Energia Mecánica

Energia potencial. Energia cinética. Energia cinética de rotació, de traslació. Teorema de Koenig. Constant. Camp Gravitatori

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

PRÁCTICA IV: CONSERVACIÓ DE L'ENERGIA MECÁNICA:

INTRODUCCIÓ:

Es defineix energia mecánica com la suma de les energies potencial i cinética que té un cos en un punt determinat. Docs bé, en abséncia de cap altra forca externa aquest valor román constant.

Per tant, quan deixem caure un cos,(estem parlant del camp gravitatori), aquest cos accelera, aumentant així la seua energia cinética. Com hem dit abans, l'energia mecánica ha de romandre constant, per tant l'energia potencial del cos ha de disminuir. Aixó el cos ho aconsegueix situant-se en una posició de menor energia potencial(més abaix).O siga que el cos cau.

En aquesta práctica anem a estudiar el moviment d'un cos per tal de comprovar si es compleix aquesta llei, comparant l'energia potencial inicial i l'energia cinética final.

Com en el nostre experiment el cos, a més de desplacar-se, gira, l'energia potencial no es transforma tant sols en energia cinética de rotació sinó també en energia cinética de traslació, la cual cosa haurem de tenir en compte als nostres resultats.

FONAMENTS TEÓRICS:

Com savem, el camp gravitatori és un camp de conservatiu, que és el mateix que dir que l´energia mecánica total d´un cos inmers en ell, si no actúa cap altra forca exterior, es conserva.

Ep + Ec = constant

Com l'origen d'energia potencial és arbitrari, elegim aquell que més ens convé per tal de facilitar els cálculs.

És clar que com el cos roda, part de l'energia potencial també es va a invertir en fer rodar el cos, tot vencent el seu moment d'inércia. Aquest moment d'inércia no el coneguem ni el podem consultar en taules ja que no és un cos `senzill' per tant, haurem de determinar-lo experimentalment.

Savem que l'energia cinética es pot dividir en dues parts diferenciades, l'energia cinética de rotació i la de traslació.(TEOREMA DE KOENIG), per tant, abans de comparar-les amb l'energia potencial inicial, haurem de sumar-les.

Combinant aquestes lleis arribem a una expressió que ens indica el moment d´inércia de la roda.

'Energia Mecánica'

REALITZACIÓ:

Al laboratori tenim una roda que penja d'un fil travessada per un eix. Al seua costat hi ha una regla graduada per tal de mesurar les diferents distáncies que recorrerá la roda. També dispossem d´un cronómetre que ens permitirá medir el temps que tarda aquesta en fer el seu recorregut.

El procediment és ben senzill: Primer enrotllem la roda fins la posició en la qual la regla marca zero ( origen de potencials elegit per nosaltres). Seguidament, un dels components del grup es prepara el cronómetre per tal de mesurar el temps que tarda la roda en arribar al final del recorregut. Es realitzen váries mesures per tal de reduir l'error d'apreciació i es realitzen els cálculs pertinents per determinar el temps de recorregut i el seu error.

Per poder realitzar un ajust per minims quadrats, es realitzen mesures amb recorreguts diferents. Aquests són els resultats obtinguts:

Z-Zo

t(s)

E(t)

E(z)

55

6.5

0.1

0.1

50

6.3

0.1

0.1

45

5.9

0.1

0.1

40

5.5

0.1

0.1

35

5.1

0.1

0.1

30

4.8

0.1

0.1

25

4.3

0.1

0.1

20

3.8

0.1

0.1

15

3.5

0.1

0.1

10

2.6

0.1

0.1

Després de representar les dades en una gráfica, les hem ajustades pel métode dels mínims quadrats i el resultat ha sigut una recta que concorda molt bé amb ells.( R=0,998);(y=0.781x-0.863)

Aquesta taula és la gráfica 1 que s'adjunta al final de la memória.

A partir d'aquestes dades, hem calculat el moment d'inércia de la roda, aplicant la fórmula de la página 2, obtenint els resultats de la taula de baix.

Z-Zo(s)

M. Inércia

E(I)

10

11400

2500

15

13800

2900

20

12100

2500

25

12400

2600

30

12900

2700

35

12500

2600

40

12700

2600

45

13000

2700

50

13300

2700

55

13000

2700

Efectuant els cálculs necessáris ens dona un moment d'inércia de:

I=12710±2650

A partir d'aquestes dades hem calculat l'energia cinética fina i l'energia potencial inicial per tal de, per fí, poder comparar-les i determinar si es compleix o no el teorema de conservació de l'energia mecánica.

Els resultats d'aquestos cálculs es poden veure en la taula adjacent. Primerament peró,hem d'explicar que les diferéncies entre les magnituds calculades era tant menuda en comparació amb elles que hem tingut que realitzar dues gráfiques per poder representar-les de forma legible.

Z-Zo

Ep

Vf

Ec total

diferéncia

50

25925000

15.9

25929000

4000

55

28518000

18.9

28482000

36000

45

23333000

15.3

23350000

17000

40

20740000

14.5

20707000

33000

35

18148000

13.7

18157000

9000

30

15555000

12.5

15582000

27000

25

12962000

11.6

12955000

7000

20

10370000

10.5

10390000

20000

15

7778000

8.5

7754000

24000

10

5185000

7.6

5159000

26000

Les xifres no les hem pogut redondejar més per que la diferéncia era mínima. Totes les dades están expressades en unitats C.G.S.

Adjuntem dues taules per tal de facilitar la lectura de les dades.

La taula 3 és la que representa les energies potencial i cinética.

La taula 4 representa les diferéncies (sense aplicar el valor absolut), entre els dos valors.

CONCLUSIONS:

Les gráfiques finals ens donen a conéixer un resultat ja esperat.I és que l'energia mecánica es conserva, encara que nosaltres no esperavem aconseguir diferéncies tan menudes com les que hem obtés.

BIBLIOGRAFIA:

Física: Paul A. Tipler. 3° Edició

Manual de práctiques

'Energia Mecánica'