L'Entorn de l'Escola

1.1 .- Ubicació........................................................................................................... 1

1.2 .- Barri................................................................................................................. 2

1.3 .- Població.......................................................................................................... 3

1.4 .- Centres Docents............................................................................................. 4

1.5 .- Relació del Barri amb l'Escola........................................................................ 5

1.6 .- Aspectes Lingüístics del Barri......................................................................... 5

1.7 .- Nivell Cultural................................................................................................ 6

1.8 .- Nivell Socioeconomic.................................................................................... 7

2.1 .- Historia de l'Escola......................................................................................... 8

2.2 .- Tipologia Escola: Fitxa d'Anàlisi.................................................................... 9

2.3 .- Organigrama del Centre................................................................................. 1 1

2.4 .- Relació del Personal Docent.......................................................................... 12

2.5 .- Relació de l'Escola amb els Centres del Barri............................................... 13

2.6 .- Confessionalitat.............................................................................................. 15

2.7 .- Llengua d'Aprenentatge i Situació Lingüística General................................ 15

2.8 .- Línies Metodològiques................................................................................... 15

2.9 .- Pluralisme i Valors Democràtics.................................................................... 16

2.10.- Criteris d'Avaluació....................................................................................... 18

2.11.- Pla de Treball del Curs.................................................................................... 19

2.12.- Activitats Prioritàries o d'Innovació del Curs .............................................. 21

2.12.1 Projecte Comenius : Vida i treball a l'ombra de les catedrals

2.12.2 Projecte del Consell d' Europa: Europa d'un carrer a l'altre

2.12.3 Simulacre d'un pla d'Evacuació

2.13.- Model d'Actuació de l'EAP........................................................................... 25

2.14.- Sortides i Activitats Complementàries d'Ed. Infantil................................... 26

2.15.- Organització del Temps................................................................................. 27

2.16.- Organització de l'Espai.................................................................................. 28

2.17.- Serveis del Centre........................................................................................... 31

2.18.- Visita al Centre de Recursos.......................................................................... 34

38

4.1 .- La Mestra......................................................................................................... 41

4.2 .- El Grup........................................................................................................... 42

4.3 .- Àrees de Treball............................................................................................. 44

4.4 .- Metodologia.................................................................................................. 46

4.5 .- Aspectes D'Ambientació i Distribució de L'aula.......................................... 47

4.6 .- Material I Recursos Didàctics......................................................................... 63

4.7 .- Aspectes D'Organització i Funcionament................................................... 65

4.8 .- Opinió Personal ............................................................................................ 67

5.1 .- La Mestra i Metodologia............................................................................... 69

5.2 .- El Grup i el Funcionament.......................................................................... 71

5.3 .- Distribució de l'Aula.................................................................................... 72

• Preàmbul............................................................................................................ 73

• Introducció........................................................................................................ 74

• Objectius Didàctics............................................................................................ 76

• Continguts Didàctics......................................................................................... 77

• Activitats d'aprenentatge.................................................................................. 78

• Temporalització................................................................................................. 102

• Avaluació........................................................................................................... 104

• Graelles d'Avaluació.......................................................................................... 107

• Conclusions Unitat Didàctica........................................................................... 113

7.1 .- A l'Aula de P.3............................................................................................ 115

7.2 .- A l'Aula de P.5........................................................................................... 117

125

1.- L´ENTORN DE L´ESCOLA.

1.1
UBICACIÓ

Vallcarca. està situat a l'antic terme municipal d'Horta, aquest barri es troba a la part alta del districte de Gràcia, entre l'avinguda de la República Argentina i el Passeig de la Vall d ` Hebron. Dins aquesta zona s'ha de distingir entre les barriades del Penitents, el Coll i la Salut, que tenen peculiaritats pròpies.

En conjunt l'extensió del barri suma un total de més de 188 hectàrees de superfície. Fins al 1904 Vallcarca va estar lligat històricament a les hores municipi independent d'Horta, tot i ser més proper a Gràcia.

El caràcter del barri és eminentment proletari i principi de segle era conegut com el barri dels propietaris de l'espardenya.

La major part dels nuclis habitats van ser edificats sense cap ordre, aprofitant el terreny disponible. Hi ha cases que s'enfilen a les roques i que arriben fins al peu de la riera. A Vallcarca és habitual trobar-hi carrers estrets, amb un cert aire de poble, on es combinen les cases de planta baixa amb els tallers i les petites indústries.

El nucli més antic és el de la Farigola. Però a partir del 1860, les famílies de la burgesia mitjana i petita van començar a comprar parcel·les per construir-hi cases d'estiueig, imitant les tendències de l'alta burgesia.

La construcció del Viaducte, el 1913, va donar un gran impuls al barri, en unir l'avinguda de la República Argentina amb tota la urbanització de la Farigola. Els desnivells s'han salvat amb escales, com la baixada de la Glòria, la de Briz i el passatge de la Farigola, que caracteritzen el paisatge urbanístic de la zona.

1.2
BARRI

Gràcia és un dels barris que juntament amb El Coll, Vallcarca, La Salut, Penitents i Camp d'en Grassot formen l'actual Districte de Gràcia. El Districte té una superficie de 4'1 Km i la del barri és de 2'03.

Gràcia sempre s'ha caracteritzat per ser un barri obrer de petites indústries i artesans. Cal destacar d'aquest barri la riquesa i antiguitat de les seves institucions: centre Moral i Instructiu , Orfeó Gracienc, Cercle Catòlic de Gràcia , els Lluïsos ...

1.3
POBLACIÓ

La relació de la població existent del Barri de Gràcia i tota Barcelona és:

Les edats que se comprenen entre aquests habitants de Gràcia són les del següent quadre, però, el barri de Vallcarca, presenta una menor densitat de població que els altres barris del districte.

Si ens fixem en les dades més escolars, veiem que el barri de gràcia , només hi ha 134 analfabets. Per un altra banda la majoria es troba en Primària, on hi ha un total de 25.183 els quals se reparteixen de manera homogènia en els centres les 13 escoles públiques i dotze de privades on se imparteix aquest tipus d'ensenyament al barri.

El nombre de població en edat escolar del districte és de 16.575, aproximadament (el 5,4% de Barcelona) i el del de docents, 1.117 (el 5,55%).

1.4
CENTRES DOCENTS

Gràcia disposa de 15 CEIP públics, dels quals 6 es troben al barri de Vallcarca. Dins el sector privat/privat - concertat hi ha: 15 CEIP, 35 CEI i 6 CEP.

El districte no té cap centre públic d'Ed. Especial. Al sector públic, sí que hi ha, però, aules en centres ordinaris seguint la voluntat d'integració de nens amb NEE. Per trobar un centre d'Ed. Especial, cal recórrer al sector privat.

Al mateix barri de Vallcarca, al carrer Gomis, es troba l'escola Lèxia que escolaritza 91 alumnes d'entre 0 i 16 anys i 11 de més de 16.

1.5
RELACIÓ DEL BARRI AMB L'ESCOLA

Aquesta relació es pot dir que només existeix a nivell burocràtic. No cal ni dir que l'escola és oberta i participativa, el que passa és que el barri ofereix poques possibilitats.

La relació més estreta és manté amb el Centre Cívic el Coll. L'escola informa els seus alumnes i pares de les activitat que organitza el Centre Cívic, fruit d'això és l'assistència d'alguns nens i nenes de l'escola a la ludoteca del Centre Cívic.

D'altra banda l'associació de veïns Vallcarca només manté contacte amb l'escola, quan necessita utilitzar la pista poliesportiva per realitzar alguna activitat puntual, tot i que les gestions per aconseguir el permès les realitzen directament amb el responsable de l'Ajuntament del Districte.

1.6
ASPECTES LINGÜÍSTICS DEL BARRI

Lingüísticament, el districte es presenta com un espai de transició entre una població més castellanitzada, la del districte 7è, i la més catalanitzada, la del 5è.El percentatge de catalans i castellans és bastant equilibrat, amb un lleuger avantatge dels segons.

Alhora, però, hi ha menys famílies on tots els membres són nascuts a Catalunya i on tots es considerin de parla catalana, in hi ha més on tots els membres son immigrants d'origen i de parla catalana. És a dir, és un districte on conviuen famílies procedents de diverses onades migratòries, amb nivell de catalanització molt diversos i amb una forta barreja lingüística, fins i tot dintre de les llars.

Ara bé, la tendència sembla aquí decantar-se cap a una major catalanització; la generació que té entre 19 i 25 anys és molt més massivament catalana de parla que les anteriors, en proporcions de gairebé el doble dels joves de l' àrea, dada que mostra que s'està produint en aquest districte una forta expansió del català com a primera llengua.

1.7
NIVELL CULTURAL

El nivell cultural és mitjà/ mitjà - alt. El districte té una activitat i una tradició cultural molt rica i arrelada.

El nivell cultural de les famílies és molt variat. Al districte de Gràcia es donen molts elements de singularitat cultural. Des de la presència de projectes pràcticament únics en el context de la ciutat de Barcelona fins a una pràctica molt estesa de participació en federacions o macro associacions d'entitats.

També es significativa l'existència d'entitats força antigues i al manteniment de programes amb molt anys de duració, la qual cosa ajuda, d'una manera determinant, a consolidar-los.El sector dominant és evidentment artístic seguit a curta distància pel purament associatiu.

Dins del sector artístic el més important és el musical. De fet les activitats artístiques al voltant de la música tenen a Gràcia un component molt més identificat i compromès amb el barri, mentre que l'activitat teatral bàsicament aprofita les seves infrastructures.

A Gràcia hi ha dos grans blocs d'entitats: les molt especialitzades (teatres, escoles de dansa, etc.) i les molt diversificades (grans entitats tradicional amb un nombre important de seccions). Les segones, sobre la base d'un treball essencialment cívic o associatiu donen suport i serveixen d'infrastructura a grups artístics de diferent nivell i qualitat (corals, esbarts, grups de teatre aficionat, etc.).

1.8
NIVELL SOCIOECONÒMIC

Socio - econòmicament es considera un barri de nivell mitjà, predomina gent de classe mitjana. La població activa és d'un 67'10%. Vallcarca és un barri poc dotat d'indústria i aquest és un dels possibles factors que expliques el relatiu baix nombre de gent que desenvolupen professions considerades “obreres”. El nombre de comerços també és escàs, sobretot en comparació amb l'activitat comercial que es dóna al nucli del districte (barri de Gràcia).

Les professions més extenses són professions de grau mitjà, tècnics superiors i professionals liberals. Respecte a les activitats professionals a què es dediquen majoritàriament els pares i mares de l'alumnat d'aquesta escola destaca el fet que hi ha un nombre bastant elevat de mestres i d'empleats de banca.

2.- EL CENTRE

2.1
HISTORIA DE L'ESCOLA

L'escola ja ha complert 84 anys d'activitat educativa. El 17 de novembre del 1918 l'Ajuntament posava la primera pedra i el març del 1923 es procedí a la inauguració de l'edifici, obra de l'arquitecte Josep Goday.

La nova escola era de nenes i pàrvuls. Emprenia la marxa i respectant el toponímic de l'indret on s'alçava, s'anomenà “ La farigola de Vallacarca”.

Després del 1939 l'escola va haver de canviar oficialment de nom  i es va passar a dir Colegio Nacional "José Bertrán Güell",  fins a l'any 1982 que va tornar a recuperar l'antic i autèntic nom de "La Farigola de Vallcarca", ja que a nivell popular, pels veïns del barri, antics alumnes i mestres l'havia continuat conservant.

2.2
TIPOLOGIA ESCOLAR : FITXA D'ANÀLISI

Escola: La Farigola de Vallcarca

Carrer: Sant Camil , nº 31

Barri: Vallcarca

Població: Barcelona

Teléfon:932138802

Comunicacions:

• Línies d'autobús: 22,28,25, 87

• Metro: Línia 3 ( verda), estació de Vallcarca, sortida per Av. Hospital Militar

Districte Postal: 08023

Districte local: Gràcia (districte VI de Barcelona)

Edifici inaugurat : 1923, i ampliat el 1977

Tituralitat: Departament d'Ensenyament Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.

Finançament: Públic

Número d'alumnat: 204 aproximadament, dels quals la majoria viuen al mateix barri.

Número de mestres: 15

Mestres especialistes: Ed. Especial, Ed. Musical, Ll. Estrangera, Ed. Física i Informàtica.

Número de línies: Una ( una unitat/ aula per curs)

Acció preferent: El carrer Gran de Gracia i la catedral.

Ensenyaments que s'imparteixen: Ed. Infantil i Ed. Primària

Coordinador de pràctiques: cap.

Nens/es d'integració: Si, un nen amb tumor cerebral, un nen hiperactiu i un nen amb trets autistes. La professora Educació Especial dos cops a la setmana ,juntament amb l'equip d'assessorament Psicopedagògic de Gràcia (EAP) que ve un mati un cop per setmana i l'assiten social del barri son els encarregats del tractament d'aquests nens.

Espais: Consta de:

• 3 aules dedicades a Ensenyament Infantil i 8 a Ensenyament Primari.

• 1 aula d'informàtica 1 aula d'educació especial

• 1 biblioteca

• 1 laboratori

• 1 menjador escolar

• 1 cuina

• 3 patis

• 2 despatxos o tutories

Arquitectònicament el centre no està gens adaptat per a rebre un nen/a amb deficiències motrius . No té ascensor, ni rampa per pujar , tot son escales, les portes són petites, els banys no estan adaptats, no arriba cap autobús o metro fins a la porta de l'escola...

2.3
ORGRANIGRAMA DEL CENTRE: ELEMENTS QUÉ EL COMPONEN I ESTRUCTURA

APA SERVEIS

- Conserge

• Personal - Personal

• de neteja

- Personal

de cuina

- Personal

de menjador

: Òrgans col·legiats de govern

: Òrgans executius i de coordinació docent

: Òrgans executius

2.4
RELACIÓ DEL PERSONAL DOCENT

2.5
RELACIÓ DE L'ESCOLA AMB ELS CENTRES EDUCATIUS DEL BARRI

La tasta educativa de l'escola és complementada pel Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia (CRP) i per l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic ( l´EAP) del districte de Gràcia, els quals estan situats al carrer Topazi, 29.

Els serveis bàsics que ofereix el CRP del districte de Gràcia a les escoles de la zona són: la Mediateca, tecnologia educativa, repografia i enquadernació, activitats diverses ( exposicions, conferències, visites i intercanvis d'experiències...) i cursos de Formació Permanent del Professorat.

Pel que fa a l´EAP, les seves actuacions són:

• Col·laborar amb l'equip de mestres

• Atenció a la diversitat de l'alumnat

• Atenció a les famílies

• Proposta de valoració i seguiment del procés

Tots els dimarts, una psicòloga de l´EAP visita l'escola per tal de fer un seguiment dels alumnes que assisteixen a l'aula d'educació especial. Tots aquests alumnes que assisteixen a l'aula d'educació especial ho fan a temps parcial i treballen amb la mestra especialista d'Educació Especial, la Montserrat Crivillé. A més, en molts casos, reben també classes de reforç per part d'altres mestres de l'escola.

Depenent de les característiques i necessitats del nen, se segueix el currículum ordinari però amb un ajut específic.

Al mateix temps l'escola fa servir el Centre de Documentació i Experimentació de Ciències ( CDEC) situat al Pg.Vall d'Hebron , 64-70.

La vinculació amb els Instituts d'Ensenyament :Secundari)que té l'escola són: Menéndez i Pelayo, Montserrat  ,Josep Serrat i Bonastre (Municipal)  ,Patronat Ribas  ,Carles Riba Pere Bosc i Gimpera  .              

 
2.6
CONFESSIONALITAT

Es mostren partidaris d'una escola oberta a tots els corrents pedagògics que es creguin de profit per a la formació de l'alumnat.

2.7
LLENGUA D'APRENENTATGE I SITUACIÓ LINGÚÍSTICA GENERAL

La llengua d'aprenentatge de l'escola és el català. Totes les àrees curriculars s'imparteixen en llengua catalana, a excepció de l'àrea de Llengua Castellana en què es fa servir el castellà coma llengua de comunicació a l'aula.

Els/ les alumnes que presenten una manca de domini del català reben classes de reforç per part dels mestres que imparteixen aquesta àrea. Així mateix , els alumnes que necessiten l'ajut del mestre de suport assisteixen a l'aula d'Ed. Especial. Treballen inicialment amb la seva llengua materna , i a mesura que van superant les seves dificultats , s'incorporen a la segona llengua.

El tractament acadèmic del castellà s'inicia a 1er curs de Primària de forma oral , no abans.Aquesta opció es justifica per les següents raons:

• per tal de no inferir en el procés d'aprenentatge de la lecto - escriptura

• per afavorir l'adquisició de la fonètica castellana.

A partir del segon curs de Primària es treballa de forma oral i escrita. Les llengües estrangeres que s'imparteixen a l'escola són l'anglès i el Francés, els quals s'incorporen com àrea curricular a partir de 2on de Primària.

2.8
LÍNIES METODOLOGIQUES

Els criteris metodològics del centre es poden agrupar en tres eixos:

1. Significativitat i funcionalitat de l'aprenentatge
2. Desenvolupament de les capacitats
3. Tractament de la diversitat

Els objectius generals i específics que es planteja el centre estan desenvolupats formant part del PEC i són , de forma breu , els següents:

PER TAL DE FER UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU, creuen: en una actitud favorable tenint amb compte en els coneixements previs dels alumnes ,creant interès per fer nous aprenentatges i fent comparacions dels coneixements previs amb els nous, intentant un aprofundiment i relació entre aprenentatges i retenció dels nous coneixements per una generalització i aplicació posterior.

DESENVOLUPENT LES CAPACITATS : intel·lectual i cognitiva , d'equilibri i autonomia personal , de relació interpersonal i la capacitat d'inserció social .

FAN UN TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT EN: les estratègies metodològiques ,fent un tractament específic a l'aula d'Educació Especial i si és necessari ,un ús de diferents contextos i agrupaments flexibles dins de l'aula o dins del cicle

2.9
PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS

Aquests aspectes estan desenvolupats en el PEC i de forma breu els planteja de la següent forma:

QUÈ FAN RESPECTE AL CONEIXEMENT DE L'ALUMNE ?:

Tenir constància del seu expedient acadèmic, informes i entrevistes amb sessions de traspàs de grup, comentant, si és el cas, el full de seguiment específicament  per  alguns dels alumnes Y també sessions d'avaluació inicial, sumatives i finals amb l'equip docent implicat, així com accions tutorials a alumnes /família.

Existeixen aportacions i/o col·laboracions amb els mestres d'E.E. i /o col·laboracions del personal de L'E.A.P per prendre decisions sobre diferents intervencions  amb els alumnes, establint les prioritats que siguin necessàries 
com ara, alumnes amb dificultats personals greus i/o permanents, amb o sense dictamen per atenció individualitzada  preferentment pel mestre d'E.E o alumnes amb menys recursos per aprendre, fent atencions en petit grup i/o grup tripartit.
Al mateix temps sempre tenen present atendre les urgències imprevistes.

QUINS PROCEDIMENTS FAN SERVIR ?:

La priorització d'actuacions en alumnes o grups específics queda reflectida en el Pla Anual del M.S.E.E. i de l'E.A.P. (Revisable a partir del seguiment - valoració dos cops a l'any).

Es fan diagnòstics i valoracions, individuals o de grup,  segons el cas, pel professional de l'E.A.P.  a demanda del professor/a o  família amb el fi de planificar actuacions i recursos materials i humans que marquin els procés educatiu a llarg termini dels alumnes que presentin dificultats per aprendre.

Tot el treball es consensuat amb totes les persones implicades en el desenvolupament del nen/a, o grup,  aplicant les mesures adients per a l'establiment de mecanismes de reforç, ampliacions o complimentacions de la tasca educativa.

Se estableixen ,dins les sessions d'avaluació per cicles ,la revisió de les tasques proposades, especialment les adreçades a alumnes  amb   NEE per portar un seguiment  per part del professional de l'EAP de les mesures que sota la seva col·laboració s'han  establert. 

COM ACTUEN?

Actuen amb el compromís i col·laboració de tot el professorat del centre. Tots els professors estam implicats en l'atenció de la diversitat dels alumnes.

La aplicació de grups tripartits, intercicles, la atenció individualitzada dins i/o fora de l'aula i el suport en petit grup són diverses actuacions per donar resposta a  les necessitats que no poden esperar: reforç de llengua catalana a alumnes nous vinguts i /o d'escolarització tardana , així com la diversificació d'activitats, realització de bateries...

Les modificacions en l'ACI, resulten en situacions en les que aquest adquireix una conseqüència administrativa, és a dir, es toquen elements prescriptius del currículum com són els objectius generals de l'etapa o bé la durada dels cicles. Sols es demanen quan s'han exhaurit tots els recursos.

2.10
CRITERIS D´AVALUACIÓ

Aquests els tenen desenvolupats en el PEC i són els següents:

DE L´ALUMNAT

Es parteix d'una avaluació inicial. Durant el curs, es du a terme una avaluació formativa que, en l'etapa d'ed. Infantil, es basa en l'observació. A partir de primària, a més de l'observació, es realitzen controls orals i escrits, segons s'hagi decidit en les reunions de cicle. Com a criteri de promoció, es valora de forma prioritària l'actitud.

Un cop feta l'avaluació, es complimenten tots els documents obligatoris: llibre d'escolaritat, informes individuals, expedients acadèmics, i actes d'avaluació.

DE L´ENSENYAMENT

A final de curs, s'elabora la Memòria del Centre en què es realitza una avaluació de la tasta educativa feta al centre i de la PAC. També s'intenta tenir contacte amb els Caps d'Estudi dels Centres de Secundària, als quals van els/les alumnes, per poder valora si el nivell d'aprenentatge és adient per al seu desenvolupament dins la nova tasca educativa.

AVALUACIÓ INTERNA DE CENTRE:

L'avaluació interna de Centre ha estat des de fa dos anys i aquest el tercer una rasca prioritària durant tot el curs, considerant- la part integrant de les activitats educatives.

L'objectiu d'aquesta es dona un millor coneixement de la funció docent , així com una visió de progrés desenvolupant pels alumnes si comprovar el grau dels objectius establerts. Per valorar la tasca educativa per tal de verificar la coherència i el grau d'eficàcia , i si cal, prendre mesures per millorar-la.

El claustre, l'equip directiu i els coordinadors de Infantil i Primària es reuneixen un cop per setmana per preparar, revisar i organitzar : enquestes, graelles ... les quals són presentades als mestres per a reflexionar i contestar per poder ser aprovats pel claustre i fer-ne l'ús adient.

Es treuen conclusions dels resultats obtinguts de les proves passades pels tutors i alumnes , es revisen els resultats obtinguts , i es decideix aprofundir en els aspectes en els quals s'ha detectat una mancança i si és possible buscar una millora.

2.11
PLA DE TREBALL DEL CURS

2.12
ACTIVITATS PRIORITÀRIES O D'INNOVACIÓ DEL CURS

-2.12.1 : PROJECTE COMENIUS : VIDA I TREBALL A L'OMBRA DE LES CATEDRALS

L'objectiu del Projecte Comenius és promoure la cooperació en l'àmbit de l'ensenyament escolar a tots els nivells (pre-escolar, primari i secundari). Amb vista d'assolir aquest objectiu, proporciona ajut financer a les següents activitats:

• Projectes Europeus en el marc de les associacions escolars.

• Les activitats en el camp de l'educació intercultural.

• L'aprenentatge de les llengües oficials de la UE.

• La formació contínua transaccional dels professors i personal docent.

• Foment de la innovació en mètodes i materials pedagògics.

• Promoció de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) amb finalitats pedagògiques.

• Creació i difusió de processos i instruments de lluita contra l'exclusió i el fracàs escolar i promoció de la integració a la igualtat d'oportunitats.

Comenius ofereix nombroses possibilitats a tots els nivells educatius i de formació contínua del personal educatiu en un sentit ampli. Hi ha un ventall de projectes i nombroses possibilitats de mobilitat que permeten una cooperació europea més accessible i diversa en benefici de la qualitat de l'educació.

Comenius recolza les associacions transaccionals entre centres escolars. Cada centre realitza un projecte de cooperació transaccional en el marc del "Plà Comenius" de cada centre associat al projecte. Comprèn tres accions:

• Comenius 1.1. Projectes escolars Comenius

• Comenius 1.2. Projectes lingüístics Comenius

• Comenius 1.3. Projectes Comenius per al desenvolupament escolar.

Comenius 1.1.Projectes escolars Comenius

Els projectes han d'estar integrats a les activitats habituals del centre, formar part del programa dels alumnes que hi participin, integrar diferents grups escolars i tenir el major impacte possible al centre escolar.

Tots els alumnes participen en totes les fases del projecte i al igual que el professors de les diferents disciplines.

El projecte es pot centrar en qualsevol qüestió que es consideri interessant i important, en aquest cas “ Les Catedrals” .

Comenius 1.2: Projecte Lingüístic Comenius.

L'objectiu és augmentar la motivació, la capacitat i la confiança dels joves per comunicar en llengües estrangeres. Un grup de 10 joves majors de 14 anys s'encarrega del projecte, l'element central del qual és fer un treball sobre un tema d'interès comú en col·laboració amb joves d'un altre país

Projectes Comenius 1.3. per al desenvolupament escolar
Ofereixen la possibilitat d'intercanviar experiències i informació, desenvolupar mètodes i enfocaments adients a les necessitats així com de provar i executar el més efectius organitzativament i pedagògica. Sovint, cal col·laborar amb entitats locals o amb les autoritats locals, els serveis socials, associacions o empreses entre d'altres organismes

Comenius es dirigeix tant a la formació inicial com al nivell de disciplines, de llengües incloses com a nivell dels enfocaments pedagògics i didàctics i al nivell dels enfocaments transversals.

A l'escola però ho enfoquen així:

-2.12.2 :PROJECTE DEL CONSELL D'EUROPA:EUROPA D'UN CARRER A L'ALTRE

-2.12.3: SIMULACRE D'UN PLA D'EVACUACIÓ

2.13
MODEL D'ACTUACIÓ DE L'EAP.

Nom de la professional de l'EAP: Teresa Sullà i Moreno

2.14
SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES D'EDUCACIÓ INFANTIL

2.15
ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

HORARIS D'ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

• CLAUSTRE: 1er Dimecres de cada mes de 12'30 a 14

• PCC: 3er i 4art Dimecres de mes de 12'30 a 14

• REUNIÓ COMISSIÓ D'AVALUACIÓ: Divendres de 11'30 a 12'30

• REUNIÓ DEL CAP D'ESTUDIS I ELS COORDINADORS : 2n Dimecres de cada mes de 12'30 a 14

• EQUIP DIRECTIU: Dimecres de 3 a 4'30

• REUNIONS DE CICLE:

Ed. Infantil: Dimarts de 12'30 a 14

Cicle Inicial, Cicle Mitja i Cicle Superior: Dilluns de 12'30 a 14

• REUNIONS COMISSIÓ DE FESTES: 2 n Dimarts de cada mes de 12'30 a 14

• REUNIÓ PROJECTES EUROPEUS: 1er Dimarts de cada mes de 12'30 a 13'30

• HORES LECTIVES DEDICADES A L'ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA:

- Ed.Infantil: 22 h 45'

• Ed.Especial: 11 h 45'

• Cicle Inicial: 5 h 45'

• Cicle Mitjà: 4 h 30'

• Cicle superior: 2 h 45'

• DESDOBLAMENTS DE GRUP EN EL CICLE SUPERIOR: Anglès /naturals ( Dilluns, Dimarts, Dimecres i Dijous de 11'30 a 12'30)

• AMPA: es reuneixen tots els dilluns a la tarda

HORARI DELS ALUMNES: de 9 a 12.30 i de 15 s 14:30

A l'hora de fer la temporalització per a cada cicle i curs, es té en compte, en primer lloc, la capacitat de treball segons l'edat, la qual condiciona la motivació i possibilitats de centrar l'atenció. També s'adequa a la durada de la jornada, a l'espai i a les condicions de treball.

HORARI DE CADA ÀREA

Les hores setmanals dedicades a cada àrea s'acompleixen d'acord amb el Decret d'ordenació de l'Ed. Primària i estan distribuïdes de la següent manera:

Àrea Ci cm cs total

Llengua (catalana/castellana) 11 10 10 31

ll. estrangera

Coneixement del medi social 4 4 5 13

Coneixement del medi natural 4 4 4 12

Ed. Musical 3 2 2 7

Ed. Artística i plàstica 3 2 2 7

Ed. Física 5 5 5 15

Matemàtiques 6 6 6 18

Esbarjo 5 5 5 15

HORARI DELS MESTRES

L'horari dels mestres que imparteixen classes a l'etapa d'Ed. Primària és de 37,5 hores a la setmana. A banda de les hores dedicades a docència, una part d'aquest horari està destinat a: reunions de cicle, reunions de claustre, vigilància de la biblioteca, tasques de suport i de reforç...

2.16
ORGANITZACIÓ DE L´ESPAI

EDIFICI:

Està format per dues parts unides: una torre que té 84 anys, la qual conté elements arquitectònics de gran bellesa, i un annex construït ara fa uns 25 anys, aproximadament. En total l'escola consta de 3 pisos.

Com a part del PCC, hi ha un apartat dedicat a l'organització de l'espai dins del centre: d'una banda, s'especifiquen quins són els usos dels espais comuns de l'escola: tres patis, porxo, menjador, cuina, passadissos, sòtan, despatx de Direcció, sales de professors, antic laboratori, terrassa de P3, laboratori, biblioteca, aula d'informàtica i gimnàs.

PATIS:

L'escola disposa de tres patis independents:

• Una pista esportiva, a la qual s'accedeix sortint del centre; s'ha de creuar el carrer Farigola, ja que està situada en un antic solar que va ser habilitat per l'ajuntament fa uns anys.

Aquestes instal·lacions estant ben ballades. El problema bàsic que presenta és la seva ubicació, ja que tant el professorat com els monitors de menjador han d'anar molt en compte cada vegada que l'alumnat ha de creuar el carrer, on no hi ha semàfor. Aquest pati s'utilitza per fer activitats de l àrea educació física.

• Una terrassa descoberta, situada a dalt de l'edifici, per la qual s'accedeix al gimnàs. Fan esbarjo 3 4 5 6

• Un pati descobert que està a l'entrada de l'escola on fan l'esbarjo del matí i migdia els nens i nenes de p3, p4 p5 i els/les de 1er i 2on de Primària.

BIBLIOTECA :

Es fa servir com a sala de lectura per a l'alumnat, com a aula d'audiovisuals i, també, per dur a terme les reunions de claustre, de coordinadors de cicle, de revisió del PCC... Com a material, es poden trobar aparells d'audiovisuals (vídeo, televisor, retroprojector) i un nombre força elevat de llebres organitzats per temes:

0 Obres generals

3 Ciències socials

5 Ciències naturals

7 Belles arts

8 Literatura

9,1 Geografia

9,2 Biografies

9,3 Història

Narracions i contes: I1 de 6 a 8 anys

I 2 de 8 a 10

I 3 de 10 a 12

I 4 de 12 a 14

Els codis utilitzats per classificar els llibres coincideixen amb els que es fan servir a les Biblioteques, en general, amb la finalitat que l'alumnat es familiaritzi amb aquest sistema i pugui seguir-lo a l'hora d'anar a qualsevol altra biblioteca.

D'altra banda per a cadascun dels llibres, s'elaboren tres fitxes: una d'autor, una del títol i una altra de préstec. A mes, al llom del llibre s'afegeix una etiqueta amb el codi i amb el nivell, en cas que el llibre es tracti d'un conte o narració.

SALA DE PROFESSORS:

És un espai molt reduint, fet que obliga a fer servir la Biblioteca.

AULA D´INFORMÀTICA:

Està situada al 2 pis i disposa de 16 ordinadors col·locats al voltant de l'aula. A la paret del fons, hi ha la pissarra i en el centre de l'aula, 4 taules juntes i un petit armari on es guarda el material.

LABORATORI:

Es troba al 1 pis. Com a materials disposa de: forn, pissarra, microscopi, provetes, material per experiments de captació, pots amb substàncies químiques, terrari, caixes amb minerals...

A banda de fer-se servir com a laboratori també s'utilitza de tant en tant per fer activitats manuals que requereixen espai.

AULA D´EDUCACIÓ ESPECIAL:

Es un espai bastant reduït. Com a mobiliari, disposa d'una taula central i de prestatgeries on es troba el material divers. L'inventari d'aquesta aula esta format, d'una banda, pel material que pertany a l'escola i de l'altra per l'inventari personal de la mestra especialista d'EE.

Material de l'escola: Jocs, trencaclosques, dòminos, llibres de lectura en castellà, llibres de lectura en català, altres materials...

GIMNÀS:

És un espai no gaire gran, ubicat a dalt del tot de l'edifici nou, al costat de la terrassa. El material i els diferents aparells estan col·locats al voltant: matalassos, espatlleres, plínton, barra fixa, pilotes, cubs, bancs de fusta...

AULES

Dins l'apartat sobre l'organització de l'espai, inclòs en el PCC, es presenten els dibuixos en planta de la distribució de totes les aules del centre. A més, també es fa una descripció detallada del mobiliari i material de cadascuna d'elles. Respecte aquest punt es pot destacar que les aules més grans són les d'Educació Infantil. Així mateix, la quantitat de material és també més nombrós. Una de les característiques rellevats de les aules és que totes elles disposen d'una bona il·luminació natural.

2.17
SERVEIS DEL CENTRE

AMPA

Fent una mica d'història , l'APA de l'escola Farigola va començar a l'any 1924 quan durant la proclamació de la Dictadura del General Primo de Rivera va deixar en suspens el patronat escolar. L'APA va continuar fomentant manifestacions culturals i socials que ampliessin el camp d'acció educativa de l'escola. En l'actualitat organitza activitats extraescolars .Aquestes son: natació ,anglès, anglès amb informàtica, informàtica, taller de teatre, iniciació a la música i coral, gimnàstica rítmica, serveis de guarderia de 8 a 9 del matí, esports i activitats estraescolars relacionades amb l'esport. Algunes d'aquestes activitats són subvencionades per l'AMPA , d'altres s'han de pagar.

SORTIDES

A indústries  ,museus  ,parcs  .tallers, mercats, aules de natura...

COLÒNIES:

Educació Infantil 2 dies. 

Educació. Primària 3 dies. 

MENJADOR

El menjador el porta una empresa privada, que l'AMPA va escollir. En ell és fa un treball educatiu molt important ,per aquesta raó es marquen uns objectius generals per cada curs en varis àmbits : el menjador, pati, talles i descans . Així com propostes d'activitats de jocs, tallers, danses i activitats trimestrals .

Estat situat a la planta baixa i té unes dimensions força grans. Té dos accessos: d'una banda, es pot entrar passant el vestíbul de l'entrada de l'escola i, de l'altra, per l'escala que hi ha a la part posterior del centre. La cuina es troba al fons del menjador.

La distribució dels nens/es a l'hora de seure no es aleatòria, ja que s' aprofita seure a nens/es que no mengen al costat d'altres que mengen molt bé.

A l'hora de menjar hi ha diferents encarregats: repartir aigua , el pa, recollir... l'únic grup que no té cap encàrrec és P·3,la resta tots en tenen.

A l'hora de recollir les escombraries no existeix cap tipus de reciclatge.

L'horari del menjador és:

P3: 12'30 entrant al menjador

13'15 es netegen les mans i fan un pipí.

13'45 van a descansar a l'aula de música amb unes tumbones mentre escolten música clàssica o relaxant.

14'45 es lleven ,fan un pipí i cap a l'aula.

P4, P5: 12'30 es netegen les mans i fan un pipí

12'45 entren al menjador

13'30 es netegen les mans

13'45 joc lliure o activitats dirigides

15'00 entrada a l'aula

• De primer fins a sisè 13'00 entren al menjador

13'45 es netegen les mans

14'00 joc lliure o activitats

Tots els grups - classe tenen un monitor durant tota l'estona de menjar, excepte P.3 que en té dos. Un d'aquests monitors després de dinar, fan dos cops al mes tallers per a cada grup classe, així com un dia a la setmana jocs dirigits, excepte per a P3. L'altre està tota l'estona amb els nens/es de P.3.Durant l'estona de descans dels nens/es ompli una fitxa de valoració diària de com anat el dinar per als pares i mares.

A l'escola hi ha tres patis, per tant la distribució dels nens/es després de dinar es: P4 i P5 sempre juguen al pati de baix, primària es divideix amb dos grups (tercer i quart , i cinquè i sisè ), una setmana els toca a uns anar al pati del terrat i a la setmana següent als altres( ningú vol anar)i la resta al pati de davant l'escola.

TRANSPORT

L'escola no ofereix cap servei de transport escolar

2.18
VISITA AL CENTRE DE RECURSOS

El CRP és al segon pis del carrer Topazi núm. 29. Amb transport públic se pot arribar-hi amb el metro de la línia 3 (estació Fontana), amb els autobusos 22, 24, 28 i 25 que passen pel carrer Gran de Gràcia o amb el 31, 32 i 27, que paren a la plaça Lesseps .

El Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia forma part de la xarxa de Centres de Recursos Pedagògics de Catalunya.

A Barcelona ciutat ,existeixen deu CRP ubicats als diferents districtes. El CRP de Gràcia és un servei educatiu adreçat a tot el professorat i centres docents de la zona de Gràcia .

L'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 9 a 14 hores i de 15 a 18 hores.

en el període d'estiu i fins el 15 de juliol, l'horari del servei és 8.30 a 14.30 h .

En el CRP es poden fer consultes i emportar-se en préstec el material de la mediateca (escrits, vídeos, programari...) .

Els Centres de Recursos Pedagògics tenen un fons aproximat de 60.000 notícies documentals. Hi ha un registres del catàleg que proporcionen una informació acurada del material amb indicació de la descripció bibliogràfica del document, el seu contingut i la seva disponibilitat.

Així, de cada document, es pot conèixer: títol o denominació, autoria del document, característiques físiques, indicatius temàtics, formals i del nivell educatiu on és utilitzable, descripció del contingut i de les potencialitats educatives, a quin centre es pot trobar, amb un enllaç a la seva pàgina web.

El CRP ofereix:

També mostra d'experiències de projectes Educatius Europeus que ja s'han dut o s'estan duent a terme als centres educatius de la ciutat de Barcelona.

Fer recerca i aprendre a fer-ne és la política prioritaria educativa del Centre de Recursos de Gràcia. L'objectiu és transmetre una educació a docents, escoles i alumnes, que els ha de proporcionar elements per saber autoorganitzar-se, cercar informació, destriar-la, desenvolupant el pensament crític i treballar en equip.

Pensen que cada etapa educativa, des de l'infantil fins al batxillerat i cada àmbit de coneixement te les seves pròpies estratègies i procediments de recerca que caldrà potenciar i estimular entre l'alumnat.

Des del CRP de Gràcia volem contribuir a mostrar aquestes estratègies i procediments de recerca que els centres educatius del nostre territori desenvolupen a les aules.

El CRP organitza trobades d'intercanvi d'experiències, on es dona lloc una fita important dins d'una línia de treball que el CRP ha endegat amb la participació del professorat interessat : potenciar la ciència i la recerca en l'àmbit escolar. Amb el convenciment que cal seguir treballant-hi i amb la il·lusió i el desig de contribuir a la millora de la formació del professorat i de l'alumnat de Gràcia.

L'escola de la Farigola , l'any passat va participar en la IV trobada d'intercanvi d'experiències, dins la recerca a l'àmbit escolar, amb “ els avis vénen a l'escola”

Mercè va elaborar un àlbum força interessant, ple de sentiments, curiositats, anècdotes,... que ella recorda com una experiència molt educativa i gratificant tant per els nens/es, avies/es i sobretot per ella mateixa.

3.- OPINIÓ PERSONAL DEL CENTRE

Com a conclusió central i bàsica , dir que el model d'escola i de mestre/a determina més que considerablement el futur i desenvolupament en la societat de cada nen/a.

Per poder portar a terme un procés educatiu correcte he vist que és impossible sense un treball important d'equip, amb ganes de voler fer la feina ben feta, amb voluntat i obrint-se a noves tècniques, no tenint por a provar experiències innovadores o donar resposta al que ens demanen els nens/es.

En el curt temps de pràctiques, he observat que els avanços o retrocessos d'un aula, dels nens/es no només depenen de les capacitats o limitacions d'aquests, sinó en gran part de la tasca dels educadors. Tot i això, penso que les errades dels educadors s'han de viure com un fet per millorar , per progressar i analitzar sense culpabilitzar a ningú.

Vull remarcar la figura del educador, aquest és de gran importància tant a nivell del suport que pot oferir al nen/a com a nivell de suport de la família i reeducació de les formes de interactuar amb els seus fills.

Un mestre/a no ha d'oblidar mai les limitacions que té el nen/a i ell mateix, s'ha de ser conscients dels recursos materials físics i econòmics que dispose.

Després de viure una quantitat important de sensacions noves , plenes de reflexions , idees, dubtes, neguits amb aquestes pràctiques, amb aquest diari de treball, he pogut veure que hi ha diferents maneres d'entendre la realitat de cada nen/a , de l'aula, del grup classe. Crec que només si és coneix aquesta realitat és pot intentar millorar-la.

Aquestes pràctiques han canviat la meva forma de pensar en alguns aspectes davant el tracte de les diferents necessitats educatives que és presenten a l'aula cada dia , però sobre tot en la importància del model escolar.

Per poder portar a terme un procés educatiu correcte he vist que és impossible sense un treball important d'equip, amb ganes de voler fer la feina ben feta, amb voluntat i obrint-se a noves tècniques, no tenint por a provar experiències innovadores o donar resposta al que ens demanen els nens/es.

En el curt temps de pràctiques, he observat que els avanços o retrocessos d'un aula, dels nens/es no només depenen de les capacitats o limitacions d'aquests, sinó en gran part de la tasca dels educadors. Tot i això, penso que les errades dels educadors s'han de viure com un fet per millorar , per progressar i analitzar sense culpabilitzar a ningú.

Sóc conscient del treball dur del dia a dia en l'escola, ( cosa que abans ignorava) ,però vull mirar-la des de diferents angles, per poder-la entendre, per aconseguir el creixement intel·lectual , afectiu i humà de l'alumnat. Posant voluntat , basant-se sempre en el respecte i l'estimació penso que és poden fer miracles en l'educació, en l'ensenyament.

Cada cop que he llego aquest diari, un sentiment interior em diu que he d'insistir en la millora de l'educació dels infants, que en els docents recau molta responsabilitat per aconseguir que els objectius educatius arribin a bon port. De vegades és una experiència viscuda amb intensitat, d'altres una reflexió que potser, no m'havia plantejat mai o que no sabia que existia , que fins i tot ara , no sabria explicar-la .

Com a conclusió central i bàsica , dir que el model d'escola i de mestre/a determina més que considerablement el futur i desenvolupament en la societat de cada nen/a.

Finalment destacar que crec que he aconseguit els objectius fixats a l'inici d'aquestes pràctiques “ aprendre i gaudir al màxim” aprofitant les diferents situacions viscudes per reflexionar sobre elles i enriquint-me .

4.- ESTUDI DE L'AULA DE P.3:

4.1
LA MESTRA

La professora és Cristina de Lara Cidoncha, té 43 anys i va cursar magisteri i pedagogia amb el pla antic.

Fa 5 anys que treballa amb aquesta escola i esta en plaça d'interina. Abans havia estat treballant amb escoles religioses privades concertades. Aquest era el primer cop que treballava amb una escola pública.

És una persona de caràcter molt alegre i riallera inclous quan s'enfada sembla que no ho estigui realment, sempre fa la sensació que vagi amb molt d'estrès, atabalada. Li agrada demostrar amb molts de petons i abraçades el seu afecte i amor als nens/es, desprèn amb tots molt de carinyo.

És molt desordenada, tant en la planificació de les activitats a l'aula com en aspectes personals o dels nens/es. No té el seu treball d'aula gens estructurat, ella va fent sobre la marxa i aprofitant les mil situacions o comentaris per treballar quelcom però malgrat això té una capacitat gran per captar l'atenció dels nens/es i crea expectació i motivació en ells vers el tema que sigui. És una persona preocupada per fer la feina ben feta, per arribar a tots els nens/es malgrat que no ho aconsegueix sempre ja que ,és molt bona persona però, amb un poc de prejudicis socials i estereotips molt marcats .

En l'actualitat és troba en un punt en el que creu que ja no li serveix la formació permanent, malgrat que fins arribar aquesta escola feia cursos de formació contínuament.

4.2
EL GRUP

L'adaptació dels nens/es de 3 anys a l'aula dels “ Gatets de P.3” es va fer de manera gradual durant els primers quinze dies de setembre. Aquest curs , la mestra pensa que ha estat molt positiva , gràcies a la bona col·laboració dels pares i també de l'ajut per part de l'equip de mestres de l'escola i la noia de pràctiques.

L'adaptació va transcórrer ràpida i sense cap problema , no només al grup classe sinó també a l'escola. Un possible motiu podria ser que molts nens/es havien anat abans a l'escola bressol.

Al principi de curs , la tutora junt amb la família omplen una fitxa on és reflexa les característiques personals del nen/a i un altra del procés d'adaptació.

És un grup amb 25 d'alumnes , (17 nens i 8 nenes).Els alumnes assistents a l'aula d'educació especial es cap en aquests moments al igual que no es fa cap Aci.

És un grup molt actiu, xerraire però tenen gran capacitat d'atenció quan se'ls hi demana, i força motivat per tot el que fa als aprenentatges. La relació amb la mestra i amb mi ha estat molt bona , de confiança i d'afectivitat.

Tenen molta autonomia , pot ser degut que 11 nens son " el germà gran" , només tres fills únics i 4 formem part de famílies nombroses , i la resta son els segons de 2 germans. En la majoria dels nens/es, la llengua vehicular i familiar és el català

Respecte als hàbits de relació, és un grup molt homogeni, amb moltes ganes de participar i col·laborar en les tasques de la classe. En general són molt juganers i sempre amb molt desig d'explicar les seves vivències i els seus coneixements.

Tenen molt bona relació ja que estan molt pendents uns dels altres i es pot veure en l'hora del pati o temps de joc lliure que s'agrupen pels interessos del moment de joc. Al estar tan pendents uns dels altres això crea alguns conflictes entre ells o en el funcionament de l'aula : voler tots la mateixa joguina, voler fer el mateix, voler seure al mateix joc, voler estar únicament en la mestra...

En relació als hàbits d'ordre, són molt ordenats amb els estris i jocs de la classe i amb les seves pertinences, per tant, s'ha aconsegueix un bon ritme en les activitats escolars. Des de molt aviat han après les normatives, les han fet seves i les saben aplicar correctament. De fet ells mateixos rectifiquen al nen o nena que no compleix una norma.

Pel que fa als hàbits de treball és un grup treballador en general excepte Navil o Claudia, normalment les feines sempre estan ben acollides i demostren un esforç constant , inclòs alguns cops, volen fer més feina quan han acabat en cop d'anar a jugar ( Bet, Belen, Jordi, Nuaria...).Estan molt pendents dels temes que es treballen i aporten materials de casa i també reflexen molta activitat escolar a casa seva.

En aspectes d'hàbits de neteja és un grup que no els importa embrutar-se, els encanta jugar amb la sorra, pintura o fang i no tenen problemes si les seves mans són grises o marrons, excepte Núria i Júlia. Núria no vol jugar amb plastilina li dona fàstic i té molta necessitat de netejar-se les mans quan les té un poc brutes. A Júlia no li agrada gens embrutar-se , és molt polida. A l'hora de treballar o dinar , tenen molt clar que les mans han de estar netes i no tenen cap problema a l'hora de rentar-les.

La puntualitat i assistència , com a grup de pares i mares han complet aquest hàbit de puntualitat amb general força be, excepte la Núria que arriba tard tots els dies , alguns cops a les 10 o 11 del mati. La Cristina ha parlat molts de cops amb els pares de la Núria per solucionar aquest problema , però la nena segueix arribant tard tots els dies.

En l'apartat d'assistència hi ha un cas que cal destacar. La Carla Navarro, és una nena que viu molt lluny de l'escola, és la més petita de 5 germans i es porta 11 anys en el darrer germà. Molt sovint falta a l'escola i sense cap motiu.

4.3
ÀREES DE TREBALL:

DESCOBERTA D'UN MATEIX:

A partir d'un centre d'interès , que cada mes és diferent ( partint d'un conte proposat per Els tres Elefants) s'han anant introduint les característiques i qualitats del propi cos a partir de jocs motrius i de vivències personals , que han estat conegudes per la majoria del grup classe.

A partir d'un conte, poema, cançó... s'ha anat treballant l'expressió corporal fent servir el gest i la imitació , això anat bé per els nens/es que mostraven dificultats d'expressió oral ( Navil, Laura) i timidesa ( Júlia, Pau, Irina) davant de tota la classe.

També s'han fet audicions on el moviment i el ritme han estat els protagonistes , a més de la imitació de persones, animals, objectes i fenòmens meteorològics.

Mostren una bona precisió motriu a l'hora de treure's la roba ( bata, jaqueta...) però necessiten ajuda per posar-se-la .Encara que demostren una bona autonomia en els hàbits relacionals amb la pròpia neteja i higiene personal, però necessiten treballar un poc més el control segmentari i global del propi cos .

DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL:

S'ha treballat poc des de l'àmbit on transcorre la vida dels nens/es ( família, escola, barri, veïns, amics...).

Un aspecte a destacar és interès de la tutora, Cristina per treballar els hàbits de convivència , a partir d'actituds de respecte , cooperació , solidaritat i participació.

Com a grup s'han mostrat molt motivat i participatiu en aquesta àrea . Van demostrar molt dinamisme e interès en la sortida al bosc i en la festa de la Castanyada que es treballa a l'escola.

INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES:

En general s'expressen combinat el gest , la paraula, la mirada, i l'entonació, tot i que hi ha un petit grup que tenen dificultats de comunicació ( Navil, Irina, Roger), la

seva expressió és força pobre i també juga el factor timidesa, tot i que Cristina ho intenta millorar fent petites activitats d'expressió corporal, cançons mimades, poemes, representacions...

Respecte al llenguatge escrit han aconseguit un poc de domini del traç, saben agafar el pinzell ,o els colors correctament en general , excepte Aranzazu, Navil o Ignasi. La gran majoria de nens/es reconeixen el seu nom escrit amb lletra de pal e inclòs saben identificar alguna lletra solta del seu nom quan la veuen escrita en algun altre lloc. Els nens/es que no saben identificar el seu nom és per la seva pròpia immaduresa ja que encara estan a la fase del gargot i sovint els hi manca un bon domini del traç.

En la lectura d'imatges , la gran majoria tenen un bon coneixements previs , de vivències personals i de vocabulari per tant ho saben fer força be. Encara que al començament només anomenaven els objectes en el moment d'expressar-se , com a recurs Cristina ha fet servir vivències personals , observacions directes, fotografies, dibuixos...

Cristina sempre utilitza un vocabulari correcte, sense diminutius i cridant a cada cosa pel seu nom correcte. Ha treballat molt el vocabulari del temps meteorològic i conceptes matemàtics.

En general tenen bona memorització pel que fa als poemes , dites i endevinalles. La memòria s'ha treballat mirant els dibuixos que han fet del conte, del cap de setmana, d'una festa, de ...Els nen/es tenien que explicar , fent una frase que és el que havien dibuixat intentant que no només anessin anomenant els elements del dibuix, cosa que han aconseguit un bon nombre d'alumnes.

A partir del dia a dia de la classe, de posar i treure bates, pitets, de comptar quants falten , de relacionar, de repartir material... es treballa es llenguatge matemàtic.

Dominen amb general aspectes com : gran - petit, llarg- curt, dintre - fora, obert- tancat, dalt- baix, o sobre- tota.

Treballen molt amb els blocs lògics i construccions la grandària, gruix i color

En el llenguatge plàstic treballen molt el dibuix lliure i alguns temes concrets ( sortida al bosc...).ara han començat a treballar amb el punxó , però encara els falta un bon domini de precisió mà- ull.

Cristina ha prestat molt de temps en analitzar la figura humana, analitzant les parts, la posició...

En algunes activitats s'ha fet un treball col·lectiu basant-se en poemes, endevinalles , cançons o la tardor.

En l'hora de música utilitzant la pràctica musical a partir de la cançó i del moviment ( rítmica) , amb l'objectiu de fer la música una vivència. També es treballa la discriminació auditiva amb la pràctica melòdica amb l'escolta i interpretació a través del moviment d'audicions.

Montserrat , la mestra de música, ha posat molt d'interès per el treball sensorial de la intensitat, durada, altura i direccionalitat i reconeixement timbric dels instruments de petita percussió.

Les activitats a l'aula han consistit en : cant col·lectiu, audició o moviment per l'espai , reconeixement melòdic de cançons i reproducció timbrica utilitzant els instruments de petita percussió

4.4
LA METODOLOGIA:

En relació a la metodologia , la mestra ha intentat que fos globalitzada , individualitzada , i garantint l'atenció a la diversitat i els diferents ritmes de treball.

La seqüenciació dels continguts ha estat plantejada pel llibre de text, L'elefant groc, fent els canvis que s'han considerat més adients.

A la tutora, Cristina, no li agrada gens treballar en una proposta tant estructurada, a partir de les àrees que organitzen el curriculum Els Tres Elefants , però és el que va decidir la direcció. Fet que és nota molt amb ella a l'hora de treballar les fitxes o els contes o activitats del quadern.

A més a més de les activitats proposades pels quaderns dels alumnes se n'han fet d'altres de reforç i d'ampliació i d'avaluació. L'avaluació ha sigut individualitzada i de grup i atenent a les possibilitats i capacitats personals i també tenint com a referent la mitjana del grup classe .

Dos cops ,durant el transcurs del curs la mestra ompli unes graelles avaluatives en relació als continguts treballats en les tres àrees curriculars que despès dona als pares.

4.5
ASPECTES D'AMBIENTACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L'AULA

L'aula de P.3 esta situada al nivell d'entrada a l'escola, és gran amb molta llum natural i sostres molt alts amb 4 florescents. Només entrar a l'aula, enfront, ens troben amb dos finestrals d'uns 4 metros d'alt per dos i mig d'ample que donen al pati Per protegir-se del sol hi ha unes persianes molt antigues i deteriorades que no compleixen gaire la seva funció.

També ens trobem a la cantonada de la part dreta la pica , amb els tovallons dels nens/es penjats i el racó de música. Al mig hi és la taula de treball individual i els armaris amb material de la mestra i d'ús dels nens/es (safates de colors, fulls...).

Aquests armaris formen una ela , fent una separació entre els racons de lectura ,cuina i nines i la resta de l'aula. En l'extrem de la ela que forma l'armari hi ha un altra taula que la mestra utilitza també per diferenciar el tros d'aula de joc del de treball quan els nens/es juguen per racons.

A la cantonada del racó esquerre ens trobem primer el racó de lectura , desprès el de nines i per últim la cuineta.

A la paret dreta de l'aula tal com entren ens trobem amb la pica i tovallons , amb un mirall, i sota d'aquest una cadira amb una safata on posant cada mati el pitet. A continuació hi ha els penjadors dels nens/es amb la seva foto i nom.

A sota d'aquests hi ha un prestatge on els nens/es deixen el sobre ,de comunicació amb la família, cada dia i les joguines o objectes que porten de casa. A l`inici dels penjadors, dalt, ens troben un taulell on la mestra penja fulls d'informació i imatges de la classe dels gatets i del conte que estigui treballant.

La paret de dalt, com gairebé totes les parets de l'aula, està forada amb paper d'embalar blanc, on la mestra penja els diferents treballs del nens/es. L'espai d'aquesta paret esta reservat per penjar treballs d'experimentació amb la pintura i els colors.

A la paret esquerra, tal com entren veiem una armari molt gran i antic, d'uns 6 metres de llarg per dos d'alt, que va des de un radiador fins al racó de la cuineta.

Sota d'aquest ens troben pilotes, cartolines, fulls diversos, capses amb material, i moltes cistelles. Aquestes són dels nens/es que utilitzen per emportar-se a casa diferents materials, objectes que fan...

Dins l'armari hi ha molt de material de la mestra i dels nens/es , però molt desordenat. Just al mig d'aquest hi ha 5 prestatges sense portes, amb tot el material d'ús col·lectiu a l'aula i jocs i joguines.

A l'esquerra de l'armari, penjat a la porta per fora, ens trobem una fusta on s'indica qui son els encarregats de mirar el temps, repartir, el material...A continuació en la segona porta ,dalt, hi ha una imatge d'un tren on s'indica qui serà el maquinista i l'ajudant . Cada dia és un nen/a , seguin l'ordre de la llista ja que és fa un tren cada cop que s'entra o surt de l'aula.

Baix d'aquest hi és un mural del temps que fa ,amb un sobre amb diferents símbols del temps. Cada mati els encarregats de mirar el temps , per parelles, pengen el símbol corresponent.

A la tercera porta de l'armari, per fora la mestra penja el mural amb fotos dels nens/es que ja han fet tres anys. També és un lloc on penja fotos d'actes o situacions importants que hi hagin hagut a l'aula: sortides, festes, incidents importants, algú que els hagi fet una visita...

Ara si ens situem al davant de la paret d'entrada a l'aula i la miren, ens trobem al racó esquerre uns quant més penjadors, d'ús només de la mestra, i el racó de pintura. Dalt d'aquest hi ha un taulell reservat per penjar treballs realitzats amb ceres. La paret de sota del taulell, també esta forada de paper d'embalar blanc.

A continuació ens troben la pissarra, on sempre hi ha quelcom dibuixat per la mestra o els nens/es. Dalt d'aquesta, hi ha un mural amb uns gats de color, vermell, verd, blau i groc. Cada gat de color, correspon a una taula, i sota d'aquest hi son tots els noms dels nens/es que seuen a aquesta taula. Cada dia la mestra passa llista , els noms dels nens/es que no hi son els treu i els posa dins d'una casa que dibuixa a la pissarra.

Al costat de la pissarra hi trobem un baúl i una capsa amb material divers de joc. Sota d'aquest hi ha un prestatge on la mestra posa coses , que els nens/es no poden tocar mai, com medicaments, notes,... Sota d'aquest hi és el llistat dels noms dels nens/es , activitats que fan, desdoblament del grup...A continuació hi és la porta d'entrada. Una porta gran de fusta, d'uns 4 metres d'altura per 1'5 d'ampla que no s'obre tota.

De banda a banda d'aquesta paret hi ha un cordill penjat per poder seca els treballs de pintura.

Hi ha quatre grups de taules distribuïdes en la part dreta de l'aula. Cada grup esta format per tres taules juntes, dos al extrems amb forma de mig hexàgon i una rectangular al mig. Al centre hi ha una imatge d'un gat de color enganxada, que diferencia una taula d'un altra. En cada taula seuen 6 nens/es , excepte en una que en seuen 7.

La meva opinió de la distribució i ambientació de l'espai de l'aula és que és podria millorar i potenciar al màxim el diversos recursos que ofereix, que son molts.

L'aula té molta llum natural que esta desaprofitada totalment, sempre hi son els llums encesos. Només pujant les persianes al màxim i fent unes cortinetes senzilles , no molestaria el sol als nens i entraria molta llum natural que crearia un altre ambient més natural i acollidor.

La distribució dels espais, material i el mobiliari es podrien agrupar en dos sentits: oferint la possibilitat de agrupaments i relacions diversificades de forma individual , en petit grup o en gran grup i donar de manera estable possibilitats de mobilitat i de canvi ,segons l'activitat o el treball que és vulgui fer. El fet que estigui tot el mobiliari i material tant estàtic impedeix moltes accions i possibilitats de treball i millora en les activitats.

Els nens/es treballen molt forçats ,incomodes, a aquestes taules per falta d'espai i mobilitat , ja que les fitxes de treball son de dina A-3. Si formes un cercle gran, un hexàgon ... o els deixes treballar de altres formes , de peu, asseguts o tombats al terra, al passadís, al pati...els infants estarien millor .

La distribució del material impedeix en ocasions l'autonomia dels nens/es. Quan acaben les activitats la mestra els deixa jugar a jocs de taula però aquest no els poden agafar perquè estan massa alts, amuntanyats i tenint difícil el seu accés tot sol. Sempre és la mestra la qui els hi dona.

L'aula de la classe sempre és tancada per a que cap nen/a surti de l'aula , el maneig de la porta esta molt alt i els nens/es no poden obrir la porta sols per tant cada cop que volen anar individualment al bany, o algun cop , la mestra els ha d'obrir la porta. Penso que amb una cadena, corda, o pestell la porta podria estar tancada i els infants la podrien obrir autònomament.

Per a mi , l'ambient de l'aula és el marc on vivim, aprenem, creixem, somiem i construïm coneixements nens/es i els docents. Aquest per tant, ha de ser coherent i donar resposta a la nostra forma d'entendre l'ambient. Jo entenc l'ambient , l'entorn de l'aula, en un sentit molt ampli, tant físic (objectes, materials, espai...) com cultural ( hàbits, normes, valors, conductes...) ,artístic ( quadres, imatges, murals, poesies, dibuixos...) i afectiu ( relacions e interaccions entre els nens/es, entre el material, entre la mestra i entre les famílies)

DISTRIBUCIÓ MATERIAL I ESPAI A L'AULA

POSSIBLE DISTRIBUCIÓ MATERIAL I ESPAI

4.6
MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS

El material d'ús individual per a l'alumne bé donat per Els tres Elefants, és una carpeta per a tot el curs , que conté tres quaderns , un per a cada trimestre .El primer trimestre té 4 unitats didàctiques i el segon i tercer 3.

En cada quadern hi ha el fulls de treball per als infants, cartolines i fulls adhesius per poder fer les activitats proposades.

Tots els quaderns tenen dos forats per poder-se arxivar però els fulls són tan grans que és una tasca molt difícil de realitzar per a nens/es de 3 anys.

El títol del quadern és el del conte amb el qual comença la unitat didàctica .A cada quadern hi ha activitats de totes les àrees curriculars i algunes d'aquestes estan relacionades amb el material de l'aula.

Cada quadern correspon a un mes de treball però mai es poden acabar tots.

En el dors de cada full s'hi especifiquen les activitats d'aprenentatge que els infants faran en el full així com altres activitats que poden ser prèvies o posteriors a aquestes.

També s'hi inclouen els testos del poemes i les lletres de les cançons , i es fa referència a tot el material d'aula que es pot utilitzar per fer les activitats de cada full. Malgrat això la Cristina sempre canvia un poc les activitats i el seus objectius per fer-les més properes a la realitat del grup classe.

El material d'ús col·lectiu dels Tres Elefants està també en una carpeta, aquesta conté material de suport per a l'explicació dels contes com : carotes, titelles, escenaris, imatges, laminés amb seqüències dels contes...

Els personatges, els titelles, els escenaris i les làmines de les seqüències són imatges per utilitzar-les durant o desprès de l'explicació dels contes. Aquest material la mestra el penja al taulell per què els infants mirin , recordin i puguin parlar d'ell.

També hi ha material d'art, son dues cartolines amb les reproduccions de l'obra Blau II (1961) , de Joan Miró i Polinèsia: el mar (1946) d'Henri Matisse.

Aquesta editorial també ofereix s un casset en el qual hi ha enregistrades totes les cançons , les audicions i les danses proposades en el projecte. Hi ha suggeriments específics per treballar cada audició dins de l'àrea de Intercomunicació i Llenguatge .

Com a material d'ús col·lectiu i de joc, podem dir que hi ha un armari molt gran a l'aula amb diferents tipus de jocs: trencaclosques de fusta de plàstic, grans petits, més o menys difícils, jocs de construcció de peces grans i formes molt variades , un parquing amb cotxes de diferents tipus, jocs per treballar la pinça , la motricitat fina com passar boles, cosir, jocs de classificació d'animals o imatges diverses, jocs de associació d'accions...

Per jugar al pati tenen 8 tricicles només que cada dia diu Cristina a qui li toca jugar amb ells.

Com a material d'us comú també tenen distribuïdes per safates de colors para cada taula, els rotuladors, ceres, plastidecors i colors de fusta.

En l'aula no hi ha cap material elaborat per la mestra, i les fitxes que utilitza , que són moltes, són les que altres professors del cicle li han deixar per fer-les.

El material dels racons no és massa variat ni abundant en general.

El racó de música consta només d'un casset i varies cintes de música, no hi ha cap instrument per a que els nens/es puguin tocar ni la lletra de cap cançó escrita.

El racó de pintura consta de dos trossos de fusta penjats a la paret amb un prestatge per posar els pot de pintura que només utilitzen quan la mestra ho diu.

El racó de lectura esta format per dos prestatges amb 10 llibres que cada més la mestra renova i en posa de nous.

El racó de la caseta i la cuina és molt pobre , però els nens/es solen jugar molt. Té una cuineta de fusta amb poca vaixella i cassoles, una taula rodona petita, una escombra, un debantal, una escombreria, un cotxet, 5 nines, una bressol, dos telèfons i una taula de planxar amb planxa La mestra té predisposat ampliar-lo i millorar-lo un poc.

4.7
ASPECTES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Les entrades a l'escola es fan 10 minuts abans de començar les classes, els nesn/es seuen al porxo de l'entrada i esperen a que soni el timbre per entrar a l'aula amb una fila. Els nens/es que arriben més tard entren amb la conserge de l'escola o excepcionalment amb els pares.

Quan entren, cada dia, el primer que fan es treure el sobre de la motxilla i posar-lo sobre el prestatge així com penjar el pitet i posar-se la bata. La professora de reforç o la de música sempre hi son a l'entrada i sortida dels nens/es a l'aula per ajudar a la mestra a posar i treure bates i jaquetes. Cada dos dies porten i s'emporten la tovallola i la bata i cada dia porten i s'emporten el pitet i el sobre.

La mobilitat dels nens/es a l'aula es suficient ja que hi té un espai prou ampli , en forma rectangular i amb molta llum, reservat per activitats lliures , fora de les taules i que requerisen més moviment.

La motricitat la realitzen tot el grup junt alguns dies al gimnàs, d'altres a l'aula .En l'hora de música el grup es divideix amb el grup del titella groc i el del titella blau. Aquesta classe sempre la fan fora de l'aula, a l'aula de música.

Quan el grup esta dividit la mestra aprofita per fer activitats més especifiques i que és necessita una atenció més individualitzada, cosa que també fa quan esta la professora de reforç.

La professora de reforç hi és sempre a la sortida del mati i la tarda, hi desprès també dos matins i dos tardes senceres.

El material dels racons està tot a disposició dels nens/es però la seva utilització és només en els moments que la mestra ho indica al mateix passa amb tot el material de joc de l'armari. En canvi els nens/es poden agafar i utilitzar el material de les safates (rotuladors,...) i els fulls de treball autònomament.

L'horari escolar és de 9 a 12'30 i de 3 a 4'30, però excepte 3 nens , la resta és queda al menjador . També hi ha 8 nens/es que fan servir el servei de guarderia que és de 8 a 9, així mateix 16 nens/es es queden a l'escola a les activitats extraescolar que l'AMPA organitza : ludoteca ,anglès, natació i gimnàstica rítmica.

A fer pipi van sempre que volen , però amb tot el grup també van abans d'anar al pati i a meitat de la tarda.

Dins l'aula solen treballar molt asseguts a les cadires, individualment o amb el grup de la taula i encara que Cristina té un horari a seguir per a cada dia, ella no el segueix, improvisa molt i fa tots els canvis que creu oportú.

El joc a l'aula és abundant , ric i variat tant amb joguines con amb jocs o accions que la mestra proposa abans d'anar al pati o després d'entrar ,també abans o desprès de fer pipi o qualsevol moment és joc per desenvolupar un joc on participi tothom. Les seves propostes son tan a nivell de joc dirigit com lliure, individual o amb grup.

El joc al pati és totalment lliure, els nens/es solen jugar amb els tricicles, la sorra i la font. Molts nens/es es porten joguines de casa que poden utilitzar en el pati, gairebé la majoria.

L'únic àpat que és fa a l'escola és el dinar, com a norma de la direcció del centre. No se per quin motiu els nens/es no poden portar esmorzar o berenar. Molts d'ells tenen gana durant el mati, llavors Cristina els hi dona unes galetes que ella té o a la tarda els que es queden a activitats estraescolars els monitors els hi donen quelcom per menjar.

Les estones de descans són varies: al entrar del pati, abans d'anar a dinar, desprès de dinar i abans de sortir de l'escola. Cristina dedica 5 o 10 minuts cada cop per a que els nens descansen i es relaxin un cop amb silenci, o amb una cançó, o amb un conte o amb música o amb... La mig diada la fan amb tumbones a l'aula de música amb el monitor de menjador i normalment tots dormen uns 30 o 45 minuts.

La coordinació dels mestres a nivell de cicle és molt poca ja que no es porten bé entre ells, hi ha un mal ambient de treball ,d'equip, de consens amb els objectius de cicle i això repercuteix bastant en la qualitat de la seva feina i per tant en els nens/es .

4.8
OPINIÓ PERSONAL

Desprès de consultar i reflexionar un poc sobre l'editorial de Els tres Elefants, penso que aquesta sovint associa de manera errònia la voluntat globalitzadora al fet de trobar un tema que permeti relacionar els continguts de totes les matèries. És aleshores quan la temporalització d'un tema o d'un material , el pretenen encaixar, sovint de manera forçada, a totes les àrees del programa.

Ignoren que l'aprenentatge i les conexions que els infants aniran establint entre els diferents continguts no es produeixen per acumulació o per sumació d'informació, sinó per relacions significatives, properes a ells.

Aquestes relacions se poden presentar i gestionar de diferents maneres: bé a partir d'una pregunta que els porti a comprovar quelcom, bé a partir d'un tema d'interès i de la informació que generà la pròpia recerca sobre el tema , o bé a partir d'una idea clau que podrà ser relacionada amb diferents temes. En canvi el Els tres Elefants, els temes o idees son forçats, gens propers, impedeixen l'aproximació dels nens/es als objectes o temes d'interès.

Tot i que els infants de tres anys mostren comportaments egocèntrics , Cristina ha dedicat molt d'esforç per treballar la socialització i la comunicació amb el grup. Ha treballat aspectes de relació amb els altres, del seu paper dins del grup, d'afecte i acceptació als companys.

L'organització de l'aula per racons o taller penso que es podria millorar, aquesta dificulta en ocasions que els infants interactuen entre ells. La mestra no assumeix la complexa tasca de planificar els espais, els materials, de preparar l'espai i la distribució abans del joc. Inclous en intervenir en els moments de joc o d'activitat de grup, ella no juga mai amb ells i quan jo ho he fet li ha sobtat.

S'hi he de recordar moments especials, moments de riquesa i que m'han impressionat ha segut en els moments de rotllana. Han hagut paraules, gestos, mirades... molt significatives que han potenciat molt la posta en comú de produccions dels infants així com la conversa i la discussió en grup han donat lloc a treballar aspectes de valors, normes, conductes, sentiments, vivències...

Cristina, és una mestra que alguns cops ignora aspectes de cadascun dels infants que integren el grup , com per exemple com respon davant d'algunes situacions i sobre tot acceptar les diferències individuals com una riquesa fruit del propi grup. És molt selectiva en els nens/es, hi ha alguns que li fan molta gràcia i els hi presta molta atenció i afecte i d'altres que no li fan tanta gràcia hi ho demostra amb comentaris, o mirades despectives

La comunicació en les famílies hauria de ser més sovint i una activitat més conjunta entre la mestra, escola i pares. Els pares només podent entrar a l'aula durant el primer més i mig desprès han de deixar els seus nens/es al porxo, no poden ni entrar al passadís, com a norma de la direcció de l'escola .

Des de l'Ampa es va comunicar a la direcció de l'escola que alguns pares de P.3 no se sentien acollits per l'escola, que no coneixien el treball diari dels seus fills. Fet que no els va fer canviar el funcionament per obrir les portes de l'escola per mostrar que no és un àmbit inaccessible , sinó obert fins i tot a possibles col·laboracions i aportacions . La comunicació amb la família és únicament: tres reunions amb tot el curs, amb dos informes avaluatius sobre cada nen, un sobre que porten a la motxilla cada dia però que gairebé sempre va buit i un hora a la setmana d'atenció tutorial, que vaig el meu punt de vista és insuficient amb nens/es de 3 anys, ja que cada dia sempre hi ha quelcom que la mestra ha de saber i que el pare té la necessitat de comunicar perquè el vincle afectiu encara és molt fort i estret entre mare i fill.

La meva curta estada a l'aula de P.3 la avaluo molt enriquidora i gratificant, tant per la gran quantitat de coses que m'ha ensenyat la mestra que es poden cunsegui amb una rialla a la cara i bon humor, com per els nens/es de l'aula. La seva claredat, sencilleç i innocència en les seves paraules, les seves observacions o opinions m'han mostra que son les avaluacions més reals , i certes.

5.- ESTUDI DE AULA DE P.5

5.1
LA MESTRA I METODOLOGIA

La mestra de P.5 és Mercè Briongos Rica , té 45 anys, va estudiar magisteri amb el pla antic i fa 11 anys que fa de mestra en l'escola publica i que treballa amb infants, però fa només 2 anys i mig que va arribar a aquesta escola, i encara ara no ha pogut establir una gran connexió , un apropament ,entre els companys de treball i la direcció amb ella. Fet que la fa estar incomoda i neguitosa en l'escola i recordar molt sovint els seus antics alumnes, la seva antiga escola, els seus antics companys de treball... Per tant no hi ha una coordinació dels docents entre el cicle d'infantil.

Mercè és una persona molt treballadora, ho té tot molt programat, classificat i ordenat ,no deixa mai cap temps mort a l'aula. Li agrada i necessita complir al cent per cent al que té programat i dedica moltes hores extraescolars per a fer-ho.

No fa cap tipus de formació permanent, no li agraden els canvis ni provar coses noves, és un poc clàssica.

És molt bona persona, de caràcter seriós, i veu suau però dura al mateix temps. Té una mirada sempre firma, i jo durant aquest temps de pràctiques no he vist mai que faci un peto a un nen/a o una carícia. En canvi, verbalment ,gratifica molt al nen/a que ella ho creu necessari alhora que també el recrimina..

És una persona nerviosa, sempre esta fent quelcom, però amb la mateixa facilitat que s'esvera , és tranquil·litza. He pogut comprovar que darrera d'aquesta personalitat, s'amaga una persona molt sensible. Li agrada molt expressar els seus sentiments, idees i opinions i no té cap mena de dubte en dir les coses tal com son i pel seu nom.

Li agrada molt parlar amb els nens/es i explicar-los coses. Aprofita qualsevol cosa o moment per a fer-ho. Necessita el silenci, l'ordre, i molta disciplina a l'aula.

Fa un treball molt important amb les famílies i avis , esta molt pendent de tot tipus de detalls amb elles i li agradar estar sempre en molt de contacte i comunicació. Al mínim incident o qüestió demana parlar de seguida amb la família.

Té molta cura amb el material i mobiliari de l'aula. La majoria de recursos i materials de suport o reforç con fitxes, imatges, plantilles... els ha fabricat ella. Té molta imaginació i creativitat en relació a activitats plàstiques però en canvi no les deixa desenvolupar massa als nens/es. Li agrada que els infants facin les coses tal i com ella els hi diu. Marca molt el camí que han de seguir, no els hi deixa sortir d'ell.

Treballa molt contenta , al contrari que la professora de P.3, el llibre de fitxes de Els Tres Elefants , malgrat que el complementa amb gran quantitat de fitxes fetes per ella. Quan veu que un nen/a té alguna mancança ella intenta solucionar-la amb un reforç de fitxes.

Davant la necessitat d'atenció individualitzada i especial en alguns nens/es de l'aula, Mercè ha demanat varis cops l'ajut i suport de la professora d'educació especial, però aquesta davant la gran feina administrativa que té ,no la pot atendre correctament.

El seu caràcter nerviós i la facilitat que té en esverar-se fa que l'ambient de l'aula, de treball sigui sovint tens e incòmode ja que els infants el capten de seguida i es posen ells també neguitosos. Però ella n'és conscient d'aquest fet ,i quan veu que no pot seguir , surt de l'aula de seguida i quan esta més tranquil·la torna entrar.

Davant els molts conflictes i problemes que és donen en el grup diàriament ella es sent desbordada, saturada i trista. Molts d'ells no sap com solucionar-los i de fet alguns d'ells no esta en les seves mans la solució i això l'angoixa molt.

Quan hi ha un problema , o conflicte castiga al nen/a davant el mirall, el fa sortir de l'aula, l'envia a la classe dels petits, el sarandeja, li crida, el deixa sense pati , sense joguina... de tot menys dialogar, parlar. Cosa que sempre fa però en aquests casos no.

5.2
EL GRUP I FUNCIONAMENT

El nombre d'alumnes de la classe dels “Dofins de P.5” és de 22, 17 nens i 5 nenes i tots venen junts des de P.3 i molts d'ells ja anaven junts a l'escola bressol, 9 d'ells els pares estan separats, dues nenes no tenen pare, un nen és sudamérica, i 16 d'ells son fills únics i 3 tenen un germà a l'escola .

La relació del grup classe , tant en la convivència com a la socialització dels materials i tasques escolars, en alguns moments, el comportament i l'actitud vers ells és poc madura per a la seva edat .Alguns nens del grup es dediquen per norma a destorbar l'activitat que es fa a l'aula necessiten cridar l'atenció contínuament.

Al moment de jugar al pati , lliurement , fan diferència entre nens i nenes , els hi costa organitzar jocs junts hi ha tres grups ven diferenciats : el de les nenes, el dels que és porten molt malament i la resta . Es dediquen gairebé els 45 minuts de pati , al joc de pegar , empènyer, barallar-se, insultar-se... i segons m'han dit, ho fan des de P.3.

És un grup molt mogut, nerviós, i s'esveren amb molta facilitat , per tant la mestra, Mercè ha d'intervenir contínuament. Son un poc agressius tant verbalment com físicament.

Respecte als hàbits de relació encara hi ha alguns nens/es que tenen alguna dificultat per compartir espais i material de la classe, com Jesús, Dervis...

En relació als hàbits de ordre la mestra els hi ha de recordar sempre allò que han de fer i com ho han de fer ( amb silenci, amb ordre, ...) Els càrrecs ( mirar el temps, repartir el material, esborrar la pissarra, mirar el menú, passar llista i explicar que farem avui) que s'han establert resulten prou efectius per aconseguir un bon ritme en les activitats de la classe

Pel que fa las hàbits de neteja en general són polits , però hi ha alguns nens que ja venen de casa bruts, sense pentinar i amb la cara i mans molt brutes. La Mercè ha treballat molt l'adquisició dels hàbits d'higiene personal.

En els hàbits de treball mostren molta dificultat per treballar amb silenci, amb ordre, ven asseguts i sense molesta als companys de la taula . Però en general treballen molt, demanen treballar i estan força motivats per les activitats de l'aula a excepció de Dervis, Júlia i alguns cops Joan. Funciona molt bé el treball per parelles, individual , per racons o tallers que fan tres cop per setmana, millor que el de grup. És un grup que esta molt pendent del que fan els seus companys. Així que la Mercè gairebé mai organitza activitats de treball en grup o petit grup.

Respecte als hàbits de puntualitat i assistència en general han tingut molt bona puntualitat tant en les entrades com en les sortides.

El grup classe es desdobla en les hores de música, dos cops per setmana, que hi van a l'aula de música. La classe de psicomotricitat, un cop per setmana, la fan tots junts al gimnàs.

La professora de reforç, esta un hora dos dies al mati i un hora dos dies a la tarda, setmanalment, on la Mercè aprofita per fer un treball més individual o plàstic.

Les entrades les fan desordenadament ,des de el pati ,i creuant l'aula de P.4 en el moment que sona el timbre. En les sortides, son els últims que surten d'infantil , primer ho fa P.3, desprès P.4 i per últim P.5. Mercè sempre aprofita estes estones per parlar amb la família.

5.3
DISTRIBUCIÓ DE L'AULA

L'aula esta distribuïda per racons de : nines, de pintura, de lectura, d'escriure i de matemàtiques.

Té exactament la mateixa grandària , forma ,mobiliari, llum ,i distribució d'espai i material que l'aula de P.3 anteriorment detallada ( per tant ara no la detallarem exaustivament però és pot consultar l'annex). Hi ha també 4 grups de taules diferenciades per números

PREÀMBUL

El mateix dia que vaig començar la segona part de les pràctiques Mercè ja em va dir que a finals d'aquella setmana havia de començar a fer la unitat didàctica, i que aquesta havia de ser dels bombers ja que era la que tenia programada l'editorial de l'elefant blau que és la que fa servir ella a l'aula .

Davant d'això i el poc temps que em deixava per preparar la unitat didàctica , li vaig ensenyar varies unitats didàctiques que havia fet durant la carrera centrades amb aquesta escola que li van agradar molt però no les volia portar a terme .Li vaig fer propostes noves vers un altre tema que no fos els bombers, però ella ja tenia programat aquest tema i no en volia posar un altre ni canviar-lo. Llavors li vaig proposar treballar els bombers de varies formes més motivadores i engrescadores ja que els nens/es de l'aula eren molt moguts i nerviosos, però no li van semblar temes adequats per a “ unitats didàctiques”.

Van parlar molt de cada activitat, concepte o aspecte de la unitat didàctica però jo encara ara no se el que la Mercè entén per unitat didàctica, i per descomptat que no és res semblant al que a mi m'han ensenyat a la universitat.

El resultat final va ser, fer una unitat didàctica amb quatre dies, on es treballés els bombers i és fes èmfasi amb lectoescriptura , com ella volia, amb unes activitats , una metodologia, una seqüenciació, una avaluació, una temporalització ... modificada de com en un principi van arribar a un acord ella i jo, la va canviar durant el transcurs de la unitat, a la seva manera i forma de fer.

Com a conseqüència d'això he cregut convenient crear un apartat “ situació real a l'aula” on he detallat com va anar cada aspecte de la unitat didàctica amb la fi de poder diferenciar el que jo volia o se me va aconsellar fer, amb el que finalment va ser.

INTRODUCCIÓ

La unitat didàctica la treballarem en l'etapa d'Educació Infantil, al cicle de Parvulari, al grup d'infants de 5 a 6 anys, P.5, al llarg d'una setmana durant en el primer trimestre en la tercera setmana del més de Novembre seguint i ampliant la programació de l'editorial de l'Elefant Blau. Les activitats es realitzaran durant tot el dia seguint l'hora normal de cada àrea curricular.

Amb aquesta unitat didàctica , s'hi interrelacionen totes les àrees: Descoberta d'un mateix, Descoberta de l'entorn natural i social i Intercomunicació i Llenguatge posant molt d'èmfasi en el llenguatge verbal i escrit ja que en aquesta etapa estan treballant molt l'ectoescriptura.

La motivació que ens ha conduït a escollir el treball dels bombers és el gran ventall de continguts que es poden transmetre. Amb aquesta unitat didàctica el que és pretén és que els infants descobreixin que fan els bombers, com ho fan i que pot fer el foc , convertint aquest coneixements amb un instrument de treball útil, divertit i necessari per la seva seguretat.

La majoria d'accidents patits per nens de menys de 5 anys es produeixen a la llar. La majoria d'aquests accidents es podrien evitar , però moltes vegades no tenim la suficient informació i ens posem nerviosos i no sabem com actuar. Per això és important que sapiguem com evitar- ho i en el cas que no hagués sigut possible sapiguem com ham d'actuar ràpidament i amb serenitat.

La proposta pretén ser lúdica i voldria encaminar els infants a un canvi d'actitud enfront el foc i iniciar els infants en el coneixement de les seves relacions amb el medi ambient així com educar en el coneixement de les tasques dels bombers.

La metodologia serà globalitzadora. És treballarà a partir d'activitats en petit grup i de tot el grup classe., fomentant la relació, participació i el companyerisme entre els alumnes i entre ells i l'educador, intentant poder aconseguir tots el objectius predeterminats.

L'aprenentatge que es vol aconseguir és significatiu , és a dir, a partir dels coneixements , necessitats i possibilitats de cada infant i recursos materials , d'espai i humans. És tindrà molt em compte que cada infant experimenti per ell mateix mitjançant l'assaig - error i comprovant-lo amb la pràctica directa i activa, desenvolupant al màxim la llibertat i creativitat de cada nen/a.

El paper de l'educador/a serà principalment de guiar i dirigir les activitats vers als objectius dissenyats i de crear un bon clima de comunicació i participació entre els diferents infants i amb l'educador /a, sense oblidar el paper important que té la família , també hauria de mostrar molt d'afecte , respecte i fonamentar que també és produeixi entre els infants.

L'educador /a prepararà unes activitats i recopilarà el material , motivarà i presentarà als infants el tema, també s'informarà als pares del què es pretén i del tema que es treballarà, com és farà i quin serà el seu ajut.

L'avaluació tindrà tres parts. Una inicial en la qual avaluarem per saber en quin nivell de coneixements es troben els nens/es per saber d'on hem de partir i que és el que volen saber ells sobre els bombers i el foc; alhora servirà per motivar als alumnes vers el tema.

Durant tota la unitat didàctica avaluarem de manera formativa , on anirem observant tota l'evolució i anotant les observacions en les graelles d'observació.

Finalment , avaluarem de manera sumativa , en les dues últimes activitats de la unitat, comprovant si els alumnes han assumit els objectius plantejats i en quin nivell. Sempre que avaluarem tindrem en compte que l'avaluació ha de ser global individual i continua.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Saber que s'ha de fer i que no s'ha de fer en cas d'incendi.

Conèixer els diferents vehicles, eines ,accions e intervencions dels bombers.

Conèixer algunes de les característiques morfològiques i funcionals del foc.

Expressar, pensar i escriure vocabulari, fets, accions i ambients relacionats amb les vivències pròpies vers els bombers i el foc

CONTINGUTS DIDÀCTICS

Àrea 1. Descoberta d'un mateix

Àrea 2. Descoberta de l'entorn natural i social

Àrea 3. Intercomunicació i Llenguatge

ACTIVITATS D'APRENENTATGE

TITOL: AVALUACIÓ INICIAL:

OBJECTIU

Fer una avaluació inicial a partir de preguntes i observacions per tal de motivar els nens/es vers el tema dels bombers i el foc.

ACTIVITAT NÚM 1:

Tot el grup classe es col·locarà al principi de l'aula on tenim més espai, seient tots al terra, amb rotllana i mirant cap el mestre.

En un ambient relaxat i còmode per propiciar que els nens/es prestin atenció i estableixin un diàleg, l'educadora anirà fent preguntes, reflexions , fent-los recordar alguna experiència anterior vers el foc i els bombers, creant-los dubtes... per tal d'encaminar el diàleg en què sabem i que volem saber del foc i els bombers procurant que tots participin.

Algunes de les moltes preguntes possibles podrien ser: Què és el foc?, Què és un bomber? Què fa el foc?, Què fa el bomber?, On els veiem?, Per a què ho utilitzem?, què volem saber del foc? Què volem saber dels bombers?....

L'educadora anirà registrant i observant els comportaments dels nens/es així com de les seves intervencions ( opinions, idees, reflexions, dubtes...)

METODLOGIA:

Amb tot el grup classe, amb intervencions ordenades i lliures.

DURADA:

Un hora aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS:

Música: Embrujo Clásico Grandes Compositores Españoles

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Davant la meva confusió inicial, vaig convèncer a la Mercè per fer una avaluació inicial, ja que a ella no li semblava necessari. L'objectiu principal va ser esbrinar que sabien els nens/es i que volien saber sobre el foc i els bombers.

El resultat final va ser sorprenent , creien que l'única funció dels bombers era apagar focs, que només tenien camions, que el foc era sempre dolent, no van dir res del fum...

La música no la vaig posar perquè la Mercè creia que aquesta distorsionava als nens/es i inclòs a mi per entendre el que deien els nens/es.

Vaig passar a un full amb lletra gran de pal (arial) les frases més significatives que varen dir i les vaig deixar a sobre la taula d'observació durant tota la duració de la unitat. Desprès d'acabar les activitats diàries alguns nens/es agafaven el full i el llegien.

TITOL: SORTIDA PARK DE BOMBERS

OBJECTIU:

Activitat introductòria al tema i motivadora per als nens/es .

ACTIVITAT NÚM.2

Fer una sortida al park de bombers .Aquesta visita és gratuïta i només serà necessari agafar la línia verda del metro i baixar a la tercera parada Diagonal.

En el Park de bombers aquests tenen una sèrie d'activitats i recorreguts pel park ja preparades per a infants. Durant la visita mostren els seus uniformes, els estris, els camions, ... i deixen que els nens/es juguin amb las manega i l'aigua. També donen una bossa amb un petit tríptic informatiu sobre normes de seguretat en cas d'incendi , un imant per la nevera amb el seu número de telèfon , un pòster amb dibuixos molt significatius , un globus i un llapis.

Després de la visita és farà una posta en comú a l'aula sobre tot el que hem vist, sentit, après...

METODOLOGIA

L'activitat se realitzarà amb tot el grup classe i objectiu principal serà motivar als nens/es en el tema i parlar, expressar i dialogar molt sobre el que hem vist, sentit, el que ens ha agradat ,el que no, el que ens hem quedat sense saber... procurant que tothom participi i aporti coses als altres.

DURADA

Visita: Unes dues hores i mitja aproximadament. Posta en comú: Un hora aproximadament

RECURSOS DIDÀCTICS

Serà necessari l'ajut familiar per acompanyar en la sortida i també la professora de reforç.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Mercè no s'atrevia a fer una sortida la park de bombers amb el grup classe, per el motiu de ser tan moguts i violents els nens/es. Llavors li vaig preguntar si podia venir a l'aula un company meu de la universitat que és bomber a fer-nos una visita. Mercè li va preguntar a la directora i aquesta no li va semblar bé que un estrany vingués a l'aula. Així que com activitat introductòria i motivant vaig explicar un conte “ Els Bombers” Pascale Bourgoing i Nadine Hanhn, Ed.la galera 2000.

Al matí i asseguts al terra fent una rotllana vaig explicat el conte ,Mercè va sortit de l'aula . Sola amb els nens/es vam parlar de com anaven vestits els bombers, d'on ens havíem de posar si hi hagués foc, a quin número de telèfon havíem de trucar si veiem foc (080), ...els nens/es van explicat diferents vivències dels bombers. Hem va sorprendre que més d'un nen/a confongués , o distorsionés la realitat en relació al foc.

Després vaig dibuixar un bomber a la pissarra amb la participació de tots els nens/es amb la seva màscara, mànega, casc, i alguns nenes han sortit a la pissarra per escriure el nom de cada cosa .

Quan va vindré la Mercè els va demanar que fessin un dibuix representatiu del conte.

TITOL:IMATGES D'ACCIONS : ON ENS AJUDEN ELS BOMBERS? OBJECTIU:

Conèixer els diferents ajuts i accions on actuen e intervenen els bombers alhora que verbalitzar i expressar el que observen, pensen , ...

ACTIVITAT NÚM.3

Repartir una imatge plastificada, i representativa de les diferents accions que realitzen els bombers, a cada taula.

Seran grans dibuixos , acolorits, molt detallats, que informen el nen/a sobre el cos bombers .Aquest hauran de reflexa les diferents actuacions : un incendi, una inundació amb les tasques de rescat i salvament després d'una tempesta, salvament d'animals i una accident de tràfic.

D'aquesta manera el nen/a s'assabentarà i descobrirà com treballen , les diverses funcions del servei de bombers , coneixent amb quins vehicles van , quines eines fan servir i quins vestits porten.

Al mateix temps se l'estimularà a observar i buscar , a preguntar i , sobretot , a explicar ja que primer observaran uns minuts la imatge, l'educador/a passarà per cada taula fent-los preguntes, observacions, reflexions....Després cada taula haurà de sortit ha explicar a la resta de companys que fan els bombers, la gent i que succeeix en la imatge.

Després es deixarà un temps per a que la resta de nens/es faixin preguntes als seus companys sobre la imatge. Un cop explicades les 4 imatges per les 4 taules penjarem les imatges a la pissarra i un representat de cada taula ensenyarà amb més detall a la resta de companys de la classe la imatge. També és llegirà amb grup e individualment les diferents frases corresponents a cada imatge, que cada taula haurà de posar a la imatge que li correspongui..

Les quatre imatges estaran penjades al taulell durant la duració de la unitat per poder llegir , consultar i veure quan sigui necessari.

METOLOGIA

Amb un treball per taules ,però al mateix temps intergrupal , amb molt de diàleg i participació.

DURADA

Un hora i mitja aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS.

Quatre imatges representatives de cada acció amb les seves paraules o frases.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

A la Mercè no li va semblar bé que cada taula expliques una imatge ja que tenia por de que l'estripessin i fessin molt d'enrenou, però al final l'ha vaig convèncer.

Com tots volien parlar a la vegada els vaig fe fer un tren i el que hi era al davant amb la imatge a les mans era el que podia parlar i dir el que volgués. El nen/a que volia dir quelcom més és tornava a posar al tren un altre cop.

L'activitat es va desenvolupat de forma totalment diferent a com la tenia plantejada. El comportament dels nens/es els seu interès , la gran quantitat de preguntes i el poc temps van ser les causes dels canvis. Van estar molt interessats en voler llegir les paraules: incendis, inundacions, accidents de tràfic, salvament d'animals.

Vam parlat de moltes coses: tipus de uniformes dels bombers, forma, color, material de dins dels camions, funció de les botelles d'oxigen...També vam recordat imatges que ells havien vist , accidents de tràfic patits, l'explosió de les torres gemeles...

Un nen va dir que a casa tenia fotos on hi eren els bombers, llavors tots tenien coses a casa relacionades amb el foc i els bombers. Davant d'això els vaig demanar que portessin tot el que volguessin i ho deixaríem a la taula d'observació. Van portar de tot: fotos, articles de diaris i revistes, contes, joguines, nines, cartes...Quan cada dia un nen/a portava quelcom dedicaven uns minuts a parlar sobre el que havia portat. Va ser molt enriquidor i participatiu.

TITOL: CONTE “IMAGINA, IMAGINA LES MIL FORMES DEL FOC”

OBJECTIU:

Conèixer les diverses funcions ,característiques i utilitats del foc.

ACTIVITAT NÚM.4

Amb l'ajut del bomber titella “Pascual” representativa d'un bomber que al mateix temps es un dels protagonistes , l'educador explicarà el conte als nens/es de la forma més engrescadora i motivant possible ensenyant al mateix temps les diferents imatges del conte.

En el conte es relata l'historia de com un dia l'avia d'en Pascual va fer imaginar aquest i a la seva germana les diferents formes del foc.

Un cop relatat el conte Pascual anirà taula per taula fent diferents preguntes que els nens/es hauran de contestar:

• Perquè plorava i tossia l'os?

• Perquè s'ha rimava al foc el gat?

• Què era el que feia que el coet puges al cel?...

També es dedicarà un temps per a que els nens/es que voguin puguin fer-li preguntes a en Pascual. Per acabar faran un dibuix del que més els ha agradat del conte i alhora l'educadora anirà taula per taula preguntant coses als nens/es sobre el conte, sobre el foc.

METODOLOGIA

Amb tot el grup classe . El conte narrat per el titella farà molt d'èmfasi en les diferents entonacions, i continguts amb la finalitat de motivar al màxim als nens/es i que quedi clar el seu missatge.

DURADA

Un hora i mitja aproximadament

RECURSOS DIDÀCTICS

El bomber titella “ Pascual” i les imatges representatives del conte.( En un altra activitat s'explica com és fa el titella)

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Durant el relat del conte hem va fer la sensació de que els nens/es estaven més pendents del Pascual que del conte. Les respostes van ser totes correctes , però al preguntar quin era el protagonista del conte , només tres nens van esbrinat que era el foc, la resta pensaven que era en Pascual.

L'activitat va funcionar molt bé , van estar molt atents i motivats, l'únic problema va ser que davant la gran quantitat de preguntes i explicacions que volien realitzar tots en acabar el conte , vaig d'haver d'organitzar un tren on el primer podia intervenir.

En la majoria de dibuixos del conte van sortit els camions de bombers, el bomber Pascual i el coet. A la Mercè li van agradar molt els dibuixos així que em van escollir un penjar al calendari del més de Novembre

El conte és va quedar a la taula d'observació durant tot el temps de duració de la unitat didàctica. Gairebé tots els dies hi havia conflicte perquè després d'acabar la feina podien agafar un conte per llegir i tots volien agafar aquest. Va hi haver nens/es que el van aprendre de memòria. El bomber titella Pascual també va estar a disposició del joc dels nens/es.

TEXT DEL CONTE:

QUAN ERA MOLT PETIT , ESTÀVEM LA MEVA GERMANA ,EL MEU GOS I JO JUGANT, LLAVORS L'AVIA ENS VA DIR:

• TANQUEU ELS ULLS I IMAGINEU, IMAGINEU...

QUE SOU UNS OCELLS ESPANTATS , FUGINT D'UNA COSA DE COLOR: VERMELL, TAROMJA, GROC, BLAU... QUE ESTA ESPANTANT A TOTS ELS ANIMALONS DEL BOSC.

IMAGINEU, IMAGINEU QUE SOU UN GAT MOLT I MOLT GELAT DE FRED, AL COSTAT D'UNA COSA QUE FA FLAMES AMB FIGURES DIFERENTS,ESPURNES FUM I EL FA ESTAR MOLT ESCALFADET.

IMAGINEU, IMAGINEU QUE SOU UN LLUMÍ, QUE ENCÉN UNES VELES D'UN PASTIS

IMAGINEU, IMAGINEU QUE SOU ELL, PETIT QUAN S'ENCÉN I MOLT GRAN QUAN CREIX.

IMAGINEU , IMAGINEU QUE ENTRA A LA VOSTRA HABITACIÓ I EL VOSTRE ÓS ,ESPANTAT, ESTIRAT AL TERRA , PLORA .NO POT RESPIRAR PER EL FUM.

IMAGINEU , IMAGINEU QUE SOU UN COET I QUE AMB MOLTA FORÇA, ELL, US LLANÇA AL CEL.

IMAGINEU , IMAGINEU QUE ESTEU AMB ELL, COENT PA, FUNDIN VIDRE I CREANT FIGURES DE FANG.

IMAGINEU , IMAGINEU QUI SOC JO? DONS OBRIU ELS VOSTRES ULLS , SÓC EL SENYOR FOC. ALGUNS COP BO, D'ALTRES DOLENT, ALGUNS COPS EL VOSTRE AMIC, D'ALTRES EL VOSTRE ENEMIC.

IMAGINEU , IMAGINEU ARA PERQUÈ EM VAIG FER BOMBER? SÍ ,SÍ PER CONÈIXER MILLOR AL SENYOR FOC .

IMAGINEU, IMAGINEU QUE SOU UNA CASSOLA GRAN, BEN ESCALFADA, AMB UNA SOPA QUE SI OLOREU EL FUM QUE SURT... UMMM QUE BONA HA D'ESTAR.

TITOL:FITXA MATEMÀTICA

OBJECTIU

Descompondre i utilitzar el nombre fins al 6 fent grups i subgrups utilitzant la lògia i l'assaig error.

ACTIVITAT NÚM. 5

Com activitat prèvia llegirem uns problemes de lògica matemàtica amb la finalitat de motivar-los. Primer hauran de pensar en silenci i no podran contestar fins que la mestra /e o indiqui.

Uns exemples d'un problema podria ser:“ Si un bomber té tres màscares i un amic li regala tres més, quantes tindrà en total?. Si un park de bombers té 5 camions i 3 s'espatllen, quant en tindrà en total?”

Per una major significativitat després es treballarà la descomposició de nombres mitjançant conjunts i subconjunts , en el terra amb fitxes de fusta i trossos de llana .Hauran de fer conjunts i subconjunts amb el nombre total de peces que indiqui la mestra/e

També és faran a la pissarra tots junts, alguns exemples de descomposició de nombres amb la mateixa estructura que les fitxes posteriors on l'educador/a intentarà que participin els nens que ella hagi comprovat que poden tenir més dubtes.

Finalment se donarà una fitxa a cada nen/a que haurà de resoldre individualment. L'educador /a i serà en tot moment pendent si algun nen/a necessita algun ajut.

METODOLOGIA

Asseguts en rotllana al terra amb tot el grup classe als problemes de lògica previs i després a la pissarra tots junts, per acabar fent la fitxa a la taula individualment. L'educador /a intentarà ser el més didàctic possible en les seves explicacions o preguntes cerciorant-se que tots ho entenen.

DURADA

Un hora i mitja aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS

Verbalització de problemes senzills lògics, cordills i cartolines amb els diferents nombres per fer conjunts i descomposició de números així com el suport gràfic de la pissarra i la fitxa corresponent.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Els nesn/es van respondre molt bé. Es va poder veure molt clarament la diferencia de nivell en alguns nens/es respecte al llenguatge matemàtic. L'activitat es pot dir que va funcionar tal com la tenia plantejada des de l'inici.

TITOL: FITXA EL NÚMERO DE TELEFON DELS BOMBERS “ 080”

OBJECTIU

Conèixer el número i l'utilitzat del telèfon del bombers en cas d'emergència

ACTIVITATNÚM.6

L'educador/a explicarà en detall i claredat la importància i utilitat del telèfon dels bombers. Al mateix temps que explicarà que fan els bombers des de que sona el telèfon fins que arriben al lloc d'on els hi criden.

Demanarà alguns nens/es que surten a la pissarra a escriure el número de telèfon així com a que alguns d'ells s'imaginin i representen una situació on necessiten l'ajut dels bombers i els hagin de trucar.

Per acabar els encarregats repartiran una fitxa a cada nen/a que hauran de pintar.

METODOLOGIA

En grup de forma participativa i motivant, detallant i explicant tot el que sigui necessari.

DURADA

Un hora aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS

La fitxa corresponent i el suport gràfic de la pissarra.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Els nens/es estaven molt interessats en com s'assabentaven els bombers de les emergències, van estar molt participatius. La representació e imaginació d'una situació d'emergència per trucar als bombers, a la Mercè no li va semblar oportú fer-la.

Una fitxa amb el número de telèfon es va quedar penjada al taulell durant tota la unitat didàctica. Un nen va portar un full informatiu on s'explicava que fora de Catalunya al telèfon dels bombers era el 085 el qual també la van penjar.

TITOL:EL BOMBER TITELLA “ PASCUAL”

OBJECTIU

Gaudir amb la construcció d'una titella representativa d'un bomber.

ACTIVITAT NÚM. 7

Abans de començar a fer el titella l'educador /a explicaran un altre cop amb l'ajut del titella Pascual el conte “ Imagina, Imagina Les Mil Cares del Foc”.

Els encarregats de cada taula repartiran un full a cada nen/a amb la cara del titella que hauran de pintar lliurement per desprès retallar-la amb tisores el millor possible .A continuació és donarà a cada nen/a un full doble amb el dibuix del cos del bomber que el nen/a haurà de pintar lliurement. Un cop hagi acabant amb l'ajut de l'educador /a enroscarà el full del cos del bomber formant una espècie d'icona enganxant-lo i retallant la part de paper inferior que sobre. Desprès el nen/a haurà de enganxar tot sol el cap del bomber al cos d'aquest.

Durant tota l'activitat sonarà música relaxant “ Mountain High”

METODOLOGIA

Individualment el nen/a haurà de decidir amb quin tipus de colors vol pintar el bomber : ceres, rotuladors, plastidecors o llapis de fusta. S'intentarà que el nen/a sigui el més independent possible.

DURADA

Un hora i mitja aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS

El conte “ Imagina, Imagina les mil cares del foc”, el titella Pascual, tisores, pegament, i els fulls amb el cap i cos del titella així com la música

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Aquesta activitat la vaig d'haver fe al mateix moment que la de la foguera perquè la Mercè ho va decidir a última hora. El resultat final va ser un caos, un estrès tan per els nens/es com per a mi, ja que la meitat d'un grup feia una cosa i l'altra un altra, tots els nens/es estaven nerviosos, neguitosos, perquè també volien fer l'activitat que no estaven fent,

La Mercè va marxar de l'aula i hem vaig quedar sola. Evidentment era gairebé impossible poder atendre, escoltar, ajudar... atots els nens/es.

Un dels objectius de l'activitat era que els nens/es fossin creatius, pintant com volguessin el titella, però la Mercè els hi va fer pintar a tots amb colors de fusta i a més a més, els va posar com a exemple el que jo havia fet, amb lo qual els nens/es van pintar el seu titella exactament igual que el que jo havia fet.

M'hagués agradat fer l'activitat tota la classe junta, ja que uns la van fer un dia i uns altres un altre , parlar del uniforme del bomber, dels seus colors, de l'ofici de bomber, explicar un altre cop el conte “ Imagina, imagina les mil cares del foc”, repassar el seu contingut ... en definitiva gaudir de la plàstica, de l'activitat...

TITOL:L'EXPERIMENT DE L'ESPELMA I EL GOT

OBJECTIU

Observar , fer hipòtesis i comprendre el perquè l'espelma s'apaga quan té un got al damunt.

ACTIVITAT NÚM.8

La professora/or aprofitarà el moment en que l'aula està la professora de reforç i sortirà de l'aula per fer l'experiment amb el grup de nens/es de cada taula cada cop. Amb el material preparat sobre la taula els explicarà amb detall el material que tenen i com és aquest en relació a la grandària ( gots diferent grandària, espelmes iguals) .

Desprès els explicarà també amb detall al que faran llavors els demanarà que pensin un poc i que cadascú faci una hipòtesi sobre el que passarà i perquè creu que passarà el que diu. Objectiu principalment, és que els nens/es facin hipòtesis i després pensen perquè l'espelma s'apagarà quan el got estigui al damunt, ja que un s'apagarà abans que l'altre com conseqüència de la quantitat d'oxigen que hagi en ell per això utilitzarem dos espelmes iguals i dos gots de diferent grandària.

Quan totes les taules hagin fet l'experiment, es farà una posta en comú sobre el que hem vist, après,... sobre l'experiment.

METODOLOGIA

Per grups de 5 o 6 nens/es de forma que tots participin i facin hipòtesis i s'estableixi el diàleg.

DURADA

Dues hores aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS

L'ajut de la professora de reforç, dos gots de diferent grandària, i dos espelmes iguals.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

L'activitat la vaig fer al menjador escolar, encara que en un principi la Mercè volia que ho fes a l'aula mentre ella feia un altra cosa. Els nens/es van fer moltes hipòtesis i reflexions alguns exemples de les diferents hipòtesis que van fer son:

• el got explotarà

• el got es cremarà

• el got s'escalfarà molt

• el got es posarà negre

• l'espelma no s'apagarà ( Tots ho han dit a excepció de Jesús , ja que aquest experiment ell ja l'havia vist en un vídeo)

• l'espelma és trencarà.

• L'espelma és posarà bla

• El fum farà explotar el got

• El fum ho farà tot negre

• Haurem de cridar als bombers

• Haurem de tirar aigua per apagar el foc...

Tots els grups van voler que tornés a fer varis cops l'experiment, alguns em van suggerir que canviarà els gots , els espelmes , hem van preguntar si feia màgia. Els va semblar molt estrany que el foc necessites aire per a viure com nosaltres, les flors, els animals...

Desprès la meva idea era que tots en l'aula fessin una posta en comú sobre el que havíem vist, pensat, dit, imaginat, comprés ..respecte a l'experiment... però la Mercè va decidir que era millor que fessin un dibuix de l'experiment

TITOL:FITXA DE LA FOGUERA

OBJECTIU:

Conèixer les diferents parts d'una foguera i escriure-les.

ACTIVITAT NÚM. 9

Com activitat prèvia explicarem el conte “ Imagina, imagina les mil cares del foc” amb l'ajut del titella Pascual.

Després la educadora/or amb l'ajut d'alguns nens/es pintaran amb guixos de colors una foguera a la pissarra i s'escriuran entre tots el nom de les diferents coses d'aquesta: foc, fum, cendra, espurnes i flames.

A continuació repartirem un full a cada nen/a on hauran de pintar amb guixos de colors representatius del foc ,mullats la foguera i escriure on toqui les diferents lletres que faltin per completar les paraules.

Per cada taula es donarà un plat amb una mica d'aigua i els diferents guixos de colors que els nens/es hauran de mullar al plat i desprès pintar amb ells.

Mentre facin la fitxa sonarà música relaxant de fons “ Visions of Irland” .

Una de les fitxes estarà penjada al taulell durant tota la unitat didàctica.

METODOLOGIA

L'educador/a intentarà que el treball a la pissarra és faci amb tot el grup classe però completar la fitxa individualment. Aquest estarà en tot moment atent per ajudar als nens/es que ho necessiten.

DURADA

Un hora aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS

Un plat amb aigua per cada taula, guixos de colors , la pissarra com a suport visual , la música i la fitxa corresponent

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Al contar el conte hem vaig a donar que gairebé la majoria dels nens/es ja es sabien de memòria la frase repetitiva “ imagina, imagina...” e inclòs algunes frases. Un nen ( Guillem) es sabia el conte de memòria, al preguntar-li com era això hem va dir perquè l'havia llegit tots els dies. Hem va sorprendre que al contar el conte un altre cop estiguessin tan atents i motivats com el primer dia que els hi vaig contar.

En aquesta ocasió els nens/es van poder escollir els colors que van volgué, van fer la foguera de la forma que van desitja i el resultat va ser realment creatiu i bonic , van donar matisos curiosos a les espurnes, al fum, a la forma de les flames...

TITOL:LA FOGUERA

OBJECTIU

Gaudir de la construcció d'una foguera amb diferents textures de papers.

ACTIVITAT NÚM. 10

L'educadora/or tindrà preparat tot el material en les 4 taules de l'aula per a que els nens/es treballin en petit grup. Amb anterioritat haurà demanat al nens/es que portin capses de casa. La capsa haurà de ser gran i s'hauran de deixar les parts superior per tancar-la mig aixecades i enganxades amb cinta adhesiva perquè no s'obrin. Amb música acord amb el foc els nens/es pintaran amb pinzell la capsa de color vermell i desprès enganxaran amb pegament les diferents tires de colors i textures de papers tal com ells vulguin. L'únic que és demanarà és que treballin amb silenci.

Mentre l'educadora anirà taula per taula observant als nens/es fent preguntes, reflexions, observacions... sobre la forma del foc, colors... i animant a que consultin el conte “ Imagina, Imagina les mil formes del foc” o miren el taulell amb les diferents imatges de focs.

Si és pot el mateix dia de l'activitat o en un altre moment és farà una posta en comú sobre les sensacions i experiència viscuda en la construcció de la foguera.

METODOLOGIA

Treball en petit grup intentat gaudir al màxim de la plàstica, de l'activitat tot escoltant la música i sentint les diferents textures de paper.

DURADA

Un hora i mitja aproximadament

RECURSOS DIDÀCTICS

4 capses grans, cinta adhesiva, pinzells, pintura vermella pegament i papers de colors i textures diferents.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Aquesta activitat, tal com ja he explicat abans, la vaig d'haver fe al mateix moment que la de la titella Pascual, perquè la Mercè ho va decidir a última hora. El resultat final va ser un caos, un estrès tan per els nens/es com per a mi, ja que la meitat d'un grup feia una cosa i l'altra un altra, tots els nens/es estaven nerviosos, neguitosos, perquè també volien fer l'activitat que no estaven fent,

La Mercè va marxar de l'aula i hem vaig quedar sola. Evidentment era gairebé impossible poder atendre, escoltar, ajudar... atots els nens/es.

M'hagués agradat fer l'activitat amb tot el grup classe, parlar junts de la foguera, dels seus colors, formes, funcions, utilitats de poder imaginar el foc en els seus caps mentre escoltaven la música i tocaven , observaven els diferents colors i papers ...

TITOL.QUINS VEHICLES UTILITZEN ELS BOMBERS ?

OBJECTIU

Conèixer els diferents vehicles que utilitzen els bombers en les diferents emergències que tenen.

ACTIVITAT NÚM. 11

L'activitat consisteix en treballar els diferents vehicles que utilitzen els bombers en els seus salvaments: camions, vaixells, avionetes, cotxes i helicòpters . Seguts al terra fent rotllana, donarem una imatge cada dos nens/es i els demanarem que un la aguanti i l'altre expliqui el que vegi en la imatge i després a l'invers.

L'educador/a anirà fent observacions, reflexions, preguntes, creat dubtes als nens/es per a que aquest expliquen i diguin les diferent coses importants de les imatges, al mateix temps que aprofitarà per recordar i observar si estan assolits alguns del continguts donats.

METODOLOGIA

Crear un ambient relaxat i tranquil que doni peu al diàleg i participació de tot el grup classe.

DURADA

Un hora aproximadament

RECURSOS DIDÀCTICS

Les diferents imatges representatives dels vehicles que utilitzen

SITIACIÓ REAL A L'AULA

Com eren molts els nens/es que volien participar , opinar, preguntar o explicar alguna experiència, aixecant el braç van sortir al centre de la rotllana un a un i van dir el que volien.

L'activitat va acabar molt bruscament ja que la Mercè ens va fer aixecar a tots del terra per fer un altra activitat que ella volia fer...

Les imatges del vehicles van estar durant tota la unitat didàctica al taulell penjades.

TITOL:EL CAMIÓ DE BOMBERS

OBJECTIU

Gaudir de la construcció d'un camió de bombers alhora que conèixer les diferents parts d'aquest.

ACTIVITAT NÚM. 12

El camió de bombers és farà amb dos dies. Cada taula farà un camió. La educadora/or explicarà en cada sessió en detall el que els nens/es han de fer però no com ho han de fer, això ho hauran de decidir ells ( color, forma sirenes, dibuixos material del camió, escala, lloc del número de telèfon, número de rodes...).

El primer dia pintaran tot el camió , dibuixaran i retallaran les sirenes i rodes i les pintaran.

El segon dia enganxaran les sirenes i les rodes i acabaran de pintar i dibuixar els diferents materials i coses que té el camió de bombers.

Els nens/es que vulguin podran consultar les imatges o joguines dels camions que hi hauran a la taula d'observació.

METODOLOGIA

Treball en petit grup, per taules on els nens/es facin el camió de bombers més o menys lliurement i on l'educadora/or intentarà que tots participin i aportin quelcom.

DURADA

Dos dies ,un hora i mitja cada dia.

RECURSOS DIDÀCTICS

4 capses grans de cartró i un parell de petites o trossos de cartró, pegament, tisores, cinta adhesiva, pintura vermella, groga , negra i blava, pinzells , plats . I la professora de reforç.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Mercè va voler que ho fes només amb un grup de 7 nens/es ja que pensava que un camió per cada taula era massa, jo li vaig demanar de fer-lo amb un dia amb una meitat de la classe i l'altre amb l'altra meitat ja que volia que participessin tots, però no li va semblar bé..

Després aquesta activitat necessitava com a mínim dos dies per poder sacar-se la pintura i enganxar les diferents peces ... , volia parlar un poc de les coses que tenen els camions de bombers, posar música... però finalment vaig haver de fer l'activitat en un hora i mitja i sense música perquè ella volia treballar amb l'altre grup. Va se un estrès per acabar el camió, una contra rellotge , no vam poder parlar, les rodes es van quedar doblades, la pintura barrejada...

Els nens/es es van posar nerviosos perquè tots volien fer el camió , Mercè és va posar de mal humor perquè els nens/es no estaven pendents de l'activitat que ella estava fent i tot plegat l'ambient de treball va acabar sent molt tens.

TITOL:VOCABULARI ESPECIFIC

OBJECTIU

Saber com s'escriu el diferent vocabulari específic de la unitat

ACTIVITATNÚM.13

Per fer més significatiu el vocabulari de la unitat didàctica , asseguts al terra en rotllana posarem al terra cartolines amb les diferents lletres de pal del abecedari.La consigna serà que els nens/es tinguin que pensar paraules de coses que hagin vist o sentit a les imatges dels bombers. Podran mirar al taulell on son penjades o a la taula d'observació.

Quan algun nen/a no sàpiga o li faci vergonya sortir sol L'educadora demanarà que un altre nen/a li ajudi.

Després a la pissarra,, la mestra/es escriurà la paraula bomber i els nens/es hauran d'anar dient paraules que comencin per cada una de les lletres de la paraula bomber. Junts faran 6 fileres , de paraules que la mestra/e anirà escrivint a la pissarra. Desprès demanarà als nens/es que en un full escriguin paraules que comencin per la mateixa lletra que la paraula bomber.

La educadora/or estarà observant als nens/es que necessiten ajut.

METODOLOGIA

treball amb tot el grup classe , participant tots de forma lliure i ordenada.

DURADA

Dues hores aproximadament

RECURSOS DIDÀCTICS

Cartolines amb l'abecedari, la pissarra com a suport gràfic i el taulell i material de la taula d'observació.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

La Mercè va marxar i no va tornar fins al final de l'activitat per tant vaig poder desenvolupar l'activitat tal com la tenia pensada encara que van sortit alguns imprevistos.

Van sortit moltes paraules , moltes d'elles les van construir tal i com les pronuncien. En el llistat de paraules a la pissarra molt nens/es van dir paraules que no començaven per la mateixa lletra que corresponia, com cap nen/a va dir res jo tampoc. En acabar el llistat els vaig preguntar si totes les paraules estaven bé llavors se'n van adonar i entre tots les van canviar o esborrar.

En la part que havien d'escriure paraules que comencessin amb la lletra B la majoria de nens /es les van copiar de la pissarra però alguns com Itziar o Gruillem en van pensar i escriure d'altres.

A continuació com la Mercè no venia vaig haver d'ampliar l'activitat així que els vaig demanar que en un full fessin dos fileres i escriguessin en una paraules curtes i en l'altra llargues en relació als bombers,.

TITOL:SÓC UN BOMBER

OBJECTIU

Gaudir interpretant una situació d'un salvament en un incendi.

AVTIVITAT NÚM. 14

Aquesta activitat la desenvoluparem al gimnàs i consisteix amb que alguns nens/es facin de bombers i altres nens/es interpretin que estan atrapats per el foc.

Primer farem una explicació de com els bombers en una habitació plena de fum i sense poder veure res saben el camí que tenen que recórrer en la casa i després sortir d'aquesta gràcies a la mànega que van deixant al terra i els va indicant el camí de sortida. Com amb la màscara que porten , oxigen i caminant a quatre cames poden anar per el mig del fum.

Amb unes cordes llargues , que faran de mànegues , i amb poca llum representarem l'acció d'un salvament d'un bomber en una casa, caminat a quatre cames, perquè el fum va per dalt, pujà , tossint molt per culpa del fum, sense a penes veure res.. intentant que cada nen/a imagini la situació i pugui representar-la lo millor possible. Primer ho farà un grup de nens/es i despès un altre. També primer faran uns de bombers i desprès altres de nens/es atrapats.

En acabar , farem un posta en comú per parlar de l'experiència.

METODOLOGIA

Amb tot el grup classe , intentat la participació i motivació de tots els nens/es. Intentat vivenciar ,imaginar i representar el paper lo millor possible.

DURADA

Un hora i mitja aproximadament.

RECURSOS DIDÀCTICS

L'ajut de la professora de psicomotricitat, un espai ampli, i varies cordes.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

L'activitat va funcionar molt bé, tots els nens/es estaven dins del seu paper, tots van participar com bombers o com nens/es que varen ser rescatats.

Finalment un nen (Jesús que es va portat molt bé com a recompensa) el van nomenar com a el bomber més valent. Llavors vam fer una mànega molt llarga i aquest va salvar a tots els seus companys que estaven dins d'una escola amb foc. Aquest anava dient als seus companys “ tranquils, no ploreu, tanqueu la boca, aneu a quatre cames, poseu-vos al costat de la finestra, al balcó, ...

Una nena va dir que en els incendis sempre va l'ambulància i la policia a ajudar. Així que un nens/es van ver de metges i altres també de policies.

TITOL: Avaluació final , El Joc del “Penjat”

OBJECTIU

Fer una avaluació sumativa per comprovar l'èxit o fracàs del resultat del procés educatiu de la unitat amb l'observació de les explicacions dels nens i les construccions de les paraules.

ACTIVITAT NÚM. 15

Per parelles l'educador /demanarà als nens/es que escriguin en un full una paraula relacionada amb el foc o els bombers. Primer sortirà una parella escollida per la mestra /e però desprès sortiria la parella que encerti la paraula .

L'educadora abans de que la parella escrigui les ratlles de les lletres que té la paraula que ells han escrit al full, comprovarà que estigui ven escrita i que el nombre de ratlles a la pissarra correspongui amb el nombre de lletres de la paraula.

La parella que sortí haurà d'escriure les lletres que no endevinin els seus companys a la pissarra per a que no les tornin a repetir. Cada com que no encerten una lletra aquests hauran de donar una pista a més d'anar dibuixant una part del cos del penjat. L'educadora els ajudarà en tot el que sigui necessari

METOLOGIA

Amb tot el grup classe i de forma lúdica .

DURADA

Un hora aproximadament

RECURSOS DIDÀCTICS

Vocabulari del taulell o de la taula d'observació, fulls blanc, llapis, i la pissarra.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Aquesta activitat no em va deixar fer-la la Mercè ja que pensava que era massa complicada. Però en un moment que ella no hi era a l'aula vaig provar de fer-la amb un parell de nens/es per comprovar si era cert l'idea de la mercè. Estava equivocada , els va agradar tant que de fet a partir d'aquell dia molts de cops vam jugar al penjat davant les peticions d'ells. Mercè en va demanar que fes l'avaluació final com vaig fer l'inicial. Fent una rotllana i preguntant un a un.

TITOL :Simulacre d'incendi

OBJECTIU

Fer una actuació correcta en el simulacre d'incendi aprofitant l'ocasió per fer una avaluació final hi veure si s'han assolit alguns objectius proposats a l'inici de la unitat

ACTIVITAT NÚM. 16

Sonarà la sirena cinc cops seguits intermitentment , preguntarem als nens/es que creuen que és . Un cop ho hagin dit els demanarem que poc a poc , amb tranquil·litat i ordre facin una fila per sortir al pati .

Desprès farem una posta en comú sobre l'experiència.

METODOLOGIA

Simulacre: Amb tot el grup classe i de forma serena i tranquil·la. La posta en comú també es farà amb tot el grup classe procurant que tots els nens/es participin de forma lliure i ordenada.

DURACIÓ

Uns 10 minuts el simulacre i mig hora la posta en comú

RECURSOS DIDÀCTICS

Serà necessari l'ajut de la professora de reforç per comprovar que cap nen/a es queda a l'aula i ajudar a sortir al pati a tots i la col·laboració de tots.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Aquesta proposta del simulacre estava programada fer-la durant el curs, llavors vaig demanar a la directora si la podríem fer ara que estava treballant els bombers. Va dir que si i llavors el simulacre d'incendi el va realitzar tota l'escola per sorpresa.

Alguns nens/es van preguntat si tenien que caminar a quatre cames, si tenien que tapar-se la boca, si havíem trucat al 080...

Després vam parlat del que havíem fet, molts nens/es no entenien el significat d'un simulacre, d'una prova, o associaven a una broma , a una equivocació....

TEMPORALITZACIÓ

NOVEMBRE 2001

SITUACIÓ REAL A L'AULA

SITUACIÓ REAL A L'AULA

La temporalització va variar per varies raons.

La primera perquè malgrat que li vaig ensenyar a la mercè la temporalització de les activitats a l'inici de la unitat didàctica i li van semblar bé ,desprès sense donar-me cap explicació , el segon dia de portar a terme la unitat va decidir canviar l'ordre d'aquestes.

Segon , com a conseqüència de les visites a l'escola que es van fer en relació al comenius.

I tercer, perquè la Mercè volia que jo portes a terme la unitat, però sense ella deixar de fer cap de les activitats que tenia programades per el mes fer.

Va estar molt preocupada durant tota la unitat per poder acabar el llibre de fitxes, inclòs algunes activitats no me les va deixar acabar , finalitzar del tot o vaig d'haver fer dues a l'hora com en el cas de la titella i la foguera .

L'ordre de les activitats , la temporalització d'aquestes , estava molt estudiada pera que els continguts de la unitat tinguessin un sentit, una raó de ser , amb l'objectiu principal que estiguessin ven lligats uns amb els altres per a que els nens/es no és perdessin.

La professora de música els va ensenyar una cançó de bombers que la van cantar molt de cops durant i desprès de la unitat didàctica

AVALUACIÓ

L'avaluació serà contínua i individualitzada. Primerament observarem per veure d'on partim ,és a dir, quins continguts conceptuals ,procedimentals i altitudinals tenen assimilats.

D'aquesta manera coneixerem el que saben els nens/es i els seus interessos, necessitats i motivacions. Per aquesta avaluació hem destinat una activitat, la primera de la unitat didàctica.

L'avaluació també és important que sigui globalitzadora. L'observació serà el mitja per avaluar, tant en l'avaluació inicial , com en l'avaluació formativa que és aquella que realitzarem al llarg de les activitats o de manera més amplia en tota la unitat didàctica.

Per facilitar la feina d'avaluació, realitzarem plantilles o graelles que anirem omplint a mesura que observem els alumnes al llarg de les activitats.

Finalment quan acabem la unitat farem l'avaluació sumativa que serà amb la qual veurem si els infants han assumit els objectius didàctics formulats prèviament. Aquesta avaluació la farem mitjançant l'observació amb l'ajut d'un full d'assoliment d'objectius. Destinarem l'última activitat a l'avaluació sumativa, el joc del penjat, que engloba tots els objectius proposats.

L'avaluació no només ens servirà per veure si els nens/es han assolit els objectius que volíem, sinó també per veure si la unitat didàctica i les activitats eren adequades, d'aquesta manera podrem reflexionar i consegüentment millorar la nostra tasca docent.

SITUACIÓ REAL A L'AULA

Vaig intentar que les activitats fossin lliures , donant totes les consignes i explicacions al començament de cada activitat, però la realitat va ser molt diferent. Primer perquè els nens/es no saben, no estan acostumats a treballar sinó ho tenien tot ben il·lustrat, a pensar, a crear per ells mateixos a.... Davant les preguntes dels nens/es i les meves respostes : Com ho faig? Com

color ho pinto això? Del que pensis tu que et quedarà més maco, Està bé així? Si a tu t'agrada si.. La Mercè hem va dir que no els podia donar tanta llibertat en les activitats.

L'objectiu era fer una avaluació formativa utilitzat el mètode de l'observació i basant-me en els criteris d'individualització i coneixements previs de cada infant en concret. Aquesta avaluació la volia fer amb unes graelles que vaig dissenyar de manera que l'observació quedes registrada i així poder guiar-me una mica per el que tenia que donar més importància i no descuidar cap objectiu ni cap alumne.

A l'aula no les vaig poder omplir perquè la Mercè hem va dir varis cops que era una tonteria, una pèrdua de temps ,que era massa feina ... A l'hora del pati no ho podia fer perquè “era més important vigilar als nens/es i aprendria més observant-los al pati...”. Vaig començar a omplir-les en casa, però com vaig veure que no les estava omplint d'acord a la realitat de l'aula , dels nens/es ho vaig deixar de fer.

Finalment pensava que era necessari fer una avaluació final per veure si realment s'havien adonat de tot el que havien après i sabien, una avaluació on demostressin tots els recursos i coneixements que tenien ,creats per ells mateixos... amb el joc del penjat. Però a la Mercè no li va semblar adequat el joc per dificultat i per temps així que no el vaig poder fer. En un altre moment que ella no hi era van jugar tots una estona al joc del penjat i va funcionar molt bé. També vaig demanar alguns nens/es més avançats en lectoescritura que escrivissin en un full el que sabien dels bombers. El resultat va ser sorprenent.

Malgrat tot el dit, vaig intentar que tots els nens/es parlessin molt, intentant que tinguessin confiança amb ells per definir el que pensaven amb la finalitat de revisar les seves observacions o comentaris a mesura que anaven augmentat els seus coneixements en relació al foc i els bombers. La meva meta va ser que ells parlessin del que veien, sabien, pensaven ...però vaig tenir moltes dificultats per poder escoltar-los a tots, per el temps, l'ambient, l'activitat... encara que durant tota la unitat vaig intentar trobar sempre un temps de treball ( no tot el que jo hagués volgut) per fer postes en comú, per reflexionar, per aprendre en definitiva entre tots.

GRAELLES D'AVALUACIÓ

FULL DE REGISTRE DE COMPORTAMENTS COMUNICATIUS