ENERGIES ALTERNATIVES

Les energies alternatives

Les energies alternatives són energies renovables i són aquelles fonts d'energia que es renoven de manera continuada en contraposició als combustibles fòssils, dels quals existeixen recursos limitats.

Tenen el seu origen en el Sol. Són energies molt cares.

El creixement de les energies alternatives ve determinat per dos factors segons en els Plans Energètics Nacionals (PEN) de la majoria de països desenvolupats:

• Disminuir la dependència dels combustibles fòssils.

• Reduir els impactes sobre el medi que comporta la producció d'energia primària.

A España el consum d'energia primària del petroli és d'un 55.1%, carbó 15.1%, Nuclear 14.4%, i energies renovables 7.2 %. De les energies renovables les més utilitzades són la biomassa en un 18.8% i la hidràulica en un 41.4%.

Centrals solars

El sol és la principal font d'energia, amb una massa 334.000 vegades més gran a la de la Terra (2,2 x 1027 tones) i un diàmetre de 1.400.000 km (110 vegades el de la Terra).

En la seva massa d'heli, hidrogen i carboni, contínuament s'estan produint reaccions nuclears de fusió, que proporcionen gran quantitat d'energia. Aquesta energia es transmet a l'exterior en forma de radiació, que una petita quantitat arriba a l'atmosfera 1.350 W/m2, que una part es reflectida cap a l'exterior i evita que ens arribin radiacions nocives. La cara il·luminada de la Terra rep 1.000 W/m2.

De la radiació el 40% és radiació visible (fotosíntesi de les plantes), el 57% radiació infraroja (gran quantitat d'energia tèrmica) i el 3% radiació ultraviolada.

L'energia solar arriba directament (radiació directa) o després de reflectir-se amb la pols i el vapor d'aigua (radiació difusa). La radiació solar és una font d'energia neta, gratuïta, inesgotable i disponible sempre.

Els inconvenients són:

• La radiació arriba de manera dispersa.

• S'ha de transformar.

• Necessaris de sistemes de captació de gran superfície.

• Inversió inicial elevada.

Esquema de les principals transformacions de l'energia solar.

Transformacions químiques

Fotosíntesi Conversió fotoquímica

Conversió fotovoltaica Conversió termoquímica

Conversió tèrmica directa

Conversió

termomecànica

Sistemes d'aprofitament

Hi ha dos sistemes: la via tèrmica, que consisteix en transformar la radiació solar en energia tèrmica; i la conversió fotovoltaica, en què la radiació es transforma directament en energia elèctrica.

La utilització tèrmica del Sol es pot realitzar en sistemes actius, que són captadors amb o sense concentració de la radiació. I també en sistemes passius amb la construcció de cases amb un disseny adaptat a l'entorn i al clima que les envolta.

Els sistemes actius poden ser de baixa temperatura, per a col·lectors que es basen en l'efecte hivernacle; també poden ser de mitjana temperatura per a centrals termosolars; i alta temperatura per a forns solars, que consisteix en construir una grans superfície de captació parabòlica formada per miralls que reflecteixen la radiació rebuda en una superfície molt petita, el focus de la paràbola, on es troba el forn i on s'obtenen temperatures molt elevades de fins als 4000 ºC.

Centrals Termosolars

La radiació es concentra sobre un fluid i es transforma en energia tèrmica; el fluid escalfat passa per un intercanviador que produeix vapor i acciona un grup turboalternador i s'obté energia elèctrica.

Sistemes que utilitzen les centrals termosolars:

Centrals amb col·lectors distribuïts DCS (Distributed Collector System)

Utilitzen els col·lectors de concentració, que concentren la radiació solar en la superfície captadora d'un element receptor de superfície molt reduïda, i llavors s'obtenen temperatures de fins a 300 ºC, per produir vapor.

El seu in convenient dels col·lectors es que només aprofiten la radiació directa. Per rebre la radiació solar en condicions òptimes, disposen d'un mecanisme que sempre els orienta cap a la direcció del Sol.

Esquema del funcionament d'una central solar de col·lectors distribuïts

Centrals solars de torre central CRS (Central Receiver System)

Aprofiten l'energia solar a alta temperatura. La captació es fa per heliòstats que concentren la radiació solar en un receptor instal·lat a la part superior d'una torre.

Els heliòstats, només aprofiten la radiació directa i també tenen un sistema de seguiment del Sol. El seu rendiment és més elevat que les DCS fins a 5 MW.

Torre

Heliòstat

Emmagatzemador tèrmic

Sodi

Camp d'heliòstats

Generador de vapor

Conversió fotovoltaica

Consisteix en transformar la radiació solar directament en energia elèctrica, per a la qual cosa utilitza captadors formats per cèl·lules solars o fotovoltaiques.

Les cèl·lules fotovoltaiques estan formades per una làmina de material semiconductor (silici), que té la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions, el fenomen és l'efecte fotovoltaic.

El rendiment de la transformació és baix del 15 al 20%. La tensió màxima que es pot obtenir a la cèl·lula entre els borns és de 0,58 V, quan la radiació que es rep té una potència d'1 kW/m2. Per aconseguir una tensió més elevada es connecten les cèl·lules en sèrie, generalment 36, el qual s'obté una tensió de 18 V.

Té l'avantatge que no necessita un nivell important del recurs i els seu manteniment és mínim.

Les aplicacions les classifiquem en dos grups:

• Instal·lacions aïllades de la xarxa elèctrica comercial (electrificacions rurals, agrícoles, senyalització,...)

• Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica (centrals fotovoltaiques i sistemes integrats en edificis.)

Les centrals fotovoltaiques tenen una potència més gran que 6 MW. Bàsicament estan constituïdes per plaques fotovoltaiques, un equip ondulador o inversor que transforma el corrent continu obtingut a les cèl·lules en corrent altern i un transformador que adequa les característiques del corrent altern a les de la xarxa de transport. També algunes disposen de bateries per al servei auxiliar de la central.

Centrals eòliques

L'energia eòlica és l'aprofitament energètic de la força del vent. El vent l'origina el l'escalfament desigual de l'aire a causa del Sol.

Tecnologies per a l'aprofitament del vent

Per tal d'aprofitar l'energia eòlica s'utilitzen les aeroturbines, que consisteix en extreure part de l'energia cinètica del vent a través d'un sistema de captació, que està format per unes pales que giren sobre un eix.

P = 0,5 · ρ · A · V3 · Cp

P = Potència en W

ρ= Densitat aire, 1,225 kg/m3.

A = Superfície pales en m2.

V = Velocitat vent en m/s.

Cp = Rendiment de la màquina.

Tipus d'aeroturbines

Aeromotors. Són aeroturbines que utilitzen directament l'energia mecànica obtinguda a l'eix. Són màquines lentes, amb nombroses pales entre 12 i 14, el seu rendiment es baix i requereixen un velocitat del vent de 5 i 6 m/s. Tenen una potència entre 0,5 i 20 kW.

Aerogeneradors. Són aeroturbines que transformen l'energia mecànica en elèctrica. Són ràpides, tenen 2 o 3 pales, de perfil aerodinàmic, però necessiten velocitats del vent més elevades entre 6 i 12 m/s per treure una màxima potència entre 25 kW i 600 kW.

Parts d'una aeroturbina

• El rotor o turbina. Transforma l'energia del vent en mecànica. Està format per les pales unides a l'eix.

• El sistema d'orientació. Col·loca el rotor perpendicular ala direcció del vent.

• Sistema de regulació. Té la funció de disminuir la velocitat d'engegada, mantenir la potència i velocitat del rotor i aturar-lo si el vent es molt fort.

• Conversor energètic. Transmet l'energia mecànica obtinguda a l'eix del rotor.

• Bancada. És l'element que juntament amb la carcassa, suporta i protegeix el conversor energètic i normalment els sistemes de regulació i orientació.

• Suport o torre. És els suport de tot l'equip, eleva el rotor per millorar la captació i absorbir les vibracions que es produeixen.

La velocitat d'engegada (de 2 a 4 m/s) és quan el vent venç la inèrcia del motor, amb aquesta velocitat els aeromotors funcionen, però si es volen connectar a la xarxa elèctrica ha d'augmentar la velocitat del vent, velocitat de connexió (de 4 a 5 m/s). La velocitat de disseny (de 6 a 12 m/s), és quan el vent dóna el màxim rendiment.

Tipus d'aerogeneradors

En els aerogeneradors, l'energia mecànica de l'eix rotor es transmet a través d'un multiplicador a un generador elèctric. Normalment hi ha dos tipus de màquines: els aerogeneradors d'eix vertical i els d'eix horitzontal.

Frens

Pales

Sistema de

Regulació Sistema d'orientació

Torre

Aerogeneradors d'eix vertical

El generador se situa prop de la base, operacions de manteniment senzilles. No necessiten sistemes d'orientació. Però els seus rendiments són inferiors als d'eix horitzontal. Els més significatius són:

• El Savonius. És format per dos semicilindres a través dels quals es desplaça l'aire. Poca potència.

• El Giromill. Pales verticals, dos o tres unides amb pales a l'eix vertical.. 10 a 20kW.

• El Darrieus. Dos o tres pales verticals. 500kW.

Savonius Darrieus Giromill

Aerogeneradors d'eix horitzontal

Són els més utilitzats. En relació amb la posició del rotor respecte de la torre, es classifiquen en rotors de cara al vent i rotors d'esquena al vent. Els d'esquena al vent no necessiten sistemes d'orientació, la carcassa fa la mateixa funció.

Hi ha rotors monopales, bipales, tripales o multipales. Els rotors es classifiquen per ser de pas variable o pas fix, segons si les pales poden girar o no sobre el seu propi eix.

Sistemes de control en els aerogeneradors

Els aerogeneradors disposen de sistemes de control per aconseguir un funcionament més aproximat al de la velocitat i potència nominals per a qualsevol règim de velocitats i direcció del vent. El sistema està format pel control de potència i pel control d'orientació.

Control de potència i velocitat del rotor

En els rotors de pas variable s'aconsegueix en variar la inclinació de les pales. En els de pas fix en variar l'orientació respecte de la direcció del vent, de manera que disminueix la superfície d'escombrada del rotor per mantenir la potència.

Amb els frens aerodinàmics es controla la velocitat per a que no sobrepassi un límit.

Control d'orientació

Situen el rotor perpendicularment a la direcció del vent, per a obtenir la màxima captació d'energia. S'utilitzen sistemes actius i passius. Ens els actius, un microprocessador controla la posició del rotor a través d'un mecanisme. En els passius l'orientació s'efectua amb elements mecànics con ara hèlix laterals.

Dades de control

extern

Dades

de funcionament

òptim Resultats

producció

d'energia

elèctrica

Parcs eòlics

Són les instal·lacions que aprofiten l'energia elèctrica obtinguda amb aerogeneradors i es classifiquen de la manera següent:

• Instal·lacions no connectades a la xarxa comercial. Utilitzades en electrificacions rurals, aplicacions agrícoles i comunicacions. Utilitzen aerogeneradors de baixa potència i disposen d'un sistema d'acumulació. I de vegades van acompanyats de plaques fotovoltaiques o grups dièsel.

• Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica. Coma a suport de l'energia consumida de la xarxa, amb la finalitat de disminuir les despeses energètiques.

• Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica amb la finalitat de subministrar-li energia. Actuen com a central generadora d'energia elèctrica.

Normalment tenen una potència superior a 1 MW. Els aerogeneradors són iguals i de potències elevades. Les condicions de vent, tant en intensitat, com en freqüència, determinen la quantitat d'energia que pot produir la instal·lació

La tendència actual es construir parcs eòlics de potències elevades, en què els aerogeneradors s'agrupen en blocs de producció de 5 o 6 màquines. Cada bloc alimenta un transformador de 400/25000 V, que alhora alimenta una línia d'evacuació subterrània.

Situació d'un parc eòlic

L'estat espanyol disposa d'una potència instal·lada de més de 300 MW, amb arribar a l'any 2000 als 837 MW. A Catalunya hi ha el parc eòlic de Roses (Empordà) amb 550 kW, i el del Baix Ebre, que té 27 aerogeneradors de 150 kW que donen una potència de 4050 kW. Està en fase de construcció el parc eòlic de la Teixeta, amb una potència de 42000 kW.

Centrals geotèrmiques

L'etimologia de la paraula geotèrmica fa referència a la calor interna de la Terra. És aquella part de l'energia intrínseca de la Terra que es manifesta en forma de calor.

Diferents estudis científics realitzats en diferents llocs de la superfície terrestre han demostrat que la temperatura augmenta uns 3ºC cada 100m. Aquest fenomen, gradient geotèrmic, se suposa que varia quan arriba a grans profunditats, ja que si no se superarien els 20000ºC en el centre de la Terra i es calcula que és de tan sols uns 6000ºC.

La calor es transmet per conducció fins a la superfície de la Terra. Al superfície només s'irradien de 50 a 70 mW/m2, equivalents a 4·1013 W/any, una font d'energia molt important.

Existeixen indrets on el flux calorífic es 10 o 15 vegades més elevat, són les anomalies geotèrmiques. A profunditats entre els 1000 i 2000m es troben temperatures de 200 a 400 ºC, quan el normal a fora es de 40 a 80ºC. Aquestes anomalies estan determinades per la distribució de les plaques tectòniques de la Terra i de la seva zona d'influència.

Les condicions són:

• Presència a profunditat adient (1000 o 2000m) de roques poroses i permeables (aqüífer) que permetin l'acumulació i la circulació de fluids.

• Un flux de calor que escalfi l'aqüífer que prové del magma.

• Una capa permeable que actuï de cobertor.

En funció de la temperatura del fluid extret dels jaciments geotèrmics es consideren d'alta entalpia o energia quan la temperatura es superior al 150ºC, d'energia mitjana quan està entre 90 i 150ºC, i de baixa energia si la temperatura es inferior als 90ºC.

Gas Pou Pou

geotèrmic

termal

Aqüífer

Conducció

Convecció I gasos

Magma

Centrals geotèrmiques

Segons el tipus de fluid que s'obté en el jaciment, que potser de vapor humit la qual cosa determinarà un tractament diferent abans de ser introduït a la turbina que acciona l'alternador.

Hi ha també centrals de condensació en què el vapor en sortir de la turbina es condensa i es pot tornar a utilitzar, alhora que tanca el cicle; i les centrals sense condensació en què el vapor utilitzat s'evacua directament a l'atmosfera.

El principal inconvenient de les centrals geotèrmiques és la curta vida de les instal·lacions, uns 40 anys, a causa de la corrosió que provoca el vapor d'aigua sense tractar. Però la rapidesa de posada a punt de la central de d'uns 2 anys.

Espanya és un dels països europeus amb més perspectives geotèrmiques i Catalunya una de les zones de la Península amb més possibilitats per aquest tipus d'energia. La central més gran del món és a Geisers (Califòrnia), amb una potència instal·lada de 1792 MW.

Turbina R, S, T.

Condensador

Bomba

Aigua calenta Aigua freda

Terrenys impermeables

Terrenys permeables

Centrals mareomotrius

Els mars i els oceans són una font d'energia pràcticament inesgotable. L'aigua del mar emmagatzema energia tèrmica procedent de la radiació solar. Molts projectes han estat proposats per aprofitar l'enorme potencial energètic contingut en el moviment perpetu de les seves aigües, però no s'han realitzat a causa dels efectes corrosius de l'aigua salada sobre les parts metàl·liques. Actualment s'investiga la generació d'energia elèctrica a través de les marees, les ones i les diferències tèrmiques de les aigües a diferents profunditats

L'energia de les marees

Les marees són un moviment cíclic alternatiu d'ascens i descens del nivell de l'aigua del mar, producte de l'acció gravitatòria de la Lluna i el Sol i afavorit per la poca viscositat de l'aigua.

L'amplitud de les marees, diferència d'altura entre el nivell màxim (plenamar) i el nivell mínim (baixamar), varia. Hi ha llocs on hi ha marees fins a 15m i uns altres com en la mar Mediterrània on l'amplitud mitjana es de 30cm.

L'aprofitament de les marees requereix que sigui com a mínim de 5m d'altura, juntament amb les característiques geogràfiques adequades per crear grans embassaments. S'hi construeixen per retenir les aigües de la plenamar quan baixa el nivell del mar.

Els seus grans inconvenients són les grans despeses econòmiques que representa la seva instal·lació, el seu funcionament discontinu i de càrrega hidràulica variada i el fet que una de les màximes puntes de producció d'energia es produeix durant la nit, període en què la demanda energètica és mínima.

Turbina Marea pujant Plenamar

Generació Bombeig

Marea baixa Baixamar

Generació Bombeig

L'energia de les ones

La principal font d'energia de les ones és el Sol. L'escalfament desigual de la superfície terrestre genera vent, i aquest, en passar per sobre de l'aigua , genera ones.

Una de les propietats de les ones és la de recórrer grans distàncies sense pèrdua d'energia, ja que l'aigua no es desplaça, sinó que cedeix l'energia en el moment en què es trenca a les proximitats o a la mateixa costa. Per cada metre de costa representa un mitjana de 8kW, una densitat d'energia molt gran comparada en la radiació solar (1000W/m2 ) o amb la del vent (300W/m2 ).

El disseny h de ser capaç de respondre a ones de totes les dimensions, i resistir els temporals amb garanties de seguretat. Els dispositius que s'estan experimentant o que estan en projecte tots utilitzen el mateix principi: l'ona pressiona sobre un cos que comprimeix un fluid (líquid o aire) el qual acciona una turbina. Els tipus més significatius són:

Paleta oscil·lant de Salter. Consisteix en un conjunt de pales de moviment independent unides a un eix. Les pales en oscil·lar amb el mov. de les ones, accionen un motor que comprimeix un fluid. Rendiment = 35%.

Boia de Massuda. El moviment de les ones desplaça l'aire cap a l'exterior a través d'una turbina. En el moviment descendent de l'ona, aspira l'aire de l'exterior. La turbina es de doble acció, gira en el mateix sentit quan aspira i expulsa aire. 70 i 120 W.

Cilindre oscil·lant de Bristol. És un cilindre de formigó, que té una llargada de 45m i 11m de diàmetre, ancorat al fons per mitjà d'uns peus extensibles que succionen i bombegen aigua a través de les bombes situades en el seus peus, a una turbina

Aire

Turbina

Sortida de l'H2O

a alta i baixa

pressió

Salter Boia Massuda Cilindre oscil·lant de Bristol

L'energia tèrmica dels oceans

La diferència de temperatura entre les capes superficials i les profundes dels oceans (gradient tèrmic) es pot aprofitar per desencadenar un cicle termodinàmic i obtenir energia elèctrica.

Per poder efectuar el cicle amb un rendiment mínim és necessari que el gradient tèrmic sigui com a mínim de 20ºC. Existeixen dos sistemes, l'un que utilitza un circuit obert per evaporar aigua a baixa pressió i moure una turbina i el més utilitzat és el circuit tancat i un fluid com el freó, propà... (de baixa temperatura d'ebullició) que s'evapora amb la temperatura de la superfície, aquest també mou una turbina.

El principal problema d'aquestes instal·lacions es el seu baix rendiment, un 7%, donada la poca diferència de temperatures entre calent i fred.

Encara no s'ha avaluat el seu impacte mediambiental.

La Biomassa

El terme biomassa inclou tota la matèria viva existent en un moment determinat a la Terra. Es considera la biomassa la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, obtinguda de manera natural o procedent de les seves transformacions artificials, susceptible de ser utilitzada amb finalitats energètiques.

El seu origen es la fotosíntesi vegetal, procés en el qual les plantes verdes transformen l'energia del Sol en energia química, en forma de substàncies orgàniques.

Processos físics

• Homogeneïtzació o refinat. Consisteix en l'adequació de la biomassa a unes condicions d'humitat per mitjà de la trituració, l'assecat,...

• Densificació. Millora de les propietats de la biomassa amb la fabricació de briquetes i pèl·lets per tal d'aconseguir-ne un pes específic més alt.

Processos termoquímics

• La piròlisi o destil·lació seca consisteix en la degradació tèrmica de les molècules de la biomassa en absència d'oxigen. És el mètode tradicional d'obtenció del carbó vegetal.

Sortida de gasos

matèria

Sortida de carbó

primera vegetal

• Gasificació. De la combustió incompleta de biomassa en presència de l'oxigen de l'aire s'obté un gas pobre format per CO,H2 i CH4 entre d'altres.

Processos bioquímics

• Digestió anaeròbica. És el procés de fermentació ( transformació orgànica) de la biomassa amb l'obtenció de biogàs. Requereix un dipòsit, digestor, on s'introdueix la matèria orgànica que mitjançant bacteris es converteix en gas metà (CH4 ) i anhídrid carbònic (CO2 ). La duració del procés depèn de la temperatura (òptima són 30ºC).

• Fermentació aeròbica o alcohòlica. S'utilitza per a la producció de bioalcohol (metanol) per a la fermentació, en presència de l'oxigen de l'aire, de materials orgànics rics amb sucres i midons.

Producció d'energia elèctrica

Per a la transformació de la biomassa en energia elèctrica s'utilitzen, bàsicament, dos camins:

• Combustió de la biomassa en una caldera adequada a la producció de vapor que acciona un grup turboalternador.

• Transformació de la biomassa en combustibles gasosos mitjançant procediments bioquímics o termoquímics, que s'utilitzen per alimentar motors alternatius o turbines de gas que accionen el seu corresponent alternador.

Aire

Electricitat

L'aprofitament dels residus sòlids urbans

Es consideren residus sòlids urbans els generats per l'activitat domèstica en els nuclis de població o zones d'influència.

L'eliminació dels residus sòlids urbans s'ha convertit en un greu problema de caràcter mediambiental. Els procediments actuals per eliminar els RSU són:

• Abocament. Consisteix en emmagatzemar els residus sobre el terreny i enterrar-los periòdicament amb terra.

• Compostatge. Consisteix en la separació de la matèria orgànica de la resta de residus, i del seu tractament mitjançant processos de fermentació aeròbics per obtenir el compost (producte per a l'agricultura,...).

• Reciclatge. Es basa en la separació de les fraccions dels RSU, que poden ser incorporades als processos de producció i consum.

• Incineració. Consisteix en l'eliminació dels residus mitjançant un procés de combustió i tractament dels gasos.

• Aprofitar el biogàs, obtingut en la fermentació de la matèria orgànica, dels residus dels abocadors.

• Recuperar l'energia tèrmica de la combustió en els processos d'incineració de residus.

Recuperació de biogàs en els abocadors

El biogàs produït per la fermentació dels residus orgànics s'escampa per dins dels abocadors i pot produir explosions i incendis.

Per extreure el gas es construeixen pous de gasificació i extracció fins a la profunditat necessària, proveïdes de tubs amb reixades que permeten d'enviar a la superfície els gasos de l'interior.

Aquests pous s'uneixen per mitjà d'una xarxa de canonades que condueixen els gasos a centrals de bombeig per reduir o eliminar els elements com el SH2.

El biogàs s'aprofita per a les necessitats d'energia tèrmica de l'abocador, equips de tractament i incineració de residus.

Recuperació d'energia a les incineradores de residus

Una planta incineradora és una instal·lació on té lloc un procés de combustió controlada del rebuig dels residus, els quals són transformats a cendres i escòries i gasos. D'aquesta manera es redueix considerablement el volum de residus i s'aprofita l'energia que connecten per tal de generar electricitat.

Esquema d'una planta incineradora

63

Cambra de combustió

Recuperador de calor

Depuració de fums

Xemeneia

Cendres i escòries

Electricitat

Vapor

Turbina

Condensador

Caldera de vapor

Turbina

de gas

Depuració del gas

Biomassa

Biomassa

Dipòsit d'emmagatzemament

Reactor gasificador

Motor

Separador quitrà / refrigerador

Turbina

Sortida de corrent

Trommel d'assecat

Dipòsit principal

Dipòsit d'alimentació del reactor

Reactor de piròlisi

Depurador refrigerador de gasos

Bloc de producció

C.T.

400/25000 V ETI

Xarxa de

Línia evacuació transport

25kV/220kV

Sensors

Tractament senyal

Microprocessador

Actuadors

Rotor

Multipli-cadpr

Generador

Sistema d'aprofitament eòlic

1 Marc d'alumini 5 Connexió cèl·lules

2 Encapsulat 6 Coberta posterior

3 Cèl·lules fotovoltaiques 7 Coberta de vidre

4 Born de connexió

7

2 5

3

1 6

4

Aerocondensador

Caldera

Vapor

Dipòsit d'emmagatzematge

Caldera

Turbina

E. Solar

Generador

Col·lectors

R

S

T

Transformador

Energia mecànica

Calor

Energia elèctrica

Energia

Química

Derivats químics

Biomassa

B

B

B

B

Vapor

Alternador transformador

Fossa de recepció