L'enigma de la noia adormida; Joan Manuel Gisbert

Literatura española contemporánea. Novela infantil y juvenil. Aventuras # Argument. Soldats. Vocabulari

  • Enviado por: Rip
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Crèdits del llibre pàg. 3

Biografia de l'autor pàg. 3

Argument pàg. 4

Vocabulari pàg. 6

Opinió personal pàg. 6

CRÈDITS DEL LLIBRE

TÍTOL DEL LLIBRE: L'ENIGMA DE LA NOIA ADORMIDA

AUTOR: Joan Manuel Gisbert

NÚMERO DE PÀGINES: El llibre té 197 pàgines.

EDITORIAL: L'editorial del llibre és “BRUÑO”.

EDICIÓ: L'edició del llibre és “ALTAMAR”.

TRADUCTOR: Aquest llibre no té traductor.

BIOGRAFIA de l'AUTOR

Joan Manuel Gisbert:

Va néixer a Barcelona l'any 1949. Va estudiar Enginyeria Industrial. Des de sempre havia volgut ser escriptor, i ho ha aconseguit gràcies als lectors juvenils que frueixen de la seva obra, una narrativa actual, fantàstica, de misteri i aventures.

Els llibres que ha escrit li han permès guanyar molts premis literaris, entre altres, el “Lazarillo”, el de la Crítica, el Nacional de Literatura Infantil y Juvenil o el Sorcières (França).

La seva obra està traduïda a deu llengües estrangeres.

Ha realitzat també guions per a la televisió (“Misteri” per a TVE a Catalunya).

Considera que els seus llibres ajuden els lectors a que tinguin una opinió més alta de si mateixos i a dotar els nens de facultats com la imaginació i el ús intel·ligent del llenguatge.

ARGUMENT

Un firaire sense escrúpols exhibeix una noia submergida en un somni tan profund que sembla morta. Quan descobreix aquest fet, el Dr. Melke (metge del baró de la comarca) es posa tot seguit a investigar i amenaça Segimon (el firaire) que li pot caure un bon càstig.

Seguimon intenta fugir, però Melke l'atrapa abans que surti de la comarca. El du al castell i allà Segimon confessa que la noia li havia donat un vell llenyataire anomenat Tobies.

El baró ordena que vagin a buscar el llenyataire i, quan el duen davant d'ell explica que la va trobar abandonada en una cabana.

A Segimon el condemnen a passar una quants anys a la presó i a Tobies el declaren innocent i el deixen quedar al costat de la noia, al castell del baró Zílver.

Intenten reiteradament reanimar la noia, però no ho aconsegueixen. En vista d'això, el baró ordena que es vagin a buscar uns taumaturgs per veure si ells la poden treure d'aquest son tan profund i aparentment irreversible. Abans que arribin els taumaturgs, però, la noia desapareix de la seva cambra.

Els soldats del baró la cerquen per tot el castell i voltants, però no la troben enlloc. Melke no descarta la possibilitat d'un segrest, encara que hauria de ser una persona molt habilidosa qui ho fes.

Arriben els taumaturgs, quatre en total: Llunell el Nigromant, Maria Adelaida, Artur (un antic monjo) i Granada acompanyada del seu fill Selim.

Tots ells suposen (o endevinen) que la noia és a la torre de l'ala oest, tot i que la torre és tancada des de fa dècades.

Altor (cap de la guàrdia del castell) creu que aquesta suposició no els durà enlloc, que és impossible. Quan escorcolla la torre, però, troba la noia entre pols i teranyines.

A partir d'aquest moment els taumaturgs comencen a treballar separadament. Quan ja estan preparats, i per tal de decidir qui començarà a intentar reanimar la noia, deixen anar un falcó: si va direcció nord, començarà Llunell; cap al sud, Granada; cap a l'oest Maria Adelaida i si va cap a l'est començarà Artur.

El falcó va direcció nord i cal que comenci en Llunell, que fa un conjur espectacular, en què sembla que la noia es despertarà, però no és així.

Seguint amb el mateix mètode, llencen un altre falcó i ho intenta Artur, que fa un conjur encara més espectacular que el primer. Malgrat tot, la noia continua dormint...

El següent falcó dóna l'opció a Maria Adelaida, que també realitza un conjur extraordinari, però sense èxit.

Finalment, li toca a Granada que diu que li és molt difícil superar la màgia que els altres companys han realitzat. Tot i així, diu que intentarà endinsar el seu fill Selim en el somni de la noia, per tal que intenti, des de dins el somni, que retornin tots dos.

Fa adormir Selim: un cop dins el somni, i animat per la seva mare que li envia energia, es dirigeix en busca de la noia, tot i que no sap on la pot trobar.

Recorre molts camins fins que troba una torrassa i, al balcó, la noia. La noia té un somrís a la cara, però és un somrís cruel...

Selim comença a sentir por. Malgrat tot continua avançant. Quan ja és molt a prop nota un mur invisible davant seu que no li permet seguir endavant. Selim segueix aleshores un falcó per un laberint que el porta a l'interior de la torrassa. Dins l'espera la noia, encara amb aquell somrís.

El noi fa el cor valent i li explica a la noia que ha arribat fins allà per rescatar-la i que no pensa permetre que s'hi quedi. En aquest instant la noia desapareix. Selim observa una llum tènue al pis de dalt: s'hi acosta i torna a veure la noia, estirada al llit, dormint, sense cap somrís a la cara.

Llavors la besa i es desperten els dos a la cambra del castell del baró.

La noia explica, entre altres coses, que es diu Berenice i que el seu mestre és Lluís de Bretanya, que la va adormir perquè estava a punt de realitzar un experiment molt perillós i no volia que corres perill.

Tots surten a buscar-lo a casa seva i la troben assaltada (o almenys ho sembla). Escorcollen tot l'habitatge però no troben cap document que els doni cap pista de l'experiment.

Granada està segura que el document és dins el somni de la noia, el lloc més segur que existeix.

Adormen una altra vegada la noia i Selim, des de fora del somni, li diu que busqui unes paraules que Lluís de Bretanya havia deixat amagades dins el seu somni. A Berenice li costa però finalment les troba i les diu en veu alta. Diu que Lluís de Bretanya ha realitzat l'experiment, però no se sap si amb èxit o sense. El baró ordena que se'l busqui novament.

Mentrestant, Tobies fa una de les seves caminades i troba la cabana on va trobar la noia: entra i veu que hi ha un home ajagut a terra amb molt mal aspecte. Tobies intueix de seguida que es tracta de Lluís de Bretanya i el porta al castell.

Al castell rep atencions i es recupera: explica que l'experiment va fracassar i que, preveient-ho, havia adormit Berenice.

Granada, Selim i Berenice es converteixen en taumaturgs de la talla de Lluís de Bretanya i es fan famosos arreu.

VOC ABULARI

Defallir: perdre el coratge o ànim, caure en feblesa

Dissortat/da: desgraciat

Engolir: empassar-se, fer empassar per la gola el menjar

Entumir: adormir-se un membre del cos

Erma: lloc àrid i amb vegetació esclarissada. Sector del paisatge agrari que no produeix.

Exultant: que està transportat d'alegria

Fruir: sentir un viu plaer

Fulgurant: que fulgura

Inabastar: que no pot ser abastat (arribar a agafar o tenir alguna cosa)

Insòlit/a: no acostumat, extraordinari

Letargia: son anormal, profund i continuat, durant el qual si hom pregunta res al malalt aquest només pot donar algunes respostes vagues sense despertar-se. completament ni guardar-ne cap record

Lleu: de poc pes, lleuger

Màrfega: Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs.

Paoros/a: que fa por

Pigall: noi que acompanyava un cec per guiar-lo

Recel: malfiança, sospita

Setial: seient de cerimònia

Taumaturg: persona que fa miracles

Teia: fusta resinosa de pi i d'altres arbres que prové sobretot del cor de l'arbre i que crema amb molta facilitat

Tènue: d'una primor, finesa, petitesa, extremes

OPINIÓ PERSONAL

El llibre “L'enigma de la noia adormida” m'ha semblat un llibre d'aventures divertit i el fet que tingui com a protagonistes a taumaturgs em recorda una mica a la sèrie del Harry Potter.

Tot i així, l'argument m'ha recordat massa al tòpic dels contes: el noi-príncep que salva la noia-princesa amb un petó.