mediterrani Litoral.

  • C.Valenciana, Catalunya, Andalucía.

  • Temperatures:

  • Suaus, oscilació tèrmica de 15º.

  • Estiu (+25o).

  • Hivern (+100).

  • Precipitacions:

  • 300-600 mm. anuals.

  • Irregulars (sequera estiual, màxim anual en la tardor i en la primavera.

  • Torrencials.

La xarxa hidrogràfica.

  • El clima i el relleu determinen el regim fluvial

Rius del vessant cantàbric.

  • La disposició paralela i propera a la costa de la Serralada Cantà- brica, es el factor que més acondicionen el règim fluvial dels rius cantàbrics.

  • Son rius curts, cosa que les fa torrencials i amb gran poder erosió.

  • El Nalón no té molt cabal, però el Nalón sí. Son cabals molt regulars a causa de la bona distribució de precipitacions al llarg de l'any.

Rius del vessant atlàntic.

  • Al vessant atlantic desemboquen uns dels rius més importants de la península, com el Miño, el Duero, el Tajo i el Guadiana. (Els rius més llargs, cabal mitjà anual més gran i major extensió de conca.

  • El Miño pese a ser curt, té un gran cabal i una gran regularitat.

  • Duero, Tajo i Guadiana naixen al S.Ibèric i desenvoquen a l'atlàntic, igual al Guadalquivir,que recorre la Depresió Bètica.

  • Al ser tan llargs, la seua torrencialitat i poder erosiu es inferior als rius cantàbrics.

  • El règim dels rius es molt irregular, a l'estiu hi ha poc cabal i el màxim arriba a la primavera, quan es produeix el desglaç.

Rius del vessant mediterrani.

  • Excepte el Ebre, son rius curts amb conca petita, a causa del relleu, paralel i proper a la costa.

  • Al passar per zones seques, presenten un cabal escàs i una irre- gularitat molt gran.

  • El cabal es pèsim en hivern i un poc millor en la primavera i la tardor, coincidint amb la època de plutges.

  • El Túria, el Xúquer, Segura, Ter... no son considerats rius, sino com a rambles,ja que presenten durant gran part de l'any sequera, però també hi ha desbordacions.

  • El Ebre es tant gran com els de la vessant Atlàntica, amb molt gran cabal, ja que rep aigua de molts afluents.

  • El seu màxim cabal es en primavera i en tardor, mentre que la sequera es en estiu.

Costes d'Espanya.

  • Son rectilinies quasi totes.

  • En Galicia son articulades.

Costes cantàbriques.

  • Rectes, ttallades i rases (planures rocoses).

Costes de Galicia.

  • Ries (articulades) per les glaciacions en el quaternari.

Costes del Mediterràni.

  • Nord (Catalunya).

  • Costabrava: tallades.

  • Planures, arenals, deltes (Ebre).

  • C.Valenciana.

  • Murcia: planures litorals -> albuferes, arenals.

Vegetació en Espanya.

  • Està condicionada pel clima i la acció de l'home.

Iberia Humida.

  • Bosc caducifoli (plantes hidròfiles).

  • Arbres:

  • Roure, Om, Avelaners, Talers, Salzes.

  • Silicies: Castanyer, avet, pinegre.

  • Calcàries: Faig.

  • Sotabosc: Al nord -> Falgueres, molsa.

Al sud -> Argilagues, ginesta.

  • Han hagut repoblacions de pí blanc i eucaliptus.

Iberia Seca.

  • Vegetació pobra, però variada.

  • Plantes Xeròfiles:

  • Fulles petites

  • Arrels abundants

  • Punxes.

  • Arbres Perennes:

  • Alzina

  • Teix

  • Garrofera

  • Palmera

  • Savines.

  • Sotabosc:

  • Timó

  • Romer

  • Espígol

  • Farigola.




Descargar
Enviado por:Ivens Huertas
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar