Escalada

Deportes de riesgo y montaña. Itinerarios # Escalada esportiva i lliure. Cascadisme. Geleres. Arestes. Equip

  • Enviado por: Cheta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 35 páginas
publicidad

ÍNDEX:

Resum………………………………………………….1

Justificació…………………………………………….2

Introducció…………………………………………….3

Definició de l'escalada………………………………4

Cordada………………………………………………….4

Combinada………………………………………………4

Classes d'escalada………………………………….4

Escalada en roca………………………………………..4

Itineraris equipats……………………………………….5

Terreny d'aventura………………………………………5

Grans parets……………………………………………5

Escalada esportiva……………………………………..5

Escalada lliure………………………………………….5

Escalada artificial……………………………………….5

Artificial sense estreps………………………………….5-6

Artificial amb estreps……………………………………6

Escalada en gel i neu…………………………………..6

Terreny mixt……………………………………………6

Cascadisme………………………………………………….6

Geleres……………………………………………………….6

Arestes……………………………………………………….6

Vessants i parets……………………………………………6

Escalada a vista…………………………………………….6

Escalada a flash……………………………………………6

Escalada rotpukt……………………………………………6

Cercle vermell………………………………………………7

Grau de dificultat de les vies………………………7

Factors de graduació de la via.........................................7

Graus de les vies……………………………………………7

Equip bàsic per a fer les primeres passes a la roca……7

Motxilla.............................................................................7

Corda...............................................................................7

Talabart............................................................................8

Arnés de cintura...............................................................8

Simple..............................................................................8

Polivalent..........................................................................8

Arnés de pit......................................................................8

Peus de gat......................................................................8

Casc.................................................................................8

El vuit................................................................................8-9

Mosquetó de seguretat.....................................................9

Bagues o anelles..............................................................9

Fisurers.............................................................................9-10-11

Equip especial..............................................................11

Encastats mecànics amb lleves........................................11-12

Escastats mecànics amb falques desllisçants..................12-13

Magnesi.............................................................................13-14

Vestimenta.........................................................................14

Samarreta..........................................................................14-15

Jaqueta de jolfre polar.......................................................15

Anorac de teixit impermeable i transpirable……………….15

Malles o pantaló interior……………………………………..15

Pantaló exterior……………………………………………….15

Nusos…………………………………………………………..15

Dues formes de fer el nus de gasa………………………….15

Gases per xicot………………………………………………..15

Consells per encordar-se…………………………………….16

Encordament de cinta…………………………………………16-17

Una mica d'història………………………………….18

Escalada de competició……………………………18-19

Col.locació de segurs fixos………………………..19-20

Tecniques especials de l'escalada……………….20

Escalada en fissures…………………………………….20

Superacions…………………………………………….20-21

Escalada en extrapoles…………………………………21

Col.locar una cama lateralment…………………………21

Escalada en sostres……………………………………22

Escalada dinàmica……………………………………..22

Posicions de repós……………………………………..22-23

Tècniques especials per passar la corda pels seguros………………………………………………24

Passar la corda amb una cinta express preparada prèviament..24

Passar la corda només a traves d'un mosquetó………....24

Passar la corda per amb un anell llarg preparat prèviament……24

Mosquetejar amb la tècnica de la corda doble……………24-25

Asegurar en diferents posicions…………………...25

Asegurar des de el terra……………………………………..25

Muntatge de la reunió………………………………………...25

Triangle de força………………………………………………26

Muntatge en linea…………………………………………….26

Asegurar des de la reunió……………………………………26

Asegurar al final de la via…………………………………….26

Regles bàsiques de la tècnica de l'escalada……27

Coneixement tècnic per escalar de primer………28

Col.locació de fissurers………………………………............28

Valoració dels punts d'anclatge…………………………......28

Claus………………………………………............................28

Fissurers………………………………………………………28

Anells…………………………………..................................28-29

El ràpel………………………………………………………30

Ràpel dulfer…………………………………………………..30

Instal.lació.........................................................................30

Tècnica i sistemes............................................................30

Atenció……………………………………………………….30-31

Opinions…………………………………………………..32-33-34

Referències bibliogràfiques………………………..35

RESUM:

El tema de l'escalada començà des de la prehistòria i ha anat evolucionant amb el temps i amb els nous avenços que l'han facilitat.

Hi ha nou classes d'escalada, entre elles es classifiquen pel terreny en el que es realitzen, per la forma de practicar-la, per el nombre d'escaladors i per la seva dificultat,

La dificultat d'escalar no ve donada només per el tipus de terreny que anem a tractar sinó que també depèn de les qualitats físiques i psíquiques de la persona, del medi ambiental i de l'experiència de l'escalador.

Depèn del terreny que tractem és necessari una classe o una altra.

Cal acordar que hem de portar un equip adequat pel medi ambient i pel temps que li vulguem dedicar a aquesta activitat.

S'ha de portar una vestimenta adequada per cada tipus d'escalada, i també és molt important tenir un bon material per poder escalar bé i estar suficientment assegurat.

Cal tenir un ampli coneixement sobre els nusos que s'haurien d'utilitzar en cada moment de la progressió i el descens.

És important tenir plena confiança a la persona que ens acompanya i ens assegura, per així estar més tranquils alhora d'escalar i poder gaudir d'aquest entreteniment.

JUSTIFICACIÓ:

Hem decidit fer aquest treball perquè creiem que teniem i podiem trobar molta informació. És un tema que sol agradar a tothom, que és molt interessant i és poc comentat habitualment en la vida quotidiana. I voliem aportar un nou tema a la classe per no repetir el que feien els companys.

Fent aquest treball hem pogut conèixer molt més sobre l'escalada i tot el que és necessari per precticar-la. Ara, si decidissim anar a escalar segurament ens en ensortiriem. Ha sigut un treball molt enriquidor pel simple fet de interessar-se per un tema i buscar informació sobre aquest, així aprenem a buscar informació i a utilitzar els llibres.

Un altre motiu per fer aquest treball, ha sigut que era un esport del que no sabíem gaires coses d'ell i que pensaven que era bastant interessant, ja que no és fàcil practicar l'escalada.

També hem decidit aquest tema perque ens agraden els esports d'aventura que es realitzen a la natura, ja que normalment acostumem a anar a la muntanya per fer excursionisme i alpinisme.

Volíem apendre coses sobre aquest tema en concret perquè l'hem practicat gairebé totes, molt per sobre i voliem profunditzar i saber més.

Creiem que entre tots els temes ha sigut el més adequat per nosaltres segons els interesos i motivacions que teniem totes.

INTRODUCCIÓ:

És obvi que un bon treball s'ha de començar per una bona definició, continuant per totes les seves subvariants i les seves característiques tant de zona esportiva, com d'execució, com de material..

Seguidament vénen totes les definicions possibles de tot el referent al tema de l'escalada.

Finalment, com és lògic, parlem de com s'ha de pujar, i també de com es fa el descens, i amb això fem aquest treball.

Ens va costar bastant començar el treball ja que no estàvem molt informades del tema i tampoc estem molt acostumades a fer un treball d'aquest tipus perquè mai n'hem fet cap de tan llarg, tantes pautes i tan definit.

També vam tenir una gran dificultat alhora d'interpretar el vocabulari de l'informació, ja que gairebé tot eren paraules específiques sobre l'escalada i no estàvem molt informades sobre aquest vocabulari.

Els llibres ens han servit de moltissima ajuda a l'hora de redactar aquest treball , tot i això hem necessitat una mica d'ajuda del germans i companys per fer-lo.

Hem aprés molt no sol.lament del tema de l'escalada i els esports de la natura en general sinó també a posar-nos d'acord a l'hora de prendre decissions i treballar en equip i sobretot a preparar aquests tipus detreballs tan complexes al quals no estem acostumades.

Definició de l'escalada:

Acció de pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l'ús de mans i peus per agafar-se i per repenjar-se alternativament en la progressió.

L'escalada com a esport, és relativament moderna dins l'alpinisme.

A.F. Mummery (1895) és un dels iniciadors de l'escalada acrobàtica a la recerca d'itineraris més difícils vers els cims i detractor dels mitjans artificials per a vèncer la muntanya. Els anys 1920-35, l'escalada artificial conegué un gran impuls que facilità el descobriment de noves tècniques i nous estris, que feien possible la conquesta de parets inaccessibles en escalada lliure.

  • cordada: l'escalada pot ser feta per un sol escalador o en grup,

  • combinada: sobre un terreny de roca o de neu o sobre els 2 elements alhora.

La individual és rebutjada en els cercles muntanyencs; penal la cordada de 2 escaladors, més eficaç i segura. Willy Nalzembach (1926) ideà un mètode per a catalogar les escalades, consistent a graduar les dificultats en 6º de menys a mes difícil. Modernament (1971) aquesta graduació és completada per definir millor l'escalada artificial, d'acord amb la seva dificultat tècnica, en 3º que gràficament son: A1, A2, A3, emprat també en l'escalada combinada C1, C2, C3.

L'escalador sol haver- hi estat sempre a la muntanya i tenir un mínim de capacitat per fer tots els terrenys tot i que lo normal és fer una evolució d'escola a alta muntanya.

Les activitats de muntanya s'han especialitzat molt.

Classes d'escalada

  • escalada en roca: consisteix en superar parets o muntanyes de tot tipus de dificultat i dimensions.

Itineraris equipats: al terreny ja són posats les proteccions i s'ha d'anar mosquetejant a mesura que anem pujant. És el tipus de terreny que serveix per fer vies llargues i escalada esportiva. És segur, al qual només s'ha de tenir en compte les regles de l'escalada lliure però cal dir que el nivell de dificultat tècnica es altíssim.

Terreny d'aventura: escalades llargues en la qual es necessiten un material divers, preparació i precaucions. És dona en itineraris de més de 200 metres. L'equipament és molt variable, trobem poques seguretats apart de les reunions.

Grans parets: parets de més de 500 metres. S'ha d'aplicar el mateix que al terreny d'aventura. La major característica de les grans parets és que a causa de la seva llargada els escaladors es veuen obligats a dormir a la paret i transportar equips i provisions.

  • escalada esportiva: és una activitat de força i habilitat gimnàstica. Consisteix a superar trams de roca sense assegurances excepte per protegir-se d'una caiguda. Els escaladors avanç de recollir a això han de fixar- les prèviament .

  • escalada lliure: és la manera més natural d'escalar, el material tècnic només s'utilitza com assegurança i no de progressió. S'evoluciona amb mans i peus agafant-se a la paret. S'ha d'escalar sense fer moviments que et puguin desequilibrar, s' ha d'estar tranquil i escalar pensant. L'escalador carrega sobre les extremitats inferior el màxim de pes possible y tenint el cos separat de la roca.

  • escalada artificial: Es fa quan la paret es sense preses i molt vertical. Consisteix en escalar agafant-te al material col·locat a la paret.

Artificial sense estreps: consisteix en traccionar la presa de progressió amb les mans, la tracció a de ser cap avall.

Artificial amb estreps: es progressa sobre els estreps sense pujar els braços més del que cal., s'ha de mantenir molt l'equilibri.

  • escalada en gel i neu: progressió sobre el gel dels vessants i el canals de les muntanyes.

terreny mixt: la roca alterna amb el gel i es progressa amb material de gel i es fan tècniques d'escalada a la roca.

cascadisme: especialitat recent. Es fa escalada a cascades d'aigua gelada a les valls.

geleres: tenen moviment i s'adapten al terreny que les sosté .Per evolucionar has d'anar encordat amb un cargol de neu i anar amb compte de no anar per una esquerda per que són molt perilloses.

arestes: el major risc són les cornises.

vessants i parets: pot ser una pendent oberta o successives canals separades. El major risc és que hi hagin despreniments de roca o neu.

  • escalada a vista: ascensió el primer cop havent estudiat la ruta des de el terra i sense sapiguer com escalar-la.

  • escalada a flash: es fa una ruta de primer després d'haver inspeccionat la roca rapel·lant o haver escoltat con ho feia altre escalador.

  • escalada rotpunkt: ascensió al lliure i sense caiguda, es una ruta que ja has fet.

  • cercle vermell: un cop s'ha fet la caiguda l'escalador torna a la reunió sense haver-hi de treure la corda dels segurs mosquetejant.

grau de dificultat de les vies

  • factors de graduació de la via: el recorregut de la via / inclinació de la via / qualitat de les preses / longitud de les preses.

  • graus de les vies: III / IV / IV+ / V / V+ / 6a / 6a+ / 6b / 6b+ / 6c / 6c+ / 7a / 7a+ / 7b / 7b+ / 7c / 7c+ / 8a / 8a+ / 8b / 8b+ / 8c / 8c+ / 9a / 9a+.

Equip bàsic per a fer les primeres passes a la roca

Al començament és convenient buscar un material no gaire especialitzat i molt bàsic que et pugui servir per a diferents activitats. Els més essencials són:

  • motxilla: convé que sigui de mida mitjana o gran, haurem de vigilar que sigui sòlida , lleugera i que tingui un cinturó lumbar; per tal de que el pes no estigui tot concentrat a l'esquena.

  • Corda: la corda ha de ser de fibres artificials i ha de tenir una estructura composta per un nucli de fils molt fins recobert per una beina de fils entrellaçats. Aquesta corda, en el moment de comprar-nos-la, ha d'estar pensada per a ser utilitzada en senzill, doble o bessona. També hem de tenir en compte la mida, llargada i diàmetre i la homologació. Per a les escoles d'escalada, es recomanable una corda simple de 60-50 metres d'allargada.

  • Talabart: també anomenat baudier i també arnès, és una peça molt important perquè uneix l'escalador a la corda. Hi ha dos tipus d'arnès:

  • Arnès de cintura:

Simple: s'ha de tancar mentres no s'està encordant amb un tros curt de la cinta plana. L'avantatge d'aquest tipus d'arnès es la seva lleugeresa.

Polivalents: tenen la tanca inclosa. En quant estigui tancat i passat enrere, l'arnès queda llest per a la seva utilització. Tenen els camals regulables i la cintura ha d'anar ben ajustada.

  • Arnès de pit: també aquí existeixen dos models: de forma clàssica i en forma de vuit. Aquest últim resulta més recomanable perquè pesa menys i és més còmode.

  • Peus de gat: el calçat és un dels elements més personals de l'equip. En general, els gats, per fer vies llargues són més aviat de canya alta i relativament rígids de cos i amples de planta. Existeix la idea de que els peus de gat han d'anar molt ajustats, encara que això no fa escalar més còmode.

  • Casc: ha de ser capaç d'absorbir l'energia d'un impacte, això ve determinat per la separació que hi ha entre el cap i el casc. És molt important escalar amb casc encara que hi hagin zones on no cauen pedres. La caducitat del plàstic dels cascs està datada en cinc anys.

  • El vuit: és un aparell que serveix per al ràpel encara que de vegades també s'utilitza per a assegurar al company, per això no és gaire recomanable i només ho pot fer servir un expert en segons quines circumstàncies. És un mecanisme dinàmic en forma de vuit que serveix també per a bloquejar i assegurar, la majoria són d'alumini i existeixen en el mercat d'unes mides molt diverses, les més recomanables són els de tamany mitjà ja que no hi existeix el problema de que pesin molt o de que el radi sigui molt petit.

  • Mosquetó de seguretat: és útil per a qualsevol maniobra especialment delicada en la qual no es pugui córrer el risc de que s'obri el mosquetó. El mosquetó de seguretat hauria de tenir forma de pera o en forma de D. Aquests mosquetons es diferencien dels normals en que aquest pot assegurar d'una manera més convincent la posició de tancat. Existeixen varies formes de tanca en el mercat: a rosca, desllissant-se, twistlock i de bayoneta.

  • Bagues o anelles: s'utilitzen per a muntar reunions, instal·lar un ràpel i, sobretot, dotades de dos mosquetons, per a passar les cordes per a les assegurances durant l'escalada. Poden presentar-se com un segment de corda nuat o cosides de fàbrica. És un tros de cinta plana que pot ser de diferents gruixors.

  • Fisurers: serveixen per segurs intermitjos. N'hi han fissures en forma de “v” o en buits llargs i cada vegada més estrets, i n'hi han de moltes formes. Les més utilitzades son:

“fissures simple (bicoin) = Forma ligerament trapezoïdal”

“excèntric = Forma d'hexàgon irregular”

Els fissures els venen amb una cinta cosida o amb un cable d'acer. Els cables d'acer son millors en fissures petits ja que son més estables i tenen més seguretat, a més, permeten un desplaçament del fissures en esquerdes molt fines. Encara que tenen un inconvenient, més aviat en els cables més rígids, perquè els moviments transmitits per la corda el fagin sortit de la fissura. Així que els cables d'acer són només especialitzats per fissures simples, que són petits i que no es poden emplaçar amb les mans per el seu tamany.

Els models més grans es deurien utilitzar amb cordí del diàmetre més gran dintre del límit dels passadors de la peça.

Els models excèntric amb el cable d'acer no es recomanen gaire, perquè el cable dificulta molt dues posicions de fixació previstes, i les cantonades entermitges gairebé mai permeten una fixació sòlida.

Els excèntrics més grans, seran amb cordí, per recollir el nus dintre del fissures.

Els orificis de la part superior han de ser rodons perquè la cinta no rellisqui per les cantonades afilades. Les cintes o cordins hauran de mesurar uns 20-25 cm.

Les cintes o cordins més llargs fan un augment en la distància per la caiguda innecessària, i poden ser incòmodes durant el desplaçament.

Els cordins es poden recobrir amb una cinta adhesiva en la zona de la falca, els inconvenients i avantatges seran els mateixos que amb el cable d'acer.

Entre els fissures, especialment entre els simples, n'hi han unes formes especials bastant útils:

  • Els fissures tenen una falca emboetada útils per les seves prestacions, tant en fissures estretes com de més grans.

  • Els “stoopers” poden arribar a una fixació de tres punts estables, per tindré la seva forma corbada.

  • Els fissures monocables, amb doble cara (còncau, convex), q són utilitzades per fissures amb poques irregularitats.

  • Les falques petites de llautó amb el cable soldat, són un mitjà molt utilitzat per tindré una major seguretat, especialment en roca.

A més de tot això n'hi han unes altres formes especials que també poden resultar útils en algunes ocasions, però son bastant complicades.

Equip especial:

Els encastats mecànics s'utilitzen, igual que els fissures, per assegurar en esquerdes i buits, estan compostos de algunes peces movibles amb un mecanisme de ressort que els consolida en la posició del treball. Són més versàtils en el seu emplaçament que els fissures, i en general es poden col·locar més ràpidament. En canvi, avaluar si aquest tipus d'encastat han estat emplaçats d'una manera correcta ressalta més difícil que en el cas dels fissures convencionals, perquè aquesta avaluació exigeix conèixer i valorar las característiques del mecanisme que es tracti.

El funcionament dels encastats desenvolupats es basen en dos principis:

  • “Efecte de subjecció per mitjà de lleves.”

  • “Efecte de subjecció per mitjà de falques deslliçants.”

    • Encastats mecànics amb lleves.

    L'encastat més comú i clàssic és el tipus “friend”. Aquest tipus presenta dues lleves contraposades que permeten la instal·lació en fissures paral·leles o una mica obertes.

    Independentment de l'amplitud de la fissura, l'angle d'incidència de les lleves en fisures paral·leles tenen sempre un valor de 14º. L'efecte d'obertura en la falca pot arrivar ha ser molt més gran que la carrega en la direcció de tracció, tenint que soportar el tronc i les lleves forces superiors.

    El descendent es la peça crítica del “friend”, perquè la seva qualitat al comprar-lo no es pot decidir.

    Els “friends” són concebuts per el seu ús en fissures paral·leles, que freqüentment trobem en el “granit”, “basalt”, o “roca arenisca”.

    També es possible utilitzar-los en “roca califa”, encara que en aquest cas la seva avaluació podria resultar una mica problemàtica.

    En el cas del muntatge de reunions, resulta adequat el mantenir un cert escepticisme respecte als encastats mecànics perquè el sentit de la tracció pot variar.”

    Al col·locar els “friends”, en general es té que tenir en compte el següent:

    • totes les lleves deurien estar descansant en la roca i mantindre l'angle d'incidència d'una forma positiva.

    • En fissures terrines, amb fang o molsa, el “friend” podria relliscar al treballar pel lliscament petit.

    • En les fissures massa estretes, els “friends” poden quedar-se atacades al intentar-les treure.

    • Si l'angle d'obertura es molt gran, no es pot produir l'efecte de subjecció, el “friend” es plega i es va arrencant de la fissura, perquè l'eix no es una peça preparada per resistir grans pesos i es trenca.

    • A causa del moviment de la corda, en moltes ocasions el “friend” s'introdueix dintre de les fissures paral·leles. Si la fisura es fa gran per l'interior, l'angle d'obertura podria passar a ser molt gran.

    • Mai es té que col·locar un “friend” encastat com si es tractés d'un encastat.

    • Encastats mecànics de falques dellisçants

    El model clàssic d'aquest tipus es el “Slider”, que es basava en estabilitzar una falca per mig d'un element de subjecció deslliçant. Aquest principi, teòricament també es pot realitzar amb dos fissures simples, però, en la pràctica aquest tipus de muntatge resulten bastant crítics, perquè si no són suportant cap pes, es cauen amb facilitat, cosa que en els “sliders” s'evita mitjançant un resolt de moll.

    Cal influir que aquest aparell precisa de certa experiència per ser col·locat per tenir una bona seguretat, així que no es recomana a principiants. Recentment ha sorgit “Slug” que es un aparell similar al “slider” però amb unes millors prestacions. Els “Rock'n Rollers” i els “Ball Nuts” treballen segon el mateix principi de funcionament dels “Sliders” i per això tampoc son recomanables per principiants. Els “Ball Nuts” tenen l'avantatge d'adaptar-se a qualsevol fissura dintre d'uns límits, independentment de la seva forma.

    Els “Rock'n Rollers” es poden utilitzar com fissures normals, si els col·loquem de costat. Però degut a la seva poca estabilitat, es fàcil de que rellisqui dintre de la fissura.

    Tots aquests encastats estan concebuts per fissures paral·leles.

    No es te que encaixar els encastats ni els fissures massa al col·locar-los. Perquè en moltes ocasions resultarà difícil que surtin només al canviar-los una mica d'un costat a un altre.

    • Magnesi

    El magnesi es un pols blanc que actua absorbent l' humitat i es utilitzat per gimnastes i per escaladors per mantenir les mans i els dits secs. Es troba normalment al mercat en blocs en forma de dau, del que es va trencant en trocets corresponents per ficar-los en una bossa on es trituraran després de tancar-la.

    La bossa del magnesi deurà tenir un tancament que es trobi en la part posterior del arnès o fer un nus amb un cordill fi al voltant de la cintura. Resulta més pràctic en qualsevol moment, una petita butxaca per un raspall de dents amb el qual netejar el que pogui quedar amb l'excés de magnesi.

    Una petita pedra a l'interior de la bossa fa que baixi la possibilitat que aquesta es buidi involuntàriament. Però això te l'inconvenient de portar una mica de pes.

    Ficant la mà en la bossa del magnesi, aquesta s'empolsarà de blanc i es sacarà. Per que no es quedi massa pols podem sacudir la mà contra el voltant de la bossa o bé bufant.

    Això es un avantatge important, a més no fa mal a la naturalesa.

    No fa mal a la roca, a més la neutralitza del suor àcid de les mans.

    L'úncica queixa seria les taques que es queden a la roca. Però per això també van fer un magnesi del color de la roca per no veure les taques.

    Amb el magnesi també van fer la resina perquè els peus no rellisquessin.

    • Vestimenta

    La vestimenta ha de ser bastant àmplia per no dificultar cap moviment, a més de lleugera i aïllant. És millor portar varies capes de roba prima, que poques capes de roba gruixuda..

    En els inicis podem passar amb un xandall, un jersei i un anorac senzill tipus paravent.

    En condicions de fred o amb neu, és imprescindible una protecció més acurada.

    Una bona combinació permet abrigar-se o desabrigar-se.

    Equip bàsic i apte per a qualsevol terreny de muntanya:

    • Samarreta: segons el lloc i les circumstàncies. Hauria d'anar més aviat ajustada al cos.

    • Jaqueta de folre polar: ha de comptar amb coll art mínimament ajustat. Normalment se'n troben de dos tipus de teixit: “Polartec” i “Fleece”.

    • Anorac de teixit impermeable i transpirable: una peça cara però molt eficaç. Només ens ha d'aïllar del vent i de la humitat. Escalfarà el que es porta a sota.

    • Malles o pantaló interior: llargs fins al turmell i ajustats. Només és útil en cas de molt fred o en llocs de neu.

    • Pantaló exterior: ha de permetre una bona mobilitat d'un teixit que s'eixugui ràpidament.

    • Nusos

    En general, un nus, per ser eficaç cal que sigui senzill de fer-ho, resistent, que no es pugui desfer quan no està sotmès a tracció i que sigui fàcil de desfer després d'haver estat sotmès a tracció. Sembla fàcil fer nusos, però no ho es, perquè podem passar el "cabo" por el si (interior del nus) o per xicot (cabo),y l'últim pot quedar en forma de anell o de gota.

    • Dues formes de fer el nus de gasa(por si)

    passar per si es que al fer el nus, el extrems estiguin paral·leles i es portin a la vegada.

    Passar per xicot significa que repassarem el nus, enfronten el sentit dels "caps".

    • Gasa por xicot

    Nusos per anells de cinta

    La gasa per xicot en forma d'anell es un nus útil per preparar anells, sobretot si son de cinta plana.

    • consells per encordar-se

    cal encordar- se amb arnes de pit y arnes de cintura y s'ha de fer de la seguint aquests passos:

    • al colgar-se lliurament la corda, l'arnes de cintura ha de suportar la major part del cos humà.

    • s'ha d'evitar que l'arnes de pit es comprimeixi a les axil·les(component de pes excessiu).L'arnes de pit s'ha de col·locar molt bé, perquè si no pot portar conseqüències a la salut.

    • El tòrax es deu poder moure en un àngul de 45º cap enrere. per així tindré llibertat de moviments.

    • El punt d' encordant, quan no esta en tensió, deu quedar a l'altura del plego solar, i en tensió a l'altura del estèrnum.

    el mètode d' encordament mes útil es l' encordament de cinta:

    fa falta tenir un cinta de 1.7 metres de llarg aproximadament. la cinta es corda amb els dos extrems igualats i un nus de gasa per si, a les bucles d' encordament d'arnes de cintura. Després es passa cada extrem de la cinta per un dels bucles d' encordament de l'arnés de pit i els cordarem amb el nus per anells de cinta.

    A continuació el s'encordarem a través d'aquests bucles de la cinta, per mitja d'una gasa, fent un nus per assegurar-la.

    Canviant la posició de la gasa central de la cinta, es pot pujar o baixar el punt d' encordament. La majoria de vegades es pot deixar en l'arnes de cintura la cinta amb el nus central, de manera que o es tingui que fer una altre vegada de nou quan ens encordem.

    A mes de la gasa, per encordar-nos es poden utilitzar altres nusos com el buit.

    Hi han un altre mètode addicional d' encordament per utilitzar-ho amb nens o determinats models de arnesos de cintura amb el anell de cintura situat a dalt.

    Amb aquest sistema la persona es corda directament amb la corda, amb un nus de gasa lo qual el seu anell no pot pesar mes de 10 centímetres de diàmetre.

    El inconvenient que te aquest mètode es que deixa al tronc poca llibertat de moviment cap enrere. Aquest problemes també es donen en sistema de Müchenbach.

    UNA MICA D'HISTORIA:

    L'escalada de competició és un esport d'alt rendiment, i de plena disponibilitat. L'entrenament és molt constant i sistemàtic.

    Aquest esport avui en dia és practicat per a molta gent, i molts d'ells són especialistes, però no tothom pot arribar al mateix nivell, i a vegades un excés pot ser perjudicial.

    Quan es tracte de fer un temps rècord, només es conte el temps que l'escalador utilitza pujant la paret, descomptant els descansos que hagi pogut fer pel camí, però en una competició sempre es contarà el rendiment real.

    Per altra banda, es produeixen certs canvis en l'ambient de l'escalada. Es deuen principalment a les facilitats que presenten les competicions en estructures artificials de cara als mitjans de comunicació.

    Per aquest motiu, la gent , se sent atreta per les noticies del diari o de la televisió sobre l'escalada, i s'està convertint l'escalada esportiva, atractiva i assequible per gairebé tothom.

    ESCALADA DE COMPETICIÓ:

    Es realitzen en parets artificials, és igual si són a l'aire lliure, o dins de pavellons.

    Totes les proves es tenen que fer a la vista, menys el calentament, que tots els participants estan en un recinte tancat, del qual son cridats un per un segons el seu número de sortida.

    El recinte de precalentament acostuma a haver-hi un petit rocòdrom, perquè cada participant pugui estudiar l'adherència de les plaques sintètiques, que utilitzen a la paret artificial i també que puguin mirar la forma exacte de les preses”

    A l'escalador que li toca el torn, se'l condueix a fora, a la paret que ha d'escalar, que té que estar suficientment il·luminada. L'àrbitre li ensenya la ruta i just després posa en marxa el cronòmetre, encara que el temps no té una importància molt alta, sempre que no es passi el màxim establert.

    El que fan els experts és no perdre la calma, es a dir, no obsessionar-se pel temps, per la quantitat de gent que hi ha, o per la pressió de cadascun per voler superar-se a si mateix.

    La segona cosa que fan, és escalar la ruta segons les normes de la competició.

    Les normes essencials d'aquesta tècnica son:

    • Es considera que un tram s'ha superat, qual s'ha passat sense caure's, i dins del temps establert

    • L'assegurador ha de mantenir la corda en tensió.

    • Qualsevol practicant de la competició es pot deixar anar sense tocar la corda ni el terra.

    • Es permet utilitzar magnesi, sempre que l' àrbitre estigui d'acord.

    • Durant l'escalada, la corda ha de passar per tots els segurs i els mosquetons han d'estar orientats cap avall, abans de superar-lo amb el cos.

    • Si no es compleixen les regles dites, l'escalador serà parat al lloc on estigui situat i es mesurà l'altura fins al lloc més alt que hagi arribat seguint el reglament. Això es farà:

    • Caiguda

    • superar el temps establert.

    • passar els límits de la zona d'escalada

    • utilitzar un punt d'ajuda

    • no passar la corda per el mosquetó d'un segurs

    • tornar al terra

    • l'atura es mesura amb una cinta mètrica o amb un làser i teodolit. Utilitzen aquest últim, l'atura es calculada per ordinador a partir del punt visualitzat- la progressió es podrà mesurar horitzontalment i en diagonal.

      COL·LOCACIÓ DE SEGUROS FIXES:

      Existeixen uns principis bàsics sobre l'assegurament i el joc net que hauria de tenir present qui realitzi la nova ruta:

      • E segon segurs intermig es deu situar a prop del primer, d' aquest manera al passar la corda no hi haurà perill de caure's al terra. Més a dalt es pot col·locar els segurs més separats els uns els altres.

      • Els segurs s'han d' emplear de tal manera que els escaladors que no tinguin gaire idea puguin passar la corda per ells des de una posició raonable.

      • No es deurien treure herbes o flors dels horitzons o fissures per poder escalar.

      TECNIQUES ESPECIALS D'ESCALADA:

      • escalada en fissures:

      es realitza mitjançant empotrament i tancaments. Es realitza amb els dits, les mans, els colzes, els peus, els genolls, els cos sencers. En les figures estretes es fiquen els dits. Al carregar el pes sobre els tancaments es giren a sobre de les fissures i amb això es subjecta. La posició dels dits pot causar una lesió sobretot quants rellisquen els peus, en ocasions és millor no fer el tancament de dits i fer nu empotrament. L'efecte de l empotrament s aliança els músculs. També es pot empotrar amb els peus ficant la punta del peus dins la fissura. També es pot fer amb els punys ficant un puny dins i a l'altre la mà. També es pot fer amb el colze ficant tot el braç dins i fent força cap a dalt. Una altra forma es amb el genoll ficant tota la cama a dins. També es pot fer amb la mà i el puny posant el palmell de la mà contra na paret i creuant el braç, el puny a la paret contraria. Igual es fa amb les dues mans.

      • Superacions:

      Les tècniques de superacions son necessàries quan no es pot seguir escalant amb la tècnica de progressió o quant no hi ha agafaments. Com més vertical sigui la paret més difícil serà. Hi ha dos tècniques.

      El mostrador: es fa una tracció des de la posició extensa i es canvia la posició d'un braç. Quan s'hagi posat l'altre braç al punt de suport l'escalador es pot elevar presionant cap a baix fins tenir extensos els braços totalment. Després s'ha de situar un peu el més a prop possible de les mans.

      Es necessita molta força en els tríceps i amb tota la musculatura del cos.

      Comencem a la posició de sortida s'ha d'enganxar al taló d'un peu en un punt de suport. Quan més gran sigui la flexibilitat de l'escalador mes a prop podrà situar el taló de les mans.

      La posició arribada, una vegada que s'ha efectuat la superació, es pot estabilitzar fàcilment inclòs en una zona lleugerament extraplumada, ja que el peu situat més avall impedeix un gir cap enrere. La incorporació completa només s'aconsegueix quan existeix la suficient superfície plana disponible.

      • Escalada en extrapoles:

      La força resulta del tot imprescindible per poder superar passatges extrapolats, encara així existeixen tècniques que faciliten la progressió.

      El centre gravitatori del cos s'ha de mantenir proper a la paret, com es traslladi cap enrere, major serà el moviment de gir que s'ha d'aguantar amb la força dels dits.

      Un altre aspecte important per estalviar força amb l'escalada en extraplom, daria escalar sempre que es pugui amb els braços oberts, al contrari, que quan ens subjectem amb els braços encongits, es necessita menys tensió amb la zona de les espatlles i de la musculatura de l'esquena.

      • Col·locar una cama lateralment.

      Com a norma habitual una escalador no es deuria quedar parat innecessàriament en els extrapolés, a menys que hi hagi descobert una refinadissima posició de repòs. Abans de començar l'extraplom, els moviments a realitzar, que desprès tractarem de portar a la practica.

      • Escalada en sostres

      Moviment pendolar s'ha de tenir els peus en contacte amb la roca, traslladant poc a poc els cos fins la vertical dels agafaments.

      Trasllat lent del centre de la gravetat es trasllada el cos en postura horitzontal suspesa. Freqüentment es realitza un talonatge al començament del sostre. S'ha de tenir en compte a l'hora d'escalar que s'ha d'intentar mosquetonejar des de la última posició vertical que ens trobem.

      • Escalada dinàmica: s'aprofita els moviments de la inèrcia. S'utilitza un impuls corporal intencionat per enganxar-se endavant. Els moviments han d'estar coordinats perquè al agafar i carregar el pes sobre un nou agafament el moviment canviï de sentit .Per carregar el pes sobre la presa superior s'ha de tenir preparat l'agafament al final de la trajectòria ascendent. També es important que la mà que queda sobre la roca carregui el pes sobre l'agafament. Quan es vulgui agafar l'agafament el cos estarà en moviment descendent al realitzar moviments dolents de coordinació i agafaments hi ha un risc de lesió als dits. Escalar dinàmicament dona possibilitats a fer un grau de difultat major. S'ha de dominar perfectament la tècnica de la caiguda.

      • Posicions de repòs

      No serveixen directament per la progressió ja que tenen importància en la ascensió de la ruta. Entenem com posició de repòs el que la musculatura ha estat sotmesa a grans esforços i volem recuperar-los. La recuperació, es fa durant uns minuts si no es pogués reposar s'ha d'evitar una permanència prolongada. El temps de repòs sol ser de a segons i després d'això tindrem més força per realitzar els següents metres ,las postures corporals corresponents son posicions extremes de les articulacions dels genolls i els colzes. Alguns llocs on es pot reposar son en esquerdes grans, orificis grans i petits cornises amples, arriades agudes.

      TÈCNIQUES ESPECIALS PER PASSAR LA CORDA PELS SEGUROS:

      • Passar la corda amb una cinta express preparada prèviament: Al portamaterial tenim penjat una cinta express que és col.locada al mosquetó al qual hem de passar la corda. S' ha de trure la cinta express i passar-la pel seguro. El que asegura ha d'estar informatsobre aquesta forma de mosquetejar perqué deixi la corda quan calgui. Hem de practicar la col.locacióde la cinta perqué la posició sigui correcta. Una altre possiblitat si conèixem la via és escalar fins que el seguro corresponent ens quedi a l'altura del nus d'encordament i després anant mosquetejant-lo amb una cinta express. Com que és una mica difícil de portar-ho endevant és recomanable fer ús del métode habitual de passar la corda.

      • Passar la corda només a través d'un mosquetó: No es molt recomenable portar un sol mosquetó però això redueix la distància de caiguda en uns 40-50 cm i si has de pitjar per sobre del seguro en la progressió el perill disminueix molt. És important que si només portem un mosquetó sigui amb tancament de seguretat perqué la corda no surti.

      • Passar la corda amb un anell llarg preparat prèviament: Quan es prevé que una caiguda al moment de mosquetejar la corda pot tenir problemes es aconsellable fer ús d'aquest mètode. Tot i ser molt segur resulta ser molt treballós. S' utilitza un anell amb dos mosquetons llargs perqué quan el braç estigui estirat arrivi a la mà. Perqué l'anell no estorbi durant l'escalada es pot passar per derrere de l'arnés i axí queda preparatper mosquetejarel seguro sense haber-hi de recollir corda.

      • Mosquetejar amb la tècnica de la corda doble: Hi han dos cordes i el que ens asegura estarà en compte d'aquestes dues per separat. En una via amb recorregut complicat es aconsellable utilitzar aquesta tècnica. Per asegurar amb la corda doble farem ús d'una placa de freno perqué ens permet manejar les dues cordes per separat amb comoditat. És menys segur que un vuit o un nus dinàmic pel que s'ha de tenir experiència per utilitzar-lo. No ens permet asegurar al segón. Si es fan ús de dos cordes per rapel.lar s'utilitza la tècnica de les cordes bessones.

      ASEGURAR EN DIFERENTS POSICIONS:

      • Asegurar desde el terra: Hi ha un asegurament al cos amb un nus dinàmico o un vuit. El d'abaix ha d'estar molt concentrar i tenir experiència perqué el company no caigui.S' utilitza gairabé sempre i sobretot en l'escalada esportiva, les raons són que és fàcil de fer i es reacciona molt ràpid en cas de caiguda. L' inclinació de la corda ha d'estar a 60º. Si la vertical és inferior no es recomenable asegurar al cos. L' autosegurament es sol fer als arbres fent un nus cap d'alondra fet amb un anell o en la corda d'escalada. L'atosegurament ha d'estar al devant de la proyecció sobre la paretde l adirecció que tindria la caiguda.

      • Muntatge de la reunió: Qualsevol reunió ha de ser perfectament segura perqué sino ho ès porta a la mort. Es triga bastant a fer-la. El punt central és el punt del qual depén la seguretat i ha d'estar unit als anclatges de la reunió, això ho fa un mosquetó o un anell de curt cordí. Les reunions es poden fer als ponts de roca sólid, els arbres, mai es farà una reunió a un anclatge normal que trobem a la paret. L'autosegurament es pasarà pels mosquetó amb un nus ballestrinque o nus de vuit. La distància entre el punt central i el d' encordament no pot ser major de 50 cm. Quan utilitzem dos punts d'anclatge per la reunió hem de muntar una conexió que reparteixi la tensió de la caiguda.

      Triangle de força: reparteix la força de la caiguda en totos llocs per igual, el nus de l'anell de cinta ha d'estar el més proper posible a un dels punts d'anclatge. S' ha de passar el mosquetó en un costat de l'anell. L'angle del triangle no ha de ser major que 60º i el llarg de l'anell de la cinta no ha de ser major a un metre.

      Muntatge en linea transmet la major part de l'anclatge a les millors condicions, s'utilitzan punts d'anclatge separats per una distància vertical gran. Es pasa una gaza petita pel pùnt d'anclatfe inferior, el punt d'anclatge superior s'uneix amb un ballestrinque, l' asegurament del company es passa pel punt central. Es recomenable fer-lo servir quan els punts d'anclatge siguin de qualitats diferents o esten molt separats.

      Si hi han més de dos punts d'anclatge es pot utilitzar els dos sistemes.

      • Asegurar desde la reunió: Aquest asegurament no s'ha de fer al cos sinó al punt central. S'utilitza el nus dinàmic, el vuit la placa de freno i es fa molt poca força de roçament. En cas de caigudael primer seguro intermig anirà cap avall, però si em passat la corda pels seguros intermigs i aguantenel tiró de la caiguda anirà al primer seguro. Amb el triangle de força s'ha d'asegurar desde avall. Si es col.loca un seguro a un lloc de la reunió a una distància de la horitzontal el que assegura s'ha de col.locar en direcció al primer seguro.

      • Asegurar al final de la via: De vegades no es pot col.locar la reunió i s'ha de posar a un costat o més enrere o desplaçada lateralment. Les reunions situades cap enrere poden provocar problemes de comunicació o molt roçament de la corda. Per això es aconsellable allargar l'asegurament a un lloc més favorable y proper a la sortida.

      REGLES BASIQUES DE LA TECNICA DE L'ESCALADA:

      Escalar es com un joc on cal tenir equilibri.Segons la situaciño,la força o les postures,pot aconseguir estabilitzar la posició,perque no caiguis al perdre l'equlibri.Quan caus penses que es per no tenir força,però es pot a firmar que en la mayoria dels casos es per una errada tecnica.

      Quan millor sigui la tecnica,menys força s'haura d'emplear.

      per aquer motiu,cal prestar molta atencio a les tecniques de l'escalada.Cal tenir en compte:

      • al moures's cal tenir en compte que tres dels quatre punts "d'apoyo" (les mans i els peus) tenen que estar pegatas a la pared.(regla dels tres punts).

      • El centre de gravetat del cos cal mantenir-lo,per sobra de la superficie de recolçament.(apoyo).

      • "tots els moviments deuen ser reversibles"

      cal tenir molt en compte aquestes regles,perque aixi s'estara mes segur.

      CONEIXEMENT TÈCNIC PER ESCALAR DE PRIMER:

      • Col.locació de fissurers: s'utilitzen per asegurar l'escalada. Els dos costats del terci inferior del fisurer han d'estar en contacte amb la roca perque amb la pressió no es llisqui de la seva posició. S'han d'utilitzar amb precaució perque en cas de caiguda s'estriparien fàcilment. Quant major sigui els fisurers on descansa la roca, més poques posibilitats hi haurà de que s'aflogi. També s'ha de tenir en compte que la roca no podrà soportar massa pes i que pot trencar-se.Els fisurers només traballen cap avall. S' ha de fer un nus ballestrinque per estar-hi ben segurs. Generalment podem dir que els fisurers aguanten una part però l'altre les treu.

      • Valoració del punts d' anclatge: el material necessari es:

      Claus: no es un anclatge fix ja que és retirat pel segon de corda. A més tens la certesa de quin grau d'oxiditat té el clau. Per això no s'ha de confiar massa en aquest producte. Els millors són els que es possen a les esquerdes de la paret.

      Fissurers:

      Empotraments mecànics: és una mena de muelle que manté el segura la seva posición causa de la pressió.

      Anells: hem de tenir en comprte a l'hora de utilitzar-lo que els nusos rdueixen la resistencia de cordins i cintesEls anells es poden utilitzar en ponts de roca, blocs o arbres.

      • Passar la corda pels seguros intermigs: Només s'utilitza u mosquetó de manera que al passar-li la corda el tancament quedi cap avall. Amb això del mosquetó s'ha d'anar amb compte perque si la part infeior toca amb la roca podrien haberhi problemas. Els segurs amb anilles, el mosquetó colga vertical i el tancament ha d'apuntar cap a fora, si això no fos així si tocara amb la roca podria obrir-se. Una forma dolenta de passar la corda pot donar lloc a que el tancament s'obri, es sorti la corda i caiguem.

      • Utilització de la corda: Quan els seguros es troben separats ens podem ajudar amb la cinta express més llargues, encara que hem de tenir en compte la distància de la caiguda.Hem d'anar amb compte de guiar la corda respecte al cos correctament ja que si caiem i la cama ens queda enganxada per derrere de la corda donariem una volta de campana. La majoria de les lessions a l'esquena dels escaladors és per aquests motiu.

      Opinions:

      Opinió de Noelia:

      Crec que aquest treball va bé fer-lo perquè així s'aprenen coses sobre un tema que mai m'havia interessat per conèixe'l. I després de fer-ho he de reconèixer que ha estat bé saber coses d'aquest esport.

      Ens ha costat una mica fer-lo, ja que no ens posàvem mai d'acord alhora de decidir el treball de cadascuna, i perdíem molt de temps discutint entre nosaltres.

      No m'ha agradat gaire fer aquest treball, perquè ho necessitàvem fer tot depressa, ja que també teníem que gravar el curt i no teníem gaire temps, quan quedàvem totes.

      Però en general m'ha agradat fer-ho perquè així podria anar quan volgués a practicar l'escalada i tendria més idea sobre aquest esport.

      Opinió de Eli:

      A mi també m'ha agradat bastant fer aquest treball per saber coses noves sobre l'escalada, perquè m'interessava aquest l'esport, i m'hagués agradat saber practicar-lo bé.

      El que he trobat una mica just, ha sigut el temps, que encara que hagi sigut bastant, vam trigar una mica en començar-lo a fer, ja que primer vam gravar el curt, i ens costava una mica tenir totes la mateixa idea , per això algun dia havíem quedat i no havíem fet res, només intentar decidir el tema del treball.

      Però un cop començat el treball, ja vam agafar la mecànica i no vam trobar una altra opció que anar fent cadascuna pel seu compte i finalment, ajuntar-nos per acabar-lo. Crec que així també hem aprés molt més ja que a l'hora de llegir la informació i resumir-la al treball, estavem soles i ha sigut molt més educatiu que no pas si haguessim estat totes juntes.

      Em plantejo si algun dia podriem anar totes justes a escalar amb tot el que hem après.

      Opinió de Ana:

      Per mi ha sigut bastant interessant fer el treball, tot i que a vegades una mica avorrit, perquè al principi no trobàvem gairebé res, i no podíem quedar quasi mai totes juntes.

      M'ha costat bastant fer-lo perquè implicava molt d'interés i dedicació, llavors, com que no podiem quedar quasi mai totes juntes, i cadascuna teniem que fer una part a casa seva, però la feina ha estat molt ben repartida i al final hem aprés a posar-nos d'acord.

      He après moltes coses sobre el tema, i crec que va be, perquè m'agrada l'escalada,i crec que ha sigut molt interessant per mi perquè m'agrada molt el tema.Ha sigut divertit quan l'estàvem fent, però una mica pesat, perquè totes teníem coses a fer i mai ens posàvem d'acord, encara que mica en mica ens anàvem entenent.

      Opinió de Rebecca:

      Ha estat bé fer el treball, penso que totes hem après bastant sobre l'escalada, perquè el treball ha estat molt ben repartit, i totes hem fet la mateixa feina, encara que triguéssim una mica en començar a fer-lo, per culpa de no trobar informació i per falta de coordinació entre nosaltres. Ens ha costat coincidir en algunes ocasions alhora de quedar per fer-ho i en algunes opinions.

      També crec que ha sigut bastant just per fer els dos treballs alhora, aquest i el curt.

      En general, el tema ha sigut interessant, i m'ha servit per apendre moltes coses sobre aquest esport, ja que no tenia molta informació d'ell.

      Gràcies a aquest treball, si algun dia em plantejo practicar l'escalada tindré bastant idea.

      Opinió de Emma:

      M'ha agradat també molt fer el treball, perquè el tema l'hem decidit entre totes, i a mida que l'anàvem fent, més m' agradava, perquè m'interessava més.Crec que aquest treball es massa llarg,i costa bastan fer-lo. L'he trobat una mica pesat pel fet de que tinguessim que fer dos treballs alhora.

      Com totes han dit, no m'ha agradat gaire el fet de que no ens poguéssim posar d'acord moltes vegades, però al final, ja ens enteníem totes, i tampoc m'ha agradat el temps que crec que hem tingut, perquè l'hem fet bastant just .

      Però estic segura que ha valgut la pena fer aquest treball, perquè la informació que ara tenim ens pot servir per qualsevol dia.

      Jo ja estava una mica informada sobre el tema, perquè a C.V ja l'haviem donat i m'havia agradat bastant.

      Opinió en general:

      A totes ens ha servit molt fer aquest treball, perquè hem aprés moltes caracteristiques sobre aquest esport de risc.

      Ens ha costat bastant quedar totes juntes, pero després vam acordar partir el treball en parts iguals, i tot va anar bé.

      Creiem que ha sigut el millor tema que podiem haver escollit, ja que l'hem trobat totes molt interessant i divertit, però alhora també ens ha costat molt fer-lo perquè també teniem que fer el curt, i el treball aquest és massa llarg (per nosaltres).

      REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

      • Manuals d'Esports de Muntanya, Joan Jover

      • ALPINISME I ESCALADA, Joan Jover

      • Manual de escalada, desnivel