Escuela de Atenas

Greco. Situación obra. Iconografía. Significado. Análisis formal

  • Enviado por: Morena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

L'escola d'Atenes (Rafael Sanzio.s.XVI)

Situació i context Històric:

Escola d'Atenes 7'70m de base. Es una pintura de Rafael realitzada entre 1509 i 1511. Es troba a l'Estança de la Signatura. Vaticà

Itàlia s.XVI:

Desprès de la presa de Milà pels francesos i el període de Savanarola a Florència La capitalitat artística passa a la Roma dels Papes: Juli II i Lleó X.

Roma passa a ser la ciutat on es porten a terme les obres més importants del període.

El saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V marca la fi del Renaixement, S'inicia un època de turbulències polítiques i religioses.

La contrareforma va comportar el trencament definitiu de la meitat del cristianisme occidental.

Estil i anàlisi formal:

-Obra d'estil renaixentista. El renaixement es l'art sorgit a Itàlia al s.XV i fonamentat en un retorn dels criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana , en l'exaltació de la naturalesa com a model i un nou sentit de l'home aportat pels humanistes.

L'humanisme exalta la figura humana la llibertat i la individualitat del home per interpretar el món.

Rafael Sanzio és un artista amb gran capacitat de síntesi, assimila i converteix quelcom nou en perfecció.

-Rep influència de Peruggino en quant a la percepció espacial aplicant la perspectiva lineal.

-De Leonardo assimila la composició triangular equilibrada i l'esfumatto

-De M.Angel la grandiositat monumental.

-De Rafael la creació de composicions equilibrades i harmòniques amb arquitectures detallistes i una consepció espacial on es bellugen les figures lliurement.

Anàlisi formal:

Descripció:

Representa un interior arquitectònic, de marbre blanc que recorda al projecte original de la basílica de St. Pere del Vaticà.

El punt perspectiu de l'obra es situa a un nivell baix, a ulls de l'espectador.

Es pot contemplar les voltes de canó amb casetons que cobreixen la nau principal del temple i que ens condueixen fins a un arc triomfal que tanca la composició. Entre dos trams de la volta s'entreveu el naixement d'un tambor que aguanta una cúpula absent del pla visual.

La decoració esta feta d'estàtues de grans dimensions com Apol.lo i Atenea i relleus i medallons a les petxines del tambor d'inspiració clàssica.

Per accedir a l'edifici des de el paviment inferior ,ornat amb motius geomètrics, Rafael posa una escalinata que ocupa tota l'amplada del fresc.

Hi ha personatges representants amb moltes actituds diferents.

Anàlisi formal:

Pintura al fresc sobre mur. Un dibuix perfecte amb uns contorns que valoritzen la llum (clarobscur).Donant lloc a unes figures que no son planes sinó que tenen volum. Predomina el sobre el color.El color està equilibrat entre la gamma càlida dels rosats, taronges, vermells, marrons i daurats que apropen l'escena i la gamma freda dels blancs, verds i blaus que l'allunyen donant profunditat. Hi ha gradacions en el color del cel, el blau que , entrevist per les obertures arquitectòniques, esdevé gradualment més pàlid i més transparent fins a gairebé desaparèixer en l'extrem més allunyat de la pintura,al mig del arc del triomf que ,amb la seva blancor, fa resaltar les dues figures centrals i dona profunditat al quadre.

La llum es bastant natural i homogènia ,algun efecte de clarobscur sobre les figures donant sensació de volum. No es una composició superficial,sinó profunda a la que aplica les lleis de la perspectiva lineal. Totes les linies van a parar a un punt de fuga situat al centre.

Les figures varien el seu tamany segons el lloc que ocupen.

Com a esquema compositiu podríem definir una figura triangular per als personatges del fons i dos semicercles per les figures del primer pla,creant una composició tancada i centrípeta.Tots els personatges s'interrelacionen a través de la mímica.

Figures de tamany natural, són majestuoses i monumentals. Les expresions estan a mig camí entre la idealització iun cert realisme.

El moviment es contingut amb voluntat d'eternitat sobretot en les dues figures centrals i en la de primer pla representant a M. Angel.La resta té un moviment equilibrat però més instantani.

Iconogràfia:

Representa l'acadèmia de Plató. Centrant la composició, Plató ,a qui Rafel dóna les fisonomies de Leonardo, a l'esquerra i a la dreta Aristòtil, L'un senyala cap a dalt el món de les idees, l'altre indica el món material, mostrant el valor de l'experiència.

Mig ajegut a la graonada veiem a Diògenes , que uneix el grup superior del filòsofs amb el inferior. Els grups de nivell inferior representen les ciències. Euclides de els trets de Bramante dibuixant en una tauleta posada a terra. Darrere les figures podem veure l'auto retrat de l'artista.

El grup de l'esquerra envolta Pitàgores que esta escrivint.Col.locat més o menys al centre del mural hi ha Heràclit amb fisonomies de M.Angel, a la seva dreta Xenòcrates que flanqueja la figura d'un jove envolcallat amb una túnica blanca.A l'extrem esquerra hi ha Epicur que llegeix amb el llibre recolsat en una base de la columna que li serveix de faristol .Du al cap una corona feta de pàmpols.

Significat i Funció:

El seu temperament suau i la seva facilitat de tracte, proporcionen a Rafael l'estima general. El 1508 el Papa Juli II encarregà la decoració de les anomenades estànces del Vaticà. Pintà 4 frescos alegòrics. La disputa del Sagrament(teologia), l'escola d'Atenes(filosofia), el Parnàs (poesia), Gregori IX i Justinià publicant els seus codis(justícia).

En l'obra el pintor mostra que la categoria dels artistes moderns es comparable a la dels savis de l'antiguitat.

Funció:

Decororativa i de manifestació humanista, ja que exalta la figura dels artistes de la seva generació tractant-los com a savis en l'antiguitat.

L'enterrament del compte d'Orgaz. (El Greco s.XVI)

Situació i context històric:

4'60 x 3'60m.realitzada entre 1586-1588.Esglèsia de St.Tomé. Toledo.

El segle XVI:

Després del saqueig de Roma per les tropes del emperador CarlesV, es marca la fi de la fase culminant del renaixement i s'inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcades per la Reforma protestant i la greu política que comportà.

La Contrareforma catòlica va ser la resposta de l'església romana i va comportar el trencament definitiu del cristianisme occidental.

A finals d'aquest segle a Espanya, es donà un ambient d'espiritualitat, al servei de la Contrareforma Catòlica. L'art es desenvolupa bàsicament en dos nuclis: a l'Escorial amb el mecenatge de Felip II, i entre la noblesa i l'alta jerarquia eclesiàstica de Toledo.

El Greco va nèixer a Creta, i arribà a Espanya atret per la constitució del monestir de l'Escorial, però s'instalarà definitivament a Toledo. Els seus mecenes seran aristòcrates i clergues.

La seva obra reflecteix els principis de la contrareforma.

Estil i anàlisi formal:

És una pintura renaixentista de finals del segle XVI i per tant es manierista.

Els valors renaixentistes de bellesa harmonia i unitat son desmitificats.

Els trets estilístics manieristes més importants són:

-La densitat dels quadres amb figures apretades(horror vacui).aquesta falta d'espai tendeix a impulsar les figures cap a dalt.

-L'espai es fa inchoerent, indefinit e irreal.

-Figures allargades i recargolades.

-Ús arbitrari i personal del color

-preferència per les tonalitats fredes, subratllant intemporalitat

-Pinzellada llarga

-Il.luminació irreal, cada figura sembla tenir llum pròpia

-Intensitat expressiva

-Ús de detalls realistes que certifiquen la distància amb la realitat natural.

Anàlisi formal:

Descripció:

Representa l'enterrament del compte Orgaz mort el 1323.

En la part baixa,i en primer lloc per l'esquerra trobem el fill del pintor que ens introdueix l'escena, a la manera d'un teatre. Després, a l'esquerra, un franciscà amb l'hàbit gris, i un agustí darrere del fosc, i a la dreta la transparencia de l'alba del diaca i la túnica del rector de St.Tomé.

St.Esteban i St. Agustí, amb afilada barba, sostenen respectivament els caps i els peus del compte. El compte revestit per una armadura es portat pels 2 sants fins la seva sepultura.

Tots van vestits negres sobre els quals destaquen les gorgueres blanques i alguns porten teies. Sobre aquests personatges sobre a d'alt l'escena celestial. Per damunt dels núvols en la part central, un àngel eleva al cel l'ànima, representada per un nen quasi eteri. Aquest àngel deixa caure un faldellí per sobre dels Grans d'Espanya i fa de nexe entre els dos móns.

Al cel apareix de nou el senyor d'Orgaz, postrat davant de Déu, i envoltat de la Verge, de St.Joan, angels i d'altres figures, a l'esquerra St.Pere amb les claus.

Tècnica:

Pintura al oli amb colors vius.

Hi ha un equilibri entre el dibuix i el color, perdent-se aquest en la part celestial.

Predominen els colors de la gamma freda com a símbol d'intemporalitat, donen tocs de càlidesa els grocs dels dos sants i del rector en la part terrenal, i els grocs ,ataronjats, vermells de la part celestial. Aquests colors els utilitza de forma arbitrària ja que son molt vibrants i no es corresponen a la realitat.

La pinzellada està més controlada en la part terrenal ,a excepció de les transparències de la túnica del diaca, i es torna més allargada i solta en la part celestial.

L'espai no està regit per la perspectiva, sinó que es irreal: trobem densitat de figures apretades que es veuen impulsades a anar cap a dalt.

Les figures de la part terrenal es disposen de forma superficial. S'hi poden destacar tres plans.

En la part celestial el color blau i el tamany decreixent de les figures, pot donar sensació d'ascenció i certa profunditat, manierista.

La composició es tancada i centrípeta. Les línies de l'esquema compositiu : Una horitzontal sobre els caps dels nobles, una figura circular destacant els tres personatges centrals de la part terrenal, les verticals de les figures de la part baixa, i l'eixical que va des de Déu al cap del compte. A la part celestial, la verge, Déu, i St.Joan es poden inscriure en un triangle, i enmarcant aquestes figures centrals trobem dos semicercles dels núvols. Figures de canons allargats sobre tot a la part celestial donant sensació d'espiritualitat, presentant postures recargolades.

Trenca amb el concepte clàsic de clar-obscur i cada figura sembla tenir la seva propia llum donant una sensació d'irrealitat. La gran aportació, consisteix en contraposar el món terrenal amb el món celestial, més ideal e irreal, intenta fusionar-los i que s'expliquin mútuament. En la part terrenal es situen èssers de la part celestial com els sants i en la part celestial es situen humans com el compte i Felip II.

Hi ha una forta intensitat expressiva que es manifesta en els colors, en les formes allargades, amb l'ambient irreal, en la posició explicativa de les mans essent entre elles 3 alades, i amb el tractament de les cares que semblen animes rebent l allum divina.

Iconogràfia:

Tema religiós, que s'inspira amb les llegendes miraculoses entorn del compte d'Orgaz. Segons les quals en el seu enterrament apareixen St.Esteban i St.Agustí premiant la caritat del compte.

En la part terrenal podem veure el seu fill que estableix la unió entre el món del art i el del espectador. Darrere un franciscà i un agustí, a la dreta el diaca i el rector de St.Tomé, al centre els dos sants i el compte i de fons nobles toledans. A la part celestial fent d'unió hi ha un àngel amb l'ànima i més amunt el tema de les Dèesis acompanyats a l'esquerra de St.Pere, i a la dreta entre els justos FelipII i davant Déu el compte.

També podria ser la font del tema de l'enterrament, el tema de la dormició de la Verge que es un tema d'origen bisantí.

Tema carregat d'una forta espiritualita,amb formes manieristes i al servei de la contrareforma catòlica

Significat i funció:

L'any 1570, el rector de St.Tomé, va guanyar el seu proces enfront els habitants de la ciutat d'Orgaz, que havia suspes el pagament anual de productes naturals.

El compte havia fet generoses donacions a institucions religioses i quan el compte morí es produí el miracle del quadre. El quadre va ser encarregat per 1200 ducats, amb un contracte que no deixa molta elecció en el tema.

Quant l'obra va ser entregada l'església es resistí a pagar, però va acabar accedint.

Es un quadre votiu, en commemoració del miracle. L'escena expressa alguna de les idees principals de la contrareforma, en referència al tema de la salvació de l'anima. Aquí el compte entra a la glòria gracies a les seves bones obres i amb l'ajuda dels sants. La precència de personatges reals i coneguts de Toledo reforça el missatge moral de l'obra.

Funció:

Religiosa, il.lustrativa i persuasiva d'un dels temes importants de la contrareforma catòlica: el paper dels sants i el valor de les bones obres,per la salvació de l'ànima.