Erik Satie

Musica clásica francesa. Gymnopédies. Característiques i trajectoria músical. Obres. Biografía

  • Enviado por: Ness
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
cursos destacados
Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
El curso de Reparación de Telefonía Celular o Móvil está orientado a todas aquellas...
Ver más información

publicidad

Índex

Introducció 1

Biografía 1

Característiques i trajectoria músical del compositor 2

Obres 3

Erik Satie es caracteritza per la seva personalitat excèntrica i inusual. És un compositor que no segueix cap tipus de norma de les establertes, diferent a tots els altres compositors estrictament contemporanis, sembla viure en un món apart aïllat. Satie vol mostrar mitjançant gests irònics l'estupidesa de tot projecte monumental.

Hi han forces anècdotes que demostren la curiosa excentricitat del compositor:

En el seu apartament, de mides molt reduides, tenia dos pianos, un damunt de laltre. A més tenia també una colecció de cent paraigües. Una vegada, va comprar onze vestits grisos de vellut i en duia un fins que se li feia malbé, llavors agafava un altre nou. Quan va morir, li'n sobraven sis sense estrenar.

S'han formulat hipòtesis que defensen que tan les actituts extravagants com el rigurós inconformisme de Satie, no eren el resultat d'un alt grau de concentració intel·lctual sino més aviat el d'una dislèxia accentuada. Argumenten la hipòtesis amb el fracàs escolar del compositor

Biografía

Erik Satie va nèixer a Normandia el 1866, concretament a Honfleur. Els seus pares eren compositors. Va començar a tocar el piano als set anys i d'adolescent, als 17, comenta els estudis musicals al conservatori de París, però ben aviat ho deixa estar. Treballa doncs com a pianista en un cafè de Montmatre. Endinsat en el món bohèmic coneix a músics com Debussy, amb qui mantingué una gran amistat.

Anys després es trasllada a viure a Arcueil, un petit poble a la perifèria de París on va compondre la major part de la seva obra. Vivia sol i gairebé en la miseria.

A l'edat de quaranta anys, va decidir rependre els seus estudis musicals i ingresà a la Schola Cantorum on estudià amb Vincent d'Indy (fundador del centre) y Albert Roussel, ambdós compositors francesos. Durants aquests anys amplia les seves amistats amb Ravel, Stravinski i Debussy.

Només se sap que estava profundament enamorat de Suzanne Valadon actriu i model.

Molts compositors joves i innovadors l'aclamaven com a un mestre, eren anomenats Les Six.

Treballa amb Diaguilév (empresari propietari dels ballets russos), Jean coteau i Pablo Picasso.

Va romandre a Arcueil fins la seva mort (per cirrosis) un 17 de juny del 1925.

Característiques i trajectoria músical del compositor

Satie no demostra cap tipus d'influencia, es considera que compon independentment a l'evolució musical, als compositors contemporanis del seu entorn i als clàssics.

Rebutja qualsevol tipus de desenvolupament musical.

Les seves primeres obres tenen un carácter irònic. S'aprecia en elles el sentit tràgic que ell té de la vida i alhora la unió del seu talent harmònic amb les melodies dels cabarets ( que solia freqüentar). Procura la brevetat màxima i la repetició, les obres adquireixen una gran similitud als exercicis d'harmònia ( encadenament d'acords de sexta o de quarta, tonals, però sense cap sentit cadencial ni temàtic. Desvaloritzant el ritme i formant una forma rígida).

Posteriorment és percusor del minimalisme. El minimalisme es un corrent musical que es basa en la repetició i variació d'una única cèl·lula músical. Substitueix la rigidesa dels acors per petits motius notablement caracteritzats ritmicament i repetits estrictament, així formant breus seqüències homogènies, posteriorment juxtaposades. Utilitzava o imitava petites melodies populars, infantils, peces de piano clàssiques o himnes, etc. melodies senzilles, que harmonitzava multiplicant dissonànices i les convertia en una caricatura.

Després de passar per la Schola Cantorun, les seves obres es formalitzen, aquest període és anomenat “període humorístic”, quan escriu obres com “Trois morceaux en forme de poire”.

Aproximadament el 1914 comença la etapa més fidel del compositor, que acaba abandonant per tornar al seu origen.

La seva música innova s'anticipa al seu temps, per això és que també influeix en els compositors moderns.

El compositor calificà la seva música com “música dels moblament”. Ell mateix afirma: “la música del moblament seria una musica que formaria part dels sorolls de l'ambient, que els tindria en compte. La suposo melodiosa, endolciria el soroll dels ganivets i les forquilles però sense dominar-los, sense imposar-se. Moblaria els silencis presents de vegades entre els comensals: els estalviaria les banalitats corrents. Neutralitzaria al mateix temps els sorolls del carrer que entren de forma indiscreta.”

Satie trastoca alguns aspectes de la notació sonal, per exemple, suprimeix la barra del compàs, l'armadura, la digitació; escriu indicacions dificils de traduir musicalment com “no menjar-ne aire”, “bastant cuit”, etc. També converteix el títol en una imatge humorística deslligada del tema de la peça (com en la coneguda 3 morceaux en forme de poire).

Obres

La majoria d'obres que va compondre són per piano. Les obres més destacades

(ordenades cronològicament) són:

1883 - 1890

Ogives 1886, la primera bona obra que va escriure (coneguda).

Trois Sarabandes 1887

Trois Gymnopédies 1888. Segurament inspirada en una decoració d'un gerro grec. El primer i el tercer moviment són les seves peces més conegudes.

Six Gnossiennes 1889 - 1893. Inspirat en les excavacions de Knossos, a l'illa de Creta. En aquesta obra, abandona les linies de separació de compassos, i comença a utilitzar indicacions humorístiques.

1891 - 1895 En aquest període Satie forma part d'una secta per la qual compon:

Prelude pour la porte heroique du ciel 1894 (drama esotèric)

Messe des Pauvres 1895.

1897 (Deixa la secta)

Pieces Froids 1897. Dos grups de 3 composicions cada un.

1900 “Cafè-songs” cançons epr als cafès

Je te veux 1900 un dellicat vals Francès

Le Piccadilly 1900 Amb un “ragtime” de Scott Joplin

(1905 - 1908 - Satie entra a la Schola Cantorum)

1909 - 1914 Etapa humorística:

Veritables Preludes Flasques (pour un chien) 1912. La figura del gos té un significat cínic.
Trois morceaux en forme de Poire

Descriptions Automatiques 1913. Consta de tres peces .Parodia cançons populars.

Vieux Sequins et Vieilles Cuirasses 1913

Embryons Desséchés 1913 Consta de tres peces

Sports et Divertissements 1914.

1914 - 1924 - ( Període de la primera guerra mundial i la postguerra)

Avant Dernieres Pensées 1915. Consta de tres peces

Parade 1917. amb la col·laboració dels cubistas Jean Coteau i Picasso.

Sonatine Bureaucratique 1917. Consta de tres peces. Torna a utilitzar la barra de separació dels compasos i indicacions del tempo. Nocturnes 1919. Five pieces (a 6th was planned but not finished. (Ref. 1)

Socrate 1918 (inspirat en versos de plató

Musique d'ameublement 1920

Menuet 1920.

Relache ballet dadaista que conté « Cinéma »

Musique d'ameublement 1920 (col·laboració de Milhaud)

Mercure 1924 (ballet, Massin)

An Pardo

4 GM