Empatia i terapia centrada en el client

Psicosociología # Rogers. Transtorns emocionals. D'ensenyances significatives. L'experiència. Repte de l'integració. Formulacions dogmàtiques

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

EMPATIA I TERAPIA CENTRADA EN EL CLIENT

Penso que en tota relació d'ajuda existeix un tret diferencial que afaboreix el creixement personal, la paraula clau és empatia. Carl R. Rogers va servir-nos dues definicions d'aquest element, que il.lustren el seu significat:

El 1959 va definir empatia com percebre el marc de referència interior d'un altre persona amb precisió i amb els components emocionals que li pertanyen, com si un mateix fos aquella persona, sense perdre mai la condició de “com si”.

El 1975 va ampliar l'anterior definició parlant d'empatia com un procés que implicava: penetrar en el món perceptual privat de l'altre persona i familiaritzar-te completament amb ell; ser sensible a les canviants intencionalitats que flueixen d'ell; viure temporalment en la vida de l'altre, mobent-se per ella amb delicadesa, sense jutjar-la, captant detalls dels que l'altre a penes té consciència; comunicar allò que el terapèuta percep del món de l'altre a l'observar amb mirada clara i valent elements davant els quals la persona en qüestió sent por; verificar amb l'altre la correcció d'aquelles percepcions i sentir-se guiat per les respostes que rep d'ell. Estar amb l'altre persona d'aquesta manera significa que el terapèuta abandona temporalment les seves opinions i valors propis per penetrar sense perjudicis en el món de l'altre.

Segons explica James Marcia en el llibre La empatia y su desarrollo de Nancy Eisenberg i Janet Strayer: L'empatia juga un paper fonamental en la teràpia centrada en el client. La raó d'això sembla quedar clara si es té en conte la seva teoria sobre el desenvolupament de la psicopatologia. Els individuos comencen a patir transtorns emocionals degut a que constrenyeixen l'experiència per conformar-la amb les condicions de mèrit internalitzades. Amb la finalitat de suspendre aquestes condicions de mèrit i restaurar la tendència evaluadora organísmica, el terapeuta deu establir una atmòsfera d'acceptació positiva, lliure de condicions. En la teràpia centrada en el client, per tant, el terapeuta deu escoltar al client, permetre que els afectes reconeguts i no reconeguts arribin a la consciència del terapeuta, fer-se una idea respecte al món interior del client i finalment reflexar aquest coneixement tornant-se'l de forma precisa i emocionalment inteligible. Aquest procés empàtic anima al client a mirar positivament experiències previament evitades.

EL PROCÉS DE CONVERTIR-SE EN PERSONA

Rogers reflecteix en el llibre El proceso de convertirse en persona una sèrie d'ensenyances significatives, fruit de la seva vida professional. En referència a les relacions entre els individus comenta textualment: En la meva relació amb les persones he après que no resulta beneficiós comportarme com si jo fos diferent del que sóc; Sóc més eficaç quan puc escoltar-me amb tolerància i ser jo mateix; He descobert l'enorme valor de permetrem compendre a l'altre persona; He descobert que obrir canals pels que les persones puguin comunicar els seus sentiments, el seu món perceptual privat, m'enrriqueix; M'ha gratificat especialment el fet de poder acceptar a l'altre persona; Quant més m'obro cap a les meves realitats i de l'altre persona, sento més respecte pels complexes procesos de la vida. En referència als seus propis valors comenta: Puc confiar en la meva experiència; L'evaluació dels demés no és una guia per la meva persona; La meva experiència és la meva màxima autoritat; Gaudeixo al trovar armonia en l'experiència; Els fets no són hostils de per sí; Allò que és més personal és el més general; L'experiència m'ha ensenyat que les persones s'orienten en una direcció bàsicament positiva; La vida, en la seva òptima expresió, és un procés dinàmic i canviant, en el que re està congelat.

Aquesta pluja de reflexions en veu alta que fa Rogers dona resposta a la pregunta de si puc ser útil a les persones. Si puc crear una relació que , de part meva, es caracteritzi per una autenticitat i transparència i en la que pugui viure els meus veritables sentiments; per una càlida acceptació i valoració de l'altre com a individu diferent i; per una sensible capacitat de veure al client i el seu món tal com ell el veu. A les hores l'altre experimentarà i compendrà aspectes de si mateix anteriorment reprimits; conseguirà cada cop una major integració personal i serà més capaç de funcionar amb eficàcia; s'assemblarà cada cop més a la persona que volía ser; es tornarà més personal, més original i expresiu; serà més emprenedor y tindrà més confiança en sí mateix; es tornarà més comprensiu i podrà acceptar millor als demés, tot enfrontant els problemes de la vida d'una manera més fàcil.

L'experiència és l'element que permet a l'home cercar respostes a l'interrogació de Quí sóc i Com puc arrivar a ser jo mateix. Una persona oberta a tots els elements de la seva experiència orgànica, que desenvolupa confiança en el seu propi organisme com instrument de vida sensible i accepta les pautes internes d'evaluació tot aprenent a viure la vida com quí participa d'un procés dinàmic i fluient, on el transcurs de l'experiència li permet descubrir de forma contínua nous aspectes de si mateix, està en un òptim posicionament dins el procés de conversirse en persona.

EL REPTE DE L'INTEGRACIÓ

Factors com la proliferació d'enfocaments psicoterapèutics, el fet que una forma de psicoteràpia no pot ser adecuada per tots, l'ausència de eficàcia diferencial entre psicoteràpies, el reconeixement de l'existència de factors comuns a les diferents psicoteràpies, l'énfasis en les característiques del pacient i de la relació terapèutica com a principals ingredients del canvi, o factors sociopolítics i econòmics, segons el llibre Aproximaciones a la psicoteràpia de Guillem Feixas i Maria Teresa Miró, han influit en la formació del mobiment anomenat intergrador.

Rogers dona arguments aquest mobiment al parlar del significat futur de l'investigació tot dient que, creu que la principal importància d'aquesta resideix en el fet de que l'existència de coneixements sobre la psicoteràpia verificats objectivament provocarà la desaparició gradual de les escoles de psicoteràpia, inclosa la centrada en el client. A mesura que es coneguin millor les condicions que faciliten el canvi terapèutic, la natura del procés de la psicoteràpia, els factors que la bloquejan o inhibeixen i els resultats característiques del tractament en funció del canvi en la personalitat o en la conducta, s'atribuirà menys importància a les formulacions dogmàtiques i purament teòriques.

CONCLUSIÓ

Les pretencions del llibre El proceso de convertirse en persona són tan sencilles com importants per Carl Rogers, que comenta que el proposit és compartir amb el lector una part de la seva experiència, es a dir una part de sí mateix, esperant que alguna cosa que comparteix arrivi realment a l'altre. L'importància d'aquest llibre segons la meva opinió és que no imposa cap model de pensament psicològic, sinó que posa damun la taula una sèrie d'experiències que poden generar en tu el coneixement. El lector es converteix en un participant actiu en el procés de convertir-se en persona.