Energía nuclear

Centrales. Fisión. Reactor. Residuos. Átomos

  • Enviado por: Lovely Girl
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

L'energia nuclear o atòmica és la que s'obté d'aprofitar la calor que es desprèn en trencar-se els nuclis dels àtoms en les anomenades reaccions nuclears en cadena.

Gràcies a la calor produïda x la reacció nuclear s'escalfa aigua q es converteix en vapor, el qual fa moure les turbines q al seu torn, accionen generadors de corren elèctric.

Té riscos d'explosió, fuites radioactives, l'eliminació dels residus radioactius. Aquests residus produeixen radiacions perilloses tant x a les persones com x al medi ambient.

LES CENTRALS NUCLEARS

Les centrals nuclears utilitzen l'energia q hi ha a la massa àtoms x produir l'energia elèctrica.

Funciona amb la fissió àtoms d'urani que té lloc al reactor.

FISSIÓ NUCLEAR

Quan els nuclis d'alguns àtoms grans es trenquen en 2 meitats aproximadament iguals, alliberen una gran quantitat d'energia. L'escissió d'un nucli atòmic s'anomena fissió nuclear.

Es fa xocar un neutró. Aquesta divisió del nucli desprèn una gran quantitat d'energia, crea una reacció en cadena. Si no es controla, es produeix una explosió.

EL REACTOR NUCLEAR

Aquest dispositiu substitueix la caldera d'una central tèrmica convencional, duu a terme una reacció nuclear controlada.

  • El combustible disposat en forma de barres cilíndriques.

  • El moderador, disminueix la velocitat dels neutrons.

  • Les barres de control, controlen el flux dels neutrons.

La calor s'elimina fent circular el refrigerant. Aquesta aigua és conduïda fins al generador de vapor on s'encarrega de que el vapor d'aigua torni a les seves condicions inicials. La majoria d'instal·lacions nuclears no té contacte amb l'exterior.

LA FISSIÓ NUCLEAR

L'energia nuclear és l'energia que s'allibera en relacions de desintegració que tenen lloc al nucli d'alguns isòtops radioactius.

El combustible utilitzat habitualment es l'isòtop, que s'enriqueix amb Pu-239.La uraninita és el mineral principal que s'utilitza amb aquesta finalitat.

L'energia nuclear deriva de les reaccions de desintegració, i prové de la pèrdua de massa en aquelles reaccions en les quals els nuclis resultants són + lleugers que els primitius.

Això és una reacció de fissió nuclear, que amb una sola reacció s'allibera la màxima quantitat d'energia, en el que un nucli es trenca, i es formen dos nuclis de masses mitjanes. Això pot provocar reaccions en cadena.

Els isòtops, que tenen el mateix nombre de protons i d'electrons, es diferencien per la seva massa.

L'urani es la mescla de tres isòtops. Anomenem urani enriquit aquell que te un cost i una dificultat molt alta.

Quan els àtoms es disgreguen, els nuclis inestables es trenquen i perden només una petita fracció d'ells mateixos en forma de partícules disparades a gran velocitat, que anomenem radiacions.

Un reactor nuclear no és altra cosa que un recipient que conte un nucli fissible, concebut de manera que la reacció en cadena sigui controlada. I això s'aconsegueix disposant de materials que absorbeixin els neutrons sobrants.

X controlar les reaccions nuclears, es necessita un material que absorbeixi els neutrons. Normalment s'utilitza cadmi o bor en forma de barres de control.

Les centrals nuclears són instal·lacions on s'utilitza l'energia calorífica produïda pel reactor, que a través d'una turbina transforma l'energia tèrmica en energia mecànica, i aquesta energia elèctrica x mitja d'un alternador. Conceptualment, doncs, funciona com una central tèrmica de carbó o d petroli, però amb la diferencia que el vapor prové d'un reactor nuclear en lloc d'una caldera.

Un dels inconvenients són les radiacions que emeten, provocades x la radiació pròpia del reactor.

L'altre gran problema son els residus nuclears. X això s'ha d'aplicar una sèrie de mesures x aconseguir el màxim grau de seguretat. Aquestes mesures són:

  • Elecció de l'emplaçament

  • Barres de seguretat: totes les centrals nuclears han de disposar de barres físiques

  • Sistemes d'emergencia: en cas d'un hipotètic accident, cal que les centrals tinguin sistemes x refredar el reactor i evitar que la immensa calor produïda sigui alliberada i fongui la instal·lació i el contingut radioactiu es dispersi fora de la central.