Épica

Cultura latina. Poesía épica. Eneida; Virgilio. Odisea; Homero. Iliada; Homero

  • Enviado por: Bertrand 34
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

· Cultura Llatina Èpica

ÈPICA:Virgili

Èpica: Poesia narrativa. Explica una història. Hi ha un narrador i uns personatges. Hi ha plantejament, nus i desenllaç. Està escrit en vers. Els personatges sempre són herois. Es coneix també amb el nom de EPOPEIA.

Els dos grans models de poesia èpica, a partir dels quals es fixen els autors i els intenten imitar, són la Ilíada i la Odissea (gregues). L'autor model va ser Homer i més a Roma.

D'alguna manera Homer marca les pautes de la èpica.

Ilíada Aquil·les i Hèctor

Odissea Odisseu

S'utilitzava el vers que Homer va utilitzar. Els versos van néixer en la llengua, la melodia (de cada llengua). El vers d'Homer es diu hexàmetre, sorgit de l'alternança entre vocals llargues i vocals breus que tenien els grecs.

Hexàmetre Dactílic

_uu/_uu/_uu/_uu/_uu/_u Hi havia unes llicències per poder escriure-ho.

Hi havia la possibilitat de substituir les dues breus per una llarga. La penúltima sempre ha de ser _uu (llarga, breu, breu). Les últimes és llarga (2 síl·labes) i la primera ha de ser llarga i la segona com es vulgui.

Nec / vero / temae / ferre / omnes / omnia / possuit.

A Roma hi va haver dos autors èpic Virgili i Ovidi.

A Roma ja tenien poesies narratives que es cantaven o recitaven en els enterraments o en les noces, per explicar que havia fet la persona . En aquests poemes utilitzaven un vers que es deia Saturni. Els romans, conquereixen ciutats gregues i descobreixen les dues grans obres amb grans protagonistes. Als romans els hi agrada i ho volen, però amb herois romans.

No se sap perquè, un esclau va traduir la Odissea al llatí. Va ser la primera obra en llatí. L'esclau es deia Livi Andrònic i utilitza per a la traducció el vers Saturni. No va tenir gaire èxit ja que a qui li interessava l'Odissea ja la llegia en grec.

Un home va veure que no tenien molt d'èxit i va decidir ell escriure'n una, anomenada “Bellum Poenicum”, la qual també estava escrita en vers Saturni. L'home es deia Nevi. El tema ja va agradar, ara però el que no acabava de tenir èxit era el vers. El Bellum Poenicum, era un poema d'uns 5000 versos saturnis sobre els fets de la primera guerra púnica.

Llavors va ser Enni, que va utilitzar el mateix vers que Homer i va introduir l'hexàmetre a Roma i va conservar la temàtica introduïda per Nevi. Així doncs, l'obra amb què va introduir el nou vers va ser amb els “Annales”. Aquests eren uns poemes d'uns 30000 hexàmetres, en els quals es descrivia la història de Roma.

Aquests són els precedents de Virgili. Virgili va néixer al nord d'Itàlia. Ell va escriure la frase que volia que aparegués en la seva tomba. Mantua me genuit (Mantua em va donar a llum). Era un noi dèbil i no podia fer carrera militar, per tal estudiava. Va estudiar lletres i lírica. La seva família era benestant “equites” i d'aquesta manera es va poder permetre pagar-li els estudis. La família es va arruïnar quan Cèsar els va expropiar. Virgili va anar a Roma a veure si es podia guanyar la vida. Virgili va destacar molt aviat com a poeta i va guanyar alguns diners. Es va fer un nom dins de Roma. Quan August arriba al poder un dels interessos que té August és tenir molt a prop seu un cercle d'intel·lectuals, artistes que engrandeixin les seves obres la seva personalitat. L'home encarregat de formar aquest cercle era Mecenas, el qual va apropar molts artistes prop d'August. Aquests havien d'escriure sobre August. Un d'aquests va ser Virgili. Les seves preocupacions econòmiques van desaparèixer. August li va retornar les terres que Cèsar li havia expropiat. A canvi, però, havia d'escriure una Epopeia Nacional Romana. No calia que August en fos el protagonista. Va escriure l'Eneida i més tard també va escriure altres obres, Les Bucòliques i les Geòrgiques. Finalment, com que Virgili era un noi molt dèbil, va pujar a un vaixell es va marejar i va morir. En la seva tomba va escriure l'epitafi: “Mantua me genuit; calabri rapuere; tenet nunc Parthenope: cecini pascua, rura, duces.

Totes dues eren èpiques i amb vers hexàmetre.

L'Eneida és una gran epopeia nacional romana que narra l'establiment a Itàlia del troià Eneas a fi de preparar, per desig exprés dels déus, la fundació de Roma.

Les Bucòliques són 10 poemes èpics breus sobre la vida pastorívola, on es pot apreciar una influència clara del poeta hel·lenístic Teòcrit de Siracusa pel qual fa al tema i als personatges. Els pastors canten el seus amors, les seves desventures, sovint a manera de concurs poètic en què rivalitzen entre ells.

Les Geòrgiques és un poema didàctic sobre agricultura i ramaderia que desenvolupa en quatre llibres les tècniques i els recursos que s'han d'utilitzar per millorar la feina del camp.

ENEIDA

August li va demanar a Virgili que escrivís una epopeia nacional per al poble romà. Virgili va obeir i va escriure l'Eneida i va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure-la. Va viatjar a Grècia per observar els paisatges i descriure-ho més detalladament (va morir al tornar d'un d'aquets viatges). D'aquesta manera l'Eneida no es va acabar. Abans de morir Virgili va demanar que es cremessin totes les obres no publicades, per tant, l'Eneida s'havia de cremar. Els del cercle de Mecenes ja havien llegit alguns versos de l'Eneida i finalment August va ordenar que no s'obeís el que Virgili havia deixat escrit en el seu testament.

Virgili per l'Eneida va seguir estilísticament i també temàticament el model d'Homer. L'Eneida consta de 12 llibres (12 capítols). Els 6 primers llibres segueixen l'Odissea i els 6 darrers llibres segueixen el model de l'Ilíada. En els 6 primers llibres, Virgili narra les aventures d'un troià que escapa de la guerra de Troia, anomenat Eneas.

Diferència amb Homer: No hi ha Déus ni nimfes com en la Odissea, es va més a la història. Hi ha, en l'Eneida, un missatge subliminal de Virgili fen propaganda a August.

- En el moment que Eneas baixa a l'Hades i veu que arribarà un emperador, August.

- Parla del fill d'Eneas Iulius, el qual seria l'iniciador d'una saga familiar d'on forma part August, és a dir, Iulius, fill d'Eneas és un avantpassat d'August.

Un dels objectius d'August era fer una neteja moral. Ell considerava que Roma havia caigut en la immoralitat. Intenta posar-hi ordre. Penalitza els homes solters, com per exemple, pagant molts impostos. En els teatre distribueix les grades amb zones. Intenta llançar un model d'home i ho fa a través del cercle de Mecenes i el personifica amb Eneas (l'home perfecte), un home lleial, que obeeix, que estima, que protegeix..., és un vencedor i no un vençut (model que August volia propagar entre els joves).

Objectiu de Virgili: Donar a conèixer la figura d'August, relacionar el llinatge amb August, perquè es veiés la grandesa de Roma.