Església Parroquial de Sant Martí de Palafrugell

Art romànic. Retaules. Estils. Capellas. Façana. Campanar

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 27 páginas
publicidad
publicidad

1-ÍNDEX

1-Índex. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 2-Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 3-Història de l'església . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 4-Estils de l'església. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 4.1-Art gòtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 4.2-Art barroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 5-Estructura i arquitectura de l'església. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 5.1-Planta de l'església . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 5.2-Façana de l'església. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 5.3-Retaules de l'església . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 5.3.1-Primer retaule-gòtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 5.3.2-Segon retaule-barroc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 5.3.3-Tercer retaule. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 5.4-Campanar inacabat de l'església . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 6-Campanes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 7-Conclusions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 8-Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 9-Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

2-INTRODUCCIÓ

Aquest treball tracta de l'església Parroquial de Sant Martí de Palafrugell. L'elecció de la realització d'aquest treball, ha sigut per que buscava un tema proper a mi, que m'interessés i que tingués relació amb el tipus d'estudis que m'agradaria cursar en un futur, com podrien ser els estudis arquitectònics. Un altre factor que m'ha portat a escollir aquest tema, ha sigut meva proximitat amb l'església, ja que sóc nascuda a Palafrugell, i conec algunes coses sobre l'església.

Amb aquest treball m'agradaria, fer un breu pas per la història de la vila i conèixer una mica més el seu patró; i l'evolució que ha fet el temple al llarg de tots aquests segles. I seguidament, fer un anàlisis de l'exterior i de l'interior del temple; centrant-nos en el diferents estils arquitectònics, la planta, la façana, els retaules,etc...

La primera església que es coneix, era un petit temple romànic; i a partir del qual més tard s'hi feren reconstruccions d'estil gòtic per ampliar l'església. Posteriorment, hi va haber la construcció del campanar, de la Capella Fonda i d'una nova portalada. Actualment l'església, és un temple de grans dimensions amb capelles laterals; per el qual han passat tres retaules diferents. Té una porta grossa, rectangular, i a sobre d'aquesta hi veiem la representació més característica de Sant Martí. Però sens dubte, el més representatiu de l'església és el campanar inacabat.

Per a la realització d'aquest treball; utilitzaré les fonts més properes a l'església i al poble. Cercant, la informació que cregui que em pot servir per a obtenir un treball interessant i bens realitzat. Primer buscaré la informació general, amb la qual trobarè el lloc on es troba situada l'església, la seva història,... i els seus trets principals. Seguidament, aniré aprofundint en les diferents parts del temple; com són la façana, els retaules, el campanar,..., i descrivint els detalls que hi anem trobant. I per últim, i un cop ja tingui tota la informació necessària; començaré a desenvolupar el treball; descrivint l'església comparant la informació cercada i la meva visita al temple.

3-HISTÒRIA de L'ESGLÉSIA

Dins de l'antiga muralla medieval (ara ja inexistent, la qual donava la volta per els carrers: Valls, Cavallers i per plaça Nova) i davant de la Plaça del Mercat, on anys enrera es trobava el cementiri vell, trobem situada l'església parroquial de Palafrugell (F.1); anomenada

Església parroquial de Sant Martí.

Es creu que l'església va ser construïda pels voltants de l'Antic Castell o palau, el qual donava nom al poble “Palacio Frugel”.

El patronímic que dóna nom a l'església; “Església de Sant Martí”, és degut a la gran estima, que segles enrere, tenien els palafrugellencs a un jove, anomenat Martí.

VIDA DE SANT MARTÍ Però Sant Martí no era Palafrugellenc, sinó que era un jove francès. Fill d'un militar, ell es va allistar a la milícia als 15 anys, siguent soldat de cavall. Una tardor molt freda, Sant Martí vingué a Catalunya; i un dia quan passava per un bosc, es trobà un pobre que tremolava de fred, i Sant Martí sentí compassió, i partí la seva capa per donar-ne la meitat al pobre i així aquest es pogué abrigar. Hi han moltes dites diferents per explicar aquest fet, una diu que el pobre era el diable, el qual volia enganyar a Sant Martí i que aquest es congelés, però Nostre Senyor feu canviar el temps; una altra que el pobre era Nostre Senyor que volia conèixer la bondat del Sant, i com va veure la seva bona acció, canvià el temps. I d'aquí s'explica l'anomenat estiuet de Sant Martí, que és el temps de bonança després del primers dies de fred. Sant Martí va ser molt venerat per les tropes franques, ja que van ajudar en la lluita contra els musulmans que volien conquerir Catalunya. I Això explica la gran devoció que tingué i té Sant Martí a Catalunya. Sant Martí fou uns dels creadors de les primeres parròquies rurals i de nombrosos monestirs. El seu nom resideix a moltes parròquies i municipis; com per exemple a la parròquia de Palafrugell. Sant Martí té molts devots; com forjadors, ferrers, cotoners, etc... La representació més simbòlica de Sant Martí, és quan el veiem muntat a cavall partint la capa. Aquesta imatge ens descriu la magnanimitat senyorial per els pobres. El dia de festivitat d'aquest Sant és l'11 de novembre.

L'església de Palafrugell, va ser esmentada per primera vegada, en un document de l'any 1019: “Ecclesie de Palacio Frugel”. Però es creu que la primera església fou edificada per ordre de Guifré, i data entre els anys 993 i 1020. Aquesta era una església petita, d'estil romànic, en la qual durant el s.XVI si feren reconstruccions d'estil gòtic tardà. Avui en dia, aquesta petita església la podem veure com a suport del campanar i unida per la part esquerra de l'església gran, construïda anys més tard. En aquesta nau primitiva, durant el segle XVI s'hi feren obres d'estil gòtic, i més tard, en el segle XVIII es va voler engrandir el temple amb la construcció de la Capella Fonda i del campanar, d'estil barroc. També s'hi construí una nova portalada, igualment d'estil barroc. L'església actual, és un edifici de gran dimensions; d'una sola nau gòtica amb capelles laterals, absis poligonal i cor als peus amb elements renaixentistes.

Al llarg de la historia, a l'església hi han hagut tres retaules diferents; el primer retaule, era una pintura de Lluís Borrassà, d'estil gòtic, construït l'any 1413 ; però per motius no gaire clars, es creu que per deteriorament; va ser substituït per un altre. L'any 1672, l'escultor Pau Costa va ser l'encarregat de la construcció del gran retaule daurat i d'estil barroc, que va ser acabat l'any 1727.

Però, malauradament, un dels fets més destacats va succeir durant l'inici de la Guerra Civil a Espanya. El dia 23 de juliol de 1936 a les 11 de la nit, a Palafrugell; un grup anticlerical, van iniciar la crema de l'església. Durant tres dies, els palafrugellencs, van poder veure a través de la portalada, la rosassa i les finestres, com a dins de l'església tot eren flames enceses; i com el fum sortia pel campanar. Però la por es va estendre per tot el poble, quan la teulada de l'església s'enfonsà i tot el cel s'omplí de brases que anaven caient per sobre dels teulats de les cases dels veïns. Les flames es van apagar quan el foc va devorar tot allò que va poder. I així va ser com, un dels millors retaules que hagués tingut l'art català, va ser destruït injustament, com la resta de l'església. Després de la Guerra es restaurà l'església, encarregant al pintor Soler, la construcció d'un nou retaule; el qual va pintar les parets amb pintures rurals. Soler ho començà a fer amb imatges molt reals, però sense cap motiu conegut, deixà la seva obra inacabada.

A l'església parroquial, durant al llarg de molt temps, hi han hagut nombrosos llegats, per això a la nostra església, es guarden moltes joies i bens; entre les quals trobem una creu d'argent, una custodia amb una maragda incrustada, un frontal d'argent i or amb tres targetons daurats, etc...i altres bens terrenals. Però una de les actuacions dels grups antifeixistes, va ser la incautació d'aquests bens i d'aquestes joies de l'església i la burgesia. Pel que fa als bens terrenals de l'església, molts van ser cremats com l'església,...; i les joies van desaparèixer.

4-ESTILS

L'art tradueix els sentiment, inquietuds, maneres d'ésser dels homes, en llur època. És l'expressió de les maneres de pensar, segons el temps i el medi en el que es mou.

Els estils predominants a l'arquitectura de l'església són, principalment, dos: el barroc i el gòtic; però també trobem petits detalls d'època renaixentista.

L'església primitiva, era d'estil romànic; de la qual en resta un mur, al segon nivell del campanar. A l'església actual, hi trobem la nau i les capelles laterals d'estil gòtic. I posteriorment amb la construcció del campanar, de la capella Fonda i de la façana, s'introduí l'estil d'època barroca; encara que a la façana, tot i ser d'època barroca, també hi trobem concepcions renaixentistes. Els estils també els veurem reflectits en els diferents retaules que hi han hagut al llarg de la historia a l'església; el primer d'estil gòtic i el segon d'època barroca.

4.1-ART GÒTIC

L'art gòtic, art que va coincidir amb l'estil dominat de l'època, que era el romànic, i que posteriorment el va succeir, va néixer durant el s. XII. És un art característic de l'Occident cristià. La característica més destacada de l'arquitectura gòtica és la verticalitat i la lleugeresa de totes les seves formes. Els elements distintius són: - l'arc apuntat. la volta de creueria, que reforça les arestes amb nervis. - la planta basilical amb creuer, que és la intersecció de la nau central amb les perpendiculars. - els suports, com poden ser els murs i els pilars cilíndrics. - els contraforts. - els archotants, que són arcs boterells. - els pinacles. A l'exterior de la nau, hi trobem cobertes i torres. Les esglésies del gòtic, són temples d'una nau, amb 3 o 4 capelles laterals poc fondes, situades entre els contraforts. I a la façana, que la trobem als peus del temple; a on es situada la portada, hi ha un predomini de línies horitzontals amb la construcció d'una galeria de finestres allargades situades a la part superior, per damunt de la rosassa i les galeries.

4.2-ART BARROC

L'art barroc, art conegut també com l'art jesuític, fou nascut a Roma a finals del s. XVI. Volien un art que reflectís el sentiment romà, i aquest va ser el Renaixement. Es tractava d'un art de llibertat, per això adquirí diverses modalitat, i una d'aquestes va ser la barroca. Les característiques principals d'aquest estil són, l'abundància de detalls i dels elements estètics. Les plantes dels edificis i de les esglésies barroques són molt senzilles; es basen en una gran nau sense gaires obstacles (columnes,...), per a una millor visió de tot el temple. Els elements més destacats d'aquest art són: - les columnes salomòniques, amb línies contorsionades. - les cúpules i els vitralls, molt decorats, que deixen entrar la llum de l'exterior, ja que la llum en aquests temples és essencial. L'altar es troba aixecat de terra per a una millor visió d'aquest. A les façanes es comencen a apreciar les formes còncaves i convexes. A la paret superior, apareixen els frontons i les cornises que s'obrien per deixar pas a diversos elements decoratius, que acabaran envaint tota la façana.

5-ESTRUCTURA I ARQUITECTURA DE L'ESGLÉSIA

5.1-PLANTA

L'església de Palafrugell és un edifici de grans dimensions. La planta de l'església, és molt senzilla; en ella hi trobem una sola nau molt gran amb capelles laterals, absis poligonal i, als peus, hi té el cor. La gran nau, que data del s.XVI, és d'art gòtic. La divisió de la nau amb les capelles laterals (F.2), es fan amb la construcció de quatre crugies. A totes les capelles laterals hi podem veure uns arcs i unes voltes de creueria.

-Capella del baptisteri. La capella es troba situada al costat esquerra, entrant pel carrer. Aquesta capella conté pintures murals del pintor Guillem Soler, que daten de l'any 1946. En aquestes pintures hi trobem; en la part fontral, el baptisme de Jesús; en una paret s'hi representa a Adam i a Eva en la seva expulsió del Paradís; i a l'altre paret hi trobem l'ànima en busca de Déu. L'arc que separa aquesta capella de la nau és de punt rodó i de pedra. I el sostre de creueria, acaba amb la clau de volta, on hi veiem a Maria Assumpta. Aquesta capella contenia la cofraria de les Ànimes i el seu altar.

-Capella de la Sagrada Família. Aquesta segona capella va ser creada després de la Guerra Civil, al costat esquerra del temple. El seu retaule és de fusta daurada, i a la part baixa hi trobem un altar de marbre. A la part central d'aquest retaule hi trobem la representació de la Sda. Família, i a dalt d'aquesta escena hi veiem un colom el qual representa l'Esperit Sant. A cada costat del retaule hi trobem uns plafons amb representacions de la Sda. Família en relleu. De totes les capelles de l'església, aquesta és la més baixa. Hi es troba separada de la nau central per un arc apuntat i a sobre d'aquest arc, hi ha una galeria amb cinc arcs apuntats

-Antiga capella de Sant Pere. Aquesta capella va ser construïda a l'any 1588, durant l'ampliació de l'església. És la tercera capella del costat esquerra. Sant Pere era el patró dels pescadors, els quals van tenir un paper molt important amb l'ampliació i restauració de l'església, pel que fa a l'economia i els diners invertits.

-Antiga capella de la divina Pastora. Fa molts anys, en aquesta capella hi podíem trobar un retaule dedicat a Sant Miquel i als Sants màrtirs Abundo, Juli i Víctor; junt a la imatge de la Divina Pastora, asseguda i amb el nen a la falda, portant un barret, un cistell de flors, bastó i uns xais. Sant Miquel va ser nomenat patró dels mercaders i els botiguers. Actualment en aquesta capella s'hi troba situat l'orgue.

-Capella de la Sang o del Sant Crist. És la primera capella que ens trobem a la dreta de l'entrada del temple. Va ser construïda als peus de l'antiga església parroquial romànica. Durant molts anys, el Sant Crist es trobava situat dins d'aquesta capella; però l'any 1936, a causa de l'incendi, les imatges van quedar destruïdes. Actualment el Sant Crist, el trobem situat fora de la capella, al mur de l'entrada (F.3). I les parets de la capella es troben decorades amb pintures del pintor Soler; entre les quals hi trobem una escena de la celebració de la Missa, l'escena de Jesús entregant les claus a Pere i el judici de les ànimes unes anant a l'infern i unes altres al Paradís. A la clau de volta d'aquesta capella hi veiem l'escut de la Confraria de la Sang, el Nom de Jesús (JHS).

-Antiga capella de Sta. Anna. Quan la vila passà a dependre del Prior i de la comunitat de Santa Anna de Barcelona, s'inicià la devoció per aquesta. La capella contenia l'altar de Santa Anna, el qual va ser traslladat a la capella fonda a causa de la construcció d'una nau lateral. Aquesta nova construcció possibilità l'instal.lació dels altars de St. Antoni i St. Benet. Després de 1936, la capella quedà buida, i avui s'hi troben les representacions de Maria Auxiliadora, de St. Antoni Abat , de St. Antoni de Pàdua i la imatge de M.. de D. de Montserrat. A la clau de volta s'hi troba esculpida Sta. Anna, en relleu.

-Capella Fonda. Es troba situada la tercera entrant per la dreta. Va ser construïda a partir de l'ampliació de la capella de St. Joan Baptista. Al 1759 s'amplià la capella, construint dos espais coberts amb dues cúpules, separades per un pilar en el qual hi penja una creu d'esmalts. A l'altar s'hi col·locà la imatge de St. Isidre i al retaule major els patrons dels pagesos. A la clau de volta hi trobem una representació de Joan Baptista en relleu. Al 1939 la Capella Fonda es dedicà a Immaculada Concepció de Maria. A l'absis hi veiem a les heroïnes Judit i Ester i al centre el monograma del nom de Maria. En aquesta capella hi ha una fornícula amb la imatge de Immaculada -la puríssima-, més tard, s'hi col·locà una altra fornícula de Sta. Llúcia i el 1959 una fornícula de St. Lluís Gonzaga. Al 1994 la capella fou restaurada.

-Antiga capella de la M. de D. Antiga. Es creu que aquesta podria ser la capella més antiga de totes. Aquesta capella era presidida per una imatge de la Mare de Déu, la qual semblava una imatge antiga; i d'aquí procedeix el nom de la capella. El retaule que la presidia, anys més tard, va ser daurat. Aprofitant l'ampliació de la Capella Fonda, també s'amplià la capella de la M. de D. Antiga, i s'adossaren el retaule i l'altar a la sagristia, a on actualment hi trobem el confessionari. Més tard, per a engrandir el temple; s'hi construí la capella fonda, durant el segle XVIII, situada entre el campanar i la sagristia. Per a la seva unió amb la gran nau s'enderrocà un dels murs de les capelles laterals de l'església. La capella fonda és coberta amb volta de creueria amb nerviacions, que acaben en una clau de volta on s'hi veu esculpit l'escut JHS. La capella es tracta de tres capelles, la central més gran que les altres dues, totes elles amb voltes d'arestes.

Les plantes de les esglésies, normalment no evolucionen. Però a l'església de Palafrugell, es van haver de prolongar les capelles laterals; ja que les capelles eren poc fondes i no hi podien col·locar retaules més grossos i voluminosos, com desitjaven.

5.2-FAÇANA

A l'exterior de l'església, ens trobem amb la façana principal, una façana que data del s-XVIII (F.4). La façana va ser alçada en l'època barroca, però també té detalls de concepció renaixentista. Al centre de la façana i a dalt d'uns quatre esglaons, trobem la portalada; que és una porta grossa i de forma rectangular; la qual es troba emmarcada, per tot el seu voltat excepte el baix, amb un senzill tríglif. A cada costat de la llinda de la porta, hi trobem un decorat en relleu, en el qual apareixen uns motius florals; i al cim de la llinda hi ha esculpida una escena de la vida del patró, Sant Martí; en la qual observem al patró, dalt d'un cavall tallant la seva capa, per a donar-ne la meitat a un home pobre que es troba situat darrere de les potes del cavall. Aquesta escultura és envoltada per un marc d'estil barroc català; i és flanquejada i rematada per dues columnes, amb elements decoratius de tipus clàssic i geomètric en relleu; i al cim de cada relleu hi trobem una semiesfera. Una mica més amunt, la construcció d'una senzilla rosassa; deixa passar la llum a l'interior de la nau, directament cap al retaule (F.5). A la part més alta de la façana; hi trobem una galeria de nou arcs petits de mig punt. A la banda esquerra de la façana, hi han tres finestres, construïdes verticalment i a diferents nivells, entre elles. Aquestes tres finestres són rectangulars; la que es troba més a baix té com un voladís i les dues restants, es troben emmarcades per columnes amb capitells. Aquestes finestres proporcionen llum a l'escala interior d'accés al cor de la nau i al terrabastall. I a la banda esquerra, hi ha la porta de l'església primitiva. Aquesta porta és envoltada per una arcada apuntada, a la llinda de la qual hi veiem la data 1762. I a sobre, hi veiem una de les representacions més antigues de l'escut de Palafrugell, un castell que a les seves bandes hi té una garba de blat; aquest possiblement esculpit durant el segle XVI (F.6).

Una mica més amunt es troba situada una finestra de 1.85 cm. d'alçada i 12 cm. d'amplada. I a dalt de tot, gairebé a la mateixa alçada que la galeria de nou arquets; hi trobem el rellotge. Aquest rellotge no es troba a l'eix central del mur del campanar, sinó que és una mica desplaçat.

EXTERIOR

A l'exterior de l'església, els elements més notables i significatius, a part de la façana principal, són les nombroses gàrgoles que podem trobar per tot el voltant de l'edifici, i sobresortint de les cornises. Aquestes gàrgoles que tenen forma d'un animal, ens expressen la gran imaginació i fantasies dels arquitectes d'aquesta època. Actualment, les gàrgoles formen part de la decoració exterior d'esglésies, temples,... ; però fa molts anys, les gàrgoles tenien una utilitat, permetien que l'aigua que quedava als canalons s'escorregués a través d'aquestes i no mullessin la paret, per tal de que, no l'embrutissin ni la fessin malbé. Per això, a les gàrgoles de l'església els hi veiem un forat a la boca per on queia l'aigua (F.7).

5.3-RETAULES de L'ESGLÉSIA

5.3.1- PRIMER RETAULE-GÒTIC

El primer retaule que hi va haver a l'església de Palafrugell, es tractava d'un retaule gòtic; aquest retaule era pintat per el famós pintor gironí, Lluís Borrassà, el qual va ser contractat per començar la seva feina l'any 1413. Però per la construcció d'aquest retaule, es van seguir 18 clàusules molt especificades, gràcies a les quals s'ha pogut reconstruir el retaule. (F.8).

En el centre del retaule hi trobàvem un espai, el qual ja estava construït anys enrera, per la Eucaristia (1), i davant d'aquest espai hi havia un lloc per a l'altar (8). A cada costat de l'espai per la Eucaristía, hi havien representades escenes de la vida de Sant Martí (2-3-4-5). Als laterals inferiors hi trobàvem dues portes, que accedien directament a la part de darrera del retaule (6-7). En el centre, a dalt de l'espai de l'Eucaristia, s'hi veia representat a Sant Martí, assegut en un tron rodejat per altres bisbes, durant la seva consagració (9); i a dalt d'aquesta escena trobàvem la crucificació (10). Als costats d'aquestes dues representacions podiem veure sis escenes més de la vida del patró (11 a 16). Al lateral esquerra, s'hi representava la història de Sant Francesc d'Asís (17-18), dividida en dues escenes; i a l'altre lateral, hi trobàvem dues representacions diferents, a la de baix vèiem a Santa Catalina (19) i a la de dalt a Santa Margarida (20). I al voltant de la part alta d'aquest retaule, hi sobresortia una peça de fusta platejada, que protegia el retaule; la qual estava decorada amb pintures florals i amb l'escut de Palafrugell (21). En aquest retaule, també hi podíem veure l'escut de Palafrugell.

Aquest retaule va ser finalitzat durant l'any 1414. Però, per causes no gaire clares, podria ser per un posterior deteriorament; va ser substituït durant el s.XVIII per un retaule barroc de l'escultor Pau Costa. Si no hagués estat substituït, aquest retaule gòtic ara seria una gran i preuada joia.

5.3.2- SEGON RETAULE-BARROC

Per motius no gaire clars, es va reemplaçar un primer retaule ja esmentat, obra del pintor Lluís Borrassà. Aquest nou retaule es va iniciar l'any 1664. Anys més tard va passar a càrrec de l'escultor Pau Costa, el qual signà el seu primer contracte l'any 1708.

Es tractava d'un retaule d'època barroca, de tendència unitària; i esculpit en fusta daurada. L'escultor va poder crear el retaule segons l'època en que vivia; per això es podien veure columnes cilíndriques i una abundant decoració. Però el més destacat van ser les figures d'atlants, les quals eren situades en el basament, sostenint tota l'estructura del retaule a través de columnes, que anaven de baix cap a dalt. I segons el que deien els palafrugellencs, l'escultor utilitzava com a models alguns personatges destacats del poble per a esculpir el seu rostre en els diferent atlants. Un altre aspecte molt important a destacar d'aquest retaule és, l'absència de la Verge; que va ser substituïda per Santa Margarida; la qual era molt estimada per el poble. I així és com, en el centre del retaule trobàvem esculpits a Sant Martí i a Santa Margarida. Una mica més amunt del patrons de la vila, hi havia representades escenes de la Passió de Crist. També hi havien unes altres quatre representacions més de la vida de Sant Martí. I per tot el retaule hi trobàvem esculpits diferents motius ornamentals; com podien ser angelons, àngels amb instruments, etc...

Aquest retaule va ser acabat l'any 1784. Era un del millors retaules barrocs que tenia l'art català. Però malauradament, 152 anys més tard de la seva finalització, l'any 1936, durant el començament de la Guerra Civil, ens van privar d'ell, cremant-lo i reduint-lo a cendres. (F.9).

5.3.3- TERCER RETAULE

Després de la crema de l'església durant la Guerra Civil, es va restaurar l'església. El retaule va ser encarregat al pintor Guillem Soler, el qual va pintar les parets de l'església amb pintures murals. Les mesures d'aquest retaule són de 10 metres d'amplada i d'alçada fa entre uns 13 i uns 15 metres, aproximadament. El retaule no adopta una forma plana, sinó que segueix la mateixa curvatura que la del presbiteri. Un aspecte a destacar és que les cornises i tots els elements de construcció i els motius de decoració tenen un tamany natural. Igual que les figures de Sants, que també són de tamany natural; encara que algunes d'elles arriben a ultrapassar la mesura real.

En el retaule trobem les figures d'uns atlants; la funció d'aquestes figures consisteix en aguantar el retaule, per aquest motiu els hi veiem representades cares i expressions de patiment i posicions de força. En el sócal del retaule, hi podem veure situada una filera formada per figures d'esclaus a on també s'hi troben representats Sant Pere i Sant Pau, en relleu. Seguidament hi trobem un petit fris, en el qual hi han les escenes de la Passió de Crist, gravades. A dalt d'aquest fris, en el primer pis, hi trobem les imatges de Sant Abdón i Sant Sense, juntament amb dues representacions de la vida del patró, Sant Martí. Unes cornises, ens ajuden a separar les representacions del primer pis amb les del segon pis. En el segon pis, hi podem veure pintades dues representacions de Sant Sebastià i de Sant Vicens Ferrer; i dues imatges més de la vida de Sant Martí. Com em pogut veure en el retaule hi trobem representades diferents escenes de la vida del patró de la parròquia; però també hi ha la presencia de Sant Margarida; aquesta situada a la part superior. La part superior del retaule, està rematada per àngels,... Aquestes pintures segueixen la corva de volta de l'església.

Per tot el retaule; hi trobem una gran abundància de motius decoratius i estètics; com poden ser columnes daurades amb flors i fulles enrotllades per tot el seu voltant, diferents angelons, capitells corintis, espirals, petxines,...

Tot el retaule va ser pintat amb imatges d'un gran realisme. Però, per raons desconegudes com podrien ser econòmiques, o perquè les pintures no agradaven,...,Soler va deixar inacabada la seva obra. Aquest retaule, és l'actual retaule que trobem a l'església. (F.10).

5.4-CAMPANAR

Si és coneguda l'església de Palafrugell, és per el seu campanar inacabat. (F.11).

Els campanars, sobretot en el passat, tenien molta importància per als pobles; no per la seva construcció; sinó per que un campanar té moltes utilitats i pot organitzar al poble. El campanar pot servir per a convocar el poble, per marcar les hores, per anunciar les festes, els casaments, els naixements, les defuncions, etc... i anys enrera ens era útil per difondre l'existència al mercat de peix, carn,..., per vigilar al poble dels perills i per moltes altres coses.

Però com ja em dit, el campanar de l'església de Sant Martí, és un campanar inacabat. Les causes de la paralització de la construcció del campanar és una incògnita. Podria ser per manques econòmiques ja que després de la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès, es va iniciar un temps de moltes dificultats; però també s'ha comentat que un home que treballava en la construcció del campanar va caure i es va matar.

La data de l'inici de la construcció del campanar no és coneguda, ja que és molt difícil de concretar per que és un element molt important de l'església, el qual recull moltes èpoques de construcció.

Fa tres anys, aproximadament; es va trobar un projecte del campanar acabat de l'església. Aquest projecte era l'original; i es tractava d'un disseny sobre un paper (d'uns 40x90cm.) i una mica acolorit. (F.12). El seu autor era un bisbalenc, anomenat Joan Ranté, i que era mestre de cases de la Bisbal; això es coneix, gràcies a que darrera el projecte s'hi podia llegir:

“Aquest projecte és de Joan Ranté

Mestre de cases de la Bisbal”

Però, aquest projecte ja havia estat conegut anys enrera, encara que no se li havia donat gaire importància. La prova de la seva coneixença, és una fotografia del projecte, en la qual hi ha inscrit:

“Proyecto para concluir el campanario de la

Iglesia Parroquial de Palafrugell.

1762”

Si el campanar fos acabat, l'alçada de tot el temple; des de terra fins a la punta del merlet, seria d'uns 32'50 m.; i l'alçada de campanar sol seria d'uns 9'75m, aproximadament. La base del campanar té una forma quadrada però la resta del cos té la planta octogonal.

A la planta baixa, a un costat de l'Antiga capella de la Sang o del Sant Crist, hi trobem l'inici del campanar; hi ha una escala de cargol d'uns 26 esglaons, a partir de la qual podem accedir a la segona planta del campanar. En aquest nivell hi trobem una gran sala d'uns 20 m2. , anomenada “Cambra de les cordes” per que era per on hi penjaven les cordes de les campanes. En aquesta cambra hi ha una finestra, que és la que dóna a la façana principal i que a sota s'hi troba l'escut de Palafrugell. En aquesta cambra hi resta un mur de l'antiga església romànica. Tota aquesta cambra queda coberta per una volta de creueria aguantada per quatre nervis de pedra, tot això sosté una clau de volta, a 8 m. d'alçada, a on s'hi troba esculpit l'anagrama del Nom de Jesús. Per aquesta cambra s'hi inicia una altra escala de cargol de pedra sorrenca construïda l'any 1752. Si hi pugem 41 escalons, trobem una porta petita de punt rodó, i en travessar-la accedim a una superfície de 15 m2., anomenada “Cambra del rellotge”. L'obertura del rellotge és situada en el mur de la façana principal de l'església. La cambra és coberta per una volta de creueria sostinguda per vuit nerviacions, que acaben en una clau de volta on s'hi troba el relleu del cor de Jesús, a uns 6 m. d'alçada.

Tornant a l'escala de cargol i pujant 35 esglaons més, arribem a la “Base de les botelles”. I és aquí a on començaria l'obra de Joan Ranté. El nom d'aquesta cambra, li és rebut, quan els palafrugellencs anomenaren “botelles” a les quatre petites torres cilíndriques; que es troben empotrades als murs, i les quals són acabades per unes semiesferes. Aquestes torres eren de vigilància, i s'anomenen garites. Entre botelles hi ha una obertura.

Aquest espai és cobert per una volta de creueria amb vuit nerviacions que aguanten, a la part superior, un cercle obert per on passen les cordes de les campanes; però que actualment aquest cercle es troba tancat. Entre dues botelles hi trobem una escala de petites dimensions i per on és difícil de pujar. En pujar-hi, ens trobem al nivell de les campanes i els merlets, i és aquí a on es va paralitzar la construcció del campanar. En aquest nivell, hi podem observar uns merlets, els quals ens indiquen l'inici de la construcció d'uns arcs que, posteriorment, serien units per la seva par superior, a una plataforma, en la qual s'alçaria un merlet.

Una prova de la paralització de la construcció del campanar a la cambra de les campanes i els merlets, és la resta de pedres, que han quedat amuntegades pels seus voltants i els racons.

6-CAMPANES

Tot i que el campanar de l'església es troba inacabat, sempre s'hi han pogut trobar les campanes, ja que la construcció es va paralitzar en el nivell a on es trobarien situades aquestes. Però, la sonoritat de les campanes no ha sigut mai gaire bona. Al llarg de la història, a l'església hi han hagut moltes campanes. La primera campana que hi va haver a l'església, datava de l'any 1608, la qual no era situada en aquest campanar. Anys després hi van haver la Joana, la Bàrbara, la Margarida, etc..., algunes d'elles fosses durant la Guerra Civil, reparades i beneïdes per els mossens que es trobaven en aquell moment a la parròquia. Actualment, hi han quatre campanes; la Martina, que és la més grossa; després hi ha la Francisca, que és una de les que van ser llençades al buit durant la Guerra Civil i reparades posteriorment; la Margarida i la Miquela. Però de totes les campanes que ha residit el campanar, la més important ha sigut la Martina, fossa dues vegades: una als voltants de l'any 1650 i després al 1758.

7-CONCLUSIONS

L'església parroquial de Sant Martí, és un temple construït al llarg de molts segles, i això es pot veure reflectit en la seva varietat d'estils arquitectònics; com pot ser l'art romànic, a l'antiga i primera església coneguda a la vila, de la qual actualment només hi resta un mur situat a la cambra de les cordes; l'art renaixentista del qual només trobem uns petits detalls a la façana; i els estils gòtic i barroc, que són els estils més predominants a l'actual església. Una altra marca de tants anys de construcció, són els diferents tipus de retaules que han residit al temple, i dels quals ens van voler privar fa uns anys; poguent tenir ara a Palafrugell una de les més grans i valuoses joies de l'Empordà. Però tot i així, l'església de Palafrugell encara és un temple inacabat; a conseqüència de la paralització de la construcció del seu campanar, per causes encara ara desconegudes. No se sap, si el campanar serà acabat, però si fos així, els constructors podrien seguir el projecte disenyat pel senyor Joan Ranté; però sí que és cert, que aquesta església és peculiar i coneguda per el seu campanar inacabat. Aquest fet també es repeteix a diferents temples de l'Empordà, com a l'església de Torroella de Montgrí,....

Ha sigut un treball molt llarg de realitzar, però alhora molt interessant i entretingut, amb el qual he pogut descobrir els bells racons que aquest temple conté des de fa molt anys. La recerca d'informació, ha sigut un treball bastant senzill; ja que a Palafrugell hi ha hagut molta gent i historiadors que s'han interessat per aquest temple; i han fet molts treball i estudis, que es poden trobar a l'Arxiu de Palafrugell. Però tot i aquesta ajuda, a vegades la informació se m'ha fet una mica confosa; i el millor ha sigut visitar l'església i guiar-me per el que veia. M'ha sigut molt difícil posar un limit en treball, per el que fa als temes a parlar i la seva extenció.

En aquest treball, he vist reflectit la ignorància que tenim la gent, davant de coses tant senzilles però alhora tant valuoses, com pot ser l'església de Sant Martí. La qual, no només guarda una impressionant estructura, una gran varietat arquitectònica,... sinó que també em de pensar en tota aquella gent que durant molts anys, ha treballat i s'ha esforçat per tenir la seva església, i de la qual ara en poden lluir o si més no estar-ne molt orgullosos, per la gran joia que conserva la vila.

8-BIBLIOGRAFIA

-Badia, Joan. (1977). L'arquitectura medieval de l'Empordà. Baix Empordà: Diputació de Girona. -Pla Bosch, Joan. (juny, 2001). Palafrugell: Vida i Miracles. -Salvatella, Josep; Colomé, Montserrat. (abril, 2000).Crònica d'un segle: Palafrugell 1900-1999. Girona. Edicions Baix Empordà. -Rodríguez Espinar, Sebastián. Nova enciclopèdia temàtica planeta: art. (Vol. 9, p.90, p.140). Barcelona. Grup Editorial Planeta. -Amades, Joan. (1983).Costumari català: El curs de l'any. (Vol. 5). Barcelona. Salvat Editores, S.A..Edicions 62. -Diccionari d'Art Oxford. Barcelona. Edicions 62. -(novembre, 1966). Revista de Palafrugell. Num. 11. -(divendres, 14 juliol 2000). el Baix Empordà -Carbó Miralles, Joaquim. (1998). Historia breve y documentada de la Real Villa de Catí. (Vol. 1 i 2). -Arxiu Municipal de Palafrugell. -Biblioteca Pública de Palafrugell. -Ajuntament de Palafrugell. Pla especial de protecció i d'intervenció en el patrimoni historic. -Parròquia de Sant Martí (c/Caritat, 68). Palafrugell.

9-ANNEX

En aquest apartat, podem trobar totes les fotografies, els mapes,... Al llarg del treball em pogut veure abreviacions (F.1, F.2,...), aquestes abreviacions relacionen l'apartat, paràgraf, descripció... del treball amb la seva corresponent fotografia,...

Església Parroquial de Sant Martí de Palafrugell
(F.10). Tercer retaule (retaule actual).

Crugia---espai comprès entrre dos murs de càrrega.

Monograma---dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell.

Fornícula---buit que es deixa en el gruix d'una paret per a col.locar-hi una estatua, un altar,etc...

JHS---escut de la Confraria de la Sang que és el nom de Jesús.

Tríglif---membre arquitectònic en forma de rectangle sortint solcat de tres canals, que decora el fris.

Rosassa---ornament circular que es posa en un sostre, en una volta, en una façana,...És una obertura de forma circular, calada i vidrada.

Durant aquest període existien dos tipus de retaules; el de composició tradicional i el de tendencia unitària. El retaule de composició tradicional, intenta destacar l'element central per sobre dels altres elements. I el retaule de tendencia unitària, se centre tot al voltant del tema principal, amb tot de motius secundaris envoltant la fonícula (espai buit per una estatua o per l'altar).

Merlet---cadascun dels prismes d'obra que coronen les muralles i torres per raó de defensa. Trossos de rajola, de pedra,...

L'església parroquial de Sant Martí curs 2002/03

26