Escacs

Joc d'enginy. Tauler. Peces blanques i negres. Rei. Reina. Torre. Cavall. Alfil. Peons. Enroc. Escac i Mat. Regles. Moviments. Empat. Mat al pastor. Anotacions algebraiques. Charutanga

  • Enviado por: Chass
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

ELS ESCACS

Els escacs és un joc d'enginy, entre dues persones, bastant popular, on per res del món intervé l'atzar i que requereix un important esforç intel·lectual per fer una bona partida. Al tauler cada jugador disposa de setze peces, i un juga amb les blanques i l'altre amb les negres.

Cada grup de peces el forma un rei, una reina o dama, dos torres, dos cavalls, dos alfils i vuit peons, i es col·loquen sobre un tauler dividit en seixanta-quatre caselles, de colors alternats (blanc i negre normalment, encara que també poden ser d'altres colors sempre i quan mantinguin l'alternança entre fosc i clar). El tauler és col·locat davant dels jugadors de tal manera que la casella del racó situada a la dreta de cada jugador sigui blanca, si no fos així, la partida es podria fer igualment però no seria vàlida.

L'objectiu del joc, que simbolitza la guerra, es capturar —fer escac i mat— al rei del rival, encara que un cop derrotat mai es retira del tauler, com les altres peces, és a dir el joc hauria arribat a la seva fi.

Les regles i principis bàsics dels escacs són fàcils de dominar, però les subtileses del joc exigeixen un estudi en profund i un alt grau de concentració. Els escacs és un joc que agrada a tothom que el practica ja que els jugadors inexpertes o principiants poden gaudir del joc competint amb altres jugadors del seu mateix nivell, tant com dos mestres dels escacs en un torneig.

Las peces d'aquest joc s'han fabricat amb materials molt diversos al llarg dels segles, i poden ser figuratives o abstractes al cas dels ordinadors. Vet aquí alguns dels materials més empleats pels mestres artesans per elaborar els seus jocs d'escacs, de bellesa i valor incomparables: la fusta, la pedra, el marfil, l'os, la plata, l'or, el bronze, l'alabastre, el vidre o la porcellana. Però actualment els escacs solen ser generalment de fusta o plàstic, i respon al model conegut com Staunton, inventat a Gran Bretanya al segle XIX.

Els escacs és un joc tan popular que fins i tot s'han arribat a fabricar enginyosos taulers de butxaca, evidentment de plàstic, per jugar durant els viatges. No obstant a finals de la dècada de 1970 les modernes tecnologies van crear els escacs electrònics, que permetien als jugadors enfrontar-se contra una màquina. Aquest tipus d'escacs és el que ara està més de moda i per això és present als ordinadors en molts casos. Tant és així que avui en dia els programes més forts d'escacs tenen un nivell semblant als millors jugadors del món.

A més a més algunes escoles realitzen un crèdit variable d'introducció als escacs, pensat per als alumnes de segon cicle d'E.S.O. que vulguin conèixer el món dels escacs, encara que no hagin jugat mai. Realitzar aquest crèdit aporta diferents beneficis per a un mateix els quals permeten treballar la presa de decisions (ràpidament, a vegades), treballar la previsió de les conseqüències que portarà realitzar un acte determinat, desenvolupar la imaginació, augmentar la capacitat de concentració d'un mateix, respectar al contrincant, despertar la tranquil·litat, el silenci i la paciència.

-

El Tauler o Escaquer

Aquest joc sempre es disputa sobre un tauler que consta de seixanta-quatre caselles. En aquest juguen dos persones i s'han de posar un davant a l'altre. Els jugadors mouen per torns, però les blanques malauradament sempre tenen el primer moviment, i es per això que en els torneigs d'escacs, es considera que qui juga amb blanques posseeix un cert avantatge, ja que els seus moviments afecten el desenvolupament del joc, és a dir, com que les blanques comencen movent, decideixen si efectuaran un joc ofensiu o defensiu.

Al iniciar una partida el tauler s'ha de col·locar de manera que quedi una casella blanca a la part inferior dreta de cada costat dels jugadors (no es sap perquè però així ho manen fer els diversos tractats trobats).

Les peces s'han de col·locar en un ordre específic, el rei, la reina, la torre, el cavall i l'alfil, han de tenir davant seu a la fila de peons del seu color corresponent.

En un principi les peces es desplacen cap a caselles buides mes a mesura que progressa el joc, una peça pot moure's a una en la que hi hagi una peça enemiga, llavors aquesta es captura i se la retira de l'escaquer. A diferència del que ocorre en altres jocs de taula, no es poden tenir dos peces ocupant la mateixa casella en el mateix moment, cosa que fa que els espais quedin bastant reduïts al començament d'una partida tenint en compte que hi ha seixanta-quatre caselles per a trenta-dos peces, i quedarien restants trenta-dos més pels dos jugadors.

Aquesta és la manera correcte de col·locar les peces i el tauler:

El Rei

És la peça més important en un tauler d'escacs perquè la seva captura és l'objectiu final del joc. En el moment en que és capturat el Rei enemic, es produeix una situació coneguda com Escac i Mat, això significa que el Rei enemic ha sigut acorralat i no pot escapar del atac de les peces contrincants, per tant, la batalla es dona per finalitzada. Això demostra que el Rei ha d' estar constantment defensat per les peces del seu mateix color, no deixant de costat la possibilitat d'atacar. Malgrat tot el Rei s'ha de mantenir allunyat del lloc del combat, com més allunyat del perill menys possibilitats de que per exemple la dama li faci escac i pugui alhora eliminar una de les teves peces.

Els Moviments del Rei

El Rei es pot desplaçar en qualsevol direcció i capturar unitats enemigues que es trobin al seu pas, sempre i quan sigui d' una casella. Tampoc no es pot moure a una casella on existeixi una peça del seu mateix color o una d'un altre que el posi en Escac.

Existeix una regla en els escacs, que impossibilita que el Rei estigui al costat de l'altre Rei, es a dir, sempre han d'estar separats per una o més caselles.

El Rei posseeix un moviment especial, en el que es pot desplaçar més d'una casella, això és el que s'anomena Enroc.

'Els Escacs'

La Reina

La Reina és la peça més poderosa sobre el tauler. Aquesta que en la antiga Índia i Pèrsia era coneguda com el savi o el conseller, el que en llengua nativa s'entén com farzin, derivà en la paraula russa ferz, que designa a la Reina o Dama. No està gens clar com aquest ministre es va transformar en Reina, el més encertat, seria pensar que el Rei i sa Reina solien seure's un al costat de l'altre a les corts medievals, cosa que es va acabar reflectint-se en el tauler d'escacs.

Si s'aconsegueix capturar la Reina de l'enemic, sense perdre la teva, es posseeix clarament un gran percentatge favorable de guanyar la partida.

Moviments de la Reina.

La reina pot moure's en qualsevol direcció i tantes caselles com es desitgi. Es podria dir que té tots els moviments de les peces, exceptuant els del cavall. Aquests els efectuarà sempre i quan no existeixi cap altra peça al seu camí. Quan es trobi amb una del seu color, s'haurà de detenir, però si és una de l'adversari, pot capturar-la si així ho desitja. En aquest últim cas, la peça capturada es retiraria del joc i la Reina passaria a ocupar el seu lloc.

La Torre i els seus moviments

La Torre era originalment un Carro (rukh significa Carro en àrab), però quan el joc arribà a Europa a l'Edat Mitjana, aquesta figura passà a convertir-se en una torre o castell, tan freqüents en aquells temps.

La Torre es capaç d'avançar tantes caselles com es vulgui, en horitzontal o en vertical, cap a davant o cap endarrera, però sempre que no es situï una altra peça que bloquegi el seu camí. En el cas que sigui del mateix color, la Torre s'haurà de detenir, en canvi si és una peça enemiga, la podrà capturar si es necessari.

El cavall

Aquesta peça no ha sofert cap tipus de modificacions des de que els escacs aparegueren a l'Índia, però quan aquest joc arribà a Anglaterra, el Cavall va ser identificat amb el nom de knight, que significa cavaller, sense perdre la seva forma de cavall.

Moviments del Cavall

Té un moviment bastant particular i es que es desplaça en "L", aquesta acció la realitza desplaçant-se dos caselles cap a davant i una cap al costat, no importat la direcció. Per tant si parteix d'una casella negre de cap de les maneres tornarà en un sol moviment a una altra del mateix color, de la mateixa manera si ho fa d'una blanca no podrà moure a una altra d'aquest color.

Els Cavalls així mateix obtenen la seva major mobilitat al centre, degut a que poden dominar vuit caselles, excepte, evidentment, les que estiguin ocupades per altres peces del seu equip. Ell també te la facultat de saltar sobre una peça, sense que importi el color, Això li dona una enorme avantatge, ja que és l'únic que gairebé mai pot ser bloquejada.

El cavall al realitzar el salt, sempre anirà a parar a una casella de diferent color, de la que inicia el moviment, es a dir, si inicia en una blanca, ha de acabar en una negra.

L'Alfil

En el primitiu joc Indi anomenat Chaturanga l'Alfil era un elefant, aquesta característica va sobreviure quan els Àrabs adoptaren el joc. El que succeïa era que els elefants significaven molt poc per als europeus, per aquest motiu es va canviar la seva forma i nom.

Com que l'Alfil té una considerable proximitat al Rei i a la Reina al començament de la partida, va ser considerat com sa consellera. A la societat medieval aquest paper el solia desenvolupar un dignatari de l'església, motiu pel qual, als països europeus, l'elefant va reemplaçat per un abat.

Moviments de l'Alfil

L'Alfil només pot avançar tantes caselles com vulgui però sempre en diagonal, cap a davant o cap a endarrera. Al començament de la partida cada jugador té un Alfil en una casella blanca i una altre en una negra, i hauran de romandre en els seus respectius colors durant tota la partida.

Els Peons i els seus moviments

Encara que els Peons només poden avançar lentament a la batalla, és el soldat ideal per a enfrontar-la, però no li està permès retrocedir. Els peons normalment solen ser infravalorats, en especial per aquelles persones que s'acaben d'iniciar al joc, ja que de totes les peces són les menys poderoses. Però, com en qualsevol tipus de lluita, si es planifica la formació dels Peons i es considera la seva posició en conjunt amb les altres peces, es veurà que poden resultar molt útils pera dominar la partida. El seu valor es difícil d'estimar, perquè desenvolupen infinitats de funcions diferents.

El Peó solament podrà avançar un lloc endavant en línia recta, però quan aquest no s'hagi mogut encara del seu lloc inicial, podrà moure's dos caselles quan la que tingui davant estigui buida. Però el que sí pot fer és capturar una peça desplaçant-se en diagonal fins a la casella següent. D'aquesta manera, la peça que es trobi just davant del peó, estarà segura perquè no podrà ser capturada per aquest. Quan el Peó aconsegueix arribar a la octava filera, obtindrà un valuós premi i es que serà convertida automàticament en qualsevol peça que es desitgi exceptuant el Rei, és a dir, podrà convertir-se en Reina, Torre, Cavall o alfil.

A l'igual que el moviment especial que té el Rei (l'Enroc), els Peons també en posseeixen un, aquest és anomenat Peó al Pas.

L'Enroc

Existeix una situació especial en la que el Rei pot avançar més d'una casella a la vegada, aquest moviment és l'enroc i només es pot realitzar un cop per jugador durant tota la partida. Aquest va ser introduït als escacs, al segle XVI, per mirar d'accelerar les partides que es disputaven. És un moviment útil i extraordinari, que et permet moure el Rei i la Torre al mateix temps amb l'avantatge de poder enviar la torre ràpidament a l'atac o defensa d'alguna peça.

Quan va entrar a formar part del joc, va tenir un efecte revolucionari, ja que oferia la possibilitat d'iniciar un atac letal, amb una base sòlida, a pocs moviments del principi de la partida, degut a que el Rei s'aparta del centre del tauler s'ubica a resguard en un dels seus costats, escapant alhora de la intensitat del combat que té lloc al mig. A més a més aquest moviment també et pot donar una defensa bastant forta si davant dels peons, gens o no gaire moguts del lloc que tindria el rei en el cas d'haver fet l'enroc, hi hagués un cavall a les rodalies i un alfil que defenses la diagonal.

Moviments de l'Enroc

Abans de tot, explicaré en que consisteixen els Flancs de Rei i de Dama, per tal de fer entendre millor aquest moviment.

El tauler es divideix en quatre parts i cada quadrant que es forma rep un nom, indicat per la reialesa que conté, és a dir, existeixen dos Flancs de Rei i dos de Dama.

Aquesta explicació l'he fet perquè l'Enroc es pot fer cap al Flanc de Dama o cap al Flanc de Rei.

L'objectiu principal de l'Enroc, es treure al Rei del centro del tauler, on corre un gran perill, i situar-lo en una posició segura, mitjançant un moviment ràpid.

Para efectuar-lo, el Rei es desplaça dos caselles cap a la seva dreta o esquerra i la torre situada en el costat on s'ha fet l'Enroc passa a ocupar la casella contigua a la del Rei.

Donat que es pot realitzar tant a la dreta com a l'esquerra, s'han de diferenciar els moviments amb noms que els identifiquin, per aquest motiu, el que es realitza a la dreta en el cas de les blanques i a l'esquerra en el de les negres, es denomina Enroc Curt o Enroc Flanc de Rei i el que es fa cap a l'esquerra per part de les blanques i a la dreta per part de les negres, és anomenat Enroc Llarg o Enroc Flanc de Dama.

Difícil de dir però fàcil d'entendre: si quan fas l'Enroc et quedes a una casella del cantó del tauler és el curt, en canvi si et quedes a dos serà el llarg.

Enroc Curt

El Rei ha de ser desplaçat a la dreta dos llocs i la Torre s'ha de situar al costat d'aquest, com mostra la imatge.

Com que només queda una casella lliure al costat del Rei, aquest moviment es diu que és el curt.

Enroc Llarg

Es quan el Rei es mou igualment dos caselles però en aquest cas cap a l'esquerra..

Aquest es diu que és el llarg perquè al costat del rei hi ha dos caselles lliures.

Regles per fer l'Enroc

Malauradament aquest moviment requereix d'una sèrie de regles que mai poden ser violades, i són les següents:

- El Rei i la Torre no poden haver estat moguts durant la partida, és a dir, deuen conservar els seus llocs inicials.

- No pot haver-hi cap peça entre el Rei i la Torre.

- El Rei no pot estar en Escac al iniciar el moviment de l'Enroc.

- El Rei no podrà sobrepassar una casella amenaçada per una peça enemiga.

- Al finalitzar l'Enroc, el Rei no pot quedar de cap de les maneres en Escac.

Peó al Pas

Aquesta regla és probablement un vestigi dels escacs originals, en ell els peons avançaven amb major lentitud i només podien avançar una casella des del principi de la partida. Evita que els jugadors puguin moure un peó dues caselles cada vegada amb cadascun dels peons.

Moviments del Peó al Pas

Com es veu a la imatge, les blanques poden avançar dues caselles per col·locar-se al costat del peó negre, rebutjant la possibilitat de moure'l una casella per tal de no ser capturat per aquest, però aquesta acció es igualment considerada com si hagués avançat una casella i per tant el peó negre pot capturar al blanc en diagonal i situar-se darrera d'on aquest es trobava. S'ha de mencionar que aquesta acció, només aprofitable al següent torn de moguda, no es pot deixar passar dos jugades i després prendre la decisió de capturar el peó blanc. Exemple:

A vegades és bastant útil capturar un peó al pas, com ara en aquest cas:

Aquí les blanques en un moviment desesperat tracten de salvar un peó de la captura per en canvi el que aconsegueix és que aquest sigui capturat immediatament, fortificant la seva estructura de peons.

Escac i Mat!

Aquest terme deriva de les paraules shah i mat. Al segle VI a.C., els escacs es van expandir de la Índia a Pèrsia, on el Rei era conegut com Shah. Quan se l'atrapava es deia que estava mat, que significa vençut o indefens.

No s'ha d'oblidar mai que l'objectiu fonamental dels escacs es capturar al Rei contrari, en aquest procés ell es veurà amenaçat por las peces contrincants i quan això passa es diu que el Rei està en escac. Aquesta és una situació temporal en la que el Rei es obligat a treure'l immediatament d'aquesta posició, és dir, s'ha de bloquejar l'escac posant una peça davant del Rei, matar amb una de les teves la que amenaça o moure'l per treure'l així de l'amenaça. Evidentment el Rei s'ha de moure a una altre casella que no estigui també amenaçada perquè si passés això seria Escac i Mat.

Moviments d' Escac i d'Escac i Mat

En aquesta imatge es pot apreciar que la Dama negra ha realitzat un moviment que deixa en escac al Rei blanc i aquest per regles del joc, es veu obligat a sortir d'aquesta posició. El Rei blanc té dos possibilitats de moviment.

Aquí el Rei negre no té cap tipus de sortida d'aquest escac i per tant es troba en Mat.