Energies Renovables # Energías Renovables

Fonts energètiques. Captadors solar de baixa temperatura. Centrals solars. Biomassa. Biocombustibles liquids. Incineraciò dels residus. Geotérmica

  • Enviado por: Àngels Fernández
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

L'ENERGIA SOLAR

  • És una energia inesgotable

  • No presenta cap problema pel medi ambient.

  • Té dues aplicacions com a font d'energia alternativa

  • Energía Fotovoltaica

  • Generació d'electricitat

  • Energía Solar Térmica

  • Producció d'aigua calenta usos domèstics i industrials

    ENERGIA FOTOVOLTAICA

      • El sistema més conegut és el de les plaques fotovoltaiques, que transformen directament l'energia lumínica del sol en energia elèctrica.

      • La base d'aquestes plaques són les cèl·lules solars o fotovoltaiques, petites peces planes d'uns 10 cm² de material semiconductor, sobretot Silici

      • La potència que pot desenvolupar cada cèl·lula depèn de la quantitat de radiació solar que rep.

      • La unitat de mesura elèctrica és el Watt pic(WP)

      • Hi ha un aparell, l'ondulador, que transforma el corrent continu en corrent altern de 220V (permet el funcionament dels electrodomèstics).

    PRODUCCIÓ D'AIGUA CALENTA

    L'escalfament de l'aigua s'aconsegueix Mitjançant els anomenats captadors solars, que contenen conductes d'aigua capaços d'absorbir la radiació del Sol quan hi queden exposats.

    CAPTADORS SOLARS DE BAIXA TEMPERATURA

      • Els captadors solars més difosos són els captadors plans amb coberta vidrada.

      • El seu funcionament es basa en l'efecte hivernacle, un receptacle cobert amb un vidre capta la radiació solar i la converteix en energia tèrmica, que queda retinguda dins.

      • El captador solar consisteix en una caixa plana de superfície relativament gran amb les parets ben aïllades tèrmicament, tapada amb un vidre on rebrà la radiació solar.

      • El vidre reté part de la radiació(raigs infrarojos o d'ona llarga) i protegeix l'interior dels efectes de la intempèrie.

      • A l'interior de la caixa hi ha la superfície absorbent, que té la funció de recollir la radiació i transmetre-la en forma d'energia tèrmica a l'aigua que circula per un sistema de tubs.

      • Aquesta superfície absorbent acostuma a ser negra per afavorir la seva funció i els tubs acostumen a ser metàl·lics, per transmetre millor la calor a líquid.

      • L'aigua que circula pels tubs pot contenir productes anticongelants, necessaris si la temperatura exterior assoleix valors inferiors als 0 ºC. Per això es fa passar per un intercanviador de calor.(aigua de la calefacció).

      • Un altre tipus de captador solar aparegut darrerament, és el captador solar al buit, consistent en una sèrie de tubs transparents que contenen uns altres tubs a l'interior que són absorbents de la calor. Entre els dos tubs s'ha fet el buit i aconseguir l'aïllament perquè no marxi la calor.

    LES CENTRALS SOLARS

      • Les centrals solars consten, bàsicament, d'un conjunt de reflectors còncaus que tenen un conducte amb aigua a l'interior. La llum que s'hi concentra escalfa l'aigua fins a temperatures de 300 ºC que convertida en vapor fa funcionar una turbina que produeix un corrent que permet alimentar la xarxa elèctrica.

      • Un altre sistema de centrals solars consisteix a concentrar, mitjançant miralls parabòlics, la llum solar en un punt on s'aconsegueix una temperatura de milers de graus.


    L'ENERGIA DE LA BIOMASSA

        • És el conjunt de matèria orgànica, ja sigui d'origen animal o vegetal, de procedència natural o no.

        • La biomassa es pot aprofitar

    • Directament com a combustibles sòlids

    • O per a l'obtenció de combustibles

  • Sòlids (carbó vegetal),

  • Gasosos (biogàs)

  • Líquids (biocombustibles).

  • ELS BIOCOMBUSTIBLES LÍQUIDS

        • Una aplicació molt actual i interessant de l'energia de la biomassa és l'elaboració dels biocombustibles líquids, que són olis i alcohols obtinguts de productes vegetals.

        • Són molt poc contaminants, però la producció d'aquests combustibles resulta més cara i no hi ha xarxes de distribució.

        • Els seus avantatges principals són de tipus social i mediambiental.

    INCINERACIÓ DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS

        • Un dels problemes que presenten les grans aglomeracions urbanes és l'enorme quantitat de residus sòlids que generen. Un sistema per eliminar-los és la incineració en plantes especials, en condicions molt controlades per evitar la creació de fums contaminants.

        • La calor produïda per la combustió, que té lloc en calderes especials, no s'escapa cap a l'atmosfera, sinó que s'aprofita per l'obtenció de vapor.

        • Aquest vapor es pot destinar a la producció de calor per a usos domèstics o per a indústries.

    EL BIGÀS

        • És una mescla de gasos composta principalment de metà, de diòxid de carboni i d'altres gasos.

        • Aquesta mescla s'obté quan un bacteris descomponen determinades matèries orgàniques en absència d'oxigen(digestió anaerobica).

        • Es produeix en un recipient tancant de forma cilíndrica, anomenat biodigestor, que pot ser de diferents materials com : argila, ciment, metall o plàstic.


    ENERGIA MAREOMOTRIU

        • Es tracta d'aprofitar el desnivell d'aigua provocat per les marees.

        • No és un sistema nou. La primera central mareomotriu va entrar en funcionament a França l'any 1967.

        • Les condicions d'instal·lacions són

  • altura mínima entre el nivell superior i inferior de l'aigua.

  • estar situada en una badia o estuari de dimensions determinades que es pugui tancar.

  • el principi de funcionament es basa en el flux i reflux de l'aigua.

  • L'ENERGIA DE LES ONADES

        • Aprofitant també els moviments de les aigües marines, s'han fet proves amb les onades.

        • Unes plataformes suradores oscil·len amb el moviment de l'aigua, el qual es transforma perquè pugui fer girar un alternador.

        • Aquest sistema no resulta rendible.

    L'ENERGIA GEOTÈRMICA

        • Aprofiten la calor interna de la Terra.

        • Quan es perfora a capes profundes, s'observa que la temperatura augmenta, més o menys segons el lloc, al voltant de 3 ºC cada 100 metres.

        • Causen problemes a causa de la profunditat a les quals s'ha d'arribar i les temperatures que han de suportar els materials. Tampoc no són rendibles.

    ENERGIES RENOVABLES II

    ENERGIES RENOVABLES III

    ENERGIES RENOVABLES IV